OBEKTA :-: H H H H H C—C—C—C—C—C—H H H H H H H CH3CH2— CHg 8. CH^-C-CH-Cfíg-CHa-CHs CH3 3-etil-2,2-dimetilhexá 9. Que el butá siga un hidrocarbur de cadena lineal vol dir que la cadena ( —C—C —) no está ramificada, és a dir, que els átoms de carboni de l'interior de la ca- dena son secundaris, i els átoms de l'extrem son pri- maris. Pero aixó no implica que la disposició espacial de la molécula siga totalment una línia recta, ja que els enllagos posseeixen la capacitat de girar quan son senzills. 10. a) Heptá b) 2,3,4-trimetilhexá 11. a) 3-etil-3,4-dimetilhexá b) 3,3,5-trimetil-5-propiloctá 12. • CH3—CH2—CH2— CHg— CH2—CH2—CH2—CH3 • CH3— CH—CH— CH2—CH3 CH3 CH3 • CH3 CHg C CH CH2 —CHg—CH3 CH3 I • CH,—CH—CH2—C—CHo—CHo—CHo—CH, CH3 CH3 • CHg—C— CH2— CH— CH2—CH2—CH3 CH3 CH9 CÍÍ9 CÍÍ3 13. a) 3-hexé b) 2-hexí c) 3-etil-4-metil-l-penü' d) 3-metil-l-butí e) 3,3-dibrom-l,4-hexadié 14. • CH3— CH=C— CH2—CH3 CH3 • CH3— CH=CH—CH=CH— CH3 • CH3— C = C—CH—CH3 CH3 CH3 • CH3— C—C = C— CH2—CH3 • CH=C—CH—CH— CH2—CH3 • CH3— CH=CH—CH=CH— CH3 • CH3—CH2— C^C— CH2— C^C— CH3 • CH^=C CHg CHg—CH2 —CH—CH3 CHs 15. • CHs CH2 CH2 C—CH— CH2—CH2 — CH3 Q CH2 CH3 CH3 • CH2 =C—CH=C— CH2—CH3 Cl CH3 • CHCI3 CH3Br • CH3— C—C— CH2—CH3 CH3 Br • CH3—CH2— CH=C—CH—CH— CH3 CH2 dH2 Cl CH3 CH3 CH3 • CH3—C ^ C—C—CH—CHg—CH3 CH3 a 3. HTOROCARBURS DE CADENA TANCADA (pág. 343) 16. a) l-metil-2-iodobenzé (o-metiliodobenzé) b) l-clor-3-nitrobenzé (p-cloronitrobenzé) c) 1,3,5-trinitrobenzé 17. a) CH2—CH3 b) NO2 Q Q NO9
7
Embed
CH3 H H CH3 H H H H H H CH2—CH3 · c) e) a ó cl ^ cl chg ch d) cha—chg á ch, f) /ch2 ch ^ ch ch2 \ch^ ch ch \ ch3 ch, ch9 4. compostos oxigenats i 5. compostos nitrogenats (pág.
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
OBEKTA
:-: H H H H H
C — C — C — C — C — C — H
H H H H H H
C H 3 C H 2 — C H g
8. C H ^ - C - C H - C f í g - C H a - C H s
CH3
3-etil-2,2-dimetilhexá
9. Que el bu tá siga un hidrocarbur de cadena lineal vol dir que la cadena (—C—C—) no está ramificada, és a dir, que els á toms de carboni de l ' interior de la cadena son secundaris, i els á toms de l 'extrem son pr i -maris. Pero aixó no implica que la disposició espacial de la molécula siga totalment una línia recta, j a que els enllagos posseeixen la capacitat de girar quan son senzills.
