31 de març del 2018. La Sagrera suma un altre · 2018-04-03 · Edició de Lleida DISSABTE · 31 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14592 - AVUI / Any XL. Núm. 13462 - EL PUNT

Edició de LleidaDISSABTE · 31 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14592 - AVUI / Any XL. Núm. 13462 - EL PUNT

1,50€

1751

68-1

1495

81w

1236

23-1

1790

10T

La població està formada actualmentper 25 exemplars i continua creixent

Nacional P16

Dos cadells d’os, en una imatge de l’abril ■ DTS

Neixen sis cadellsd’os bru als Pirineus

FET · La promesa de Fomentd’iniciar els accessos de l’estacióal mes de març no s’ha complert

PROBLEMA · L’alta velocitatentre Barcelona i París encaras’encalla al pas pel Llenguadoc

La Sagrerasuma un altreincompliment

Les obres es van reprendre al gener però ja sumen més retards, tot i les promeses del ministre ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P6,8

El president espanyol prioritza que elPNB li doni suport en els pressupostos

Rajoy obviaràeducació i TV3 si allarga el 155

Diputats de quatrepaïsosreclamen unacord políticEl Parlament dePortugal exigeix diàleg

P12,10

L’ESPORTIU

La falta de pressupostos fa que elspatrocinadors no tinguin beneficis fiscals

Més Esport

El PP deixa Barcelonasense World Race

Leo Messi, dubte fins aúltima hora per a Sevilla

Barça

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 2018

adrid ha anatmassa lluny.

Han confós el suportdels socis europeus ala integritat del seuestat amb un xec en

blanc cap a unes represàlies sense lí-mit, en les quals, per si fos poc, tambéhi volen fer participar els altres estatsd’Europa, via euroordres. Espanya noté una tradició democràtica consolida-da que pugui contrarestar la imatge deles porres de l’U d’Octubre, com tam-poc les estructures del seu règim polí-tic –derivat d’un dels feixismes delsanys trenta, a diferència de tots els al-tres països– no resisteixen un testd’estrès democràtic tan seriós com lacrisi política entre Catalunya i Espanya.Per posar un exemple vistós, CarmenMartínez-Bordiú i Felip de Borbó són,igualment, nets de Franco, en el sentitdels privilegis. I això, òbviament, és acosta de vostè i jo.

Les elits espanyoles tenen una ten-

dència històrica a l’aïllament interna-cional, que sempre els ha semblat lamanera més eficaç de preservar la se-va posició de domini interior. Així vaser al llarg de la major part dels seglesXVIII i XIX, amb l’epíleg de la dictadurafranquista. Però ara la seva actitud detotal intransigència incomoda l’opiniópública occidental i l’ofensiva de repre-sàlies extremes posa els jutges euro-peus davant d’un problema polític queno els incumbeix. I els estats s’inquie-ten, perquè s’estan veient obligats aprestar atenció a un problema ques’allarga tant que amenaça de cronifi-car-se.

La partida no s’ha acabat, per mésque ho repeteixin, dia sí i dia també, elsprogrames matinals de les televisionsde Madrid. L’Estat espanyol està abu-sant del dret a decidir que s’atribueixen exclusiva i això li passarà factura.L’a por ellos espanyol no té traducció al’alemany, ni a cap altra llengua d’unsistema democràtic que respecti elscontribuents que paguen impostos. Atots, inclosos els que reclamen drets iqüestionen privilegis.

M

Keep calmSalvador Cot

Carmen,Felipe,vostè i jo

L’‘a por ellos’ espanyol no tétraducció a l’alemany, ni acap altra llengua d’unsistema democràtic querespecti els contribuents

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

any 1989 vaig fer un viatge aMèxic amb una colleta fami-liar. Ens vam desplaçar a Aca-

pulco, a la costa del Pacífic. Aigua re-voltada poblada de taurons fins a to-car d’ones. Unes xarxes impedien ques’acostessin als banyistes, amb resul-tats incerts. El descobridor que va po-sar nom a l’oceà devia estar aquell diade broma o tenia el cap intoxicat pelpulpe dels indígenes. Vam baixar detotes maneres a la platja, des de l’hotelencimbellat. A mig camí, un home tan-cat en una caseta posada per l’hotelservia tovalloles. Quan ens va sentirparlar va agafar impuls i ens va recitarLa vaca cega de dalt a baix. Un cop re-vinguts ens va aclarir que el seu pare,un refugiat republicà, l’hi havia fetaprendre.

En les Memòries de l’exili mexicàque els comentava a l’article anterior,Artur Bladé i Desumvila explica queun dia de l’any 1951, caminant per laplatja d’Acapulco, es va trobar un cata-là de la Barceloneta que llogava patinsals banyistes intrèpids. Hi havia un al-tre exiliat català a la ciutat remota. Esdeia Baptista Pujol Llop i havia nascut

L’

a Benissanet, com Bladé. La coinci-dència els va fer amics. Pujol havia co-mençat de dependent en una botiga dequeviures d’Acapulco que més tard vaadquirir, engrandir i expandir. Vacomprar un terreny i s’hi va fer unacasa. Bladé explica que Pujol tenia unfill i una filla. El noi, de 17 anys. Comque l’home de La vaca cega recitadadavant els taurons del Pacífic era mésgran que nosaltres i els números sur-ten, vull creure que llegint el llibre deBladé l’he retrobat. Què se n’havia fetde les botigues del pare? Què feia ellen aquell quiosc? Jo diria que haviatrobat l’ideal, molt mexicà, de viureamb el mínim esforç.

