Vacuna tos ferina en gestants

Tos ferina Tos ferina

vacunavacuna

dTpadTpa en en

embarassadesembarassades

Que és la tos ferina?

La tos ferina és una malaltia infecciosa i contagiosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis o B.parapertussis i caracteritzada per :

� Crisis de tos convulsiva (setmanes o mesos)

� Contagiositat molt elevada

� Fàcil transmissió (petites gotes projectades per la boca i el nasamb la tos).

� Malaltia pròpia de la infància (es pot presentar en totes les edats).

�� En tractar En tractar d'inhalard'inhalar produeixprodueix un un sorollsoroll estridentestrident

�� PotPot donar donar complicacionscomplicacions comcom la la pneumòniapneumònia, , convulsionsconvulsions, , encefalopatiaencefalopatia i, la i, la mortmort. .

�� GravetatGravetat augmentaaugmenta en en menorsmenors de de sissis mesosmesos. .

Una mica Una mica dd’’històriahistòria

�� B. B. pertussispertussis foufou aaïïlladallada en en

cultiucultiu purpur el el 19061906 perper Jules Jules

BordetBordet i i Octave Octave GengouGengou, ,

que tambque tambéé desenvoluparendesenvoluparen la la

primera primera serologiaserologia i vacunai vacuna ..

Jules Bordet

BordetellaBordetella pertussispertussis

ClasificaciClasificacióón cientn cientííficafica

ReinoReino:: BacteriaBacteria

FiloFilo:: ProteobacteriaProteobacteria

ClaseClase:: Beta Beta

ProteobacteriaProteobacteria

OrdenOrden:: BurkholderialesBurkholderiales

FamiliaFamilia:: AlcaligenaceaeAlcaligenaceae

GGééneronero:: BordetellaBordetella

EspecieEspecie:: B. B. pertussispertussis

Nombre binomialNombre binomial

Bordetella pertussisBordetella pertussis

(Bergey(Bergey et al.et al. 1923)1923)

MorenoMoreno--LLóópez 1952pez 1952

�� DurantDurant elsels anysanys 1920 el Dr. 1920 el Dr. Louis Louis SauerSauer desenvolupdesenvolupàà una una

vacuna vacuna perper a la tos ferina a a la tos ferina a l'l'hospitalhospital Evanston (Chicago)Evanston (Chicago)

�� El El 19421942, el , el cientcientííficfic americamericàà Pearl Pearl KendrickKendrick combincombinàà la vacuna la vacuna

de la tos ferina de de la tos ferina de ccèèll��luleslules sencerasencera ambamb diftdiftèèriaria i i toxoidestoxoides del del

ttèètanustanus perper a generar la primera a generar la primera vacuna combinadavacuna combinada de DTP de DTP

�� A A EspanyaEspanya no es va no es va introduirintroduir la vacuna DTP la vacuna DTP finsfins ll’’anyany 1965 1965

juntamentjuntament ambamb la vacuna de la la vacuna de la pòliopòlio..

�� El El cientcientííficfic japonjaponèèss YujiYuji SatoSato desenvolupdesenvolupàà una vacuna de la tos una vacuna de la tos

ferina ferina acelacel��lularlular ll’’anyany 1981.1981.

SSíímptomesmptomes

�� ElsEls ssíímptomesmptomes inicialsinicials similarssimilars alsals del del refredatrefredat comcomúú, en , en general es presenten general es presenten aproximadamentaproximadament una una setmanasetmanadesprdesprééss de de l'exposicil'exposicióó al al bacteribacteri. .

�� ElsEls episodisepisodis greusgreus de tos de tos comencencomencen al al voltantvoltant de de deudeu o o dotzedotze diesdies (fase parox(fase paroxíística)stica)

En En elsels infantsinfants, , sovintsovint s'accentuas'accentua el el sorollsoroll anormal anormal caractercaracteríísticstic d'aquestad'aquesta tos. tos.

La tos es presenta en forma La tos es presenta en forma d'accessosd'accessos i i dificultatsdificultats perperfer fer inspiracionsinspiracions. . PotPot provocar provocar vòmitvòmit o una o una breubreu ppèèrduarduadel del coneixementconeixement i, i, finsfins i i tottot, asfixia., asfixia.

La gravetat de la tos ferina augmenta en els

lactants, els quals presenten altes taxes de

complicacions (precisen hospitalització en més

de la meitat del casos) i mortalitat.

La taxa de mortalitat infantil és d’

aproximadament un 1% en infants de menys de

6 mesos. En els adults, la malaltia moltes

vegades passa desapercebuda, ja que solen

presentar formes clíniques lleus, o bé quadres

inespecífics o asimptomàtics

Situació epidemiològica de la

tos ferina

� En els últims anys s’ha detectat un increment del nombre de casos, comportant-se com una malaltia reemergent en països del nostre àmbit socioeconòmic, amb cobertures vacunals altes.

