Visions i cants s. buñuel i a. moreno

1. VISIONS I CANTS
Joan Maragall
Sara Buuel Alvarez, Alba Moreno Pearrubia 2 BAT. B
2. NDEX

• AUTOR 3. MOVIMENT LITERARI (MODERNISME) 4. EL VITALISMEI EL NACIONALISME 5. LOBRA, VISIONS I CANTS 6. LES VISIONS:

- El mal caador
- Joan Gar
- El comtearnau
- La fi denSerrallonga
- Lestimada de Don Jaume
7. JOAN MARAGALL
Joan Maragall(Barcelona, 1860-1911), conegutpopularmentcom a poeta, s tamb autor d'assajosd'intersideolgic, cultural i poltic, i de traduccions. D'esperitromntic i partcep del moviment modernista, la sevateoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols t una significaciestticasin tamb humana, ja que entn el fetpoticcom a manifestaci natural, no elitista, prxima a la societat i capad'influir-hi. La sevaproduccipoticacomptaambpoemes tan difososcomCant espiritual,El cant de la senyera,La vaca cega,La sardana,Oda a EspanyaiEl comte Arnau. Destaquen les sevestraduccions de Goethe, Novalis, Pndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la SetmanaTrgica (1909), i gaireb sol entre elsintellectuals, reacciona ambelsarticlesAh, Barcelona...,La ciutat del perdiL'esglsia cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. ProclamatMestre en Gai Saber (1904), foumembre fundador de la SecciFilolgica de l'Institutd'EstudisCatalans.
8. EL MODERNISME
El Modernismeliteraris un moviment que es don aCatalunyaa la darreradcada delsegle XIXi durant la primera delXX.
Les sevescaracterstiquesprincipalssnl'afany per la musicalitat, la presncia de lanaturai d'allusionsalssentits, i la recerca de labellesa perfecta per fugird'unarealitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritableexistncia, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacionsquotidianes.
A Catalunya, el Modernismeadquireix una dimensi reformadora i revolucionria. No es tractasols de modernitzar, sin tamb de contraposar-se a una societatimmobilista i antiquada.
Lapoesiamodernista rebutjava la tradicijocfloralesca i enllaambelscorrentspoticseuropeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc.
9. EL VITALISME I EL NACIONALISME
La poesia de Joan Maragall passa per diverses etapes, per, sempre es mant fidel a dos corrents que caracteritzen els seus versos: el vitalismei el nacionalisme, situats en lmbitcom del modernisme.

• El vitalismes un corrent que rebutjalexplicaci mecanicista de la vida, imposadapelpositivisme, i reclama una explicacidelsacteshumans que escapi a la mera influncia de lambient, la raa, etc. 10. El nacionalismes un corrent que, al marge de la ra, prendecisionsespontnies que traspuen el desig, lalegria, el moviment i la vida en suma. s la formulacidundesig i no dunaproposta poltica concreta.

VISIONS I CANTS,lobra
Visions i Cants cont vint-i-set poemesagrupats en tres parts: Visions, Intermezzo i Cants. La part central -Intermezzo- cont catorzepoemes en qu es reflexiona sobre el pas del temps al llarg de lany. Shirepassenfestespopulars i esdevenimentsquotidians, de manera que podemllegiraquestspoemescom una incursi en la quotidianitat del present i les sevesalteracions, les festes. A partir daquestareflexi sobre el present, el llibre es desplegacap al passat -Visions- i cap al futur -Cants. Les Visions recullen cinc personatges del passathistoricollegendaricatal i els Cants contenen crides eufriques a una juventut que ha de construir sobre unes bases noves.
11. VISIONS
Les Visions sn un compost de narracions en vers que recullencinc personatges del passathistoricollegendaricatal. Aquestspoemestenen una estructura molt variada i poc convencional. Lalternana entre la veu del narrador i la delspersonatgessinteressant, perquprogressivamentaquestessimposen sobre aquella.
Elspoemes que componen les Visions sn el El mal caador, Joan Gar, El comte Arnau, La fi denSerrallonga, Lestimada de don Jaume.
Els dos primerspoemes, una veu narrativa omniscientsapodera de la histria i noms hi ha un breuintercanvidialogat. En La fi denSerrallonga, en canvi, no hi ha narrador i per tantlestructuras la dun poema dramticamb dos personatges. En El comte Arnau es dna una gran varietat de veus, que laproximensovint a una obra dramtica o al llibretabans, la versificacismoltlliure.
12.

