ENDOCRÍ - ENRIC 2013

7/27/2019 ENDOCRÍ - ENRIC 2013

http://slidepdf.com/reader/full/endocri-enric-2013 1/30

EL SISTEMA ENDOCRÍ

Professor: ENRIC BASSOLS



EL SISTEMA ENDOCRÍ.1. ESTRUCTURA I FUNCIÓ.

2. LES HORMONES2.1. CLASSIFICACIÓ2.2. MECANISME D’ACCIÓ

3. LES GLÀNDULES ENDOCRINES I LES SEVESHORMONES

3.1. HIPÒFISI o GLÀNDULA PITUITÀRIA3.2. GLÀNDULA TIROIDES3.3. GLÀNDULA PARATIROIDES3.4. GLÀNDULES SUPRARENALS

3.5. PÀNCREES3.6. GÒNADES3.7. RONYONS

4. LES HORMONES I L’EXERCICI FÍSIC



1. ESTRUCTURA I FUNCIÓ

La FUNCIÓ principal del sistema endocrí és:

POSAR A PUNT EL NOSTRE COS PERRESPONDRE FISIOLÒGICAMENT A QUALSEVOL

ALTERACIÓ DEL SEU EQUILIBRI.

Els sistemes nerviós i endocrí funcionen

COORDINADAMENTper mantenir l’homeòstasi iregular els processos fisiològics.



S. NERVIÓS:

Resposta local, ràpida i de curta durada.

S. ENDOCRÍ:

Resposta més lenta, però més general i duradora.



FUNCIONAMENT

El sistema endocrí està format per GLÀNDULESque segreguen HORMONES.

Les hormones són vessades a la sang que lestransportarà fins a les CÈL·LULES OBJECTIU, quepoden estar lluny de les glàndules que les hansegregat.

Quan arriben a les cèl·lules objectiu poden controlar

l’activitat del teixit objectiu. Algunes hormones poden afectar molts teixits

corporals, mentre que d’altres només afectencèl·lules objectiu molt específiques.





2. LES HORMONES

2.1. CLASSIFICACIÓ DE LES HORMONES

Poden classificar-se de diferents maneres. Segons la sevaFUNCIÓ, parlem entre d’altres de:

HORMONES TRÒPIQUES: Apunten a altres glàndules endocrines,estimulant el seu creixement i secreció.

HORMONES SEXUALS: Es dirigeixen als teixits reproductius. HORMONES ANABÒLIQUES: Estimulen l’anabolisme de les

cèl·lules diana.

Però la classificació més comú és la que es fa en funció de la

seva ESTRUCTURA QUÍMICA: HORMONES ESTEROIDES: Deriven del col·lesterol. Poden

travessar fàcilment la membrana cel·lular. HORMONES NO ESTEROIDES: Es sintetitzen a partir dels

aminoàcids. No poden travessar fàcilment la membrana cel·lular.





2.2. MECANISME D’ACCIÓ

Quan les hormones són alliberades al torrentsanguini, COM PODEN DETECTAR I ARRIBARA LES SEVES CÈL·LULES DIANA?

Perquè els teixits objectiu tenen RECEPTORSHORMONALS ESPECÍFICS.

Funciona com un mecanisme CLAU-PANY (on laCLAU és l’HORMONA i el PANY el RECEPTOR).

Només una clau determinada pot “obrir” unacèl·lula i desencadenar una acció determinadadins d’ella.



Les HORMONES ESTEROIDES s’uneixena receptors a l’interior de la cèl·lula.

Produeixen síntesi de proteïnes.

Les HORMONES NO ESTEROIDES tenen els seus receptors a la membranacel·lular.

Provoquen canvis en les funcionscel·lulars.



Com saben les glàndules quan han d’alliberar les seveshormones?

