-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
1
DOS MODELS DE POLIS A GRCIA: ATENES I ESPARTA
Origen de la polis
Precedents de la polis. poca obscura (segles XII-IX a. C.)
o Primers assentaments al voltant de nuclis fortificats amb
finalitat defensiva. Aquests nuclis seran sovint les futures
poleis
o Una societat aristocrtica: el poder estava en mans de grans
famlies de aristcrates o nobles, que acaparaven les principals
magistratures, organitzades al voltant del poder heretat dun rei.
Hi havia tamb un Consell, i lassemblea dels propietaris, amb un
paper decisori mnim.
La polis de lpoca arcaica: hi ha una crisi del model aristocrtic
per canvis importants en la situaci socioeconmica.
o Els diferents grups humans formats per les ltimes onades
migratries i els pobladors autctons arriben a una certa
estabilitat.
o El moviment migratori, amb la formaci de colnies al
Mediterrani, possibilita el contacte amb altres cultures
o Lactivitat comercial origina una nova classe social de rics no
nobles, amb desig de participar al govern
o Noves tctiques militars, com la falange dels hoplites, formada
per pagesos, comerciants, artesans, potencien el sentiment
digualtat en la lluita i per tant tamb en el govern de la
ciutat.
Aquest canvi de mentalitat i de condicions socioeconmics
facilita el sorgiment a Grcia de petites comunitats independents.
Per tamb hi va haver un increment de la tensi social entre
diferents sectors. Des del segle VII a. C. es freqent la substituci
violenta destats aristocrtics per tiranies . Aquesta forma de
govern es va imposar en molts estats grecs.
Concepte de polis o ciutat-estat
La ciutat represent el centre poltic i cultural de la societat
grega, des de la seva aparici al segle VIII a. C., i un dels trets
identificatius de la civilitzaci grega.
A partir de lpoca arcaica es va donar en moltes comunitats
gregues el fenomen de reunir en una sola i nica ciutat diverses
comunitats o pobles abans deslligats entre s: el sinecisme
Lextensi de la polis en poca clssica, generalment, comprenia: o
Un territori rural o . o Un nucli urb o , on hi havia el centro
poltic, administratiu, comercial i religis, i que
generalment comptava amb: Acrpolis: la part alta de la ciutat,
fortificada Muralla defensiva al voltant de tot o part del nucli
habitat gora: centre comercial i pblic
Cada polis era autnoma en termes legals, amb lleis o constituci
prpies, i en assumptes religiosos o administratius i militars.
Ideals de la democrcia a Atenes
-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
2
La polis dAtenes est estretament lligada al sorgiment de un nou
sistema poltic, com a resultat
dun precari equilibri entre totes las faccions de la societat,
en permanent conflicte i abundants
revoltes: la democrcia (), o 'govern' del 'poble', i que tenia
els segents trets:
Eleuthera ():llibertat. Isegora (): llibertat dexpressi.
Literalment, "igualtat de paraula". Isonoma (): igualtat davant la
llei.
El final de la polis
Un dels problemes del declivi de la civilitzaci grega fou
lhostilitat contnua entre les distintes polis que formaven el mn
grec, malgrat tot all que els unia: llengua, cultura, religi....
Daquesta debilitat i desuni saprofit un rei com Filip II de
Macednia, i desprs el seu fill Alexandre el Gran.
Les dues polis ms importants de Grcia foren Atenes i Esparta,
amb dos models socials i poltics molt diferents, que estudiarem a
continuaci.
Les classes socials a Atenes
La societat de la polis grega evolucion amb les modificacions
poltiques que intentaven resoldre el problema dels enfrontaments
continus entre els diferents grups. En general, es tractava duna
societat oberta a altres polis, amb gran tendncia al comer i a la
activitat martima. Durant les crisis del segle VIII a. C. la polis
atenesa opt per establir colnies en diverses zones dsia Menor i de
lEgeu.
