ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
CARACTERÍSTIQUES:- Arquitectura utilitària
- Arquitectura monumental
- Eminentment civil
- Construeix tipologies d’edificis que no tenen
antecedent
-Complexitat dels elements constructius:
utilització de la llinda, arc, volta...
-Arquitectura dinàmica
- Utilització dels eixos de simetria axial i
vertical
- Precedent de l’arquitectura moderna
MATERIALS:
- Pedra:
Volcànica:
-Tufo i Peperino
- Superfícies
rugoses
- Es treballa en
carreus
- Es recobreix
d’estuc
- Col·locada en
tècnica de soga i
través
Travertí:
-Pedra de major
qualitat
- Major vistositat
- No cal recobrir-
la d’estuc
MATERIALS:
-Marbre:- Sols s’utilitza en
casos excepcionals
- Apareix en
arquitectura en el
103 aC
MATERIALS:
Formigó:- Material emprat
per excel·lència
- S’elabora amb ,
sorra, tufo i còdols
- Gran resistència,
durabilitat i
plasticitat
- Es recobreix amb
una capa d’estuc
MATERIALS:
- Rajola:- Cuita i de gran
resistència
- Barat i de llarga
durada
- Es recobreix amb
una capa de pedra o
estuc
TIPUS DE COL·LOCACIÓ DELS
MATERIALS
TIPUS DE COL·LOCACIÓ DELS
MATERIALS
TIPUS DE
COL·LOCACIÓ
DELS
MATERIALS:
ENCOIXINAT
ELS ORDRES CLÀSSICS
- Adopten els ordres grecs
introduint importants novetats
- Aparició de nous ordres
ELS
ORDRES
CLÀSSICS
ELS ORDRES CLÀSSICS
ELS
ORDRES
CLÀSSICS
ORDRE TOSCÀ:
- Substitueix al Dòric
- D’influències
etrusques
- Té basa
- Fust llis, sense collarí
ORDRE JÒNIC:
- Empra el capitell de
cantó
- Major riquesa
decorativa
ORDRE CORINT:
- S’empra com l’ordre
de major riquesa
- Es generalitza l’ús a
l’exterior dels edificis
- És còpia de l’helènic
ORDRE
COMPOST:
- Principal aportació
romana als ordres
clàssics
- Combinació d’elements
del Jònic i del Corint
- S’empra per primera
vegada en l’arc de Titus
(81 aC)
SUPERPOSICIÓ
D’ORDRES
- Sistema constructiu
emprat en grans
monuments
- Toscà, Jònic,
Corint, Compost
ENTABLAMENTS:
- Mètopes decorades amb rosetes, discs,
bucranis...
- Frisos convexos i corbats
-Frontons corbats i partits
Sistemes de
Cubrició: ARC
- Aprés dels etruscos
-Empren el de mig
punt
- Combinen arc i
llinda. Aparició de
carcanyols. Decoració
-Arqueries cegues:
motiu decoratiu
Sistemes de
Cubrició: VOLTA- Presenta gran nombre
de varietats
- Voltes de canó
reforçades amb arcs
faixons
- Voltes semiesfèriques
- Voltes gallonades
-Voltes d’aresta
- Ús de trompes i
petxines
COMBINACIÓ
LLINDA-ARC
Arquitectura Religiosa:
TEMPLES
SANTUARIS
EL TEMPLE:
-Diferent del grec, vinculat a l’etrusc
- Construït sobre un podium
- Sols accés des de la façana principal
- Els més habituals són els pròstils i
pseudodípters
Fortuna Viril. s I aC
Fortuna Viril. s I aC
Mai
son
Car
reé.
s I
aC
Temple de
Vesta. Tívoli.
s I aC
Santuari Fortuna. Praeneste. s I aC
Santuari Fortuna. Praeneste. s I aC
Temple de Vesta. Roma. s I
Ara Pacis. s I
Panteó d’Agripa.
115-127
Panteó d’Agripa. 115-127
Panteó
d’Agripa.
115-127
Panteó d’Agripa. 115-127
Panteó d’Agripa. 115-127
Panteó
d’Agripa.
115-127
ARQUITECTURA CIVIL
BASÍLIQUES:
- Gran transcendència per al món cristià
- Dedicat a les transaccions comercials i a la
justícia
- Planta rectangular
- Tres naus, la central més elevada
- Al desnivell s’obrin finestrals
Plantes de Basíliques
Basílica
de
Magenci.
312
Basílica de Magenci. 312
Basílica de Magenci. 312
Basílica de
Magenci.
312
TERMES:- Arquitectura d’esplai
- Banys públics amb sales de reunió, biblioteca,
palestra...
- Fundacions particulars i d’us públic i gratuït
- Consten de: -Apoditerium
-Frigidarium
-Tepidarium
-Caldarium
-Precedent dels bany àrabs
Ter
mes
de
Tra
ià.
98
-11
7
Termes
de
Caracalla.
