Top Banner
Projecte Incubadora Creativocultu ral de Salt
59

Creative industries - entrepreneurship

Nov 13, 2014

Download

Documents

s_frias

 
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
  • 1. ProjecteIncubadoraCreativoculturalde Salt
  • 2. I. INTRODUCCI Aplicacions de linforme Contingut teric que permet determinar recomanacions prctiques daplicaci immediata. Pretn solidificar els fonaments argumentals del projecte Incubadora. Aporta solidesa estadstica a les argumentacions poltiques. Ofereix pautes vlides per a la presa de decisions i estableix un full de ruta.Estudio de estaciones de Servicio 2010
  • 3. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS Indstria El procs creativocultural LEmprenedor dincubaci Cultura i Emprenedoria Atracci i Nou El rol de retenci del Clsters paradigma ladministraci talent econmic pblica
  • 4. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS1. Indstria creativoculturalDefinicions:Department for Culture, Media and Sport: 1. Arquitectura, 2. Artesania,3. Arts i antiguitats, 4. Arts escniques, 5. Audiovisual i fotografia, 6. Disseny, 7. Edici, 8.Jocs dordinador, 9. Moda, 10. Msica, 11. Publicitat, 12. Software i 13. TV i rdio.Ministeri de Cultura: 1. Arquitectura, 2. Arts visuals, 3. Arts escniques, 4. Cinema,5. Disseny, 6. Edici de llibres, 7. Escultura, 8. Indstria de continguts digitals docii audiovisual, 9. Moda, 10. Msica, 11. Nous gneres multimdia i 12. Pintura.Institut Catal de les Indstries Cultural: 1. Audiovisual, 2. Arts escniques,3. Arts visuals, 4. Msica, 5. Llibres i 6. Mitjans de comunicaci.Consell de les Arts: 1. Arquitectura, 2. Arts visuals, 3. Audiovisual, 4. Cinema, 5. Circ,6. Cmic, 7. Dansa 8. Disseny, 9. Literatura, 10. Msica, 11. Teatre i 12. Periodisme
  • 5. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS1. Indstria CreativoculturalParticularitats: Concepte variable i subjectiu. s un sector en constant evoluci i amb una gran capacitat dinnovaci. Proposem adoptar una visi el ms mplia possible, eliminant el concepte de Serveis Auxiliars. Sector que no es pot analitzar nicament utilitzant els indicadors econmics de mercat. Cal buscar nous indicadors: Benefici social Riquesa emocional Estimulaci de la convivncia Una indstria gil, verstil, on predominen les organitzacions petites i escassegen les grans estructures.
  • 6. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS2. LEmprenedorTot emprenedor identifica una oportunitat i organitza els recursos necessaris perposar-la en funcionament.Lemprenedor cultural s un usuari/creador que segueixen un procs de tres etapes: Produir Compartir RebreLemprenedor cultural valora: treballar en espais petits Lautoocupaci / microempreses
  • 7. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS3. El procs dincubaciUna incubadora o un viver dempreses s per definici un espai on es desenvolupenprojectes empresarials en la seva fase inicial. Identifiquem tres etapes: Preincubaci Incubaci Postincubaci12. Preincubaci: La fase prvia a linici de lactivitat. s el moment dorganitzar els recursos, configurar lequip de treball, definir les estratgies, els objectius etc.14. Incubaci: El perode que lemprenedor passa de manera activa i regulada a la incubadora.16. Postincubaci: La vida posterior de lemprenedor un cop ha deixat fsicament la incubadora.
  • 8. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS4. Atracci i retenci del talentLa creaci de vivers i incubadores dempreses respon a una necessitat que tenen lesciutats i els territoris per estimular la seva competitivitat, atraure inversi, atrauretalent . Per fer-ho, han de potenciar el seu atractiuPer atraure talent una ciutat i/o regi ha doferir una bona combinaci de les 4 Ts: Tecnologia - Talent - Tolerncia - Territori
  • 9. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS5. ClstersSituaci que es produeix quan coincideixen en una zona geogrfica concreta una srie dempreses, institucions i agents vinculats a un sector o un mercat determinat que interactuen per potenciar els seus avantatges competitius. Salt ha i pot aspirar a convertir-se en un clster de la creativitat i la cultura.
