ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR GENER 2019 BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº 196 El fred, enemic vital El fred, l’hivern, la neu, el gel, i tot allò que comporten, han estat representats, des de sempre, com un element hostil i, en molts arguments, poden assolir lectures simbòliques diferents. Lluny de servir de context o de decorat paisatgístic, les baixes temperatu- res poden assumir un rol cabdal i convertir-se en coprotagonistes o en agents d’una història. Així, les tempestes o ventades, el glaç, el fred rigorós, solen ser presentats com antagonistes en les aven- tures que viuen els personatges: els aïllen; són un entrebanc; min- ven les seves forces o facultats; comporten fam i malalties; o po- den comprometre la seva supervivència. Aquesta visió del fred sotsjau en força històries conegudes com El dia de mañana, El renacido, Los dientes del diablo o Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de Vladimir Arseniev. Metàfora de la vellesa La imatge de l’hivern ha estat emprada eufemística- ment per representar la vellesa. Metàfora sobreex- plotada des de l’època de Pitàgores, la senectut encarna, per a alguns, una etapa vital carregada d’absències, de soledat, de desil·lusions i de pèr- dues. La reclusió, a la qual obliga el fred, permet omplir el temps de records nostàlgics. La veu narrativa es torna introspectiva en algunes obres, o evoca el passat, per defugir un present massa dur. Els protagonistes busquen sentir-se acotxats per uns records que els fan feliços i sentir-se lliures, com a Diario de invierno, de Paul Auster. Mort glacial Les inclemències de l’hivern poden arribar a ser devastadores quan no es tenen els mitjans adequats per afrontar-les. Poden, fins i tot, convertir-se en l’expressió de la mort o d’un més enllà anihi- lador i inhòspit. El fred i la cruesa de les baixes temperatures s’enduen injusta- ment els protagonistes, malgrat haver estat criatures innocents o bondadoses. El conte de La petita venedora de llumins, de Hans Christian Andersen, El príncep feliç d’Oscar Wilde, o el desenllaç del film Titanic en són exemples. Però, abans de morir, el fred pot conduir els personatges també a una aventura metafísica. Al final d’una situació límit o acabat el seu perible vital, la consciència de l’heroi es desintegra i ell afronta el seu destí amb dignitat i serenor. La tormenta de nieve, de Lev Tolstoi o Narración de Arthur Gordon Pym, d’E.A. Poe, encaixen en aquesta idea. L’expressió dels sentiments L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben, especialment quan les emocions, o les passions, són extraordinàriament intenses, com s’esdevé a El Doctor Zhiva- go, de Boris Pasternak, o a La filla del capità, d’Alexandre Puixkin. En contrapartida, un fred intens pot convertir-se en la personifica- ció d’un temperament menyspreable, d’un caràcter inflexible, o esdevenir la transposició d’un cor tan egoista com el del protago- nista de Cançó de Nadal de Charles Dickens. El parany del fred Desafiar el fred sol comportar conseqüències tràgiques. Quedar-se retinguts en un alberg, o esperar un res- cat a la intempèrie, pot posar a prova la resistència dels més aventurers. Exploradors i escaladors són les grans víctimes dels cims i dels pols. A banda dels telenotícies, ho il·lustren obres com Everest, o Atrapats al gel, de Caroline Alexander. La sorpresa que vingué del fred La neu o el gel, de vegades, oculten grans secrets: el perill sol dormir en les seves entranyes. El desglaç, un allau, o perforar una placa antàrtica poden desvetllar un malson. El mal es manifesta en forma de microorganismes des- tructius, o de criatures salvatges i horroroses. L’abominable home de les neus, i totes les seves reelaboracions, arriben a semblar innocus, en comparació amb el que s’esdevé a En las montañas de la locura d’H.P. Lovecraft o en arguments més sofisticats com ara La cosa o Infierno helado, de Lincoln Child. El fred justicier El fred, o les temperatures sota zero, assoleixen un sentit positiu quan actuen com una força benefactora. Una gelada, una allau, o una nit al ras, a temperatures sota zero, són un recurs força em- prat davant d’una situació insostenible per al protagonista. La majoria de vegades, els dolents acaben també morint congelats, estimbats o engolits pel gel, en un acte de justícia poètica. Veure morir en Jack Torrance a El Resplandor, per exemple, lluny de deixar-nos la sang glaçada, sol produir un efecte d'alleujament, quan no d’eufòria. I és que, ja se sap, a zero graus, ni fred ni calor. DVD Dia N Ars N Aus N And N Poe JN Pui DVD Eve 910.4(99) Ale N Lov N Chi
4
Embed
ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR · L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben,
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR
GENER 2019 BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº 196
El fred, enemic vital
El fred, l’hivern, la neu, el gel, i tot allò que comporten, han estat
representats, des de sempre, com un element hostil i, en molts
arguments, poden assolir lectures simbòliques diferents. Lluny de
servir de context o de decorat paisatgístic, les baixes temperatu-
res poden assumir un rol cabdal i convertir-se en coprotagonistes
o en agents d’una història. Així, les tempestes o ventades, el glaç,
el fred rigorós, solen ser presentats com antagonistes en les aven-
tures que viuen els personatges: els aïllen; són un entrebanc; min-
ven les seves forces o facultats; comporten fam i malalties; o po-
den comprometre la seva supervivència. Aquesta visió del fred
sotsjau en força històries conegudes com El dia de mañana, El
renacido, Los dientes del diablo o Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de
Vladimir Arseniev.
