0_ Generalitats del municipi de Palma 3 0. Generalitats Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient Situació Geogràfica L’arxipèlag de les Illes Balears es troba situat al sud-oest d’Europa, en la part central de la conca mediterrània occidental. La ciutat de Palma, capital de les Balears, està situada a l’illa de Mallorca, la major de les Balears, de localització geogràfica 3º de longitud est i 39º de latitud nord. El terme municipal de Palma té una superfície de 208,63 Km 2 , cosa que el converteix en el 3er més gran de l’illa per superfície, i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània.
33
Embed
01 Generalitats juny10 - palma.cat€¦ · En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la inversió pública en obres públiques, atragueren una
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
0_ Generalitats del municipi de Palma 3
0. Generalitats
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Situació Geogràfica
L’arxipèlag de les Illes Balears es troba situat al sud-oest d’Europa, en la part
central de la conca mediterrània occidental. La ciutat de Palma, capital de
les Balears, està situada a l’illa de Mallorca, la major de les Balears, de
localització geogràfica 3º de longitud est i 39º de latitud nord.
El terme municipal de Palma té una superfície de 208,63 Km2 , cosa que el
converteix en el 3er més gran de l’illa per superfície, i limita amb els termes de
Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia,
Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània.
Agenda Local 21 Palma
Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, situat al sud de
Mallorca format per les illes de Cabrera, Conillera, l'Imperial, S’Illot Pla, na
Redona, na Foradada, na Plana, na Pobra i altres illots menors.
Figura 0.1
Mapa de Mallorca amb la localització del municipi de Palma
Font: Elaboració pròpia
Característiques demogràfiques
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la població empadronada a Palma en
gener de 2009 era de 401.270 habitants, amb densitat de població situada
entorn als 1.923 hab/ Km2
Des de 1996, fins a gener de 2009, la població de Palma ha augmentat un 32%,
tal com es mostra al següent gràfic.
0_ Generalitats del municipi de Palma 5
Figura 0.2.
Evolució demogràfica de la població de Palma
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
400000
450000
1996 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT
Característiques territorials
Degut a l’aplicació de la “Llei de grans ciutats”, des de març de 2005 la ciutat
de Palma està dividida en cinc districtes. Aquests districtes estan dirigits per un
regidor responsable, popularment conegut com “el batle de barri”. A cada un
d’aquests districtes s’ha instal·lat una “Oficina de districte” on els ciutadans
poden realitzar qualsevol gestió amb l’ajuntament. D’aquesta manera s’ha
descentralitzat el govern municipal. Els districtes són:
� Districte Nord
� Districte Centre (inclou l’illa de Cabrera)
� Districte Ponent (inclou la zona del Castell de Bellver)
� Districte Llevant (inclou la zona de l’Aeroport)
� Platja de Palma
Agenda Local 21 Palma
La ciutat de Palma es divideix a la vegada en 88 barriades o nuclis de
població segons la següent taula:
Taula 0.1
Distribució de la població de Palma per barriades
Barriada Habitants Barriada Habitants
Es Puig de Sant
Pere 470 Jaume III 2795
La Llotja - Born 1944 Sant Jaume 2141
Sant Nicolau 1738 Cort 1555
La Seu 660 Montision 1085
La Calatrava 1026 El Sindicat 3759
El Mercat 2341 La Missió 1876
Plaça dels Patins 3887 Sant Agustí 4359
Cala Major 5633 Portopí 2635
La Bonanova 2933 Gènova 2290
El Terreno 6393 Bellver -
Son Armadans 8291 Sa Teulera 1231
Son Espanyolet 7509 Son Dureta 2303
Santa Catalina 8887 Es Jonquet 690
Son Peretó 1615 Son Flor 1067
Son Serra - Sa Vileta 5912 Son Roca 1722
Son Ximelis 2533 Son Anglada 544
Son Rapinya 2706
Los Almendros -
S.Pacs 3133
Son Xigala 4267 Son Vida 524
Son Cotoner 11907 Son Dameto 6812
Es Camp d'en
Serralta 13147 Es Fortí 7191
El Secar de la Real 4184 Establiments 3037
Son Espanyol 623 Son Sardina 2705
Cas Capiscol 8537 Es Camp Redó 13077
0_ Generalitats del municipi de Palma 7
Bons Aires 19267 Plaça de Toros 15312
Son Oliva 6392 Amanecer 532
L'Olivera 2718 Sa Indioteria (urbà) 3469
Sa Indioteria (rural) 1445 Arxiduc 6406
Marquès de
Fontsanta 6097 Son Rutlan 809
Mare de Déu de
Lluc 1825 Son Cladera 6841
Es Viver 6311 Es Ralfal Nou 6892
Es Rafal Vell 11352 Son Forteza (nord) 2097
Els Hostalets 2431 Son Forteza (sud) 3468
Son Gotleu 9099 Can Capes 1790
Son Canals 5561 La Soledat (nord) 8005
Estadi Balear 240 Pere Garau 26911
Foners 16000 Polígon Llevant 7081
La Soledat (Sud) 2466 Son Malferit 55
Can Pere Antoni 155 Es Molinar 8376
Es Coll d'en
Rabassa 10434 Son Riera 373
Can Pastilla 5375 Aeroport 158
Les Meravelles 3681 S'Arenal 7618
Es Pil·lari 1246 Son Ferriol 7942
S'Aranjassa 879 Sant Jordi 2426
La Casa Blanca 1082 Zona Portuària 32
Font: Observatori Municipal de la Igualtat (Ajuntament Palma)
Agenda Local 21 Palma
Breu història del municipi de Palma
Es creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionàriament per un
poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda
pels romans, que portaren colons des d'Iberia, més tard pels vàndals, pels
bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa. Es
conserven restes de les muralles romana i aràbiga, l'emplaçament del fòrum