En un viatge anterior a Ciutat deMèxic, el 1977, vaig ser convidat peruns amics al restaurant El Lago, situatal parc de Chapultepec. Com que nosabia que fos tan luxós i feia una calorque empestava m’hi vaig presentar enmànigues de camisa. Em van barrar elpas. Havia de dur saco (americana), iaquell dia amb més motiu perquè es-peraven el president mexicà a dinar.Em van oferir un saco. Pel llibre deBladé i per posteriors indagacions des-cobreixo que aquell restaurant, comaltres d’igual categoria de Mèxic, haviaestat fundat per Dalmau Costa, fill delPort de la Selva, tècnic de protocol dela Generalitat i amic de Tarradellas.Es va fer molt ric amb la restauració iva actuar de mecenes de les iniciativesculturals dels refugiats com ell.

Vam aterrar també a León, Guana-juato. El diari local tenia destacat al’aeroport un periodista que pregunta-va l’origen i la raó del viatge als passat-gers. Per fer broma i misteri vaig dirque hi havia anat per motius diferentsdels turístics. Al diari de l’endemà hihavia una foto meva amb aquest peu:“Catalán: negocios”.

“Ens va recitar‘La vaca cega’davant els tauronsdel Pacífic

Vuits i nous

Trobades mexicanesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

lgun dia d’aquests algú de vos-tès (o jo mateix) sortirà al car-rer, es trobarà algú, el saludarà

amistosament i hi farà petar la xerra-da cinc minuts, i el ministre Zoido hointerpretarà tot plegat com un acteviolent. Van sentir-lo, a mitjan aques-ta setmana? No només va assegurarque el moviment independentista ésviolent, sinó que es va permetre el lu-xe de dir-nos-ho rient. “No sé on era elmoviment independentista que deienque era pacífic i que no anava contraningú”, va dir sorneguerament fentbalanç sobre els incidents que es vanenregistrar a mitja setmana, quan ar-ran de la detenció de Puigdemont hiva haver talls en algunes carreteres icentenars de persones es van manifes-tar a l’estació de Sants. No recordocap ministre, ni ell ni cap dels seus an-teriors, parlant de violència quan elspagesos es manifestaven temps enreretallant carreteres i cremant pneumà-

A “Aquells que ensviolenten amb lesseves decisions, araens volen fer passarper violents

tics. I no ho recordo quan a Barcelonales protestes per una narcosala talla-ven un dia a la setmana i durant unabona estona la ronda de Dalt durantsetmanes i setmanes. I no ho recordotampoc quan els estudiants es mani-festaven contra les taxes università-ries tallant les carreteres de davant del’Autònoma. Ara sí, ara són actes vio-lents que formen part, és clar, del pa-quet independentista, que, diu el mi-

nistre (i el jutge Llarena, és clar), jaera violent abans de ser-ho. Fins i totquan l’alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, diu que la revolució delssomriures s’està convertint en la revo-lució dels emprenyats, resulta que ai-xò ara és una incitació a la violència ila fiscalia ho investiga. Mare de Déu!Santa setmana, senyors meus (i se-nyores meves), amb el que hem arri-bat a veure i sentir aquests dies. I elque sentirem. Els qui ens violentenamb les seves decisions, ara resultaque ens tracten de violents. Hi vantractar els Jordis i ara ens hi volentractar a vostè i a mi. Vet aquí, el quepassa. I si els cal, perquè els encaixaamb el seu relat, quan surtin al carreri saludin algú amistosament i hi facinpetar la xerrada cinc minuts, els acu-saran de violents. O de fer reunionsclandestines. Com els passava anysenrere als meus pares. I potser a al-guns de vostès. Això és el que passa.

El (seu) relatXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

El govern francès té encalla-da l’alta velocitat ferroviària

entre Barcelona i París al Llengua-doc i tot fa pensar que és qüestió deforça anys –ara mateix no hi ha capdata compromesa– que els trensTGV puguin circular com caldria en-tre Perpinyà i Montpeller, el tramque falta per acabar d’aquesta líniainternacional i per on actualmentels combois hi passen a poc més de80 quilòmetres per hora. Un corre-dor de transport de viatgers i demercaderies que hauria d’estaracabat des de fa anys per afavorirplenament la connexió de Catalu-nya (la del nord, sota jurisdicciófrancesa, també) amb l’Estat fran-cès i, de rebot, amb la resta d’Euro-pa. El govern francès, però, semblaque voldria emmirallar-se en l’espa-nyol, que té aturada la connexiód’alta velocitat –el corredor medi-terrani– de Catalunya amb el PaísValencià on, cal recordar-ho i nooblidar-ho, perquè és un importantgreuge, encara hi ha un tram entreSalou i Vandellòs d’una sola via, unavergonya en les comunicacions en-tre València i Barcelona ja ben en-trat el segle XXI.

Malgrat aquestes negres pers-pectives, la ministra de Transportsdel govern, Élisabeth Borne, haadreçat recentment una carta aFermed, l’organització de caràcterinternacional encarregada de pro-moure el corredor mediterrani, enla qual anuncia l’inici dels tràmitsper al tram Montpeller-Besiers. Unbri d’esperança que, malaurada-ment, no té cap data prevista d’inicii que no deixa de ser, en certa ma-nera, un gerro d’aigua freda ja quedeixa en evidència que el governfrancès no preveu, de moment,acabar d’allargar l’alta velocitat finsa Perpinyà. Un govern francès queno pensa en Catalunya, però tam-poc en els territoris occitans quedeixa sense una bona connexió.

El TGVs’encalla aFrança

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La falta de pressupostos de l’Estat ha provocatque Barcelona s’hagi quedat sense una altra edi-ció de la World Race, la del 2019. La falta de pres-supostos ha provocat que no s’hagin trobat patro-cinadors, pel fet de no tenir els beneficis fiscalshabituals en aquests esdeveniments.

ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT A ALEMANYA

Sense World Race

L’advocat alemany del president Puigdemont,expert en dret penal internacional, després deremarcar la inconsistència de les acusacions deviolència o corrupció, ha pressionat el govern ale-many demanant que aclareixi que Alemanya noconcedeix extradicions per causes polítiques.