El model dorganitzaci social es basava en la condici de ciutad o
no ciutad de lindividu. Tamb importava si aquest era lliure o
esclau i, evidentment, el grau de riquesa, que determinava la
posici social.
-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
3
Classes socials lliures
Ciutadans o politai: Estaven dividits en deu tribus territorials
distribudes en tres districtes: la plana, la muntanya i la costa.
Tenien plens drets civils. La condici de ciutad s aconseguia pel
naixement. Com a ciutadans de ple dret, tenien responsabilitats amb
lEstat:
o Militar: Integraven les files dhoplites o de la cavalleria. o
Poltic: Participaven en les magistratures, votant crrecs o sent
elegits. o Judicial: Devien exercir com a membres de diversos
tribunals de justcia. o Social: Contribuen amb impostos especials a
les cerimnies o festes de carcter
pblic.
No ciutadans: o Metecs: amb aquest nom es designava a Atenes els
estrangers que vivien a la polis.
Eren lliures, per no tenien drets de ciutadania. Eren immigrats
que servien com a hoplites o remers. Pagaven impostos especials. No
obstant, en ocasions, a canvi de serveis especials, podien obtenir
alguns privilegis o crrecs com els ciutadans.
o Clerucs: eren els membres duna cleruquia o colnia, enviada por
Atenes com a cstig contra els condemnats per algun conflicte. Als
membres de lexpedici sels assignava un lot de terra.
Classes socials no lliures:
Esclaus: eren conseqncia de les guerres (els venuts i els seus
fills), de la pirateria, de lexposici de nens no desitjats o, fins
i tot, per deutes no pagades. Hi havia esclaus a la industria, les
mines, el comer, dins de la casa o al camp i als serveis
pblics.Havia esclaus privats i pblics. Els pblics pertanyien a
lEstat, per al qual desenvolupaven diverses funcions. Vivien amb la
seva prpia famlia. En poca de guerra eren reclutats per a la flota
o per lexrcit. No tenien drets civils, per participaven en el culte
pblic. Podien comprar la llibertat o obtenir-la del seu propietari,
per mltiples circumstncies.
Organitzaci poltica dAtenes
En la majoria de les ciutats de la antiga Grcia hi va haver, a
partir del s. VII a. C., importants reformes poltiques. Sol i
Clstenes (a Atenes) i Licurg (a Esparta) foren els legisladors que
posaren les bases del desenvolupament de les institucions daquestes
polis. La distribuci dels diferents rgans poltics duna polis
clssica no es correspon exactament amb la moderna separaci de
poders poltics, per podem donar un esquema bsic per a facilitar la
comprensi, sense entrar en massa detalls.
-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
4
Constituci de Sol (sVI aC)
Poder legislatiu
Assemblea popular (Ekklesia) Era el mxim rgan de govern. Podia
estar formada per tots els ciutadans lliures majors de 20 anys,
procedents dels demos o municipis de ltica. La assemblea era
sobirana i tenia totes les atribucions.
Consell (Bul) Era una assemblea consultiva que preparava els
projectes de llei sotmesos a la assemblea popular, assegurava
lexecuci de les lleis i rebia els comptes dels magistrats que
acabaven el seu mandat. En poca clssica estava format per 500
membres escollits per sorteig (50 por cada tribu).
Pritania Formada per 50 consellers dun districte. El crrec
durava una dcima part de lany. Rebien ambaixades, proposaven a
lassemblea les deliberacions i convocaven lassemblea i el consell.
De la pritania sortia escollit pe sorteig cada dia un president
(epistates). Ell era lencarregat de custodiar durant vint-i-quatre
hores el segell de lestat i les claus dels arxius i els
santuaris.
Poder executiu: les magistratures
Arconts collegi format per nou magistrats, els tesmothetai (els
que "estableixen les lleis" i sencarreguen de revisar-les), ms un
secretari. Eren escollits per sorteig entre els candidats per un
any. Socupaven dels assumptes jurdics i dels cultes oficials.
