1 UNITAT DIDÀCTICA 2. FEM LA BANDERA CATEGORIES A, B, E Aquesta unitat didàctica s’organitza en tres blocs de contingut. • A la primera part, posarem èmfasi en diverses etapes històriques i culturals per mostrar com van sorgir les banderes. Veurem quines relacions hi ha entre elles i les necessitats de comunicació i diferenciació que en van permetre el desenvolupament, així com les aspiracions de les persones i els col·lectius que les van crear. Descobrirem com es van iniciar alguns moviments que van permetre la millora social de l’entorn, gràcies a persones que van compartir un mateix somni i que, amb les seves conviccions, van aconseguir fer un món millor. • A la segona part d’aquesta unitat, tractarem el llenguatge visual i el seu poder comunicatiu, descobrint la seva semàntica i els elements que la conformen, així com la simbologia del color. • Finalment, a la tercera part, donarem forma a la nostra bandera a partir de dinàmiques creatives per a la seva realització per mitjà de metodologies basades en l’art thinking. Cada bloc disposa de dinàmiques grupals per aprofundir, dinàmiques d’empatia per entendre el valor de la inclusió, basades en les intel·ligències múltiples, l’aprenentatge col·laboratiu i l’aprenentatge servei, la classe inversa (flipped classroom) i l’art thinking. Us recordem que les dinàmiques no són obligatòries, però us poden ajudar a enfocar el vostre treball de participació.
43
Embed
Unitat Didàctica 2. Fem la Bandera. Categories A, B, E › descargas › primaria › ...Sistemes gràfics d’escriptura: cuneïforme, pictogrames, fonogrames, ideogrames, jeroglífics,
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
1
UNITAT DIDÀCTICA 2. FEM LA BANDERA
CATEGORIES A, B, E
Aquesta unitat didàctica s’organitza en tres blocs de contingut.
• A la primera part, posarem èmfasi en diverses etapes històriques i
culturals per mostrar com van sorgir les banderes. Veurem quines
relacions hi ha entre elles i les necessitats de comunicació i diferenciació
que en van permetre el desenvolupament, així com les aspiracions de les
persones i els col·lectius que les van crear. Descobrirem com es van
iniciar alguns moviments que van permetre la millora social de l’entorn,
gràcies a persones que van compartir un mateix somni i que, amb les
seves conviccions, van aconseguir fer un món millor.
• A la segona part d’aquesta unitat, tractarem el llenguatge visual i el seu poder comunicatiu, descobrint la seva semàntica i els elements que la
conformen, així com la simbologia del color.
• Finalment, a la tercera part, donarem forma a la nostra bandera a partir
de dinàmiques creatives per a la seva realització per mitjà de
metodologies basades en l’art thinking.
Cada bloc disposa de dinàmiques grupals per aprofundir, dinàmiques
d’empatia per entendre el valor de la inclusió, basades en les intel·ligències
múltiples, l’aprenentatge col·laboratiu i l’aprenentatge servei, la classe inversa
(flipped classroom) i l’art thinking.
Us recordem que les dinàmiques no són obligatòries, però us poden ajudar a enfocar el vostre treball de participació.
