-
LLENGUA CATALANA I
LITERATURA
4t d'ESO
ANLISI MORFOSINTCTICA
AMPLIACI
BARCELONA
1. L'oraci simple.
2. Els components de l'oraci simple.
3. Les categories gramaticals.
4. La forma dels sintagmes.
5. Els complements verbals.
6. La modalitat oracional.
7. La veu de l'oraci 8. L'anlisi morfosintctica de l'oraci
simple.
9. L'oraci composta.
10. Classificaci de les oracions compostes.
11. Tipus d'oracions coordinades.
12. Tipus d'oracions subordinades.
13. L'anlisi morfosintctica de l'oraci composta.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 1 de
32
-
1. L'oraci simple
Una oraci s un conjunt de paraules ordenades i agrupades en
sintagmes que expressa una idea completa i autnoma i que t una
determinada entonaci. Quan l'oraci noms t un verb en forma
personal, es tracta d'una oraci simple; quan en t ms d'un direm que
l'oraci s composta.
Oraci simple: Els diaris han informat amb detall de la sessi
parlamentria.
Oraci composta: En David juga a tennis i la Laia s nedadora.
ACTIVITATS
1. Digues quins d'aquests conjunts de paraules formen una oraci
i quines no, i per quina ra:
a. Dijous farem.b. Cosina la meva b molt cuina.c. Vosaltres som
massa nerviosos.d. Deixa'm el bolgraf, si us plau.e. On dius que s
el cinema?f. Sempre.g. Escolta'm!h. El gos estvem dormint al
parc.i. Les discoteques de moda.
2. Qu haurem de fer amb els conjunts de paraules de l'exercici
anterior que no sn oracions perqu s'hi transformin?
3. Extreu cinc oracions simples de la lectura inicial de la UD 1
(pgines 24-25) i copia-les al teu dossier.
2. Els components de l'oraci simple
Qualsevol oraci consta de dos elements: el subjecte i el
predicat.
La Marta estudia msica al conservatori de Badalona. Subjecte
Predicat
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 2 de
32
-
El subjecte:
DEFINICI PRONOMS PREPOSICIONS CARACTERSTIQUES
s qui realitza lacci indicada pel verb.
jo, tu, ell, ella, nosaltres,
vosaltres, ells, elles, all.
No porta preposici. Concorda sempre en nombre i persona
gramatical amb el verb.
Malgrat ser un dels dos components fonamentals de l'oraci, a
vegades el subjecte no hi apareix, per s que existeix. Sn les
oracions de subjecte ellptic, en qu no s necessari dir-lo perqu ja
se sobreentn: Anirem al cinema (subjecte elidit: nosaltres).Tamb hi
ha oracions que no tenen subjecte: les oracions impersonals. Sn les
formades amb la tercera persona del singular del verb haver-hi, les
que parlen de fenmens meteorolgics i les constitudes pel pronom
feble es ms un verb en forma personal:
Hi havia ben poca gent a l'autobs.
Aquest estiu ha fet molta calor a Menorca.
Es diu que pujaran els preus de la benzina.
Recordem que, depenent del tipus de verb, hi ha dues menes de
predicat:
a. Si el verb s copulatiu (ser, estar o semblar), es tracta del
predicat nominal (verb copulatiu + atribut):
En Joan s enginyer.Subjecte P. Nominal
Cal anar amb compte: el verb ser no sempre s copulatiu. En
oracions som ara Nosaltres som a Tarragona, el ver ser no expressa
una qualitat, sin la localitzaci en un indret determinat.
b. Quan es tracta de qualsevol altre verb, d'un verb predicatiu,
estarem davant d'un predicat verbal (verb predicatiu + (complement
verbal)):
La meva mare esmorza cada dia a les vuit. Subjecte P. Verbal
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 3 de
32
-
ACTIVITATS
1. Assenyala el subjecte i el predicat d'aquestes oracions i
encercla'n els nuclis:
a. El davanter va tornar a perdre la pilota.b. Els de la colla
juguem sovint a cartes.c. En Carles li va proposar de dinar
plegats.d. Sempre arriba tard, la Isabel.e. T'agraden els gelats de
llimona?f. L'Enric pens que un sandvitx no era prou dinar.g.
Escolta, amic , el que t'he de dir.h. A les vuit, el telfon
son.
2. Digues quines d'aquestes oracions tenen el subjecte elidit i
escriu-lo:
a. Aquest bolgraf ja no funciona.b. s un nad rodanx.c. Qu
estudia el teu cos?d. Finalment, una noia parl.e. Creu que sempre t
ra.f. Sc gironina.g. Quan tenen exmens, estudien a corre-cuita.