Per un MECANISME DE RETROALIMENTACIÓNEGATIVA. CANVI ENL’ORGANISME

SECRECIÓHORMONAL

RECUPERACIÓEQUILIBRI

FINALITZACIÓSECRECIÓHORMONAL

DISMINUCIÓTEMPERATURA

FUNCIONAMENTCALDERA

AUGMENTTEMPERATURA

ATURADA CALDERA

AUGMENT GLUCOSAEN SANG

ALLIBERAMENTINSULINA

RECUPERACIÓ

NIVELLS NORMALS DEGLUCOSA

INHIBICIÓALLIBERAMENT

INSULINA



3. LES GLÀNDULES ENDOCRINES I LESSEVES HORMONES

Ens centrarem aquí en aquelles hormones quemajor relació tenen amb l’activitat física.

Veurem les hormones segregades per les glàndules:

HIPÒFISI o PITUITÀRIA TIROIDES PARATIROIDES SUPRARENALS PÀNCREES GÒNADES RONYONS





3.1. HIPÒFISI O GLÀNDULA PITUITÀRIA

Està situada a la base de l’encèfal. Té forma de canica, amb

dos lòbuls: anterior i posterior, anomenades tambéADENOHIPÒFISI i NEUROHIPÒFISI.

Està controlada per l’hipotàlam i segrega hormones queafecten a altres glàndules i òrgans.



HORMONA ANTIDIURÈTICA (ADH)

Juga un paper important en l’exercici. AFAVOREIX LA CONSERVACIÓ D’AIGUA

incrementant la permeabilitat a l’ aigua delsconductes col·lectors dels ronyons. S’excretamenys aigua en l’orina i per tant, aquesta és més

concentrada. El mecanisme desencadenant és una major

concentració d’electròlits al plasma sanguini acausa de la pèrdua d’aigua per la sudoració.

La seva actuació DISMINUEIX ELS RISCOS DEDESHIDRATACIÓ durant l’exercici i els períodesde sudoració intensa.

L’alcohol i el fred poden inhibir l’acció de l’ADH.





HORMONA DEL CREIXEMENT (GH)

Té importants funcions anabòliques.

Estimula elCREIXEMENT OSSI i la

HIPERTRÒFIA MUSCULAR,

facilitant el transport d’aminoàcidsa les cèl·lules.

També facilita l’ús de greixos per obtenir energia, estalviantglucosa.

Enforteix el teixit elàstic reduïnt el risc de lesions. L’exercici físic estimula la producció d’hormona de

creixement.

El nanisme, el gegantisme i l’acromegàlia són conseqüència de

secrecions inadequades d’aquesta hormona.



De les cinc hormonessegregades perl’Adenohipòfisi, quatresón tròpiques. És a dir,

afecten elfuncionament d’altresglàndules endocrines.



3.2. GLÀNDULA TIROIDES Està situada a la línia

mitja del coll, just asota de la laringe i perdavant de la tràquea.

Segrega dues hormonesimportants per laREGULACIÓ DELMETABOLISME ENGENERAL (T3 i T4) i la

CALCITONINA queajuda a REGULAR ELMETABOLISME DELCALCI.



TRIYODOTIRONINA (T3) I TIROXINA (T4)

Tenen funcions similars. INCREMENTEN ELRITME METABÒLIC de gairebé tots els teixits.

Poden augmentar el ritme metabòlic basal entre un60 i un 100%.

Entre d’altres efectes, estimula el creixement i lasíntesi proteica i el consum de glúcids i lípids.

L’hipertiroidisme i l’hipotiroidisme són malalties

provocades per una disfunció de la glàndulatiroides. L’hipotiroidisme pot ser a causa d’undèficit de iode en la dieta.



EFECTES DE

LATIROXINA



CALCITONINA

REDUEIX LA CONCENTRACIÓ DE CALCI ALA SANG, podent ser absorbit per l’ós oincrementant la seva excreció urinària.

És de vital importància en els nens quan els seusóssos estan creixent i desenvolupant força.

En els adults sembla oferir alguna protecciócontra la reabsorció excessiva d’ós.