2
NOM DINÀMICA
TIPUS DE DINÀMICA
METODOLOGIA
ÀREA CURRICULAR
DINÀMICA
Les empremtes del temps Recerca Flipped
classroom Ciències Socials 1
L’origen dels sistemes d’escriptura
Recerca Flipped classroom
Llengua i Literatura 2
El sentir de la bandera
Creativitat en família
Intel·ligències múltiples
Valors Socials i Cívics 3
La bandera del meu poble Recerca Aprenentatge
col·laboratiu Ciències Socials 4
La consciència del símbol
Reflexió i debat
Intel·ligències múltiples
Ciències Socials / Valors Socials i Cívics
5
La paraula en imatge Creativitat Intel·ligències
múltiples Llengua i Literatura 6
Art tiflològic Empatia i inclusió
Intel·ligències múltiples Educació Artística 7
Pictogrames a l’escola
Empatia i inclusió
Aprenentatge servei
Llengua i Literatura / Ed. Artística
8
Senyalística per al congrés Creativitat Aprenentatge
servei Educació Artística 9
Les icones de la inclusió Creativitat Aprenentatge
servei
Llengua i Literatura / Valors Socials i Cívics
10
Iconografia paleocristiana Recerca Flipped
classroom Ciències Socials / Religió 11
Emoticones inclusives Creativitat Aprenentatge
col·laboratiu
Llengua i Literatura / Ed. Artística
12
Els colors de la inclusió Creativitat
Intel·ligències múltiples / ap. col·laboratiu
Educació Artística 13
Veure-hi amb les orelles
Empatia i inclusió / creativitat (art thinking)
Intel·ligències múltiples
Educació Artística 14
Comunicació accessible-braille
Empatia i inclusió
Intel·ligències múltiples
Llengua i Literatura 15
Comunicació accessible, llengua de signes
Empatia i inclusió
Intel·ligències múltiples
Llengua i Literatura 16
3
Per ajudar-vos a donar forma a aquestes sessions a l’aula, us deixem aquesta
taula de planificació perquè les pugueu estructurar, en funció del vostre horari
lectiu.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE UNITAT
DIDÀCTICA FEM LA
BANDERA
DESCOBRIM
Inici. Obertura. Ens situem.
Torn de preguntes per entrar en matèria.
Apartats 1, 2
Expliquem i donem a conèixer la història de les banderes.
Escoltem i ens fem preguntes. Investiguem en grup.
Apartats 3, 4
CREEM
Pensem i dialoguem
Fil a l’agulla! Traiem l’artista que portem dins.
Apartats 5, 6, 7
Ens quedem amb el pòsit del que hem après.
Fem la nostra bandera, amb les aportacions de tot el grup.
Apartats 8, 9
Avui, en aquesta 36a edició, en aquest curs 2019-2020, tenim per davant
l’oportunitat d’unir-nos com a grup i avançar com a moviment social que
advoqui per la inclusió de totes les persones que componen aquesta societat
perquè la volem oberta, empàtica, multicultural i diversa.
4
ÌNDEX
1r bloc de contingut. PER QUÈ UNA BANDERA?
1. HI HAVIA UNA VEGADA... UNA BANDERA
2. SI LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ... QUINA ÉS LA FUNCIÓ
PRINCIPAL DE LA BANDERA?
3. UNA BANDERA ÉS...
4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CULTURAL DE LES BANDERES
2n bloc de contingut. LA IMATGE QUE ENS PARLA
5. PENSEM EN EL MISSATGE I COM EL PLASMAREM
6. ELEMENTS QUE COMPONEN LA COMUNICACIÓ VISUAL. DEL
MISSATGE AL SÍMBOL
7. SIMBOLOGIA DEL COLOR
3r bloc de contingut. LA CREACIÓ DE LA NOSTRA BANDERA
8. PENSEM LA NOSTRA BANDERA
9. CREEM LA NOSTRA BANDERA
5
1r bloc de contingut. PER QUÈ UNA BANDERA?
1. HI HAVIA UNA VEGADA... UNA BANDERA
Per què existeixen les banderes? D’on sorgeix la necessitat d’“inventar” una
ensenya, un distintiu que representi una agrupació o un poble? Com una bandera
pot transmetre una idea, un sentiment o un missatge?
Esteu a punt? Som-hi!
2. SI LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ... QUINA ÉS LA FUNCIÓ PRINCIPAL DE LA BANDERA?
El concepte de bandera sorgeix de la necessitat d’identificar-se per part d’un
grup de persones, en una època en què les agrupacions dels homes van anar
creixent d’horda a tribu, de clan a nucli de població, etcètera, constituint els
estrats socials i de jerarquia religiosa i sociopolítica, en el mateix moment en què
es gesta l’evolució del govern humà, des de la Prehistòria i al llarg de l’Antiguitat.
