Us presentem el nostre bàsic 1! - cpnl.cat · Romania Senegal Uruguai Veneçuela Xina Ens presentem: ... Les festes que més se celebren a Bulgària són el Nadal i la Pasqua. Valya

Us presentem...

el nostre bàsic 1!

Som alumnes procedents

del Servei d’Ocupació

de Mollet

2-22 d’octubre de 2013

Quan el primer dia de classe vam veure la procedència de tot l’alumnat d’aquest curs, vam

decidir escriure cadascú quatre ratlles sobre els nostres orígens i en va sortir aquest magnífic

recull, amb l’enriquiment personal de tots plegats.

Països de procedència:

Argentina Bolívia Bulgària El Camerun El Paraguai Equador Espanya - Andalusia -Catalunya -Castella-la Manxa -Extremadura Nigèria Romania Senegal Uruguai Veneçuela Xina

Ens presentem:

Ángela (Ángela de Jesús Alonzo Suárez), Equador

Charo (Rosario de la Cruz de Julian), Espanya Castella-la Manxa Eli (Elizabeth Loreley Álvarez Priario), Uruguai Esther (Esther Lagoa Casais), Veneçuela Esther (María Esther Páez Lopera), Espanya Andalusia Hristina (Hristina Ivanova Sotyanova), Bulgària Izabela (Andreea Izabela Pirvulescu), Romania Jose (José Luis Delgado Herdoixa), Equador Martin (Juan Martin Galán Martínez), Espanya Extremadura Louise (Louise Tatiane Bell Epse), el Camerun Maria (Maria Ivanova Asparuhova), Bulgària Mariama (Mariama Toure), Senegal Miguel Ángel (Miguel Ángel Guardia Barrientos), Bolívia Miguel (Miguel Segura Blanca), Espanya, Andalusia Nicolás (Segundo Nicolás Caiza Caizapasto), Equador Rafi (Rafaela Cerrollo Mendoza), Espanya Catalunya Sebastián (Sebastián Mateo Marchione Ducassiz), Argentina Stephen (Stephen Kennedy), Nigèria Stella Mary (Stella Mary Baez), el Paraguai Vicente (Manuel Vicente Alarcón Espinoza), Equador Xiujia (Xiujia Shan), Xina

Bon dia! Em dic Montse i treballo al Servei de Català de Mollet. Normalment sempre sóc a

l’oficina, però durant tres setmanes d’octubre he estat professora d’un grup d’alumnes

procedents del Servei d’Ocupació de Mollet per fer un curs de català intensiu de nivell bàsic

1.

He tingut molta sort, perquè he tingut uns alumnes excel·lents, motivats, aplicats i s’han fet

estimar molt. Tot i que el curs era de tres hores seguides, de dos quarts de deu del matí a dos

quarts d’una del migdia, i només els donava uns deu minuts de descans, han seguit el ritme i

s’han implicat moltíssim en el curs fent tasques extres, com aquesta mateixa, un recull de

textos escrits, com a record o “memòria d’aquest curs”.

Aplaudeixo molt les seves ganes d’aprendre, les seves rialles i bon humor, i agraeixo tot el

que m’han ensenyat a mi a canvi, vivències i costums dels seus països. Una experiència

realment enriquidora. Endavant amb el bàsic 2!

Montserrat Pocurull Roca

Servei Local de Català de Mollet

Octubre de 2013

Argentina

Hola! El meu nom és Sebastian. Tinc 35 anys. Sóc de l’Argentina. Visc a Catalunya des de fa

deu anys.

Em costa pensar a deixar aquest país. La proximitat de les muntanyes i la platja és una de les

coses que més sorprenen. Una geografia ideal per al meu gust. A l’Argentina les distàncies

són eternes. Un podria acabar l’Alcorà si viatges en cotxe des de la muntanya fins a la platja, i

tot per arribar-hi i que no entri ni una tovallola més.

Vivim en crisi sempre. Moments bons i dolents i molt dolents marquen la personalitat dels

argentins. Per això aquesta crisi no m’angoixa ni m’espanta. Gràcies a aquest canvi, he

orientat el treball i la meva feina i he conegut la Catalunya profunda i els seus bells paisatges i

la seva bona gent.