-+=

-+=

Retard escandalósÍñigo de la Serna

Pressió alemanyaWolfgang Schomburg

-+=

Cristóbal Montoro

Nou ajornament, nou retard i nou incomplimentde les obres a la Sagrera. El ministre ve, anunciaobres i inversions i se’n va; després, un incompli-ment darrere l’altre del Ministeri de Foment, queposa de manifest la falsedat del govern espanyolrespecte a Catalunya.

MINISTRE ESPANYOL DE FOMENT

MINISTRE D’HISENDA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Radical Miró

n temps de tanta indigència intel·lectual, recórrer al’art de Miró és una brúixola per orientar-nos, una

corda per no caure del precipici (i pel mateix preu unaescala per remuntar-lo). Per situar-nos i per salvar-nosen aquest ara i aquí descoratjador que ens ha tocatpatir. I és que Miró no està mort, encara que en moltsmuseus ens el vulguin presentar com una relíquia delpassat que hem d’admirar. I és clar que l’hem d’admirar,però sobretot l’hem de grapejar, n’hem de fer ús per ales nostres vides. Aquesta és la tesi (sí, tesi, que sembla

que molesti a segons qui, no fos casque pensar portés a una revolució)de l’exposició que ha ideat Joan M.Minguet per a l’IVAM de València,Joan Miró, ordre i desordre (fins al 17de juny), institució que es troba enple renaixement després de latenebrosa etapa en mans dels

polítics més corruptes que ha donat el país veí. Minguetha desenterrat el Miró més radical, el que va girarl’esquena al poder per estar al costat dels neguits delpoble. Els carrers seran sempre de Miró, i això és el queel crític d’art català ha volgut traslladar a les sales delmuseu, amb tots els riscos que comporta una exposicióvalenta que emula els patrons menys rígids de lesmostres d’art contemporani. Tractar Miró com unveritable artista actual: aquest ha estat el propòsit perreivindicar la vigència de la seva veu en favor de lademocràcia, la llibertat i els drets humans. Que falta ensfan veus com la seva.

E

Una exposicióa l’IVAMreivindical’artistalluitador

http://epa.cat/c/5mpkcf

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El 73% dels catalans votarienen un referèndum unilateral. Elsí obtindria el 43% dels vots i elno, el 22%, segons elbaròmetre del CEO.

10anys

20anys

Es matriculen 4.000 estudiantsmenys d’enginyeria en set anys.Els experts ho atribueixenprincipalment a la pèrdua de lacultura de l’esforç.

El conseller d’Economia, ArturMas, renuncia a ser candidat deCiU a l’alcaldia de Barcelona i,per tant, deixa la via lliure aJoaquim Molins.

Baròmetre del CEO Crisi de vocacions Via lliure a MolinsTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

imarts passat esvan complir 303

anys de l’execució delgeneral Moragues amans de la justícia bor-bònica mesos després

del final de la guerra de Successió. Segurque n’han sentit la història, perquè no vaser una mort més. Va ser arrossegat viuper un cavall pels carrers de Barcelona;després, decapitat; finalment, esquarte-rat, i van posar el seu cap en una gàbiade ferro que van penjar a l’entrada de laciutat, al Portal de Mar (ara Pla de Palau)durant dotze anys, amb una inscripció enllatí que deia: “Josep Moragues, per ha-ver comès el crim d’una repetida rebel-lió, haver abusat dues vegades de la cle-mència reial, finalment, la tercera vega-da, fou pres i executat per la justícia.”Se’n van revenjar, s’hi van acarnissar i elvan fer servir per dissuadir una poblacióapuntada per tots els canons de la Ciuta-della. Eren altres temps, però tres seglesdesprés el gen és el mateix i els argu-ments i les intencions són calcats. Demàes compliran sis mesos del referèndumd’autodeterminació de l’1 d’octubre. Ur-

nes i paperetes per decidir democràtica-ment i la violència de la policia espanyolaper impedir-ho i reprimir els que ho vanintentar. Sis mesos després, els policiesestan condecorats, cobren 500 eurosmés i tindran vacances pagades, mentreque en nom de la justícia es menteix im-punement per incriminar el movimentindependentista i es persegueix a discre-ció diputats, alcaldes, regidors, jutges,mestres, periodistes, bombers, empre-saris, escriptors, escortes i acompa-nyants del president Puigdemont, líderssocials, entitats culturals i polítiques, lacúpula dels Mossos, alts càrrecs de l’ad-ministració i el govern sencer. Un governamb set consellers tancats a la presósense judici, quatre més assetjats en elseu exili europeu i el president, CarlesPuigdemont, convertit en peça de caçamajor, esperant a saber si l’Alemanyaque va entregar Companys fa 78 anysperquè Franco l’afusellés, l’entregarà araa ell perquè la justícia de Felipe VI, com ladel seu rebesavi tres segles enrere, puguitancar-lo a la seva gàbia de ferro per ven-jar tots els espanyols ferits pel referèn-dum, per escarnir el capitost de la rebel-lió i per dissuadir la població catalana dedefensar la seva nació.

D

Full de rutaToni Brosa

Revenja idissuasió

La persecució de l’1 d’octubreés tramposa i exhaustivaperquè cal generar por perenterrar l’amenaça

rriba el cinquantenari del Maigde 1968. És un moment asso-ciat, sobretot mediàticament,

als enfrontaments entre els estudiantsde París i la policia al Barri Llatí de lacapital francesa. Però el Seixanta-vuités molt més que això. És un movimentque va afectar molts altres països. Unagran part dels països europeus, i moltespecialment Itàlia i Alemanya. I demanera significativa els EUA. Però éstambé el moment de la Primavera dePraga que va donar lloc a la invasió delpaís per les tropes soviètiques. O delmoviment estudiantil mexicà que vaprovocar la intervenció de l’exèrcit iuna veritable massacre.