Vist com el sistema identificatiu d’una agrupació de persones, les banderes van
necessitar d’un llenguatge visual que representés l’objectiu per al qual es va
crear. Per això, i de forma paral·lela al sistema d’escriptura que van anar
desenvolupant les antigues civilitzacions, les banderes es van poblar d’imatges,
colors i formes.
Aquests dissenys emblemàtics eren representacions figuratives d’objectes,
plantes o animals que, per les seves propietats i qualitats, eren assumides per la
persona o l’agrupació que els triava a títol de símbol. Segons van anar
evolucionant les societats, el llenguatge visual empleat es va anar fent més
complex i es van anar simplificant les formes cap a traços més senzills,
abstractes, esquemàtics... transformant-se en el que es coneix avui dia per icona,
símbol o pictograma.
Activitat suggerida 1 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
LES EMPREMTES DEL TEMPS. Ciències Socials. Bloc 4.
6
Demaneu a l’alumnat que investigui sobre les diverses ensenyes que s’han
conservat des de la Prehistòria fins a l’Antiguitat.
Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i
companyes:
- Civilització. Etapa històrica i localització en el mapa.
- Tipus d’ensenya, disseny i materials.
- Funció de l’ensenya, àmbit al qual pertany.
Activitat suggerida 2 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
L’ORIGEN DELS SISTEMES D’ESCRIPTURA. Llengua i Literatura. Bloc 2.
Comunicació oral i escrita.
Demaneu a l’alumnat que investigui sobre el naixement dels diferents sistemes
d’escriptura a l’Antiguitat.
Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i
companyes:
- Civilització. Etapa històrica i localització en el mapa.
Sistemes gràfics d’escriptura: cuneïforme, pictogrames, fonogrames,
ideogrames, jeroglífics, etcètera
Al mateix temps que evolucionen les civilitzacions, s’afegeix a la bandera un nou
concepte, el de la comunicació, ja que aviat es va veure que les ensenyes es
podien utilitzar com un sistema comunicatiu, en les conteses bèl·liques, d’una
banda, i en les rutes comercials de la Mediterrània, de l’altra.
7
En el camp de batalla, per comunicar als soldats i oficials les diferents estratègies
bèl·liques i les coordenades d’atac, replegament, defensa, etcètera.
En el mercat marítim, per identificar la procedència dels vaixells i per establir comunicació entre ells.
El concepte de bandera com a tal no tindrà lloc fins al s. XVIII, quan els països del món vagin consolidant els seus models de governs i nació.
En l’era contemporània, tant els països com diversos organismes internacionals
van recórrer a les banderes com a mètode distintiu.
La bandera de la Unió Europea és distintiva amb els seus dotze estels daurats
ubicats en un camp blau cel, de manera que cada estrella simbolitza un país
integrant. El disseny de la bandera va ser aprovat i adoptat pel Consell d’Europa
(CoE) l’any 1955 i des de llavors ha estat un símbol que representa Europa en el
seu conjunt.
8
La bandera de l’Organització de Nacions Unides (l’ONU) va ser adoptada l’any
1940. Es caracteritza perquè és un rectangle de color blau pàl·lid, que porta al
centre l’emblema oficial. Les branques d’olivera signifiquen la pau i el mapa
mundial fa referència al conjunt dels països que formen part de l’ONU.
Les banderes han anat acompanyant diversos col·lectius socials que les van
adoptar per representar sota formes i colors les seves idees i aspiracions.
3. UNA BANDERA ÉS...
Mitjà identificatiu: Un símbol que intenta transmetre una sèrie de valors amb
l’objectiu de crear una identitat.
Mitjà comunicatiu: Un sistema visual comunicatiu amb l’objectiu de transmetre
un missatge.
Sabies que hi ha una ciència que s’ocupa de l’estudi de les banderes?
Es diu vexil·lologia, paraula que prové del llatí vexillum, que significa estendard
o emblema que identifica a qui el porta.
I la paraula “bandera”?
Té origen germànic, que prové de bandwo, que es tradueix per “distintiu” o
“estendard”.
9
4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CULTURAL DE LES BANDERES
5000 a. C.