romà, part de la trama urbana romana, restes de la presència ibèrica, el
jaciment de la Calatrava, i vestigis monumentals de l'època aràbiga com el
palau de l'Almudaina, els banys àrabs, part de la trama urbana, en part
destruïda recentment, al barri de la Gerreria, l'arc de la Gabella Vella de la Sal
i part del Pont Pisà (s.X) del jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura.
El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per
Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà
sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, com
Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta
expedició, se n'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.
El 1229 fou conquerida pel rei Jaume el Conqueridor, que l'anomenà Mallorca,
la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una
municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern
s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).
Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de
Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca,
Jaume II, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de
Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara de Palma,Sant Francesc i Sant
Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara. A més reformà el palau de
l'Almudaina i començà la seu de Mallorca.
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, travessada per
diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà
lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a
nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera.
0_ Generalitats del municipi de Palma 9
Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual
cosa provocà milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de
la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda
Antoni Maura.
La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens
comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb
Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis
del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels
principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un
actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la
legalitat en el comerç marítim.
A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels
pirates turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats
comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això,
la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes
del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es
construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la
medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la
riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment d'Antoni
Maura, com les restes del bastió del Moll.
El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la
ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb
greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una
revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del corsarisme mallorquí.
El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució
per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.
Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o
d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars
castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret
modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma.
Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i, al darrer quart del
Agenda Local 21 Palma
segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en
castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué
l'activitat comercial i portuària de la ciutat.
Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre
d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest
període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la
creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la
nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle XIX va
posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió
de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la
ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de
nous nuclis de població.
Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme
de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la
transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important
immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció, i
tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa
sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.
A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou
absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració:
dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a 8.718.788 per a l’any
2009, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el
2001 de 19.207.045 persones i de 1.410.709 per vies marítimes.
En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la
inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de
fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta
afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la
insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials i provocaren
una davallada de la renda per càpita a la ciutat.
0_ Generalitats del municipi de Palma 11
Breu història d’Establiments
Establiments, és un nucli urbà situat a ponent del terme municipal de Palma. Té
una superfície aproximada de 16,73 Km2 i a l’any 2004 comptava amb un total
de 3.219 habitants, coneguts amb el nom d’establimenters.