3. Ara, assenyala les oracions impersonals que hi ha entre
aquestes i digues per quin dels tres motius que hem vist ho sn:
a. Diuen les previsions meteorolgiques que dem plour.b. Es viu b
a Barcelona.c. Isabel-Clara Sim ha publicat una altra novella.d.
S'ha trencat el vidre de la finestra.e. Observa b aquesta planta.f.
Quin fred que fa avui! g. Permet-me que et faci una pregunta.h. Per
qu hi ha guerres al mn?
4. Entre les segents oracions, n'hi ha de predicat verbal i de
predicat nominal. Destria-les. En cas que siguin de verb copulatiu,
subratlla'n l'atribut:
a. Sempre que puc, escolto aquest programa de rdio.b. Realment,
en Pere s molt intelligent.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 4 de
32
-
c. L'Anna est cansada de pujar escales.d. Jo m'expresso
cantant.e. El teu avi semblava tranquil.f. Les cadires de primera
fila ja estan ocupades.g. Ara tinc dinou anys.h. Ara, els cientfics
sn a l'frica.
3. Les categories gramaticals
A. Determinants: acompanyen els substantius i en precisen el
significat.
Ja han arribat excursionistes: el substantiu excursionistes s
indeterminat, genric.
Ja han arribat els excursionistes: aqu, el seu senti s ms clar i
precs, per la presncia del determinant els.
N'hi ha de diferents tipus:
a. Article: el, la, els, les, un, una, uns, unesb. Demostratius:
aquest, aquesta, aquests, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos,
aqueixes, aquell, aquella, aquells, aquellesc. Possessius: el meu,
la meva, els meus, les meves, els teus, la teva, els teus, les
teves, el seu, la seva, els seus, les seves, el nostre, la nostra,
els nostres, les nostres, el vostre, la vostra, els vostres, les
vostres, llur, llurs.d. Numerals: cardinals: zero, un, dues,
catorze, vint-i-tres, quatre-centes trenta-set; ordinals: primer,
dotz, quarta, vint-i-quatrena; mltiples: una dotzena, el triple, el
quntuple; partitius: mig, un ter, una cinquena part, etc.e.
Quantitatius: tant, poc, molt, bastant, gaire, menys, ms, quant,
prou, fora, massa, etc.f. Indefinits: cada, cert, qualsevol,
ambdues, altre, cadasc, quelcom, cap, gens, res, la mateixa,
etc.
ACTIVITATS
1. Escriu oracions que continguin el major nombre possible de
determinants i desprs indica'n el seu tipus.
B. Substantius: designen les persones, els animals, les coses,
per tamb les idees abstractes i els processos (el treball). N'hi ha
de diferents menes: comuns (ciutat) i propis (Roma), concrets
(taula) i abstractes (justcia), i individuals (vaixell)i collectius
(flota).
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 5 de
32
-
1. Troba els noms que hi ha en les segents oracions i indica'n,
en cada cas, el gnere, el nombre i el seu tipus:
a. L'abadessa d'aquest monestir es diu Irene.b. Ja han arribat a
casa el senyor i la senyora.c. L'amistat que ens uneix s molt
forta.d. Si trenques ms plats, haurem de comprar una vaixella
nova.
C. Adjectius: sn mots que indiquen una qualitat o caracterstica
del substantiu.
ACTIVITATS
1. Afegeix una caracterstica a cadascun d'aquests noms i fes-ne
una oraci en qu actun de subjecte:
a. Secretarib. Gatc. Clientad. Funcionarise. Alumnaf.
Novellistag. Guerres
D. Verbs: expressen l'acci que realitza (La Carla ha provat
l'examen) o rep el subjecte (La Carla ha estat aprovada), la seva
existncia (Hi ha molts coloms a la plaa) o el seu estat (En David
no es troba gaire b). Recordem que el verb s el nucli del predicat
d'una oraci.
Els verbs es poden classificar en aquestes categories:
a. Simples (menjar) / compostos (haur menjat).b. Formes
personals (sortirem) / Formes no personals: infinitiu, participi i
gerundi (sortir, sortit, sortint). c. Perfrasis verbals (has de
menjar).d. Copulatiu (ser, estar i semblar) / predicatiu (tots els
que no sn copulatius).e. Transitiu (fer) / intransitiu (dormir). f.
Actius (L'arquitecte Calatrava ha dissenyat un nou pont a Vencia)/
passius (Ha estat dissenyat un nou pont a Vencia per l'arquitecte
Calatrava ). g. Reflexius (pentinar-se).h. Recprocs (barallar-se).
i. Impersonals (Hi ha molta feina, S'espera la seva arribada, Avui
plou poc). j. Pronominals (estirar-se).
