ANNEX NÚM. 1 ANTECEDENTS · 2010. 12. 22. · 2009. Posteriorment, per ordre de la direcció l'estudi no es contempla la Variant de Vilamitjana. Finalment, el 21 de gener de 2009

Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres: C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre. Clau: EI-AL-02134.1.

ESTUDI INFORMATIU

ANNEX NÚM. 1.- ANTECEDENTS

ANNEX NÚM. 1 ANTECEDENTS


ESTUDI INFORMATIU


2

ÍNDICE

1. ANTECEDENTS .......................................................................................................................................... 3

1.1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3

1.2. ESTUDIS PREVIS .......................................................................................................................... 3

2. COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS ........................................................................................................ 4

2.1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 4

2.2. PRESCRIPCIONS DE L’ORDRE D’ESTUDI .................................................................................. 4

2.3. PRESCRIPCIONS DEL INFORME D’AL·LEGACIONS .................................................................. 4

3. PLANEJAMENT URBANÍSTIC ................................................................................................................... 4

3.1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 4

3.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC D’ARTESA DE SEGRE ................................................................. 4

3.2.1. Objecte ............................................................................................................................. 4 3.2.2. Classificació dels usos ...................................................................................................... 4 3.2.3. Regulació dels sistemes ................................................................................................... 5 3.2.4. Regulació del sòl urbà ...................................................................................................... 5 3.2.5. Regulació del sòl urbanitzable .......................................................................................... 5 3.2.6. Regulació del sòl no urbanitzable ..................................................................................... 5

3.2.6.1. Elements bàsics del territori del sòl no urbanitzable ........................................ 6

3.3. PLA TERRITORIAL DE PONENT. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS ................................................ 6

3.3.1. Definició ............................................................................................................................ 6 3.3.2. Objectius ........................................................................................................................... 6 3.3.3. Determinacions bàsiques .................................................................................................. 6

3.4. INCIDÈNCIA DEL TRAÇAT SOBRE EL PLANEJAMENT .............................................................. 8

3.4.1. Poum Artesa de Segre ...................................................................................................... 8 3.4.2. Pla Territorial de Ponent. Sistema d’Espais Oberts .......................................................... 9

3.5. PLÀNOLS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC .............................................................................. 10

APÈNDIX NÚM 1. ORDRE D’ESTUDI ............................................................................................................. 11

APÈNDIX NÚM 2. ANUNCI DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA ......................................................................... 21

APÈNDIX NÚM 3. INFORME D’ LEGACIONS ................................................................................................ 23

APÈNDIX NÚM 4. INFORME TÉCNIC EMES PER AGENCIA CATALANA DE L’AGUA .............................. 43

APÈNDIX NÚM 5. PLÀNOLS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. POUM ARTESA DE SEGRE ................. 51

APÈNDIX NÚM 6. PLÀNOLS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. PLA TERRITORIAL DE PONENT .......... 52


ESTUDI INFORMATIU


3

1. ANTECEDENTS

1.1. INTRODUCCIÓ

Amb la finalitat d'estudiar millores en l'itinerari Artesa de Segre - Tremp, la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya va emetre l'Ordre d'Estudi 021009, referent a la redacció d'un estudi de viabilitat per contemplar diverses alternatives per a aquest itinerari, les quals es van incloure en un Estudi Previ presentat a l'octubre de 2003.

Amb data de 15 de Juliol de 2005, s’aprova l'Ordre d'Estudi núm. 050711, per a la redacció del Estudi Informatiu i de l’Estudi de I’Impacte Ambiental “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/ Ponts-Tremp” amb claus EI-AL-02134 i IA-AL-02134 respectivament, partint dels resultats obtinguts en l'Estudi Previ anteriorment citat.

En data 24 de novembre de 2005 eI Consell d’Administració de GISA va adjudicar la redacció de l'Estudi Informatiu i de l'Estudi d'Impacte: "Condicionament del pas de Comiols. L-512, 1-91 1, L-913, C-1412b, 1-91 2, LP-9132 i C-14. Artesa de Segre/ Ponts-Tremp', claus: E14L-02134 i IA-AL-021 M, a les empreses INECO i TECNOMA, respectivament, i es van redactar al mes de febrer de 2009.

