Vegetació del massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central) Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Universitat de Barcelona INTRODUCCIÓ La vegetació de les terres catalanes i de bona part de la península Ibèrica és raonablement ben coneguda en els seus aspectes generals, tant per monografies i altres treballs que fan referència a àrees geogràfiques petites, com també per alguns treballs sintètics prou notables (Bolòs, 1962a, 1967 i 1996; Folch, 1981; Rivas-Martínez et al., 2001 i 2002). Els uns i els altres forneixen informació sobre les comunitats més rellevants o més singulars del paisatge, principalment informació relativa a la com- posició florística, l’estructura i la distribució, però també sobre els as- pectes dinàmics i sobre el paper que aquests tenen en el paisatge. Això no obstant, si ens centrem en les terres mediterrànies del nord- est peninsular, la major part dels estudis existents són ja un xic antics i, tot i la seva vàlua, són insuficients en diversos aspectes. D’una banda, molts es basen en un nombre d’inventaris de vegetació relativament baix. Aquesta baixa densitat d’inventaris en relació amb la superfície o amb la diversitat vegetal de les nostres terres mediterrànies fa que les generalit- zacions que se’n deriven siguin més o menys esbiaixades. També cal tenir en compte que en les darreres dècades la interpretació de la vegeta- ció ha anat evolucionant, d’acord amb l’increment progressiu dels conei- xements geobotànics. Al mateix temps, hem observat canvis paisatgístics importants, derivats de l’abandonament de l’explotació tradicional del territori i d’altres canvis d’ús del sòl. Precisament en relació amb aquests aspectes canviants, les descripcions naturalístiques precises són cada cop 11
126
Embed
Vegetació del massís de la Fembra Morta (Anoia, …atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs_Ninot/Ninot_et_al_09.pdf · est peninsular, la major part dels estudis existents són ja un xic
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Vegetació del massís de la Fembra Morta(Anoia, Catalunya Central)
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Universitat de Barcelona
INTRODUCCIÓ
La vegetació de les terres catalanes i de bona part de la penínsulaIbèrica és raonablement ben coneguda en els seus aspectes generals, tantper monografies i altres treballs que fan referència a àrees geogràfiquespetites, com també per alguns treballs sintètics prou notables (Bolòs,1962a, 1967 i 1996; Folch, 1981; Rivas-Martínez et al., 2001 i 2002). Elsuns i els altres forneixen informació sobre les comunitats més rellevantso més singulars del paisatge, principalment informació relativa a la com-posició florística, l’estructura i la distribució, però també sobre els as-pectes dinàmics i sobre el paper que aquests tenen en el paisatge.
Això no obstant, si ens centrem en les terres mediterrànies del nord-est peninsular, la major part dels estudis existents són ja un xic antics i,tot i la seva vàlua, són insuficients en diversos aspectes. D’una banda,molts es basen en un nombre d’inventaris de vegetació relativament baix.Aquesta baixa densitat d’inventaris en relació amb la superfície o amb ladiversitat vegetal de les nostres terres mediterrànies fa que les generalit-zacions que se’n deriven siguin més o menys esbiaixades. També caltenir en compte que en les darreres dècades la interpretació de la vegeta-ció ha anat evolucionant, d’acord amb l’increment progressiu dels conei-xements geobotànics. Al mateix temps, hem observat canvis paisatgísticsimportants, derivats de l’abandonament de l’explotació tradicional delterritori i d’altres canvis d’ús del sòl. Precisament en relació amb aquestsaspectes canviants, les descripcions naturalístiques precises són cada cop
11
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 11
més importants en el seguiment de la biodiversitat. Les dades de la vege-tació que consisteixen en la composició específica, la data d’observaciói la localització precisa esdevenen referències més freqüents en els tre-balls d’aquesta mena. Així, l’estudi de la vegetació basat en inventarisconstitueix un dels puntals més útils per al coneixement naturalísticd’una àrea geogràfica, tant des del punt de vista científic, en la mesuraque els inventaris són la font documental per a interpretacions i elabora-cions diverses referides a la vegetació, com també des del punt de vistade la gestió i la conservació del patrimoni natural.
Amb aquest treball ens proposem descriure i interpretar la vegetaciódel massís de la Fembra Morta a partir de les nostres observacions i de lesd’altres autors que es refereixen a la mateixa àrea o a d’altres àrees compa-rables. Així, tractem les comunitats vegetals basant-nos en la seva com-posició florística i hi afegim comentaris relatius a d’altres aspectes (ecolo-gia, distribució, sintaxonomia). Finalment, afegim un mapa de vegetacióque expressa la distribució dels grups de comunitats més rellevants en elpaisatge de l’àrea d’estudi.
ÀREA D’ESTUDI I METODOLOGIA
L’àrea objecte d’aquest estudi és el nucli muntanyós delimitat aponent pels cursos del riu Anoia i de la riera de Castellolí; al nord, pel colldels Brucs i per la població del Bruc; a ponent, per Pierola, i al sud, perVallbona i can Aguilera (vegeu el mapa: Figura 1). Comprèn una su-perfície d’uns 58 km2, que va des dels 250 m als 768 m d’altitud. Es trac-ta d’una àrea força variada pel que fa a la litologia (calcàries, conglome-rats, esquists, granits) i també per la seva situació entre les muntanyescatalanídiques de caire marítim i les conques de la Catalunya interior, méscontinentals. El seu paisatge és sobretot forestal. Els pobles es troben a laperifèria, i només algunes cases de pagès, conreus no gaire extensos iurbanitzacions clapegen la matriu de pinedes, alzinars i matollars.
D’aquesta mateixa àrea vàrem publicar fa pocs anys un catàleg flo-rístic (Ninot et al., 1999), on, a més, hi ha una breu descripció fisiogrà-fica i unes generalitats de fitogeografia.
El treball que ara presentem es basa en poc més de tres-cents inven-taris de vegetació, elaborats entre els anys 1977 i 2002, i també en tre-balls de cartografia de la vegetació i en observacions diverses. Aquestmostreig s’ha dirigit sobretot a les comunitats més esteses (boscos, mato-llars, conreus) o més diverses (prats secs, pradells), i també a algunes de
12
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 12
més singulars (roques, vores d’aigua). A més, també hem tingut encompte els inventaris procedents de la mateixa àrea i publicats per altresautors: molt pocs en un treball general de Bolòs (1967) i alguns més enel treball de Nuet (1983) dedicat a la muntanya dels Mollons.
Tant en l’elaboració dels inventaris com en el seu tractament, hemseguit la metodologia fitocenològica de Braun-Blanquet (Vigo, 2005).Per a la confecció i el maneig de les taules hem emprat el mòdul QUER-CUS del paquet de programes de tractament de la vegetació VEGANA(Cáceres et al., 2003), que permet una elaboració molt àgil i eficient deles dades. També inclou programes d’anàlisi multivariant, que hememprat (sobretot el Fuzzy C-means Partitioning) en els tipus de vegeta-ció més complexos (prats, herbassars), per tal de contrastar l’agrupaciód’inventaris feta de manera tradicional.
RESULTATS I DISCUSSIÓ
A continuació exposarem i comentarem les unitats de vegetacióreconegudes a partir dels inventaris realitzats, que presentem en les tau-les corresponents, i també dels inventaris ja publicats per altri i d’ob-servacions de camp nostres. De cadascuna, en comentem els trets mésrellevants referents a la fisiognomia, composició, ecologia i distribució al’àrea d’estudi, i també els aspectes fitogeogràfics, de variabilitat o sin-taxonòmics allí on ens sembla més convenient, tenint en compte labibliografia més adequada en cada cas.
Les diferents unitats reconegudes (associacions i subassociacions,destacades amb negreta), les hem agrupades en els apartats que hi ha acontinuació, cadascun dels quals té un lligam fisiognòmic i florístic. Toti això, corresponen a entitats sintaxonòmiques d’ordre intermedi o alt(aliances, ordres, classes). El nom complet (amb l’autoria) de les asso-ciacions i subassociacions tractades i la seva organització en un esquemasintaxonòmic, s’exposen en l’annex.
BOSCOS ESCLEROFIL·LES
Incloem aquí les formacions forestals protagonitzades per l’alzina(Quercus ilex ssp. ilex), que solen dur arbusts (Viburnum tinus, Phillyrealatifolia, Rhammus alaternus...) i petites lianes (Lonicera implexa, Smilaxaspera...) que, com l’alzina, tenen fulla perenne, dura i relativament peti-
13
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 13
ta. Són plantes ben adaptades al clima mediterrani subhumit, pròpies dela classe de vegetació Quercetea ilicis i, sobretot, de l’aliança Quercionilicis, que engloba els boscos d’alzines, carrasques i sureres.
Al massís de la Fembra Morta, els alzinars sovintegen pertot arreu,generalment en forma de bosquines, formats per peus joves de rebrot.Molts cops comparteixen protagonisme amb l’alzina els pins de terrabaixa, sia Pinus halepensis, més aviat als sectors calcaris, sia Pinuspinea, cap a la banda àcida. Bona part del que a primer cop d’ull són pi-nedes, correspon de fet a alzinars menuts amb un dosser superior de pins.Al sotabosc d’aquests alzinars, al costat de l’alzina i dels arbusts escle-rofil·les, s’hi mantenen arbusts relativament heliòfils, més aviat propisde llocs oberts, com ara Erica arborea, Rosmarinus officinalis o Juni-perus oxycedrus. El bosc d’alzines es pot considerar la vegetació climà-cica de la zona, la que es troba en equilibri amb les condicions am-bientals generals als indrets de situació fisiogràfica poc destacada. Aixòno obstant, l’explotació secular dels boscos ha fet que a hores d’ara lamajor part de mostres d’aquest bosc es trobin en vessants més o menysobacs, on les condicions en permeten una millor recuperació.
La majoria de mostres d’alzinar corresponen a l’associació Quer-
cetum ilicis, pròpia de les comarques catalanes més o menys litorals, persota dels 600 o 700 m d’altitud. Depenent d’altres aspectes de més detall,la mateixa associació apareix sota diverses formes que poden diferen-ciar-se a nivell de subassociació. La subassociació típica, o pistacieto-
sum, correspondria a alzinars sense gaire plantes dels boscos caducifolis(com passa en els inventaris 1-9 de la Taula 1). D’aquests alzinars, n’hiha exemples ben conservats en algun relleix entre cingles o en altresindrets poc accessibles (inventaris 6-9). Però són més freqüents els bos-cos menuts, o aclarits, a mig camí entre els alzinars i les màquies d’ar-boç que inclouen algunes plantes heliòfiles (Arbutus unedo, Erica arbo-rea...) (inventaris 1-5). Aquests alzinars típics es troben per gairebé tot elmassís, si bé a la banda calcària es fan més rars, i no corresponen tan cla-rament a aquesta subassociació. Per exemple, als Mollons estan formatsper l’alzina carrasca (Quercus ilex ssp. ballota = Q. rotundifolia) o performes intermèdies entre aquesta i l’alzina típica, i per això Nuet (Nuet,1983, Taula 11) els atribueix al Quercetum ilicis junipero-quercetosum ro-tundifoliae O. Bolòs 1967, comunitat de transició cap al Quercetumrotundifoliae.
A la part baixa de vessants obacs o als fondals, els alzinars, a més deser més ufanosos, incorporen algunes plantes del bosc caducifoli, al cos-tat d’una bona representació dels tàxons dels Quercetea ilicis. A la banda
14
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 14
calcària es poden incloure en la subassociació viburnetosum lantanae,diferenciada per diverses plantes de les rouredes mesoxeròfiles i sobretotper l’abundància de Buxus sempervirens al sotabosc (inv. 12-13 de laTaula 1, i Taula 10 de Nuet, 1983). A la part esquistosa es troba algunscops la subassociació quercetosum cerrioidis, mena d’alzinar en el qualel roure Quercus cerrioides es barreja amb l’alzina (inv. 10-11). En elsmateixos ambients, en algun repeu de paret ombrívol o resseguint petitestorrenteres, s’hi troben bosquets dominats pel lledoner (Celtis australis),al qual acompanyen tant plantes d’alzinar (Asplenium adiantum-nigrumssp. onopteris, Quercus ilex...) com alguna de bosc caducifoli (Helleborusfoetidus...) i també unes quantes d’indrets ombrívols i moderadamentruderalitzats (Parietaria officinalis ssp. judaica, Galium aparine...). Tot ique es tracta d’una comunitat relativament singular i constant, principal-ment als caients de Miramar i de Font Planes, el fet d’haver-la pogutobservar només a la zona d’estudi i també el fet que Celtis australis siguiun arbre introduït, ens aconsellen de tractar-la simplement com unavariant local, relacionada amb el Quercetum ilicis quercetosum cerrioidis,amb el qual manté força trets en comú, tant florístics com ecològics.
A la part més alta del massís (d’uns 650 m en amunt), sobretot alscaients obacs, l’alzinar incorpora algunes plantes de muntanya, com araLuzula forsteri, Solidago virgaurea o Fragaria vesca, mentre que lesespècies més termòfiles hi són rares (inv. 14-16). Aquest bosc és l’As-
plenio-Quercetum ilicis, o alzinar muntanyenc, que es troba al massís dela Fembra Morta, com els altres boscos, sota formes immadures, en quèles alzines poc crescudes són acompanyades de plantes com Pinus pineao Erica arborea.
MÀQUIES I GARRIGUES ESCLEROFIL·LES
Les màquies i garrigues esclerofil·les són comunitats molt properesals boscos precedents, ja que comparteixen gran part del seu contingutflorístic i també alguns trets fisiognòmics i funcionals. En el paisatgenatural es trobarien restringides a alguns indrets massa secs per al boscd’alzines, com són els relleixos rocosos o els altiplans amb poc sòl, si béara es troben també com a comunitats de substitució, sia en forma d’eta-pes de colonització forestal en alguns llocs on el bosc s’ha fet desaparèi-xer, sia com a mantell marginal entre el bosc i àrees desforestades.
Cap a la banda esquistosa és relativament freqüent una màquia for-mada sobretot per bruc i arboç (inv. 1-4 de la Taula 2) i que inclou també
15
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 15
altres espècies d’alzinar, com el mateix Quercus ilex ssp. ilex, sota for-mes juvenils. Sol dur un dosser espars de pi pinyer (Pinus pinea) i incloualgunes plantes diferencials heliòfiles, com ara Cistus albidus. Es tractad’un tipus de bosquina densa i alta (fins a 5-6 m), originada per l’aclari-da o l’estassada de l’alzinar, al qual reverteix de manera espontània. Toti així, creiem que pot ser diferenciada del Quercetum ilicis com una asso-ciació particular, l’Erico-Arbutetum unedonis, coneguda d’altres àreesmediterrànies similars, com són el cap de Creus i les muntanyes catala-nídiques septentrionals (Bolòs, 1962a, sub Quercetum ilicis arbuteto-sum, p. p.; Franquesa, 1995).
Una altra màquia que apareix aquí i allí és la formada pel matabou(Bupleurum fruticosum), pròpia de marges d’alzinar. Als relleixos calca-ris frescals dels Mollons aquesta comunitat correspon a una forma bentípica del Cytiso-Bupleuretum fruticosi (Nuet, 1983, Taula 12), descritade la propera muntanya de Montserrat (Rivas-Martínez, 1969). En canvi,a la banda esquistosa es tracta d’una forma més pobra de l’associació,dominada pel matabou i sense Cytisophyllum sessilifolium ni altres plan-tes de Quercion pubescenti-sessiliflorae (inv. 5-6 de la Taula 2).