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 6 de
32
-
ACTIVITATS
1. Cadascun dels verbs subratllats en aquestes oracions pertany
a una categoria diferent. Els has de reconixer:
a. En Marcel i en Llus s'han abraat efusivament en retrobar-se
.b. La notcia ha estat difosa rpidament.c. A l'estiu, em dutxo dos
cops al dia.d. Encara continua fent calor.e. Es comenta que pujaran
les pensions. f. Sembla ms simptica del que realment s.g.
Explica-m'ho tot, si us plau.h. Tots morirem algun dia.i. M'agrada
nedar al mar.j. Ho ha aconseguit treballant fora.k. N'estic
convenut.l. Ja t'he esperat prou!
E. Adverbis: sn paraules invariables amb les quals modifiquem un
verb, un adjectiu o un altre adverbi:
Aleshores t'ho dir (modifica el verb).La Laura s molt efica a la
feina (modifica un adjectiu).Escriu fora acuradament (modifica un
adverbi).
Les locucions adverbials sn conjunts de paraules que equivalen a
un adverbi:
A corre-cuita (rpidament).
Hi ha molts tipus d'adverbis i locucions adverbials:
a. De manera: b, malament, aix, alhora, millor, pitjor,
corrents... / Locucions adverbials: amb claredat, amb correcci, amb
dignitat...b. De temps: ara, dem, sovint, aleshores, mentrestant,
encara, ja, ensems... / a la nit, a trenc d'alba, a la llarga, a
vegades...c. De quantitat: molt, poc, gens, prou, fora, menys,
massa... / una mica, a mitges, un xic, d'all ms, ms o menys...d. De
lloc: aqu, all, arreu, endarrere, damunt, enrere... / a la vora, al
capdamunt, a l'entorn, de cap a cap, al voltant, a mig aire...
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 7 de
32
-
e. D'afirmaci: s, dhuc, certament, efectivament, evidentment,
indubtablement... / fins i tot, en efecte, sens dubte, per
descomptat... f. De negaci: no, no pas, cap...no, ning...no, ... /
de cap manera, en absolut, i ara!, ni pensar-hi...g. De dubte:
potser / qui sap, tal vegada, per ventura...
ACTIVITATS
1. Cerca els adverbis i les locucions adverbials que hi ha en
aquestes oracions i digues-ne el tipus:
a. Aquesta instncia s'ha de cursar immediatament .b. D'ara
endavant, ho fars tu sol .c. Correm al voltant del llac.d. Posa-hi
una mica de sal i un xic de pebre.e. Evidentment que s .f. Tal
vegada dem anirem al circ..g. Cap d'ells no era esportista.
F. Pronoms: sn paraules que tenen la funci de substituir altres
mots o parts de l'oraci, sovint per tal de no repetir-los.La part
de l'oraci que s substituda pel pronom s l'antecedent, que pot ser
explcit (present a la mateixa oraci) o implcit (suposat, no
present, indicat pel context).
Antecedent explcit: Han comprat la mquina, per no la saben fer
anar (antecedent: la mquina).Antecedent implcit : Li he dit que no
podr anar a l'excursi (antecedent: a ell, a ella, a vost,
etc.).
Sn pronoms: aix, all, aquest, aquella, la mateixa, els nostres,
molts, alguns, etc.
Els pronoms personals es divideixen en dos grups:
a. Pronoms personals forts o tnics:
SINGULAR PLURAL
Primera persona jo, mi nosaltres
Segona persona tu, vs, vost vosaltres, vosts
Tercera persona ell, ella, si ells, elles, si
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 8 de
32
-
b. Pronoms personals tons o febles:
SINGULAR PLURAL
Primera persona em, -me, m', 'm ens, -nos, 'ns
Segona persona et, -te, t', 't us, -vos
Tercera persona el, -lo, l', 'lla, -la, l'li, -li
els, -los, 'ls les, -lesels, -los
Altres pronoms febles en, -ne, n', 'nhi, -hiho, -ho
ACTIVITATS
1. Substitueix els elements que es repeteixen per pronoms i
indica en cada cas quin n's l'antecedent:
a. Quan m'envis els apunts, imprimir els apunts.b. Si saps qu ha
passat, m'expliques qu ha passat.c. Ja han arribat en Pep i la
Montse. d. Ell t'ha fet el favor. Dna les grcies a ell .
G. Conjuncions: sn paraules amb les quals enllacem dues oracions
o dos mots dins d'una mateixa oraci.
Sn conjuncions: i, ni, que, o, per, sin, tanmateix, doncs, aix
mateix, etc.
H. Preposicions: es tracta de paraules amb les quals introdum
determinats termes i expressem la seva dependncia respecte a
d'altres components de l'oraci.