  • 10. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS6. Nou paradigma econmicVivim un moment desgotament i rendiment decreixent del model imperantLes economies madures han de competir apostant per la innovaci, el coneixement i les activitats de valor afegit.Per fer-ho:9. Promoure un canvi cultural, evolucionar cap a una societat emprenedora i flexible11. Passar de la competncia local a la cooperaci local i la competncia global13. Apostar per lemprenedoria, la cultura del risc i la utilitzaci intensiva de les TIC15. Adoptar una mentalitat de xarxa
  • 11. II. CULTURA I EMPRENEDORIA: CONCEPTES I VISIONS7. El rol de ladministraci pblicaLacci pblica ha de collaborar estretament amb la iniciativa privada compartint una visii tenint paper complementariLacci pblica ha de proporcionar els elements i les condicions necessries pertal que la emprenedoria privada es desenvolupi de la manera ms eficient possible. Emprenedoria privada Col.laboraci pblica
  • 12. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Demogrfics Salt duplica el creixement poblacional de Catalunya 2001/2010: Salt triplica la taxa espanyola de poblaci immigrant:
  • 13. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Demogrfics El creixement de la immigraci coincideix amb la fugida de part de la poblaci autctona Els marroquins sn el collectiu immigrant ms nombrs a Salt:
  • 14. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Demogrfics Salt supera el percentatge de poblaci juvenil (0-14 anys) de Catalunya El 50% de la poblaci juvenil s immigrant Salt duplica la densitat de poblaci de Girona
  • 15. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Socioeconmics La provncia de Girona perd competitivitat: menor creixement de la productivitat, major increment del cost laboral unitari
  • 16. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Socioeconmics La comarca del Girons creix menys que Catalunya
  • 17. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Socioeconmics Sector serveis, principal motor econmic del Girons
  • 18. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Socioeconmics Salt duplica el pes del sector de la construcci respecte al Girons i Catalunya
  • 19. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Socioeconmics Salt, major creixement de la taxa datur en el perode 2008-09 2010: segueixen empitjorant les xifres de latur La construcci i els serveis protagonitzen el 70% dels aturats
  • 20. III. ANLISI DEL TERRITORRIFactors Culturals La comarca del Girons duplica la mitjana de Catalunya de la despesa en cultura per habitant Despesa en cultura per habitant dels ajuntaments de Catalunya. 2006 Eur/hab. Catalunya 71,50/hab / Girons 144,8/hab Salt, ciutat amb equipaments i esdeveniments culturals dentitat metropolitanaFactors Educatius Lescola pblica pateix un procs de guetitzaciFactors Medioambientals Salt, una ciutat amb una riquesa natural poc coneguda
  • 21. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPblics: tots aquells collectius i individus que sn susceptibles de fer un s actiu delsserveis i dels recursos de la Incubadora La indstria creativocultural2. Agitadors i dinamitzadors culturalsPartners: tots aquells collectius i individus que poden aportar valor i serveis a lancubadora o que poden ser tils en el desenvolupament del projecte1. Consorci dels vivers dempreses territorials de Girona2. Parc universitari giron3. El teixit empresarial local
  • 22. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPblic 1. La indstria creativoculturalExisteix un clara centralitzaci de la indstria creativocultural a la provncia de BarcelonaEl sector musical s el que t un major pes en les comarques gironinesEn la indstria creativocultural gironina predominen les empreses sense assalariats
  • 23. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPblic 1. La indstria creativoculturalQuins serveis pot oferir la Incubadora a aquest pblic:5. Allotjament dempreses de nova o recent creaci.7. Formaci especfica i reciclatge de competncies per a professionals del sector.9. Millora de la visibilitat, la rendibilitat i les oportunitats de negoci de les empreses allotjades a la Incubadora.11. Estimulaci de les sinergies i la capacitat de networking per a les empreses en fase dincubaci i postincubaci.
