LA IL·LUMINACIÓ
Tots aquests elements relatius a la il·luminació tenen una
importància cap dalt en fotografia, en cinematografia i en
productes televisius de tota mena i en les arts escèniques.
Llum natural: la llum natural es pot modificar amb filtres,
reflectint-la o difonent-la.
La llum a part de ser l'element bàsic que ens permet obtenir
imatges també és un material més de la imatge que ens pot ajudar a
conferir un aspecte o d'altra allò que s'estigui fotografiant o
gravant. La llum pot dibuixar noves formes, o destacar elements
d'un objecte o d'un espai, donar-li unes característiques o
d'altres provocant-hi ombres o fent que no n'hi apareguin.
Complements
Làmpades, suport i complements
EQUIP IL·LUMINACIÓ
Flood
PAR
spot
antorxa
MALLES METÀL·LIQUES: que distribueixen la intensitat del focus
de llum.
GASA: redueixen la intensitat del focus de llum.
VISERES i CONS: per a orientar o concentrar la llum.
FILTRES: normalment són de vidre o plàstic per a variar els tons
del focus.
DIFUSORS: fulles de material translúcid, per difondre la
llum.
PANTALLES: planxes sobre les que rebota la llum
PLANTILLES: per a projectar ombres.
BANDERES: làmines metàl·liques que es posen davant de les llums
per limitar l'àrea de llum projectada.
PARAIGÜES: amb superfície interna reflectant, proporciona llum
tova.
SUPORTS: trípodes, trípodes amb perxes, pinces, etc.
FLAIX: El flaix és una de les llums artificials més utilitzades
per a solucionar puntualment la baixa lluminositat d'una
escena.
TORXES: són unitats de quars portàtils que permeten treballar
aguantant-los amb la mà
PAR: Tenen la superfície en forma parabòlics.
DIFUSOR: làmpada allargada dirigida a l'interior d'un
l'aparell.
REFLECTOR RECTANGULAR: la làmpada és allargada i proporciona un
feix de llum ampli i uniforme.
REFLECTOR DE QUARS: permeten enfocat on es vulgui.
FLOOD: és una làmpada de tungstè a dins d'un reflector en forma
de plat.
SPOT: és un aparell il·luminació que emet un feix d'amplada
variable
DISSENY DE LA IL·LUMINACIÓ
Incidència o combinació d'altres llums
-LLUM PRINCIPAL-LLUM SECUNDÀRIA-LLUM COMPLEMENTÀRIA
Naturalesa de la font lluminosa
-TIPUS DE FONTS-COLOR DE LA LLUM
Grandària i potència de la font
-INTENSITAT-COBERTURA
Direcció de la llum
-FRONTAL-INFERIOR-SUPERIOR-ZENITAL
Forma de propagació de la llum
-DIRECTA., Prové d'una font de llum forta i normalment allunyada
de l'objecte.
-DIFUSA. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció
uniformement. Això s'aconsegueix amb un difusor col·locat davant la
font de llum.
-REBOTADA. Per mitigar la intensitat de la llum, utilitzar
reflectors, pantalles perquè reboti.
-FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa
es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que
il·luminaran l'escena.
Col·locació del punt de llum
-FRONTAL O ANTERIOR-TRES QUARTS-LATERAL-SET OCTAUS
Frontal superior
Frontal interior
contrallum
zenital
Set vuitens
lateral
silueta
Tres quarts
frontal
Col·locació de la font de llum
Disposició de diferents fonts de llum
Forma de propagació de la llum
Llum principal secundaria i complementaria
Il·luminació figura i fons
Llum principal i secundaria
Matís d’ombres amb pantalla
Llum difusa
Llum rebotada
Llum directe
SESSIÓ D’ESTUDI 1 Il·luminació de retrats
Manipular els rostres i les expressions: Destacar les faccions
de la cara, fer que la cara sigui més estranya, fer que no es vegin
totes les faccions...
Jugar amb la persona i l'espai on es troba:Destacar parts de
l'espai, fer que semblin més petits, més grans, més tancats o més
oberts, jugar amb les ombres que la figura projectiu...
Provar diferents maneres de fer arribar la llum sobre el
subjecte: Directe, difosa, rebotada, filtrada.
Provar diferents tipus de col·locació del focus segons les
pautes i els dissenys il·luminació
Realització d'un conjunt de retrats experimentant amb diferents
tipus il·luminació. S'han de provar els elements comentats sobre
l'ús de la llum i el disseny del muntatge il·luminació.