Posteriorment, per ordre de la direcció l'estudi no es contempla la Variant de Vilamitjana.

Finalment, el 21 de gener de 2009 es va emetre la Modificació núm. 1 de l'anterior Ordre d'Estudi, en la qual, s'indica que s'estudiarà la variant de la carretera C-1412b a Vilamitjana i es modifica la velocitat de projecte a 70 km/h respecte dels 60 km/h indicats en l'Ordre d’Estudi prèvia.

Amb data febrer i març de 2009 es van presentar l’Estudi Informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/ Ponts-Tremp”.

Amb data 20 de març de 2009 ambdós estudis van ser aprovats tècnicament publicada la Informació Pública al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 26 de març de 2009.

Amb data 20 de Abril de 2010, es va signar l'Ordre d'Estudi núm. 100410, per a la redacció del Estudi Informatiu i de l’Estudi d’Impacte Ambiental “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”, amb claus EI-AL-02134.1 i IA-AL-02134.1 respectivament.

En l'Apèndix Nº 1 s'adjunta la següent documentació:

Ordre d’Estudi núm. 050711 Ordre d’Estudi núm. 050711. Modificació núm. 1 Ordre d’Estudi núm. 100410

En l'Apèndix Nº 2 s'adjunta la publicació al DOGC.

1.2. ESTUDIS PREVIS

Com a antecedents del present estudi s'ha comptat amb els següents projectes:

Estudi Previ “Estudi de Viabilitat, eixample i millora del traçat. Carreteres L-512 / L-911 / L-913 / C-1412b / L-912 / LP-9132 (Comiols). Tram: Artesa de Segre - Tremp”. Octubre de 2003. (Clau EP-AL-02134).

Projecte Constructiu: “Condicionament, eixample i millora del traçat de la C-1412b. Tram Biscarri - Figuerola d’Orcau”. Juny de 2004. (Clau AL-137-F1-A1).

Projecte de Traçat: “Nous accessos des de la C-1412b, pk 41+040 al 43+620 Isona i Conca Dellà”. Novembre de 2005. (Clau TA-AL-137.F3).

“Projecte modificat de preus. Condicionament, eixample, millora i pavimentació asfàltica de la carretera LP-9132 de la L-512 a Vilanova de Meià. Fase III. PK 0+000 a 7+040”. Abril de 2002.

Variant d'Artesa de Segre. (Clau: EI-VL-02138), la qual, a data de redacció d'aquest estudi està en execució.

Estudi Informatiu “Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/ Ponts-Tremp”,febrer 2009. (Clau EI-AL-02134).

Informe técnic de data 6 de marcc de 2008,emes per Agencia Catalana de l’agua en relacio amb “Millora general. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, lL-911, L-912, L-913, C1412B i C-14. Tram: Artesa de Segre – Tremp. Clau: EI –AL-02134”

En l'Estudi Previ es van definir quatre solucions de traçat completes des de la C-14 fins a la C-1412b, partint d'Artesa de Segre i amb finals a Tremp, Isona i Conca Dellà, i Biscarri. També es van incloure dos branques com possibles alternatives a les solucions anteriors, per al tram definit entre la C-14 i la intersecció de la carretera L-512 amb la C-1412b en Folquer, partint de Ponts, i del km 113 de la C-14, intermedi entre Ponts i Artesa de Segre.

Els traçats definits es recolzaven per una part en les carreteres existents i per una altra contemplaven nous traçats, que s’inclouen túnels de longituds considerables:

Alternativa 1: 3.950 m Alternativa 2: 3.260 m Alternativa 3: 5.930 m Alternativa 4: 5.100 m Branca 2: 1.080 m

De entre les dues primeres alternatives, amb inici comú, es va prendre l'Alternativa 2, per la seva menor longitud de túnel.