D’ALTRA BANDA, A CADA PAÍS va tenir unescaracterístiques molt específiques, ambdiferents elements que varen actuar coma detonants. En alguns casos els movi-ments contestataris havien començatabans del seixanta-vuit i segons els païsosvaren acabar molt ràpidament o, al con-trari, es varen allargassar durant anys. AItàlia, per exemple, el seixanta-vuit estu-diantil va continuar amb el seixanta-nou

A obrer i l’aparició de noves formes de lluitai organització obreres. I alguns pensenque va durar fins a la segona part delsanys setanta. Com s’ha dit, en aquest pro-cés alguns “vàrem deixar de ser francesosper convertir-nos en italians”.

A CATALUNYA (i a l’Estat espanyol) el Sei-xanta-vuit va tenir la seva repercussió pe-rò en un context de dictadura franquista,que tot just el 1964 havia celebrat els “25años de paz”. Feia poc que havien nascutles Comissions Obreres i les comissionsde barri, que s’havia creat el Sindicat De-mocràtic d’Estudiants (SDEUB) i s’haviafet la Caputxinada (1966). Sens dubte,però, va significar un xoc cultural, social ipolític, bàsicament en el món estudiantil iintel·lectual i, en menor mesura, en elsàmbits obrer i popular. I això es va mani-festar en moltes coses: la profusió de mo-viments i grupuscles polítics; l’interès pertotes les novetats polítiques i culturalsque venien d’altres països, i molt particu-larment de França i Itàlia; la necessitat dellegir obres polítiques o relacionades ambles ciències socials, essencialment d’au-tors considerats progressistes o revolu-

cionaris; o de veure cinema i teatre i llegirnovel·la del que es considerava avant-guarda; etc.

ELS MOVIMENTS SOCIALS de finals dels sei-xanta es produeixen en el moment enquè, en els països desenvolupats, comen-ça a entrar en crisi el que s’ha anomenatl’“edat d’or” del capitalisme que va comen-çar després de la II Guerra Mundial. Elsproblemes creixents del sistema moneta-ri internacional basat en el dòlar (BrettonWoods) en són, probablement, una de lesmostres més evidents. Tanmateix, la cau-sa de fons de la crisi (que acabarà desenca-denant-se del tot a partir de 1973) és ladisminució progressiva de la taxa de be-neficis del capital (la seva pèrdua progres-siva de rendibilitat), i consegüentment lesdificultats per continuar l’acumulació decapital per part dels capitalistes. Això vaser degut a la creixent força dels treballa-dors i els seus sindicats a l’hora d’aconse-guir majors salaris i millors condicions irelacions de treball, i per tant una menorexplotació del treball assalariat, en el pe-ríode anomenat del “pacte social” o “com-promís socialdemòcrata”.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

1968Tribuna

Majoria, quina?

b El cul-de-sac en què enstrobem a Catalunya per for-mar govern, talment com vapassar l’anterior legislatura, itambé en el cas del governcentral quan el Sr. Rajoy tam-poc no podia aconseguir ma-joria ni absoluta ni simple,aboca a noves eleccions. Éscom si diguéssim al poble queno ha votat bé i ho ha de tor-nar a fer, cosa que em semblauna falta de respecte, una pèr-dua de temps i una despesainacceptables. Com una lleipot ser tan barroera que abo-qui a un bucle de repeticionssense fi?

Pregunto: algú em pot expli-car per què, arribats al cas deno poder formar ni majoriasimple, no s’opta per la investi-dura per majoria relativa entreels dos candidats més ben si-tuats? Algú s’imagina que, perexemple, la CUP o els Comunsabstenint-se fessin presidentala candidata de Cs? I si fos així

ho farien en tota consciència.Aquesta opció (elecció de pre-sident per majoria relativa)aplicada després del fracàs deles altres opcions per majoriaabsoluta i majoria simple, esti-mularia les formacions quesempre voten No a prendreposició. Potser hom pot argu-mentar que no s’obtindriengoverns prou sòlids i estables;com si la situació actual enfos, de sòlida i estable. Percompensar aquest suposat in-convenient, es podria establirel compromís d’una moció deconfiança a mitja legislatura.ANTON RICART CLIVILLÉSBarcelona

Traumàtic horari

b Em refereixo a l’estàndardhorari que dues vegades al’any ens turmenta la vida. Se-nyors científics, amb tot elrespecte als mèrits que vos-tès em puguin merèixer, empermeto fer-los aquesta peti-ció: renunciïn ja d’una vegada

per sempre a la contumaç i fe-ble argumentació per mante-nir els dos canvis d’horarianuals, més plens d’inconve-nients que no pas d’avantat-ges per a les persones, i deixind’una vegada de fer el ridículamb tan inútil persistència. Laciutadania els ho agrairem.MIQUEL SEBASTIÀ I MARTÍNEZCastelldefels (Baix Llobregat)

Al toll del sot

b Aquí és on polítics espanyo-listes han caigut amb els seusexabruptes i mentides veientla fortalesa que està prenent,en hores tristes i de dolor, lamajoria del sobiranisme repu-blicà! Davant l’exili i l’empreso-nament de bones persones:silenci, somriures d’escarni i/odeclaracions indignes! A casaem van ensenyar a ser educat,però parlar clar i català. Ambla petició d’extradició del pre-sident Puigdemont, les sango-neres bífides d’odi vomiten:“ximple, fugat, pròfug, delin-

qüent, colpista...” Ja sabemque en temes espanyolistesels unionistes van de la mane-ta, bruta del fangueig de lesclavegueres. Uns no neguenque són neofranquistes i elsaltres aplaudeixen amb la bo-ca petita. Tots aquests avalenuna justícia (?) grapejada! Vol-drien que com a poble ensagenolléssim als seus dogmesfeixistes de Dios, Patria y Rey.