Vexil·loides: predecessors de les insígnies militars el naixement dels quals
s’inicia als pobles orientals. Primeres ensenyes de metall, emblemes lligats al
món militar de les civilitzacions d’Assíria i Pèrsia. Babilònia.
Antiguitat
• 3400 a. C. Egipte. Paleta de Narmer: taula de pedra tallada en què
apareixen representats homes portant estendards.
• El mercat de la seda i els intercanvis comercials faciliten la introducció del
concepte de bandera, ja que a Europa les ensenyes de metall, fusta i tèxtil
(llana) van subjectes a un pal fix que impedeix que onegi al vent, com ho fan
les banderes de seda.
• Segle II a. C. Les influències culturals provinents d’Àsia i Orient es reflectiran
en les civilitzacions gregues i romanes. S’han trobat pintures amb banderes
a les tombes samnites (Itàlia).
10
• Vexil·les: Ensenyes o emblemes que, col·locats a la part alta d’un pal, servien
per identificar el portador. A les legions romanes, les vexil·les es van anar
transformant en figures d’animals per distingir-les les unes de les altres.
• Els emblemes escollits per les legions es van anar posant sobre petits
coronaments de tela, amb diferents colors i senyals per identificar els cossos
i les seccions dels exèrcits romans.
• 312 d. C. L’emperador Constantí afegeix el monograma de Crist a la vexil·la
romana, en convertir-se al cristianisme.
11
Edat Mitjana
• La bandera de seda, flamejant, s’introdueix a Europa per dues vies: d’una
banda, des d’Orient i de la mà de Genguis Khan, el primer emperador de
Mongòlia, qui va adoptar les banderes de la Xina, confeccionades amb
seda. I, d’altra banda, des del sud d’Europa per mitjà dels àrabs, que ho
van adoptar dels indis de l’Orient Mitjà.
• Segle XI Apareixen els escuts heràldics, els escuts d’armes de les cases
nobles, dels llinatges i dels militars.
• Les banderes no són representatives dels pobles, sinó del rei. Designen
els dominis i no tenen ús en la societat civil, ja que serveixen per
representar el territori i el regne que els domina.
• 1297. El rei Eduard I d’Anglaterra és el primer europeu a obligar els
vaixells a adoptar les banderes com a signes d’identificació nacional.
12
Segle XIII
• El rei Alfons X el Savi va incloure en el seu Codi de les partides
indicacions d’ús i funcionalitats per a les diferents ensenyes i banderes.
Segle XIV
• Els nuclis de població i la creixent activitat econòmica d els burgs
afavoreixen l’ús estès de les banderes per representar agrupacions i
gremis d’oficis, així com la identitat dels municipis.
Segle XVII
• Espanya. Naixement dels terços: les companyies compostes per reclutes
d’una mateixa localitat acudien amb la bandera pròpia al capdavant, per
després conservar-la a les cases consistorials. Algunes s’han mantingut
fins a l’actualitat en alguns municipis.
13
Segle XVIII
• Desgast dels sistemes absolutistes. Gestació del concepte de “nació” i
“Estat”. Després de la Revolució Francesa (1789), la majoria dels
governs passen a tenir una bandera que els identifiqui.
Sabíeu que la bandera d’Espanya va ser, en origen, un mitjà per identificar els
navilis d’Espanya, Nàpols i Sicília?
El 1785 Carles III va prendre la decisió d’adoptar una mateixa bandera per als
vaixells. El seu ministre de Marina li va presentar diversos dissenys amb la forma
i el color que avui es coneix com la bandera d’Espanya.
Durant la primer Guerra Carlina, tots dos bàndols tenien la mateixa bandera, raó
per la qual el 1843 els isabelins van implantar la bandera espanyola com a
bandera més liberal.
Activitat suggerida 3 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
14
EL SENTIR DE LA BANDERA. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del
temps.
Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.
Demaneu a l’alumnat que pensi un objecte, una planta, un animal, etcètera que
representi el seu lloc d’origen o el lloc d’origen dels seus pares.
Aquesta activitat es pot dur a terme des de l’entorn familiar, amb la finalitat que
descobreixin elements propis del seu lloc d’origen.
