Cronos Filosofia - 1

Pas

del

mit

e al

log

os

Cronos Filosofia - 1

Pas

del

mit

e al

log

os

Cronos Filosofia - 2

Pas

del

mit

e al

log

os

Filosofia ?

Filosofia, del grec filos, amic, anhel, desig, afany [filein, estimar] i sofia, saviesa, saber: «amic del saber o «anhel, afany de saber o saviesa»

La filosofia comença la seva activitat al segle -VII / -VI. Data de Tales de Milet, –585.

Però molts indicis porten a més profunditat en el temps! Anteriorment, coneixement mític.

“El pensador”, terracota del neolític (-11.000) Trobat a Rumania

Pas

del

mit

e al

log

os

Pas del mite al logos

Totes els pobles, totes les cultures, tenen els seus mites.

Mites: unes explicacions o respostes tradicionals i arbitràries

Trets comuns a tots els mites:

- Personatges llegendaris

- Relats imaginatius i fantàstics

- Autor desconegut i col·lectius

- Caràcter tradicional i acrític

- Funció educadora

- Expliquem el present recorrent al passat

- . . .

Pas

del

mit

e al

log

os

El rapte de Persèfone

Hades rapta Persèfone

Fresc de la tomba reial I de Vergina, s. III a.C., Macedònia, Grècia.

LLibre text, pàg. 12

Pas

del

mit

e al

log

os

El rapte de Persèfone - 2

El rapte de Persèfone por Hades

Palau Riccardo, Florència

Persèfone (Proserpina) restarà un terç de l'any amb el seu marit, Hades (Plutó), sota terra, mentre que els altres dos terços podrà viure amb la seva mare, Demèter, en el món superior.

Pas

del

mit

e al

log

os

Origen del món. Cronos

Caos [espai obert envoltat de foscúria]: primera manifestació de l’univers.

Del Caos en naixeren:

Gea (Terra)Mare universal.

Infantà:

TàrtarIndret profund i tenebrós

ErosAmor

ÈrebTenebres infernals

Nit

Urà (Cel)

Pontos(Mar)

Urà (Cel) i Gea (Terra) engendraren:

Dotze Titans: Cronos,...

Tres Cíclops ...

Urà, tement ser destronat, els retorna a Gea; però Cronos ...

Cronos (Saturn) i Rea (Fertilitat agrària, Cíbele romana)engendraren:

Hèstia Demèter Hera Hades Posidó Zeus

Cronos, tement ser destronat, devoa els seus fills; però...

Pas

del

mit

e al

log

os

Rea i Cronos

Rea lliura la pedra a Cronos

Crater, c. 460 a.C, Museé du Louvre, París.

Pas

del

mit

e al

log

os

Saturn devorant el seu fill

Goya. Saturn devorant el seu fill.

1820-23, Museu El Prado

Pas

del

mit

e al

log

os

Saturn devorant el seu fill – ??

Saturn (Cronos) devora els seus fills, les seves obres?

Interpretacions?

--

--

--

Pas

del

mit

e al

log

os

Orfeu i Euridice - 1

Orfeu i Euridice Camille Corot, 1796

Pas

del

mit

e al

log

os

Orfeu i Euridice - 2

Orfeu i Euridice, a l’Hades. Rubens

Pas

del

mit

e al

log

os

Orfeu i Euridice - 3

Euridice s’esvaeix

Pas

del

mit

e al

log

os

Orfeu i Euridice - ??

Què ensenya el mite d’Orfeu i Eurídice?

--

--

--

Pas

del

mit

e al

log

os

El mite, avui

Significat de la paraula mite, ahir:

- Un relat imaginari que explica una part de la realitat. Narra fets i accions extraordinàries i plenes de significat. Donen pautes per com actuar, models de comportament.

Significat de la paraula mite, avui:

- El mite és un producte cultural de magnificació de certes idees, personatges, valors, fets o societats. Ara bé, magnificació vol dir distorsió; perquè s'identifiquen amb qualitats, exagerant-les, que una cultura estima. Així, funcionen com un ideal o un model a seguir.

Quins mites, avui?

Idees:

—Que ets lliure a l'hora de decidir el que compres.

—Creença segons la qual tenir molts diners comporta la felicitat.

—Estar convençut que si vas a la moda tindràs molts amics.