  • 24. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPblic 2. Agitadors i dinamitzadors culturalsEn el sector creativocultural es produeix una gran activitat que no sempre est regidaper les lleis de mercat i que no sempre est protagonitzada i impulsada per empresesjurdicament constitudesQuins serveis pot oferir la Incubadora a aquest pblic:11. Formaci especfica en la fase de preincubaci.13. Ajudar a delimitar i quantificar el retorn objectiu. Estructurar quina s la millor manera dexplotar els recursos disponibles.15. Estimulaci de les sinergies i la capacitat de networking.17. Acompanyament en la fase de conversi a empresa.
  • 25. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPartner 1. Consorci dels vivers dempreses territorials de GironaActualment a les comarques gironines hi ha vuit vivers dempreses en funcionament Lobjectiu principal del Consorci s la potenciaci i difusi de les empreses allotjades en els vivers dempreses territorials.Quins serveis pot oferir el Consorci a la Incubadora:9. Sinergies i networking. La xarxa europea de vivers territorials disposa ja duna intranet a la qual tenen accs totes les empreses allotjades en els vivers enxarxats.13. Cooperaci en temes dorganitzaci de tallers de formaci, recerca de finanament, distribuci de clients, visibilitat davant els mitjans de comunicaci, les institucions pbliques, etc.
  • 26. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPartner 2. Parc universitari gironLa Universitat de Girona s actualment la quarta universitat de Catalunya en nombre destudiants, a ms de 12.000 estudiants matriculats.Quins serveis pot oferir el Parc universitari a la Incubadora:7. La Universitat s un focus generador de coneixement i un estimulador de la innovaci i del talent, riquesa de la qual sha de beneficiar la Incubadora.9. Lideratge i experincia en el procs de creaci daventures empresarials vinculades a la Universitat (projectes spin-off, start-up).11. Les ciutats universitries sn receptores de capital hum jove, un segment de la poblaci que es caracteritza per ser un actiu consumidor cultural i un dinamitzador de la vida social de les ciutats.13. La Universitat s un element important i de gran ajut per a la creaci i consolidaci dun clster.
  • 27. IV. ANLISI DE PBLICS I DE PARTNERSPartner 3. El Teixit empresarialEl teixit empresarial juga un paper predominant en la capacitat dinnovaci i de generaci de riquesa que tenen els territoris.Quins serveis pot oferir el teixit empresarial a la Incubadora:8. Relaci basada en la cooperaci i la creaci de sinergies en temes clau com sn: la formaci de professionals, la millora de la competitivitat de les empreses, la internacionalitzaci, la promoci de ls de les TIC, etc.10. Ajudar a desenvolupar per a la Incubadora un model de finanament hbrid, amb aportacions pbliques i privades.12. Lideratge i representaci en el procs de creaci i consolidaci dun clster especialitzat en la indstria creativocultural.