A continuació demaneu que dibuixin una bandera amb aquest element i expliquin
la raó de la seva elecció. Podran fer servir els colors i formes que vulguin per
adornar la bandera.
Un cop a classe, cada alumne o alumna haurà d’exposar a la resta dels
companys i companyes la bandera original de la seva província o país, i
comparar-la amb la que hagi dissenyat per establir un paral·lelisme entre totes
dues.
Establiu un diàleg reflexiu de manera que pugueu trobar similituds entre els
dissenys de l’alumnat i els vigents, així com les idees i conceptes que hi ha al
darrere.
Activitat suggerida 4 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
LA BANDERA DEL MEU POBLE. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del
temps.
Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.
Demaneu a l’alumnat que s’agrupi en grups de dos a quatre i que busquin les
banderes del seu municipi o localitat, de la província i de la comunitat autònoma.
Un cop a classe, cada grup haurà d’exposar a la resta dels companys i
companyes les tres banderes, el seu origen i evolució fins a l’actualitat.
Establiu un diàleg reflexiu de manera que pugueu trobar els conceptes que hi ha
al darrere de cada disseny.
15
Si voleu veure més informació sobre la bandera de la vostra comunitat autònoma,
consulteu: Informació
Activitat suggerida 5 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
LA CONSCIÈNCIA DEL SÍMBOL. Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del
temps.
Debatem a l’aula sobre algunes banderes importants de la història
contemporània. Per això, projecteu cada imatge i pregunteu a l’alumnat pel seu
significat, si coneixen el context en què es van gestar, el moviment social que el
va iniciar, l’avanç aconseguit, etcètera, amb l’objectiu de relacionar la bandera,
el símbol i el seu significat i transcendència en l’àmbit social.
L’evolució historicocultural dels pobles ha acompanyat la transformació de les
banderes, de la mateixa manera en què el procés comunicatiu va permetre el
desenvolupament i el progrés del gènere humà, assegurant la base cultural
generació rere generació per mitjà del procés de transmissió de coneixements,
ja fos de forma oral, escrita o dibuixada.
Així, les organitzacions humanes es basen en el procés de comunicació i només
a través d’aquesta possibilitat de comunicació té explicació tot fenomen social.
Aquest és el procés d’influència recíproc que es dona entre els
individus quan es comuniquen.
17
La comunicació humana compleix tres funcions principals:
1. Permet conèixer l’ambient, el context en què transcorre la vida de
l’individu.
2. Defineix la situació pròpia, individual, subjectiva enfront dels altres, amb
els quals interactua directament i indirectament.
3. Constitueix la principal font de coneixement, necessària per adaptar-se
tant al propi entorn com d’acord als interessos d’un individu o diversos
individus.
6. ELEMENTS QUE COMPONEN LA COMUNICACIÓ VISUAL. DEL MISSATGE AL SÍMBOL
Per entendre a grans trets com es configura la comunicació visual, dividirem
aquest procés comunicatiu en tres elements bàsics:
• La disposició dels elements que componen la imatge.
• El missatge.
• La percepció visual.
• La imatge.
L’emissor emet un missatge, que està determinat per la percepció visual del
receptor. Aquest missatge és la imatge visual, que actua com a vehicle d’aquesta
comunicació.
Depenent de l’àmbit en què s’interpreti, del context i del codi atribuït, es
modificarà, en conseqüència, la interpretació que es fa de les imatges.
18
Activitat suggerida 6 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
LA PARAULA EN IMATGE. Llengua i Literatura. Bloc 1. Comunicació oral.
Aprofundirem sobre el concepte de comunicació visual amb aquest divertit
exercici que els ajudarà a entendre els diversos significats que pot adquirir una
paraula, és a dir, com una paraula (un concepte) genera diverses imatges amb
diversos significats.
Demaneu a l’alumnat que, en grups de tres o quatre, busquin diferents paraules
que generin diverses imatges, en funció del context i els múltiples significats.
Un cop hagin recopilat les paraules, demaneu que formin un mapa visual amb la
paraula en el centre i les diferents accepcions (amb el seu significat i la imatge)
al voltant d’aquesta paraula.