Metàfora de la vellesa
La imatge de l’hivern ha estat emprada eufemística-
ment per representar la vellesa. Metàfora sobreex-
plotada des de l’època de Pitàgores, la senectut
encarna, per a alguns, una etapa vital carregada
d’absències, de soledat, de desil·lusions i de pèr-
dues. La reclusió, a la qual obliga el fred, permet
omplir el temps de records nostàlgics. La veu
narrativa es torna introspectiva en algunes obres,
o evoca el passat, per defugir un present massa dur.
Els protagonistes busquen sentir-se acotxats per uns
records que els fan feliços i sentir-se lliures, com a Diario
de invierno, de Paul Auster.
Mort glacial
Les inclemències de l’hivern poden arribar a ser devastadores
quan no es tenen els mitjans adequats per afrontar-les. Poden, fins
i tot, convertir-se en l’expressió de la mort o d’un més enllà anihi-
lador i inhòspit.
El fred i la cruesa de les baixes temperatures s’enduen injusta-
ment els protagonistes, malgrat haver estat criatures innocents o
bondadoses. El conte de La petita venedora de llumins, de Hans
Christian Andersen, El príncep feliç d’Oscar Wilde, o el desenllaç
del film Titanic en són exemples.
Però, abans de morir, el fred pot conduir els personatges també a
una aventura metafísica. Al final d’una situació límit o acabat el seu
perible vital, la consciència de l’heroi es desintegra i ell afronta el
seu destí amb dignitat i serenor.
La tormenta de nieve, de Lev Tolstoi o Narración de Arthur Gordon
Pym, d’E.A. Poe, encaixen en aquesta idea.
L’expressió dels sentiments
L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc
d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants
quan es retroben, especialment quan les emocions, o les passions,
són extraordinàriament intenses, com s’esdevé a El Doctor Zhiva-
go, de Boris Pasternak, o a La filla del capità, d’Alexandre Puixkin.
En contrapartida, un fred intens pot convertir-se en la personifica-
ció d’un temperament menyspreable, d’un caràcter inflexible, o
esdevenir la transposició d’un cor tan egoista com el del protago-
nista de Cançó de Nadal de Charles Dickens.
El parany del fred
Desafiar el fred sol comportar conseqüències tràgiques.
Quedar-se retinguts en un alberg, o esperar un res-
cat a la intempèrie, pot posar a prova la resistència
dels més aventurers. Exploradors i escaladors són
les grans víctimes dels cims i dels pols. A banda
dels telenotícies, ho il·lustren obres com Everest, o
Atrapats al gel, de Caroline Alexander.
La sorpresa que vingué del fred
La neu o el gel, de vegades, oculten grans secrets: el
perill sol dormir en les seves entranyes. El desglaç, un
allau, o perforar una placa antàrtica poden desvetllar un
malson. El mal es manifesta en forma de microorganismes des-
tructius, o de criatures salvatges i horroroses. L’abominable home
de les neus, i totes les seves reelaboracions, arriben a semblar
innocus, en comparació amb el que s’esdevé a En las montañas de
la locura d’H.P. Lovecraft o en arguments més sofisticats com ara
La cosa o Infierno helado, de Lincoln Child.
El fred justicier
El fred, o les temperatures sota zero, assoleixen un sentit positiu
quan actuen com una força benefactora. Una gelada, una allau, o
una nit al ras, a temperatures sota zero, són un recurs força em-
prat davant d’una situació insostenible per al protagonista. La
majoria de vegades, els dolents acaben també morint congelats,
estimbats o engolits pel gel, en un acte de justícia poètica. Veure
morir en Jack Torrance a El Resplandor, per exemple, lluny de
deixar-nos la sang glaçada, sol produir un efecte d'alleujament,
quan no d’eufòria. I és que, ja se sap, a zero graus, ni fred ni calor.
DVD Dia N Ars N Aus N And N Poe JN Pui DVD Eve 910.4(99) Ale N Lov N Chi
Todo lo que querías saber sobre bitcoin, criptomonedas y blockchain
y no te atrevías a preguntar
Carlos Domingo
Benvolguda Dra. Brondeeri,
Fa uns dies em vaig reunir amb tota la família per celebrar les festes de Nadal i el
meu cunyat va començar a parlar de les criptomonedes. Em va agafar desprevingut
i, quan vaig preguntar-li què era allò, em va deixar anar una llarga arenga, tot fent el
fatxenda i presumint d’haver invertit en bitcoins. Com que no estic resignat a que-
dar com un brètol davant la família, necessito que em recomani alguna lectura ràpi-da i amena sobre aquest tema. Així podré recuperar l’honor perdut i, de passada,
venjar-me del meu cunyat, quan ens tornem a trobar per fer la calçotada!
Molt agraït.
Eusebi Masduell Gràcia
Benvolgut Eusebi,
Comprenc la seva situació. Alguns cunyats (i cunyades) poden arribar a ser terri-
bles! Bromes a part, ara està de moda parlar del bitcoin en totes les reunions
(especialment si són familiars). Hi ha moltes opinions contraposades al voltant de
les criptomonedes. El meu equip i jo li recomanem el llibre de Carlos Domingo
Todo lo que querías saber sobre Bitcoin, criptomonedas y blockchain y no te atrevías a
preguntar. El títol és prou eloqüent, l’estructura facilita la comprensió del contingut
i l’estil de redacció és entenedor i agradable. Creiem que és just el que necessita
qualsevol que vulgui posar-se al dia sobre aquest tema en un temps rècord. Per
cert, vigili molt en què esmerça les seves energies i els seus estalvis! Ah i... Feliç