10. a) Hep t á
b) 2,3,4-trimetilhexá
11. a) 3-etil-3,4-dimetilhexá
b) 3,3,5-trimetil-5-propiloctá
12. • C H 3 — C H 2 — C H 2 — C H g — C H 2 — C H 2 — C H 2 — C H 3
• C H 3 — C H — C H — C H 2 — C H 3
CH3 CH3
• CH3 CHg C CH CH2—CHg—CH3
CH3 I
• CH,—CH—CH2—C—CHo—CHo—CHo—CH,
CH3
CH3
• C H g — C — C H 2 — C H — C H 2 — C H 2 — C H 3
CH3 CH9 CÍÍ9 CÍÍ3
13. a) 3-hexé
b) 2-hexí
c) 3-etil-4-metil-l-penü'
d) 3-metil-l-butí
e) 3,3-dibrom-l,4-hexadié
14. • C H 3 — C H = C — C H 2 — C H 3
CH3
• C H 3 — C H = C H — C H = C H — C H 3
• C H 3 — C = C — C H — C H 3
CH3
CH3
• C H 3 — C — C = C — C H 2 — C H 3
• C H = C — C H — C H — C H 2 — C H 3
• C H 3 — C H = C H — C H = C H — C H 3
• C H 3 — C H 2 — C ^ C — C H 2 — C ^ C — C H 3
• CH^=C CHg CHg—CH2—CH—CH3
CHs
15. • CHs
C H 2 C H 2 C — C H — C H 2 — C H 2 — C H 3
Q C H 2 C H 3
CH3
• C H 2 = C — C H = C — C H 2 — C H 3
Cl CH3
• CHCI3
CH3Br
• C H 3 — C — C — C H 2 — C H 3
CH3 Br
• C H 3 — C H 2 — C H = C — C H — C H — C H 3
CH2 dH2 Cl
CH3 CH3
CH3
• CH3—C ^ C—C—CH—CHg—CH3
CH3 a
3. HTOROCARBURS D E CADENA TANCADA (pág. 343)
16. a) l-metil-2-iodobenzé (o-meti l iodobenzé)
b) l-clor-3-nitrobenzé (p-cloronitrobenzé)
c) 1,3,5-trinitrobenzé
17. a) C H 2 — C H 3 b) NO2
Q Q NO9
c)
e)
a
ó Cl ^ Cl
CHg C H
d) CHa—CHg
á C H ,
f) / C H 2
C H ^ C H
CH2 \ C H ^
C H C H \
CH3
C H , CH9
4. C O M P O S T O S OXIGENATS i 5. C O M P O S T O S N I T R O G E N A T S (pág. 347)
18. a) C H 3 — C H 2 — C H g - C .0
\ O H
b) C H 2 = C H — C H 3
ácid carboxílic
alqué
c) C H 3 — C H 2 — C H 2 — C = C H alquí
d) CH3—CH2--NH2
e) CH3—CH2—C
f) C H 3 — C H — C H 3
amina
amida
alcohol
O H
Fórmula molecular i desenvolupada:
H H H
a) C4H8O2
b) C3H6
C) C5H8
d) C2H7N
e) C3H7NO
H—C—C—C—C, O—U
H H H
H H
C = C — C — H
H H H
H H H
H — C — C — C — C ^ C — H
H H H
H H
H — C — C — N I I
H H
H H
\
H
H
O I I /
H—C—C—C^ ^H I I \
H H \
H H H
f ) CsHgO H — C — C — C — H
M O I I
H
19. a) Bromoetá
b) 1,2-dicloroeté
c) 2-clor-2,3,3-trimetilpentá
d) Etí (acetilé)
e) 2-clor-5 etil-3,4-dimetil-3-heptá
C H , C H , I I 20. • CH2—CH2—C—CH—CH2—CH2—CH3
Cl CH2CH3
• CH3—CH—CH—CHg—CH2—CHg
Cl CH3
• (CH3)2NH
Br
Br
• CH,—CHg C. " I O
NH2
• (CH3—CH2)2NH
• C H 3 — C H 2 — C H 2 — C H 2 — N H 2
.0 • CH,—CHo—CHo—C
\ NHo
• CH,—CHo—CH9—CH9—CHo—CHo—CHo C
O
\ NH2
21. « M e t a n o l CH3OH
H
H — C — O — H
H
• 2-propanol C H 3 — C H — C H 3
O H
H H H
H — C — C — C — H
H O H H
• Etanal CH,—C
H
O
H—C—C
O
\ H
H
O -
• Propanona C H 3 — C — C H 3
H O H
H — C — C — C — H I I . H H
.0 Etanamida C H 3 — C ^
H
NH9
H
H - C - C ^ / H
R ^ H
• Metilamina C H 3 N H 2
H
H — C — N
H
\ H
H
22. a) Ácid pentanoic
b) 3-metil-2-butanol
c) 4-metil-2-hexanona
d) 2,4-hexanodiona
e) Propanoat de metil
f) Butanal
O
II 23. • CHa C CHo CHg CHo CHa
• CH,—C
o
o — C H 2 — C H 2 — C H 3
• C H 3 — C H 2 — C H — C O O H
CH3
• CHg CH2 CH2 CH CH3
O H O H
C O O H
O H
• C H , — C H — C
.0
C H , H
Br
Q Br
• C H 3 — C H 2 — C H s — C H — C H — C \
O
CHg CH2CH3 H
{ j \3
6. ISOMERIA (pág. 350)
24. a) Isomería de fundó:
b) hornea de cadena:
propanol
eti lmetiléter
4-metil-2-pentanona
3-metil-2-pentanona
25. Isomería de posició: 2 hut^LUol
O H
I C H 3 — C H 2 — C H — C H 3
Isomería de fundó: dietiléter C H 3 — C H 2 — O — C H g - C H 3
Isomería de cadena: metil-l-propanol
C H 3 — C H — C H 2 O H
CH3
26. aj Sí que presenta isomería geométr ica.