Vegem cada element per separat:
DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS
L’estudi de la comunicació visual implica en primer lloc la identificació dels
elements que el componen i, en segon lloc, la manera com aquests s’organitzen,
la seva composició i distribució en aquesta imatge.
Depenent de l’esquema de composició, es potenciarà el missatge que es vol
transmetre.
- Factors de composició: ens poden suggerir equilibri, tensió,
dinamisme... en funció de com estan disposats els elements d’una imatge.
19
- Formes i contorns: les direccions visuals que adopti una imatge poden
suggerir estabilitat (elements centrats), dinamisme i força (elements en
diagonal) o moviment (elements en repetició).
- Organització espacial: la ubicació de cada element també predisposa a
un significat, així com al protagonisme i a la jerarquia que adquireix cada
element respecte a l’altre. Per exemple, si l’element és amunt o avall, a
l’esquerra o a la dreta, centrat o en una cantonada, es generarà més o
menys tensió visual.
MISSATGE
El missatge és la forma, el format, el mitjà, etcètera pel qual es materialitza la
informació que l’emissor transmet al receptor.
En el nostre cas, el missatge està compost per la informació i el suport visual que
li fa de suport.
Tot missatge es materialitza en un suport per ser transmès.
El contingut i la forma s’articulen d’acord al mitjà de transmissió del missatge
El missatge té un significat que conté valors, idees, comportaments, etcètera que
influiran, d’alguna manera, en el receptor.
• Els signes són els elements formals que conformen la imatge i són el
punt, la figura, la línia, la forma, la textura, el mòdul, etcètera.
• La sintaxi visual és la ciència que estudia la disposició, la concordança i
la funció dels elements formals, que són l’equilibri, el dinamisme, la
simetria, etcètera.
• El llenguatge visual és el que utilitza les imatges per transmetre
informació, independentment del suport en què es mostren, i poden ser
figuratives, esquemàtiques, abstractes, etcètera o ser en la categoria
d’icona, símbol, pictograma, etcètera.
En termes de disseny, el missatge és el mitjà pel qual es transmet la informació
i, com a tal, ha de seguir les pautes següents:
• Les idees i els conceptes es transformen per ser comunicats sota un codi
estructurat segons convencionalismes gràfics de caràcter visual.
20
• És un llenguatge visual al servei d’una necessitat informativa i
comunicativa intencionada, d’expressió o d’identitat.
• El missatge ha de ser en un llenguatge reconeixible i reconegut pel públic
al qual s’adreça.
• La imatge és part de la comunicació no verbal i constitueix un dels
principals sistemes de comunicació del món contemporani
PERCEPCIÓ VISUAL
La percepció és l’acte individual que transforma els estímuls visuals en senyals
que el cervell és capaç d’interpretar. No obstant això, a l’acte de mirar se sumen
les experiències prèvies, el context sociocultural, les vivències individuals, els
prejudicis i les previsions pròpies de qui el mira.
La percepció visual es processa de la manera següent:
Si voleu comprovar amb els i les alumnes com influeix la percepció visual en la
lectura d’un missatge, feu la dinàmica suggerida de la UD "Fem la bandera" de
la categoria C (ESO).
IMATGE
És la representació de coses preses de la realitat, tant si existeixen com si no.
OBSERVACIÓ
DISTINCIÓ
SELECCIÓ JUDICI
INTERPRETACIÓ
ANÀLISI SÍNTESI DEL MISSATGE
La síntesi del missatge està composta per la comprensió que s’ha fet dels signes i els elements que componen un codi comunicatiu conegut per emissor i receptor.
21
La imatge està determinada pel grau de semblança entre aquesta i la cosa
representada, així com pel seu grau d’originalitat.
- Grau d’originalitat: REALITAT
Interpretació de la realitat, modificada per la tècnica, el suport, el punt de
vista, l’estil pictòric o de disseny, etcètera, o la imaginació del creador.