Sebastián Mateo Marchione Ducassiz

Bolívia

Hola, bon dia! Em dic Miguel Ángel. Els meus cognoms són Guardia Barrientos.

Tinc trenta-vuit anys. Sóc de Bolívia, però ara visc a la Llagosta. Vaig venir a Espanya fa set

anys i actualment em trobo sense feina.

Us explicaré alguns costums del meu país.

Entre els bolivians tenim generalment el costum de saludar cordialment amb un “Bons dies!”,

“Bona tarda!” o “Bona nit!”. Les salutacions van acompanyades gairebé sempre amb una

estreta de mà entre els homes i algunes vegades amb un petó amb les dones, i els comiats

que més s’usen són un “fins demà” o “fins després!”.

Miguel Ángel Guardia Barrientos

Bulgària

Em dic Mariya Ivanova, tinc quaranta anys i sóc mare de dues nenes. Tota la família som de

Vratsa, una ciutat del nord-est de Bulgària, però ara vivim a Mollet del Vallès. Bulgària és una

república de l’est d’Europa, a la Península Balcànica. Al nord de Bulgària està situada

Romania. Al costat oest tenim Sèrbia i Macedònia. Al nostre sud compartim frontera amb

Grècia i Turquia. Al costat est tenim el nostre prestigiós mar Negre, el qual conté unes platges

precioses d’arena molt fina. La capital de Bulgària és Sofia. La nostra llengua és el búlgar, el

qual es transmet en l’escriptura a partir de l’abecedari ciríl·lic, que prové de les llengües

eslaves. Bulgària és famosa pel seu perfum de roses (que és el símbol de Bulgària), per les

seves tradicions, per les muntanyes, pels pobles, pels rius i per les arquitectures del

Renaixement (com les de Bansko, Melnik, Borovets, etc.). El primer poble que es va instal·lar

al territori actual de Bulgària van ser els tracis, poble indoeuropeu, procedent d’Euràsia, cap a

l’any 3.500 aC. Les tradicions i els costums búlgars tenen arrels en passat llunyà relacionat

amb la història i el cristianisme. Les festes que més se celebren a Bulgària són el Nadal i la

Pasqua. Valya Balchanska, una cantant famosa per cantar les cançons típiques del nostre

país, té una cançó molt famosa, “Izlel e Denyo Haidutin”, que va ser enviada a l’espai amb les

dues astronaus americanes durant l’any 2004. Disposem d’unes molt bones pistes d’esquí

amb molta neu durant l’hivern.

La nostra ciutat, Vratsa, té una població de 66.916 d’habitants. Vratsa és una de les ciutats

més pintoresques de Bulgària, travessada pel riu Leva, amb les roques de la muntanya

Vrachanski Balkan.

Això és Vratsa

Això és una de les platges

més boniques de Bulgària,

Slanchev Bryag.

Bansko, les pistes d’esquí més bones de Bulgària.

Bulgària

Em dic Hristina! Sóc búlgara. Tinc quaranta-un anys. La meva llengua materna és el búlgar.

Fa sis anys que estic a Espanya. Visc a Parets del Vallès.

La República de Bulgària és un país petit, però molt bonic. Limita amb Sèrbia i la República

de Macedònia a l’oest; amb Grècia i Turquia al sud i Romania al nord. La capital és Sofia. Te

vint-i-vuit (28) províncies.

Bulgària és molt verd. Hi ha muntanyes, rius i mar. El mar es diu Mar Negre. El clima que té

és d’hiverns durs, primaveres i tardors plujoses i estius menys plujosos.

La meva ciutat és a 320 km de la capital. Es diu Ruse. La província Ruse és al nord de

Bulgària, amb frontera amb Romania, amb un pont important al riu Danubi. Aquesta és una de

les ciutats més grans del país. Un important centre cultural, comercial i industrial. Ruse és el

primer en moltes categories. Té la primera estació de tren a Bulgària. Té una bella

arquitectura i organització interior dels edificis. En diuen la “petita Viena”. Benvinguts, a

tothom, a Bulgària!

Добре дошли в България

Hristina Ivanova Sotyanova

Camerun

Em dic Louise. Sóc camerunesa i el meu país es diu Camerun. Se situa al centre del continent

africà. Les temperatures arriben a vegades als 40ºC.