El més freqüent dels matollars esclerofil·les és la garriga de coscoll,el Quercetum cocciferae (inv. 7-12 de la Taula 2, i Nuet, 1983, Taula 9).És una comunitat densa i no gaire alta (fins a poc més d’un metre), do-minada pel garric o coscoll (Quercus coccifera), al qual acompanyendiverses plantes dels Quercetea ilicis (Rubia peregrina, Asparagus acu-tifolius...). Generalment també s’hi barregen espècies de llocs oberts(Brachypodium retusum, Rosmarinus officinalis...) i de sòls calcaris argi-losos, fet que diferencia la subassociació rosmarinetosum, en la qual espoden incloure els nostres inventaris. La garriga fa claps o franges de po-ca extensió als replans i relleixos rocallosos, alternant amb brolles oprats secs. Sovinteja als relleus rocallosos calcaris, com els que hi ha alsector del coll dels Brucs. Més rarament, també es troba en alguns cos-ters esquistosos, com a Miramar, a la part alta dels vessants solells.
Hi ha dues menes més de matollars esclerofil·les, força més localit-zats en el paisatge que els precedents. A les àrees rocalloses calcàries, so-bretot als relleixos de conglomerats al voltant del coll dels Brucs, s’hi fael matollar de savina (Juniperus phoenicea) i boix (Buxus sempervirens),o Buxo-Juniperetum phoeniceae, en forma de petits claps (inv. 13-14 dela Taula 2). Finalment, el Clematido-Osyrietum albae fa la vorada d’al-gun alzinar en ambients més aviat frescos i alhora oberts, com ara elsmarges de les rieres. És una mena de matollar baix format sobretot pelginestó (Osyris alba) i que inclou algunes plantes de fondal (inv. 15).
16
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 16
PINEDES DE PINASSA I ROUREDES
Els boscos caducifolis i la vegetació associada amb aquests, genè-ricament propis de terres humides, tenen en el massís un paper forçasecundari, si bé apareixen aquí i allà i donen diversitat al paisatge.D’aquestes formacions, ocupen el primer lloc el conjunt format per lespinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) amb sotabosc de cadu-cifolis, els bosquets de roure de fulla petita (Quercus faginea) i els bos-cos mixtos. Rouredes i pinedes cobreixen els caients obacs forestats delsector carbonàtic que miren cap a la conca d’Òdena, entre uns 375 i uns600 m d’altitud. En conjunt mostren una notable diversitat fisiognòmicai florística (Taula 3, i Nuet, 1983, Taula 6). La majoria són pinedes dePinus nigra (inv. 1-5), més rarament de P. halepensis, de P. sylvestris omixtes, i en d’altres casos domina el roure de fulla petita (de vegadesbarrejat amb Q. cerrioides); i encara hi ha algun bosquet format per l’au-ró negre (Acer monspessulanum) (Nuet, 1983). En tots aquests vessants,l’explotació forestal tradicional ha tendit a afavorir els pins, de maneraque els roures s’hi troben més aviat en forma d’arbrets de rebrot i nomésdominen en algunes clapes, fent bosquines de regeneració (com la del’inv. 9). Aquesta diversitat en els estrats superiors, pel fet que respon asituacions dinàmiques i que mostra transicions graduals, la diferenciema nivell de variants (variants de Pinus nigra ssp. salzmannii, i de Quercusfaginea, respectivament). Tot i que l’arbre dominant condiciona una micala resta de components florístics, el sotabosc manté una composició rela-tivament homogènia. Hi són comuns els arbusts i les herbes propis derouredes mesoxeròfiles, com ara Buxus sempervirens, Daphne laureola,Amelanchier ovalis i Viola willkommii, i també hi sovintegen espèciesd’alzinar, com el mateix Quercus ilex ssp. ilex (sovint abundant), o Rubiaperegrina. Aquests trets corresponen al Violo-Quercetum fagineae, as-sociació pròpia de les muntanyes submediterrànies de tendència eixuta imeridional (Bolòs 1967 i 1996), i que es troba aquí en un dels seus límitsorientals coneguts, sota una forma un xic transicional vers els boscosesclerofil·les dels Quercetea ilicis.
En el domini potencial d’aquestes rouredes i pinedes es troben boi-xedes de substitució, en forma de claps, allí on el bosc s’ha tallat o almarge de camins o d’indrets rocallosos. En general són formes del ma-teix Violo-Quercetum dominades per Buxus sempervirens, sense gairemés particularitats. Però en algun caient argilós de l’obaga de Mollons,el boix forma una matollar mixt amb la rara Ononis fruticosa, descritcom una associació diferent, l’Ononido-Buxetum (Nuet, 1983, Taula 7).
17
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 17
BOSCOS I BOSQUINES DE RIBERA
Dels boscos de ribera, l’albereda (Vinco-Populetum albae, inv. 1-2,Taula 4) està lligada a les rieres de més cabal. N’és característica la do-minància de l’àlber (Populus alba), de vegades acompanyat pel freixe(Fraxinus angustifolia), i la presència de plantes generals als boscos deribera, entre les quals destaca el llúpol (Humulus lupulus). En un estadioriginal, l’albereda devia formar un bosc en galeria força continu, vore-jant el riu Anoia i la part baixa de la riera de Castellolí. A hores d’ara n’hiha només petites franges, i encara molt ruderalitzades i alterades, com hodenota el paper que hi tenen algunes plantes de bardissa (Rubus ulmifo-lius, Cornus sanguinea, Sambucus nigra).
Els bosquets d’om (Ulmus minor) es troben molt escadusseramentper la zona, i encara força malmesos, tant per les alteracions antròpiquesgenerals al voltant dels cursos d’aigua com per la plaga de grafiosi qued’uns anys ençà ha delmat les poblacions d’om. Se’n veu algun petit clapals marges de les rieres secundàries (de Pierola, de Font Planes...), onabans devien haver-n’hi franges més contínues, i potser també n’hi haviaal riu Anoia, fent una banda externa de l’albereda, ja que en resta algunindici. De les mostres que en tenim, alguna més rica en plantes dels bos-cos caducifolis humits (entre aquestes, Poa nemoralis, Sanicula euro-paea o Viola sylvestris) correspon al Lithospermo-Ulmetum minoris
(Taula 4, inv. 6), l’omeda de les terres mediterrànies subhumides, cone-guda sobretot del nord-est català (Bolòs, 1979). Més sovint, però, es trac-ta d’omedes relativament pobres en plantes nemorals, que s’adiuen mésamb l’Hedero-Ulmetum minoris (Taula 4, inv. 5, i Nuet, 1983, Taula 8),associació pròpia de contrades mediterrànies més eixutes (Bolòs, 1979).També hi ha algun bosquet mixt d’om i freixe (inv. 3-4), que és força afíal Rusco-Fraxinetum angustifolii descrit del territori ruscínic (Gesti etal., 2003). Tot i això, tenint en compte tant els aspectes florístics i bio-geogràfics com l’escassetat d’exemples, considerem aquest bosc mixtuna forma particular de l’Hedero-Ulmetum, de transició vers l’albereda.
Als barrancs i torrents més tancats i ombrívols que duen aiguasovint, s’hi conserven claps de gatelleda, el Carici-Salicetum catalauni-
cae (Taula 4, inv. 7-9). Solen dur algunes herbes higròfiles al sotabosc (lamés significativa, Carex pendula) i típicament hi domina Salix atrocine-rea (abans diferenciada com a ssp. catalaunica, d’on prengué el noml’associació), si bé a l’àrea d’estudi molts cops ocupa el seu lloc Salixelaeagnos. Es podria tractar d’una variant especial de l’associació(variant de Salix elaeagnos), de transició cap als sargars de les terres
18
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 18
mediterrànies més eixutes, atès que el Carici-Salicetum es coneix de co-marques subhumides, més nord-orientals, i deu trobar-se al massís de laFembra Morta en un dels seus límits meridionals.
D’altra banda, a les rieres amples i obertes, amb curs d’aigua moltirregular i fluctuant, s’hi troben taques o franges de sargar, bosqui-na esclarissada de Salix elaeagnos que sol dur també algun arbre deribera (Populus nigra, Ulmus minor, etc.). Formen part del Saponario-
Salicetum purpureae, associació d’àmbit biogeogràfic força ampli irelativament diferenciada d’unes contrades a les altres. En el nostre cas(Taula 4, inv. 10-13), les herbes pròpies de bosc higròfil hi manquen o hisón molt rares, i, en canvi, s’hi fan plantes de llocs oberts i més o menyseixuts (com ara Spartium junceum o Foeniculum vulgare). Aquesta ten-dència és pròpia de rieres de terres mediterrànies més meridionals, on elllit fluvial és ample i format per graves i sorres, de manera que hi ha pocaombra i el sòl habitualment esdevé bastant sec a l’estiu.
Les bosquines d’avellaners són força localitzades a la zona. Se’nveuen resseguint els torrents que baixen del puig de l’Avellana i cap aFont Planes, colonitzant talussos laterals ombrívols i frescals. L’inventari14 de la Taula 4 és un bon exemple del Polysticho-Coryletum, força ricen plantes dels Querco-Fagetea i dels Fagetalia. Aquesta associació, co-muna a les comarques subhumides nord-orientals catalanes (Bolòs 1962ai 1983), té els seus darrers representants vers el sud-oest de l’àrea d’es-tudi i al Baix Llobregat (Vigo i Terradas, 1969).
BARDISSES I MARGES HERBACIS
Les bardisses sovintegen per tot el massís, si bé en general formenclaps o franges de mides reduïdes, lligades als ambients alhora humits ique han patit una o altra acció desforestadora. Així, es troben en moltestorrenteres, sia als marges, sia ocupant el mateix fondal, i també enforma de mantell marginal de les restes dels boscos de ribera, en claria-nes forestals de fondalades o de llocs humits i al marge de camps i decamins que es trobin en indrets frescals. L’esbarzer comú (Rubus ulmifo-lius) hi té quasi sempre un paper important, sovint dominant, al costat delroldor (Coriaria myrtifolia), d’algunes lianes (Clematis vitalba, Hederahelix, Smilax aspera) i de plantes tant dels boscos caducifolis com delsesclerofil·les. La major part dels inventaris de la Taula 5 (inv. 1-9), ques’adiuen amb aquesta descripció general, formen part del Rubo-Co-
riarietum myrtifoliae, l’associació de bardissa més comuna i estesa per
19
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 19
les terres mediterrànies catalanes. D’aquests, la majoria corresponen a lasubassociació típica (coriarietosum), pròpia d’indrets no especialmenthumits, mentre que un parell (inv. 8-9) s’adiuen amb la subassociaciócornetosum, en la qual el roldor perd importància enfront de plantes dellocs més frescals (Cornus sanguinea, Clematis vitalba...).
En certs ambients especials les bardisses corresponen a d’altresassociacions. D’una banda, en algun fondal situat a l’àrea de la rouredade fulla petita no contenen Coriaria i, en canvi, duen algunes plantes lli-gades a les rouredes mesoxeròfiles (Buxus sempervirens, Daphne lau-reola) (Taula 5, inv. 10). Corresponen prou bé al Buxo-Rubetum, asso-ciació pròpia de les àrees submediterrànies prepirinenques i del territoricatalanídic septentrional (Bolòs, 1962b), que tindria en el massís un delsseus límits meridionals. D’altra banda, a les terrasses fluvials de les rie-res d’Anoia i de Castellolí, la destrucció dels boscos originals ha propi-ciat bardisses altes i vigoroses, generalment sense roldor, boix ni altresplantes d’alzinars ni de rouredes (Taula 5, inv. 11-12). Les incloem dinsdel Clematido-Sambucetum nigrae, bardissa on destaca el saüquer i quees coneix de diverses comarques de la Catalunya central (Bolòs, 1996).
A mitja ombra de bardisses o d’altres bosquines, s’hi fan esporà-dicament vorades herbàcies de diversa mena. Es tracta de comunitats re-lativament variables d’un lloc a l’altre i prou diverses. En petites claria-nes humides i fèrtils d’alguns fondals creix el Lapsano-Sisonetum
amomi, format per herbes ufanoses i tendres com ara Sison amomum iBrachypodium sylvaticum, barrejades amb heura i esbarzer, i alguns copsdiferenciat per la presència de Satureja vulgaris ssp. ascendens (Taula 6,inv. 1-4). En marges de camí més assolellats, a les parts altes del massísesquistós, crida l’atenció una comunitat d’Anthemis triumfetti (inv. 5-7)que du diverses espècies dels prats secs i de les brolles silicícoles, i queno situem dins de cap sintàxon concret.
BROLLES I PASTURES AMB MATES
Les brolles, timonedes i pastures amb mates abunden als llocs on elbosc s’ha tallat, on hi ha hagut un foc forestal, en antics conreus aban-donats fa algunes dècades i als llocs on el sòl és massa prim o rocallósper tenir vegetació forestal. Els arbusts i les mates que formen totesaquestes comunitats presenten diversos tipus de fulles: hi dominen els defulla més o menys petita, molts cops estreta o fins i tot linear, com ara elromaní i els brucs, i d’altres gairebé no tenen fulla, com la ginesta. En
20
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 20
aquesta mena de vegetació, sol haver-hi una notable diferenciació florís-tica entre comunitats calcícoles i comunitats calcífugues o silicícoles, toti que algunes espècies indiferents es troben indistintament entre les unes iles altres, i també que algunes mostres concretes de vegetació corres-ponen a situacions intermèdies pel que fa al caràcter calcícola o no. Engeneral, doncs, als sectors esquistós i granític del massís, els matollarsesclarissats, o brolles, formen part de l’aliança calcífuga Cistion lada-niferi, ben caracteritzada per diverses mates i arbusts (Cistus monspe-liensis, C. salvifolius, Adenocarpus telonensis, Erica arborea, Lavandulastoechas). A les àrees carbonàtiques, en canvi, s’hi fan brolles i pasturesvivaces de l’ordre Rosmarinetalia, on abunden un bon nombre de plan-tes calcícoles (Rosmarinus officinalis, Lavandula latifolia, Aphyllanthesmonspeliensis, Erica multiflora, etc.).
Les brolles calcífugues presenten certa varietat d’uns llocs alsaltres, principalment a causa de l’ambient on es desenvolupen (antic focforestal, erm, coster rocallós) i també del grau d’evolució en què es tro-ben. Per començar, sovint són matollars sense arbres, però altres copsduen un estrat poc dens de pi pinyer (Pinus pinea), i més rarament de piblanc (P. halepensis) o d’alzines joves. A més, també es diferencien perl’espècie que hi domina i per la presència d’altres plantes indicadores.Tot i això, quasi tots els inventaris de la Taula 7 (inv. 1-16) es podenincloure en l’àmplia associació Cisto-Sarothamnetum catalaunici, dinsde la qual s’han distingit diverses subassociacions i variants. Les brollesdels sis primers inventaris, que reflecteixen la situació més freqüent almassís, sobretot a la meitat meridional, pertanyen a la subassociació ros-
marinetosum officinalis, diferenciada per algunes plantes lleument cal-cícoles (Rosmarinus officinalis, Staehelina dubia, Thymus vulgaris) i, enel nostre cas, dominada per Cistus monspeliensis. Altres brolles, moltsemblants però sense plantes calcícoles, formen part de la subassociaciócistetosum monspeliensis (inv. 7-13). D’aquestes, algunes es troben for-tament dominades per una sola espècie, com ara Cistus monspeliensis(potser a causa de focs reiterats o recents: inv. 9-10) o bé Erica arborea(que sembla lligada a ambients frescals i a menys alteracions: inv. 8 i 11),i d’altres són relativament pobres a causa que Pinus pinea hi produeixuna ombra notable (inv. 12-13). En canvi, les brolles dels inventaris 14-16 (i també els publicats per Bolòs, 1967, Taula 45), dominades per Ade-nocarpus telonensis, formen part de la subassociació adenocarpetosum.Es tracta d’una comunitat força singular, atesa la raresa d’aquesta papi-lionàcia a les terres catalanes, que pren l’aspecte d’una brolla relativa-ment alta i densa. Finalment, el darrer inventari de la taula és un exem-
21
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 21
ple de Lupino-Lavanduletum stoechadis, brolla baixa que s’estableix enconreus abandonats poques dècades enrere, com ho reflecteixen la baixadiversitat d’arbusts i la presència de diverses herbes pròpies de campsabandonats o de pradells secs (Helichrysum stoechas, Eryngium campes-tre, Inula viscosa...).
