Top Banner
IDENTIFICACIÓ C atàleg del P atrim on i H istòri c d'A n dratx PÀGINA 1 de 6 1 LOCALITZACIÓ CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'Interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat 2 GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental www.elements-arq.com AC143 Cases de possessió de Son Castell Arquitectura civil privada S. XV-XVIII Protecció. Integral REF CADASTRAL. 07005A015003560000RO CODI. AC143 NOM. Cases de possessió de Son Castell ADREÇA. Camí de Son Castell, 18 CODI POSTAL. 07150 ELEMENTS PROTEGITS TIPUS D'ACCÉS Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible ZONA Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'Andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica 3 POLÍGON. 15 PARCEL·LA. 356 S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren COORDENADES UTM. Pt. Central: 448374.72; 4381936.29
6

143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

Jun 10, 2018

Download

Documents

hoangdan
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: 143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

AC143Cases de possessió de Son Castell

Arquitectura civil privadaS. XV-XVIIIProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A015003560000RO

CODI. AC143NOM. Cases de possessió de Son Castell

ADREÇA. Camí de Son Castell, 18CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 15PARCEL·LA. 356

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren

COORDENADES UTM. Pt. Central:448374.72; 4381936.29

Page 2: 143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XIX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Cases de possessió

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.Conjunt d'estructures que conformen les cases de possessió de Son Castell ubicades al sector nord-est de la vall de s'Arracó, emmarcades per Sa Penya des Corb, el torrent de sa Font des Bosc i tota la serra que les separa de la Coma Freda i de So na Vidala, especialment el sector conegut com ses Planes de Son Castell. La seva situació es caracteritza per correspondre a un petit turonet dels darrers contraforts de ponent de la mencionada Serra. Així la localització a uns 135 m.s.n.m. li atorga un control territorial molt ampli de quasi la totalitat de la vall de s'Arracó, i especialment de la font del raget i el camí medieval. Les actuals estructuren corresponen a unes cases de possessió de dimensions mitjanes però que conserven molts d'elements d'època medieval i moderna, sense gaire modificacions contemporànies. Bàsicament s'estructuren en dos volums de planta rectangular oposats mitjançant una carrera o antiga clastra. El volum nord, pareix correspondre a un dels més antics i presenta una planta poligonal amb dues alçades, coberta a doble vessant amb teula àrab. La seva composició correspon a les típiques cases de possessió o pageses desenvolupades entre el segle XVI i XVIII amb els paraments verds arrebossat amb un referit esgrafiat i amb incrustacions de maquets negres (segons fonts procedents de la vall de Sóller), maquets que amb unes dimensiones més petites emmarquen les obertures i el tram d'aquest volum edificat.; pedrís adossat, obertures segons eixos verticals, obertures amb fioles motllurades, portals romans, portal d'arc rodó amb brancals i dovelles de marès on localitzam la data esgrafiada de 1771 i cornisa simple. A aquest volum s'adossen altres construccions als laterals est i oest, que pareixen correspondre a dependències agrícoles a excepció d'un petit volum quasi quadrat adossat al costat de ponent i que presenta una escala exterior per accedir al primer pis i un tractament diferenciat de la façana amb paredat en verd, i en el límit entre aquest sectors es poden apreciar l'existència de dos murs a mode de contraforts atalussats. L'aiguavés posterior correspon a l'antiga tafona i totes les seves dependències. Aquest volum nord ve precedir per un gran parral que envolta la quasi totalitat de la façana amb una frondosa vegetació sustentada per nou pilars de marès de secció quadrada. El volum sud correspon a l'antiga casa del senyors amb un volum rectangular, dues plantes i coberta a doble vessant de teula àrab, amb l'adossament d'una plataforma a un sector del costat sud. La composició d'aquest conjunt pareix més senzilla, amb paredats en verd vist o arrebossats, cantoneres de marès o de pedra viva ben esqueixalats, finestrals amb enreixat exterior, pedrís, portal romà amb carreus de marès que presenten la data esgrafiada de 1766, les obertures no pareixen seguir uns eixos simètrics, etc... Però destaca que a la façana que dona a l'antiga carrera o clastra s'ha realitzat un tancament aprofitant tres dels pilars del parral, deixant dins aquest espai un gran forn. No obstant just devora el portal d'accés es documenta un coll de cisterna antic de planta circular molt singular. Als voltants apareixen edificacions auxiliars agrícoles, un aljub o bassa coberta amb una terrassa i una gran marjada empedrada al sector de ponent que conforma una gran terrassa de planta absidal amb contraforts puntuals des de la qual es domina la quasi totalitat de la vall de s'Arracó. A la tafona, una de les millors conservades del municipi, s'accedeix des del portal romà més a ponent del primer volum. La seva planta és en forma de «L» que pareix respondre a una ampliació de l'espai per ubicar el trull amb el seu pas o la seva modificació al ubicar un sistema d'engranatges metàl·lics, al igual que l'arbre, per moure el trull. La coberta de la tafona amb un únic aiguavés presenta llanterna, el trespol és empedrat, i a l'accés ja es documenta la data esgrafiada de 1774. També conserva una biga de fusta original amb les dates de 1811 tant a la cuixera com a l'espiga, una premsa mecànica de tipologia de «pern» amb dos columnes , el fornal, dos safareigs de pedra baix la premsa de biga, dues alfàbies quasi soterrades i tres forats a la paret amb canalització ceràmica on estarien els graners.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4