Camerun té ciutats amb volcans, muntanyes, rius..., però jo vinc de la costa del país, d’un

poble molt petit, turístic, amb platges. També hi ha restaurants, hotels, bars i hi vénen molts

turistes.

Al final de l’any, al mes de desembre, se celebra el ball del foc per acomiadar-se de l’any i

mengem fruites del mar.

Louise Tatiane Bell Epse

Equador

Hola, sóc d’Equador. Vaig néixer a Guayaquil el 20 d’agost de 1992. Tinc un germà i una

germana. Sóc el més gran de tots. Vaig venir a Espanya el 16 d’abril de 2009, als meus setze

anys d’edat. Ara ja tinc gairebé cinc anys aquí a Espanya-Barcelona. Tinc una filla i la meva

dona. La meva filla té gairebé sis mesos i la meva dona té 21 anys. Ja fa un any i mig que

estem junts i aquí visc amb la meva mare i abans amb el meu germà, però no ensenyava i va

haver de tornar a anar a l’Equador. El meu pare també viu a Equador. Jo només visc aquí

amb la meva dona i la meva filla i la mare. I així és la meva vida.

José Luis Delgado Herdoixa

Equador

Bon dia! Em dic Ángela. Vaig néixer a Equador el 18 d’octubre de 1964. Tinc 49 anys. Sóc

d’Equador. La meva llengua materna és el castellà. Els meus pares són d’Equador. El meu

pare té 88 anys i la meva mare en té 84. Tinc cinc germans. Fa catorze anys que vaig arribar

a Espanya. Tinc quatre fills i dues nétes. Visc a Mollet del Vallès, al carrer de Monturiol,

número 5.

El meu país té un clima tropical: quan aquí és l’hivern hi ha sis hores de diferència i a l’estiu,

set.

M’agrada Espanya i estic contenta perquè aquí tinc els meus fills i les meves nétes, tot i que

trobo a faltar el meu país i la meva família, que són els meus pares i germans.

Ángela Alonzo Suárez

Equador

Hola, em dic Nicolás Caizo. Sóc d’Equador. El meu número de telèfon és el 661 691 368.

Quito té molta agricultura com el cacau, el plàtan, que són molt exportats cap a l’estranger.

Ha estat un gran plaer comentar una mica el meu país.

Segundo Nicolás Caiza Caizapasto

Equador

La República d’Equador està situada al nord-est del Sud-Amèrica. Té una fascinant variació

de paisatges. Els contrastos que s’operen en l’ambient físic tenen la seva correspondència en

el requadre humà, perquè la gent viu infinitament lligada al medi ambient i geogràfic, ja que

les condicions naturals han sigut poc alterades per les transformacions industrials i

l’organització moderna de l’espai. Limita al nord com Colòmbia; al sud i est amb el Perú; a

l’oest amb l’Oceà Pacífic i l’arxipèlag de Colón, localitzat en el Pacífic, a 965 km de la costa,

que pertany a l’Equador.

El país està exactament en la línia de l’equador. Té una superfície de 256.370 km². La capital

és Quito, que constitueix un districte metropolità. Té una població de 12 milions d’habitants.

Ha adoptat el dòlar americà com a moneda.

Equador està formada per 21 províncies: Azuay, Bolivar, Cañar, Carchi, Chimborazo,

Cotopaxi, El Oro, Esmeraldas, Galápagos,Guayas, Imbabura, Loja, Los Ríos, Manabí,

Morona-Santiago, Napo, Orellana, Pastaza, Pichincha, Santa Elena, Santo Domingo de los

Tsáchilas, Sucumbíos, Tungurahua, Zamora-Chinchipe.

El prefix internacional és EC.

L’idioma oficial és l’espanyol o el castellà oficial, i el quítxua és el nadiu-indígena.

El Dia de la independència és el 10 d’agost de 1809.

Dies festius: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de Maig, 24 de maig, 10 d’agost, 9 d’octubre, 2 i 3

de novembre i 24 de desembre.

Capital: Quito

Unitat monetària: dòlar

Superfície 256.370 km ² aproximadament.

Manuel Vicente Alarcón Espinoza

Espanya

Andalusia-Jaén

Jaén, el lloc on vaig néixer

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant

Regne. Situada al sud d'Espanya i al nord-est de la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Monuments

Els Banys Àrabs, els majors d'Europa, construïts al període de Abd-Al-Rahman II, estan

sota el Palau de Villardompardo.