• Visions i elsseuspersonatges:

Les Visions se centren en personatgessubversius, trangressors: El mal caador ha coms un pecatdimpieat (abandonar una missa per perseguir una llebre endiablada); Joan Gar ha trencatelsseusvotsmonsticsviolant i assassinant la joveRiquilda; El comte Arnau s un personatge amoral que sedueix una monja ambnocturnitat i tradora, i Serrallongas un bandoler que ha comsels set pecatscapitals. Totsquatrepersonatges han transgredit la lleidamor i totsquatre, doncs, serancastigats: el Caador, correntsensedescansrere la llebre; Gar, degradant-se a la condici animal; Arnau, vagantcom a nima en pena sense poder morir, i Serrallonga, essentexecutat. En totsquatre, per, el cstig no setern: el Caadormant una mirada de pietat en el seucrrerincessant; Garsperdonat per una veudinnocncia; Arnau acabarredimit en lltimapart del poema (no publicada a Visions i Cants sin a Seqncies), i Serrallongainvocarmaliciosament la creena en la resurrecci de la carn per manifestar alshomes la inutilitat de la pena que li imposen.
13. EL MAL CAADOR
14. Assumpte
Un caador que escoltava missa davant una ermita, vei passar de sobte una llebre enorme molt a prop seu, i, per tal de poder-la caar abans no s'escaps, deix a mitges el cerimonial sagrat i sort corrents amb els seus gossos a perseguir la pea. Per aix, per haver ofs Du deixant la missa sense acabar, el Cel el condemn a perseguir la llebre eternament per sense assolir-la per ms que corregus.
15. El personatge
El personatge principal s el caador el qual, avar, surt corrents just en el moment en que la missa inicia lanomenat Corpus Christi, lentrega a Du. Representa, doncs, l'avarcia i el despreocupament cap a la seva acci: abandona el moment de missa on lhostia es consagrada.
16.

• Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:

Aqu podem veure com la condemna del caador no serveix per escarmentar-ho i ell sen riu ja que la seva avarcia i el seu afany per la caa no el deixen veure ms enll i, encara sent castigat corrents tota la vida, ell senorgulleix i no sen penedeix.
Corres i correras.Maimst'aturaras.Aquestas la sentencia.
Doncs, corro i correr.Maimsm'aturar.Alegra s la sentencia.
17. JOAN GAR
18. Assumpte
Joan Gar, un fra penitent a la muntanya de Montserrat, sedueix, viola i mata Riquilda, que se lhi a presentat per temptar-lo; el crim li fa perdre la seva condici i dignitat humanes i es castigat a convertir-se en una fera salvatge. A la fi, s redimit per una veu d'innocncia.
19. El personatge
A Fra Joan Gar se limposa el poder de linstint de manera irresistible i el converteix en vctima de si mateix i els seus actes. Fra Joan Gar, doncs, mostra ser un personatge feble a la carn, ja que no s capa de resistir-se a les temptacions a les quals ha sigut exposat. No obstant, acaba penedint-se dels seus actes ja que a lhora de fer-los ell havia perdut per complet el seny: s a dir, deixant de banda lacte malvol, Fra Joan Gar mostra una faceta tendre, duna persona bona i penedida.
20.

• Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:

