Discòbol de Miró FITXA TÈCNICA (documentació general): catalogació i anàlisi material Títol Discòbol (llançador de disc) Autor Miró (actiu entre 490-430 aC) Cronologia Cap al 460-450 aC Estil Grec Clàssic (primer classicisme) Localització actual Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma. Vàries còpies més en altres museus i llocs Material Original en bronze, còpies romanes en marbre Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre) Dimensions 1’53 m d’alt Cromatisme Monocroma Tema Atleta en el moment de màxima tensió Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Discòbol de Miró
FITXA TÈCNICA (documentació general):catalogació i anàlisi material
Títol Discòbol (llançador de disc)
Autor Miró (actiu entre 490-430 aC)
Cronologia Cap al 460-450 aC
Estil Grec Clàssic (primer classicisme)
Localitzacióactual
Museu “Nazionale Romano delleTerme”. Roma.
Vàries còpies més en altres museus i llocs
Material Original en bronze, còpies romanes en marbre
El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Miró fou l’artista del MOVIMENT
Miró amb el Discòbol voldistanciar-se definitivament del
hieratisme del període arcaic. HOACONSEGUIRÀ?
Capta el moment en quèl’atleta es disposa ainiciar el gir per llançarel disc, el cos es contraui tots els músculs són entensió en aquestaextraordinàriaexpressió de movimentpur. El llançador amb eltors girat per aprofitarla seva força i amb elcap tombat per mirar eldisc, està totalmentconcentrat en la sevaempresa. Tot el pesrecau sobre la camadreta, que recolza en elpeu dret (ferm en elterra) i el cos s’enroscacom una espiral, querecorre dels peus fins alcap.
El jove atleta representat en elmoment de màxima tensió:l’instant en què, apunt dellençar el disc, s’inclina capendavant i tira el braç dret ambel disc cap enrere amb lafinalitat d’agafar impuls perpoder-lo llançar amb més força;en el moment següent farà unpas endavant, es girarà i deixaràanar el disc, tot impulsant elllançament amb el movimentdel cos.
És un jove atleta
esculpit en el precís
moment de llançar
el disc.
1.- Miró capta un moviment
fugaç, un instant immobilitzat .
Uneix en un sòl moment
l’instant anterior i posterior, i
recull un altre moment en què
el moviment s’ha aturat;
integra, doncs, varis
moviments successius, o el
que és el mateix, capta el
moviment amb tres posicions:
anterior, posterior i estàtic.
2.- Representació moviment
plenament resolta. S’allunya
hieratisme primers temps.
5.- El costat esquerre és angular i
obert, i està regit per una ziga-
zaga.
3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia
romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de
suportar el pes de l’escultura.
4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes
del període arcaic. Es perd frontalitat.
8.- Els cabells són com una
mena de casc de rínxols que
no es diferencien els uns dels
altres.
7.- Certa calma inexpressiva en el
rostre. El somriure arcaic és, encara,
semblant a l’expressió estereotipada
dels Kouroi.
6.- El costat dret és llis i tancat, està regit
per una corba contínua.
9.- COMPOSICIÓ plana, figura
concebuda per ser vista en un sol pla
(frontal). La visió lateral o posterior la fa
difícil de reconèixer.
• Un aspecte a destacar és el treballanatòmic, que marca fidelment tots elsmúsculs en tensió que participen enl’esforç de llançar el disc.• Però, malgrat estar en el moment demàxima tensió, esforç i concentració,alguns elements arcaics segueixen moltpresents com el tractament homogenidel cabell (encara són geomètrics), elsmuscles (part superior i lateral del’espatlla de l’home) són massa plans (eltorç no es correspon a l’acció vigorosadels braços), i l’expressió de les faccionsdel rostre poc expressives, encaramostren un cert somriure arcaic (segueixels principis d’immutabilitat clàssica, derostre inexpressiu).
4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MOVIMENT I SERENITAT
• En definitiva, l’anatomia està
tractada amb un gran
naturalisme, però l’esforç físic
no afecta a la serenitat que
expressa el rostre, per tant, el
rostre no acusa l’esforç que
realitza l’atleta.
• L'encert de Miró es vacomplementar amb una estudiadatensió entre les diverses formesgeomètriques que componen elcos.
• No s'hi poden establir els eixosde simetria, tan importants en elcas de Policlet (contemporani deMiró), però és possible identificar-hi una COMPOSICIÓ.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives
• La bellesa de l’obra deriva de la magníficaCOMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles(línies diagonals) i línies corbes, que accentuenla sensació moviment.
