El·lipse 50: "The PRBB consolidates its internationalization"

ParcrecercaBiomèdicaBarcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic desembre 2011 – Gener 2012 NÚM. 50 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

lloc en l’àmbit espanyol quant ataxa d’excel·lència –la capacitatde publicar articles de primernivell en el seu àmbit científic–i l’IMIM (Institut de RecercaHospital del Mar) es troba en elcinquè lloc. Pel que fa a l’índexde col·laboració internacio­nal, el CRG es situa en primerlloc a escala nacional, la UPFen el tercer i l’IMIM en el sisè.

Per altra banda, la UPF lide­ra per quart any consecutiu elrànquing de productivitat cientí­fica de les universitats públiquesespanyoles, realitzat per la Uni­versitat de Granada.

Institucions d’excel·lènciaal PRBB

Dos centres de recerca i una uni­versitat de l’entorn del PRBB estroben entre les millors institu­cions de recerca espanyoles,segons el SCImago InstitutionsRanking World Report, una deles classificacions més exhaus­tives de les institucions de recer­ca d'arreu del món. En l’edicióde 2011, s'han analitzat les pu­blicacions de 3.042 institucionsdurant el període 2005­2009.Segons aquesta classificació, elCRG ocupa el tercer

According to this classifica­tion the CRG ranks third inSpain for excellence, defined asthe ability to publish top qua­lity articles within their field.The IMIM (Hospital del Mar Re­search Institute) is in fifth place.As regards international colla­boration, the CRG takes the topspot at national level, the UPF isthird and the IMIM sixth.

Regarding the scientific pro­ductivity of public Spanish Uni­versities, the ranking developedby the University of Granadagives the first position to the UPFfor the 4th consecutive year ■

Institutions of excellenceat the PRBB

Two research centres anda university within the um­brella of the PRBB are amongthe best Spanish researchinstitutions according to theSCImago Institutions RankingWorld Report, one of the mostcomprehensive rankings of re­search institutions around theworld.

In its 2011 edition, the indexanalysed the publications of3,042 institutions from 2005 to2009.

dades demogràfiques 2011 / demographic information 2011

Looking towards 2012

The year 2011 has beenhard, although we havemanaged to maintain

a strong system of researchin the face of the economicsetbacks. For 2012 we must en­sure economic stability. Firstly,we are working to keep up pu­blic funding. Secondly, we willcontinue to promote the flexi­ble governance model that isgiving such good results. Theapproval of the most recentbudget accompanying act,with two entire articles on re­search guaranteeing both theresearch centres and ICREA anautonomy which is essential, isa success.

In the longer term, we willwork to protect the systemfrom any possible interfe­rence, as well as facing theenormous challenge of theprivate sector in two ways:by attracting private funding,which has not kept up withthe increment in public mo­ney in recent years, and pro­moting the conversion of theknowledge created throughsignificant budgetary effort,into economic value and jobs.

Josep M. Martorell i Rodon(General Director of Research,

Generalitat de Catalunya)

Encarant el 2012

El 2011 ha estat dur, mal­grat que hem mantin­gut ferm el sistema de

recerca enfront dels revessoseconòmics. Per al 2012 hemde garantir la seva estabilitateconòmica: treballarem per noretrocedir en el finançamentpúblic i continuarem fomen­tant el model de governançaflexible que tants bons resul­tats està donant. L’aprovació del’última llei d’acompanyamentde pressupostos és un èxit, ambdos articles sencers que parlende recerca i que garanteixen alscentres CERCA i al programaICREA un règim d’autonomiapròpia indispensable.

A més llarg termini, treba­llarem per protegir el sistemad’ingerències i encararem elgran repte amb el sector privaten dues línies: captar finança­ment privat, que fins ara noha seguit al públic en el seuincrement dels darrers anys,i promoure la conversió d’unconeixement creat amb impor­tants esforços pressupostarisen valor econòmic i llocs detreball.

Josep M. Martorell i Rodon(Director General de Recerca,

Generalitat de Catalunya)

18% 31%20112007

Tècnics

22% 18%

Administratius Total d’estrangers

20% 27% 30% 41%20112007 20112007 20112007

El parc consolida la seva internacionalització31%, a la vegada que disminueixlleugerament el personal admi­nistratiu i de gestió, que del 22%el 2007 passa al 18% el 2011.

La comunitat de residentstotals mostra durant el 2011 unlleuger increment del 2,7% i ar­riba als 1.345. Aquest incrementés atribuïble sobretot al CRG,que ha crescut en 21 persones,i al CREAL, que augmenta en11 persones. La resta de centresmanté o augmenta lleugera­ment la seva població respectel’any anterior.

Pel que fa a la procedència,continuen arribant italians, quesón amb diferència la comuni­tat més nombrosa (82), seguitsdels alemanys (47), dels fran­cesos (36) i dels portuguesos(22). Si tenim en compte altrescontinents, destaquen els EstatsUnits amb 12 residents, Argenti­na amb 10, Canadà, Colòmbia iRússia amb sis, i Cuba amb cinc.

The park consolidatesits internationalization

After five years of collec­ting demographic datawe are now able to do

some comparative statistics andsee how the population of resi­dents at the PRBB has evolved.It is good to know, for example,that the percentage of foreignershas increased steadily, from 20%in 2007 to 27% in 2011, or from30% to 41% considering non­na­tives within the scientific com­munity. This rise is even moreremarkable if we look at the datafrom the CRG, where the foreignpopulation (56%) is now grea­ter than the Spanish one (44%).Another fact to consider is theincrease in technical staff : in2007 they represented 18% ofthe population of the park, whilein 2011 this figure is 31%. Overthe same period the administra­

tive and management staff hasdecreased slightly from 22% to18%.

The total community hasshown a slight annual incre­ment of 2.7%, peaking at 1,345residents in 2011. This rise isattributable mainly to the CRG,which has grown by 21 mem­bers of staff, and the CREAL,which has increased by 11. Allother centres have maintainedor slightly expanded their popu­lation compared to the previousyear.

As far as nationality goes, Ita­lians keep arriving at the parkand are currently by far the mostnumerous (82), followed by theGermans (47), French (36) andPortuguese (22). From outsideEurope there are 12 Americansand 10 Argentineans, Canada,Colombia and Russia are repre­sented by six people each andthere are five Cubans ■

Elvira López

Després de cinc anys derecollir dades demogrà­fiques, estem en condi­

cions de fer algunes estadísti­ques comparatives i veure comha evolucionat la població deresidents del PRBB. És bo saber,per exemple, que el percentat­ge d’estrangers ha mantingutun augment constant, ja que hapassat del 20% el 2007 al 27% el2011 –o del 30% al 41% si tenimen compte els estrangers dins dela comunitat científica. Aquestincrement és encara més desta­cable si observem les dades delCRG, segons les quals la pobla­ció estrangera (56%) supera l’es­panyola (44%). Una altra dadaque cal considerar és l’augmentde personal tècnic, que el 2007representava el 18% de la pobla­ció del parc i el 2011 arriba ja al

Estrangers investigadors

Ciència www.prbb.org | desembre 2011 – gener 2012 2

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

seleccionat en la reunió científica anualde l’American College of Rheumatologya Xicago per destacar­lo en una roda depremsa.

L’estudi, que ha analitzat més de60.000 dones, suposa un canvi de para­digma perquè, inicialment, es creia quel’artrosi protegia les pacients de les frac­tures, ja que produeix uns canvis a nivellde les articulacions que donen als ossosuna aparença més robusta.

