EL VERB: TEMPS Forma i aspectes generals. El mode indicatiu El present L’imperfet El passat simple i el passat perifràstic El perfet d’indicatiu El mode subjuntiu El present L’imperfet L’imperatiu El futur. El condicional. • Oracions de condicional
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
EL VERB: TEMPS Forma i aspectes generals. El mode indicatiu
El present L’imperfet El passat simple i el passat perifràstic El perfet d’indicatiu
El mode subjuntiu El present L’imperfet
L’imperatiu El futur. El condicional.
• Oracions de condicional
Forma i aspectes generals
Paradigmes dels verbs regulars
REMARQUES GENERALS
La velarització Verbs de la 2a conj. que afegeixen al lexema un so velar
representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps: Acabats en
Verbs de conj. mixta: fan el ger. i l’imp. d’indi. com un verb de la 3ª, i la resta de temps, com un verb de la 2ª conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...
Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nàixer/néixer, traure/treure
Ésser s’empra en registres formals i com a nom. Ser, en la resta de casos. L'AVL els tracta com a sinònims.
Compondre # Composar: Compondre música, un conjunt d’elements...:
Ha compost una òpera preciosa. Els ossos componen l’esquelet.
Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.
REMARQUES GENERALS Verbs 2a i 3a conj. el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s,
-g > -es en la 2a pers. sg.:– Meréixer > mereix-er > tu mereixes– Véncer > venc-er > tu vences– Cosir > cos-ir > tu cuses– Llegir > lleg-ir > tu lliges
Alguns verbs 3a conj. pura: O > U en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a pl.): bollir, cosir, collir, escopir, sortir (i compostos):
– Cosir > cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen Vestir o teixir: E > I en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a
pl.) quan es conjuguen seguint el model pur -també es poden conjugar com a incoatius-:
REMARQUES GENERALS Altres verbs que es poden conjugar com a purs i com a
incoatius: acudir(canvi semàntic), brunzir, consentir (segons alguns manuals), llegir, lluir (canvi semàntic), mentir, engolir, afegir, fregir, renyir o escopir.
– No se li acut res més (pur) / Mai acudix a hora (incoatiu).– El sol lluu (pur) / Ell lluïx una arracada (incoatiu)
Són purs: sentir, pressentir, ressentir-se, sortir
PERÒ són incoatius els derivats assentir, dissentir i assortir
Poder i voler: O > U en 1a sg. pres. indi., tot el pres. de subj. i l'imperatiu:
– Jo puc i vull– Jo puga / vulga, tu pugues / vulgues...– Pugues (tu), vulgues (tu)...
EL MODE INDICATIU
USOS:
Comporta una idea de realitat o d'objectivitat, independentment del temps en què s'utilitze.
Ara plou. L'any passat viatjàrem a Berlín. Demà anirem a la manifestació
PRESENT D’INDICATIU Usos:
Accions ocorregudes en el present: Ara estudiem els verbs en valencià Conceptes intemporals: Diferència no significa desigualtat Fets habituals: Cada dia es desdejuna amb un te amb llet Present històric: El vot femení s’instaura a l’estat l’any 1931 Fets futurs segurs: Demà vaig al metge Fets futurs després d’un si condicional: Si demà vas al concert, m’ho dius
PRESENT D’INDICATIU Usos que cal revisar:
La perífrasi ESTAR+GERUNDI implica reiteració, acció duradora i estat: Hui està fent guàrdia Estic fent el dinar
PERÒ, si l'acció referida implica un present, és incorrecte emprar la perífrasi: Després de la reclamació, ara estudien la
proposta (*estan estudiant)
Quan parlem d'això, ja sabem a què ens referim (*a què ens estem referint)
PRESENT D’INDICATIU: paradigma regular
Recordeu els models de la 3ª conj. pura i incoativa: jo dorm/jo servisc
IMPERFET D’INDICATIU USOS
Acció habitual o repetida en el passat, sense especificar la durada:
De jove llegies més, veritat? Marc d’acció més duradora que altra:Quan estava a la presó va aprendre català Valor de passat (simple o perifr.):Pocs dies després moria (va morir) Desig o cortesia:Volia prendre una infusió, per favor Confirmacions o recordatoris d’informacions ja donades:
Podria dir-me quina adreça era? Ficcions: Anit vaig somniar que viatjava a Xile
IMPERFET D’INDICATIU:particularitats
Recordeu les particularitats: Verbs acabats en –URE:
U>v: beure-bevia Desapareix la u i es posa dièresi en 1a, 2a, 3a
sg. i 3a pl. i accent en 1a i 2a pl.: plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen.
U>i consonàntica: veia, véiem... Verbs 3a conj. dièresi en 1a, 2a, 3a sg. i 3a pl.
i accent en 1a i 2a pl.: produïa, produïes, produïa, produíem, produíeu, produïen.
Alguns verbs canvien la vocal del lexema: riure-rèiem; traure-treia
Verbs acabats en –DRE> perden “d” excepte en el futur, el condicional i el perirfàstic: romaníem
IMPERFET D’INDICATIU: paradigma regular
PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC
USOS Expressa accions acabades en un
període de passat. Els dos temps són sinònims i
intercanviables tot i que en alguns casos convé emprar el simple: Per evitar dobles perífrasis:
Per què no em volguéreu avisar? En títols de tot tipus:
“Així parlà Zarazustra” és de F. Nietzsche
PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC : paradigma regular
PERFET D’INDICATIU
USOS Expressa accions en un temps referencial que
encara perdura, en relació amb el present o el moment actual:
Acció acabada de realitzar: T’ho he dit fa un minut!
Acció realitzada en una unitat de temps no acabada:
Aquesta setmana he anat a córrer cada dia FORMA
Verb HAVER conjugat+PARTICIPI He, has, ha, hem, heu, han + arribat
EL MODE SUBJUNTIU
USOS: Després de verbs de voluntat, ordre o
prohibició No begueu d’eixa aigua!
Oracions que expressen judici de valor És un goig que hages vingut!
Expressa emoció, desig, possibilitat o dubte Si vinguera prompte, aniríem al teatre
Expressa obligació personal Cal que hi vages ja
Sol emprar-se en oracions subordinades (i anar precedit de QUE)
PRESENT DE SUBJUNTIU
Expressa accions que en són condició o causa d’altres –les quals s’expressen en indi. i serveixen de suport referencial- Vosaltres procureu que ho entenga bé
Indica ordre o prohibicions en negatiu: No vingues fins que acabes
Precedit de QUAN, es pot substituir pel futur: Quan vingues / vindràs li donarem el regal
PRESENT DE SUBJUNTIU: paradigma regular
Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir
IMPERFET DE SUBJUNTIU
Expressa accions hipotètiques passades, presents o futures: M’agradaria que vingueren demà
Pot emprar-se amb el condicional: Si comprares demà podríem dinar
junts
IMPERFET DE SUBJUNTIU
Si l'acció del verb principal i la del verb de l'oració subordinada són simultànies, hi ha correlació entre el perfet perifràstic d'indicatiu (en l'or.