Les brolles calcícoles formen part de l’Erico-Thymelaeeteum tinc-
toriae, associació molt general a la Catalunya central i meridional, i engeneral corresponen a la subassociació thymelaeetosum, pròpia de co-marques amb un hivern una mica fred. S’estenen pels sectors carbo-nàtics, en vessants d’orientació diversa, si bé en general més o menyssolella, i també en relleixos i altiplans, sovint sota la forma de pinedesesclarissades de pi blanc (Pinus halepensis). D’acord amb la varietatd’ambients en què es troben, aquestes brolles presenten una certa diver-sificació florística. Seguint l’esquema exposat per Nuet (Nuet, 1983),documentat amb nombrosos inventaris dels Mollons, es poden distingiraquí tres variants prou diferenciades. Així, quan es troben en ambientsmés o menys frescals, presenten un estrat herbaci més dens i inclouendiverses espècies mesoxeròfiles, principalment lligades a l’aliançaAphyllanthion (variant d’Aphyllanthes monspeliensis, Lavandula latifo-lia...) (Taula 8, inv. 1-3). A l’inrevés, les mostres dels costers més solells,o en general d’indrets més eixuts (Taula 8, inv. 7-10), serien una variantxeròfila o termòfila, més pobra i sovint diferenciada per Globularia aly-pum. La resta (Taula 8, inv. 4-6), corresponents a situacions intermèdies,representen formes més neutres. En un altre aspecte, en alguns vessantsaixaragallats formats per margues guixenques erosionades, que es trobenentre Castellolí i els Mollons, s’hi fa una brolla esclarissada corresponenta l’Erico-Thymaleeteum ononidetosum tridentatae. Aquesta és una co-munitat de transició entre les aliances Rosmarino-Ericion i Gypso-philion, que es diferencia notablement d’aquestes per la presència d’al-gunes plantes gipsícoles, sobretot Ononis tridentata (Taula 8, inventari11, i Nuet, 1983, Taula 5, inv. 4-5). Encara hi ha una altra mena de bro-lla baixa i clara, o timoneda, que destaca pel baix port i recobriment deles mates (Erica multiflora, Globularia alypum...) i per la presència de Con-volvulus lanuginosa. És el Convolvuletum lanuginosae, que apareixesparsament en algun relleix calcari solell i arrecerat, en sòls pedregosos,també a prop de Castellolí i als Mollons (Nuet, 1983, Taula 4).
Estretament relacionades amb les brolles, hi ha les pastures ambmates de l’aliança Aphyllanthion. Les unes i les altres comparteixen bonapart de les plantes que les formen, i són freqüents les comunitats de tran-sició, com ja hem vist. A diferència de les brolles calcícoles, aquestes
22
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 22
pastures solen fer-se en ambients més o menys frescals dels mateixossectors calcaris, generalment en caients obacs. Per això la diferenciacióflorística entre les unes i les altres rau sobretot en la presència més altade plantes de tendència mesòfila (plantes mesoxeròfiles) a les pastures.Es tracta de comunitats força riques en espècies (Taula 9), entre les qualssolen dominar un bon nombre d’herbes vivaces més o menys cespitoses(Brachypodium phoenicoides, Aphyllanthes monspeliensis, Polygala cal-carea...), al costat de diverses mates (Lavandula latifolia, Dorycniumpentaphyllum, Rosmarinus officinalis...). S’inclouen dins del Brachy-
podio-Aphyllanthetum, l’associació més estesa de l’aliança a la Cata-lunya central, i concretament en la seva subassociació typicum, pròpiadels altiplans ausosegàrrics (Bolòs, 1976). En són bons exemples els cincprimers inventaris de la Taula 9 i també els publicats per Nuet (Nuet,1983, Taula 3). Els inventaris 6-10 de la mateixa Taula 9 mostren unacerta tendència xeròfila, ja que hi prenen importància algunes mates prò-pies de les brolles (Erica multiflora, Helianthemum oelandicum ssp. ita-licum) o bé certes herbes lligades als prats secs mediterranis (Brachy-podium retusum, Avenula bromoides, Crucianella angustifolia, etc.).Hem inclòs a la mateixa Taula 9 dos inventaris (12 i 13) força diferentsde la resta, que corresponen a herbeis de codines obagues, d’ambientsfrescals. Hi abunden certs geòfits relativament particulars (Narcissusassoanus, Tulipa sylvestris ssp. australis...), alhora que les plantes estric-tament d’Aphyllanthion i de Rosmarinetalia hi són gairebé inexistents.Per la seva composició, han d’incloure’s en l’aliança Ononidion striatae,subaliança Ononidenion striatae, però no concorden ben bé amb cap deles nombroses associacions descrites (Valls, 2003). Per això i atès el baixnombre d’inventaris de què disposem, preferim no descriure formalmentaquesta comunitat, sinó anomenar-la provisionalment comunitat deTulipa sylvestris i Narcissus assoanus.
PRATS SECS: FENASSARS, LLISTONARS I PRADELLS
Al paisatge de la Fembra Morta, com al de moltes altres àrees medi-terrànies, la vegetació pradenca ocupa espais més aviat reduïts, si bé himostra una diversitat molt notable, tant pel que fa a la riquesa d’espèciesde cada comunitat com pel que fa a la varietat de comunitats que aparei-xen als diferents ambients. S’hi troben fenassars i prats afins als marges decamps i camins i en àrees abans cultivades, abandonades ja fa anys; llis-tonars en alguns costers i replans rocallosos, i diverses menes de pradells
23
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 23
formats per petites herbes als terraprims, les codines i altres planells queesdevenen molt secs a l’estiu. Totes aquestes comunitats inclouen unaproporció més o menys notable d’herbes anuals i d’altres espècies lliga-des a la classe Thero-Brachypodietea, i mostren una fisiognomia forçavariable al llarg de l’any.
Fenassars, llistonars i prats afins són herbassars dominats per una oaltra gramínia perenne i xeròfila, que duen altres herbes vivaces, mates ialgunes petites herbes anuals entremig. En els fenassars (Brachy-
podietum phoenicoidis typicum), el fenàs (Brachypodium phoenicoides)hi sol créixer molt densament i la resta de components són sobretot her-bes mesoxeròfiles, com ara Galium lucidum, Psoralea bituminosa oFoeniculum vulgare (Taula 10, inv. 1-6). Sovintegen als indrets frescalsde la banda calcària, on ocupen talussos i marges de camps o de caminsi alguns camps abandonats. Tot i l’eixut clima estival generalitzat, elssòls d’aquests indrets són potents, de manera que deuen mantenir unacerta humitat fins ben entrat l’estiu. En alguns talussos més fressats pelbestiar, i potser també més eixuts, el fenàs perd importància i en guanyal’espernallac (Santolina chamaecyparissus ssp. squarrosa). Aquesta ma-ta protagonitza la subassociació santolinetosum de la mateixa associació(Taula 10, inv. 7-8), passatge cap a les formacions subarbustives nitròfi-les de les terres mediterrànies subàrides. També a la part calcària, peròen talussos secs i solells, s’hi fa de vegades un prat més obert i eixarreït,el Salvio-Plantaginetum albicantis. Hi domina l’herba-fam (Plantagoalbicans), en forma de poblacions poc denses, i s’hi fan altres herbesd’indrets més aviat secs (Taula 10, inv. 9-10). Encara relacionada ambaquests fenassars, hi ha una comunitat d’Echium vulgare ssp. argentae,que inclou altres herbes de llocs oberts i moderadament alterats. És forçapropera al Brachypodietum phoenicoidis, del qual podria constituir unafàcies pròpia de llocs un xic més alterats (Taula 10, inv. 11-12).
A la part de rocam silici, els camps abandonats fa anys i alguns cos-ters, sobretot en exposicions solelles, són l’hàbitat del prat d’albellatge,l’Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Aquest és un prat en el qual l’al-bellatge (Hyparrhenia hirta) fa tofes un xic separades, deixant prouespai per a altres herbes vivaces, petites mates i fins i tot un notable nom-bre d’herbes anuals menudes (Taula 11, inv. 1-6). Es tracta d’una associa-ció termòfila, molt comuna als vessants càlids de tota la SerraladaLitoral, però que és molt rara cap a l’interior, de manera que al massís dela Fembra Morta es troba un xic a l’extrem de la seva àrea (Bolòs 1962ai 1967). Per això, com que es refugia als costers més assolellats, en gene-ral es tracta d’una subassociació un xic xeròfila (hyparrhenietosum
24
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 24
pubescentis, presidida per Hyparrhenia hirta ssp. pubescens) i nomésrarament de la subassociació lathyretosum clymeni (dominada perHyparrhenia hirta ssp. hirta). Als solells de la serra de Miramar, enindrets similars als ocupats per aquest prat però un xic més rocallosos ieixuts, l’herba protagonista és Oryzopsis coerulescens. Aquesta gramíniaxeròfila forma un prat discontinu i eixarreït, relativament pobre, queconté herbes i mates d’indrets secs i també, un xic sorprenentment, rol-dor (Coriaria myrtifolia), si bé representat per individus més aviat malcrescuts. Tot i la singularitat d’aquesta comunitat, atesa la seva distribu-ció reduïda i la seva similitud amb l’Hyparrhenietum (ecològica i florís-tica), la considerem provisionalment una variant local d’aquesta associa-ció (comunitat d’Oryzopsis coerulescens) (Taula 11, inv. 7-10).
Els llistonars (Phlomido-Brachypodietum retusi) es fan en costersi replans calcaris de sòl irregular i rocallós. Sovint alternen amb brolleso garrigues, cobrint llocs no adequats per als arbusts i les mates. Soldominar-hi el llistó (Brachypodium retusum), si bé alguns cops aquestaherba és menys abundant i ocupen el seu lloc petites mates llenyoses(sobretot Thymus vulgaris). Entremig, s’hi fan herbes xeròfiles (Phlomislychnitis, Convolvulus cantabrica...), teròfits (Crupina vulgaris, Linumstrictum....) i algun geòfit (Allium sphaerocephalon o Dipcadi seroti-num) (Taula 12, inv. 1-8).
Als terraprims pedregosos calcaris, amb sòl encara més minso iirregular, s’hi fan pradells en forma de taques poc extenses i que variend’un lloc a l’altre depenent de diversos factors. Als llocs més rocosos ialhora estables tendeixen a dominar-hi algunes espècies de crespinells(Sedum album, S. acre, S. sediforme), acompanyats de petites herbes imates, més esparses (Taula 12, inv. 9-13). Són herbeis de 3-5 cm d’alça-da, que formen claps no gaire extensos en codines i replans calcaris. Estracta del Sedetum micrantho-sediformis, comunitat relativament pobraconeguda de diversos indrets de la Catalunya mediterrània (Bolòs, 1981).En molts altres casos, es troben pradells més aviat dominats per unamunió de petites herbes anuals (típicament Arenaria conimbricensis,Leontodon taraxacoides ssp. hispidus, Bupleurum baldense...), al costatd’algunes petites mates, geòfits i unes quantes, poques, criptògamesterrícoles (Pleurochaete squarrosa, Cladonia foliacea...) (Taula 13).Aquests pradells, els referim tots a l’Erodio-Arenarietum conimbricen-
sis, i concretament a la subassociació leontidetosum hispidae, pròpia dela baixa muntanya mediterrània (Bolòs, 1962a). Ara bé, als indrets un xicruderalitzats, com ara els marges de camins fressats o les rodalies decases de pagès, s’hi afegeixen algunes herbes subnitròfiles (Bromus sp.
25
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 25
pl. Poa bulbosa...), alhora que hi raregen algunes de les espècies méscaracterístiques (Taula 13, inv. 13-17). Algun d’aquests inventaris podriaassimilar-se a l’Allio-Poetum bulbosae (Bolòs, 1996), associació no gaireben caracteritzada, descrita de la veïna Segarra. De fet, també algunesmostres de Sedetum micrantho-sediformis contenen plantes submitrò-files (Taula 12, inv. 11-13), però tant en aquest cas com en el de l’Are-narietum conimbricensis preferim considerar aquests inventaris formesbanalitzades de les mateixes associacions terofítiques.
A l’àrea esquistosa sovintegen petits pradells calcífugs, generalmentde poca extensió, en forma de claps enmig de brolles o a les clarianes depinedes poc denses, als marges de camins o bé en camps abandonats fatemps. Colonitzen sòls més aviat prims i sorrencs o pedregosos, queesdevenen molt secs a l’estiu. A les primaveres humides, en canvi, esde-venen petits jardins de minúscules herbes anuals, moltes força efímeres,entre les quals destaquen un bon nombre de papilionàcies (Trifolium glo-meratum, T. arvense, T. hirtum, T. campestre, Lathyrus angulatus...) igramínies (Aira cupaniana, Psilurus incurvus, Vulpia sp. pl....). Mostrencerta variació segons la mena d’indret que colonitzen (Taula 14). Els méstípics, de terraprims i costers secs, sovint no ultrapassen els 12 cm d’al-çada ni cobreixen el terra més enllà del 60 %, mentre que els que ocupencamps abandonats i alguns marges de camí sovint són més ufanosos icontenen algunes plantes lleument ruderals (Bromus madritensis, B. hor-deaceus, Urospermum dalechampii, Sonchus tenerrimus...). La sevacomposició depèn també força de la climatologia de cada any, sobretotde les pluges de primavera i de la tardor precedent, que és quan es pro-dueix la germinació de moltes espècies. Tots aquests pradells, malgrat lavariabilitat que mostren, es poden incloure en l’Helianthemetum gutta-
ti, associació força comuna a les terres mediterrànies de la Catalunyanord-oriental (cap de Creus, serralada de Marina, Montseny) (Lapraz,1974; Bolòs 1983; Franquesa, 1995), però que s’enrareix força delLlobregat en avall (Garraf, Prades) (Bolòs, 1967).
COMUNITATS DE LLOCS ROCOSOS I PEDREGOSOS
Als indrets on domina la roca, s’hi fan comunitats esparses i gene-ralment pobres, però que destaquen per la singularitat d’algunes de lesplantes que les formen. N’hi trobem amb notables adaptacions a l’estal-vi d’aigua, com ara diverses crassulàcies, i endemismes o altres tàxonsde gran interès biogeogràfic. Un bon exemple d’aquests fets és l’asso-
26
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 26
ciació de falgueres termòfiles Cheilanthetum pteridioido-marantae,protagonitzada per dues falgueres d’afinitat tropical, Cheilanthes maran-tae i Cheilanthes pteridioides ssp. maderensis, i, a més, Sedum telephiumssp. maximum, i altres plantes particulars (Taula 15, inv. 1-5, i Bolòs,1956, Taula XV, inv. 1-3). Es troba ben representada en algunes paretsassolellades de la banda del Bruc, on colonitza les fissures de rocaesquistosa.
A les parets calcàries també hi ha comunitats ben singulars. A lesfissures dels indrets assolellats, des del coll dels Brucs fins als Mollons,és freqüent el Jasonio-Linarietum cadevallii, comunitat de petites her-bes entre les quals destaca l’endèmica Linaria origanifolia ssp. cadeva-lli, i el popular te de roca, Jasonia saxatilis (Taula 15, inv. 6-7). En canvi,als caients obacs vora el coll dels Brucs hi ha una comunitat presidida perl’orella d’ós, Ramonda myconi, interessant endemisme pirinenc i d’al-tres muntanyes catalanes que en aquesta localitat forma una poblacióforça extrema. Li fan costat algunes falgueres (com Asplenium fonta-num), altres plantes de llocs rocosos i algunes molses (Taula 15, inv. 8).Aquesta combinació correspon al Ramondo-Asplenietum fontani, asso-ciació descrita de la Garrotxa i del Cabrerès i que deu trobar-se també ales muntanyes calcàries catalanídiques septentrionals, com ara SantLlorenç del Munt i Montserrat.