Maribel Pérez / Rosa Manaut

L es dones postmenopàusiques quetenen artrosi pateixen un 30%més de caigudes i presenten un

20% més de risc de sofrir una fracturaque les que no en tenen. Aquesta és laconclusió d’un estudi liderat per investi­gadors de l’Hospital del Mar i el seu Ins­titut de Recerca, l’IMIM, i que ha estat

Postmenopausal fracturesand osteoarthritis

Postmenopausal women with osteo­arthritis suffer 30% more falls andhave a 20% higher risk of fracture

than those without arthritis. This is theconclusion of a study led by researchersfrom the Hospital del Mar and its re­search institute, the IMIM. The studyhas been selected in the annual scienti­

L’artrosi i les fractures en la postmenopausafic meeting of the American College ofRheumatology in Chicago, and its resultswere highlighted in the press conferenceat the meeting.

This study, which analysed more than60,000 women, represents a paradigmshift because, initially, osteoarthritiswas believed to protect patients fromfractures, as it produces changes in thejoints that give the bones a more robustappearance ■

«La desigualtat en salut és la major epidèmia actual»Joan Benach – grup de recerca en desigualtats en salut (greds-emconet) de la upf

Agustín López

Per què l’esperança de vida en néixerd’un infant d’un barri pobre de Glas­gow és solament de 54 anys i la d’un

altre d’un barri benestant a pocs quilòme­tres de distància és de 82? Per què els aturatsde classe treballadora tenen un risc moltmés elevat de patir una mala salut mental ode morir prematurament? Quin és l’impactede la precarietat laboral sobre la salut? Pre­guntes com aquestes són les que es plantejael grup de recerca en desigualtats en salut(GREDS­EMCONET) de la UPF. «Els factorsbiològics, genètics o els estils de vida sóncauses properes al desenvolupament de lamalaltia, però a nosaltres ens interessa estu­diar les causes de les causes: per exemple,per què alguns grups socials tenen menysoportunitats de gaudir d’un estil de vida sa­ludable. La desigualtat social en salut –quesegons l’OMS cal definir com aquelles dife­rències en la salut que són injustes i evita­bles– és la major epidèmia que existeix avuidia», explica Joan Benach, cap del grup iprofessor titular de la UPF.

Recerca interdisciplinària

El GREDS­EMCONET va néixer fa dos anyscom a part del CEXS­UPF, tot i que aquestmateix mes ha passat a formar part del De­partament de Polítiques i Ciències Socials.El grup està format per una dotzena d’inves­tigadors: metges, biòlegs, estadístics, sociò­legs, politòlegs, farmacèutics i antropòlegs.La formació interdisciplinària de l’equip ésimprescindible per a la seva recerca, querequereix entendre la salut pública d’unamanera integral. «La salut col·lectiva no de­pèn només de la biologia o dels canvis deconducta, sinó sobretot de factors polítics,econòmics i socials: l’accés a l’habitatge, elsserveis socials i el medi ambient, així comla classe social, el gènere o l’estatus migra­tori dels individus», explica Benach. «Sola­ment integrant tots aquests factors causalscomplexos i encadenats, que anomenemdeterminants socials de la salut, i compre­nent la seva interacció amb els individus icomunitats, podrem entendre la salut i ladesigualtat d’una població», assenyala elcap del grup. Una de les línies de recerca ondestaca aquest enfocament són els estudisgeogràfics, com el nou atles de mortalitat enmunicipis d’Espanya, de propera publicacióamb un ajut de la Fundació BBVA, o un es­

tudi pioner sobre la distribució geogràficadel risc de mortalitat per Alzheimer i altresdemències a Espanya, en col·laboració ambla Fundació Pasqual Maragall.

L’anàlisi global de les condicionsd’ocupació i treball

El grup se centra especialment a entendrel’impacte de les condicions d’ocupació i tre­ball en la salut i les desigualtats al món. Peraixò el 2006 alguns dels membres van crearEMCONET, una xarxa de recerca global enel marc de la Comissió de Determinants So­cials de l’OMS. El grup, l’únic espanyol queforma part d’aquesta comissió, ha publicatrecentment l’obra de referència internacio­nal més important en aquest camp d’inves­tigació, «Empleo, trabajo y desigualdadesen salud: una visión global», i que aviats’editarà en anglès. L’obra ha comptat ambla participació de desenes d’organismes iinvestigadors d’arreu del món.

«El llibre analitza com les diverses condi­cions de treball afecten de manera desigualla salut de les persones segons quina siguila seva classe social, gènere, edat, ètnia,situació migratòria i territori. A més de laimportància per a la salut pública i laboral,aquestes desigualtats són un dels millorsindicadors de justícia social de què dispo­sem», explica el cap del grup. Actualment,GREDS­EMCONET realitza nous estudissobre l’impacte en la salut de condicionsd’ocupació com l’atur, la precarietat laboral,el treball informal o el treball infantil.

“Health inequality is the greatestcurrent epidemic”

Why is the life expectancy of achild born in a poor area ofGlasgow only 54 whilst in a we­

althy neighbourhood a few miles away itis 82? Why are the unemployed workingclasses more likely to suffer poor mentalhealth or die young? How does job insta­bility impact health? Questions like theseare those posed by the health inequalitiesresearch group (GREDS­EMCONET) ofthe UPF. “Biological, genetic and lifestylefactors are related to the development ofdisease, but we are mostly interested inthe cause of causes, for example, why so­me social groups have more opportunitiesto have a healthy lifestyle. The social ine­quality in health, which the WHO definesas the differences in health which are un­just and avoidable, is the greatest epidemicexisting today”, explains Joan Benach, headof the group and reader at the UPF.

Interdisciplinary research

The GREDS­EMCONET was created twoyears ago at the CEXS­UPF, although it hasjust moved to the Department of Politicaland Social Sciences. It is made up of a dozenresearchers including doctors, biologists,statisticians, sociologists, political scientists,pharmacists and anthropologists. The inter­disciplinary training of the team is essentialto this research, which requires a compre­

hensive understanding of public health.“Collective health depends not only on bio­logy or behavioural changes but also on po­litical, economic and social factors: access tohousing, social services and environment, aswell as social class, gender and the migrantstatus of individuals”, explains Benach. “Onlyby integrating all of these complex, causaland interlinked factors, known as “socialdeterminants” and understanding their in­teraction with individuals and communities,can we understand health and inequality ina population”, states the group leader. Oneof the lines of research of the group high­lighting its focus on this approach are thegeographical studies such as the new atlasof mortality for Spanish municipalities, soonto be published thanks to a grant from theBBVA Foundation, and a pioneering studyon the geographical distribution in Spain ofrisk of death due to Alzheimer’s and otherdementias, in collaboration with the PasqualMaragall Foundation.

Global analysis of occupationaland working conditions

The group focuses on understanding theimpact of working conditions on healthand the inequalities found throughout theworld. For this reason, in 2006 some of themembers created EMCONET, a global re­search network within the framework ofthe WHO Commission on Social Determi­nants of Health. They are the only groupfrom Spain to be part of this commission,and recently published the most importantreference work in the field (“Employment,work and inequalities in health: a globalvision”, soon to be released in English).