Brot de tos ferina de Califòrnia, el 2010

Regne Unit, el 2012

�� CatalunyaCatalunya

taxes d’incidència per 100.000 habitants

període 2004-2010 3,3,2 i 4,4

L’any 2011 20,9

� En tot el període 2004-2012 les taxes d’incidència més altes es

troben en els infants menors d’un any, arribant l’any 2011 a

468,9 casos per 100.000 habitants. El percentatge de casos

d’infants de menys de 6 mesos respecte els menors d’un any,

oscil�la entre un 77,3% i un 88,7% segons l’any.

� Els estudis existents mostren que els convivents i cuidadors són les principals fonts de contagi als nadonsencara no vacunats o que no han finalitzat la primovacunació.

�� ComCom la la immunitatimmunitat d'infeccid'infeccióó o la o la vacunacivacunacióó dura dura nomnomééssunsuns quantsquants anysanys, el , el fetfet de no completar les de no completar les vacunacionsvacunacionsde record en de record en adultsadults crea un crea un estocestoc de persones a qui de persones a qui elselshihi manca la manca la immunitatimmunitat..

�� MentreMentre elsels casos casos d'adolescentsd'adolescents i i adultsadults s'incrementens'incrementen, , elsels nadonsnadons ssóónn en en perillperill d'd'exposiciexposicióó a la tos ferina que a la tos ferina que circula en la circula en la comunitatcomunitat..

� Existeix un període de temps entre el naixement i l’inicide la pauta de vacunació en que l’infant no està protegitde forma activa.

Noves estratègies de vacunaciócontra la tos ferina

El gran percentatge de casos en infants menors de 6 mesos, juntament amb el fet que en aquesta edat es concentren els casos greus i les hospitalitzacions, aconsella dur a terme estratègies per protegir els lactantsdurant els primers mesos de vida.

� Immunització de tots els adolescents i adults

L’objectiu primari d’aquesta recomanació és protegir el mateix adolescent i l’adult, i el secundari és disminuir les fonts d’infecció per B. pertussis a la comunitat.

� Immunització dels contactes pròxims

( l’estratègia del niu )Encara que la mare és la transmissora més freqüent, la immunització només de les mares després del part no seria suficient per reduir les infeccions per B. pertussis en els lactants menors de 6 mesos. La vacunació delscontactes domiciliaris s’hauria de realitzar un mínim de dues setmanes abans que es produeixi el part en totsaquells futurs contactes dels lactants menors de 6-12 mesos.

� Immunització dels professionals sanitaris que treballen en contacte amb lactantsEls professionals sanitaris poden ser una font d’infeccióper als nounats i els nadons hospitalitzats.

La immunització d’aquests professionals, doncs, permetria evitar la transmissió de la malaltia en cas de brot de tos ferina nosocomial.

� Immunització dels nounats

L’edat mínima d’administració de les vacunes contra la

tos ferina actualment disponibles és de 6 setmanes per a

la primera dosi.

� Immunització de les dones embarassades

Es pretén que la mare i el nounat presentin una

protecció òptima els primers mesos de vida de l’infant.

En considerar que el major pas transplacentari

d’anticossos es produeix al tercer trimestre de la

gestació, es reduiria el risc de transmissió de la malaltia

mare-fill.

La vacunació de les mares durant l’embaràs pot

prevenir més casos de tos ferina,

hospitalitzacions i morts del lactant, comparada

amb la vacunació postpart i l’estratègia del niu.

Indicacions de la vacuna dTpa en dones embarassades:

� Amb l’objectiu d’incrementar el pas transplacentarid’anticossos, es recomana administrar una dosi de vacuna dTpa a totes les dones embarassades, preferentment, entre les setmanes 27 i 36 de gestació.

� Cal indicar la revacunació amb dTpa en cada gestació, independentment del temps transcorregut entre l’últimadosi de la vacuna del tètanus-diftèria (Td) o de dTpa, i d’haver estat vacunada en una gestació anterior.

Situacions especials:

� Profilaxi postexposició del tètanus en cas de

ferides i altres lesions potencialment tetanígenes

durant l’embaràs

En el cas que estigui indicada la vacunació antitetànica,

s’administrarà la dTpa en qualsevol moment de la

gestació.

� Dones embarassades amb vacunaciódesconeguda o incompleta contra el tètanus

Realitzar la vacunació amb vacuna Td d’acord amb la pauta ( 0, 1, 6 mesos). Es recomana substituir una de les dosis de Td per la dTpa, preferiblement, entre les setmanes 27 i 36 de gestació.

En cas de vacunació incompleta, no cal reiniciar primovacunacions; tan sols cal completar-la ambl’administració de les dosis restants, una d’aquestes ambdTpa.

MateixaMateixa vacuna que vacuna que ss’’utilitzautilitza en en la pauta de la pauta de dTpadTpa en en nensnens de de 44--6 6 anysanys

MoltesMoltes GrGrààciescies

MoltesMoltes GrGrààciesciesNeusNeus MendezMendez

ToToññii Parra Parra

Albert Albert FontFont