Les preposicions es divideixen en:
a. Febles o tones: a, de, en, amb, per i per a.b. Fortes o
tniques: contra, entre, sobre, sota, sense, malgrat, vora, vers,
ultra. I les compostes: des de, cap a i fins a.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 9 de
32
-
I. Interjeccions: sn paraules que utilitzem quan ens exclamem
per a expressar sorpresa, fstic, admiraci, por, etc. Sn, per
exemple: Ep!, Ai!, Oh!, Ecs!...
ACTIVITATS
1. Redacta cinc oracions, tenint en compte que continguin
conjuncions, preposicions i interjeccions i assenyala-les.
4. La forma dels sintagmes.
a. Sintagma nominal (SN): el seu nucli s un nom o similar
(pronom, oraci substantiva, etc.).
M'agraden les platges mediterrnies. SN (nucli: platges)
b. Sintagma adjectival (S. Adj): t com a element principal o
nucli un adjectiu.
En Carles s molt simptic. S. Adj (nucli: simptic)
c. Sintagma adverbial (S. Adv): el seu nucli s sempre un
adverbi.
Varen menjar rpidament. S. Adv (nucli: rpidament)
d. Sintagma verbal (SV): t com a nucli un verb.
La vctima va identificar l'atracador. S. Verbal
e. Sintagma preposicional (S. Prep): en aquest cas no es traca
del nucli. Un S. Prep s un SN encapalat per una preposici.
Vols l'entrep de tonyina? S. Prep (prep de + SN tonyina)
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 10 de
32
-
ACTIVITATS
1. Classifica els sintagmes subratllats:
a. Prefereixo les taules de fusta.b. Ho va dir molt
violentament.c. Els gats sn animals mamfers.d. Sovint, arriben tard
i de pressa. e. En Joan,la Mriam i la Rosa sn cosins de
l'Emili.
f. Aquest ordinador nou t molta memria. g. Darrerament,
estiuegem a les Illes Balears.
2. Transforma els segents sintagmes preposicionals en sintagmes
adjectivals sinnims:
Exemple: La taula de metall: la taula metllica.
a. Aquestes noies sn de Madrid.b. Sempre llegeix les notcies
d'esports.c. En Marcel es dedica als estudis de filologia.d.
M'agraden fora els esports d'aigua.e. Les carreteres de comarques
sn ms estretes.
3. Ara, has de fer el contrari: canviar els sintagmes
adjectivals subratllats per altres preposicionals equivalents:
a. El pare i la mare de la Xnia sn equatorians. b. Aquest
complex vitamnic li anir molt b per al refredat. c. Els experts
enlegs tenen un bon olfacte. d. En aquesta guerra fratricida, han
mort molts soldats jovenssims. e. Les relacions paterno-filials no
sempre sn senzilles.
4. Redacta una oraci que contingui, com a mnim, un exemple de
cadascun dels sintagmes existents.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 11 de
32
-
5. Els complements verbals
Sn els segents:
DEFINICI PRONOMSPREPOSICI-
ONS
CARACTERSTI-
QUESEXEMPLES
CD
SN (nom, pronom o oraci subordina-da) que designa lentitat sobre
la qual recau lacci expressada pel verb.
el, la, els, les
en, ho
No porta la preposici a
No concorda amb el verb.
Passa a ser subjecte en loraci passiva
Quan el verb no admet la presncia d'un CD, es tracta d'un verb
intransitiu.
Porta'm la carpeta, si us plau (v. trans.+ CD).
Porta-me-la, si us plau.
Aquesta noia ha crescut molt durant aquest estiu (v.
intrans).
CI
s el destinatari de lacci del verb
em, ens, et, us, li, els
s introdut per la preposici a
Generalment va darrere del CD
Ja he donat el regal a la mare
Ja li he donat el regal.
CRV
s lobjecte sobre el qual recau lacci expressada per un verb de
rgim prep.
en de
hiLa resta de preposicions
Comena per la preposici exigida pel verb.
Se suprimeix la preposici si la paraula segent s la conjunci
que
El iaio acostuma a passejar cada mat.
El iaio hi acostuma cada mat.
Cal gaudir dels moments felios.
Cal gaudir-ne.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 12 de
32
-
DEFINICI PRONOMSPREPOSICI-
ONS
CARACTERSTI-
QUESEXEMPLES
CC
Expressa les diferents circumstn-cies en qu t lloc lacci del
verb.
hi (CC de lloc no introduts per la preposici de, els de manera,
de companyia, etc.)
en (CC de lloc introduts per la preposici de)
Pot estar introdut per una preposici
Generalment no s exigit pel verb.