The study involved the participation ofdozens of organisations and researchersfrom around the world. “It examines howvarious occupational and working condi­tions affect, in very different ways, healthinequalities between people dependingon their social class, gender, age, ethni­city, legal status and region. Besides theirimportance for public health, these ine­qualities are one of the best indicatorsof social justice available”, explains thehead of the group. Currently the GREDS­EMCONET is carrying out further workon the evolution and impact on occupa­tional health of conditions such as unem­ployment, unstable and informal employ­ment and child labour ■

Un grup molt interdisciplinar / A very interdisciplinary group

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

3 desembre 2011 – gener 2012 | www.prbb.org Ciència

Juan Sarasua

Un nou estudi publicat a la revistaNature revela que el ritme circa­diari (rellotge biològic diari)

controla la capacitat regenerativa de lescèl·lules mare de la pell. La pertorbaciód’aquest ritme dóna com a resultat l’enve­lliment prematur del teixit i una predispo­sició superior a desenvolupar tumors depell. Per fer aquest estudi, investigadorsdel CRG han col·laborat amb d’altres del’IRB de Barcelona, de la Ohio State Uni­versity, als Estats Units, i de la Universitatde Friburg, a Suïssa.

Els científics han trobat que el nostrerellotge biològic intern fa que les cèl·lulesmare de la pell es divideixin a la tarda­nit,quan la pell ja no està exposada a possi­bles danys en l’ADN causats per l’exposi­ció a la llum. «El rellotge biològic permetaixí que es produeixi un reemplaçamentconstant de les cèl·lules del teixit ambun risc mínim d’acumular mutacions enl’ADN», explica Salvador Aznar­Benitah,coordinador de l’estudi.

Els gens Bmal1 i Period1/2 són els en­carregats de controlar el ritme circadiari

Núria Pérez

Els humans moderns van emigrard’Àfrica pel sud, travessant la Penín­sula Aràbiga, i no pel nord, a través

d’Egipte, com fins ara es creia. Així explicaDavid Comas el principal resultat de l’estudique ha coordinat junt amb Francesc Cala­fell i Jaume Bertranpetit, i que han publi­cat a Molecular Biology and Evolution. Enaquest estudi també hi han participat altresinvestigadors de l’Institut de Biologia Evolu­tiva (UPF­CSIC), així com genetistes d'altrespaïsos (Estats Units, Holanda, l’Índia, Rús­sia i la Xina).

L’article explica també que els nostresavantpassats es van expandir cap a Euràsiaper una ruta situada entre l’Iran i l’Índia, ino per l’Orient Mitjà, com s'havia cregutfins ara.

Maruxa Martínez-Campos

Un treball publicat a Nature Medici­ne descriu un nou mecanisme dereprogramació de l’expressió de

gens que transformen una cèl·lula sana entumoral. L’estudi ha estat dirigit per RaúlMéndez, de l’IRB Barcelona, i Pilar Nava­rro, de l’IMIM (Institut de Recerca Hospitaldel Mar), i ha comptat amb la col·laboraciód’Eduardo Eyras, del CEXS­UPF, de PacoReal (UPF/IMIM) i de Mar Iglesias i Fran­cesc Alameda, de l’Hospital del Mar.

Els investigadors han identificat la proteï­na CPEB4 com un «director d’orquestra cel­lular que encén centenars de gens vinculatsal creixement tumoral». La novetat, segons

New reprogramming mechanismfor tumour cells

Astudy published in Nature Medici­ne describes a new reprogrammingmechanism for the expression of

the genes responsible for turning a healthycell into a tumour cell. The study was led byRaúl Méndez, from the IRB Barcelona, andPilar Navarro at the IMIM (Hospital del MarResearch Institute). Eduardo Eyras, fromthe CEXS­UPF, Paco Real (UPF/IMIM) andMar Iglesias and Francesc Alameda, fromthe Hospital del Mar, also collaborated.

The scientists have identified the proteinCPEB4 as a “cellular orchestral conductorthat activates hundreds of genes associatedwith tumour growth”. The peculiarity, the

que expliquen, és que no seria la mutaciód’un gen la que promouria el creixementdel tumor, sinó l’expressió en el lloc incor­recte d’una proteïna que activa centenarsde gens normals però en quantitats i enmoments anormals.

Els estudis realitzats en ratolins amb cèl­lules de tumors de pacients mostren quela disminució dels nivells de CPEB4 en lescèl·lules canceroses redueix la mida dels tu­mors fins a un 80%. Segons els autors, la in­hibició de CPEB4 podria ser un tractamentantitumoral molt específic i amb molt pocsefectes adversos, tant per als dos tumorsestudiats, de pàncrees i cervell, com per aaltres tumors. De fet, ja estan analitzant in­hibidors de CPEB4 amb possible valor tera­pèutic.

authors say, is that it is not the mutation of aspecific gene that promotes tumour growthbut the presence of a protein in an incorrectsite triggering the expression of hundreds ofnormal genes in unsuitable amounts and atthe wrong time.

Using human cancer cells in mice, thestudy demonstrated that a decrease inCPEB4 levels in cancer cells reduces the sizeof tumours by up to 80%. According to theauthors, inhibition of this protein could pro­vide a highly specific anti­tumour treatmentwith few adverse effects, not only for the tu­mours examined in the study, i.e., from thepancreas and brain, but also for many othertypes of cancer. The researchers are alreadydesigning and analysing CPEB4 inhibitors ofpotential therapeutic interest■

El rellotge biològic regula les cèl·lules mare

La sortida d’Àfrica va ser a través d’Aràbia

Un nou mecanisme tumoral

i de regular l’activitat o el repòs de la re­generació cel·lular. Mitjançant la manipu­lació genètica d’ambdós gens en cèl·lulesmare de la pell de ratolí, els investigadorshan demostrat que la pertorbació delrellotge biològic impedeix a les cèl·lulessaber quan han d’exercir la seva funció, ique això provoca a llarg termini l’envelli­ment cel·lular i ocasiona problemes en lageneració de teixit.

L’estudi forma part del projecte Geno­gràfic, finançat per National Geographic iIBM, que és el més ampli realitzat fins araemprant dades genètiques de poblacionshumanes. Per dur­lo a terme s’han utilit­zat nous mètodes per inferir els processosde recombinació d’ADN del passat a partirde mostres humanes actuals. Així s’ha con­firmat que les poblacions africanes són lesmés diverses de la Terra i s’ha pogut calcu­lar la grandària de les comunitats humanesantigues en uns quants milers d'individuscadascuna.

Humans emigratedfrom Africa through Arabia

Modern humans emigrated fromAfrica along a southerly route,via Arabia, rather than a nor­

therly path through Egypt, as had been

The biological clockcontrols skin stem cell activation

Astudy published in Nature reve­als the role of the daily biologicalclock (circadian rhythms) in the

regenerative capacity of skin stem cells.Disruption of this rhythm results in pre­mature tissue ageing and a greater pre­disposition to the development of skin

thought up to now. This is the main resultof a study coordinated by David Comas,Francesc Calafell and Jaume Bertran­petit, from the Institute of EvolutionaryBiology (UPF­CSIC) and published in Mo­lecular Biology and Evolution. The study, inwhich geneticists from the USA, the Nether­lands, India, Russia and China participated,also reveals that our ancestors spread intoEurasia along a route located between Iranand India, and not through the Middle Eastas scholars had thought.

This study is part of the GenographicProject, funded by the National Geographicand IBM and the most extensive project todate to use genetic data from human popu­lations. The study utilised a new analyticalmethod that infers the recombinations ofthe past from human DNA. It confirmedthat African populations are the most diver­se on Earth and enabled calculation of the

tumours. Researchers at the CRG colla­borated in this study with others from theIRB in Barcelona, Ohio State University inthe USA and the University of Fribourg inSwitzerland.