ESTUDI INFORMATIU


4

De les Alternatives 3 i 4, es va prendre el seu traçat al llarg de la L-512 fins a Folquer, canviant-lo en la seva totalitat fins a Biscarri, on el final s'acosta al triat per a l'Alternativa 3. En aquest tram intermedi entre Folquer i Biscarri s'han definit dues solucions, una que es recolza en la C-1412b al llarg de tot el traçat, i l’altra per a la qual s'ha definit un túnel de 2.800 m. També es va modificar l'inici d'aquestes alternatives, que partien del km 0 de la carretera L-512, portant-lo al km 106 de la carretera C-14, coincidint amb el final de la variant prevista per a Artesa de Segre.

En l’Estudi Informatiu es van estudiar quatre alternatives de traçat amb longituds de entre 28.650 i 29.350 m, totes elles amb un mateix punt d’inici i final. L'inici es situava en la connexió de la futura variant d’Artesa de Segre amb la carretera C-14 i finalitzaven en l’inici de la recentment construïda variant d’Isona.

Com a resultat de l'anàlisi realitzat des de quatre punts de vista, ambiental, econòmic, funcional i territorial, es proposat com a alternativa seleccionada l'alternativa 1, la qual, es prendrà com a base en aquest estudi.

2. COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS

2.1. INTRODUCCIÓ

Per a la redacció d'aquest estudi s'han seguit els condicionants establerts en l'Ordre d'Estudi núm 100410 i en l'informe d’al·legacions.

2.2. PRESCRIPCIONS DE L’ORDRE D’ESTUDI

En l'Ordre d'Estudi s’indica que per a la redacció de l’Estudi Informatiu i d’Impacte Ambiental s’inclourà com a mínim l’alternativa que apareix al Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) i l’alternativa 1 definida a l’estudi EI-AL-02134 i IA-AL-02134.

2.3. PRESCRIPCIONS DEL INFORME D’AL·LEGACIONS

Per a la redacció d'aquest estudi s'han tingut en compte les al·legacions de l'expedient d'informació pública, especialment, l’emès per l'ajuntament d'Artesa de Segre.

En l'Apèndix nº 3 s'adjunta l'informe sobre l’expedient d’informació pública referent a l’estudi informatiu i a l’estudi d’Impacte Ambiental amb claus EI-AL-02134 i IA-AL-02134 respectivament.

3. PLANEJAMENT URBANÍSTIC

3.1. INTRODUCCIÓ

En aquest Annex es recull el planejament en vigor del municipi afectat pel “Estudi Informatiu. Millora general. Condicionament. Condicionament del pas de Comiols. C-14 i L-512. Artesa de Segre”, amb clau EI-AL-02134.1

El traçat de les alternatives definides en l'estudi informatiu discorre pels nuclis d’Artesa de Segre, Vall-Llebrera, Montargull i Folquer, pertanyents al terme municipal d’Artesa de Segre,el qual, pertany a la comarca de La Noguera, a la província de Lleida.

Els nuclis agregats constitueixen implantacions molt antigues de petits nuclis urbans, molt depreciats, amb escassa intervenció privada en quan a rehabilitació, amb una xarxa que té un nucli històric d’interès, però amb una xarxa perimetral totalment desconnectada sense ordenació definida. L’ocupació del nucli històric és molt baixa i els serveis urbanístics en general molt deficitaris.

El Pla Territorial General de Catalunya agrupa els comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell en un sol Àmbit de Planificació, el Pla Territorial Parcial de Ponent.

En aquest apartat s'analitza el planejament urbanístic vigent en el municipi d'Artesa de Segre, el qual, consisteix en un PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en data 9 de juliol de 2009.

En tot moment s'ha buscat que les diferents alternatives de traçat ocupessin sempre terreny no urbanitzable per evitar conflictes amb el PGOU de Artesa de Segre, ja que això hagués comportat una revisió del Planejament.

3.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC D’ARTESA DE SEGRE

3.2.1. Objecte

L’objecte d’aquest POUM és l’ordenació urbanística integral del municipi d’Artesa de Segre, de conformitat amb allò que disposa el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.

El POUM és el resultat de la revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament d’Artesa de Segre de l’any 1990, i de la seva adaptació al TRLU.