—Que el món està dividit en bons i dolents. (L’eix del mal!)

Avui:

Personatges?

Valors?

Fets?

Societats

Pas

del

mit

e al

log

os

Text a comentar. Popper LLibre text, pàg. 13

? a) Explica breument què diu. b) Aporta una idea relacionada.

Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició .

Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera.

Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i influents.

Aquest és l'insegur punt de parti da de tota ciència i de tota filoso fia. Tota filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa so bre la vida humana.

Popper, K., Com veig la filosofia

Pas

del

mit

e al

log

os

Text a comentar. Popper - 2

a) Explica breument

Tots hem absorbit –inconscientment i acríticament- teories o concepcions del món que guien las nostra vida i les nostres accions pràctiques.

La tasca de la filosofia (professional o no) rau en aplicar la crítica a aquestes concepcions o prejudicis; qüestionar-se aquestes concepcions dubtoses és el punt de partida de la filosofia i de la ciència.

Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició .

Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera.

Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i influents.

Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa so bre la vida humana.

Pas

del

mit

e al

log

os

Text a comentar. Popper - 3

b) Aporta una idea

Els primers filòsofs coneixien el mites (narracions extraordinàries), però ells els van qüestionar i van buscar respostes més racionals i contrastables. La filosofia qüestiona els mites d’avui (explicacions irracionals).

Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició .

Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera.

Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i influents.

Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa so bre la vida humana.

Pas

del

mit

e al

log

os

Text a comentar. Ortega y Gasset LLibre text, pàg. 23

? a) Explica breument què diu. b) Aporta una idea relacionada.

La primera resposta a la nostra pregunta «Que és filosofia?» pot sonar així: «La filosofia és una cosa... inevitable». Però té bon sentit plantejar-se un problema tan descomunal com és el filosòfic? Si es comença a parlar aquí de probabilitats caldria declarar que el bon èxit de l'intent anomenat filosofia és la cosa menys probable del món. Sembla una empresa boja. Per què cal intentar-la? Per què no ens podem acontentar a viu re i excusar la filosofia? Si no és probable assolir la seva finalitat, la filosofia no serveix de res, no n'hi ha necessitat. Perfectament; però, d'antuvi, és un fet que hi ha homes per als quals el fet superflu és necessari... La filosofia no neix per raó d'utilitat, però tampoc per desraó de caprici. És constitutivament necessària a l'intel·lecte. Per què aquest anhel? Per què no ens acontentem amb el que trobem en el món sense filosofar, amb el que ja és i és allà patent entre nosaltres? Per aquesta senzilla raó: tot el que és i és allà, tot el que ens és donat, present, patent, és per la seva essència un simple tros, bocí, fragment, munyó. I no ho podem veure sense preveure i trobar a faltar la porció que ens manca.

Ortega y Gasset, J., ¿Qué es filosofía?

Pas

del

mit

e al

log

os

Els mites, es qüestionen

Els filòsofs: Veien incoherències i contradiccions en els relats mítics. Una experiència semblant a la del nen o nena que es qüestiona els relats de la infància.

En aquestes circumstàncies, els mites es van discutir i es donà el pas del mite al logos, és a dir, d'explicacions tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i necessàries. No explicacions en funció dels capricis dels déus, sinó partint de l'observació de la natura i dels homes; després, teoritzar sobre natura i humans.

Què van fer? Desenvolupar la capacitat humana d'observar, d'analitzar, de descobrir, de raonar. Fer tot això era fer ús del logos. Logos = paraula, raó, saber, càlcul.

Pas

del

mit

e al

log

os

El logos de Tales de Milet

Logos de Tales. Origen de tot? Una primera realitat, l'aigua; aquesta està present en tot tipus de cossos de la natura.

Però altres, crítics: Aigua - Aire - Foc – Terra 4 elements

infinits elements: àtoms i buit

Pas

del

mit

e al

log

os

El logos de Pitàgores

Logos de Pitàgores.

Un papir egipci de -1650 representa un triangle amb dos costats mesurant 3, 4; la hipotenusa 5.

Pitàgores, al segle -VI salta al teorema, vàlid per tots els casos: a2 + b2 = c2; així, 32 + 42 = 52; 9+16=25 Pitàgores: veritats eternes!! Ànima i Cos (d’Orfeu)

Pas

del

mit

e al

log

os

El logos de Sòcrates

Logos de Sòcrates.

