Transcript
Context Històric1990-1995
- Progressió de la democràcia
- S’alleugen les tensions entre països (fi de la guerra freda, caiguda de la URSS)
- Millora tecnològica ordinadors Internet
Lars Von Trier i un grup de directors, plantegen a través d'un manifest la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogràfic.
Context cultural● La dècada dels vuitanta és quan l'Institut Danès de Cinematografia va començar a invertir en la realització de
produccions nacionals que buscarien una distribució mundial.
● Van donar suport a projectes basats en el seu mèrit artístic i no en la perspectiva comercial, com succeeix en la majoria de països.
● Va sorgir dels seixanta, ha mantingut un cert rebuig pel cinema de guions simples i repetits que forcen trames complexes sense la més mínima essència.
● Rebuig pèl cinema dirigit a un gran públic o amb gran èxit a taquilla.
Context cultural● Anys 60. Rebuix de guions simples i repetits que forcen trames complexes sense la més mínima essència.
Rebuig pel pitjor cinema comercial.
● Tot i la radicalitat del 'vot de Castedat', res del que hi ha fora d'ell és tan contundent, ni la seva aplicació, ni a la resta de la vida dels directors.
● John Cassavetes es va oblidar del trípode, de la il·luminació artificial ja prescindia per Eric Rohmer, i no limitar el guió ho feia Ken Loach fa temps, en permetre als seus actors un bon marge d'improvisació.
● Hitchcock, sense caure en la radicalitat d'Andy Warhol, va rodar en temps real la Soga, i en aquests dos casos no és que no es trenqui la linealitat temporal sinó que és estricte temps real sense muntatge.
Caracteristiques del movimentVan establir una sèrie de regles que s’anomenaven “Vot de Castedat” i que tots els directors havien de seguir.
El vot de Castedat
1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).
2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda).
3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.
4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
Característiques del moviment5. Els trucatges i filtres estan prohibits.
6. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
7. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
8. El director no ha d'aparèixer en els crèdits.
9. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).
10. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara).
11.Es caracteritzen per lluir un certificat que atorga l'autenticitat del projecte i d'un nombre de matrícula.
Principals autors i pel·lícules
1. Festen Thomas Vinterberg 1998.
2. Idioterne. Lars von Trier 1998.
3. Mifunes sidste sang Søren Kragh-Jacobsen 1999.
Principals autors i pel·lícules
Principals autors i pel·lícules4. The King Is Alive. Kristian Levring 2000.
5. Lovers. Jean Marc Barr 1999.
6.Julien Donkey-Boy. Harmony Korine 1999.
Webgrafiahttp://rmweb.ricardomartin.info/articulos/el_movimiento_dogma.php
http://www.uv.es/capelo/Dogme_95.html
http://pezbanana.net/portfolio/dinamarca-una-revolucion-cinematografica-en-cinco-autores-por-cesar-ochoa/
https://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero36/dogmala.html
http://cinecam.wordpress.com/historia-del-cine/cine-dogma/
http://temakel.net/node/397
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95
top related