Compren els nuclis d’Establiments Vells (100 m) i Establiments Nous (140 m). Es
troba situat al peu de la serra de Tramuntana , delimitat per la serra de Son
Bauçà (307 m) al nord; del canyar (404 m) a l’oest; de Marill (327 m) al sud i per
el torrent de Bàrbara a l’est. D’aquests dos confrontaments neixen afluents del
torrent anteriorment anomenat i de la Riera.
Durant el període islàmic, va pertànyer administrativament al districte de
Bunyula-Musu. Durant el repartiment va passar a Nuño Sanz, compte del
Rosselló (1229-131). El nucli primitiu era l’actual Establiments vells, que va néixer
de la parcel·lació de la finca de Son Gual.
Al segle XVII, es va produir la parcel·lació del Muntant de la finca de Sarrià,
que donà lloc al nucli d’establiments Nous. El mateix segle es va construir la
església.
Al 1837, es segrega d’Esporles i es va mantenir independent fins a la seva
annexió a Palma (1919)
Agenda Local 21 Palma
Entorn Mediambiental
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Descripció de l’entorn físic
Clima i Meteorologia
A grans trets el clima dominant a la zona és el típic Mediterrani, no sec, amb
temperatures temperades i distribuïts ambdós paràmetres (tant temperatura
com pluviositat) de la forma típica en aquest clima, fet que condiciona un
únic, encara que perllongat, període amb un acusat dèficit hídric que va des
del maig fins el setembre, en el qual coincideixen els valors més alts de
temperatura amb els més baixos de precipitació.
En línies generals, tant les calors com els freds intensos són molt poc freqüents,
la qual cosa no és obstacle perquè de forma ocasional la columna
termomètrica es dispari en ambdós sentits donant lloc als notables valors de les
temperatures màximes i mínimes.
Pel que fa a la temperatura, els mesos més freds són els de gener i febrer,
mentre que les temperatures màximes arriben durant els mesos de juliol i agost.
Quant a la temperatura mitjana, es considera suau, al voltant de 17 ºC.
0_ Generalitats del municipi de Palma 13
En quant a la pluviometria, hem d’indicar que, el valor màxim arriba el mes
d’octubre, essent la mínima la corresponent al mes de juliol, mentre que la
pluviometria anual total ascendeix aproximadament a 463 mm. S’ha de
considerar aquesta una xifra mitjana.
Altres dades d’interès són les següents:
• El calabruix i la neu es consideren de mínima aparició.
• La rosada és una mica freqüent i es dóna, de mitjana, de 20 a 50 dies l’any.
• La gelada és molt menys freqüent, i s’aprecia menys de 10 dies l’any.
Geologia, geomorfologia i edafologia
El territori ocupat pel municipi de Palma està situat en el sector occidental de
l’illa de Mallorca. Aquest sector correspon al domini de la serra de Tramuntana,
la qual es caracteritza pel seu relleu accidentat definit per alineacions de
direcció nord-est a sud-oest, sent les elevacions situades en l’alineació de la
Serra de Puntales, amb els vèrtexs des Puntals (882 m) i Galatzó (1.026 m), les
més elevades de l’entorn. Cap al nord-oest el relleu descendeix bruscament
cap a la mar, mentre que cap al sud-est el descens és gradual cap al Pla de
Palma, a través de les serres del Ram (883 m), Bauçà (614 m), Canyar (400 m) i
Son Bauçà (307 m), i finalment les serres de na Burguesa, Camps i d’en Marill
que amb unes altures de 400 metres dominen el sector occidental de la Badia
de Palma.
El sector oriental i mitjà de l’entorn de la ciutat de Palma correspon al pla
central; gran part constitueix el que es pot denominar més estrictament Pla de
Palma, amb una altitud mitjana per sota dels 100 metres i una morfologia
plana descendint suaument cap a la línia de costa. Cap al nord-est i sud-est
s’eleven els petits pujols de Marratxí-Santa Maria i la plataforma de Llucmajor.