Respon a les preguntes dels interrogatius on (lloc), quan
(temps), com (manera), amb qu (instrument), amb qui (companyia),
quant (quantitat)...
Nosaltres vivim a Manresa.
Nosaltres hi vivim.
Acabem d'arribar dels Alps.
N'acabem d'arribar
ATRIBUT
s un S.Adj, un SN o un S.Prep que comple-menta a un verb
copulatiu (ser, estar o semblar).I expressa una qualitat o una
caracters-tica que satribueix al subjecte. La seva presncia s
obligatria.
ho, en
Concorda en gnere i nombre amb el subjecte.
Apareix darrere un verb copulatiu (ser, estar o semblar)
En Marc s molt simptic.
En Marc ho s.
Que n'ets, de bona persona!
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 13 de
32
-
PREDICATIU
s un comple-ment doble: incideix en el verb (com un CC de mode)
i en el subjecte o el CD (com un atribut).
hi (per no sempre)
en (verbs fer-se ,dir-se, elegir i nomenar)
Concorda en gnere i nombre amb el subjecte o amb el complement
directe.
Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, viure,
tornar...)
Els excursionistes varen arribar molt cansats al refugi.
Els excursionistes hi varen arribar.
Aquest noi es diu Marc, i el seu cos tamb se'n diu.
La Laia i en Carles s'han fet socis del FCB.
La Laia i en Carles se n'han fet.
AGENT
s un comple-ment que pot aparixer completant les frases en veu
passiva.
No se substitueix per cap pronom feble
Va introdut per la preposici per
Passa a ser subjecte en loraci activa corresponent
Les conclusions ja han estat exposades pels congressistes.
ACTIVITATS
1. Assenyala els complements verbals que hi ha en aquestes
oracions i substitueix-los pels pronoms febles adequats:
a. Complements directes:
Apropa'm la grapadora, si us plau. Avui menjarem els macarrons a
la bolonyesa. Calen diners per a viatjar.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 14 de
32
-
b. Complements indirectes:
Digues a la Carla que dem tenim un examen. Hem enviat una postal
als nostres cosins. Finalment ha passat la pilota a l'extrem .
Suposo que fars un pasts per a tots nosaltres.
c. Complements de rgim verbal:
El meu germ aspira a ser catedrtic de grec. Sempre dubta de tot.
Cada dia penso en tu. No t'oblidis de les claus! Passi el que
passi, pots comptar amb mi. No renuncis mai a ser feli.
d. Complements circumstancials (digues tamb de quin tipus sn els
complements circumstancials que hi ha en cada oraci):
Ja han arribat tots a Manresa? Talla el paper amb aquestes
estisores noves. Ara mateix surto de casa. Es miraven amb molta
tendresa (amb molta tendresa: S'hi miraven): CC de manera. A dos
quarts de sis, passar el proper tren.
e. Atributs:
Aquest quadre de Picasso sembla de l'poca blava. La Marta est
malalta. Aquest cotxe s de fabricaci coreana. El meu pare s
arquitecte i jo vull ser arquitecte. Per qu ests tan
intranquil?
f. Complements predicatius:
Els alumnes escoltaven atents les explicacions. Aquestes
situacions el posen malalt. Ha estat elegit delegat de classe.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 15 de
32
-
Els excursionistes varen arribar molt cansats al refugi.
Consideren la Berta una bona noia.
2. Transforma aquestes dues oracions actives en passives i
assenyala el subjecte i el CD de les primeres, aix com el subjecte
passiu i el complement agent de les segones:
La ministra ja ha anunciat les mesures econmiques. Els nens de
P4 han modelat unes figuretes molt originals.
6. La modalitat oracional
Expressa lactitud o la intenci de la persona que parla. Hi ha
cinc modalitats oracionals (hem de tenir en compte que totes es
poden presentar en positiu o en negatiu):
MODALITAT DEFINICI EXEMPLES
Modalitat enunciativa
Expressa un fet o un esdeveniment de manera objectiva, s a dir,
deixant-ne constncia.Pot ser afirmativa o negativa.
El jersei de la Maria s blau. El jersei de la Maria no s
blau.
Modalitat interrogativa
Serveix per preguntar les coses.En lescriptura es marca amb el
signe dinterrogaci al final de loraci (?), per quan s molt llarga
s'escriu al principi i el final.
Interrogativa general
Pregunta si una cosa s certa o no.Espera un s o un no com a
resposta.
s blau, el jersei de la Maria? No s vermell, el jersei de la
Maria? Vindrs dem al partit? No vindrs dem al partit?
Interrogativa parcial
Pregunta per una part de lenunciat.
De quin color s el jersei de la Maria? (Determinant)
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 16 de
32
-
Presenta uns mots interrogatius (determinants, pronoms o
adverbis) que substitueixen lelement de loraci sobre el qual recau
la pregunta.