c = c í
CT C H , H . / C H 3
:=c
Cis-l-cloropropé
Trans- l-cloropropé
2 1 1
E S E R C I C I S I P R O B L E M E S (pág. 356 i 357)
I 4 I 3 2 1 ;Í — C H 3 C CH C H 2 CHg
l l l l
CHg CH3
1: Carboni primari
2: Carboni secundari
3: Carboni terciari /
4: Carboni quaternari
Resposta suggerida:
CH3 CH3
1 3 ' 4 I 2 3 2 2 1 CH,—CH—C—CHo—CH—CHo—CHo—CH,
C H , CHo
C H ,
1: Carboni primari
2: Carboni secundari
3: Carboni terciari
4: Carboni quaternari
CH3 CH3
CH3 CHg C H C H CHg C H CHg CHg CH3
CHg
CH3
36. La un ió entre átoms de molécules orgániques es rea-litza a partir d'enllagos covalents entre si, és a dir, com-parteixen els seus electrons de la capa mes externa.
L'enllag que t indrá lloc entre molécules es p rodui rá a partir de forces de dispersió, enllagos dipol-dipol i en-llagos pont d'hidrogen (forces intermoleculars).
37. • Certa, j a que si atenem la seua configuració electrónica promocionada podem veure:
0.\s^2s^2p\2p]2p\
Així té la possibilitat de crear 4 enllagos compartint els 4 electrons de valencia.
• Falsa, geométr icament és impossible i la tensió que es crearía i l'elevada energía ho fan impossible.
• Certa, j a que per ser cadena és necessari que els átoms de carboni tinguen 2 enllagos amb 2 carbonis mes, de manera que son carbonis secundarís. Si a mes la cadena ha de ser ramificada, hi hau rá algún carboni (que no pertanya ais extrems) que forme un altre enllag amb un carboni, quedant-se com a carboni terciari.
• Certa, depenent de si están units a la cadena per un enllag simple o per un enllag doble.
Pero també poden ser terciaris si s'uneixen a la cadena mitjangant un enllag triple.
• Certa, que siguen tancades no implica que els á toms de carboni secundaris no pugnen formar un tercer i fins i tot un quart enllag amb un altre á tom de carboni. Per exemple:
C H , CHo C H , \ \ -
C H C
I I CHg—CH3
C H 2 C H 2
38. a) 2,2,3-trimetilpentá
b) 2,2,4,4-tetrametilhexá
C H , CH3
39. • C H 3 — C — C H g — C H — C H 3
CHs
CHg CHg
• C H 2 C C H 2 C C H 2 C H 2 C H 2 CHg
CHg CHg
CHa CHa
I I • CHg C H C C H 2 C H 2 CHg
C H 2 C H g
CH3
• C H g — C H 2 CH C H C H 2 C H 2 C H 2 CHg
C H 2 CHg
CHg C H 2 CHg í
• CHg—CH—C C H 2 C C H 2 C H 2 C H 2 CHg
CHg C H 2 C H g
40. P ropá CH3—CHg—CH3
H H H
H : C : C : C : H
H H H
Butá CH3—CHg—CHg—CH3
H H H H
H : C : C : C : C : H
H i i H H
41. • C H 2 = C H — C H g — C H g — C H — C H 3
CH3
CHg CHg
• C H 3 — C = C — C H 3
C3H8
CoH
• C H 2 = C H — C = C — C H 3
C H 2 C H 3
C H 3 45. C5H10 CnH2n —> alqué
1 C7H12 CnH2n-2 - > alquí • C H = C CHo C C H o C H a
C7H12 CnH2n-2 alquí
1 C 1 5 H 3 2 CnH2n+2 -» alca C H 3 — C H 3 C2H4 CnH2n alqué
C H 3 C H 3 C5H8
CsH4 CnH2n-2
CnH2n-2
alquí
alquí • C H = C—CH—CH—CHg C10H22 CnH2n+2 -> alca
C H g C H 3
• C H 3 — C = C — C H — C H — C H 2 — C H 3
C H 2 — C H 3
42. a) 2,3-dimetil-2-penté
b) 2,3-dimetil-2-hexé
c) 5-etil-2,5-dimetil-3-heptí
d) 1,3-hexadií
43. • Certa, j a que és responsable en gran part del seu comportament químic.
• Falsa, el grup funcional de les amides és:
—C .0
NH9
• Falsa, p e r q u é una fórmula molecular pot corres-pondre a mes d 'un compost. Son els anomenats isómers.
• Certa, p e r q u é cada un difereix del compost que el precedeix en un grup metilé ( — C H 2 — ) .