The scientists have found that an in­ternal biological clock regulates the be­haviour of stem cells in such a way thatthe skin stem cells divide and regeneratethe tissue in the evening or at night, whenthey are protected from harmful radia­tion. "Therefore, the biological clock ena­bles constant replacement of the cells ofthe tissue with minimal risk of accumula­ting DNA mutations", says Salvador AznarBenitah, coordinator of the study andhead of the epithelial homeostasisand cancer research group at the CRG.

The genes Bmal1 and Period1/2 areresponsible for controlling this rhythmand regulating cell regenerative activityor rest. Through the genetic manipulationof both genes, the researchers showedthat disruption of the biological clock inmouse skin stem cells prevented the cellsfrom knowing when to exercise whichfunction, and that this caused long­termproblems in cellular ageing and tissue re­generation ■

possible size of ancient human communi­ties, which seem to have comprised a fewthousand individuals each ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

A l’esquerra, una mostra de ratolins amb el gen BMAL1 intacte, amb moltes cèl·lules proliferant(fletxa). A la dreta, el ratolí amb el gen suprimit i molt poques cèl·lules en proliferació

Deletion of the Bmal1 gene (right image) leads to less cells proliferating (red arrow) comparedto wildtype (left image) and thus to premature epidermal aging

La nova ruta de sortidaThe new out of Africa route

d'Africa

CiènciaCiència www.prbb.org | desembre 2011 – gener 2012 4

«Al PRBB es genera esperit de superació»

seva carrera científica. Al CREAL estem de­senvolupant un programa de mentoring pera investigadors joves.

“The PRBB generates the desireto excel”

What are your memories from the earlyyears of the old Institut Municipal deSalut Pública?

It was an exciting time. It was necessaryto transform the health system inheri­ted from the dictatorship and in many

aspects it had to be completely reorganised.We built an information base, because wi­thout information it is impossible to makethe intelligent and fair public health poli­cies which are needed.

The soya case was your first success.It was a scientific and health triumph be­cause we discovered what was causing theasthma epidemic: the unloading of soya inthe port of Barcelona. They put filters in asilo and the problem was solved. In a shortperiod of time we published four articles inthe Lancet and the New England Journal ofMedicine.

How has the view of environmental riskschanged?At that time, the majority of specialists as­sumed that atmospheric contaminationwas not relevant to health. With the registercreated in 1991 we concluded that the airquality standards of the WHO didn’t ade­quately protect public health. Now every­one recognises that it is an important pu­blic health issue.

Do you think that the policy responsesare adequate?Normally any policy responses are insuffi­cient and come too late. The environmen­

tal risk regulation mechanisms require a lotof accumulated scientific evidence. In thisway, the measures are implemented late,when the consequences are often devasta­ting. It is necessary to go forward thinkingabout the principle of protection.

What does working in an environmentlike the PRBB offer you?Working with the best helps you improve,not only because you learn and get ideas,but also because it makes you competitive.At the PRBB the level is so good that it gene­rates the need to excel. The other thing in itsfavour is the interdisciplinarity. It is easy tomove through the corridors and find someof the best specialists in the world in a spe­cific subject!

Can you combine research with themanagement of the CREAL?I think that in order to direct research it is ne­cessary to keep researching, even though it’sclear that you can’t spend the same kind oftime on it and sometimes that is frustrating.

What are the next challenges in yourresearch?I have started a European project,MeDALL, coordinated jointly with INSERM,on the mechanisms of allergic diseases.It ranges from epigenetics to systemsbiology. This is one of the major scientificchallenges that I have faced and I’m veryexcited.

What advice would you give to aresearcher just starting out?More than advice, what young peopleneed is excellent education and the me­ans necessary to develop their scientificcareers. At the CREAL we are developinga "mentoring" programme for young rese­archers ■

Agustí López

Quins records tens dels primers anysa l’antic Institut Municipal de SalutPública?

Va ser una etapa apassionant. Caliatransformar un sistema sanitari he­retat de la dictadura i que en molts

aspectes s’havia d’aixecar de nou. Vamconstruir un entorn d’informació per donarsuport a les polítiques de salut; perquè sen­se informació no es poden fer polítiques desalut pública intel·ligents i justes.

Amb el cas de la soja vas obtenir elsprimers fruits.Va ser un èxit científic i sanitari perquè vamdescobrir quina era la causa de l’epidèmiad’asma: la descàrrega de soja del port de Bar­celona. Es van col·locar filtres en una sitja i elproblema es va resoldre. En poc temps vampublicar quatre articles a The Lancet i al NewEngland Journal of Medicine.

Com ha canviat la visió dels riscosambientals?En aquells anys la majoria d’especialistes as­sumien que la contaminació atmosfèrica noera un problema rellevant per a la salut. Ambel registre creat el 1991 vam concloure queels estàndards de qualitat de l’aire de l’OMSno protegien adequadament la salut delsciutadans. Ara tothom reconeix que es tractad’un problema de salut pública important.

Creus que les respostes polítiques sónadequades?Normalment les respostes polítiques sóninsuficients i arriben massa tard. Els meca­nismes de regulació dels riscos ambientalsexigeixen molta evidència científica acumu­lada. Així, les mesures es prenen tard, quanles conseqüències són de vegades devasta­dores. S’ha de progressar amb la lògica delprincipi de protecció.

Què aporta estar en l'entorn del PRBB?Treballar amb els millors t’ajuda a millorar;no només perquè aprens o agafes idees, si­nó perquè et fa competir. Al PRBB el nivell ésprou bo perquè es generi esperit de supera­ció. L’altre punt a favor és la interdisciplina­rietat. És molt eficient moure’t pels passadis­sos i poder trobar alguns dels millors espe­cialistes del món en un determinat tema!

Es pot compaginar la investigació amb ladirecció del CREAL?Crec que per dirigir la recerca és imprescin­dible continuar investigant, tot i que és clarque no t’hi pots dedicar igual i en alguns ca­sos és frustrant.

Quins serien ara els reptes de la teva recerca?He començat un projecte europeu,MeDALL, coordinat conjuntament ambl’INSERM, sobre els mecanismes de lesmalalties al·lèrgiques. Comprèn des de l’epi­genètica fins a la biologia de sistemes. És undels majors reptes científics als quals m’heenfrontat i em fa molta il·lusió.

Quin consell donaries a un investigadorque comença?Més que consells, el que la gent jove necessi­ta és una educació d’excel·lència i els mitjansnecessaris perquè puguin desenvolupar la

PERFIL / PROFILETemptat pel periodisme, Josep Maria Antó es va decantar finalment perla medicina. Especialitzat en pneumologia i en epidemiologia, va des-cobrir la seva «passió per la recerca» als anys vuitanta, quan va dirigirla recerca sobre les epidèmies d’asma a Barcelona. Va ser pioner en lainvestigació dels factors ambientals de les malalties respiratòries i esva incorporar a l’IMIM el 1988, i a la UPF, el 1999. Des de 2005 dirigeixel CREAL.

Tempted by journalism, Josep Maria Antó finally plumped for medicine.Specialising in pneumonia and epidemiology he discovered his passionfor research in the 80s when he was directing research on the asthmaepidemics in Barcelona. A pioneer in the study of environmental factorson respiratory diseases, he joined the IMIM in 1988 and the UPF in 1999.Since 2005 he has been directing the CREAL.