Els no esbiaixats sabemque la llei ha d’estar supedita-da a la democràcia popular, noal revés, com volen els carbas-ses, camises blaves i els d’unvermell descolorit; aquest dar-rers submisos als designis delseu real i reial PsoE. Els uni-onistes creuen en la democrà-cia orgànica del 155! A fe demón que ens en sortirem, pa-cíficament, de manera activa inombrosa. És un camí sensetornada, per dificultats queens posin. Visca la futura re-pública catalana!SALVADOR DOMÈNECSant Quirze del Vallès (Vallès O.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 2018

Pep Guardiola, ENTRENADOR DEL MANCHESTER CITY

“És una gran injustícia que comparin els catalans amb ETAo la ‘kale borroka’”

La frase del dia

“Cal investirurgentment CarlesPuigdemont,malgrat la reacciófuribunda de l’Estatque potdesencadenar, a fique el món constatiallò que volen lamajoria de catalans

quella tradició de l’independen-tisme predicada durant dècadessegons la qual Catalunya era “un

país ocupat” o “una colònia” ha trobaten els esdeveniments succeïts d’ençàdel passat 27 d’octubre la seva confir-mació. Què és sinó una colònia un paísgovernat per un partit polític que téquatre diputats al Parlament? Quinademocràcia és aquesta que ha fet tot elpossible perquè tres candidats a ser in-vestits president siguin a la presó?L’article 21 de la Declaració Universaldels Drets Humans estableix que “totapersona té dret a participar en el go-vern del seu país, directament o mit-jançant representants lliurement es-collits”, però això sembla que no s’apli-ca als 2.078.000 catalans que van votarper forces independentistes les qualsvan obtenir la majoria absoluta d’unacambra i per tant la plena capacitat performar govern. Potser cal recordar queuna de les causes d’invocació de dret al’autodeterminació és la violació massi-va de drets fonamentals i que, pel quefa en concret a la violació de drets polí-tics bàsics, quan un poble no pot triardins un estat el govern pel qual vota lamajoria és que potser té dret a formarel seu propi estat (dret a l’autodetermi-nació externa).

PERÒ ÉS EVIDENT QUE l’aparell d’estat es-panyol amb el govern de Mariano Rajoyal capdavant són perfectament cons-cients d’aquestes conseqüències de lesseves actuacions contra la majoria in-dependentista a Catalunya i per aixòl’objectiu prioritari de la seva políticadurant aquestes setmanes i el pròximsmesos serà impedir que aquesta majo-ria independentista es continuï visua-litzant. El sistema constitucional espa-nyol prohibeix els referèndums de se-cessió (i també els persegueix penal-ment) perquè no pot tolerar que es ma-nifesti una majoria democràtica a fa-vor de l’estat català (de fet, no pot tole-

A rar que s’expressi un subjecte de sobi-rania, el poble de Catalunya, diferentdel poble espanyol). I si, tot amb tot, leseleccions del 21 de desembre van serpossibles fou, a més de les pressions in-ternacionals que el govern espanyol de-via haver rebut, perquè l’aparell de l’es-tat comptava que en unes eleccions so-ta el seu control i amb el bombardeigmassiu dels mitjans de comunicaciód’àmbit espanyol l’independentismeno obtindria majoria. Com és sabut,l’error de càlcul va propiciar un resul-tat desastrós per a la raó d’estat espa-nyola amb la revalidació de la majoriaindependentista, la candidatura del

president Carles Puigdemont com l’op-ció més votada dins aquest bloc i el Par-tit Popular desplaçat al darrer lloc delsgrups amb representació. Consumadala derrota des de la perspectiva de l’es-tat els esforços s’han centrat a erosio-nar a través de l’acció judicial la majo-ria que l’unionisme no va obtenir a lesurnes: impedir les excarceracions delsdiputats per exercir els seus drets polí-tics, empresonar més diputats i impe-dir la investidura de Puigdemont ambinterlocutòries surrealistes del Tribu-nal Constitucional en vulneració fla-grant de la mateixa doctrina d’aquesttribunal. Però aquesta és només la pri-mera fase del que es proposen.

L’INDEPENDENTISME ha d’estar alertaque no s’acompleixin els dos mesos pera la convocatòria automàtica d’elec-cions perquè no hi haurà més eleccionsal Parlament a les quals Junts per Cata-lunya, ERC o la CUP s’hi puguin pre-sentar. L’estat no pot permetre sotacap concepte que es torni a visualitzarla majoria independentista en uneseleccions lliures i que els catalans nopoden ser governats per l’opció quehan triat, per això el pròxim pas que esperpetrarà serà el de la il·legalitzacióde les forces independentistes tot atri-buint-los la mateixa violència inventa-da que ha servit per acusar Puigde-mont, Junqueras, Sànchez, Turull i laresta de rebel·lió i per mantenir algunsd’ells a la presó. L’independentisme nopot, doncs, plantejar-se unes noveseleccions (que en netedat i atès l’im-pacte de la repressió en la societat ca-talana tornaria a guanyar tal vegadaampliant-ne la majoria) i cal que in-vesteixi urgentment el seu candidat,Carles Puigdemont, a fi que el mónconstati, malgrat la reacció furibundaque això pot desencadenar per part deles autoritats espanyoles, allò que hantriat i allò que volen la majoria de cata-lans.