La delimitació del terme municipal de Palma ve traçada per una línia irregular
que a la seva part oriental parteix de la costa de s’Arenal (torrent de Cas
Ciutadà) i en direcció nordoriental creua els materials quaternaris fins arribar als
voltants de la carretera de Palma a Manacor. Una vegada passades les costes
Agenda Local 21 Palma
de Xorrigo, pren direcció nord fins als voltants del Viver; torna a girar i pren una
direcció nord-oest fins arribar als voltants de la carretera Palma-Sóller, on, amb
un angle recte, canvia de direcció i arriba fins a l’altura del quilòmetre 8,5 de
la carretera de Bunyola. Segueix el seu traçat un petit tram i agafa
definitivament una orientació occidental, seguint una línia sinuosa que arriba
fins a la carretera de Valldemossa en els voltants de la seva intersecció amb el
torrent d’Esporles. En aquest punt abandona definitivament els terrenys
quaternaris pertanyents al Pla Central per seguir dins els materials de la serra
Nord. En primer lloc i seguint la direcció oest, creua els materials paleogènics a
les Rogetes de Canet, el de les fàcies Keuper i els materials juràssics de
naturalesa volcànica que formen la mola de Son Pacs i la serra de Son Bauçà
fins a arribar a la mola de Sarrià.
En aquest punt la línia de delimitació del terme municipal pren definitivament
direcció sud i amb un traçat sinuós creua la serra des Canyar, la serra de Son
Marill, la serra de Son Camps i la serra de na Burguesa, fins a arribar a la mar
entre Cala Major i Cas Català. Durant aquest recorregut ha travessat els
materials fonamentalment calcaris, dolomítics, margosos i argilencs.
La configuració geològica de Palma i el seu entorn està definida per dos
sectors, el sector oriental, corresponent al pla central, on afloren essencialment
materials del quaternari i terciaris post-tectònics, així com un petit aflorament
de mesozoic i terciari estructurat localitzat al sud-oest de Santa Maria. El sector
occidental correspon al domini de la serra Nord, que es caracteritza per la
superposició de diverses unitats tectòniques.
Els materials que apareixen a la zona corresponent al municipi de Palma
pertanyen a les unitats tectòniques de Banyalbufar, Teix-Tomir, Alfàbia-es
Barracar i la unitat tectònica d’Alaró.
La unitat tectònica de Banyalbufar. Estructuralment és la més baixa; aflora a la
banda nord-oest del municipi així com a la finestra tectònica de Puigpunyent,
ja fora de l’àmbit d’estudi, constituïda per materials del tries, dipòsits litorals del
burdigalià i margues turbidites del burdigalià-langhià.
0_ Generalitats del municipi de Palma 15
La unitat tectònica des Teix-Tomir. Està assentada sobre els relleus més
importants tals com la mola de Sarrià, la serra de Son Bauçà, la mola de Son
Pacs i les Rogetes de Canet. Cobreix el que podríem definir com el cantó més
septentrional del terme municipal.
La unitat tectònica d’Alfàbia - Es Barracar. Es caracteritza per presentar una
sèrie mesozoica bastant completa des del tries superior al cretàcic inferior, uns
dipòsits paleògens fluvials i una estructura de plegaments ben desenvolupada,
en contrast amb l’estructura d’escates que predomina a les unitats inferiors.
La unitat tectònica d’Alaró. És la més septentrional i estructuralment superior de
les que es donen cita a l’entorn objecte d’estudi; aflora a la serra de na
Burguesa i sobre la unitat d’Alfàbia- Es Barracar; presenta una sèrie mesozoica
més completa, fins al cretàcic superior; entre aquesta i el paleogen fluvial
apareixen dipòsits lacustres eocens que duen associats importants dipòsits de
carbó en els territoris perifèrics propers a Sóller i Inca.
Al full de Palma es donen cita, com ja hem indicat, dues unitats clarament
diferenciables, les quals estan controlades per l’atac dels processos d’erosió
sobre materials de diferent litologia i configuració estructural.