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTISTPRBB-CRGCONFERENCESConference Programme financedby the CRG and the PRBB

FRANCIS STEWART, Fri-day December 2. Stewart,from the BiotechnologyCenter TU Dresden (Biotec)in Dresden, Germany, is

working on the mechanisms of epige-netic regulation in eukaryotic chroma-tin. Using S. cerevisiae and the mouseas experimental systems, he appliesadvanced reverse genetic strategiesto analyze select classes of epigeneticregulators, and is using protein-taggingand mass spectrometry in yeast andproteomic approaches in mice to charac-terize complexes containing epigeneticregulators. Stewart is also interested ingenetic engineering and has developedseveral technologies using site specificand homologous recombination. He hasbeen invited by Juan Valcárcel (CRG).

STAVROS J. HAMODRA-KAS, Friday December 16.Hamodrakas, head of theDepartment of Cell Biologyand Biophysics, University of

Athens, Greece, focuses on research re-lated to the elucidation of the principlesgoverning protein structure and function.In particular, research is carried out alongtwo main axes. One is algorithm develop-ment for the prediction of protein struc-ture, function and interactions from aminoacid sequence. The other one is the ap-plication of a variety of biophysical methodsand techniques for protein structure de-termination and for structural studies ofcomplex and physiologically importantbiological tissues such as insect chorionand cuticle. He has been invited by GianG. Tartaglia (CRG).

SAMPSA HAUTANIEMI,Monday December 19. Hau-taniemi, from the Universityof Helsinki, Finland, is ana-lyzing complex biological sys-

tems using a systems biology approach.He is developing methods to integratedata from various sources, as well asbioinformatics tools to link the resultsfrom analyses to biomedical databasesin order to obtain robust predictions thatcan be tested experimentally. Hautanie-mi is also interested in constructing andanalyzing dynamic mathematical modelsfor signalling transduction pathways andsuggesting targets for effective therapeu-tic interventions and eventually translatethe acquired information to diagnosticsand therapeutics. He has been invited byNúria López-Bigas (UPF).

GILL BEJERANO, MondayJanuary 23. Bejerano, fromStanford University, at Stan-ford, USA, aims to identifycis-regulatory elements in

the human genome and annotate themfor function. He is also trying to map thecis-regulatory architecture controllingearly limb, forebrain and placenta deve-lopment to understand its contribution tohuman disease. Finally, Bejerano studiesthe origins and evolution of regulatorygenomic regions to reveal their contribu-tion to vertebrate, mammalian and hu-man specific evolution. To address thesechallenges he uses a potent combina-tion of computational and experimentalapproaches, writing computational tools,running them on massive genomic data-sets and performing molecular biologyexperiments to validate the hypothesesgenerated. He has been invited by BertaAlsina (UPF).

Josep maria antÓ – director del creal

5 desembre 2011 – gener 2012 | www.prbb.org Ciència

Juan Sarasua

Poder predir els efectes de les va­riacions genètiques d’un deter­minat individu és la base per a la

medicina personalitzada, i ara un grupd’investigadors del CRG ha fet el primerpas cap a aquesta fita utilitzant el llevatSaccharomyces cerevisiae. «El llevat ésun organisme que coneixem en detallgenèticament i que ens ha permès ferprediccions sobre com variacions en elseu genoma poden afectar la seva taxade creixement», afirma Ben Lehner, co­ordinador de l’estudi i professor investi­gador ICREA.

Els científics han utilitzat diversos mè­todes per fer prediccions del fenotip –lescaracterístiques observables– de 19 varie­tats de llevat. Després han realitzat provesde cada varietat en 20 condicions diferentsi han mesurat l’èxit de les prediccions.Els resultats, publicats a Nature Genetics,

Reimund Fickert

Una patent és un dret exclusiu con­cedit per un Estat a un inventor perun període fix de temps a canvi de la

divulgació pública de la seva invenció. Aixòproporciona a l’inventor el dret d’exclouretercers d’utilitzar o vendre la invenció pa­tentada durant 20 anys a partir de la data depresentació de la patent. Les patents han decomplir tres requisits: la invenció ha de sernova, ha d’haver comportat una activitat in­ventiva i ha de descriure una aplicació tèc­nica. Els descobriments no són patentables;la invenció ha de ser un producte o procésindustrial creat per l’inventor. A partir de lapresentació d’una patent, el contingut potser publicat en una revista científica, pe­rò mai abans. La patent es manté en secretdurant 18 mesos i després es fa totalmentpública a través de bases de dades com Es­pacenet.

Les patents són cares. Els primers 30 me­sos pot costar entre 10.000 i 15.000 euros, iles següents fases, de 25.000 a 30.000 euros,a més de les quotes anuals per mantenir laprotecció. En el món acadèmic les patentssón sobretot d’aplicacions. Una patent potser atorgada com a molt aviat en tres anys,però es pot trigar sis anys a obtenir l’aprova­ció final.

En recerca, les bases de dades de patentsproporcionen informació útil. Però la raóprincipal per patentar una innovació bio­mèdica és permetre a una empresa priva­da el desenvolupament d’un medicament.Això pot costar fins a 800 milions d’euros itrigar de 12 a 15 anys. Per això les empresesvolen assegurar­se que podran vendre elmedicament en exclusiva almenys durantcinc anys.

El temps dirà si el sistema de patents actualés adequat per resoldre els problemes desalut més urgents al món, però, ara com ara,si un científic inventa un nou medicament,

patentar podria ser l’única solució perquèalgun dia s’apliqui a la clínica.

Protecting biomedical innovationsthrough patents

Apatent is an exclusive right grantedby a sovereign state to an inventorfor a fixed period of time in exchan­

ge for public disclosure of the technical de­tails of their invention. This grants the rightto prevent others from using or selling thepatented invention for 20 years from thefiling date. A patent has three main requi­rements: the invention needs to be new,involve an inventive step and describe atechnical application. Discoveries are notpatentable. The invention needs to be a“hand­made” industrial product or process.Immediately after filing, the content may bepublished in a scientific journal, but neverbefore.

A patent remains secret for 18 monthsand is then made fully public through da­tabases like Espacenet. The first 30 monthscan cost from 10­15,000 Euros and the sub­sequent phases around 25­30,000 Euros,plus annual fees to various offices to main­tain the protection. In academia, we refermostly to patents of applications. A patentmay be granted at the earliest after three ye­ars but it may take six years to get the finalapproval.

In research, patent databases offer usefulscientific information. But the main reasonto patent is to provide a basis from which aprivate company can develop a drug, whichmay need an investment of up to 800 mil­lion Euros and 12­15 years. They want toensure the drug can be sold exclusively forat least five years. Time will tell if the cur­rent patent system is capable of solving themost urgent health issues, but if a scientistinvents a new drug today, patenting mightbe the only solution to see it in the clinicone day ■

and this has allowed us to make predic­tions on how genetic variation in its ge­nome can affect its growth rate”, explainsBen Lehner, coordinator of the study andICREA researcher.

The scientists used several methodolo­gies to predict the phenotype (the observedcharacteristics, in this case the growth rate)of 19 yeast strains. They then experimentedon each strain under 20 different condi­tions, and measured the success of the pre­dictions. The results, published in Nature

Genetics, show that it is possible to correctlypredict yeast phenotypes.