La Catedral, declarada Monument Històric-Cultural i proposta a Patrimoni

Mundial, renaixentista encara que amb elements barrocs a les portades i a la façana.

El Castell de Santa Catalina: imponent conjunt militar que

"vola" sobre la ciutat. Els orígens es remunten a Anníbal,

que possiblement va construir les primeres torres i

posteriorment va ser fortificat i reforçat al llarg dels

segles. La Torre de l'Homenatge, de quaranta metres

d'alçada, va ser construïda per Ferran III de Castella.

L'activitat econòmica més important de la província de

Jaén és la producció d'oli d'oliva, considerada la major productora mundial, la qual cosa

queda patent sota el lema que rep la ciutat, com a «Capital mundial de l'oli d'oliva». En

aquest sentit, la ciutat alberga des de l'any 1983 i de forma biennal Expoliva, una fira

internacional de referent mundial dedicada al sector de l'oli d'oliva i indústries afins,

celebrada actualment a la Institució Firal de Jaén. L'economia també està basada en el

sector serveis, l'administració, la indústria agrícola i alimentària, la construcció, i un

incipient turisme cultural.

Miguel Segura Blanca

Espanya

Andalusia-Sevilla

Hola. Em dic Esther i sóc de Sevilla. Sevilla es troba a la vora del Guadalquivir. Els orígens de

Sevilla són desconeguts, però potser tres mil anys enrere ens situarien en el naixement

d’aquesta urbs.

Des de tartessos fins als nostres dies, Sevilla ha estat romana, visigoda, musulmana i

cristiana, així com un important punt de confluència de rutes marítimes i terrestres.

Anomenada “Hispalis” pels romans i “Isbiliya” pels musulmans, presenta bells testimoniatges

d’ambdues cultures.

Amb el descobriment del Nou Món, Sevilla es converteix en el port de sortida i arribada de les

naus que s’aventuraven a l’exploració i colonització d’aquestes noves terres, i aconsegueix

amb això una important economia mercantil.

Actualment Sevilla és una bella ciutat al sud de la Península Ibèrica, distingida pel seu

privilegiat clima, el caràcter acollidor de la seva gent, les seves conegudes Setmana Santa i

Feria de Abril i per ser el santuari de la tauromàquia.

María Esther Páez Lopera

Espanya

Catalunya-Andalusia. DeTarragona a Granada

Hola! Em dic Rafi. El meu lloc de naixement és Tarragona.

La meva família és d’un poble de Granada. Es diu, Dehesas de Guadix. És un poble molt petit

i típic de Granada. N’ho hi ha cases ni pisos. La gent viu en coves. Estan fetes dintre dels

ferros. Per dintre són com les cases, però sense finestres. Només tenen finestres per davant.

Dintre de les coves, a l’hivern, les temperatures són suaus i a l’estiu fresques. Tot l’any has

de dormir amb l’edredó. Les cases estan decorades de forma rústica. Els patis estan tots

decorats amb geranis, clavells, romaní, roses, gessamí... Tot el poble està pintat de blanc.

Hi ha dos bars en tot el poble, un forn de pa i una drogueria. L’església és molt petita. Els

meus pares es van casar en aquesta església i els meus germans s’hi van batejar i hi van fer

la comunió.

La gent del poble treballa als camps.

Quan hi vaig, m’agrada molt veure els “burros”, els cavalls, les carrosses i la gent es tan

“carinyosa”! M’agrada molt el meu poble “granadí”.

Rafaela Cerrollo Mendoza

Espanya

Castella-la Manxa

Hola, companys! Bon dia! Em dic Charo. Tinc cinquanta-un anys. Sóc de Conca, però visc a

Sant Fost. La meva llengua materna és el castellà.

La meva ciutat, Conca, no és gaire gran. És al costat de Madrid, Guadalajara, Albacete... El

nucli antic de Conca és una meravella, amb una catedral, mostra del gòtic, jònic i corinti.