  • 28. V. ANLISI DELS REFERENTSLlistat de referents analitzats4. Proyecto Lunar6. Barcelona Activa8. Gabinete Iniciativa Joven10. Roca Umbert12. Citilab14. La LABoral16. Fabra i Coats
  • 29. V. ANLISI DE LA COMPETNCIA I DELS REFERENTS2.Proyecto Lunar Primer programa de suport integral a emprenedors i projectes empresarials de laindstria creativocultural Innovar en el sector, les empreses i els emprenedors Construir massa crtica en les zones dactuaci Afavorir la interacci entre els emprenedors Model dactuaci basat en: investigaci de mercat, escoltar propostes i donarrespostes en funci contextos especfics Tres fases dacci: cerca dindicadors, implementaci especfica, clusteritzaci. Recolzament en la recerca de vies de finanamentRecolzament amb o sense allotjamentProductes i serveis offline i online
  • 30. V. ANLISI DE LA COMPETNCIA I DELS REFERENTS2. Barcelona Activa Full de ruta per a un creixement progressiu. De 16 a 115 empreses en incubaci El circuit intregrat de lemprenedoria en un mateix espai (Porta 22, Centre per la iniciativa emprenedora, Viver dempreses) Actes de visibilitat corporativa i repercussi meditica. Barcelonetactiva. El primer viver dempreses online Cibernrium: un espai contra lescletxa digital intergeneracional Sinergies municipals: Barcelona Activa s tamb la OPE Cooperaci internacional: Desenvolupament local a travs de la cooperaci global Escoles Taller: alternatives als joves en situaci de fracs escolar Barcelona Activa Cultural: han tingut la mateixa idea
  • 31. V. ANLISI DE LA COMPETNCIA I DELS REFERENTS3. Gabinete Iniciativa Joven Aposta pel talent jove. Ajuda tcnica i de cerca de finanament Coaching express. Orientaci a mida Tutoria per a la construcci del projecte Visi experta. Experincia al servei de joves emprenedors Els comptes clars. Assessorament sobre estimacions econmiques Trobada amb potenials inversors o entitats financeres Presncia en les principals xarxes socials Aposta per una cultura emprenedora des de la ciutadania i leducaci
  • 32. V. ANLISI DE LA COMPETNCIA I DELS REFERENTS4. Roca Umbert Espai compartit. La convivncia com a principal element innovador Federalisme cultural. Diferents idees i collaboracions amb compromisos comuns Exemple de barri de les arts. El districte cultural fa ciutat Lespecialitzaci. Principal pol datracci Projecte pblic. Lideratge municipal Participaci en xarxes de collaboraci, nacionals i internacionals
  • 33. VI. ANLISI INTERNADebiltats Amenaces Predomini duna immigraci de baixDemanda superior de serveis i nivell cultural.recursos en la fase de preincubacirespecte a la fase dincubaci. Tensions i enfrontaments recents de gran repercussi meditica. Dificultat perDificultat per convertir projectes consolidar una imatge de ciutat creativa.preincubats en realitats empresarials. Alt increment de la taxa datur, caiguda deAlt risc de mortalitat de les la renda disponible. Caldo de cultiu perempreses durant la fase dincubaci. laparici de tensions socials. Alta concentraci de la indstria cultural a Barcelona. Projecte similar en fase delaboraci a Barcelona. Risc dabsorci dels millors projectes. Conjuntura econmica actual, prdua de competitivitat de la zona.
  • 34. VI. ANLISI INTERNA Fortaleses OportunitatsEdifici histric amb bagatge Creixement del percentatge de poblaciindustrial. jove, capacitat de generaci de riquesa i dinnovaci.Factoria dedicada al 100% a lacultura amb partners slids (Canal, Alt percentatge de poblaci immigrant.ERAM). Poblaci multicultural possibilitat dobertura de nous mercats.Ubicaci en un espai que estimula larelaci i la construcci de Ciutat amb slids referents culturalscomunitat. dmbit metropolit. Elevat consum cultural a la comarca del Girons. Entorn receptiu a les propostes creativoculturals. Bones comunicacions i nova centralitat de la poblaci amb la prxima inauguraci del TAV.
  • 35. VI. ANLISI INTERNA Oportunitats Relacions amb Catalunya nord.Per exemple: Projecte Escena Catalana Transfronterera. Elevada concentraci duniversitaris, font de coneixement i innovaci. El sector de la msica i de lart tenen a Girona un pes proporcionalment superior al poblacional. Possibles sinergies que sorgeixin de la xarxa de vivers dempreses a la zona associats tamb a nivell europeu.
  • 36. VI. ANLISI INTERNAOPORTUNITATS AMENACES
  • 37. VI. ANLISI INTERNA
  • 38. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESMIssiDonar suport, estimular i aportar solucions als emprenedors de lmbit creativocultural ia la indstria creativocultural de recent creaci.VisiLa Incubadora dempreses de la Coma Cros pretn convertir-se en un referent de lapromoci de la indstria creativocultural. A ms, la ciutat de Salt vol erigir-se en un poldatracci per a les activitats creativoculturals a nivell metropolit i catal.