SESSIÓ D’ESTUDI 2 Il·luminació d’objectes
Realització d'un conjunt de fotografies d'objectes experimentant
amb diferents efectes de llum. S'han de provar els elements
comentats sobre l'ús de la llum i el disseny del muntatge
il·luminació.
Fer que la llum delimiti el contorn d'algun element.
Fer que un cos sembli més llis, més gran, més ple fent que la
il·luminació sigui uniforme i provingui de diferent punts per
evitar que es generin ombres.
Fer que es vegin o destaquin els volums d'un element amb una
il·luminació generi ombres.
Ressaltar una figura d'un conjunt o d'un espai per donar-li
importància.
Generar ombres amb llum dura i després llum tova.
Experimentar amb tot tipus de col·locació, filtres, jocs entre
elements i les seves ombres, etc.
Destacar les textures o rugositats de les superfícies o de
substàncies, aplicant un tipus il·luminació que generi ombres.
Generar ombres en l'objecte mateix o fer que aquest projecti les
seves ombres per produir noves formes.
També es pot donar d'altres sensacions a les superfícies: més
uniformes, més gastades, més noves i poc gastades, més artificials,
més netes, més brillants, més rugoses, amb color més viu...
REPRESENTACIONS DEL COS EN FOTOGRAFIA
Construcció d'estereotipsLa fotografia ha servit per a
construir, visualitzar i potenciar determinats estereotips del
cos.
Les formes i els moviments del cosLa fotografia no només s'ha
interessat per l'aspecte físic del cos per a conformar i mostrar
determinats canons estètics.
Discurs moral i políticLes formes d'expressió del cos, la manera
de mostrar-lo, la manera de moure'l, no són exemptes de contingut
moral i ideològic.
Espai de crítica i discurs identitariAltrament la fotografia
també ha servit per a desmuntar determinades representativitats
morals del cos.
El cos amagatTambé podem dir que determinats aspectes del cos
han estat amagats per la fotografia.
v
L'ÚS DE LES MANS EN FOTOGRAFIA
Per a analitzar amb més profunditat l'ús que s'ha fet del cos en
fotografia n'agafarem una sola part: les mans.
DISCUSSIÓ SOBRE L'OBRA DE SHIRIN NESHAT
La història de Shirin Neshat és la d'una dona nascuda al 1957 a
Qazvin (Iran), que actualment viu i treballa a Nova York, des de
que va escapar de la revolució islàmica del seu país d'origen. La
seva obra narra el retorn de Neshat al seu país després d'una
absència de setze anys. Davant d'aquest encontre, Neshat, que està
sorpresa del paper que exerceixen les dones en el seu país,
decideix reflexionar, a través del seu projecte artístic, en torn a
qui és i qui hauria pogut ser.
El tema principal de la obra és la recerca a l'entorn a si
mateixa, aquesta reflexió parteix del retrat de les dones que es
van quedar a l'Iran. Les dones i els homes que viuen a l'Iran i els
viatgers que hi van saben que les mans i els ulls són les úniques
mostres del cos femení que queden al descobert. En el cas dels
homes, la barba i el pèl són els elements que defineixen la seva
imatge.
La majoria de vegades ella és la retratada en les fotografies.
Shirin investiga sobre la representació que es té d'Orient i de la
identitat femenina a l'Islam. A Occident, el destí de les dones
iranís es la resignació a una vida dedicada a la família.
En les seves imatges conflueixen la bellesa i l'horror, la
fantasia i l'odi. L'equilibri i la serenitat del rostre per un
element inesperat, transformant-lo en tristesa i duresa. Els jocs
de la visibilitat i invisibilitat són recurrents, com la escriptura
de versos farcís que vela el rostre de l'artista. En tots aquests
jocs la part visible dol cos de les dones pren un sentit especial.
La cara i les mans són els elements que destaquen i que sobresurten
del negre.
No és el dramatisme allò que persegueix Shirin Neshat que
treballa amb estereotips, generalitzacions i prejudicis; utilitza
els clixés mediàtics establerts, signes que ella mateixa
reconstrueix i rols que simula com el de la dona coberta amb el
mirall del 'fonamentalisme' confós amb allò islàmic. Els seus
treballs s'han vist en biennals, exposicions i galeries de tot el
món. Les seves obres no han estat exposades a l'Iran.