Amb el objecte de desenvolupar i completar les determinacions d’aquest Pla i d’acord amb la classificació del sòl, s’han de redactar els següents tipus de planejament derivat:

Plans Parcials Urbanístics en el sòl urbanitzable delimitat. Plans Especials Urbanístic, en els supòsits contemplats a l’article 67.1 del TRLU. Plans de Millora Urbana, en els suposits d l’article 68 del TRLU. Catàlegs de béns protegits segons l’article 69.1 del TRLU. Ordenances municipals, segons l’article 69.2 del TRLU. Plans parcials de delimitació en el sòl urbanitzable no delimitat.

3.2.2. Classificació dels usos

Segons el POUM s’estableixen els següents criteris de classificació d’usos:

- Funció urbanística. El Pla, atenent a la diferent funció urbanística classifica els usos com a generals i específics.


ESTUDI INFORMATIU


5

Els usos generals s’agrupen en els següents usos globals: residencial, terciari, industrial, rural, comunicacions, equipaments comunitaris i serveis tècnics i espais lliures.

Els usos específics es classifiquen en els següents usos: unihabitatge, plurihabitatge, habitatge rural, residencial, comerç, oficines i serveis, restauració, recreatiu, industrial, magatzem, logístic, serveis tècnics i mediambientals, tallers de reparació de vehicles, estació de servei, aparcament, serveis viaris, educatiu, sanitari-assistencial, esportiu, cultural, associatiu, administratiu, religiós, cementiri, serveis urbans.

- Permissibilitat. El Pla atenent al diferent grau de permissibilitat classifica els usos com a dominants, compatibles, no compatibles i complementaris.

- Domini. El Pla segons aquest criteri diferencia entre els usos públics, privats i col·lectius

- Caràcter provisional o disconforme.

3.2.3. Regulació dels sistemes

Els sistemes són aquells sòls i elements d’interès general que són fonamentals per assegurar desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució a l’hora d’assolir els objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d’espais lliures en general.

Els sòls destinats per aquest POUM a sistemes es classifiquen de la forma següent: viari i aparcament: viari i aparcament, espais lliures, serveis hidrogràfics, zona de protecció i equipaments.

Al POUM es defineixen els següents sistemes:

- Sistemes generals: terrenys reservats per a les comunicacions i la mobilitat, per a equipament comunitari, pels serveis tècnics i pels espais lliures que són determinants del desenvolupament urbà que configuren l’estructura general i orgànica del territori.

- Sistemes locals: terrenys reservats per a vials, equipaments i espais lliures quan el seu nivell de servei és de cadascun dels sectors de sòl urbanitzable delimitat.

- Sòl urbà: terrenys que havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l’edificació en almenys dues terceres parts de llur superfície edificable.

3.2.4. Regulació del sòl urbà

Tenen la consideració de sòl urbà els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable, així com els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina.

Són serveis urbanístics bàsics la xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per a permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal, les xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament i de subministrament d'energia elèctrica.

Els serveis urbanístics bàsics han de tenir les característiques adequades per a l'ús del sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica.

El Pla distingeix entre dos tipus de sòl urbà:

- Sòl urbà consolidat: terrenys que tenen la condició de solar, d’acord amb l’article 29 del TRLU i els terrenys als quals només manca per a assolir la condició solar, completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l’article 29.a, tan si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.

- Sòl urbà no consolidat la resta del sòl urbà que concretament correspon a diferents polígons d’actuació urbanística.

3.2.5. Regulació del sòl urbanitzable

Es classifiquen com a sòl urbanitzable els terrenys necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb el principi del desenvolupament urbanístic sostenible i segons els criteris objectius definits per l’Ajuntament d’Artesa de Segre. El Pla distingeix entre dos tipus de sòl urbanitzable: delimitat i no delimitat.

Els sectors qualificats com sòl urbanitzable són residencials e industrials.

3.2.6. Regulació del sòl no urbanitzable

EI concepte del sòl no urbanitzable queda establert a l'article 32 del text Refós de la Llei d'Urbanisme, quan es determina que tindran aquesta consideració els terrenys incompatibles amb llur transformació per estar sotmesos a un règim d'especial de protecció, aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial, o bé per les determinacions dels plans directors, o per la seva subjecció a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic, o bé els inadequats al desenvolupament urbà pel fet que hi concorrin els valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions, o amb l’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible.