  • 39. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies5.La Coma Cros: una incubadora sectorial, connectada i comunicativa.7.Factoria de la Coma Cros: una marca slida i global.9.Aportar valor, solucions i serveis en les tres fases dIncubaci.11.Un centre cultural, un centre tecnolgic.13.Referents locals i nous emprenedors.15.Gesti basada en tres principis: sostenibilitat, agilitat i autonomia.17.Aposta per un finanament hbrid de la Incubadora
  • 40. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies3.Una incubadora sectorial, connectada i comunicativa.Sectorial: mbit dacci ha destar ben definit i tamb s imprescindible entendre lesparticularitats del sectorConnectada a tres nivells:10.Estimulant la collaboraci i el treball en xarxa entre els ocupants dels espaisdestinats a emprenedors.12.La connexi i la collaboraci entre la Incubadora i la resta docupants i usuaris de laFactoria de la Coma Cros14.Connectivitat amb tots aquells agents que desenvolupin una tasca activa en elsuport a emprenedors i la promoci de la indstria creativocultural (Consorci de ViversdEmpreses, INICIA, la Cambra de Comer, etc.)Comunicativa: cal realitzar una activitat comunicativa important i continuada pertransmetent els valors, les motivacions, lactivitat i els xits de la Incubadora.
  • 41. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies2. Factoria de la Coma Cros: una marca slida i globalGenerar marca s quelcom operatiu i determinant a lhora de transmetre valors i seduirels futurs usuaris de lespaiLa comunicaci de la Coma Cros ha de ser global i conjunta, com a entitat.Poltica de promoci dels professionals sorgits de la Incubadora de la Coma Cros igenerar marca no noms de lespai fsic, sin tamb dels seus professionals.
  • 42. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies3. Aportar valor, solucions i serveis en les tres fasesdIncubaci.A part de confiar en la generaci espontnia de demanda de projectes dincubaci, lhemdestimular, hem de generar massa crtica, aportant valor en la fase de la preincubaci.Cal crear els instruments de postincubaci necessaris per tal que tots aquells projectesque hagin estat incubats a la Coma Cros segueixin creant valor un cop hagin abandonatlincubacora.
  • 43. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies4. Un centre cultural, un centre tecnolgicLa Incubadora ha destar equipada amb les ltimes tecnologies i ha de dotar els seusocupants de les TIC necessries per desenvolupar la seva activitat de manera eficient icompetitiva.5. Referents locals i nous emprenedorsUna manera danimar i atreure nous emprenedors s fer partcips de la marca ComaCros aquelles mitjanes i petites empreses que ja estiguin consolidades dins elsector creativocultural.
  • 44. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies6. Gesti basada en tres principis: Agilitat, Autonomia i SostenibilitatAgilititat: Una incubadora es lloc de canvi, devoluci, un espai mutant. Cal un modelde gesti gil que permeti donar respostes adequades, precises i en el temps just.Autonomia: Per aconseguir-ho, els gestors de lespai requereixen de certa autonomiaper poder actuar i decidir.Sostenibilitat: Aposta per una utilitzaci eficient dels recursos disponibles. Sha debuscar la complicitat i estimular la coordinaci de lOficina de Promoci Econmica,la Regidoria de Cultura i la Regidoria Delegada de la Coma Cros, per tal dedistribuir de manera equitativa les tasques i evitar la duplicaci de funcions.El mateix principi de sostenibilitat ha de regir la poltica de RRHH i la relaci amb elsaltres centres de suport a emprenedors.