• Composició oberta marcada per dues líniescompositives de mitja circumferència, una vades del disc fins al peu esquerre i l’altra des delpeu dret fins al cap. Per exemple, el cap, elsmalucs i els peus formen una mitjacircumferència que s'oposa, en un equilibriprecari, responsable en gran part de la sensacióde moviment, a l'altra mitja circumferència queformen els braços estesos, que descriuen ungran arc: el dret cap enrere per agafar impuls il'esquerre recolzat sobre el genoll.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives
(1) Línies compositives del Discòbol.(1)
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ• A més, el cos forma unalínia en ziga-zaga des deldisc fins al peu esquerre,que trenca qualsevolharmonia estàtica,seguint un camí que va deldisc fins a l'espatlla dreta,d’aquesta al maluc, delmaluc al genoll i del genollal peu aixecat.
• Per mitjà de lesdiagonals compensades(mentre unes tracen elsentit ascendent, lesaltres tracen el sentitdescendent), Miróaconsegueix unmoviment equilibrat.
• De fet, és l'expressióperfecta del moviment.Aquest conjunt de líniesaconsegueix donar al'obra una gran sensacióde moviment sil'observem de front.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: FINALITAT
• Tot i que la fita deMiró no eraapropar-se a larealitat; de fet, sialgú provés dellançar el discpartint d'aquestapostura l'únic queaconseguiria és queaquest li caigués alspeus perquèl'escultura va serfeta per crear lail·lusió demoviment i no pasper mostrar latècnica i delsllançadors de discde l'època.
• Però, l’actitudsembla tan natural queels esportistesmoderns l’han prescom a model i hantractat d’aprendre, apartir d’aquestapostura, l’estil grec dellançar el disc ambexactitud, cosa que noes ha resultat tan fàcilcom esperaven.
• Oblidaren quel’escultura de Miró noés un fotograma d’undocumental esportiu,sinó una obra d’artgrega, i com a tal,idealitzada.
Així doncs, tot i l'aparentllibertat del gest, es tractad'una composició plana, figuraconcebuda per ser vista en unsol pla (el frontal,lleugerament desplaçat cap al’esquerre de l’observador),seguint el model egipci, quenomés té sentit si es mira decara o d'esquena; qualsevolaltre angle de visió té com aresultat una confusió gensharmònica. La visió lateral oposterior la fa difícil dereconèixer.
L’original era de bronze,com totes les obres deMiró, i no tenia el tercerpeu en forma de tronc queté la còpia de marbre, pertal de suportar el pes del’escultura, que s’inclina capendavant (el bronze lipermetia que s’aguantéstota sola). L’aspecte era,doncs, més dinàmic il'estructura de bronze noestava gens sotmesa alscondicionaments delmaterial utilitzat.
La còpia de marbre analitzada,tanmateix, té una gran qualitatd'execució que aconsegueix, també,transmetre el moviment esmentat.La superfície de l'atleta té un acabatbrunyit (lijado).
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MATERIAL I ACABAT
Visió lateral Visió posterior
Miró. Discòbol
Visió lateral oblíqua
• Representa un jove atleta, en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar el
disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista, quan es dóna el màxim desequilibri
del cos (il·lustra l'ideal atlètic de l'època).
• En la recerca de formes noves, Miró va sabercaptar com ningú, fins aleshores, el moviment.Aquesta posició fou considerada un gran avençen la tècnica escultòrica.
• És un obra commemorativa del discòbol Jacintque morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. En aquestcas, només s'intenta homenatjar un atleta morten ple exercici de les activitats esportives; peraixò hi predomina l'element estètic per damunt
de tota altra consideració.
3- Funció i significat
Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
Aquest tipus d’escultures es feiaper homenejar als vencedors delsjocs atlètics (demostra la granimportància que tenien per alsgrecs els jocs), però l’escultura noguardava mai cap versemblançaamb l’atleta. Els artistes grecsintentaven plasmar en les sevesobres la bellesa ideal.
3- Funció i significat
• Des de l'època arcaica, els atletes van ser consideratsherois de les diverses polis que entraven en competició.
• Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssimaconsideració social i els eren dedicats monumentscommemoratius.
• El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquestperíode, era destinat a ser exposat en públic, en un puntestratègic de la ciutat, perquè el poble el contemplés.
• És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels jovesrepresentats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i dividir elsmúsculs del cos.
• Però, encara que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuareninvestigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És unanovetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport posterior.
• Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de formaque aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de novestècniques.
• Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic ihel·lenístic que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les tendènciesmarcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors com elRenaixement o el Neoclassicisme que recuperen aquesta bellesa grega.