Passejant per la plaça, trobareu uns arcs de pedra i moltes botigues per comprar records,

menjar... La ciutat té un pont molt maco fet de ferro i fusta, que fa molta impressió, per la seva

alçada. El pont es diu de San Pau. Un altre dels monuments característics és la torre de

Mangana i la cova del “Tiet Serafí”. Conca és una ciutat encantada. La gent, els monuments,

l’ambient... Hi heu d’anar per veure pels vostres propis ulls la màgia del lloc.

Rosario de la Cruz de Julian

Espanya

Extremadura

Jo sóc extremeny. Em dic Martin. Tinc cinquanta-tres anys. Vaig néixer a la Zarza, que és un

poble de Badajoz. Als trenta-tres anys vaig venir a viure a Mollet del Vallès. Tinc dos fills, la

meva filla Míriam i el meu fill Francisco Manuel. Visc al barri de Plana Lledó, en el carrer de

l’avinguda de Caldes de Montbui. A prop de casa tinc el poliesportiu de bàsquet, el

Mercadona i algunes botigues més. M’agrada Mollet.

Juan Martin Galán Martínez

Nigèria

Hola! Em dic Stephen Kennedy, de Nigèria.

La capital és Lagos. El meu poble es diu Benin City. El temps de viatge de Barcelona fins a

Benin City és de sis hores d’avió fins a Lagos i de Lagos fins a Benin City és de quatre hores

per via terrestre (cotxe). També podeu agafar un avió des de Lagos fins a Benin City i hi

arribareu en 45 minuts.

La població de Nigèria es compon de gent gran. La suma d’habitants arriba a 8.000.000

aproximadament.

Abans, la política no estava bé per al país. Ara, amb el nou govern, la situació ha millorat. Hi

ha carreteres que s’han construït i que permeten la comunicació amb tots els pobles.

La festa gran de Benin City és el 22 de desembre i dura fins al 3 de gener. Se celebra amb la

família molt alegrement.

Nigèria és un país molt tranquil. Si hi vas de vacances, “disfrutaràs” amb tot: menjars típics i

tot el bo que et puguin oferir.

Nigèria és el país de més població africana.

Stephen Kennedy

Paraguai

Capital: Asunción.

Població: 6.672.633 habitants.

Gentilici: paraguaià

Superfície: 406.472 km²

Ubicació geogràfica: limita al sud amb Argentina , a l'Est amb Brasil i al nord amb Bolívia .

Idiomes oficials: castellà i guaraní.

Independència declarada al Regne d'Espanya el 14 de maig de 1811.

Moneda: guaraní.

Productes de major exportació: soja i carn de vedella.

Paraguai és l'únic país de Sud-Amèrica que té lliure comerç amb la República de la Xina .

És un dels majors exportadors d'energia elèctrica del món, gràcies a les seves

hidroelèctriques: Itaipu, Yacyreta, Acaray.

S'estima que al país habiten 452.956 estrangers, entre ells persones oriündes de Brasil,

Argentina, Uruguai, Corea, Perú, Bolívia, Alemanya, Japó, Espanya i Xina.

La colònia Alemanya més gran del món fora d'Alemanya està al Paraguai, amb gairebé

100.000 alemanys i sol·licituds d'eradicació actualment de 15.200 alemanys.

Compta amb una Associació de Catalans residents a Asunción. Els espanyols que viuen al

Paraguai superen els 40.000, amb 5.140 sol·licituds d' eradicació en aquest any.

Va ser el primer país amb línia de ferrocarril i telègraf a Llatinoamèrica.

Stella Mary Baez

Primer ferrocarril de Llatinoamèrica.

Represes de Itaipu i Yacyreta.

Romania

Romania, república, al sud-est d’Europa. Limita al nord amb Ucraïna i a l’est amb Moldàvia, al

sud-est amb el Mar Negre, al sud amb Bulgària, al sud-oest amb Sèrbia i a l’oest amb

Hongria. L’àrea total de Romania és de 237.500 quilòmetres quadrats.

Bucarest és la capital de Romania i la ciutat més gran. La unitat monetària bàsica de Romania

és el lleó, en plural “lei”. L’idioma oficial és el romanès, una de les llengües romàniques

parlada per gairebé tota la població. Altres llengües parlades inclouen: l’hongarès, l’alemany,

el turc, el serbi-croat, el romaní i el yiddish.