En aquest vers podem observar com el diable disfressat de Riquilda intenta seduir a Joan Gar i aquest, amb totes les seves forces, intenta no acostar-se ni caure en la temptaci. No obstant, el desig de la carn el faran caure. Podem veure la seva feblesa referent al plaer carnal.
Fra Joan dintre la covaestavafentoraci:
Riquilda se li presentavestida de temptaci.Fra Joan clou les parpelles,ms la veu contra-claror.
21. En aquestfragmentpodemveurecomFra Joan Garja ha coms el pecat (s a dir, ha matat a Riquilda) i es comena a posar nervis per lactefet: les cames li tremolen i aixs simbol duninici de penediment.
Desprs del pecattant gran
ell resta boca-terrosa.
Riquildastimbesavall,
Montserrat snt de boira.
FraGarveuelsabims
i les cames li tremolen.
En aquestfragmentpodemveurecom les veusdinnocncia salven a Fra Joan Gar del cstigimposat: el perdonen perquaquestja ha compls, jashapeneditsuficient per elsseusactes. Podemveure el carcterpenedit i bondads.
Al capd'anys de terrejarsent una veud'ignocencia:Aixeca-t, Joan Gar:la tevasortscomplerta:japotsallsulls al cel,que jalstensprouplens de terra.
22. EL COMTEARNAU
23. Assumpte
Arnau, volaconseguir a Adalaisa, labadessa del convent de Sant Joan. En un primer moment, lextremaespiritualitatdellaimpideix que Arnau assoleixielsseuspropsits; les veus de la terra li retreuen del fracs. En un segonmoment, Arnau rapta a Adalaisadurant la nit; les veus de la terra celebren el triomf del comte i li confereixen la categoria de sobrehome. La relacidArnau i Adalaissapotestablir-se per fi, per en el regne de la nit, smbol del mnultraterrenal. A la fi, en descobrir Arnau que ella estembarassada, i veientlinfant que ha de venir com una restricci a la sevallibertat i al seumaterialisme individualista, labandonasensecap mena de recana.
24. El personatge
El comte Arnau mostra ser, en tot el transcurs del poema, un personatge materialista i atent a linstint, segur de la sevavoluntat i el seu poder, lliure i individualista. Un personatgeavar que deixa de banda elssentiments i lamorpelsdems i es converteixen una persona egocntricai ambmalcia.
25.

• Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:

El comte Arnau no es lleva,tampoc no se'n va al llit,que corre i corre sempre,i sempreambmsdelit.
No segueixnord ni via,que va d'en i enll.Arreuonpassa, mira:no es cansa de mirar.
No hi ha res que el deturi,que corre com el vent:si algundestorbl'afronta,l'abatd'uncop, rient.
En aquestfragmentpodemveurecom Joan Maragall descriu al propi comte Arnau: remarca el seuindividualisme, ellslliure, fa el que vol, no pensa en ningsin, noms, en ellmateix.
26. Totes les veus de la terra - s'hi van arremolinar; pro de seguidal'infantpes en el ventred'Adalaisai els va tornar a la terra. I digu Arnau: "Coms'haespessitta figura!La boca et surtenforavida i dura: demana per l'infant. S'hadeformatta cinturai el teuesguard al celsmenysbrillant.Ja et lliguen a la terraproufortsllaos...Doncs, en la terra et deixo... I, ara, adu.-Arnau, si jo era teva, no eres meu!
-Jo scsolsdelsmeusbraos i elsmeuspassos".
Aqu podemveurecom el comteambelsseusactesensmostra la sevapersonalitat: no li interessalAdalaissa, es deixa embaucar per les seveslleis i les veus de la terra: treudefectes a labadessadiscriminant-la i remarcant el seu carcter dhomefidel a si mateix.
27. LA FI DEN SERRALLONGA
28. Assumpte
En Serrallonga ha sigut tota la seva vida un bandoler i el poema es remonta en el moment en que aquestsestconfesant. Ellcomena a recordar tot el que ha fet al llarg de la seva vida per lliurar la sevanima, i senpenedeix de totmenys del pecat de lamor. Maragall enssitua en el moment final de la vida denSerrallonga, quan es troba pres a punt de ser ajusticiat i fa una repasada, amb el confesor, dels set pecatscapitals.
29. El personatge
El personatgedaquest poema fa referncia a Joan Sala, un bandolercapdunaquadrilla que va actuar a principis del segle XVII per tota Catalunya, i el valor i la fama que va adquirir en el poble el van convertir en un personatgemtic i admirat.
En Serrallongas un personatgejusticier que actuapelseucomptedavant del greulle de les difernciessocials, s a dir, robavaalsrics per donar-hoals pobres. T un orgull que es converteix en un valor vital que remarca una fora individualista, una fora que li permetanar en contra de les forcescentralistes de la monarquiaespanyola. El seupecatsconnotatiu per lagressivitat que mostra, perestdotatpelvitalisme: el mal que provoca en elsaltres el fa sentir b. Ellenveja i volcorrompre la glriadelsaltres, daquells que tenenms. s un home avarper, alhora, mostratindresentimentsdavant una dona que el fan convertir-se en un home diferent, ple de peresa.
30.

• Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:

s una cosa dola i fa alegriaveure un enemicalspeus ben manillat!I fer mal! I fer mal! All era viure:destruir sols per gust i per voler;sentir plorar tothom i poder riure...Ser comrei de dolor... sbell, a fe!
Aqu podemveurecom en Serrallongamostra el seucarcter vitalista i la sevaagressivitat: ellmateix confesa com li fa alegriaveurealsseusenemicsderrotats i dolorits.
31. - He estatavar: mai he tingut de sobra,sempre he anat per ms al camral;per molt que posses, sentia'm pobrei amb la por d'anar a raure a l'hospital.Ai! La cobdcia no emdeixavaviure,era ro pelsaltres i per mi:per un parell de bous, per una lliura,hauriafetdeuhores de cam.
En aquestvers, en Serrallonga declara la seva avarisia i mostra el seu penediment: podem veurecomellmateixreconeix que hovoliatot per a ell i per aquella gentnecessitada i que totseguiasentpoc.
En aquestfragmentpodemveurelestimaci i lamor que sent el protagonista que, no obstant i ser una persona avar i individualista, mostratindre un autnticsentimentdestimacap un altre persona, que volambbogeria.
I el tracteambnaJoana, no sinjriaque clama tamb a DuNostreSenyor?Acusa't: - Pare, no!... no fouluxria,sin una veritableestimaci.
32. LESTIMADA DE DON JAUME
33. Assumpte
L'estimada de Don Jaume s una composici que fa referncia al reiJaume I el Conqueridor i a la conquesta deMallorcaque ellmateixencapall'any 1229.
Maragall tracta aqu l'illa de Mallorca com si talmentfos una dama, com si el rei Jaume en fosl'amant i com si l'expedici militar fos una aventura de conquesta amorosa. Les equiparacions de l'amorhum i l'amor per una terra es manifesten en elsdesitjs del reid'anar a cercar amb la flota la seva estimada, quanguerreja contra elssarransambvalentia, i quanenalteix les dolors de la terra mallorquina. El poema acaba amb la mort del rei, moltsanysmstard, aValncia. saleshoresquan, cam del seusepulcredefinitiu aPoblet, el sobirrecorda la conquesta de joventut i dirigeix la vista cap a la platja i la mar comtractant de poder veure la sevaterrams estimada.
34. El personatge
Com a personatgehistric, Jaume I ha estatmoltmitificat per laRenaixenai el nacionalismecatal, totconvertint-lo en un smbolpatritic de les virtutsheroiques i el coratged'un bon sobir; provad'aixsque sempreva ser el reicatalmsfams i recordat. Don Jaume, a lobra, queda com un personatgevalent i moltpatritic, heroi i conqueridordelsseusideals. s un personatgea quiDu li perdona les morts que causa ja que han esdevingutdunacteheroici duna ofrenda al propi Du.
35.

• Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:

Don Jaume t una estimada
que ben jove el va emprendar.
L'estimada de Don Jaume,
una terra sobre el mar.
No ms de sentir parlar-ne
ja en va quedar enamorat.
Diu alsbarons que l'ajudin,
que la volanar a cercar .
En aquestfragmentpodemveurecom Maragall presenta a Don Jaume i a la seva estimada, lilla de Mallorca. Podemveurecomlautor del versensmostralamor incondicional que sent per la terra mallorquina i les ganes daquestrei per conquerirlla.
36. L'illa es toma tota roja
i el cap del reinimbatd'or .
Ell, quan posa el peu en terra,
jase'nsent conquistador .
En terra posa la planta
i en el cell'esguardpiads.
La terra la volpelcel,
el rei Jaume d'Arag.
Per'xosalt de msalada
que no totselsseusbarons,
i per'xoelsulls li blavegen,
i per'xo t el captant ros.
En aquests versos es veuclar el sentimentpatritic del personatge (el color roig i dorat que reflexa el sol en el cabell del rei fan referncia a la senyera) i, de nou, lafanydaquest per conquerir la terra. Tamb es veu el sentimentdiv, un sentimentpelqual el rei Jaume lluitar a mort.
Semprems hi ha pensat
en Mallorca cristiana:
ni elsgransamors de Valencia,
ni els de Murcia, ni capaltre,
li han fetperdre la memoria
de la dolailla daurada.
En aquestfragment, observem el sentimentetern de Jaume I cap a la seva illa mallorquina. Ellmateix recalca que sempre la tindr sota memoria i que mailoblidar.