44. a) CH3—CHIOH^
— O H
b) C(^^pti
triple enllag
c) C H 3 — C H 2 - H C
alcohol
alquí
— C O O H ácid carboxílic
d) ( C H 3 C H 2 ) @
R—NHR' amina secundaria
e) C H 3 — C H 2
—C \ ester O—R'
f) (CHs)
R—N V
amina terciaria
46. a) l ,5-dibrom-2,3-dimetilpentá
b) 5-brom-3-etil-2-metilhexá
c) 6-brom-2,3-hexadié
d) 4-clor-2-pentí
e) 5-clor-4-metil-2-pentí
47. a) C H 2 = C — C H g — C H — C H — C H 3
C H 3 C H 3 Br
b) B r C ^ C — C H 2 — C H 3
c) B r C H g — C H — C H 2
Br Br
48. a) l-clor-3-iode benzé C6H4ICI
b) 1,2-diclor benzé C6H4CI2
c) 1,2,3-trimetilbenzé C9H12
d) 1,3,5-tribromobenzé CeHsBrs
e) 1,4-dietilbenzé C10H14
C H 2
49. a) C H 2 C H 2
C H = C H
C H g C H 3
X ¿ S / C H 3
50. a) ( C H 3 — C H 2 ) 2 N H
b) ( C H 3 — C H 2 — C H 2 ) 2 N H
c) H o C
CH3 H
/ C v ^ C H s
H H 2 C C H 2
^ C ^ / \
H CH3
C H o — C H a
V C H g C H g
c) CH3—c; .0
NHs,
O d) C H g - C H — C
CH3 ^ N H g
51. a) Propilamina
h) Dimetilamina
c) Butanamida
d) Metanamida
52. Es deu al fet que el nitrogen pot formar fms a tres en-llagos covalents, de manera que partint de l 'amoníac, on els tres enllagos es formen amb H , es formen ami-nes primarles, secundarles o terciarles, segons la quantitat d'enllagos que es p r o d u í s q u e n amb un á tom de carboni.
La un ió amb un carboni i dos h idrógens origina ami-nes primarles:
R — N H 2
La un ió amb dos á toms de carboni i un d'hidrogen origina amines secundarles:
/ N H R'
I la un ió amb tres cadenes carbonades i cap hidrogen origina una amina terciaria:
R \ N—R"
R'
53. Propé
Prop í
CHg C H — CHg
^ ^ . H H : C : C : : C '
H H H
C H 3 — C = C H
H
H : C : C : Í C : H
H
Metanol CH3OH
H
H : C : O : H
Etanal C H , — C H
H : C : G-H H
54. Etanol C H 3 C H 2 O H
H H
H — C — C — O — H
H H
1-propanol C H 3 — C H 2 — C H 2 — O H
H H H I I I
H — C — C — C — O — H I I I
H H H
Propanal C H , CH9 C O
H H
H—C—C—C
H H
H
,0
H
Butanona
O
II CHg CHg C CH3
H H o H
H — C — C — C — C — H
H H H
.0 Ácid propanoic C H , — C H 2 — C
H H
O H
H — C — C — C ^ ,0
H H
55. a) 2,3-butanodial
h) 2-hexanona
c) 2-pentanona
d) 2-metil-2-butanol
e) Ácid 3-metilbutanoic
g) Etanodial
? O O I I I I
56. a) C I C H 2 — C — C H 2 — C — C H g
O ^ O h) ; c — C H 2 — C H 2 — c ^
H ^ ^ H
O — H
C) C H g — C H 2 — C H 2 -O
\ O H
d) CHgNHa
e) CHg—CH—C
C H ,
O
O H
f) CH3—CHg—C
O
.0
o—CHo—CH,
g) C H 3 — C — C H 3
h) C H 3 — C H g - C H — C H g — C H — C H 3
C H g - C H s O H
i) CH3—CHg—CHg—C
CHg
j) CH3—CHg—C—CH3
O H
..O
O
NHo
k) H — C NHo
l) CHg CHg CHg CHg CHg C o
O H
57. Cetones
Aldehids
O II
R—C—R'
O II
R — C — H
La diferencia entre aquests és la posició del grup car-bonil , que, mentre en una cetona es troba en un carboni secundari; en un aldehid, el grup carbonil sem-pre se sitúa en un extrem de la cadena, és a dir, en un carboni primari.
58. Que dos compostos orgánics son isómers significa que les seues formules moleculars coincideixen, pero si mirem les seues dues estructures amb mes detall, s'ob-serva que en realitat no és el mateix compost, j a que es produeixen diferencies de ramificació en la cadena, diferencies en les posicions deis grups funcionáis i diferencia en la posició espacial de certs enllagos.