Qui tha dit que el jersei de la Maria s blau? (Pronom)
Com s el jersei de la Maria? (Adverbi)
Modalitat exhortativa
Expressa un mandat o una prohibici. No sha dutilitzar mai el
verb en infinitiu.
Entreu (Entrar) per laltra porta. No trepitgeu (No trepitjar) la
gespa.
De mandats afirmativa. Per al verb sutilitza el mode
imperatiu.
Dnam el jersei de la Maria. Maria, posat el jersei blau.
De prohibicis negativa. Per al verb sutilitza el mode
subjuntiu.
No et posis el jersei de la Maria.
Modalitat exclamativa
Sutilitza per donar mfasi a all que volem dir.En lescriptura es
marca amb el signe dexclamaci al final de loraci (!).
Quin jersei ms bonic! Has tacat el jersei de la Maria! No hi
havia quasi ning al concert!
Modalitat dubitativa
Expressa un dubte. Qui sap si arribaran a l'hora convinguda. No
s del cert si arribaran a l'hora
convinguda.
Modalitat desiderativa
Expressa un desig. Tant de bo plogui aviat! No desitjo res ms
per ara.
ACTIVITATS
1. A quina modalitat pertanyen les segents oracions?
a. Potser ja t'ho saps tot.b. Quant sn trenta ms catorze?c. En
Pep ha estat a Vencia aquest estiu.d. Deixa'm en pau! e. Qu vols
ara?
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 17 de
32
-
f. No mengis noms carn.g. Quina barra que tens! h. No fumeu a
l'interior del local.i. No desitjo res de l'altre mn.j.
Possiblement no tingui trenta anys.k. Vindrs al cinema amb
nosaltres? l. Tant de bo que sigueu molt felios.
2. Ara, escriu una oraci de cada una de les modalitats, en
positiu i en negatiu.
7. La veu de l'oraci
VEU DEFINICI EXEMPLES
Veu activaEl subjecte gramatical s lagent que realitza
lacci.
Un arquitecte fams ha dissenyat aquest edifici.
Veu passiva
El subjecte gramatical s el pacient sobre el que recau lacci
expressada pel verb.El complement s lagent que realitza lacci.
Passiva perifrstica
Es forma mitjanant ls del verb ser seguit del participi del verb
corresponent.Pot ser completa (amb Complement Agent) o reduda
(sense Complement Agent).
Aquest edifici ha estat dissenyat per un arquitecte fams.
(Passiva completa)
Aquest edifici ha estat dissenyat recentment. (Passiva
reduda)
Passiva pronominal
Es forma amb la combinaci del pronom es i la forma verbal en
activa.
Aquest edifici es va dissenyar lany passat.
Aquest edifici sha dissenyat recentment. Es fan dissenys
moderns. (Subjecte
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 18 de
32
-
Sempre s reduda, no pot dur mai lagent expressat; en canvi s que
pot dur un complement circumstancial.El subjecte de la passiva
pronominal sovint va posposat al verb.
posposat al verb). Se sent la pluja del carrer. (Subjecte
posposat al verb).
ACTIVITATS
1. Escriu tres oracions actives i transforma-les en passives
(completes i redudes) i en passives pronominals . Subratlla'n els
subjectes i els CD i C. Agent.
8. L'anlisi morfosintctica de l'oraci simple.
Per tal d'analitzar morfosintcticament una oraci simple, hem de
seguir tres passos:
a. Reconeixement de la categoria gramatical de totes les
paraules que formen l'oraci.
b. Divisi de l'oraci en sintagmes.
c. Establiment de la funci d'aquests sintagmes.
Exemple:
a. Els nous horaris estan penjats al suro de la classe. det adj
subs v.cop adj a+el subs prep det subs
b. Els nous horaris estan penjats al suro de la classe. SN S.V
S. Adj S. Prep S. Prep
c. Els nous horaris estan penjats al suro de la classe.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 19 de
32
-
ACTIVITATS
1. Divideix aquest text en oracions simples:
Finalment, l'escriptor nord-americ Paul Auster ha publicat una
altra novella. Els seus incondicionals lectors esperaven
impacientment la seva aparici. Es tracta d'una histria atractiva,
ben travada i, com s habitual en aquest novellista de qualitat ms
que reconeguda, plena de referncies culturals. Els personatges
creats per Auster ens narren amb habilitat unes vivncies molt
suggeridores. Qui fos un d'ells!