Una altra comunitat particular és el Lactuco-Silenetum inapertae,que es fa a les pedrusques esquistoses que hi ha als marges d’algunstorrents i rieres i també en alguns talussos pedregosos associats a caminso a moviments de terres. Arrelades en aquest substrat pedregós i sorrenc,s’hi fan poques herbes esparses, principalment anuals o almenys estacio-nals. Algunes són més o menys particulars d’aquests ambients (Sileneinaperta, Lactuca viminea, Scrophularia canina, Sedum sediforme...) id’altres són oportunistes o ubiqüistes (Chondrilla juncea, Filago galli-ca...) (Taula 15, inv. 9-10, i Bolòs, 1956, Taula XVII, inv. 1-4).
VEGETACIÓ HERBÀCIA DE SÒLS HUMITS
Als marges del riu Anoia i d’alguns torrents i barrancs s’hi fancomunitats d’herbes adaptades a viure amb el sòl xop o fins i tot negatalmenys una part de l’any. Es tracta d’herbeis que sempre ocupen petitessuperfícies, en forma de franges irregulars o de petits claps, entre l’aiguai la vegetació llenyosa, o limitats per la topografia particular de cada lloc.Una associació força general és l’Helosciadietum nodiflori, formada
27
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 27
sobretot per Apium nodiflorum i Rorippa nasturtium-aquaticum, herbesque sovint només treuen fora de l’aigua les tiges floríferes, amb algunesfulles. És una comunitat comuna a les terres catalanes mediterrànies ique va lligada a aigües més aviat netes, com les del barranc de Güells;tot i això, al riu Anoia n’hi ha encara alguna mostra (Taula 16, inv. 1-3).
També al riu Anoia i al barranc de Castellolí, en algun marge inun-dable, s’hi fan claps de canyissar, que corresponen a l’associació Typho-
Schoenoplectetum. Hi domina de molt el canyís (Phragmites australis),en forma de poblacions denses i altes de fins a 2 m. Entremig, s’hi bar-reja alguna altra herba higròfila, com ara Typha latifolia o Poa trivialis(Taula 16, inv. 4-5).
En sòls no tan xops, com ara alguns marges de torrents i barrancs,hi ha petites extensions de jonqueres, en general bastant rares a l’àreaestudiada. Corresponen al Cirsio-Holoschoenetum, associació bastantcomuna a les terres mediterrànies. Hi tenen un paper protagonista el joncboval (Scirpus holoschoenus), la Prunella vulgaris i l’Agrostis stolonife-ra, i altres herbes de sòls humits (Taula 16, inv. 6-8).
Al riu Anoia, ben bé al marge del curs de l’aigua, migrat al llarg del’estiu, s’hi desenvolupa un herbei dens, el Xanthio-Polygonetum persi-
cariae, format per herbes higròfiles i un xic ruderals, sobretot Poly-gonum lapathifolium i Paspalum distichum (Taula 16, inv. 9-11). Presen-ten un cicle sobretot estival, ja que es desenvolupen ràpidament en elsubstrat llimós i humit que resta al descobert durant els mesos de menyscabal d’aigua.
HERBEIS RUDERALS
Als sòls alhora humits i ruderalitzats s’hi fan diverses menes decomunitats higronitròfiles, generalment formades per herbes vivaces,que creixen robustes i denses. N’és un bon exemple el Silybo-Urticetum
piluliferae, que es desenvolupa durant l’estiu als marges desforestats delriu Anoia, on sovint dominen Rumex crispus i Artemisia verlotiorum(subassociació artemisietosum verlotiorum; Taula 17, inv. 1-5) i mésrarament Onopordum acanthium (subassociació onopordetosum acan-
thii; Taula 17, inv. 6). En contacte amb aquests herbassars, però en sòlsun xic trepitjats i menys xops, i també als marges d’algun camí humit, hicreixen herbeis més baixos i relativament pobres, molts cops dominatspel gram o per la xicoia (Cynodon dactylon, Cichorium intybus; Taula17, inv. 9-12). Es tracta del Trifolio fragiferi-Cynodontetum, associació
28
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 28
força estesa per les terres mediterrànies catalanes. Altres herbassars hi-gronitròfils molt esporàdics a l’àrea d’estudi són l’Artemisio-Epilobie-
tum hirsuti (Taula 17, inv. 7), que fa petits claps al marge d’algun tor-rent, i el Brachypodio-Melilotetum albae (Taula 17, inv. 8), en forma devorades en algun regall de carretera.
En altres indrets pertorbats però no especialment humits, s’hi fanherbeis menys vigorosos, sovint dominats per plantes anuals, com araels blets (Chenopodium sp. pl., Amaranthus sp. pl.). L’associació méstípica és el Chenopodietum muralis que apareix en alguns marges decamins i d’erms força ruderalitzats i que està formada per herbes relati-vament vigoroses i de creixement ràpid, com Chenopodium album oXanthium spinosum (Taula 18, inv. 1-4). També s’hi troba l’Hordeetum
leporini, un herbei més baix generalment dominat per Hordeum muri-num ssp. leporinum, propi d’erms més trepitjats (Taula 18, inv. 5-7). Enterrenys menys alterats, com són algunes voreres de carretera i erms,s’hi desenvolupa una comunitat formada principalment per plantes viva-ces relativament robustes, l’Inulo-Oryzopsietum miliaceae (Taula 18,inv. 8-9).
Als camps abandonats fa alguns anys hi ha herbeis relativamentdiversos. Al costat de les males herbes segetals més persistents, hi haaltres espècies oportunistes d’espectre ampli (Daucus carota, Reichardiapicroides, Filago pyramidata...), herbes pròpies de prats i brolles (An-dryala integrifolia, Trifolium arvense...), plantes vivaces que hi penetrendes dels marges (Foeniculum vulgare...) i fins i tot algunes mates bastantcolonitzadores (Helicrhysum stoechas). La composició d’aquests herbeisés relativament variada d’un lloc a l’altre, depenent del temps d’abando-nament, de la vegetació circumdant i del tipus de substrat. Tot i això, unabona part mostren prou característiques comunes per poder descriure unaassociació nova, que anomenem Foeniculo-Helicrhysetum stoechadis
(Taula 18, inv. 10-15; typus, inv. 13).Finalment, en alguns terraprims calcaris ruderalitzats, com els que
hi ha als marges de camins o a les proximitats de cases de pagès, s’hi fanpradells terofítics relacionats amb l’Erodio-Arenarietum conimbricensis,si bé més o menys dominats per alguna espècie lleument nitròfila, comsón les gramínies Aegilops geniculata o Poa bulbosa (Taula 18, inv. 16-18). Aquesta comunitat de transició entre els pradells calcícoles i els her-beis ruderals, l’atribuïm al Medicagini-Aegilopetum geniculatae, asso-ciació coneguda del centre de la península Ibèrica i de les comarquesoccidentals catalanes (Bolòs, 1996) i que al massís de la Fembra Mortaassoleix el seu límit oriental.
29
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 29
VEGETACIÓ DELS CAMPS
Els sembrats formen part del paisatge de la banda ponentina i cal-cària, entre el coll dels Brucs i la Pobla de Claramunt, i també se’n tro-ben alguns a prop del Bruc. Ocupen camps no gaire grans, que fanmosaic amb matollars, pinedes o altres cultius. Tradicionalment es trac-ta de cultius d’ordi, i més rarament, de blat o de farratges. Més recent-ment i en relació amb les subvencions a determinats cultius, també se’nveuen de gira-sol, de colza i fins i tot de lli (només l’any 1996). Lesmales herbes que s’hi troben són relativament banals, en part a causa del’ús d’herbicides, que pràcticament ha eliminat les herbes messegueresmés específiques (Taula 19). Les comunitats que formen es poden atri-buir genèricament al Centaureo collinae-Galietum verrucosi. Són espe-cialment pobres les que corresponen a camps de gira-sol (inv. 12-13), enpart a causa de la fenologia més tardana d’aquest cultiu (els inventaris esvan fer a finals d’estiu).
Pel que fa als fruiterars de secà (vinyes, olivets, ametllerars, etc.),els que es conreen de manera tradicional, amb llaurades més o menyssovintejades, duen comunitats de males herbes anuals i alhora adapta-des a una certa sequera (Diplotaxis erucoides, Heliotropium europaeum,Chenopodium album...). Els conreus que es troben en terrenys calcinals,o bé sobre roca esquistosa però amb sòl més o menys argilós, s’adiuenprou bé amb el Diplotaxietum erucoidis, associació molt generalista i decomposició relativament variable (Taula 20, inv. 1-11). Ara bé, els de l’à-rea granítica del Querol i alguns dels indrets esquistosos es diferencienprou de la resta, en part per la presència d’herbes més o menys calcífu-gues (Chrysanthemum segetum, Brassica fruticulosa...) i corresponen al’Eragrostio-Chenopodietum (Taula 20, inv. 12-15), conegut de diversescomarques nord-orientals catalanes. D’altra banda, cal tenir en compteque bona part dels inventaris de la Taula 20 contenen herbes un xic méspersistents que no pas les típiques males herbes de conreu (per exemple,Daucus carota, Sedum sediforme, Erucastrum nasturtiifolium...) (inv. 1,3, 6, 8, 13 i 15). Aquest fet respon a un cert abandonament o relaxamentde les pràctiques agrícoles, i en el cas del Diplotaxietum podria corres-pondre a la subassociació alyssetosum maritimi (Bolòs, 1967).
Una altra cosa són els cultius d’horta, on les condicions més favora-bles pel que fa a humitat i fertilitat propicien l’aparició de teròfits més ten-dres i actius. D’una banda, s’hi fan herbes capaces de desenvolupar-sedurant bona part de l’any, tret de l’hivern (Stellaria media, Lamium am-plexicaule, Poa annua, Sonchus oleraceus...), i de l’altra, plantes de feno-
30
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 30
logia més aviat estiuenca, típicament els blets (Amaranthus sp. pl., Cheno-podium sp. pl.), les panissoles (Setaria sp. pl.) i altres (Taula 21). Aquestsherbeis corresponen al Setario-Echinochloetum colonae, propi de les hor-tes que es troben en terres mediterrànies més o menys marítimes.
SÍNTESI I CONCLUSIONS
D’acord amb els resultats d’aquest treball, considerem que formenel paisatge vegetal del massís de la Fembra Morta 66 comunitats vege-tals. En concret, hi ha 52 associacions, algunes de les quals es trobendiferenciades en més d’una subassociació, de manera que el total és de61 sintàxons, si considerem el nivell de subassociació. A més, hi ha 5comunitats amb un estatus menys definit. Moltes de les comunitats estu-diades mostren una variabilitat notable a l’àrea d’estudi, relacionada ambvariacions ecològiques o amb aspectes de dinàmica de la vegetació.
Les 61 comunitats ben definides es troben repartides en grans grupsde la manera següent: 4 boscos esclerofil·les, 6 matollars esclerofil·les(màquies o garrigues), 11 formacions caducifòlies (boscos o bosquines),8 matollars oberts (brolles, etc.), 9 prats secs, 4 comunitats de roquissers,5 herbeis higròfils i 14 herbeis ruderals. Hi ha una forta segregació entrecomunitats calcícoles i comunitats calcífugues en bona part d’aquestsgrups (matollars, prats, roquissers...), mentre que les comunitats ruderalsi les higròfiles són més ubiqüistes. En total, a la part calcària hem docu-mentat 42 comunitats i a la part esquistosa, 39.
Des del punt de vista biogeogràfic, destaquen pel seu interès algu-nes comunitats que es troben al massís de la Fembra Morta de maneramolt isolada, sobretot de caire silicícola (Cheilanthetum pteridioido-marantae, Helianthemetum guttati, Cisto-Sarothamnetum adenocarpeto-sum...). Altres tenen en aquesta àrea localitats més o menys extremes, siaperquè són pròpies de muntanyes calcàries més septentrionals o de mésaltitud (Ramondo-Asplenietum fontani, Erodio-Arenarietum conimbri-censis...), sia perquè són de caire marítim i no penetren més cap a terresinteriors (Hyparrhenietum hirto-pubescentis, Carici-Salicetum catalau-nicae, Polysticho-Coryletum...). Com a novetats sintaxonòmiques, desta-ca la nova associació Foeniculo-Helichrysetum stoechadis (herbassarcolonitzador de camps abandonats) i les comunitats d’estatus poc defi-nit, que potser més endavant duran a la descripció de nous sintàxons;n’és un bon exemple la comunitat de Tulipa sylvestris i Narcissus assoa-nus (una forma extrema de l’Ononidion striatae).
31
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 31
Hi ha tres associacions que considerem potencials i lligades a meso-climes, o condicions generals per àrees relativament grans. D’aquestes,l’alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) es restringeix a lesparts més elevades (per sobre d’uns 600 m) i més aviat obagues del mas-sís, en substrat esquistós. El domini potencial del Violo-Quercetum fagi-neae correspon als vessants calcaris obacs i frescals del sector nord-occi-dental; allí, s’hi troben claps de vegetació forestal (roureda de Quercusfaginea, pinedes de Pinus nigra ssp. salzmannii, o mixtes) i altres comu-nitats que hi són relacionades dinàmicament (joncedes, boixedes, etc.).Tota la resta del massís és el domini potencial dels boscos d’alzina delQuercetum ilicis. D’aquests boscos, la majoria corresponen a la subasso-ciació típica o pistacietosum, sobretot en substrat esquistós i en qualse-vol orientació. En canvi, als obacs frescals s’hi fan alzinars de transiciócap a les rouredes submediterrànies, inclosos en la subassociació querce-
tosum cerrioidis els de la banda esquistosa i en la subassociació vibur-
netosum lantanae els dels caients del sector nord-occidental calcari.Claps de tots aquests boscos potencials apareixen abundantment en
el paisatge actual, si bé principalment en vessants obacs o intermedis.Però en general es tracta de boscos relativament immadurs pel que fa al’estructura forestal, com a conseqüència de tales, aclarides o focs rela-tivament recents. Es combinen amb vegetació de mena diversa (pinedesde pi blanc i de pi pinyer, matollars, prats secs...), segons els usos passatsi presents del sòl a cada lloc, i de manera força diferenciada segons si estracta de terrenys calcaris o silicis.
La vegetació potencial lligada a condicions especials inclou méscomunitats vegetals, si bé ocupa extensions molt més reduïdes. Unespoques comunitats lligades a hàbitats particulars clapegen les àreesabruptes calcàries i esquistoses, i alguns boscos i bosquines caducifolis(albereda, omeda, sargar, avellanosa) i herbeis associats (jonqueres, ca-nyissars...) ressegueixen els cursos d’aigua del massís. En conjunt, totaaquesta vegetació d’indrets especials representa una part substancial dela diversitat vegetal del massís i té un gran interès conservacionista pelfet que es troba representada per poblacions petites, disperses i d’ecolo-gia molt precisa.
BIBLIOGRAFIA
BOLÒS, O. de: «De vegetatione notulae, II», Collectanea Botanica (Barcelona), núm. 5(1956), p. 195-268.
32
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 32
33
Vegetació del massís de la Fembra Morta
BOLÒS, O. de: El paisaje vegetal barcelonés. Barcelona, Universidad de Barcelona-Facultad de Filosofía y Letras, 1962a, 192 p. i taules.
BOLÒS, O. de: «La bardissa, una formación vegetal típica del paisaje del Pirineo medi-terráneo», a Actas del III Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos (Gerona,1958). Saragossa, 1962b, p. 43-79.
BOLÒS, O. de: «Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entrelos los ríos Llobregat i Segura», a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artesde Barcelona, 724 (vol. 38, núm. 1). Barcelona, 1967, p. 1-269.
BOLÒS, O. de: «L’Aphyllanthion dans les Pays Catalans», Collectanea Botanica (Bar-celona), núm. 10 (1976), p. 107-141.
BOLÒS, O. de: «Hedero-Ulmetum (l’omeda amb heura) i Lithospermo-Ulmetum (l’ome-da amb mill gruà)», Folia Botanica Miscellanea (Barcelona), núm. 1 (1979), p. 13-17.
BOLÒS, O. de: «De vegetatione notulae III». Collectanea Botanica (Barcelona), núm. 12(1981), p. 63-76.