La unitat que ocupa la meitat occidental del full és la corresponent a la serra
Nord, constituïda per afloraments de materials calcaris mesozoics
fonamentalment, sent l’altra meitat la unitat morfoestructural coneguda com
el Pla Central.
La unitat estructural de la serra Nord es caracteritza per disposar d’un relleu
molt accidentat, en el qual predominen les alineacions muntanyenques de
direcció nord-est a sud-oest. El relleu en aquesta part central de la unitat és
menys marcat.
L’erosió de les estructures alpines ha originat un relleu en el qual s’encaixa la
xarxa fluvial quaternària, sense oblidar la importància del modelat càrstic a
causa de la naturalesa carbonatada de la major part de la serra.
Agenda Local 21 Palma
La unitat del Pla Central es caracteritza per estar constituïda per dipòsits del
neogen poc o gens deformats. Aquests dipòsits presenten capbussaments
suaus i s’enfonsen davall els dipòsits quaternaris.
Aquesta unitat correspon a una plana suaument inclinada cap a la mar
constituïda per dipòsits quaternaris procedents de l’erosió de la Serra. La seva
història és complexa, amb processos d’erosió i dipòsit. És característic
d’aquesta unitat el desenvolupament de crostes calcàries i l’acumulació de
dipòsits de terra rossa. Els processos actius a la zona de Palma no són
importants. Únicament són destacables la possibilitat de caigudes de blocs
d’algunes escarpes, les inestabilitats de coster i l’erosió del sòl en terrenys blans,
amb forts pendents.
Pel que fa a les altures, hem de posar de manifest l’existència d’un clar
gradient de pendent que vària des de la línia de costa a cota 0 m fins a les
formacions muntanyenques més rellevants localitzades a la banda més
occidental del municipi amb altures properes als 509 m.
Hidrologia
Aigües subterrànies
En aquest apartat hem de considerar com en el terme municipal de Palma es
localitzen dos aqüífers clarament diferenciables: el del Pla de Palma i el de na
Burguesa, pertanyents al sistema aqüífer de la Depressió Central i de la serra
Nord, respectivament.
1) Aqüífer del Pla de Palma
Com marc general podem indicar com el Pla de Palma conforma una conca
subsidència que s’ha reblanit amb materials recents de complexa estratigrafia.
En general, el subsòl de l’aqüífer està constituït per materials detrítics,
mitjanament ordenats o estratificats, que permeten una permeabilitat per
porositat, i que formen en conjunt un important aqüífer lliure, és a dir, que el
0_ Generalitats del municipi de Palma 17
nivell de saturació constitueix el nivell freàtic o d’aigües lliures. En aquest medi
es constata l’existència de dos aqüífers:
L’aqüífer superficial presenta una transmissibilitat que s’ha valorat entre 150 i
10.000m²/dia, en funció de les permeabilitats presents i potències de
penetració o explotació del medi aqüífer. Està integrat per arenes, graves i
dunes quaternàries i les calcarenites pliocèniques.
Igualment, el coeficient d’emmagatzematge s’ha valorat globalment entre els
valors de 0,1 i 0,3 per als materials detrítics superficials, descendint fins a un 2-4%
en el tram de calcarenites que estan en condicions d’aqüífer lliure.
En cas de trobar-se les calcarenites compreses en l’aqüífer captiu, davall el
tascó pliocè argilenc, el coeficient d’emmagatzematge només arriba a algun
tant per mil, en treballar el sistema aqüífer per descompressió.
L’aqüífer profund està constituït per les calcarenites del messinià i les molasses
del tortonià superior que poden estar ja sigui connectades o separades
hidràulicament, si bé com a la meitat nord del Pla de Palma, constitueixen un
aqüífer lliure juntament amb el quaternari.
En aquesta unitat del Pla de Palma, la problemàtica de la qualitat de l’aigua
és conseqüència de dues circumstàncies: la intrusió marina i la contaminació
derivada de les activitats humanes.