- Grau de semblança: REPRESENTACIÓ – INTERPRETACIÓ
L’observador atribueix a la imatge un sentit i un significat,
independentment de la intenció del creador, així com de la finalitat per a
la qual la va crear.
Aquesta “realitat visual” és percebuda pels cinc sentits del receptor, en el procés
de comunicació interpersonal. No obstant això, en la comunicació visual, el sentit
que més interfereix en la comprensió del missatge és la vista.
Ara bé, les persones amb alguna discapacitat també poden interpretar i percebre
aquestes imatges, gràcies als sistemes de comunicació específics de les
Color Significat Quan predomina el blau: passiu, calmat i neutral.
MARRÓ Terra, natura. Robustesa, solidesa (per la fusta). Calidesa.
BLAU
Relaxant, quietud. S’associa a l’espiritualitat. Lleugeresa, frescor, netedat. Quan predomina el clar: fredor, llunyania, horitzó. Quan predomina el fosc: profunditat, mar.
VIOLETA
Interioritat i espiritualitat. Religiositat, misticisme. Malenconia, meditació. Quan predomina el lila: fantasia, onirisme.
NEGRE Elegància, sobrietat, distinció. Combinat amb color or, denota luxe. Dol, mort.
GRIS
Passivitat, absència d’energia (cendra). Boira, urbà, industrial. Quan predomina la clar: elegància, sobrietat i classicisme. Quan predomina la foscor: monotonia i depressió.
UNA MIRADA A LES BANDERES DEL MÓN
Vegem el significat que adquireixen les formes, els colors i els elements en les
banderes d’alguns països del món, presents en els cinc continents.
LA FORMA POT SER... Rectangular, franges de color horitzontal/vertical, formes geomètriques..
FORMA DE CREU DE SANT OLAF (Nord d’Europa)La creu de sant Olaf (creu
escandinava) és present a les banderes del Nord d’Europa pel llegat històric del
s. XII durant la cristianització d’aquests països.
El cercle de les banderes d’Orient representa el sol i el misticisme del cercle.
35
Les d’Oceania mantenen el llegat de l’Imperi Britànic (antigues colònies) amb la
bandera del Regne Unit a la franja superior esquerra.
EL COLOR POT SIMBOLITZAR... Geografia del país, llegat històric del país, producció del país
• Blau: Proximitat de mar. Cel, presència de rius, estabilitat, ordre, equilibri,
justícia, lleialtat.
• Vermell: Amor, poder, força, sang (revolució, llibertat, drets obtinguts),
progrés.
• Groc: Riquesa de la terra, or (mineral), sol, font de llum, sobirania.
• Verd: Fertilitat de la terra, abundància, als països àrabs, llinatge de
Mahoma.
• Blanc: Pau, puresa, integritat, als països àrabs, llinatge de Mahoma.
• Colors panàrabs: negre/blanc/verd. Representen la rebel·lió àrab contra
el domini turc, a principis del s. XX, en què cada color simbolitza una de
les dinasties de Mahoma.
• Negre: Present als països del continent africà i els del Carib americà.
• Blau clar: La gamma de color blau clar / blanc representa el moment
d’independència dels països llatins respecte d’Espanya. Durant un temps,
36
els països estaven agrupats en “les províncies unides del centre
d’Amèrica”.
• Colors del paneslavisme: blanc/blau/vermell. Moviment nacionalista del
s. XIX que representava la unió cultural, religiosa i política dels pobles
eslaus.
ELS ELEMENTS QUE HI APAREIXEN SÓN... Escuts, objectes, animals, plantes, elements naturals, símbols
Còrsega:
Equador
Moçambic
37
A tall de curiositat, des de l’any 2016, Nova Zelanda està dissenyant una nova
bandera perquè representi la seva cultura maori.
Canadà
Activitat suggerida 13 (aquesta dinàmica us ajuda a donar forma al treball de
participació)
ELS COLORS DE LA INCLUSIÓ. Educació Plàstica i visual. Bloc 2. Expressió
artística.
Projecteu a classe l’esquema dels 11 valors de la inclusió.
Pregunteu a cadascú com interpreta cada icona i el seu significat.