Hèctor López Bofill. Professor de Dret UPF

El país ocupatTribuna

SísifJordiSoler

ento tristor, peròmolt més trist

hauria sigut viure silen-ciada interiorment. Noem sentia lliure. No emreconeixia”. Aquest és

un fragment de la carta que Marta Rovirava escriure per comunicar que se n’anavaa l’exili. Retinguem aquesta frase: No emreconeixia. La possibilitat de mentir, defingir o d’enganyar podria ser entesa comun atribut o extensió de la llibertat. Peròl’obligació de mentir, de fingir i d’enganyarnomés revela l’existència d’un sistema to-talitari tan infiltrat que no permet que lespersones es reconeguin en les seves prò-pies paraules o actes. Qualsevol sobiraniapersonal passa per la possibilitat d’auto-reconèixer-se. El contrari d’això és un rè-gim que no et permet ser (tu) i que t’exi-geix una vida delegada. Engego la ràdio iescolto una tertúlia. Obro el diari i llegeixoun article. Atent al telenotícies, paladejo lainformació. Em diuen: “És que Rufián hadit tal cosa!” I penso en aquella sentènciade Borges: “Lo que decimos no siemprese parece a nosotros”. I repenso: quind’aquests tertulians, articulistes, polítics operiodistes pot, ara i aquí, reconèixer-seen les seves pròpies paraules? No pastots. Per això, per evitar riscos i fins i totautoabduccions, és necessari declarar ideclarar-se que estem en dictadura. I serconscients que un cop la repressió ferot-ge i l’acusació “d’incitació a l’odi” han es-tat aplicades amb un caràcter arbitrari, noes dona cap de les condicions que totacomunitat de diàleg ha de tenir (Haber-mas): igualtat entre els interlocutors, ve-racitat, absència de coerció... Parlem? No.Celebro que vostè ho pugui fer. Però JOno puc dir tot el que voldria dir. Nomésamb aquesta consciència podrem llegirentre línies. O comprendre l’alambina-ment gravitatori que ens proposa Vinyoli:“Els mots, en veritat/ no són sols per en-tendre’ns pel que signifiquen/ sinó perdescobrir el que, transparents, oculten.”

“S

De set en setLluís Muntada

No emreconeixia

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

ÉsEls consellers de la Gene-ralitat refugiats a l’estran-ger han posat en marxauna campanya de micro-mecenatge perquè tots elsexiliats –consellers, presi-dent Puigdemont, dipu-tats i professionals– pu-guin respondre a les des-

peses “puntuals” de defen-sa jurídica, seguretat i su-port logístic. El webwww.defensaexili.org haestat dissenyat per prote-gir les persones donants icompleix la llei de protec-ció de dades. Si la personadonant ho demana, rebràinformació de les despesesque s’han cobert amb elsdonatius, tenint en comp-

te que a la plana cal identi-ficar-se amb totes les da-des personals. Els paga-ments d’entre 25 i 2.500euros o superiors es podenfer a través dels principalsoperadors de targetes decrèdit.

La campanya es posa enmarxa després de l’ordreeuropea de detenció eme-sa pel jutge del Tribunal

Suprem, Pablo Llarena.En un comunicat, elsmembres del govern expli-quen que els fons es cana-litzen de manera “legal, se-gura i transparent” en elque suposa la primera viade suport econòmic alsexiliats, tenint en compteque la caixa de solidaritatque s’ha posat en funcio-nament a Catalunya estàdestinada als polítics em-presonats. La conselleraPonsatí ja havia recollit212.000 lliures vint-i-qua-tre hores després d’iniciaruna campanya pròpia persufragar la seva defen-sa. ■

S’obre un fons solidariamb els polítics exiliatsRedaccióBARCELONA

El president del Bundes-tag, el Parlament alema-ny, Wolgang Schäuble,demana una solució políti-ca satisfactòria per a Cata-lunya. En declaracions algrup de mitjans Funkel, eltambé exministre de Fi-nances i dirigent destacatde la Unió Cristianodemò-crata (CDU) de Merkel,reconeix que el cas de la

detenció de Carles Puig-demont al seu país “ho éstot menys trivial” i confiaplenament en la justíciaalemanya a l’hora de resol-dre l’ordre europea cursa-da per Espanya per tald’extradir el president ca-talà. Els polítics, afegeix,no han d’interferir en lajustícia.

Schäuble defensa que elseu país ha de seguir les re-gles de les ordres europeesde detenció, però no dubta

a afegir una reflexió políti-ca. Per ell, les aspiracionsde Catalunya són una con-seqüència dels problemesque genera la globalitza-ció, que s’ha d’abordar demanera que “les personesno s’hi sentin perdudes”,assenyala en relació ambels catalans. És per aixòque el dirigent alemanydemana una solució políti-ca en què Catalunya sesenti còmoda: “Aconse-llem als espanyols solucio-

nar el problema de mane-ra que els catalans puguinconviure-hi.”

D’altra banda, l’Assem-blea de la República Portu-guesa va aprovar, dijous,amb el vot del governa-mental Partit Socialista,el punt d’una moció en quèes demana “trobar una so-lució política a la qüestiónacional d’Espanya, ambrespecte a la voluntat delsseus pobles i, per tant, a lavoluntat del poble català

per salvaguardar els dretssocials i altres drets demo-cràtics dels pobles d’Espa-nya”. Aquest punt de lamoció va ser aprovat pelPartit Socialista, el Blocd’Esquerra, el Partit Co-munista i Els Verds, men-tre que el van rebutjar lesformacions conservado-res PSD i CDS-PP.

La moció presentadapel Partit Comunista in-cloïa un altre punt quecondemnava “les mesures

repressives i la deriva au-toritària del govern i lesautoritats espanyoles enrelació amb la situació aCatalunya”. Aquest puntno va ser aprovat per l’abs-tenció de dotze diputatsdel Partit Socialista, tot ique onze diputats del ma-teix partit hi van donar su-port. Els diputats del grupparlamentari del Blocd’Esquerres van lluir elllaç groc en solidaritatamb els líders catalansempresonats.