2. Analitza morfosintcticament aquestes oracions simples, tot
seguint les tres passes necessries:
a. La lluna plena illuminava el cam.
b. Dna ja el regal d'aniversari a la iaia.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 20 de
32
-
c. Els excursionistes varen arribar molt cansats al cim de la
muntanya.
d. Avui tallarem el paper d'embolicar amb molta cura.
e. Les plantes del parc municipal seran podades dem pels
jardiners amb els nous estris.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 21 de
32
-
f. T'agrada aquest restaurant japons del Poblenou?
g. Finalment, aquest escriptor nord-americ ha publicat una altra
novella.
h. Els personatges de Paul Auster ens narren amb habilitat una
vivncies molt suggeridores.
i. L'avi de la Laia passeja cada tarda per la Rambla.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 22 de
32
-
j. Heu d'acabar el mural abans del vespre.
k. Aquesta novella ens narra les aventures d'una dona
canadenca.
l. La Natlia s la nostra professora de francs.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 23 de
32
-
m. El Ricard t el cotxe avariat al taller del seu cos
Eugeni.
9. L'oraci composta.
Com ja hem dit en el seu moment, una oraci composta est formada
per ms d'un predicat i, per tant , per ms d'un verb en forma
personal. Dit d'una altra manera: un conjunt d'oracions simples (o
proposicions) conformen una de composta.
ACTIVITATS
1. Quina d'aquestes oracions s simple i quina s composta?
a. L'Ernest s un noi despert, alegre, amb les idees molt clares.
b. Tinc la seguretat que ning fracassar en el projecte.c. Vindr
perqu la Paula m'ho ha demanat. d. El meu avi viu a l'altre costat
del riu, prop de l'estaci del tren.e. Pensa que ha de manifestar la
seva protesta.f. No s pas qu farem amb el teu germ petit. g.
L'assemblea de treballadors del ram del txtil ha anunciat una vaga
per a la setmana vinent en protesta per la retallada dels sous.
2. Escriu tres oracions compostes. Assenyala'n els verbs i
digues de quantes proposicions consten.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 24 de
32
-
10. Classificaci de les oracions compostes.
A) Coordinaci: les proposicions tenen la mateixa categoria i
estan enllaades per un lligam o nexe gramatical (una conjunci: i,
o, ni, per...).
Exemple:
Lavi Ricard era molt alt i sempre anava amb barret.
B) Subordinaci: hi ha una oraci principal i una subordinada que
en depn. Loraci subordinada pot estar introduda per una conjunci,
un pronom relatiu, un pronom interrogatiu o una forma impersonal
dun verb (infinitiu, gerundi i participi).
Exemples:
1. Encara que no tho digui, la Pepi est boja per tu.
(conjunci)2. En Jess, que treballa de jardiner, condueix una
furgoneta grisa. (pronom relatiu)3. Estefania, explicam quines
faldilles et posars el dia de Cap dAny. (pronom interrogatiu)4.
Magradaria dinar a restaurant. (verb en infinitiu)5. Ens veurem
havent sopat. (verb en gerundi)6. Lavi sha assegut en un banc
acabat de pintar. (verb en participi)
C) Juxtaposici: les proposicions noms estan enllaades per
lentonaci i el sentit (sutilitzen signes de puntuaci: coma, punt i
coma) sense cap nexe explcit. Per, en realitat, les oracions
juxtaposades sn o coordinades o subordinades, ja que sempre hi
podem imaginar un nexe implcit i una relaci de coordinaci o de
subordinaci.
Exemple:
Avui fa un dia precis; anir al parc amb la bicicleta ( en
realitat, aquestes dues oracions sn subordinades: Avui fa un dia
precis, per tant anir al parc amb la bicicleta o Ja que avui fa un
dia precis, anir al parc amb la bicicleta).
Riu, plora, crida, calla (de fet, sn coordinades, perqu podem
imaginar-hi la conjunci i entre la penltima i l'ltima acci).
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 25 de
32
-
ACTIVITATS
1. Entre les segents oracions compostes n'hi ha de juxtaposades,
de coordinades i de subordinades. Distingeix-les:
a. No solament treballa tot el dia, sin que estudia de nit.b.
Aquest nen ni viu ni deixa viure.c. Anirem al cinema i a sopar. d.
El pare s qui fa escultures. e. Va tornar a casa quan ja clarejava.
f. Voldria dir-li quan l'estimo.
11. Tipus d'oracions coordinades.
a. Copulatives: expressen suma. Els seu nexe s la conjunci
i.
Exemple:
En Pere estudia i treballa.
b. Disjuntives: expressen alternana amb exclusi. Nexes: o, o
b.
Exemple:
O parlem o (b)no ens entendrem mai.
c. Distributives: expressen alternana sense exclusi. Nexes:
ara...ara, ni...ni (negatiu: no + i)., no solament...sin.
