Xiquets i xiquetes davant la tortura taurina: “han eixit amb atacs d’ansietat!!!”. Aquest relat està construït amb diversos testimonis directes del que passà i utilitzant les seues paraules, pràcticament sense variacions: “Vergonyós el que ha passat hui!!! M’enamora el món del bou, però aquesta nit ha estat lamentable. Els animals dels calaixos estaven en MOLT MAL ESTAT!!!!!! Llàstima de 30€ gastats per a veure’ls eixir caminant i patir una hora de malestar. El majoral no ha sabut fer be el seu treball!!!! Vergonya descabellar un bou sense avisar per megafonia les persones que no volien veure-ho. Damunt, haver de veure com el sacrifiquen al huité o nové intent. I, després d’aquest espectacle, el manso: vergonya, vergonya, vergonya. Un dels bou l’ha envestit, l’ha tombat i s’ha acarnissat amb ell. M’entre el bou envestia, el majorat l’ha pres a fuetades, en lloc de cridar el ramat per a que l’allunyara. No podem defensar el que és indefensable. FALTA DE PROFESSIONALITAT!!! I LA MALA PREPARACIÓ DELS MANSOS!!! VERGONYA!!! Ja marxant de la plaça amb el cotxe, la gent continuava xiulant. Medetauro, deixes molt que desitjar. Cada any pitjor. Aquesta empresa no representa els taurins, només el seu negoci. Entrades pels xiquets i xiquetes a preu d’adult: 8 anys, 10€. I, després, que hagen de veure el que han vist. Sent molt dir que aquesta nit he sentit pena. Pena per eixos animals, no tinc paraules per a dir la ràbia i impotència que he sentit de veure com d’incompetents han estat movent el ramat. Dos bous morts en 10 minuts. I sent molta vergonya de veure quina classe de persones organitzen un esdeveniment que està ple de xiquetes i xiquets, que eixien de la plaça plorant. Hem eixit quan passà allò del manso. Sapigueu que moltes persones hem posat una fulla de reclamacions. Els nostres fills i filles han eixit amb atacs d’ansietat!!!!! a veure com dorm la xiqueta aquesta nit. Una vergonya. Normal que ens vagen a llevar la festa. Vergonyós.” Els fets es produïren el dimecres 20 de juliol de 2016, a la “tradicional de la fira de juliol”. Les víctimes de la tortura taurina són transportades cap a la mort en una espècie de sarcòfags anomenats calaixos, que els immobilitzen totalment per a impedir que es lesionen quan intenten fugir i, sobre tot, que es trenquen les preuades banyes. La desencaixonada, aleshores, es fa cada vegada que trauen els animals dels calaixos per a tancar-los als corrals de la plaça. I, fa uns pocs anys, la decidiren convertir en espectacle “tradicional”: la fan des del mig de la plaça, cobren entrada, omplen les grades de públic i augmenten el risc de lesions i mort, l’estrès i el patiment dels animals. Amb una maniobra normal, la porta del calaix s’obre a la boca dels corrals i, com que els animals van “empaquetats” d’un en un, es pot fer de forma molt controlada. Quan els solten al mig de la plaça, pateixen el que tornaran a patir després: es troben de sobte al mig d’un lloc estrany i envoltat de estímuls que poden entendre com a una amenaça. Poden envestir el calaix i les barreres i fer-se mal, es poden enfrontar amb els altres bous i poden atacar les persones i els mansos que els han de conduir cap als corrals. En aquest cas, un bou patí lesions que el convertiren en inservible per a la tortura i decidiren matar-lo allà mateix, davant d’un públic entre el que es contaven moltes xiquetes i xiquets. Ho feren sense fer cap avís previ, suposadament amb el ganivet de rematar o “puntilla”, una i altra