La conca de Transilvània o altiplà, que ocupa el centre de Romania és molt muntanyosa en la

seva major part, però també té àmplies valls i extensos vessants cultivables.

Els principals recursos e Romania són agrícoles, però el país també compta amb importants

jaciments minerals, en particular de petroli, gas natural, sal, carbó, mineral de ferro, coure,

bauxita, crom, manganès, plom i zinc.

Romania té un clima temperat amb quatre estacions ben diferenciades. Les temperatures són

generalment més fredes a les muntanyes, mentre que les zones calentes a l’estiu són les

terres baixes de Valàquia, Moldàvia i Dobruj.

La indústria turística de Romania ha augmentat considerablement des del final del període

comunista. Les atraccions populars inclouen les muntanyes dels Carpats, la regió del delta del

Danubi i els centres turístics i les platges del Mar Negre.

Andreea Izabela Pirvulescu

Senegal

Senegal és el meu país. Es troba al continent africà. És un país amb molta alegria i felicitat,

encara que sigui un lloc en vies de desenvolupament. Som molt familiars i ens encanta estar

amb tots els membres de la família.

Senegal és també molt bonic. Les postes de sol, les platges, la gran natura... A mi m’encanta i

voldria tornar-hi ara mateix. Enyoro la meva família i la meva terra.

Mariama Toure

Uruguai

El meu país es diu Uruguai, capital Montevideo, població 3.000.000 d’habitants. Limita amb

Argentina i Brasil. És el país més petit d’Amèrica del Sud. Jo vaig néixer a Montevideo, al barri

del Prado, en una zona verda molt maca i un museu preciós. Potser això ha influenciat en el

meu gust per l’art, ja que el visito sovint. Però també és un país ple de platges de les més

belles, amb sorra fina i un fort onatge. Les més conegudes són Punta de Este, Punta Ballena,

Cabo Polonio, Platja Pocitos i llargues planures de prats on es cria el bestiar per exportar

bones carns i molt bons xurrascos. També és molt típic el “Chucla mate”, que es compon

d’herbes més aviat amargants que dolces i es convida a tothom, amics i forasters a prendre’n.

Hi ha un ball típic molt conegut que es diu tango, cúmbies, camdombe, ball africà, suggerent,

tamboriner, que et fa posar la pell de gallina, típic del barri sud de la capital.

És un país ple de cultura i gent bona, entre els més coneguts: Carmen Posadas i Mario

Benedetti, premis Planeta de literatura; Jorge Drexler, cantautor; Jordi Lavanda...

Us convido a fer un passeig virtual i conèixer el meu “paisito”.

Elizabeth Loreley Álvarez Priario

Veneçuela

Veneçuela-Espanya. De Veneçuela a Galícia i a Mollet del Vallès

Em dic Esther i he nascut a Veneçuela. Els meus partes van néixer a Galiza i van sortir a

treballar a fora quan va acabar la guerra. He viscut a Caracas fins als catorze anys, fins que

els meus pares van tornar. Quan vaig arribar a Espanya, vaig viure a A Coruña, a Galiza, i

aviat em vaig acostumar a la gent, el paisatge, el menjar.

He viscut a Galiza cinc dels més importants anys de la meva vida i encara ho trobo a faltes

algunes vegades. El verd dels camps, el so del mar. La meva família vivia a prop de la platja

de Riazor. Moltes vegades anava caminant a la vora del mar. M’agradava molt seure i escolar

el so de l’aigua. Quan sortia a passejar m’agradava menjar plats típics. A Galiza tu pots

menjar com a cap altre lloc.

De vegades, si tanco els ulls, puc escoltar el cant dels ocells, ja que n’hi molts a A Coruña. He

vist i he viscut a molts llocs, però a A Coruña sempre serà al meu cor. “Morriña gallega!”.

Esther Lagoa Casais

Xina

Em dic Xiujie. Tinc quaranta-tres anys. Sóc xinesa. Visc a Sant Fost de Campsentelles. La

meva llengua materna és el xinès.

M’encanta el meu país, perquè té una cultura antiga. L’escriptura té 6.000 anys d’història.

Quatre grans invents són de la Xina: la pólvora, el paper, la brúixola i la impremta. La Gran

Muralla de Xina té 2.600 anys d’antiguitat. Estic molt orgullosa de ser xinesa.

Xiujie Shan