També divendres, l’As-semblea de Còrsega vaaprovar una moció de su-port als dirigents catalansque tenia el vistiplau delgovern autònom, segonsva explicar al seu comptede Twitter el president delConsell Executiu cors, Gi-lles Simeoni. D’altra ban-da, dijous, cinquanta dipu-tats flamencs van enviaruna carta al president es-panyol, Mariano Rajoy, enquè li demanen “diàleg” i“respecte mutu” per tro-bar una sortida política.Segons informava EFE, enel text, signat majoritària-ment per diputats del par-tit nacionalista N-VA,s’oposen a la “supressió del’autogovern català”. ElGrup d’Amistat Flamen-co-català, que signa la car-ta, deixa clar que no hoconsidera una petició “no-més simbòlica”, i critica laUnió Europea per haver-se mostrat “sorda davantde qualsevol crítica a lesautoritats espanyoles”, se-gons va expressar el dipu-tat Peter Luykx, de l’N-VA,a l’agència Belga. El dipu-tat explica que han escrit aRajoy perquè és “l’homeque té la clau per resoldreaquest conflicte polític”.També la signen diputatsdels verds flamencs i delpartit d’extrema dretaVlaams Belang. ■

a Schäuble aconsella a Espanya resoldre el problema polític perquè els catalans es puguin sentircòmodes en la globalització a Portugal, Còrsega i diputats belgues exigeixen diàleg a Rajoy

Xavier MiróBARCELONA

El president del Bundestagvol un acord per a Catalunya

Els Comitès de Defensa dela República (CDR) no hanmarxat pas de vacancesaquesta Setmana Santa. Di-

jous al vespre van aixecarpeatges, a Montblanc, o pro-tagonitzar marxes lentes aPuigcerdà o a les Terres de

l’Ebre, en tots els casos perreclamar la llibertat dels pre-sos polítics i el retorn delsexiliats. Però l’acció més es-

pectacular de dijous va serla protesta per la presènciadels legionaris en la proces-só de Palafolls. Unes 300persones van escridassar elsexlegionaris que, finalment,van acompanyar el pas del

Crist de la Bona Mort. Ahir,membres dels CDR delCamp de Tarragona van pro-tagonitzar una processó al-ternativa al voltant de la pre-só de Tarragona per recla-mar la llibertat dels presos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els CDR fan la seva Setmana Santa particular

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

Serà

El govern que presideixMariano Rajoy va idearuna aplicació de l’article155 de màxims en el fons–destitució del govern, dis-solució del Parlament iconvocatòria d’eleccions el21 de desembre– i d’abasttemporal mínim, però laseva estratègia de torpedi-nar investidures de dipu-tats empresonats ha aca-bat convertint la suspensióde l’autogovern i la gestióde la Generalitat des deMadrid en un projecte dellarga durada. Davantl’eventualitat que JxCat,ERC i la CUP no fossin ca-paços d’investir un presi-dent abans de la data límitdel 22 de maig i el desenllaçfos la repetició de les elec-cions, però, el govern deRajoy no està disposat aendurir el 155 i gestionariala Generalitat fins al junyd’acord amb el mandat ac-tual del Senat, que no lipermet controlar l’educa-ció ni TV3, segons afirmenfonts de l’entorn del presi-dent espanyol.

El guió de Rajoy amb Ca-talunya basat en el que ellanomena un “retorn a lanormalitat” incloïa una in-vestidura efectiva al febrerque li desbrossés el camíper negociar amb el PNB–el sí de Ciutadans el va do-nar per descomptat des delprincipi– el sí basc al pres-supost del 2018. El Consellde Ministres va aprovar di-vendres una anomalia:presentar els comptes del2018 quan ja fa tres mesosque viu amb el pressupostdel 2017 prorrogat i sa-bent que no els tindrà en vi-gor fins al maig o el juny. Laprimera prova de foc per algovern de Rajoy arribaràl’última setmana d’abril,quan el Congrés debatrà ivotarà les esmenes a la to-talitat que reclamen la de-volució del pressupost, ialeshores necessita sumaral sí de Cs el vot afirmatiudel PNB, que ja ha dit que

ni iniciarà una negociaciómentre el 155 estigui en vi-gor. Rajoy necessitarà el sídefinitiu del PNB de nou almaig.

En aquest context,fonts del govern espanyoladmeten que Rajoy no espot ni plantejar acudir alSenat a demanar l’aval pera un nou 155 més sever ique el guió és cenyir-se almandat que la cambra alta–amb el sí del PP, el PSOE iCs– li va donar el 27 d’octu-bre. La resignació oficial deLa Moncloa a prolongar el

155 tal com està, però, noimpedeix que l’executiuhagi especulat amb la case-lla en castellà o que elevi elto contra TV3 pel que So-raya Sáenz de Santamaríaqualifica de “sectarisme”.

Desviar el focus al PSOEEl llenguatge agre s’em-marca en la pugna del PP iCs pel vot espanyolista i noes tradueix en cap invasió,com ho prova que la matei-xa Sáenz de Santamaríaes limita a exigir al presi-dent del Parlament, Roger

Torrent, “un debat en pro-funditat” sobre TV3 i prou.Però el que provoca ésl’allunyament del PNB.“No veiem que la situació[a Catalunya] estigui can-viant, en absolut, haurande ser ells els que busquinsuports en altres cala-dors”, avisa la presidentadel PNB a Biscaia, ItxasoAtutxa, desviant el focus alPSOE. “Que pensin més enels bascos i menys en elspresos”, replica el porta-veu del PP al Congrés, Ra-fael Hernando. ■

Rajoy no endurirà l’article155 si l’ha de prolongar peruna repetició d’eleccionsa Se cenyirà al mandat del Senat i no l’ampliarà a l’educació o TV3 si gestionala Generalitat fins al juny a Necessita que el PNB li voti el pressupost al maig

David PortabellaMADRID

La secretaria general d’Insti-tucions Penitenciàries, quedepèn del Ministeri de l’Inte-rior, ha citat dilluns José Án-gel Hidalgo, el funcionari depresons d’Estremera que hapublicat un article –“Los ga-tos de Estremera”– a Ctxt enquè critica l’empresonamentdels polítics catalans i la utilit-zació que fa l’Estat espanyol

Rajoy recorrent la ‘Ruta da Pedra e da Auga’ (Galícia) aquests dies de vacances ■ S. SAS / EFE

de la presó “per resoldre demanera ignominiosa un pro-blema que és només polític”.