Exemples:
A la primavera ara fa sol, ara plou.No solament s llesta, sin
que treballa molt.
d. Adversatives: expressen oposici, contrarietat. Nexes: per,
tanmateix, sin, no obstant, altrament...
Exemple:
s molt amable, per t pocs amics.No vull una pizza, sin que
prendr pasta.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 26 de
32
-
ACTIVITATS
1. Decideix quina mena d'oracions coordinades sn aquestes:
a. Has de deixar el tabac o tindrs seriosos problemes de salut.
b. M'agrada la msica d'aquesta can, per no n'entenc la lletra.c.
Escolta'm i desprs digues-hi la teva. d. Entre o b surts de casa?
e. Ens coneixem des de fa temps, tanmateix no s com reaccionar. f.
La Laia s una noia molt voluble: ara est trista, ara salta
d'alegria.
2. Redacta un parell d'oracions coordinades de cada tipus, amb
nexes diferents, i encercla'n el nexe.
12. Tipus d'oracions subordinades.
A) Substantives: equivalen a un substantiu i, per tant, poden
fer les funcions de subjecte, CD, CRV, CI, Atribut, CN i C.
Adjectiu.
Exemples:Subjecte: Va guanyar el concurs el que m'agradava
menys.
Complement directe: Volem saber qu ha passat.
Complement de rgim verbal: L'assass no es va penedir del que
havia fet.
Complement indirecte: Donaran el premi a qui canti millor.
Atribut: El desig de tots els pares s que els seus fills siguin
felios. Complement del nom: En Joan tenia la sensaci que
l'enganyaves.
Complement de l'adjectiu: Van tornar cansats de caminar tot el
dia.
B) Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i, per tant,
fan de CN.
Exemples:
Les balenes sn animals que viuen al mar. (CN)
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 27 de
32
-
El noi amb qui anava laltre dia s el seu cos. (CN)
C) Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi. N'hi ha de
dos tipus:
a. Les que complementen el verb de l'oraci principal. Poden ser
de temps, de lloc, de manera i de quantitat (o comparatives)
Exemples:
Quan varen sortir de l'avi, la multitud va embogir (CC de
temps)Deixa la bossa all on puguis. (CC de lloc)Va entrar a la cova
tremolant de por. (CC de manera)Com ms dibuixa, ms li agrada (CC de
quantitat o comparativa)
b. Les que s'introdueixen amb una conjunci o locuci conjuntiva i
que complementen el conjunt de l'oraci principal. Poden ser
consecutives, condicionals, concessives, causals i finals.
Exemples:
Plou molt, per tant no sortirem (consecutiva)Si tens gana,
fes-te un entrep (condicional)Encara que no ens veiem gaire,
continuem sent bons amics (concessiva)Sha acabat tot el sopar perqu
tenia molta gana. (causal)Sigueu discrets, per tal que no s'enfadin
(final)
ACTIVITATS
1. De quina mena sn aquestes oracions subordinades?:
a. Explica-li qu et passa. b. Sempre que poden, ens ajuden a
tallar la gespa.
c. Els vens que ho desitgin disposaran aviat de la TDT.
2. Ara, digues quina funci compleixen les segents oracions
subordinades, substantives, adjectives i adverbials, respecte a la
principal:
a. Els dies que no plou m'apropo a la platja.b. Quan m'ho
diguis, vindr a veure't.c. Qui ja hagi acabat l'exercici, el pot
deixar sobre la taula.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 28 de
32
-
d. Jo vull que siguem bons amics .e. Donaran un regal a qui faci
anys avui .f. No mengis fent soroll!
13. L'anlisi morfosintctica de l'oraci composta.
ACTIVITATS
1. Analitza morfosintcticament aquestes oracions compostes:
a. Fes-me un truc quan trobis el llibre.
b. Els animals que mengen herba es diuen herbvors.
c. No mengis fent soroll!
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 29 de
32
-
d. Jo vull que siguem bons amic.
e. Donaran un regal a qui faci anys avui.
f. En Joan tenia la sensaci que l'enganyaves.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 30 de
32
-
g. En Pere s'ha comprat un ordinador porttil i la Marta una
impressora lser.
h. La victria arriba quan un dels dos pops fuig.
i. El partit que aconsegueixi ms vots formar govern.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 31 de
32
-
j. Un cop tinguis el cotxe a punt, avisa la teva mare.
k. Si els rivals no negocien, el conflicte adquireix
protagonisme.
l. Els nois ja han comenat a estudiar, per encara no han
convocat l'examen.
Codi: ESRECCAT0401280508 Rev.: 03 Data: 11/09/12 Pgina: 32 de
32
s qui realitza lacci indicada pel verb.