Destacaven:
o Arcont Epnim: el seu nom identificava lany de govern o Arcont
Polemarc. Encarregat dels assumptes de la guerra o Arcont Basileus.
Socupava dassumptes religiosos i del calendari festiu. o Estrategs.
Dirigien lexrcit i la flota. Els nomenava lAssemblea i eren crrecs
anuals,
per reelegibles. Tenien una gran influncia en els assumptes
poltics de la ciutat. Pricles fou estrateg des de lany 443 a. C.
fins el 429 a. C
Altres magistratures secundries socupaven de la policia, de les
vies de comunicaci, de les presons, dels mercats, etc.
Poder judicial
Heliea: Tribunal popular format per cinc mil membres i mil de
reserva. Representava la assemblea popular. Es podia repartir en
tribunals de 501 membres, com el que jutj Scrates. El seu poder va
anar creixent al temps que la democrcia es feia ms radical.
-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
5
Arepag: collegi format pels exarconts. Lorigen daquest tribunal
es remuntava al passat aristocrtic, i el seu poder va minvar amb la
democrcia. En poca clssica ja s ocupava noms de jutjar els delictes
dhomicidi voluntari.
Els Efetai un collegi de 51 ciutadans que jutjaven els homicidis
involuntaris.
Constituci de Clstenes
Les classes socials a Esparta
La societat espartana evolucion de manera diferent a la atenesa.
Menys oberta als canvis poltics, la societat va haver dadoptar a
partir del segle VI a. C. un model de vida centrat en lactivitat
militar, ja que davant dels problemes socioeconmics que van portar
altres polis, com Atenes, a la colonitzaci daltres territoris, els
espartans varen recrrer a la conquesta del territori ve dels
messenis. Aquest fet va obligar a orientar tota la seva activitat a
mantenir el seu poder militar per a poder mantenir controlada la
poblaci sotmesa.
La societat estava formada per tres grups principals i dos
secundaris o inferiors:
Grups socials principals:
Espartiates: Eren ciutadans lliures, anomenats (homoioi, "els
iguals"), amb tots els drets civils. Descendien dels antics
"vencedors" i la seva principal funci era la guerra i la
participaci en assumptes pblics, dirigint la poltica. Participaven
en el sisition banquet com al que contribuen amb aliments
procedents de les seves terres.
Periecs: eren homes lliures que vivien en les regions
perifriques, amb ciutats prpies i drets civils propis, per sense
accs als de la
-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
6
polis principal. Es dedicaven a lagricultura, artesania, comer,
i a vegades participaven a la guerra amb els esparciates
Hilotes: eren esclaus, descendents dels venuts, lligats a la
terra dels seus amos. Les revoltes dels hilotes foren freqents en
contra de les condicions dexplotaci que patien
Grups socials secundaris:
Partenis: fills illegtims, molt nombrosos per labsncia
continuada dels esparciates a la guerra
Motacs: hilotes que havien rebut una adequada formaci des de
petits, i eren una espcie de policia contra els mateixos
hilotes.
Organitzaci poltica dEsparta
La creaci de les institucions espartanes satribueix a Licurg,
mtic legislador lacedemoni.
Organitzaci poltica espartana
Diarquia (dos reis): Els reis, amb carcter hereditari, provenien
de dos famlies o cases reals, els Agades i els Europntides
fors: cinc magistrats superiors a Esparta. Tenien plens poders,
sencarregaven de vigilar les lleis, i controlar el poder dels reis.
El seu crrec era delecci anual.
Gerusia: s el Consell dancians. T carcter aristocrtic i est
integrat per 28 membres de ms de 60 anys, de famlies nobles,
elegits per aclamaci. Tamb estaven els 2 reis.
Apella: s lAssemblea de la classe de los esparciates de ms de 30
anys
-
Tema9-Esparta i Atenes, societat i poltica
7
Comparaci sistemes poltics dAtenes i Esparta