3.3. GLÀNDULA PARATIROIDES

Està a la part posterior de la tiroides. Segrega HORMONA PARATIROIDES o

PARATHORMONA (PTH) que és el PRINCIPALREGULADOR DEL CALCI A LA SANG.

Als óssos, incrementa la seva reabsorció, alliberantcalci a la sang.

Als intestins, estimula l’absorció intestinal de calci.

L’exercici físic (tensió a l’inserció) incrementa lasíntesi de calci a l’òs, mentre que la immobilitzacióo el repòs absolut al llit afavoreixen la reabsorciód’òs.



3.4. GLÀNDULES SUPRARENALS

Situades sobre els ronyons, podem diferenciar duesparts: externa o ESCORÇA SUPRARENAL i interna oMEDUL·LA SUPRARENAL.

CATECOLAMINES (ADRENALINA iNORADRENALINA)

Són produïdes i alliberades per la MEDUL·LASUPRARENAL.

TENEN ELS MATEIXOS EFECTES QUE EL SN

SIMPÀTIC (preparen per l’acció immediata, per accionsde lluita o fugida).

Els seus efectes duren, però, més temps perquèaquestes substàncies s’eliminen de la sang d’una manera

relativament lenta.



CORTICOESTEROIDES

L’ESCORÇA SUPRARENAL allibera tres tipus principals decorticoesteroides: MINERALCORTICOIDES: Mantenen l’equilibri

d’electrolits (especialment sodi i potassi) en els fluïdsextracel·lulars. L’ALDOSTERONA és el més important.

Combat la deshidratació. GLUCOCORTICOIDES: El més important és el

CORTISOL o HIDROCORTISONA. Prepara l’organismeper afrontar situacions d’estrés, intervé sobre elmetabolisme (eleva la quantitat de glucosa en sang, per

ex.), actua com a agent antinflamatori… GONADOCORTICOIDES: Són les mateixes hormones queles produïdes pels òrgans reproductors, on s’alliberen enquantitats molt més grans.



ACCIÓ DE LESHORMONES

SUPRARENALS



3.5. PÀNCREES

Està darrera i per sota de l’estòmac. La INSULINA i el GLUCAGON són les

dues hormones més importants.

Ambdues actuen conjuntament perCONTROLAR ELS NIVELLS DEGLUCOSA EN SANG I EL

METABOLISME DELS HIDRATS DECARBONI.

Tenen efectes antagonistes.



La INSULINA actua davant la HIPERGLUCÈMIA(després de dinar), REDUÏNT LA GLUCOSA EN

SANG, transportant-la cap a les cèl·lules del’organisme i emmagatzemant-la al fetge.

El GLUCAGON actua quan hi ha una baixaconcentració de glucosa en sang. PROVOCA QUE

LA GLUCOSA EMMAGATZEMADA AL FETGESURTI A L’EXTERIOR.

La DIABETES és la malaltia més freqüent de totel sistema endocrí i és deguda a un dèficit deproducció d’insulina per part del pàncrees queprovoca una excessiva concentració de glucosa ensang.

Ò



3.6. GÒNADES

TESTICLES OVARIS

TESTOSTERONA• Hormona ANABÒLICA.• Desenvolupa caràcters

sexuals secundaris masculins il’espermatogènesi.

• Estimulació delCREIXEMENT

MUSCULOESQUELÈTIC.Responsable deldesenvolupament de laFORÇA i de la sevadiferenciació en els sexes

ESTROGENS

• Desenvolupamentcaracters sexuals

secundaris femenins.• Regulació del ciclemenstrual.

• Major concentració de

greix. També alliberaPROGESTERONA:Preparació de l’úter perl’embaràs.



3.7. RONYONS

No són òrgans endocrins importants, peròsón els responsables d’alliberarERITROPOIETINA (EPO).

L’eritropoietina estimula les cèl·lules de lamedul·la òssia per PRODUIR GLÒBULSVERMELLS.

Una de les causes de l’adapatació al’entrenament en alçada és un majoralliberament d’eritropoietina.

ENDOCRÍ - ENRIC 2013

Documents