Hidalgo, que ha compartitla “vergonya” que sent quanveu els presos catalans, estàcitat dilluns a les deu del matí–a Madrid és laborable– a laseu d’Institucions Penitencià-ries del carrer Alcalá per ex-plicar als superiors un article

basat en metàfores i en quèdescriu els presos com “unquintet de gats estranys”.“Em remoc en angoixes enveure’ls jugar a tennis perquèquan vaig fer el pas de serfuncionari de presons [...] resem feia sospitar que seria uti-litzat per resoldre de maneraignominiosa un problema queés només polític”, relata.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Citació al funcionari d’Estremera crític amb la presó

El secretari d’organitzaciódel PSOE, el valencià JoséLuis Ábalos, equipara elscomitès de defensa de laRepública (CDR) al “ger-men de la kale borroka”que fa afectar el País Bascdurant l’activitat d’ETA ique el govern presidit perJosé María Aznar va equi-parar a terrorisme urbà enuna reforma del Codi Pe-nal el 2000. Segons el so-cialista Ábalos, mà dretade Pedro Sánchez, el quefan els CDR li recorda l’em-brió assajat en les revolu-cions de Cuba i de Vene-çuela, i l’estat de dret ha decombatre els “comandos”que promouen “l’agitació iel “control de la població”.

En una entrevista a Eu-ropa Press, el secretarid’organització del PSOE varetratar el que ell enténque és un CDR: “La funciód’un CDR és el control de lapoblació i de la informació,això és el que caracteritzaun comando d’aquests:son els que vigilen la cua-dra, qui entra i qui surt delbarri, qui parla. I no vullcomparar la situació, peròamb l’estat de dret i amb lademocràcia vam derrotarel terrorisme d’ETA”. PerÁbalos, “el pitjor” és que elParlament està “també enl’agitació.

Per acostar el càstig dela kale borroka al del terro-risme, el govern d’Aznar vareformar la llei del menor il’article 577 del Codi Penali va elevar de dos a vintanys de presó la pena peractes vandàlics “per ate-morir els membres d’uncol·lectiu social o polític”,encara que l’autor no fos decap grup terrorista. ■

El PSOE mantéque els CDR són‘kale borroka’

D.P.MADRID

a Ábalos insta l’estatde dret a combatre’lsrecordant que tambées va derrotar ETA

José Luis Ábalos, secretari d’organització del PSOE, a la seudel carrer Ferraz de Madrid ■ BALLESTEROS / EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 13

3870

73-1

1840

35T

8651

28-1

1849

98T

Els diputats de JxCat vanremetre ahir al TribunalConstitucional les mesu-res cautelars sobre la in-vestidura de Jordi Sàn-chez acceptades pel Comi-tè de Drets Humans del’ONU. Els de Carles Puig-demont pretenen estirarel fil de la resolució per ar-ribar a una investiduraefectiva de Sànchez o perdemostrar davant de la co-munitat internacionalque l’Estat espanyol vul-nera les resolucions del’ONU. JxCat pretén res-

catar la investidura deSànchez en un ple que po-dria celebrar-se la setma-na vinent, després del queconsidera que és un pro-nunciament excepcional,amb escassos precedents,del Comitè de Drets Hu-mans que pot posar contrales cordes l’Estat espa-nyol. Unes mesures caute-lars de què no disposenper a Puigdemont, tot ique la seva situació ha can-viat després de la detencióa Alemanya. Si el poder ju-dicial no permet que Sàn-chez sigui investit al Parla-ment de manera presen-cial o per videoconferèn-

cia, sostenen, vulneraràdavant de la mateixa ONUels drets polítics de Sàn-chez, i serà un precedentinequívoc per recórrer aaltres instàncies interna-cionals.

Amb aquest objectiu,els diputats de JxCat esvan dirigir per escrit al TC,demanant que permeti lainvestidura de l’expresi-dent de l’ANC. Aquesta ésuna via paral·lela a l’adop-tada per la defensa de Sàn-chez, que ja va dirigir-se alTribunal Suprem amb lesmesures cautelars adopta-des pel Comitè de DretsHumans de l’ONU. Els di-

putats de JxCat també ac-tuen perquè considerenque, en la mesura que nopoden votar un candidat ala investidura que disposade tots els seus drets polí-tics, es vulneren els seuspropis drets. De fet, a mit-jan març ja van presentarun recurs d’empara al TCque encara no ha estat ad-mès a tràmit.

L’advocat alemany dePuigdemont, WolfgangSchomburg, també va ma-nifestar que espera que elpresident de la Generali-tat pugui sortir “aviat” dela presó, en declaracionsrecollides per CatalunyaRàdio i TV3. A través deldiari Süddeutsche Zei-tung, Schomburg va ins-tar el govern d’Angela

Merkel a aclarir “sense di-lacions” que Alemanya noaccepta extradicions permotius polítics.

A més, el president delParlament, Roger Tor-rent, va continuar dijousels contactes per articularun front democràtic amplicontra la repressió. Es vareunir amb els sindicatsUSOC i la Intersindical. ■

JxCat remet al TC laresolució de l’ONUper investir Sàncheza Els diputats, que creuen vulnerats els seus drets, volenpoder votar-lo perquè sigui president de la Generalitat

O.A.-EtxearteBARCELONA

Els lletrats belgues Paul Be-kaert i Christophe Marchandvan presentar una denúnciade Carles Puigdemont i Anto-ni Comín contra Ana RosaQuintana i dues persones delseu equip per haver gravat idifós missatges de text que elpresident va enviar al conse-ller el 30 de gener. L’endemà,El programa de Ana Rosa, deTelecinco, va difondre el con-tingut de la comunicació pri-vada. “Seran castigats a Bèl-gica. Això implica penes depresó aquí”, va declarar Be-kaert a EFE.

Artadi, Pujol, Batet i Geis, dimecres ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont iComín, contraQuintana