www.elements-arq.com

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

AC143

BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades d´estudis locals d´Andratx. Palma: Ajuntament d´Andratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d´Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d´Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d´Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d´Andratx.

HISTÒRIA.La documentació històrica sobre aquestes cases de possessions ens duen fins a l'època medieval del repartiment del segle XIII, quan fan referència a l'alqueria islàmica de La Tor o Castanyola. Alqueria on es trobaria inserida les terres de Son Castell. La primera família constatada en aquest propietat son els Ferrers, després es documenta en Berenguer Martí que la passà l'any 1361 a Domingo Trobat i així fins a sis famílies diferents fins al segle XVI. Serà en aquest moment quan l'any 1515 passà la propietat a Guillem Castell, del qual prengué el nom. Família que la conservà fins al segle XIX. En aquesta mateixa època serà quan se li segrega el rafal Bosc (avui can Joan Gran) i també es documenta que els terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem l'hort de Son Castell i la font del Raget.

Cases de possessió de Son Castell

Arquitectura civil privadaS. XV-XVIIIProtecció. Integral

Page 3: 143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació i la resta d'elements complementaris (terrasses i plataformes, porxos, pèrgoles, patis i claustres, jardins, espais exteriors, aljubs i dipòsits, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, proporció de les obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius i ornamentals, emmarcats, sòcols, fusteries, etc). Substitució de certs elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original del conjunt (en especial, canals de plàstic per a la recollida d'aigües pluvials, morter utilitzat en reparacions puntuals, etc). Harmonització de la textura i coloració dels paraments de les façanes en consonància amb l'estètica original (en especial, certes reparacions i/ampliacions fetes a les amb morter gris). Reparació puntual d'elements deteriorats (en especial, marjades parcialment esfondrades). Retirada de l'excés de vegetació que creix de forma aleatòria i afecta la conservació d'elements que conformen el conjunt (terrasses i plataformes, perímetre d'edificacions, etc). Aplicació de tractament adient per netejar i restaurar la pedra per tal que recuperi l'esplendor original (en especial, a façanes i paviments exteriors). Retirada de cablejat, antenes i altres instal·lacions que transcorren per les façanes. Pel que fa a la tafona, realitzar les obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest espai i permetre la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element així com dels accessoris i estris originals necessaris pel seu correcte funcionament que es conserven actualment. En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

www.elements-arq.com

PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

AC143

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,

la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter

arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que

comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

CAUTELA ARQUEOLÒGICA.

Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.

Cases de possessió de Son Castell

Arquitectura civil privadaS. XV-XVIIIProtecció. Integral

Page 4: 143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7

www.elements-arq.com

ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

AC143Cases de possessió de Son Castell

Arquitectura civil privadaS. XV-XVIIIProtecció. Integral

Page 5: 143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10

www.elements-arq.com

PÀGINA 5 de 6

AC143Cases de possessió de Son Castell

Arquitectura civil privadaS. XV-XVIIIProtecció. Integral

Page 6: 143 AC CASES DE POSSESSIO DE SON CASTELL RUSTIC/143 AC... · com totes les parts que els integren ... terrenys del sud i sud-oest eren coneguts com el Verger de la Castanyola on trobàvem

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11

www.elements-arq.com

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 6 de 6

AC143Cases de possessió de Son Castell

Arquitectura civil privadaS. XV-XVIIIProtecció. Integral