  • 45. VII. OBJECTIUS I ESTRATGIESEstratgies7. Aposta per un finanament hbridLadministraci local sha de comprometre a fons amb el projecte. Tanmateix, si es volassegurar las sostenibilitat financera de la Incubadora, sha de comptar amb la collaboracidaltres institucions, pbliques i privades, dmbit local, estatal i europeu.Fer un seguiment constant de les formes de finanament alternatives: Business angels,Banca Justa, etc
  • 46. VIII. MIX DE MARQUETINGServeis:Premisa general: Construcci dun circuit de serveis que acompanyi cada projecteen la seva evoluci, des de la idea inicial fins a la regularitzaci de lactivitatempresarial.Preincubaci: Espai de treball de carcter pblic i gratut on desenvolupar les tasques de preincubaci necessries Combinaci duna formaci generalista amb un seguiment i tractament personalitzats en forma de mentoring/tutoria.Recomanem establir un protocol de seguiment dels projectes en fase de preincubacideterminant un llistat de requisits a satisfer i un llistat dobjectius a assolir perbeneficiar-se dels serveis de preincubaci
  • 47. VIII. MIX DE MARQUETINGServeis:Incubaci:El servei bsic s lallotjament dempreses i autnoms en els diferents espais habilitats(despatx privat, zona de coworking), aix com ls de tots els serveis bsics: ADSL, neteja, etc.Formaci especfica en temes dinters pels ocupants de la Incubadora: assessoriacomercial, mrqueting, fiscalitat, internacionalitzaci.Servei de Valor Afegit: La incubadora es compromet amb els seus inquilins, potencia lacreaci de comunitat, estimula les trobades i intercanvis dexperincies entre els usuaris,representa les empreses allotjades, dinamitza lactivitat professional, etc.
  • 48. VIII. MIX DE MARQUETINGServeisPostincubaci: Serveis que estimulin que els projectes que estan en aquesta fase continun vinculatsdalguna manera a la Incubadora.Els projectes incubats shan beneficiat durant la seva estada a lequipament duna srie derecursos i inversions i, en aquesta etapa, s interessant potenciar un retorn daquestainversi, per continuar alimentant el cicle demprenedoria. s una qesti de drets ideures.
  • 49. VIII. MIX DE MARQUETINGPreus i RequisitsCriteris bsics que es demanaran als projectes en fase de preincubaci: Que es dediquin als sectors identificats com a sectors creativoculturals. Que presentin el potencial suficient per acabar convertint-se en ocupants dalgundels espais de treball de la Incubadora. Que demostrin un comproms, una continutat en el temps i una voluntat perdesenvolupar el projecte. Que superin positivament lavaluaci del personal de la Incubadora.
  • 50. VIII. MIX DE MARQUETINGPreus i RequisitsCriteris que es demanaran als candidats a ocupar els espais dincubaciQue es dediquin als sectors identificats com a sectors creativoculturals.Que presentin un pla dempresa suficientment desenvolupat.Que superin positivament lavaluaci del personal de la Incubadora i del ConsellConsultiu o lrgan superior que es defineixi en funci de la personalitat jurdica adoptadaQue satisfacin les condicions econmiques previstes per locupaci dels espais de treball.
  • 51. VIII. MIX DE MARQUETINGPreus i RequisitsConsideracions a propsit del preu de lloguer dels espais Ha de ser competitiu. Ha destar en concordana amb el que es paga en la resta de vivers i incubadores(actualment el preu mitj se situa en els 11/m2). s recomanable que sincrementi de manera progressiva a mesura que passi elperode dincubaci. Es poden estudiar frmules flexibles per incentivar econmicament el treball en xarxaentre els projectes (oferir descomptes per formaci, proposar prctiques, proporcionarclients a altres empreses de la Incubadora, etc.)
  • 52. VIII. MIX DE MARQUETINGPrincipis de Comunicaci3.La comunicaci de la Coma Cros ha de ser global i conjunta, per construir unamarca slida i global.5.Disposar dinstruments comunicatius comuns: web corporativa, presncia en espaiscomunicatius municipals, activa presncia en les xarxes socials, portantveu.7.Potenciar la relaci amb els mitjans de comunicaci locals i regionals.9.Potenciar la comunicaci interna i la interrelaci entre els usuaris de la Incubadoramitjanant tallers compartits, taules rodones, activitats de networking, intranet comuna.11.La comunicaci del projecte ha de ser constant i progressiva i ha de comenar ambanterioritat a la posada en funcionament de lequipament.13.Cal valorar la realitzaci duna campanya per presentar el projecte a tots els pblicsi partners interessats i recollir les seves opinions i valoracions.