Tenen la condició de sòl no urbanitzable els següents terrenys:

a. Terrenys incompatibles amb llur transformació per concórrer alguna de les situacions següents:

Que estiguin sotmesos a un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial.

Que estiguin contemplats com a tal per un pla director, d’acord amb el què estableix l’article 56 del TRLU.

Que estiguin subjectes a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic.


ESTUDI INFORMATIU


6

b. Terrenys que atès el seu valor agrícola o forestal, o el seu interès paisatgístic, són inadequats per al desenvolupament urbà tenint en compte les característiques del municipi i les seves necessitats de creixement, amb la finalitat d’assegurar la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 del TRLU.

c. Terrenys reservats per a sistemes urbanístic generals no inclosos en el sòl urbà ni en el sòl urbanitzable.

d. Terrenys que se n’hagi d’evitar la transformació per protegir-ne l’interès natural, paisatgístic, agrari o d’altre tipus a que se refereix l’article 32 del TRLU.

La normativa del sòl no urbanitzable del terme d’Artesa de Segre regula i condiciona els usos permesos per al desenvolupament sostenible del territori basat en la conjugació de les necessitats de creixement amb la preservació dels valors ambientals, paisatgístics i culturals.

3.2.6.1. Elements bàsics del territori del sòl no urbanitzable

EL POUM defineix uns elements bàsics del sòl no urbanitzable que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en el sòl no urbanitzable, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l’estructura i característiques físiques del territori on es localitzen i d’aconseguir la seva integració en el medi reduir-ne el seu impacte.

Aquest elements bàsics són: estructura de la propietat del sòl, edificacions i elements construïts existents, xarxa viària rural, xarxa hidràulica, els camps de conreu, àrees boscoses i/ o de vegetació singular i elements naturals que configuren la topografia.

3.3. PLA TERRITORIAL DE PONENT. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

3.3.1. Definició

El Pla determina que el sistema d’espais oberts el conforma tot el sòl sotmès, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, al règim de sòl no urbanitzable.

El Pla considera el sòl no urbanitzable com una part important del patrimoni natural i cultural del territori i no com una mera reserva de sòl a l’espera d’ésser urbanitzat en un futur més o menys llunyà. Per tant, la seva planificació i gestió són imprescindibles per tal de garantir el funcionament eficient i sostenible tant del conjunt del territori com de cadascuna de les seves parts.

Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que, en principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici e les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que el Pla estableix.

3.3.2. Objectius

Entre els criteris per al desenvolupament del Programa de planejament territorial que conformen el model territorial de base sobre el qual es formula el Pla, els d’aplicació més directa pel que respecta al sistema d’espais oberts són els següents:

− Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.

− Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

− Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic.

− Moderar el consum de sòl.

A partir d’aquests criteris, els objectius específics del Pla pel que respecta a l’ordenació del sistema d’espais oberts de l’àmbit de les Terres de Lleida són els següents:

− Afavorir la diversitat biològica i el manteniment dels processos naturals, preservant de la urbanització, l’artificialització i la degradació els sòls de més valor natural i de connexió i els processos que hi tenen lloc, tant pels seus valors intrínsecs com pels patrimonials culturals, identitaris i paisatgístics i per la seva consideració com a actiu econòmic que ha de contribuir a un major desenvolupament del món rural.

− Evitar la urbanització dels sòls potencialment sotmesos a riscos naturals coneguts.

− Establir reserves estratègiques de sòl que evitin la seva urbanització per a usos que poden encabir-se

perfectament en una altra ubicació i que mantinguin la seva disponibilitat per a possibles actuacions futures d’interès general.

− Determinar els sòls dels quals el planejament urbanístic pot detreure els estrictament necessaris per al creixement dels nuclis d’acord amb les seves respectives estratègies de desenvolupament assignades pel Pla.

− Garantir la coherència del model territorial i la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural.

− Mantenir i incrementar la qualitat de vida dels habitants del territori.

− Contribuir al desenvolupament sostenible.

