Enric valor angels, miriam i inés

i la seua obra.

Es menester escriure en valencià.

Ha de tindre sentit.

No heu d’escriure res ofensiu.

Nacionalistes

Anarquistes

Comunistes

Socialistes

Falangistes

Conservadors

Liberals

II República Colp d’ Estat

Guerra Civil Espanyola ( 1936- 1939)

Nacionals Vs. Republicans

Francisco Franco Dictadura Militar

•Repressió al costat republicà:

-Abolició dels estatuts d’autonomia de la II República

-Prohibició d’ ús de les llengües autonòmiques.

VS.

Nasqué el 1911 a Castalla al si d'una família rural acomodada.

Començà la seua carrera com a escriptor i periodista el 1930 amb 19 anys.

Proclamada la República desenvolupà la seua faceta política, que hagué de ser restringida durant el franquisme.

Vora la dècada dels 60 començà a contactar, en la clandestinitat, amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

Després de la mort de Franco, Enric Valor pogué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics.

Fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000.

Amb Carles Salvador i Sanchis i Guarner, va ser un del grans propulsors de la normativització del català al País Valencià, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra.

El 1983 publicà “La flexió verbal” (Tres i Quatre), posant ordre en l‘àmplia dialectalització de la conjugació verbal del País Valencià i que és encara un referent per a la normativa actual dels verbs valencians.

La part de la seua obra més important és la narrativa.

L'ambició d'Aleix (1950-1960).

La idea de l'emigrant (1982).

Presenta la dualitat modernista camp/ciutat i un estil amb un llenguatge molt acurat. Mostra les tradicions i la llengua pura del camp.

-Trilogia sobre Cassana (nom literari de Castalla): - “Sense la terra promesa” (1982), -“Temps de batuda” (1983) i -“Enllà de l'horitzó” (1991). És una gran saga on retrata la societat de principis del segle XX.

“Enllà de l'horitzó”, l'última novel·la de la trilogia, narra en primera persona com l'esclat de la Guerra Civil agafa el narrador-protagonista (Frederic, professor de València que passa l'estiu al mas familiar) a Cassana.

La rondalla és una narració de transmissió oral i d’autoría anònima, sobre uns fets que es presenten com a imaginaris. Es caracteritza per l’ús d’una série de fórmules fixes que inicien i tanquen el relat.

La seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes (1950-1958), on recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes, de gran valor folklòric i narratiu.

Altres obres d'estil similar són les Narracions de la Foia de Castalla (1953) i Meravelles i picardies (1964-1970).

Aquestes Rondalles valencianes es classifiquen en tres tipus:

Rondalles meravelloses: On intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques que ajuden l’heroi a arribar al seu fi.

Rondalles de costums: que reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen es conflictes sense cap ajuda meravellosa.

Rondalles d’animals: en què els personatges són animals humanitzats; les més pròximes a les faules.

Les rondalles d’Enric Valor presenten unes característiques que les diferencien d’altres reculls rondallístics:

La història es situa en uns espais valencians concrets: la Serra i la Foia de Castalla, Bèlgida...

No hi ha sols un treball de recopilació propi folklorista, sinó un acte de creació literària.

Hi ha una selecció de rondalles d’acord amb criteris de “bon gust”; sabem per declaracions de l’autor que algunes rondalles han estat modificades o no publicades perquè són massa grolleres o escatològiques.

Conte contat, conte acabat

A tAll de cloendA…