216
Termes de Caracalla. 216
Ter
mes
de
Car
acal
la.
21
6
Termes de Caracalla. 216
Termes de Dioclecià. 305-306
Termes de Dioclecià. 305-306
TEATRES:
- Distints dels grecs
- Construcció exempta de forma semicircular
- El cor perd importància
-Guanya importància l’escena
- Grades semicirculars denominades cavea
-Portes d’accés (vomitoris)
Teatre Marcel. 11 aC
Teatre d’Orange. 12
Tatre de
Mèrida.
13
Teatre
de
Sagunt.
14
Teatre d’Aspendus. 160
Teatre d’Aspendus. 160
AMFITEATRES:
- Planta el·líptica
- És un doble teatre
- Destinat a espectacles públics
-A sota de l’arena corredors i galeries per
l’escenografia
Amfiteatre de Pompèia. 70 aC
Amfiteatre de Nimes. 31 aC-14
Amfiteatre de Verona. 68-98
Amfiteatre
Flavi. 80
Amfiteatre Flavi. 80
Amfiteatre
Flavi. 80
Amfiteatre
Flavi. 80
Amfiteatre Flavi. 80
Amfiteatre
Flavi. 80
Amfiteatre
d’Itàlica.
192-235
CIRCS:
- Dedicats a les carreres de quàdrigues
- Planta estreta i allargassada
- Els costats menors són un recte i l’altre corbat
- Envoltat de graderies
- Spina: mur central decorat que servia d’eix
Circ Màxim. s II aC
Circ Màxim. s II aC
MONUMENTS COMMEMORATIUS
ARCS DE TRIOMF:
- Representa la porta d’una ciutat
- Edifici exempt
- Col·locat als fors, vies i ponts
- Nombre de buits sempre imparell
- Combinació d’arc i llinda
- Commemoren triomfs militars
- Decoració de relleus, especialment als
carcanyols i intradós
Arc de
Titus.
81 aC
Arc de
Berà.
110
Arc
de
Tra
ià.
Ben
even
to.
11
3
Arc
de
Tra
ià.
Tim
gad
. 1
16
Arc
de
Sep
tim
i S
ever
. 2
03
Arc
de
Car
acal
la. D
jem
ila.
21
6
Arc Quadrifons. 312-337
COLUMNES:
-Commemoratives: Commemoren victòries
militars
- Rostrals: Commemoren batalles navals (no en
queda cap)
Columna de Traià. 113
Trofeu
Adamclissi.
98-117
Columna de
Marc Aureli.
180-193
URBANISME: EL FORUM
Forum de Roma
Forum de Roma
Forum de Roma. Temple d’Antoni i Faustina
Forum de Roma. Oest
Forum de Roma. Centre
Forum de Roma. Est
Forum de
Roma.
Est
Forum de Roma. Temple de Venus i
Roma
Forums Imperials
Forum de Juli César. Finals s I aC
Fo
rum
de
Tra
ià.
98
-11
7
Forum de Traià. 98-117
Forum
de Traià.
98-117
Forum
de
Traià.
98-117
Forum de Traià. 98-117
URBANISME: ELS CARRERS
Via
Ab
un
dàn
cia.
Po
mp
eia
URBANISME:
FORTIFICACIONS I PORTES
Porta Prenestina. Roma. 14-68
Porta
Nigra.
Treveris.
312-337
Porta Nigra. Treveris. 312-337
PALAUS IMPERIALS
Domus Tiberina. 14-37
Domus Àurea. 64-68
Domus
Flàvia.
68-98
Vil·la Adriana. 117-138
Palau de Dioclecià. 285-312
LA CASA ROMANA
Casa
Romana.
Època
República
Casa Romana. Època Imperi
Cas
a R
om
ana.
Per
isti
l
Casa de Diana. Ostia
ARQUITECTURA
FUNERARIA
Mausoleu d’August. 27 aC- 14
Tomba de Cecília Metela. 31 aC-14
Piràmide
de Gaius
Cestius.
31 aC-14
Tomba dels Julis. Saint Rémy. 31 aC- 14
Torre dels
Escipions.
Tarragona.
31 aC- 14
Mausoleu
d’Adrià.
117-138
OBRES D’ENGINYERIA:
CALÇADES
PONTS
AQÜEDUCTES
Via Appia
Arqueries
Po
nt
de
Mèr
ida.
31
aC
-1
4
Pont de Mèrida. 31 aC- 14
Pont du Gard. França. 31 aC- 14
Pont du
Gard.
França.
31 aC- 14
Pont d’Alcàntara. 98-117
Aqü
edu
cte
de
les
Fer
rere
s.
Tar
rag
on
a. 3
1 a
C-1
4
Acqua Claudia. 14-68
Aqüeducte
de
Segòvia.
98-117
Aqüeducte
de Segòvia.
98-117
Aqüeducte de los Milagros. Mèrida. 265