BOLÒS , O. de: La vegetació del Montseny. Barcelona, Diputació de Barcelona, 1983, 170 p.BOLÒS, O. de: «Contribució al coneixement de la vegetació del territori auso-segàrric»,
a: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 930.Barcelona, 1996, p. 1-128.
CÁCERES, M. de; FONT, X.; GARCÍA, R.; OLIVA, F.: «VEGANA, un paquete de pro-gramas para la gestión y análisis de datos ecológicos», a VII Congreso Nacional dela Asociación Española de Ecología Terrestre. Barcelona, 2003, p. 1.484-1.497.<http://biodiver.bio.ub.es/vegana/castellano/index.html>.
FOLCH, R.: La vegetació dels Països Catalans. Barcelona, Ketres, 1981, 513 p.FRANQUESA, T.: «El paisatge vegetal de la península del cap de Creus», Arxius de les
Seccions de Ciències (Barcelona), núm. 109 (1995), p. 1-628.GESTI, J.; FONT, J.; VILAR, L.: «Rusco aculeati-Fraxinetum angustifoliae, una nova asso-
ciació forestal de ribera del territori ruscínic», Acta Botanica Barcinonensia (Barce-lona), núm. 48 (2003), p. 57-66.
LAPRAZ, G.: «Recherches phytosociologiques en Catalogne», Collectanea Botanica(Barcelona), núm. 6 (1-2), p. 49-171; núm. 6 (4), p. 545-607; núm. 8, p. 5-62; núm.9, p. 77-181; núm. 10, p. 205-279 [1962-1974].
NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E.: «Flora del massís de la Fembra Morta».Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9 (1999), p. 9-82.
NUET, J.: «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d’Anoia». Misce-llanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3 (1983), p. 15-52 i 1 mapa.
RIVAS-MARTÍNEZ, S. «Vegetatio Hispaniae. Notula I». Publicaciones del Instituto deBiología Aplicada (Madrid), núm. 46 (1969), p. 5-34.
RIVAS-MARTÍNEZ, S.: FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ, F.; LOIDI, J.; LOUSA, M.; PENAS, A.:«Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal toassociation level», Itinera Geobotanica (León), núm. 14 (2001), p. 5-341.
RIVAS-MARTÍNEZ, S.; DÍAZ, T. E.; FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ, F.; IZCO, J.; LOIDI, J.;LOUSA, M.; PENAS, A.: «Vascular plant communities of Spain and Portugal. Addendato the syntaxonomical checklist of 2001», Itinera Geobotanica (León), núm. 15 (1-2)(2002), p. 5-922.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 33
VALLS, A.: «Revisió sintaxonòmica dels prats oromediterranis de l’ordre Ononidetaliastriatae Br.-Bl. 1947», Acta Botanica Barcinonensia (Barcelona), núm. 48 (2003), p.67-198.
VIGO, J.: Les comunitats vegetals: Descripció i classificació. Barcelona, Universitat deBarcelona, 2005 (UB, 86).
VIGO , J.: TERRADAS, J.: «Sobre la vegetación de la zona de acantilados triásicos del BaixLlobregat». Acta Geobotanica Barcinonensia (Barcelona), núm. 4 (1969), p. 1-31.
34
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 34
35
Vegetació del massís de la Fembra Morta
ANNEX 1. ESQUEMA SINTAXONÒMIC
En aquest esquema, les comunitats es troben jerarquitzades segons les sevesrelacions sintaxonòmiques dins de cada classe de vegetació. Aquestes, les hemordenat començant per les d’estructura més simple (herbeis higròfils, vegetacióde roques...) i acabant per les de tipus forestal.
Dauco-Melilotion Görs 1966Brachypodio phoenicoidis-Melilotetum albae O. Bolòs et Vigo 1979
Galio-Alliarietalia petiolatae Görs et Müller 1969Galio-Alliarion petiolatae Oberdorfer et Lohmeyer 1967
Lapsano-Sisonetum amomi O. Bolòs et Masalles 1983
36
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 36
Thero-Brachypodietea Br.-Bl.1947 Brachypodietalia phoenicoidis Br.-Bl. ex Molinier 1934
Brachypodion phoenicoidis Br.-Bl. ex Molinier 1934Brachypodietum phoenicoidis Br.-Bl. 1924 typicum
santolinetosum pectinis O. Bolòs 1996Salvio verbenacae-Plantaginetum albicantis O. Bolòs 1983Comunitat d’Echium vulgare ssp. argentae
Saturejo-Hyparrhenion hirtae Bolòs 1962Hyparrhenietum hirto-pubescentis A. et O. Bolòs et Br.-Bl. 1950
lathyretosum clymeni (= typicum)hyparrhenietosum pubescentis O. Bolòs 1962
Comunitat d’Oryzopsis coerulescensThero-Brachypodietalia Br.-Bl. ex Bharucha 1933
Thero-Brachypodion retusi Br.-Bl. 1925Phlomido lychnitis-Brachypodietum retusi Br.-Bl. 1925Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs et Masalles 1981Erodio-Arenarietum conimbricensis A. et O. Bolòs 1950 leontidetosum hispidae O.
Lithospermo purpureocaerulei-Ulmetum minoris O. Bolòs 1956Hedero helicis-Ulmetum minoris O. Bolòs 1979Vinco difformis-Populetum albae O. Bolòs 1962 euphorbietosum amygdaloidis O.
Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915 (= Viburno-Quercetum ilicis Rivas Martínez 1975)pistacietosum Br.-Bl. 1952 (= typicum) quercetosum cerrioidis A. et O. Bolòs 1950viburnetosum lantanae A. et O. Bolòs 1950
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 38
ANNEX 2. ADDICIONS AL CATÀLEG FLORÍSTIC
En el lapse de temps que va des de la publicació de la flora del massís dela Fembra Morta (Ninot et al., 1999) fins al present treball, hem detectat lapresència d’algunes espècies no incloses en aquell catàleg i la d’alguna nova lo-calitat per a tàxons rars.Tot i que algunes dades ja les hem publicat a l’ORCAi apareixen ressenyades al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya(<http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>), donem a continuació la llis-ta completa d’aquestes plantes.
Aira caryophyllea L. ssp. caryophyllea. Als pradells terofítics vers can Ribera(400 m, el Bruc). CG90.
Bunias erucago L.Accidental a l’era de can Soteres (620 m, Castellolí). CG90.Cheilanthes marantae (L.) Domin i Cheilanthes pteridiodes (Reichard) C. Chr.
ssp. maderensis (Lowe) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot. Solell de Miramar, enroques esquistoses (550 m); a l’altre extrem del massís de la Fembra Morta res-pecte a les cites anteriors. CF99.
Crepis capillaris (L.) Wallr. Rara, en algun erm a la part baixa del torrent deFont Plantes (la Pobla de Claramunt). CG90.
Diospyros lotus L. Raríssim, subespontani a sobre de can Aguilera, al camí dela font d’en Sala (460 m, Piera); potser procedent de rebrots de caquis cultivats idesprés abandonats. CG90.
Euphorbia lathyris L. Només observada un cop, més amunt de can Aguilera(460 m, Piera); segurament accidental. CG90.
Festuca ovina L. ssp. gracilior (Hackel) O. Bolòs et Vigo. Sembla que aquest ésen realitat el tàxon que en el catàleg previ (Ninot et al., 1999) denominàvemFestuca ovina, var. valentina.
Genista triflora Rouy. Raríssima, sobre can Aguilera, al camí de la font d’enSala (460 m, Piera). CG90.
Inula graveolens (L.) Desf. Sobre can Aguilera, al Forn (Piera, 550 m). CG90.Linaria arvensis (L.) Desf. ssp. arvensis. Cap a l’Avellana, en pradells terofítics
(530 m, Piera). CG90.Orobanche ramosa L. Can Solà de la Balma (600 m, el Bruc). CG90.Parentucellia latifolia (L.) Caruel. Sota can Soteres, en un erm (520 m,
Castellolí). CG90.Ranunculus parviflorus L. Raríssim, sota la font del Ferro (550 m, Castellolí).
CG90.Satureja graeca L. ssp. graeca. En un erm rocós de can Mata, sota el coll dels
Brucs (590 m, el Bruc). CG90.
39
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 39
40
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la1.B
osco
s es
cler
ofil·
les:
Que
rcet
um il
icis
pist
acie
tosu
m (
inv.
1-9)
,que
rcet
osum
cer
rioid
is (in
v.10
-11)
,ivib
urne
tosu
m la
n-ta
nae
(inv.
12-1
3);A
sple
nio-
Que
rcet
um il
icis
(inv.
14-1
6);i
com
unita
t de
Celti
s au
stra
lis (
inv.
17-1
8).
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
Ori
enta
ció
NE
NN
WSW
NN
WSE
EE
SN
NW
NN
WN
NW
NE
NN
NW
WW
Pend
ent
(0)
3010
2020
1510
510
3030
4040
3025
1515
3020
Alti
tud
(m s
.m.)
320
620
450
600
650
650
590
380
365
320
360
400
400
700
660
650
400
420
Rec
obri
men
tde
l’es
trat
arb
ori (
%)
8010
010
095
8585
9080
9090
7590
-90
9590
9590
Alç
ada
de l’
estr
at
arbo
ri (
m)
7-12
4-6
4-6
5-7
3-5
105-
810
7-12
10-1
68
8-
7-12
4-6
4-8
10-1
210
-16
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arbu
stiu
(%
)65
2010
1020
6060
-40
50-
--
4015
3525
15
Alç
ada
de l’
estr
atar
bust
iu (
m)
1,5-
30,
7-2
0,5-
10,
5-2
11-
31-
3-
1-2
1-3
--
-1-
31,
5-2
1-3
0,5-
31,
5-3
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
herb
aci (
%)
6010
1520
1515
1020
1565
4010
-70
2590
2070
Supe
rfíc
iein
vent
aria
da (
m2 )
8060
5010
010
010
080
100
120
8010
010
075
100
7510
075
80
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 40
41
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la1.B
osco
s es
cler
ofil·
les:
Que
rcet
um il
icis
pist
acie
tosu
m (
inv.
1-9)
,que
rcet
osum
cer
rioid
is (in
v.10
-11)
,ivib
urne
tosu
m la
nta-
nae
(inv.
12-1
3);A
sple
nio-
Que
rcet
um il
icis
(inv.
14-1
6);i
com
unita
t de
Celti
s au
stra
lis (
inv.
17-1
8).
Car
acte
ríst
ique
s de
les
asso
ciac
ions
i de
l’al
ianç
a (Q
uerc
ion
ilicis)
Que
rcus
ilex
ssp.
ilex
4.3
5.5
5.5
5.5
5.4
5.5
5.4
5.4
5.4
3.2
4.3
4.4
4.3
5.4
5.3
5.2
1.1
.
Que
rcus
ilex
ssp.
ilex
(arb
ustiu
).
..
..
.4.
3.
+1.
2.
..
..
.+
+
Aspl
eniu
mad
iant
um-n
igru
mss
p.on
opte
ris
1.2
1.2
1.2
1.2
1.2
1.1
+2.
2.
2.2
2.1
1.1
+2.
2+
2.2
+1.
2
Rusc
us a
cule
atus
1.2
.+
+.2
+1.
2.
2.2
.1.
22.
12.
22.
2+
..
1.2
.
Philly
rea
latif
olia
ssp.
latif
olia
+.
+.
+3.
3.
3.2
..
1.2
.2.
1+
+.
..
Loni
cera
etr
usca
..
.+
+.2
1.1
+.
3.2
1.2
.1.
1.
2.2
..
+.
Viol
a al
ba
ssp.
dehn
hard
tii
..
..
.1.
1.
.+
+1.
11.
1+
+.
+.
.
Arbu
tus
uned
o.
+.
1.1
..
..
..
..
.+
+.
..
Care
x di
stac
hya
.+
..
..
+.2
..
..
..
+.2
..
..
Vibu
rnum
tin
us.
..
..
..
+.
.4.
3.
..
..
..
Pist
acia
ter
ebin
thus
..
..
..
..
..
..
..
..
.+
Ory
zops
is pa
rado
xa.
..
..
..
+.
..
..
..
..
.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 41
42
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la1.B
osco
s es
cler
ofil·
les:
Que
rcet
um il
icis
pist
acie
tosu
m (
inv.
1-9)
,que
rcet
osum
cer
rioid
is (in
v.10
-11)
,ivib
urne
tosu
m la
nta-
nae
(inv.
12-1
3);A
sple
nio-
Que
rcet
um il
icis
(inv.
14-1
6);i
com
unita
t de
Celti
s au
stra
lis (
inv.
17-1
8).
Car
acte
ríst
ique
s de
l’or
dre
i de
la c
lass
e (Q
uerc
etal
ia il
icis
,Que
rcet
ea il
icis)
Rubi
a pe
regr
ina
ssp.
pere
grin
a 1.
1+
2.1
+2.
12.
11.
1.
1.2
1.2
++
1.1
1.1
2.2
1.2
1.1
+
Aspa
ragu
sac
utifo
lius
+.
1.1
..
++
1.2
++
1.2
1.1
+.
..
+.
Rham
nus
alat
ernu
s+
.1.
1.
..
.1.
12.
2+
1.2
.+
..
++
+
Loni
cera
impl
exa
ssp.
impl
exa
1.2
.1.
1.
+1.
1.
1.2
..
.1.
11.
2.
+.
..
Pist
acia
lent
iscus
+.
+.
.1.
3.
+.
..
.+
..
+.
.
Smila
x as
pera
2.2
.+
..
+.
2.2
..
.+
1.2
..
..
.
Bupl
euru
mfr
utic
osum
+.
..
.1.
1.
1.1
..
..
..
..
..
Clem
atis
flam
mul
a.
.+
..
+.
..
..
..
.+
..
.
Juni
peru
s ox
yced
rus
ssp.
oxyc
edru
s.
..
.+
+.
..
..
..
..
..
.
Philly
rea
angu
stifo
lia.
..
..
..
..
..
.+
..
..
.
Que
rcus
coc
cife
ra.
..
..
..
..
..
.+
..
..
.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 42
43
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la1.B
osco
s es
cler
ofil·
les:
Que
rcet
um il
icis
pist
acie
tosu
m (
inv.
1-9)
,que
rcet
osum
cer
rioid
is (in
v.10
-11)
,ivib
urne
tosu
m la
nta-
nae
(inv.
12-1
3);A
sple
nio-
Que
rcet
um il
icis
(inv.
14-1
6);i
com
unita
t de
Celti
s au
stra
lis(in
v.17
-18)
.
Dife
renc
ials
de
les
suba
ssoc
iaci
ons
cerr
ioid
etos
um i
vibur
neto
sum
lant
anae
i de
l’as
soci
ació
Asp
leni
o-Q
uerc
etum
ilic
is
Que
rcus
cer
rioid
es+
..
..
..
+1.
14.
22.
12.
1.
..
.+
.
Que
rcus
cer
rioid
es(a
rbus
tiu)
..
..
..
+.
.1.
2.
..
..
..
.
Coro
nilla
em
erus
.
..
..
..
..
.1.
1+
1.2
..
..
.
Amel
anch
ier
oval
is.
..
..
..
..
..
++
..
..
.
Buxu
s se
mpe
rvire
ns
..
..
..
..
..
.4.
23.
3.
..
..
Luzu
la fo
rste
ri .
+.
..
.+
..
1.2
+.
.1.
2.
..
.
Frag
aria
ves
ca
..
..
.1.
2.
..
..
1.1
.1.
1+
1.1
..
Sorb
us t
orm
inal
is .
..
..
..
..
..
..
.+
+.
.
Solid
ago
virga
urea
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
Teuc
rium
sco
rodo
nia
..
..
..
..
..
..
..
.+
..
Brac
hypo
dium
sylva
ticum
.
+.
..
1.2
.1.
1+
.22.
21.
1+
+1.
21.
21.
1.
+.2
Dap
hne
laur
eola
.
..
..
..
..
+1.
11.
1+
1.1
+1.
1.
.