3.3.3. Determinacions bàsiques

El Pla Territorial de Ponent proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que els atorga davant les possibles transformacions:

a) Sòl no urbanitzable de protecció especial

El Pla atorga protecció especial a aquells sòls no urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn els sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla considera que cal preservar.


ESTUDI INFORMATIU


7

Sòl de valor natural i de connexió PEIN i/o Xarxa Natura 2000

b) Sòl no urbanitzable de protecció territorial.

El Pla atorga protecció territorial a aquells sòls no urbanitzables que, sense assolir el grau de valors naturals i ambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar en principi de la transformació per algun dels següents motius:

Existència de riscos naturals. Valor paisatgístic o identitari a regular pel Catàleg i les directrius de

paisatge de les Terres de Lleida. Valor de reserva estratègica deguda a la localització, connectivitat i

condicions de l’àrea. Els sòls inclosos dins la categoria de sòl no urbanitzable de protecció territorial, restaran dins el sòl no urbanitzable de manera indefinida, en tant que hi hagi altres alternatives de sòl de menor valor o més adients, excepte aquells usos que es consideri que pel seu especial interès públic general que depassi l’esfera local i estratègic es adient localitzar los dins aquest sòl.

c) Sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

El Pla atorga la protecció preventiva a la resta de terrenys de l’àmbit de les Terres de Lleida classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic que no formen part dels de protecció especial o territorial.

El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que, mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i d’acord amb l’estratègia que el Pla assigna a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També, el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment determinat per les Normes d’ordenació territorial per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.


ESTUDI INFORMATIU


8

3.4. INCIDÈNCIA DEL TRAÇAT SOBRE EL PLANEJAMENT

3.4.1. Poum Artesa de Segre

En aquest apartat es recullen els tipus de sòl definits en el POUM d'Artesa de Segre que són ocupats per cadascuna de les alternatives definides.

TRAM A: ALTERNATIVA VALL-LLEBRERA 1

P.K. inicial P.K. final LONGITUD (m) CLASIFICACIÓ DEL SÒL

0+000,000 1+115,000 1115,000 No Urbanitzable no protegit

1+115,000 1+140,000 25,000 Sistema de serveis hidráulics


4+500,000 4+525,000 25,000 Sistema de serveis hidraúlics














0+950,000 1+080,000 130,000 Residencial

1+080,000 1+300,000 220,000 No Urbanizable protegido


2+340,000 2+490,000 150,000 No Urbanitzable protegit






















TRAM B







TRAM C: ALTERNATIVA MONTARGULL 1








ESTUDI INFORMATIU


9






1+754,000 1+910,000 156,000 Urbà


TRAM D




TRAM E: ALTERNATIVA FOLQUER 1










RESUM

Tram A: Alternativa

Vall-Llebrera 1

Tram A: Alternativa

Vall-Llebrera 2 Tram B

Tram C: Alternativa

Montargull 1

Tram C: Alternativa

Montargull 2 Tram D

Tram E: Alternativa Folquer 1

Tram E: Alternativa Folquer 2

No Urbanitzable no protegit 7.442,904 5.713,168 1.020,645 3.370,216 3.279,890 1.720,000 2.089,930 2.063,504

Sistema de serveis hidráulics 155,000 520,000 40,000 200,000 20,000 20,000 100,000 100,000

Residencial 130,000

No Urbanizable protegido 1.065,000

Urbà

156,000

3.4.2. Pla Territorial de Ponent. Sistema d’Espais Oberts

En aquest apartat es recullen els tipus de sòl definits en el Pla Territorial de Ponent que són ocupats per cadascuna de les alternatives definides.