La intrusió marina es dóna en els dos aqüífers (superficial i profund), si bé és més
coneguda la que es produeix a l’aqüífer superficial on es constata com a la
zona de Sant Jordi s’ha produït una multiplicació per dos o fins i tot per tres de
l’ió clorur.
2) Aqüífer de na Burguesa
Agenda Local 21 Palma
La unitat hidrogeològica de na Burguesa se situa en els voltants de la banda
oest de la ciutat de Palma, constituïda per una serra d’uns 40 km² de superfície,
de naturalesa permeable, formada fonamentalment per dolomies liàsiques
molt carstificades. La unitat hidrològica presenta en el seu conjunt una
superfície de 55 km².
Les característiques hidràuliques d’aquest aqüífer són bones. S’obtenen valors
de transmissibilitat de 2.500 m²/dia i un coeficient d’emmagatzematge de 5 ×
10–2, essent les capacitats específiques de l’ordre dels 10 l/s/m.
La recàrrega de l’aqüífer es realitza a partir de la infiltració eficaç de l’aigua
de pluja sent per a un any mitjà de l’ordre dels 5-6 hm³/any. No obstant
l’anterior, hem de posar de manifest com la complexa tectònica existent en el
medi restringeix aquestes òptimes condicions de partida, i és la responsable de
l’escàs nombre de sol·licituds d’obertura i explotació de nous pous així com
dels mediocres resultats registrats en la desena de captacions que s’hi troben.
0_ Generalitats del municipi de Palma 19
Descripció de l’entorn biòtic
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
És difícil visualitzar un bell paisatge sense vegetació ni animals. No obstant això
en les ciutats solament trobem espècies que s’han acostumat a viure amb
l’home, aprofitant-se d’ell i dels seus costums, o servint-nos d’adorn i
companyia.
Al municipi de Palma, fins i tot a la ciutat, conviuen espècies considerades com
plaga, perilloses per a la salut humana, amb altres d’alt interès ecològic. Per
això de cara a fer una descripció biològica del municipi hem d’organitzar bé
la informació per poder obtenir dades representatives. Per això, pel que fa al
medi biòtic s’ha decidit abordar el Parc Nacional Maritimoterrestre de
l’Arxipèlag de Cabrera de forma independent de la resta del municipi de
Palma, ja que tant la seva història com la seva evolució natural l’han dotat
d’una flora i una fauna excepcionals, molt representatives de l’ecosistema
mediterrani original.
Per altra banda, la antropització del municipi condiciona totalment la flora i la
fauna que hi podem trobar. La major part d’aquest document se centra en el
que consideraríem condicions pròpies (originals). Es tracten de forma diferent
(un poc al marge) aquells aspectes derivats de l’activitat i costums humans
Agenda Local 21 Palma
com la importació d’espècies vegetals per a jardineria, cultius, animals de
companyia i plagues.
Flora
Existeix un condicionament clar que influeix decisivament a l’hora d’establir el
tipus o associació vegetal predominant en un sector tan extens com l’estudiat.
Aquest condicionament no és altre que la presència o intervenció de l’home
en el medi natural; d’aquesta forma podríem diferenciar fins a quatre grans
dominis o tipus de vegetació distints, a saber:
a. Els camps de cultiu artigats en els quals la influència de l’home ha estat
decisiva, en substituir la coberta vegetal existent per espais òptims per a
l’explotació agrícola.
b. Els camps de cultiu no artigats que varen ser objecte d’explotació agrícola
en un passat recent, varen ser abandonats com a conseqüència de la seva
escassa rendibilitat, motiu pel qual estan sent envaïts en l’actualitat tant per la
vegetació ruderal, també present en espais abandonats i sotmesos a fortes
condicions d’estrès ambiental, com per la vegetació zonal corresponent, que
tendeix a homogeneïtzar l’entorn.
c. La vegetació lligada als assentaments antròpics i als espais construïts, que és
un tipus de vegetació ornamental introduïda en el medi amb fins clarament
decoratius.
d. Les taques de vegetació natural autòctona que al seu torn podem englobar
en diverses catalogacions diferents:
d.1 Zones de coberta forestal densa i alta (pins, alzines, garrics).
d.2 Zones de vegetació corresponent a garriga.
d.3 Zones de vegetació costanera.
d.4 Zones humides.