Euph
orbi
a am
ygda
loid
es.
..
..
+.
..
++
+.
+.
..
.
Dife
renc
ials
de
la c
omun
itat
de C
eltis
aus
tral
is
Celti
s au
stra
lis.
..
..
..
.+
..
..
..
.5.
44.
3
Celti
s au
stra
lis(a
rbus
tiu)
..
..
..
..
..
..
..
..
2.1
1.1
Parie
taria
offi
cina
lisss
p.ju
daic
a.
..
..
..
..
..
..
..
1.2
2.2
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 43
44
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la1.B
osco
s es
cler
ofil·
les:
Que
rcet
um il
icis
pist
acie
tosu
m (
inv.
1-9)
,que
rcet
osum
cer
rioid
is (in
v.10
-11)
,ivib
urne
tosu
m la
nta-
nae
(inv.
12-1
3);A
sple
nio-
Que
rcet
um il
icis
(inv.
14-1
6);i
com
unita
t de
Celti
s au
stra
lis (
inv.
17-1
8).
Com
pany
es p
rese
nts
en m
és d
e do
s in
vent
aris
Hed
era
helix
3.
2+
+2.
2.
1.1
.2.
1.
4.2
3.2
++
4.4
1.2
4.4
+.
Rubu
s ul
mifo
lius
..
+1.
2+
.22.
2.
+1.
2.
2.2
+.
.1.
21.
2+
+
Eric
a ar
bore
a2.
22.
2.
+.2
.2.
2.
+.
+.
3.2
3.2
..
1.1
..
Ger
aniu
m r
ober
tianu
m
ssp.
purp
ureu
m.
..
..
.+
.+
++
..
..
+2.
22.
2
Pinu
s pi
nea
..
..
+.
..
.1.
1.
..
2.1
2.1
1.1
..
Pinu
s ha
lepe
nsis
1.1
2.1
..
.+
..
..
..
+.
..
..
Hie
raci
um g
lauc
inum
.+
..
..
+.
.1.
1.
..
..
+.
.
Lim
odor
um a
bort
ivum
..
++
+.
..
..
..
.+
..
..
Sorb
us d
omes
tica
..
..
..
..
..
++
..
++
..
Aspl
eniu
m t
richo
man
es
ssp.
quad
rival
ens
..
..
..
..
.+
..
..
..
1.2
+
Gal
ium
luci
dum
.
.+
..
.+
+.
..
..
..
..
.
Polyp
odiu
m v
ulga
ress
p.se
rrul
atum
..
+.2
..
.+
..
+.
..
..
..
.
Clem
atis
vital
ba.
..
..
+.
..
.1.
2.
+.
..
..
Corn
us s
angu
inea
..
..
..
..
.1.
22.
1+
..
..
..
Inul
a co
nyza
..
..
..
+.
1.1
..
..
..
+.
.
Juni
peru
s co
mm
unis
ssp.
com
mun
is.
+.
..
..
..
..
.+
.+
..
.
Moe
hrin
gia
pent
andr
a+
..
..
..
.1.
2.
..
..
..
+.2
.
Ory
zops
is m
iliace
a.
.+
..
..
.+
..
..
..
..
+
Sonc
hus
tene
rrim
us.
..
..
.+
..
..
..
..
.+
+
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 44
1. Solell de l’Avellana (la Pobla de Claramunt), CG9301, 6/11/1987; esquists(codi: 103).
2. Capçalera del torrent de Font Planes, cap a l’Avellana (la Pobla de Clara-munt), CG9301, 18/5/1992; màquia de reconstitució, esquists (codi: 150).
3. Massís de la Fembra Morta, gairebé dalt de la carena (Castellolí), CG9404,24/4/1977; bosc clar (codi: 19).
4.Vessant esquerre de la riera de Pierola,CG9703,18/4/1977;esquists (codi:17).5 i 6. El Bruc, sota el parador, CG9705, 14/06/2001; talús de camí i clariana
de pineda, esquists (codis: 309 i 310).7. Can Soteres (Castellolí), CG9405, 24/4/1977; conglomerats calcaris
(codi: 22).8. Sota el coll dels Brucs, cap al parador (Castellolí), CG9506, 15/7/1996; pla-
taforma rocosa de conglomerats calcaris (codi: 201).9 i 10. Sobre el túnel del Bruc, vessant oest (Castellolí), CG9405, 25/4/1984
i 24/4/1977; plataforma rocosa de conglomerats calcaris (codis: 86 i 23).11.Vora el cementiri de la Pobla de Claramunt, CG8902, 29/5/1989; claps de
garriga entre camps, sobre roca calcària (codi: 123).12. Miramar, cap a la serra de la Llobreia (Vallbona d’Anoia), CG9200,
2/5/1998; coster rocallós, esquists (codi: 276).13 i 14. Sobre el túnel del Bruc, extrem oest (Castellolí), CG9405, 27/5/1991
i 18/5/1992; petits claps de matollar, als relleixos dels conglomerats calcaris (codis:146 i 158).
15. Barranc de Font Planes (la Pobla de Claramunt), CG9101, 20/3/1977; pis-sarres (codi: 48).
50
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 50
51
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la3.P
ined
es d
e pi
nass
a i r
oure
des:
Viol
o-Q
uerc
etum
fagi
neae
,var
iant
de
Pinu
s ni
gra
ssp.
salz
man
nii(
inv.
1-5)
,i v
aria
nt d
eQ
uerc
us fa
gine
a(in
v.6-
9).
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
9
Ori
enta
ció
NN
WN
NE
NE
NN
NW
NN
NW
NN
E
Pend
ent
(º)
515
1535
3020
525
15
Alti
tud
(m s
.m.)
570
520
520
650
600
590
500
480
530
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
ori (
%)
7070
8090
7530
7030
80
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbor
i (m
)5-
1010
-15
10-1
714
1215
86-
95-
8
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
ustiu
(%
)70
7560
2560
6060
8075
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbus
tiu (
m)
1,5-
31,
5-4
1,5-
32,
53
22
1,5-
41,
5-3
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
her
baci
(%
)60
5030
4530
7050
6015
Supe
rfíc
ie in
vent
aria
da (
m2 )
8510
012
010
010
010
010
080
80
Car
acte
ríst
ique
s de
l’as
soci
ació
,l’a
lianç
a i l
’ord
re (Q
uerc
ion
pube
scen
ti-se
ssilif
lora
e,Q
uerc
etal
ia p
ubes
cent
i-ses
silifl
orae
)
Pinu
s ni
gra
ssp.
salz
man
nii
4.4
4.3
5.4
4.1
3.1
3.2
2.2
.2.
1
Pinu
s ni
gra
ssp.
salz
man
nii (
arbu
stiu
).
.1.
1.
..
..
.
Que
rcus
fagi
nea
1.2
3.2
2.1
+2.
13.
13.
23.
24.
3
Amel
anch
ier
oval
is .
++
.+
.+
2.2
2.2
Que
rcus
cer
rioid
es
1.1
1.1
++
+.
2.1
..
Cytis
ophy
llum
ses
silifo
lium
.
2.2
..
.1.
1.
3.2
2.2
Sorb
us d
omes
tica
(+)
.+
..
+.
.+
Loni
cera
etru
sca
(dife
renc
ial)
+2.
2.
.+
..
1.2
.
Buxu
s se
mpe
rvire
ns
..
..
.+.
2.
2.2
4.3
Viol
a w
illkom
mii
.+.
2.
..
..
+1.
2
Colu
tea
arbo
resc
ens
(+)
..
.+
+.
..
Coro
nilla
em
erus
.
.+
..
..
+.2
.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 51
52
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la3.P
ined
es d
e pi
nass
a i r
oure
des:
Viol
o-Q
uerc
etum
fagi
neae
,var
iant
de
Pinu
s ni
gra
ssp.
salz
man
nii(
inv.
1-5)
,i v
aria
nt d
eQ
uerc
us fa
gine
a(in
v.6-
9).
Vibu
rnum
lant
ana
.1.
1.
..
..
.1.
1
Acer
mon
spes
sula
num
.
.1.
2.
..
..
.
Ceph
alan
ther
a ru
bra
..
..
+.
..
.
Rham
nus
saxa
tilis
..
..
..
.(+
).
Car
acte
ríst
ique
s de
la c
lass
e (Q
uerc
o-Fa
gete
a)
Dap
hne
laur
eola
1.
2+
++
++
..
+
Crat
aegu
s m
onog
yna
1.1
.+
++
1.1
++
.
Rubu
s ul
mifo
lius
1.2
++
+2.
2+
+.
.
Corn
us s
angu
inea
3.2
1.2
+.
.2.
11.
1+
.
Brac
hypo
dium
sylv
aticu
m.
+.2
+.2
++
.+
..
Hep
atica
nob
ilis.
1.2
1.2
..
1.1
..
1.2
Coria
ria m
yrtif
olia
+.2
..
++
..
..
Euph
orbi
a am
ygda
loid
es.
.1.
2.
++
..
.
Lith
ospe
rmum
pur
puro
caer
uleu
m.
.+.
2.
+.
..
.
Prun
us s
pino
sa
+.
..
+.
..
.
Ligu
stru
m v
ulga
re
..
+.
..
..
.
Ceph
alan
ther
a da
mas
oniu
m.
+.
..
..
..
Clem
atis
vital
ba
.+
..
..
..
.
Epip
actis
atro
rube
ns s
sp.p
arvif
lora
.+
..
..
..
.
Epip
actis
hel
lebo
rine
ssp.
helle
borin
e.
..
..
..
.+
Ger
aniu
m s
angu
ineu
m.
..
.+
..
..
Ilex
aqui
foliu
m.
..
..
..
.+
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 52
53
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la3.P
ined
es d
e pi
nass
a i r
oure
des:
Viol
o-Q
uerc
etum
fagi
neae
,var
iant
de
Pinu
s ni
gra
ssp.
salz
man
nii(
inv.
1-5)
,i v
aria
nt d
eQ
uerc
us fa
gine
a(in
v.6-
9).
Com
pany
es p
rese
nts
en m
és d
e do
s in
vent
aris
Rubi
a pe
regr
ina
ssp.
pere
grin
a1.
12.
22.
21.
11.
11.
12.
12.
21.
1Sc
lero
podi
um p
urum
1.
22.
22.
23.
33.
22.
33.
33.
32.
2Q
uerc
us il
ex s
sp.i
lex
1.2
2.2
2.1
1.1
3.2
3.2
1.2
2.2
1.1
Hed
era
helix
3.
31.
22.
21.
12.
23.
3+
.1.
2Ju
nipe
rus
com
mun
is ss
p.co
mm
unis
1.1
++
..
+1.
2+
+Pr
unel
la g
rand
iflor
a ss
p.py
rena
ica
.1.
2+.
21.
22.
2.
2.2
.+
Care
x fla
cca
..
1.1
.+
++
.+
Que
rcus
coc
cifer
a .
++
..
++
+.
Viol
a al
ba s
sp.d
ehnh
ardt
ii.
+.
++
+.
1.1
.Ca
rex
halle
riana
.
+.
..
1.1
2.1
+.2
.Ph
illyre
a la
tifol
ia s
sp.la
tifol
ia.
.+
+1.
1+
.+
.Er
ica a
rbor
ea
..
.1.
13.
3+
+.
.Pi
nus
hale
pens
is .
+.
..
.3.
23.
11.
1Ro
smar
inus
offi
cinal
is .
+.
..
+1.
1+
.Ru
scus
acu
leat
us
..
+.2
+.
1.1
.+
.Ap
hylla
nthe
s m
onsp
elie
nsis
.+
..
..
1.1
+.
Brac
hypo
dium
pho
enico
ides
.
1.1
..
.2.
23.
2.
+Lo
nice
ra im
plex
a ss
p.im
plex
a.
++
..
..
.+.
2Po
lygal
a ca
lcare
a +.
2.
..
.+
2.1
+.
Thym
us v
ulga
ris
.+
..
.+
++
.Av
enul
a pr
aten
sis s
sp.i
beric
a .
.1.
2.
..
1.1
1.2
.Kn
autia
dip
sacif
olia
ssp
.cat
alau
nica
+
+.
.1.
1.
..
.Pi
stac
ia le
ntisc
us
..
..
.+
++
.Vi
burn
um ti
nus
..
2.2
.+
..
.2.
2
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 53
1. Vessant nord-est del barranc de Güells, vora Castellolí, CG9205,25/3/1977 (codi: 2).
2. Coll dels Brucs (Castellolí), CG9405, 24/4/1977 (codi: 18b).3. Sobre el túnel dels Brucs, boca oest (Castellolí), CG9405, 25/4/1984
(codi: 84).4. Can Muset (Castellolí), CG9204, 11/3/1977; sòl pedregós (codi: 38).5. Sota can Jaume (Castellolí), CG9105, 5/4/1977 (codi: 8).6. Capçalera de la riera de Pierola, sota can Soteres (el Bruc), CG9505,
18/5/1992; codines amb sòl poc profund; cremat fa pocs anys (codi: 154).7. Sota el Forn del Monner (la Pobla de Claramunt),CG9102,6/4/1977 (codi: 9).8. Al nord-est de Castellolí, vers el puig Aguilera (Castellolí), CG9106,
28/6/1996; solell entre terrers margosos (codi: 179).9. Castellolí, sobre la Puda, CG9006, 30/8/1997; coster entre terrers mar-
gosos (codi: 256).10. El Bruc, sobre l’estació de servei, 31T CG9505, 4/6/2002; pineda clara
sobre esllavissades conglomeràtiques (codi: 313).11. Entre Castellolí i els Soterons (Castellolí), CG9004, 28/6/1996; brolla
clara en margues aixaragallades (codi: 184).
73
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 73
74
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la9
.Jo
nced
es i
com
unit
ats
afin
s:Br
achy
podi
o-Ap
hylla
nthe
tum
typ
icum
(in
v.1-
10)
i co
mun
itat
de T
ulip
a sy
lves
tris
iN
arci
ssus
ass
oanu
s (i
nv.1
2-13
).
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
13
Ori
enta
ció
EN
-N
WW
NN
WN
NE
-E
NW
NW
NN
EN
E
Pend
ent
(º)
1010
05
25
35-
55
1510
2
Alt
itud
(m
s.m
.)42
051
062
060
062
540
036
030
055
042
060
058
047
0
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
ori (
%)
150
2530
00
200
00
00
0
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbor
i (m
)5-
6-
3-9
2-4
--
2-5
--
--
--
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
usti
u (%
)20
015
205
200
00
00
00
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbus
tiu
(m)
1-
10,
5-1
-0,
4-0,
7-
--
--
--
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
her
baci
(%
)95
9090
9510
095
8010
070
9085
6060
Supe
rfíc
ie in
vent
aria
da (
m2 )
100
1510
025
1520
1615
5018
1612
12
Car
acte
ríst
ique
s de
Brac
hypo
dio-
Aphy
llant
hetu
mi d
’Aph
ylla
nthi
on
Aphy
llant
hes
mon
spel
iens
is 3.
32.
22.
23.
31.
23.
22.
23.
33.
33.
32.
2.
.
Linu
m te
nuifo
lium
ssp
mille
tii
.2.
2+
3.2
.+
++.
2+
1.2
+.
.
Glo
bula
ria v
ulga
ris s
sp.v
ulga
ris
2.2
..
1.2
.+
2.2
+.2
.+.
21.
2+.
2.
Polyg
ala
calca
rea
1.1
+.2
1.2
.1.
21.
2.
..
..
..
Hip
pocr
epis
com
osa
ssp.
scor
pioi
des
.+.
2.
.+
+.
1.2
+1.
2.
..
Linu
m n
arbo
nens
e .
.+
..
..
..
.+
..
Astra
galu
s m
onsp
essu
lanu
s 1.
12.
2.
..
..
..
..
..
Dife
renc
ials
i ca
ract
erís
tique
s de
la c
omun
itat
deTu
lipa
sylve
stris
i N
arcis
sus
asso
anus
Tulip
a sy
lvest
risss
p.au
stra
lis
..