Coneix-te a tu mateix!

Només sé que no sé res!

Pas

del

mit

e al

log

os

Mite i logos (filosofia)

Mite Logos

Tipus d’explicació

· Imaginativa i fantàstica, emocional

· Basada en les vicissituds dels déus

·Tradicional

· Racional

· Basada en causes naturals, extretes de l’experiència i de l’observació.

· Critica, sempre revisable

Concepció del món

· Caòtic i arbitrari, ja que no se sotmet a cap llei

· Ordre permanent en el món, atès està regit per lleis fixes i estables. Un cosmos.

Avui, també, la filosofia és un pas del mite al logos.

El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a dir, explicacions arbitràries que volen imposar-se apel·lant no a les dimensions intel·lectuals de la persona, sinó només a les dimensions emotives.

Pas

del

mit

e al

log

os

Què és la filosofia?

Una recerca del saber,

d’una manera racional, sistemàtica, crítica.

Com la ciència, però aquesta es diferencia per l’experimentació.

Amb qüestions properes a la religió, però aquesta parteix de la fe.

Pas

del

mit

e al

log

os

Algunes característiques

Manca d’acord: diferents corrents filosòfiques.

Caràcter residual: matèries i qüestions se’n separen.

Neix de l’admiració, la sorpresa, el dubte, les situacions límit.

Problematitzadora: més pes les preguntes, no les respostes.

Visita: Filòpolis > Passeig > Filosofia: un constant pas ...

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/filo/mitlogos.htm

Universalista i interdisciplinària; integra perspectives

Visita: Filòpolis > Mercat > La paràbola dels elefants

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm

Actitud crítica.

Clarificadora, amb anàlisi conceptual.

Pràctica, amb pautes ètiques.

...

Pas

del

mit

e al

log

os

Branques de la filosofia

Visita: Filòpolis > Passeig > Les preguntes de la filosofia

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/pregfilo.htm

Pas

del

mit

e al

log

os

Judici de Paris

Judici de Paris: la poma per a la més bella.

Rubens

Pas

del

mit

e al

log

os

Rapte de Helena

Rapte de Helena Crater segle III-IV dC.

Pas

del

mit

e al

log

os

Ulisses u Odisseu

Pas

del

mit

e al

log

os

Ulisses u Odisseu- 2

Pas

del

mit

e al

log

os

Ulisses u Odisseu- 3. Ciclop Polifem

»Així vaig parlar. Ell acceptà el vi i se’l begué. Li agradà tant de beure el dolç licor que me’n demana per segona vegada.:

"Dóna-me’n de bon grat encara més, i digues-me també el teu nom ara de pressa perquè et doni el do d’hospitalitat,

amb el qual et complauré. I és que també la terra nodridora produeix per als ciclops vi de raïms grossos i la pluja de Zeus els fa créixer, però això és un traguet de nèctar i d' ambrosia"

. «Així va parlar, i jo li vaig donar de nou vi flamejant. Tres vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l va beure sense pensar-s’hi. Tan aviat com el vi arribà a l’enteniment del

ciclop, li vaig dir amb paraules dolces com la mel: "Ciclop, ¿em preguntes el meu nom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però,

dóna’m el present d’hospitalitat que m’has promès. Ningú és el meu nom i Ningú m’anomenen la mare i el pare i tots els

altres companys".«Així li vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar amb el seu cor despietat: "Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els teus

companys, i els altres abans. Aquest serà l’obsequi d’hospitalitat". […]

Després es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien pel voltant, en coves, en els cims ventosos. Ells, en sentir els crits, hi acudien de tot arreu i, drets al voltant de la cova, li preguntaven que l’anguniejava:

"¿Per què, crides tant, Polifem, i et queixes d’aquesta manera en la nit immortal i ens has fet desvetllar? ¿És que algun dels mortals se t’enduu el ramat contra la teva voluntat? ¿O potser algú t’està matant amb

enganys i violència?".

»EI robust Polifem els va contestar des de la cova: "Companys, Ningú em mata amb enganys i violència".

»Ells li respongueren i li digueren aquestes paraules alades: "Doncs si ningú no t’ataca i estàs tot sol, es tracta de la malaltia vinguda de Zeus, que no és possible d’evitar; però prega al teu pare, el sobirà Posidó“.

Homer. Odissea, Cant IX