0_ Generalitats del municipi de Palma 21
Una primera visió de conjunt ens revela com el territori tractat –amb una
extensió aproximada de 208,63 km²– es compartimenta en funció de
l’existència o no d’activitats antròpiques (camps de cultiu extensius amb o
sense plantacions arbòries de secà, abandonats o artigats, formació i expansió
d’assentaments antròpics, presència d’equipaments i infraestructures, esteses
de línies aèries i subterrànies, etc.).
Fauna
La gran superfície de terreny objecte d’anàlisi (uns 208,63 km²) possibilita
l’existència de tot un seguit de condicionaments per a les diferents espècies
animals tant positius com negatius. A continuació els negatius seran objecte de
comentari.
- La pèrdua de naturalitat i l’increment constant en el nivell d’artificialització
del medi, motivats tant per una activitat agrícola i ramadera, minoritària al
municipi de Palma, com per una notòria proliferació dels usos de caràcter
constructiu i residencial.
- L’existència d’una xarxa de vials rodats que potencien l’accessibilitat al medi i
que contribueixen a la degradació de l’entorn natural (abocaments
d’escombraries i restes, espais alterats i que han estat objecte d’abandó,
trànsit de vehicles, etc).
- La presència de grans extensions de camps de cultiu i, en conseqüència, la
pèrdua d’espais naturals amb vista a obtenir una major rendibilitat econòmica
de les terres.
- La clara fragmentació del medi com a conseqüència de l’establiment de
tancaments, de línies aèries i subterrànies, d’edificacions, entre altres elements
d’origen antròpic.
Agenda Local 21 Palma
Per contra, existeixen tot un seguit de condicionaments positius que
contribueixen a incrementar els nivells faunístics del medi gràcies a una sèrie de
factors entre els quals podem citar com a més importants els següents:
- El manteniment de grans extensions amb vegetació natural autòctona pròpia
del lloc, fet que afavoreix i potencia el desenvolupament de les diferents
comunitats animals.
- L’existència d’àmplies zones d’ús restringit de titularitat tant pública com
privada (vedats privats).
- La disparitat d’ecosistemes presents en el territori tractat (camps de cultiu,
cursos torrencials, platges, masses denses de vegetació, prats, costa, etc.), fet
que possibilita l’existència d’una clara diversitat d’espècies.
Inventari per grups taxonòmics
Fauna és el terme emprat per designar el conjunt dels animals que viuen en
una regió o país.
Per fauna entenem totes aquelles espècies animals en estat salvatge que
formen poblacions estables i integrades en comunitats també estables.
Deixarem fora d’aquest inventari els invertebrats, atesa la complexitat de la
seva taxonomia i el volum de les seves citacions. Però cal posar l’accent que
es tracta d’un dels grups més nombrosos tant en biodiversitat com en
biomassa.
a) MAMÍFERS TERRESTRES
En el següent inventari figuren les espècies amb una major probabilitat
d’aparició, (exceptuant les ratapinyades). Les espècies marcades amb un
asterisc (*) són les que presenten majors dificultats d’observació.
0_ Generalitats del municipi de Palma 23
Ratolí campestre: Apodemus sylvaticus
Ratolí domèstic: Mus musculus
Rata campestre: Rattus rattus
Rata comuna: Rattus norvegicus
Conill: Oryctolagus cuniculus
Eriçó: Erinaceus algirus
Geneta: Genetta genetta *
Mostel: Mustela nivalis *
Rata cellarda: Eliomys quercinus *
Mart: Martes martes *
b) AVIFAUNA
A continuació oferim un llistat de les espècies més probables i amb un rang
d’aparició elevat dins el terme. No obstant això es pot esperar l’existència
d’altres espècies potencials i que no han estat esmentades per no allargar la