..
..
..
..
.2.
12.
1
Nar
cissu
s as
soan
us
..
..
..
..
..
.1.
2+
Anth
ericu
m li
liago
.
..
..
..
..
.1.
13.
2.
Cono
podi
um m
ajus
ssp
.ram
osum
.
..
..
..
..
.1.
11.
2.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 74
75
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la9
.Jo
nced
es i
com
unit
ats
afin
s:Br
achy
podi
o-Ap
hylla
nthe
tum
typ
icum
(in
v.1-
10)
i co
mun
itat
de T
ulip
a sy
lves
tris
iN
arci
ssus
ass
oanu
s (in
v.12
-13)
.
Dife
renc
ials
i ca
ract
erís
tiqu
es d
e la
com
unit
at d
e Tu
lipa
sylv
estr
isi N
arci
ssus
ass
oanu
s (c
onti
nuac
ió)
Gla
diol
us il
lyric
us
..
..
..
..
..
+.
2.1
Friti
llaria
pyr
enai
ca
..
..
..
..
..
.1.
1.
Car
acte
ríst
ique
s de
l’or
dre
i de
la c
lass
e (R
osm
arin
etal
ia,O
noni
do-R
osm
arin
etea
)
Aven
ula
prat
ensis
ssp.
iber
ica
2.2
+.2
1.1
1.2
+.2
1.2
2.2
.1.
21.
22.
2.
.
Rosm
arin
us o
ffici
nalis
.
2.1
.1.
2+
1.2
.+
1.2
.+
++
Argy
rolo
bium
zan
onii
.1.
2.
+.2
.+
..
+.
+.
+
Hel
iant
hem
um o
elan
dicu
m s
sp.i
talic
um.
+.
..
..
1.1
.1.
21.
2+
.2.
Leuz
ea c
onife
ra
..
.+
..
..
++
+.
.
Aven
ula
brom
oide
s ss
p.br
omoi
des
..
..
..
.+
.21.
2+
.2.
.+
Lava
ndul
a la
tifol
ia
1.1
1.2
.2.
2.
..
.+
..
..
Satu
reja
mon
tana
+
..
..
..
..
.1.
21.
22.
2
Eric
a m
ultif
lora
.
..
..
+.2
1.2
.2.
1.
..
.
Fum
ana
eric
oide
sss
p.m
onta
na.
..
..
+.
.+
..
.2.
1
Care
x hu
mili
s .
..
..
+.2
+.2
..
+.2
..
.
Cent
aure
a lin
ifolia
.
..
..
+.
++
..
..
Gen
ista
hisp
anic
a .
..
..
2.2
2.2
..
.+
..
Thym
elae
a tin
ctor
ia s
sp.t
inct
oria
.
..
..
++
.2.
1.
..
.
Thes
ium
hum
ifusu
m s
sp.d
ivar
icat
um
.+
..
..
.+
.2.
..
..
Euph
orbi
a fla
vico
ma
ssp.
flavi
com
a .
..
..
1.2
..
.1.
2.
..
Euph
orbi
a ni
caee
nsis
..
..
.+
.+
..
..
.
Hel
iant
hem
um a
penn
inum
ssp
.pilo
sum
.
..
..
..
..
1.1
..
+
Coris
mon
spel
iens
is .
..
..
..
.+
..
..
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 75
76
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la9
.Jo
nced
es i
com
unit
ats
afin
s:Br
achy
podi
o-Ap
hylla
nthe
tum
typ
icum
(in
v.1-
10)
i co
mun
itat
de
Tulip
a sy
lves
tris
iN
arci
ssus
ass
oanu
s (in
v.12
-13)
.
Car
acte
ríst
ique
s de
l’or
dre
i de
la c
lass
e (R
osm
arin
etal
ia,O
noni
do-R
osm
arin
etea
) (c
onti
nuac
ió)
Ono
nis
pusil
la
..
..
..
..
..
+.
.
Hel
iant
hem
um s
yria
cum
.
..
..
..
+.
..
..
Ono
bryc
his
saxa
tilis
..
..
..
.+
.2.
..
..
Oro
banc
he la
tisqu
ama
..
..
.+
..
..
..
.
Stae
helin
a du
bia
..
..
..
+.
..
..
.
Teuc
rium
pol
ium
spp.
capi
totu
m.
..
..
..
+.
..
..
Thal
ictr
um t
uber
osum
.
..
..
..
..
..
1.2
.
Com
pany
es p
rese
nts
en m
és d
e do
s in
vent
aris
Thym
us v
ulga
ris
+1.
1.
.+
+1.
12.
21.
12.
22.
11.
11.
1
Brac
hypo
dium
pho
enic
oide
s 2.
23.
31.
13.
25.
54.
4.
4.4
+.2
.+
..
Dor
ycni
um p
enta
phyl
lum
1.
11.
12.
2.
1.2
1.2
1.1
.1.
2+
..
.
Eryn
gium
cam
pest
re
+1.
1+
++
..
1.1
++
..
.
Gen
ista
scor
pius
.
1.1
..
.+
+1.
1+
++
..
Sang
uiso
rba
min
or
+.
1.1
1.1
.1.
1.
++
.+
..
Coro
nilla
min
ima
ssp.
min
ima
..
1.2
1.1
1.2
+.
.+
.2.
1.2
..
Gal
ium
pum
ilum
ssp
.pap
illos
um.
.+
+.
++
.+
+.
..
Hie
raci
um g
r.pi
lose
lla
2.2
+.2
.2.
2+
+.2
..
+.2
..
..
Koel
eria
val
lesia
na
..
..
+.
.1.
2.
+.2
2.2
+.2
1.2
Rubi
a pe
regr
ina
ssp.
pere
grin
a +
.+
++
.+
.+
..
..
Brac
hypo
dium
ret
usum
+
..
..
+3.
3.
.2.
2.
1.2
.
Bupl
euru
m r
igid
um
..
+.
++
+.
+.
..
.
Gal
ium
luci
dum
.
+.
.1.
1.
.1.
2.
++
..
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 76
77
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la9.J
once
des
i com
unita
ts a
fins:
Brac
hypo
dio-
Aphy
llant
hetu
m t
ypic
um (
inv.
1-10
) ic
omun
itat
de Tu
lipa
sylve
stris
iN
arci
ssus
asso
anus
(in
v.12
-13)
.
Com
pany
es p
rese
nts
en m
és d
e do
s in
vent
aris
(co
ntin
uaci
ó)
Kna
utia
dip
saci
folia
ssp.
cata
laun
ica
2.1
+2.
11.
2.
+.
..
..
..
Anac
ampt
is p
yram
idal
is
.+
.+
..
..
+1.
1.
..
Blac
ksto
nia
perf
olia
ta s
sp.p
erfo
liata
.
+.
1.1
..
..
+.
+.
.
Bupl
euru
m f
rutic
esce
ns
..
.2.
2.
.1.
2.
.+
+.
.
Care
x ha
lleria
na
+.
..
..
..
1.2
.2.
2+
.2.
Dor
ycni
um h
irsut
um
1.1
.+
..
+.
.+
..
..
Hyp
num
cup
ress
iform
e .
2.2
.2.
3.
.2.
2.
..
2.2
..
Ono
bryc
his
supi
na
..
2.2
.1.
2+
1.1
..
..
..
Ono
nis
min
utis
sim
a .
..
..
+.
+.2
+.
..
+
Aren
aria
con
imbr
icen
sis
ssp.
coni
mbr
icen
sis
..
..
..
..
.+
1.1
+
Arrh
enat
heru
m e
latiu
s .
.+
1.2
..
..
..
+.2
..
Clad
onia
fol
iace
a .
..
..
..
..
2.2
1.2
.+
.2
Fest
uca
ovin
a va
r.gr
acili
or.
..
..
..
..
2.2
2.2
1.2
.
Pinu
s ha
lepe
nsis
+
..
3.1
..
2.1
..
..
..
Plan
tago
lanc
eola
ta
.1.
1.
.1.
1.
.+
..
..
.
Pote
ntill
a ne
uman
nian
a .
.+
.1.
2+
..
..
..
.
Scab
iosa
col
umba
ria s
sp.c
olum
baria
.1.
1+
2.2
..
..
..
..
.
Scle
ropo
dium
pur
um
1.2
.2.
2.
.2.
2.
..
..
..
Scor
zone
ra a
ngus
tifol
ia
..
++
..
..
.+
..
.
Sedu
m s
edifo
rme
..
..
..
.+
.+
.2.
+.2
.
Side
ritis
hirs
uta
+.
..
..
..
..
+.
2.2
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 77
2 i 3. Coll dels Brucs, sobre la boca oest del túnel (Castellolí), CG9405,1/5/1977 i 25/4/1984; sòl rocallós, sobre conglomerats (codis: 26 i 85).
4. Sobre Castellolí, camí de la font del Ferro, CG9205, 27/5/1991; clarianade pineda, sòl prim i pedregós, sobre calcàries (codi: 142).
5 i 6. Plana de can Soteres, sobre la boca est del túnel (Castellolí),CG9505, 27/5/1997 i 21/5/1999; sòl molt superficial, sobre conglomerats (codis:255 i 291).
7. Plana de can Soteres (Castellolí), CG9505, 04/06/2002; clarianes roco-ses entre brolla i garriga (codi: 314).
8. Castell de Castellolí, CG9105, 29/5/1989; part culminant d’un turonetcalcari, molt pedregosa (codi: 125).
9. Sobre Castellolí, camí de la font del Ferro, CG9205, 27/5/1991; terra-prim pedregós, calcari (Codi:143).
91
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 91
10. Capçalera de Magarola, sota can Soteres (Castellolí), CG9505,18/5/1992; codina calcària (Codi:155).
11 i 13.Vora can Muset (Castellolí), CG9304, 6/6/1996 i –/5/1977; codi-nes extenses, sobre conglomerats, amb sòl molt prim (codis: 172 i 6)
1. Sobre Castellolí, camí de la font del Ferro, CG9405, 27/5/1991; sòl prim,calcari, marge de camí (codi: 141).
2 i 3. A l’est del coll dels Brucs (Castellolí), CG9405, 19/5/1989; clarianesde garrigues i brolles, altiplà de conglomerats (codis: 111 i 112).
4, 5 i 6. Sota can Soteres, vora la boca est del túnel (Castellolí), CG9405,29/5/1989; terraprims calcaris pedregosos (el 4, marge de camí) (codis:131, 129i 130).
7. Coll dels Brucs (Catellolí), CG9405, 1/5/1977; codines sobre conglome-rats (codi: 25).
8 i 9. Sota el coll dels Brucs, vers Castellolí, CG9505 i CG94068, 18/5/1992i 1/6/1993; terraprims calcaris (codis: 159 i 165).
10.Vora can Ventura (el Bruc), CG9506, 15/6/1998; codines, clarianes dinsde la brolla (codi: 283).
11 i 12. Sota can Solà de la Balma (el Bruc), CG9506, 15/6/1998 i 4/6/2002;codines sobre petits cingles (codis: 284 i 316).
13. Castell de Sant Jaume (Castellolí), CG9205, 6/6/1996; pradell sota pine-da clara (codi: 170).
97
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 97
14. Sobre Castellolí, camí de la font del Ferro, CG9205, 27/5/1991; marged’un camp de secà (codi: 139).
15. Capçalera de la Magarola, sota can Soteres (Castellolí), CG9505,18/5/1992; terraprim vora de camí (codi: 156).
1. Barranc de Güells (Castellolí), CG9205, 22/10/1996; suma de petitsclaps, dins de l’aigua neta (codi: 235).
2. Riera de Castellolí, camí de Soterons, CG8904, 28/6/1996; aigua relati-vament neta (codi: 182).
3. Riu Anoia, poc per sobre de la Pobla de Claramunt; CG8902, 3/10/1996;lloc ruderalitzat (codi: 219).
4 i 5. Riera de Castellolí, CG8904 i CG9305, 28/6/1996 i 2/6/1977; margesinundables, en sòl argilós (codis: 183 i 58).
6 i 7. Barranc de Güells (Castellolí), CG9205 i CG9305, 22/10/1996 i2/6/1977; petits claps de jonqueres al marge i al mig de l’aigua (codis: 236 i 53).
8. Riera de Castellolí, vora la confluència amb l’Anoia, CG8803, 7/9/1996;marge elevat (codi: 213).
9. Riu Anoia, la Rata (la Pobla de Claramunt), CG9000, 3/10/1996; franjad’herbassar poc per sobre de l’aigua, inundable (codi: 221).
10. Riu Anoia, a la Pobla de Claramunt, CG8901, 7/9/1996; marge rudera-litzat (codi: 208).
11. Riera de Castellolí, vora la confluència amb l’Anoia, CG8803, 7/9/1996;marge inundable (codi: 212).
109
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 109
110
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la1
7.H
erba
ssar
s hi
gron
itrò
fils:
Sily
bo-U
rtic
etum
art
emis
ieto
sum
ver
lotio
rum
(inv
.1-5
) i o
nopo
rdet
osum
acan
thii
(inv
.6),
Arte
mis
io-E
pilo
biet
um h
irsut
i(in
v.7)
,Bra
chyp
odio
-Mel
ilote
tum
alb
ae(i
nv.8
) i T
rifol
io f
ragi
feri-
Cyno
dont
etum
(inv
.9-1
2).
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
Ori
enta
ció
SSE
WW
-E
--
--
--
NW
Pend
ent
(º)
22
50
20
-0
00
02
Alt
itud
(m
s.m
.)24
026
026
026
027
025
043
562
029
035
028
042
0
Rec
obri
men
t de
la v
eget
ació
(%
)10
010
010
010
010
090
100
100
100
9095
95
Alç
ada
de la
veg
etac
ió (
m)
1,7
1,8
1,5-
2-
1,7
1,2-
21,
81,
40,
3(0,
7)0,
2(0,
4)0,
2(0,
7)1,
1
Supe
rfíc
ie in
vent
aria
da (
m2 )
3525
2040
2515
630
1210
2020
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifere
ncia
ls d
eSi
lybo
-Urt
icet
um
Arte
misi
a ve
rlotio
rum
4.
44.
32.
21.
23.
31.
2.
.+
..
.
Rum
ex c
rispu
s 2.
11.
24.
34.
43.
3+
..
..
+.
Atrip
lex
pros
trat
a +
2.2
+2.
12.
2+
..
..
..
Toril
is ar
vens
is ss
p.ar
vens
is +
1.1
1.1
1.1
++
..
1.1
+.
.
Caly
steg
ia s
epiu
m
1.2
+.2
2.2
.1.
2.
..
..
..
Phal
aris
arun
dina
cea
1.2
1.2
+.2
.+
..
..
..
.
Urt
ica
dioi
ca
1.2
.1.
2.
+.
..
..
..
Xan
thiu
m e
chin
atum
ssp
.ita
licum
1.
2+
.+
.2.
..
..
..
.
Chen
opod
ium
am
bros
ioid
es
+.2
+.2
..
.+
..
..
..
Sily
bum
mar
ianu
m
..
+.
.1.
2.
..
..
.
Arct
ium
min
us
.+
.2.
..
+.
..
..
.
Ono
pord
um a
cant
hium
.
..
..
4.4
..
..
..
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 110
111
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la1
7.H
erba
ssar
s hi
gron
itrò
fils:
Sily
bo-U
rtic
etum
art
emis
ieto
sum
ver
lotio
rum
(inv
.1-5
) i o
nopo
rdet
osum
acan
thii
(inv
.6),
Arte
mis
io-E
pilo
biet
um h
irsut
i(in
v.7)
,Bra
chyp
odio
-Mel
ilote
tum
alb
ae(i
nv.8
) i T
rifol
io f
ragi
feri-
Cyno
dont
etum
(inv
.9-1
2).
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifere
ncia
ls d
’Art
emisi
o-Ep
ilobi
etum
hirs
uti
Epilo
bium
hirs
utum
+
..
..
.5.
4.
..
..
Rum
ex c
ongl
omer
atus
.
..
.+
.1.
2.
..
..