  • 53. IX. ESTRUCTURA INTERNAEstructura organitzativaPerfil de RRHH El sector reclama un nou perfil de professionals a mig cam entre el mn cultural i la gesti empresarial. Cal que coneguin i puguin identificar un mercat invisible . Capaos dincorporar les noves tecnologies. Proporcionar noves solucions, tant des del punt de vista empresarial com organitzatiu o purament estructural.La memria inicial del projecte preveu: 1 tcnic gestor, 1 coach creatiu a mitja jornada i 1Administratiu. Prioritzant el principi de sostenibilitat i evitant la duplicaci de funcions es potestudiar confiar el projecte a un sol professional, sobretot en la primera etapa delprojecte.
  • 54. IX. ESTRUCTURA INTERNAEstructura de poder i de gestiEmpresa municipalDefinici: s un tipus dempresa en qu almenys el 50% de les accions sn propietat del municipi. Les seves activitats senquadren principalment en sectors dutilitat pblica.rgan de govern: Consell dadministraci i Gerent.Valors: Gesti basada en criteris empresarials, que potencia lagilitat i lautonomia.Exemple: Barcelona Activa, Viver Nexes Forallac
  • 55. IX. ESTRUCTURA INTERNAEstructura de poder i de gestiConsorciDefinici: s una frmula de cooperaci en qu una srie dempreses privades o entitats pbliques busquen desenvolupar una activitat conjunta mitjanant la creaci duna nova societat encarregada destudiar nous mercats, aix com promocionar, finanar i comercialitzar un conjunt dempreses. s important recordar que cada soci membre del consorci mant la seva independncia jurdica.rgan de govern: Junta de govern, President, Comissi Executiva i Gerent.Valors: Aglutina diverses entitats i institucions, responsabilitat compartida.Exemple: Consorci Ripolls Desenvolupament, Redessa (Reus).
  • 56. IX. ESTRUCTURA INTERNAEstructura de poder i de gestiFundaciDefinici: Les fundacions sn persones jurdiques privades sense nim de lucre, amb fins que responen a interessos generals i no particulars, i que posseeixen un patrimoni destinat a assolir aquests fins. Poden pertnyer al sector pblic quan han estat creades (i, per tant, assignada la seva dotaci fundacional) per un organisme administratiu.rgan de govern: Patronat i Gerent.Valors: Beneficis fiscals, implicaci de les administracions i la societat civil en el patronat.Exemple: Citilab, Centre dempreses Vila Icria.
  • 57. X. 25 IDEES CLAU 1. La indstria creativocultural: un sector en constant mutaci 3. Lemprenedor cultural: intimitat vs. connectivitat 5. Les tres fase del procs dincubaci 7. Les 4T de les ciutats que atrauen talent i les idees 9. Emprenedoria en el nou context econmic 11. Una societat del coneixement en xarxa 13. Per un model innovador 15. Els agents econmics i universitaris amb els emprenedors 17. Oferir respostes a mida 19. Suport presencial i no presencial a lemprenedor
  • 58. X. 25 IDEES CLAU 11. Resposta nica per a cada projecte 12. Finanament hbrid, ms sostenibilitat 13. Fem barri! Fem Ciutat! 14. Incidir en el desenvolupament socioeconmic de Salt 15. La indstria creativocultural reclama nous perfils de professionals 16. Detectar el mercat submergit 17. El sector reclama nous perfils professionals 18. La Coma Cros: referent i punt de trobada 19. Compartir lespai suma 20. Referents locals amb els nous emprenedors
  • 59. X. 25 IDEES CLAU21. El Consell Assessor: professionals experts22. Diferents opcions per a lestructura orgnica23. Ladministraci pblica pel desenvolupament privat24. Serveis vs. Requisits25. Una bona comunicaci des de leducaci i la ciutadania per estimular lemprenedoria