According to the authors, with better andfaster sequencing and experimental techni­ques, predictions about more complex orga­nisms should also be possible. “The most im­portant thing is to have very good knowledgeof the genome and be able to do individualexperiments. We can’t predict well if we onlyhave in­depth knowledge of a very small per­centage of, for example, the human genome”,says co­author Rob Jelier■

Predir el fenotip a partir de genomes individuals

Patents biomèdiques

En aquesta imatge d’Ignasi Buch, delgrup de Biofísica Computacionaldel GRIB (IMIM/UPF), s’observa

una simulació de la unió d’un fàrmac ala seva proteïna diana. La molècula hexa­gonal petita (benzamidina) representa elfàrmac, en aquest cas un inhibidor de latripsina, la molècula grisa volumètrica dela imatge.

La tripsina és un enzim amb la funcióde tallar proteïnes. Quan la benzamidi­na s’uneix a la tripsina evita que altresproteïnes s’uneixin i, per tant, que latripsina les pugui tallar. Aquesta simula­ció mostra com, per poder unir­se i in­hibir la tripsina, la benzamidina primerinteracciona amb diverses regions quel’ajuden a trobar el seu lloc final d’unió.Ser capaços d’entendre aquest camí queha de fer la benzamidina dóna pistes ad­dicionals a l’hora de dissenyar fàrmacsmés eficients.

Computer simulationswith pharmacological interest

In this image by Ignasi Buch, from theComputational Biochemistry andBiophysics Laboratory of the GRIB

(IMIM/UPF), we can see a simulation of theunion of a drug with its target. The small he­xagonal molecule represents the benzami­dine drug, an inhibitor of tripsine, which isrepresented by the 3D grey molecule.

Tripsine is an enzyme which cuts pro­teins. Its binding to benzamidine makes itimpossible for it to connect to other pro­teins that it should cut. This dynamic simu­lation of the inhibition shows how benza­midine first interacts with several regionsof tripsine which help the drug to find itsfinal binding site. Understanding the paththat benzamidine follows in order to bindits target gives new clues to designing moreefficient drugs ■

Simulacions moleculars

demostren que és possible realitzar pre­diccions encertades sobre el fenotip delllevat. Segons els autors, amb tècniquesde seqüenciació i experimentació millorsi més ràpides, es podrien fer prediccionsen organismes més complexos. «El mésimportant és partir d’un coneixementmolt complet del genoma i realitzar expe­riments individuals. No és possible predirencertadament si només coneixem a fonsun percentatge molt baix del genoma hu­mà», diu el coautor de l’estudi, l’holandèsRob Jelier.

Predicting phenotype from individualgenomes

Being able to predict the effects of gene­tic variation on a specific individual is thebasis of personalised medicine. A groupof researchers from the CRG has justtaken the first step in that direction usingthe yeast Saccaromyces cerevisiae. “Weknow yeast very well at the genetic level

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Rob Jelier i Ben Lehner, autors de l’estudi / Rob Jelier and Ben Lehner, the authors of the study

Ciència www.prbb.org | desembre 2011 – gener 2012 6

Tu ets l’Estrella.

Avui és un diaque recordarà sempre

Tots recordem com va ser el primer dia de feina.Segurament aquell dia res no ens va poder esborrarel somriure de la cara.

Com a l’Eugènia. Perquè és una dels milersde persones amb dificultats especials que hanaconseguit una oportunitat laboral, gràcies ales més de 17.000 empreses que col·laboren ambel programa Incorpora de l’Obra Social ”la Caixa”.

Gràcies a milers d’empresaris,un dia normal pot ser un gran dia.

Obra Social ”la Caixa”• L’ànima de ”la Caixa” www.laCaixa.es/ObraSocial

Marta Calsina / Rosa Manaut

Un grup d’investigadors interna­cionals ha publicat a set revistescientífiques unes noves directrius

per comunicar, de forma més precisa i èti­ca, els resultats dels estudis epidemiolò­gics que impliquen factors de risc genètico molecular. Miquel Porta, investigadorde l’IMIM (Institut de Recerca Hospitaldel Mar), ha estat l’únic participant espa­nyol.

Els estudis d’epidemiologia molecu­lar, que impliquen l’ús de biomarcadorscom una mutació a un gen o quantitatselevades d’una proteïna en sang, són difí­cils d’interpretar. «Només un 0,2% de les

Gisela Sanmartin

Un g r u p d ’ i n v e s t i g a d o r s d e lCREAL, liderat per Xavier Basa­gaña, ha calculat quantes per­

sones moren a Catalunya a causa de lesonades de calor (tres dies seguits ambtemperatures superiors a 30 graus centí­grads) o de pics puntuals d’augments detemperatures. El resultat és de 333 mortsde mitjana cada any.

L’estudi, publicat a la revista Epidemio­logy, analitza les més de 503.000 mortsregistrades entre 1983 i 2006. Les perso­nes més vulnerables són la gent més gran

El rigor científic en la comunicació de resultats

333 morts l’any a Catalunya per calor extrema

the IMIM (Hospital del Mar Research Hospi­tal), was the only Spanish participant.

Molecular epidemiology studies, involvingthe use of biomarkers such as large quantitiesof a protein in blood, are difficult to interpret."Only 0.2% of the findings linking a gene witha disease are confirmed", said Porta. The newguidelines, known as STROBE­ME, includeaspects such as the collection, managementand preservation of samples, laboratorymethods, reliability of the biomarkers, designof the study and ethical considerations. The­se guidelines should help improve accuracywhen communicating results, so that thescientific community may properly evaluateand interpret them. The journals which havepublished the guidelines are committed topublishing only the studies which comply ■

troballes que relacionen un gen amb unamalaltia es confirmen», diu Porta.

Les noves directrius, anomenadesSTROBE­ME, comprenen aspectes comara la recol·lecta, gestió i conservació demostres biològiques, els mètodes de labo­ratori, la validesa i fiabilitat dels biomar­cadors, el disseny de l’estudi o les consi­deracions ètiques.

Segons els autors, aquestes directriushaurien d’ajudar a millorar la precisió itransparència a l’hora de comunicar elsresultats perquè la comunitat científi­ca pugui avaluar­los, interpretar­los i fercomparacions justes. Les revistes que hanpublicat aquestes directrius s’han com­promès a publicar només aquells estudisque les compleixen.

(a partir de 75 anys) i els infants. En el casdels menors d’un any, sobretot durant laprimera setmana de vida, la calor extre­ma incrementa en un 25% el nombre dedefuncions. Per això, Basagaña remarcaque «durant la primera setmana de vidas’han d’extremar les precaucions i evitarexposar els nadons al sol i a ambients ca­lorosos i poc ventilats».

Extreme heat causes 333 deaths a yearin Catalonia

Agroup of researchers from theCREAL, led by Xavier Basagaña, hasquantified how many people die in

Rigor in communicating research results

Agroupofinternationalresearchershaspublished,insevenscientificjournals,newguidelinesformoreaccurateand

ethicalcommunicationoftheresultsofepide­miological studies involving molecular or ge­neticriskfactors.MiquelPorta,aresearcherat

Catalonia due to heat waves (three conse­cutive days with temperatures above 30º C)or specific temperature highs. The result isan average of 333 deaths each year.