P.K. inicial P.K. final MARGE LONGITUD (m) CLASIFICACIÓ DEL SÒL

0+000,000 4+190,000 Ambdues 4.190,000 Protecció preventiva

4+190,000 4+750,000 Ambdues 560,000 Protecciò especial de valor natural i de connexió

4+750,000 4+800,000 Ambdues 50,000 Protecció especial PEIN i/o Xarxa Natura 2000






2+550,000 2+610,000 Ambdues 60,000 Protecció Territorial. Potencialment sotmès a risc natural


2+660,000 2+710,000 Ambdues 50,000 Protecció especial PEIN i/o Xarxa Natura 2000

2+710,000 3+900,000 Ambdues 1.190,000 Protecciò especial de valor natural i de connexió

3+900,000 5+000,000 Dreta 1.100,000 Protecciò especial de valor natural i de connexió

3+900,000 5+000,000 Esquerra 1.100,000 Protecció preventiva

5+000,000 5+100,000 Ambdues 100,000 Protecció preventiva



6+520,000 7+428,168 Esquerra 908,168 Protecciò especial de valor natural i de connexió

6+520,000 7+428,168 Dreta 908,168 Protecció preventiva

TRAM B


0+000,000 1+060,645 Esquerra 1.060,645 Protecció especial de valor natural i de connexió

0+000,000 1+060,645 Dreta 1.060,645 Protecció preventiva


ESTUDI INFORMATIU


10




2+200,000 3+570,216 Ambdues 1.370,216 Protecció especial de valor natural i de connexió



0+000,000 1+820,000 Esquerra 1.820,000 Protecciò especial de valor natural i de connexió

0+000,000 1+820,000 Dreta 1.820,000 Protecció preventiva



TRAM D









3.5. PLÀNOLS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC

A l'Apèndix nº 5 "Plànols de planejament urbanístic. POUM Artesa de Segre" s'inclou còpia dels plànols originals de classificació del municipi d'Artesa de Segre, obtinguts a través de la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i de l'ajuntament d'Artesa de Segre.

A l'Apèndix nº 6 "Plànols de planejament urbanístic. Pla Territorial de Ponent” s'inclou còpia dels plànols originals de classificació del sòl que estableix aquest pla.


ESTUDI INFORMATIU


11

APÈNDIX NÚM 1. ORDRE D’ESTUDI


ESTUDI INFORMATIU


12

ORDRE D’ESTUDI NÚM. 050711


ESTUDI INFORMATIU


13


ESTUDI INFORMATIU


14


ESTUDI INFORMATIU


15

ORDRE D’ESTUDI NÚM. 050711. MODIFICACIÓ NÚM. 1


ESTUDI INFORMATIU


16


ESTUDI INFORMATIU


17


ESTUDI INFORMATIU


18

ORDRE D’ESTUDI NÚM 100410


ESTUDI INFORMATIU


19


ESTUDI INFORMATIU


20


ESTUDI INFORMATIU


21

APÈNDIX NÚM 2. ANUNCI DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA


ESTUDI INFORMATIU


22


ESTUDI INFORMATIU


23

APÈNDIX NÚM 3. INFORME D’ LEGACIONS


ESTUDI INFORMATIU


24


ESTUDI INFORMATIU


25


ESTUDI INFORMATIU


26


ESTUDI INFORMATIU


27


ESTUDI INFORMATIU


28


ESTUDI INFORMATIU


29


ESTUDI INFORMATIU


30


ESTUDI INFORMATIU


31


ESTUDI INFORMATIU


32


ESTUDI INFORMATIU


33


ESTUDI INFORMATIU


34


ESTUDI INFORMATIU


35


ESTUDI INFORMATIU


36


ESTUDI INFORMATIU


37


ESTUDI INFORMATIU


38


ESTUDI INFORMATIU


39


ESTUDI INFORMATIU


40


ESTUDI INFORMATIU


41


ESTUDI INFORMATIU


42


ESTUDI INFORMATIU


43

APÈNDIX NÚM 4. INFORME TÉCNIC EMES PER AGENCIA CATALANA DE L’AGUA


ESTUDI INFORMATIU


44


ESTUDI INFORMATIU


45


ESTUDI INFORMATIU


46


ESTUDI INFORMATIU


47


ESTUDI INFORMATIU


48


ESTUDI INFORMATIU


49


ESTUDI INFORMATIU


50

ANNEX NÚM. 1 ANTECEDENTS · 2010. 12. 22. · 2009. Posteriorment, per ordre de la direcció l'estudi no es contempla la Variant de Vilamitjana. Finalment, el 21 de gener de 2009

Documents