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifere
ncia
ls d
e Br
achy
podi
o-M
elilo
tetu
m a
lbae
Mel
ilotu
s al
ba
..
..
..
.5.
4.
..
.
Mel
ilotu
s of
ficin
alis
..
..
..
.1.
2.
..
.
Brac
hypo
dium
pho
enic
oide
s .
..
..
..
3.2
..
..
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifere
ncia
ls d
eTr
ifolio
fra
gife
ri-Cy
nodo
ntet
um
Cich
oriu
m in
tybu
s .
+.
.+
+.
.4.
32.
22.
15.
5
Cyno
don
dact
ylon
.
..
..
..
.1.
2.
5.4
1.2
Pote
ntill
a re
ptan
s .
..
..
+.
.3.
24.
4.
.
Trifo
lium
pra
tens
e .
..
..
..
.1.
21.
2.
.
Trifo
lium
fra
gife
rum
.
..
..
..
.3.
3.
..
Com
pany
es i
cara
cter
ísti
ques
d’u
nita
ts s
uper
iors
pre
sent
s en
més
de
dos
inve
ntar
is
Foen
icul
um v
ulga
ress
p.pi
perit
um
+1.
2+
..
+.
+.2
+.2
..
+.2
Aste
r sq
uam
atus
+
2.2
2.2
.4.
3.
..
..
++
Ory
zops
is m
iliac
ea
.2.
21.
1+
.2+
.2+
.+
..
..
Picr
is ec
hioi
des
+1.
11.
2.
1.1
..
.+
..
.
Verb
ena
offic
inal
is .
.+
..
+.
++
2.1
..
Gal
ium
apa
rine
.1.
2.
4.4
+.
+.
..
..
Poly
gonu
m a
vicu
lare
.
.+
..
+.
..
.+
+.2
Conv
olvu
lus
arve
nsis
..
..
+.
..
+.
++
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 111
112
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la1
7.
Her
bass
ars
higr
onit
ròfil
s:Si
lybo
-Urt
icet
um a
rtem
isie
tosu
m v
erlo
tioru
m(i
nv.1
-5)
i on
opor
deto
sum
acan
thii
(inv
.6)
,Art
emis
io-E
pilo
biet
um h
irsut
i(in
v.7)
,Bra
chyp
odio
-Mel
ilote
tum
alb
ae(i
nv.8
) i T
rifol
io f
ragi
feri-
Cyno
dont
etum
(inv
.9-1
2).
Com
pany
es i
cara
cter
ísti
ques
d’u
nita
ts s
uper
iors
pre
sent
s en
més
de
dos
inve
ntar
is (
cont
inua
ció)
Plan
tago
maj
or
.+
..
1.1
..
.+
.+
.
Chen
opod
ium
alb
um
++
..
.1.
1.
..
..
.
Agro
stis
stol
onife
ra
..
..
1.2
.1.
2.
.+
.2.
.
Beta
vul
garis
.
.+
+.
..
..
..
+
Brom
us d
iand
rus
..
+2.
2.
..
..
..
+
Dip
sacu
s fu
llonu
m s
sp.f
ullo
num
+
.+
.+
..
..
..
.
Inul
a vi
scos
a .
1.2
..
+.
.+
.2.
..
.
Lact
uca
serr
iola
.
..
..
..
++
.+
.
Lepi
dium
dra
ba
..
.1.
1.
+.
1.2
..
..
Mal
va s
ylve
stris
.
+.
..
1.1
.+
..
..
Med
icag
o sa
tiva
..
..
+.
.1.
1.
..
+
Plan
tago
lanc
eola
ta
..
..
..
.1.
1.
2.1
.1.
1
Poly
gonu
m la
path
ifoliu
m
+.
.1.
2+
..
..
..
.
Sonc
hus
oler
aceu
s .
..
++
..
+.
..
.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 112
COMPANYES I CARACTERÍSTIQUES D’UNITATS SUPERIORSPRESENTS EN 1 O 2 INVENTARIS
1 i 10. La Pobla de Claramunt, sobre el cementiri, CG9802, 1/6/1985(codis: 72 i 71).
2.Vora el coll dels Brucs, cap a Monterrat Park,CG9406,30/6/1985 (Codi: 73).3 i 5. Coll dels Brucs, CG9405, 25/4/1984 i 14/6/2001 (codis: 87 i 311).4. Sota els Masets (la Pobla de Claramunt), CG9102, 29/5/1989 (codi: 121).6. Sota can Solà de la Balma (el Bruc), 31T CG9506, 04/06/2002 (codi: 318).7. Can Jaume Brugués (Castellolí), CG9205, 6/6/1996 (codi: 171).8. Castell de Castellolí, CG9205, 29/5/1989 (codi: 127).9. Sota el Castell (Castellolí), CG9205, 27/5/1991 (codi: 145).11. El Bruc, vora el polígon industrial, CG9803, 15/7/1996 (codi: 195).12. El Bruc, vers Collbató, CG9902, 30/8/1997 (codi: 269).13. Can Alzina (Castellolí), CG9005, 30/8/1997 (codi: 274).
123
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 123
124
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la20.F
ruite
rars
de
secà
:Dip
lota
xiet
um e
ruco
idis
(inv.
1-11
) i E
ragr
ostio
-Che
nopo
diet
um(in
v.12
-15)
.
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
1314
15
Ori
enta
ció
SEW
NN
WN
WW
NW
-E
SE-
-SE
SSS
WE
Pend
ent
(º)
52
152
50
02
2-
-5
20
5
Alti
tud
(m s
.m.)
310
430
480
465
480
625
590
480
530
340
320
310
365
350
460
Rec
obri
men
t he
rbac
i (%
)40
2020
8520
7060
6025
5040
2050
6075
Supe
rfíc
ie in
vent
aria
da (
m2 )
9050
3635
6030
5050
6050
7560
6570
20
Car
acte
ríst
ique
s de
Dip
lota
xiet
um e
ruco
idis
i de
l’alia
nça
(Dip
lota
xion
eru
coid
is)D
iplo
taxi
s er
ucoi
des
1.1
2.1
+.2
4.3
1.1
1.1
2.1
1.1
++
++
1.1
..
Rese
da p
hyte
uma
+.
1.1
+.
+.
1.1
..
+.
1.1
..
Hel
iotr
opiu
m e
urop
aeum
..
+1.
1.
..
(+)
++
2.1
.1.
1.
.
Sorg
hum
hal
epen
se2.
2.
..
..
.2.
2.
1.2
+1.
21.
2.
.
Amar
anth
us a
lbus
.
.1.
2+
..
..
+.
+.
..
.
Bide
ns s
ubal
tern
ans
..
..
..
..
..
+.
..
.
Erag
rost
is ba
rrel
ieri
..
..
..
..
.2.
2.
..
..
Plat
ycap
nos
spic
ata
1.1
..
..
..
..
..
..
..
Tage
tes
min
uta
..
..
..
..
.1.
1.
..
..
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifere
ncia
ls d
’Era
gros
tio-C
heno
podi
etum
Chry
sant
hem
um s
eget
um.
..
..
..
..
..
1.2
..
3.2
Chen
opod
ium
bot
rys
..
..
..
..
..
.+
1.1
1.1
.
Bras
sica
frut
icul
osa
..
..
..
..
.1.
1+
.3.
13.
1.
Sile
ne g
allic
a .
..
..
..
..
..
+.
.2.
1
Trag
us r
acem
osus
.
..
..
..
..
..
+.2
..
Car
acte
ríst
ique
s de
l’or
dre
(Sol
ano-
Polyg
onet
alia
)So
nchu
s ol
erac
eus
.+
.+
.1.
11.
1+
..
..
+.
+
Seta
ria v
iridi
s.
+cf
+cf
+2.
2.
..
+.2
+.
.+
..
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 124
125
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Tau
la20.F
ruite
rars
de
secà
:Dip
lota
xiet
um e
ruco
idis
(inv.
1-11
) i E
ragr
ostio
-Che
nopo
diet
um(in
v.12
-15)
.
Car
acte
ríst
ique
s de
l’or
dre
(Sol
ano-
Polyg
onet
alia
) (c
onti
nuac
ió)
Amar
anth
us g
raec
izan
s.
1.1
+.
..
..
.1.
1.
.+
cf+
.
Port
ulac
a ol
erac
ea.
..
..
..
..
2.1
2.1
.+
..
Vero
nica
per
sica
..
1.2
1.1
..
+.
..
..
..
.
Vero
nica
pol
ita
..
..
.1.
1.
.1.
1.
..
+.
.
Erag
rost
is ci
liane
nsis
..
..
..
..
..
+.
1.1
..
Fum
aria
par
viflo
ra1.
1.
..
..
..
..
.+
..
.
Polyg
onum
con
volvu
lus
..
..
+.
.+
..
..
..
.
Anch
usa
arve
nsis
..
..
..
..
+.
..
..
.
Chen
opod
ium
vul
varia
.
..
.1.
1.
..
..
..
..
.
Dig
itaria
san
guin
alis
..
..
..
..
..
1.2
..
..
Fum
aria
offi
cina
lis
..
..
..
.+
..
..
..
.
Lam
ium
am
plex
icau
le
..
..
..
..
..
+.
..
Oxa
lis la
tifol
ia
..
..
..
..
.+
..
..
.
Seta
ria p
umila
..
..
..
..
..
..
.+
.
Seta
ria v
ertic
illata
.
..
..
..
..
1.2
..
..
.
Sonc
hus
aspe
r.
..
..
+.
..
..
..
.
Car
acte
ríst
ique
s de
la c
lass
e (S
tella
riete
a m
edia
e)
Anag
allis
arv
ensis
1.1
..
++
+2.
21.
1.
+.
+1.
11.
1+
Chen
opod
ium
alb
um
+.
.+
1.1
.+
1.1
+2.
11.
1+
1.1
2.1
.
Loliu
m r
igid
um.
+.
..
2.2
1.2
1.2
1.1
.1.
12.
11.
11.
1.
Amar
anth
us r
etro
flexu
s.
2.1
.+
1.1
..
.1.
12.
13.
1.
+1.
1.
Sene
cio
vulg
aris
+.
1.1
+.
2.1
2.1
.+
..
..
+.
Sola
num
nig
rum
1.2
.+
..
.+
.1.
1.
..
++
.
Cale
ndul
a ar
vens
is .
..
+.
1.1
..
2.1
..
+1.
1.
.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 125
126
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Tau
la20.F
ruite
rars
de
secà
:Dip
lota
xiet
um e
ruco
idis
(inv.
1-11
) i E
ragr
ostio
-Che
nopo
diet
um(in
v.12
-15)
.C
arac
terí
stiq
ues
de la
cla
sse
(Ste
llarie
tea
med
iae)
(co
ntin
uaci
ó)Er
ucas
trum
nas
turt
iifol
ium
..
+.
++
.3.
1.
..
..
..
Amar
anth
us b
litoi
des
..
..
2.1
..
.2.
1.
.1.
1.
..
Papa
ver
rhoe
as.
..
..
..
+.
..
+.
.+
Stel
laria
med
ia
..
..
..
..
2.1
1.1
..
..
+Ce
rast
ium
glo
mer
atum
+.
..
.+
..
..
..
..
.Er
odiu
m m
alac
oide
s.
++
..
..
..
..
..
..
Kick
xia
elat
ine
..
..
..
1.2
1.1
..
..
..
.Tr
ibul
us t
erre
stris
..
..
..
..
.+
.+
..
.C
ompa
nyes
Conv
olvu
lus
arve
nsis
+1.
2+
1.2
+.2
+3.
3.
++
.2.
21.
1+
2.2
Sonc
hus
tene
rrim
us1.
1.
++
..
.+
++
++
1.1
1.1
1.1
Chon
drilla
junc
ea1.
11.
1+
.+
..
..
+.
1.1
.1.
1+
Cent
aure
a sc
abio
sa
.1.
2.
++
+.
..
..
..
1.1
.Cy
nodo
n da
ctylo
n.
+.2
..
.+
..
.1.
2+
.22.
2.
..
Erod
ium
cic
utar
ium
+.
1.1
..
2.2
..
.1.
1.
.+
..
Sedu
m s
edifo
rme
1.1
.1.
2+
.1.
2.
..
..
.1.
2.
.An
tirrh
inum
oro
ntiu
m.
..
..
..
1.1
..
+.
.+
+Aj
uga
cham
aepi
tys
+.
..
+.
.+
..
..
..
.Ci
rsiu
m a
rven
se
..
.+
.2.
..
1.2
..
..
.+
.2.
Dau
cus
caro
ta+
.+
..
.+
..
..
..
..
Euph
orbi
a pr
ostr
ata
..
.+
..
..
.+
..
2.1
..
Fila
go p
yram
idat
a+
.+
..
..
+.
..
..
..
Lina
ria m
inor
..
+.
..
.+
..
+.
..
.M
edic
ago
lupu
lina
..
.1.
2.
.+
+.
..
..
..
Med
icag
o m
inim
a .
..
..
..
..
..
+1.
1.
+Ru
mex
pul
cher
.+
+.
..
..
+.
..
..
.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 126
COMPANYES I CARACTERÍSTIQUES DE LA CLASSE PRESENTSEN 1 O 2 INVENTARIS
1. Sobre la Pobla de Claramunt, vers Vilanova del Camí, CG8902, 7/9/1996;marge de l’Anoia (codi: 217).
2 i 3. Els Masets (la Pobla de Claramunt), CG9103, 3/10/1996 (codis: 225i 226).
4 i 5. Sobre can Aguilera (Piera), CG9401, 6/11/1987 i 3/10/1996 (codis:97 i 227).
6. Can Pujol de la Muntanya (Pierola), CG9702, 31/12/0002 (codi: 251).7 i 8. Can Ribera (el Bruc), CG9703, 1/5/1977 i 15/7/1996 (codis: 27 i 198).9. El Bruc, part baixa del poble, CG9803, 26/10/1996 (codi: 245).10. Barranc de Güells, vora Castellolí, CG9205, 22/10/1996 (codi: 237).
131
Vegetació del massís de la Fembra Morta
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 131
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Figura 1. Mapa de la vegetció del massís de la Fembra Morta.Versió simplificada a partir de la cartografia del hàbitats de Catalunya,
consultable al web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/habitats/inici.htm.
Alzinars de Quercus ilex (i boscosmixtos, màquies i garrigues associats)
Roureda de Quercus faginea
Pinedes de Pinus pinea sobre màquiesi brolles silcícolesPinedes de Pinus halepensis sobremàquies i brolles calcícoles
Pinedes de Pinus nigra ssp.salzmannii (o mixtes amb altres pins)Vegetació de ribera (omeda, sargar,bardisses, jonqueres)
Brolles silicícoles (i prats secs associats)Brolles calcícoles (i prats secsassociats)
Roques calcàries amb vegetacióesparsa
Conreus i camps abandonats
Àrees urbanes o parcialmenturbanitzades
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 132
133
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Figura 2.
Paisatge de pinedes de pi pinyer i màquies a la capçalera de la riera de Pierola.
Figura 3. Brolla amb Adenocarpus telonensis i Spartium junceum,als costers esquistosos sobre can Ribera.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 133
134
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Figura 4. Serrat rocallós amb pineda oberta de pi pinyer, brolla esclarissadai pradells terofítics, al solell de la riera de Pierola.
Figura 5. El Forn, als orientals de la Fembra Morta,amb pinedes, brolles i antics conreus.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 134
135
Vegetació del massís de la Fembra Morta
Figura 6. Prat d’albellatge colonitzant camps abandonats, vora el Bruc.
Figura 7.
Conreus en actiu i costers amb pins esparsos, brolles i prats secs, vora el Bruc.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 135
136
Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo
Figura 8.
Pineda de pinassa als obacs calcaris del torrent de les Coves, sobre Castellolí.
Figura 9. Cingles calcaris amb vegetació rupícola i brolles,al solell dels Mollons, sobre la Pobla de Claramunt.
01 Vegetació del massís de la fembra morta 27/2/09 10:06 Página 136