The study, published in the journal Epi­demiology, analysed more than 503,000deaths from between 1983 and 2006. Themost vulnerable are the elderly (over 75 ye­ars old) and children. In infants of less thanone, and particularly during the first weekof life, extreme heat increases the death rateby 25%. For this reason, remarks Basagaña,“during the first week of life newborns mustbe treated extremely carefully and not beexposed to the sun or hot, poorly­ventilatedenvironments" ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

La calor extrema afecta sobretot nensi gent gran / Extreme heat affects mostly

children and old people

Miquel Porta

7 desembre 2011 – gener 2012 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Antonio Adamo(pistoia, itàlia, 1981)

Postdoc, CMRB

Quins són els teus hobbies?M’agrada molt cuinar i passar eltemps lliure anant en bici i navegant.

Què et faria totalment feliç?Sempre he desitjat fer un viatge de totun any al voltant del món!

Què és el que més et molesta?Totes les coses que considero injustesi contra les quals no sóc capaç delluitar.

Quin és el teu personatge favorit(fictici o real)?Sé que sonarà una mica freaky..., peròJohn Locke, de la sèrie «Lost».

Quin és el teu millor defecte?Vaig ser fumador durant més de 10anys.

Quin talent t’agradaria tenir?M’agradaria ser capaç de crear temps.

El teu lema?Una frase del filòsof Heràclit: «πάνταρει», que vol dir «tot canvia». Semprehe cregut que en el dinamisme hi hal’evolució!

What are your hobbies?I really like cooking and spending myfree time cycling and sailing.

What would make you absolutelyhappy?I always dreamed about doing a one­year trip around the world!

What bothers you most?Everything I consider unfair and I’mnot able to fight.

Who is your favourite real orfictitious person?I know it’s going to sound a littlefreaky, but John Locke from “Lost”.

What is your worst failing?I was a smoker for more than 10 years.

What talent would you like to have?I would like to be able to make time.

Your motto?It’s a sentence from the philosopherHeraclito: “πάντα ρει”. It means:everything changes. I always believedthat in dynamism is evolution! ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Temps apassionantsper a la biologia computacional

Divulgant la ciència europea

Maruxa Martínez Campos

Aquest és el segle del genoma humà.Amb aquesta afirmació, el directordel CRG, Luis Serrano, va inaugurar

el desè simposi anual del centre. Enguanyel títol era «Biologia computacional de se­qüències moleculars» i va tenir lloc el 10 il’11 de novembre a l’Auditori del PRBB.

Amb quasi 400 persones inscrites, pro­vinents de més de 14 països, i 20 expertsmundials com a ponents, l’èxit estava asse­gurat. «Hem aconseguit portar els investi­gadors més importants del camp, i ha estatuna gran oportunitat poder­los escoltar»,diu Toni Gabaldón, un dels organitzadors.

La conferència va tractar aspectes d’anà­lisi de proteïnes i d’ARN, així com d’evolu­ció, regulació i anotació del genoma. A lasecció sobre l’ADN, Tim Hubbard (SangerInstitute) va explicar que el cost de seqüen­ciar un genoma és actualment d’uns 5.800euros i que cada dos o quatre anys el costes redueix deu vegades. Va dir que, ambaquests costos cada vegada més baixos,

cal que comencem a pensar en les futurespolítiques de medicina genòmica. Tambéva presentar el projecte ITFoM (IT Futureof Medicine), finançat per la Unió Euro­pea amb 100 milions d’euros l’any durantalmenys 10 anys. L’objectiu del projecte ésintegrar totes les dades disponibles per talde construir models computacionals delsprocessos biològics que tenen lloc en ca­da individu. Al final del simposi va quedarclar que a la biologia computacional l’es­peren temps apassionants.

Exciting times for computationalbiology

This is the century of the humangenome. With this statement, theCRG director Luis Serrano inau­

gurated the X CRG Annual Symposiumon “Computational biology of molecularsequences” that took place on November10­11 in the PRBB Conference Hall.

With nearly 400 people registered frommore than 14 different countries, and 20world­renowned speakers, the success was

guaranteed. “We managed to gather the topresearchers in the field, and it was an ama­zing opportunity to be able to listen to them”,said Toni Gabaldón, one of the organisers.

The conference covered protein andRNA analysis, as well as genome evolu­tion, regulation, and annotation. At theDNA level, Tim Hubbard (Sanger Institu­te) explained that the cost of sequencing ahuman genome is, nowadays, about 5,800Euros, and every two to four years the costdrops by a factor of 10. With these ever­lowering costs, he said, future policies ongenomic medicine need to be conside­red. He presented the ITFoM (IT Futureof Medicine) project, funded by the Euro­pean Union, which is expected to run forat least 10 years and will receive fundingof up to 100 million Euros per year. It aimsto integrate all available biological data toconstruct computational models of thebiological processes that occur in everyindividual human.

At the end of the symposium it was cle­ar that computational biology has veryexciting times ahead ■

TEMPLE SMITH(Boston University,USA)

«La majoria de lesmalalties no estancausades per un sol

error, sinó per molts. Amb les mega­anàlisis que es fan actualment, tot justho estem començant a entendre.»

“Most diseases are caused not by a sin­gle gene error, but many. With mega­analysis we are just beginning to un­derstand that.”

ANNATRAMONTANO(SapienzaUniversity, Italy)

«La biologia compu­tacional ja és part de

la biologia molecular, i aviat tindrà unpaper important en biologia cel·lular.El gran repte dels propers anys seràintentar tenir un impacte en la comu­nitat mèdica.»

“Computational biology is already partof molecular biology, and will very soonhave an important role in cell biology.The real challenge over the coming ye­ars will be to try to reach and have animpact on the medical community.”

TERRY SPEED(Walter & ElizaHall Institute ofMedical Research,Australia)

«Per a mi, el repte ésser capaç d’assumir la gran quantitatde dades que tenim avui en dia. Elsbiòlegs es queixen, però per a un es­tadístic com jo és fantàstic tenir tantesdades!»

“The challenge for me is to come toterms with all the data we have nowa­days. Biologists complain, but for a sta­tistician like me it is great to have thisamount of data!”

Glòria Lligadas

El 25 i 26 d’octubre el CRG participà aEstocolm a la reunió de llançamentdel projecte europeu CommHERE.

L’objectiu principal del projecte és millorarla comunicació i la visibilitat dels resultatsobtinguts en projectes de recerca de l’àreade la salut i finançats per la Unió Europea.Per aconseguir­ho, s’incrementaran les ac­cions de comunicació que ja es duen a ter­me i es desenvoluparan noves eines i recur­sos aplicables a escala europea.

El consorci també treballarà estreta­ment amb els investigadors principals deprojectes nous i en marxa per motivar­losa comunicar els resultats científics dins ifora de la comunitat científica, proporcio­nant­los eines i l’ajut necessari per fer­ho. Amés del CRG, el consorci està format per 10membres, que inclouen l’EMBL, l’ImperialCollege London, l’INSERM i el Max PlanckInstitute of Biochemistry, entre d’altres. El

projecte té una durada de tres anys i estàcoordinat pel Karolinska Institutet.

Communicating European research

On October 25 and 26 members ofthe CRG participated in the kick­off meeting of the European pro­

ject CommHERE, in Stockholm. Its mainaim is to improve the communication andvisibility of results obtained by EuropeanUnion­sponsored health research projects.In order to achieve this, the communicationchannels which are already being used willbe increased and new tools and resources

applicable at the European level will be de­veloped.

The consortium will also work closelywith the principal investigators (PIs) ofboth new and existing projects, in orderto motivate them to communicate bothwithin and outside the scientific commu­nity, and will give them the necessary toolsand help to achieve this.