A continuació, repartiu l’alumnat en grups perquè defineixin un color apropiat per
a cada valor inclusiu.
Un cop tingueu dels 11 valors de la inclusió amb els seus respectius colors,
acordeu quins poden formar part de la vostra bandera.
38
Bloc 3. La creació de la bandera
8. PENSEM LA NOSTRA BANDERA
Abans de començar a fer-la, resumim els elements que cal tenir en compte:
EN EL PROCÉS DE PENSAR,
IDEEM I CONCEPTUALITZEM...
Representació
simbòlica
La imatge escollida per a la bandera, ja sigui icona, pictograma o símbol, no és la representació de la cosa en qüestió, sinó la seva idealització, elegida per les seves qualitats i atributs, que el mateix grup accepta com a propis i representatius del concepte que n’emana.
Representem la inclusió per mitjà de les icones o dels símbols que hàgim dissenyat.
Individus i
grups
Identifica persones i conjunts interrelacionats culturalment o ideològicament. En aquest sentit, la bandera uneix i identifica el conjunt que l’adopta com a tal.
Formem part del moviment internacional social de la inclusió.
Claredat,
senzillesa i
distinció
Les claus del disseny d’una bandera són: Visible. S’ha de veure des de la distància, així com s’han de poder distingir els elements que la componen (color, forma, element). Reconeixible. S’ha de reconèixer a primera vista. Memorable. S’ha de recordar fàcilment. Distintiu de la resta. S’ha de distingir de la resta de banderes, amb un disseny únic i singular.
Triem com es disposaran els colors i les icones, la base de la plantilla (format) de bandera.
EN EL PROCÉS DE DISSENY,
PENSEM EN LA SEVA FUNCIÓ...
PRESÈNCIA FÍSICA Visible i reconeixible per ambdues cares.
IDENTITAT Representa la unió d’un col·lectiu i transmet un missatge d’identitat i valors.
39
DINÀMIQUES SUGGERIDES DE REFLEXIÓ PRÈVIA A LA REALITZACIÓ DE LA BANDERA
Dinàmica d’empatia i inclusió. Metodologia d’intel·ligències múltiples + ICONA
(Etapa Primària i ESO)
Activitat suggerida 14 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el
Concurs)
VEURE-HI AMB LES ORELLES
Expressem amb creativitat les imatges mentals produïdes per sons, sense
recórrer a la vista.
Demaneu a l’alumnat que es tapin els ulls i que escoltin aquests sons dels quals
et facilitem els enllaços en el quadre adjunt*.
Demaneu que ho plasmin en un dibuix. És important recalcar que, en aquest
exercici, no cal “saber dibuixar” en el sentit figuratiu, sinó que cadascú ha de
transmetre el que sent en escoltar el so i ho ha de plasmar sobre el paper.
Amb aquesta dinàmica, posarem en valor la capacitat de l’ésser humà de
“visualitzar” per mitjà del gest, la línia o la taca, un sentiment, una idea. La
capacitat per transformar un concepte abstracte en una imatge visual.
N’IDEEM LA FORMA...
SENZILLESA
Visible, reconeixible i recordable. Almenys un símbol, forma geomètrica, escut, etcètera. Colors nets, primaris. Una imatge simple de grans dimensions.
SIMBOLISME
Transmetre la relació entre cada element i el concepte que es vol visualitzar. Simbologia del color. Contrast i gamma de color. Franges de color, escut, objecte, animal, etcètera.
DISTINCIÓ
No es pot repetir un disseny existent. Sí que es pot repetir quan es vulgui recordar el llegat cultural, geogràfic, ideològic, etcètera d’un grup ja reconegut.
40
Un cop tothom hagi fet la seva sèrie de dibuixos, un per cada so, demaneu a la
resta del grup que interpreti els dibuixos presentats per cada alumne o alumna,
per esbrinar si la imatge visual s’ha ajustat al so.
Riu fluint fort i ràpid: Punxa aquí
Tempesta, pluja i trons: Punxa aquí
Manifestació: Punxa aquí
Activitat suggerida 15 (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el