Comentari text (1a part). 2nBAT

2n BATXILLERAT Prof. Esther Montesinos

COMENTARI DE TEXT (1)

q  RESUM

q  TEMA

q  TIPOLOGIA TEXTUAL

q  TEXTOS ARGUMENTATIUS

q  La tesi

q  Tipus d’estructura segons la posició de la tesi

q  Els arguments

q  Esquema organitzatiu (estructura del contingut)

q  Característiques lingüístiques de l’argumentació

RESUM Què vol dir resumir?

Ø  Reduir un text a un quart de la seua extensió.

La finalitat és reproduir (no copiar) el contingut i l’organització d’un text original, però de manera reduïda.

Cal distingir, per tant, la informació essencial de la que és accessòria per poder expressar-la després d’una manera condensada i objectiva.

Recomanacions q  Captar el sentit. La idea central del text. Allò que ens

suggereix

q  No s'han d'ometre aspectes rellevants. Idees clau.

q  No s'han d'aportar aspectes irrellevants. Idees secundàries.

q  No s'han de juxtaposar frases soltes. S'ha d'evitar l'estil telegràfic.

q  No ha de superar el 25% del text original.

q  No podem copiar literalment fragments del text

q  Hem d'evitar expressions del tipus: l'autor diu, l'autor parla, ...

q  No s'han d'afegir idees no incloses en el text. Ni exemplificacions.

q  S'han d'evitar expressions subjectives o valoracions, no s'ha d'incloure l'opinió de qui fa el resum.

TEMA: es tracta del contingut específic del text.

q  La redacció del tema ha de ser breu, precisa i completa: no s'ha de prescindir de cap concepte fonamental.

q  Es formularà:

q  amb un sintagma nominal que no supere les deu paraules plenes, amb significat.

q  substantius, si és possible, abstractes.

q  pocs verbs.

TIPOLOGIA TEXTUAL

q  NARRATIU: Conta històries o successos

q  DESCRIPTIU: Presenta objectes, llocs o persones.

q  EXPOSITIU: Presenta i explica idees, teories, fets...

q  Instructiu: prospecte medicament

q  Prescriptiu: lleis, normes...

q  ARGUMENTATIU: Defén o refuta una idea.

q  DIALOGAT: Interlocució.

TEXT…

TEXTOS ARGUMENTATIUS q  Defenen una idea, aportant raons que la justifiquen.

q  Es pretén modificar l'opinió del destinatari, refermar o aconseguir la seua adhesió o fer que admeta una determinada tesi.

q  Normalment es tracten temes controvertits.

LA TESI

q  És la idea que l'autor vol exposar o defensar en un text.

q  En el textos argumentatius adopta la forma d'una opinió raonable, raonada, discutida, contestable. Ve acompanyada de raonaments o arguments que la sustenten i que la fan convincent.

q  TIPUS:

q  Explícita si apareix al text

q  Implícita si se'n dedueix del contingut.

q  S'ha d'expressar a través d'una oració completa, amb verb.

TIPUS D'ESTRUCTURA

q  Segons la posició de la tesi els textos poden presentar una estructura:

q  Analitzant (o explicativa).

q  Apareix al principi i és explicada i argumentada al llarg del text.

q  Sintetitzant (o conclusiva).

q  Es troba al final i es produeix com a resultat del que s'ha argumentat.

q  Circular (o enquadrada)

q  Apareix al principi i al final

q  Reiterativa

q  Es repeteix al llarg del text.

Els arguments Els textos argumentatius parteixen d’una opinió o una idea constituïda en tesi del discurs.

L’enunciació i el contingut de la tesi es justifiquen mitjançant uns arguments que expliquen els perquès de la tesi.

L’argumentació pot anar dirigida en dos sentits:

①  Verificar raonadament la idea que defén l’autor

②  Refutar idees o enfocaments contraris als postulats per l’autor, per a mostrar-ne la falsedat o inadequació.

ELS ARGUMENTS ESTADÍSTICS Basats en dades suposadament

objectives. A l’estadística pertany qualsevol còmput absolut o relatiu, però no la menció d’un any.

D’AUTORITAT Apel·la a grans institucions, amb coneixement i solvència en la matèria. Les opinions es respecten no per la seua veritat intrínseca, sinó pel prestigi de qui les emet.

DE CITACIONS

Citar consisteix a introduir un missatge d’un altre emissor diferent de l’autor del text global.

ANALÒGIC O COMPARATIU

Raonament basat en l’existència d’atributs semblants en sers, objectes, accions, processos, estats, situacions o idees diferents.

D’EXPERIÈNCIA PERSONAL

La vivència de l’emissor constitueix una prova que avala la tesi amb els fets com a argumentació.

EXEMPLIFICACIÓ

S’il·lustra una idea o s’argüeix mitjançant exemples.

CONEIXEMENT ENCICLOPÈDIC

Els coneixements coneguts es poden presentar com a relació causal, relació inferencial (o consecutiva) o definició de conceptes. Se sol expressar amb “com tots sabem”, “ningú ens ha de recordar que…”

GENERALITZACIONS INDISCUTIBLES

S’adeqüen al context social i cultural. Són veritats evidents i de sentit comú per als integrants d’una societat determinada. Sabers o valors que la societat admet com a vàlids.

TÒPICS Tipus de generalització indiscutible. Esquemes de pensament amb formulació prefixada que procedeixen de la tradició grecollatina: carpe diem, beatus ille, tempus fugit, aurea mediocritas, homo homini lupus

CRITERI SAPIENCIAL És un altre tipus de generalització indiscutible. El punt de partida aquí es una frase coneguda popularment: refranys, màximes, proverbis, dites populars…

Estructura del contingut

q  Introducció: Exordium q  Exposició de l'assumpte, el tema i potser la tesi.

q  Es predisposa al destinatari perquè accepte la tesi: captatio benevolentiae.

q  Cos argumentatiu:

q  Narratio: q  Relat de fets. Presentació de dades, premisses, estadístiques.

Relació d'arguments a favor

q  Argumentatio: q  Fase resolutiva

q  Conclusió: Peroratio q  Tancament. Recapitulació. Possible tesi. Confirmació, avaluació.

Característiques lingüístiques de l'argumentació (I) q  Claredat.

q  Bona distribució en paràgrafs.

q  Absència de contradiccions.

q  Distribució eficaç del contingut.

q  Raonaments lògics.

q  Coherència dels continguts.

q  Plantejaments afectius i psicològics.

ARGUMENTAR amb…

(II) q  Nivell morfològic:

q  Ús del present d'indicatiu. Es recorre al pretèrit quan es fa referència al passat o es nomenen processos temporals.

q  Funció predominant: apel·lativa → fórmules imperatives o perifràstiques d'obligació.

q  Si funció expressiva → modalitat oracional desiderativa, mode verbal subjuntiu.

q  Nivell sintàctic: q  Modalitat oracional enunciativa

q  En textos subjectius: oracions exclamatives, interrogatives, dubitatives...

ARGUMENTAR

(III) q  Abunda l'oració complexa, per tant ús habitual de

connectors com a elements de cohesió. Aporten matisos apropiats al raonament.

q  Freqüència en l'ús d'incisos aclaridors o explicatius.

q  Nivell lexicosemàntic:

q  Tecnicismes en textos especialitzats (escassos en textos divulgatius)

q  Connotació en textos d'opinió.

q  Publicitat

q  Figures literàries.

CARACTERÍSTIQUES