The CRG is one of the 10 consortiummembers, among which also number theEMBL, Imperial College London, INSERMandtheMaxPlanckInstituteofBiochemistry.The project is coordinated by the KarolinskaInstitutet and will last for three years■

Participants en la reunió de CommHERE / Participants at the CommHERE kick-off meeting

Edifici www.prbb.org | desembre 2011 – gener 2012 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a [email protected] you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to [email protected]

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar)Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Ania Liste (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres:Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la UniversitatPompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 BarcelonaE-mail: [email protected]

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a [email protected]

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to:[email protected]

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de Antonios Lioutas (CRG) / Picture by Antonios Lioutas (CRG)

AGENDA

31 de desembre. Registration dead-line for the INBIOMEDvision TrainingChallenge 2012 which will take pla-ce in April 23-27, 2012. More info atwww.inbiomedvision.eu.

20 de gener. Curs Intervals «Metodo-logía de las publicaciones biomédi-cas (curso básico)», a les 9:30 h a laSala de juntes del PRBB. Només pera residents. Registreu-vos a la webintervals.prbb.org.

13 de gener. Jornades de formaciócontinuada per a professionals delsanimals de laboratori, organitzadespel PRBB i Harlan. De 13 a 15 h al’Auditori del PRBB.

23, 24 i 25 de gener. «XIth Spa-nish Symposium on Bioinformatics(JBI2012)», at the PRBB ConferenceHall. For more information see www.jbi2012.org.

14 i 15 de febrer. Intervals course“Leading for success in science”,only for group leaders (or equivalent)at the PRBB centres. All day, eachday, with a follow up day on June 5. AtArtchimboldi, Còrsega, 286. Registerat intervals.prbb.org.

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.netportal.

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Maruxa Martínez-Campos

Un total de 30 projectes, dels 100 pre­sentats, rebran durant els pròximstres anys els 7.762.886 euros obtin­

guts en La Marató de TV3 del 2010 per avan­çar en el pronòstic i el tractament de les le­sions medul·lars i cerebrals adquirides. Delsprojectes seleccionats, després d’un procésd’avaluació en el qual han participat 111 ex­perts internacionals, n’hi ha quatre de l’en­torn del PRBB.

L’estudi que coordina Rafael Maldonado(CEXS­UPF) pretén determinar el paper deles aciletanolamides com a neuroprotectorsen el dany cerebral derivat de la hipòxia ce­rebral aguda i comptarà amb un ajut d’uns400.000 euros.

Així mateix, l’estudi d’una nova estratègiaterapèuticaperaldanyagutalsistemanervióscentral, en el qual participa Jordi Villà (GRIB:UPF­IMIM), ha rebut prop de 400.000 euros.

Xavier Estivill, del CRG, i Jordi Jiménez,de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital delMar), participen en un projecte sobre la con­tribució genètica al pronòstic funcional i ladiscapacitat després d’un ictus, que ha rebutuns 300.000 euros.

Sílvia Delgado, de l’IMIM, ha rebut 200.000eurosperintentarmillorarladisfuncióintesti­nal neurògena i la qualitat de vida en pacientsamb lesió cerebral o medul·lar aguda.

Els resultats obtinguts dels treballs selec­cionats enguany es presentaran el 2015 en elmarc d’un simposi científic internacional or­ganitzat per la Fundació La Marató de TV3.

Ajuts de La Marató de TV3Aid from La Marató de TV3

Atotal of 30 projects from among the100 submitted will receive, over thenext three years, the 7,762,886 Eu­

ros raised in the 2010 La Marató de TV3to advance the prognosis and treatmentof acquired spinal cord and brain injuries.The projects selected after an evaluationprocess in which 111 international expertsparticipated, include four from the PRBB.

The study coordinated by Rafael Maldo­nado (CEXS­UPF) which aims to determi­ne the role of acylethanolamines as neuro­protectors in brain injuries resulting fromacute cerebral hypoxia will receive a grantof 400,000 Euros.

Also, almost 400,000 Euros has been recei­ved for the study of a new therapeutic stra­tegy for acute central nervous system dama­ge, in which Jordi Villà (GRIB: UPF­IMIM) isinvolved.

Xavier Estivill from the CRG and JordiJiménez of the IMIM (Hospital del MarResearch Institute) are involved in a pro­ject on genetic contribution to functionalprognosis and disability after a stroke,which has received 300,000 Euros.

Finally, Sílvia Delgado, from the IMIM,has received 200,000 Euros to try to im­prove neurogenic bowel dysfunction andquality of life in patients with brain or acu­te spinal cord injury.

The results obtained in the studies selectedthis year will be presented in 2015 as part of aninternational scientific symposium organisedby the Fundació La Marató de TV3■

Francesc Posas, Premi de Recerca enBiologia Molecular Carmen y SeveroOchoa 2011. El director del CEXS­UPFva rebre el 23 de novembre passat aquestprestigiós premi dotat amb 12.000 euros.L’investigador ha estat distingit per les se­ves aportacions als estudis sobre la respostacel·lular a l’estrès i pels avenços en sistemesbiològics de computació basats en cèl·lulesmodificades. Aquesta darrera línia d’inves­tigació permetrà per primer cop dissenyar,mitjançant l’enginyeria cel·lular, sistemesque responguin de manera «intel·ligent» asituacions complexes. Per exemple, aques­ta aplicació es podria arribar a fer servir enla detecció de molècules i la seva posteriordegradació dirigida.

Francesc Posas, recipient of the Car-men and Severo Ochoa 2011 award forresearch in molecular biology. The di­rector of the CEXS­UPF received this pres­tigious prize of 12,000 Euros on November23. The award was for his contribution tostudies on the cellular response to stressand for the advances he has made in the de­velopment of computing biological systems

based on modified cells. This second line ofresearch will allow, for the first time, the useof cellular engineering to develop systemsthat respond "intelligently" in complex si­tuations. This capability could, for example,be applied to the detection of molecules andtheir subsequent directed degradation.

30è aniversari de la Unitat de Toxico-manies. El passat 12 de desembre es vacelebrar a l’Auditori del PRBB un acte com­memoratiu del 30è aniversari de la Unitatde Toxicomanies de l’Hospital del Mar. Launitat va ser pionera al 1981 en la norma­lització de les toxicomanies com a malaltiespsiquiàtriques, i també en el tractament iassistència als toxicòmans com a malaltspsiquiàtrics. Amb motiu d’aquest aniversa­ri, diferents experts i institucions dedicadesa l’atenció a les toxicomanies es van trobarper tractar i debatre sobre l’evolució històri­ca de la unitat i sobre el futur d'aquest àm­bit assistencial. Per commemorar aquestadata, també es va organitzar una exposicióitinerant sobre l'evolució de la unitat i el seumodel assistencial.

30th anniversary of the Drug Unit. LastDecember 12 an event was held at the PRBBAuditorium in commemoration of the 30thanniversary of the Drug Unit of the Hospi­tal del Mar. The unit was a pioneer in 1981in the normalisation of drug addiction asa psychiatric illness, as well as in the treat­ment of drug addicts as psychiatric patients.To mark this anniversary, various expertsand institutions involved in the care of drugaddicts met to discuss and debate the his­torical evolution of the unit and the futureof this area of healthcare. There was also anexhibition on the evolution of the unit ■

Francesc Posas, a l’entrega del premiFrancesc Posas, at the award ceremony