MÀSTER DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT ESPECIALITAT CIÈNCIES NATURALS Seqüència didàctica Optativa d’Anatomia i Fisiologia Humana 4t ESO Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag 2014-2015 Tutor: Marcel Costa Mentor: Tomàs Padrosa Institut: Quatre Cantons
73
Embed
Unitat Didàctica Anatomia i Fisiologia Humana per 4t ESO
Unitat Didàctica d'Anatomia i Fisiologia Humana per 4t d'ESO
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
MÀSTER DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT
D’ESO I BATXILLERAT ESPECIALITAT
CIÈNCIES NATURALS
Seqüència didàctica
Optativa d’Anatomia i Fisiologia Humana
4t ESO
Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
2014-2015
Tutor: Marcel Costa
Mentor: Tomàs Padrosa
Institut: Quatre Cantons
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
Autoavaluacions i coavaluacions dels grups de treball ....................................................... 68
Material pel professorat ......................................................................................................... 69
Rúbrica de comportament .................................................................................................. 69
Rúbrica d’avaluació de la tasca 5 ........................................................................................ 70
Guia per al professorat de la pràctica d’espirometria ........................................................ 71
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
2
Presentació El material presentat a continuació correspon a dos temes englobats dins una assignatura optativa de 4t d’ESO anomenada Anatomia i Fisiologia Humana. En el primer tema es treballen els aparells digestiu i endocrí principalment, i en el segon es posa èmfasi en l’aparell respiratori. En ambdues unitats didàctiques, tant el context utilitzat com l’eix conductor del temari són casos de malalts que d’alguna manera acosten la seva malaltia als estudiants. El primer tema s’enceta amb la Montse, una jove afectada per diabetis tipus I i que a través d’un vídeo explica què implica en el seu dia a dia viure amb aquesta patologia. El segon tema comença amb un anunci trobat al metro de Barcelona – per tant, possiblement vist per alguns estudiants- on apareix en Robert, un nen diagnosticat de fibrosi quística (FQ). A aquest anunci el segueix el vídeo de l’Oli, un nen que pateix FQ i explica què implica viure amb ella. L’ús de casos de pacients humans pretén contextualitzar el temari en uns escenaris que permetin aflorar emocions als estudiants, a més d’acostar-los a unes malalties força comunes a la societat occidental. Atès que aquests mateixos alumnes a 2n d’ESO ja havien treballat alguns aparells i sistemes i la seva anatomia, aquest temari posa l’accent en la fisiologia dels mateixos i en la interacció entre els diferents aparells i sistemes per a cooperar en les funcions vitals de l’organisme. Aquests dos temes també tenen l’objectiu de familiaritzar els estudiants amb les gràfiques com a manera de presentar dades; per això apliquem una progressió d’aprenentatge, en què en el primer tema se’ls dóna unes gràfiques d’exemple i se’ls demana predir l’evolució, mentre que en el segon es va una mica més enllà i es demana als estudiants que prenguin ells les dades i elaborin les gràfiques. De forma similar, al llarg d’aquestes dues unitats es promou de manera gradual el treball cooperatiu. Per això, en el primer tema es proposa treballar per parelles per enriquir les tasques individuals, i en el segon tema s’organitzen grups de tres alumnes per a la realització de diferents activitats. La principal dificultat que preveiem trobar és l’ús i anàlisi de gràfics. Concretament, comprendre la relació que tenen amb el procés que s’està representant o les variables que s’estan correlacionant. En la fase d’observació vam detectar que era un punt dèbil en el seu aprenentatge per això vam creure convenient incloure-ho en cada tema d’aquesta optativa. Així doncs, es treballen des d’enfocaments diferents: en el primer tema, es comença per l’observació i comprensió d’aquests, seguint per la predicció d’algunes dades en gràfics; en el segon, s’obtenen dades i a partir d’elles s’elaboren gràfics per poder observar la correlació entre variables. L’Institut Quatre Cantons, centre educatiu on s’impartirà la seqüència didàctica, integra les TIC personals com a eines d’aprenentatge a les aules. És per això que s’ha desenvolupat un temari adequat a aquestes tecnologies i accessible a partir del campus virtual del centre. Amb la finalitat de respondre a diferents estils d’aprenentatge, les dues unitats didàctiques es treballen a partir d’activitats variades que inclouen parts més teòriques i altres més pràctiques, i que presenten graus de dificultat cognitiva variables. El producte final d’aquestes seqüències són: en el primer cas, l’elaboració d’un material que expliqui en què consisteix la diabetis tipus I i l’estat actual de la recerca en teràpia gènica aplicada a aquesta malaltia; i, en el segon cas, l’aplicació del coneixement adquirit al llarg del temari en el context dels fumadors. L’avaluació es correlaciona amb els objectius proposats per a la unitat i consta d’elements conceptuals, procedimentals i actitudinals. Els aspectes conceptuals i procedimentals es valoraran principalment a partir de les diferents entregues mentre que pels aspectes actitudinals es farà ús de rúbriques.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
3
Programació de les seqüències didàctiques
Tema 1: Diabetis mellitus: el cas de la Montse
Context
S’usa el cas d’una pacient que pateix diabetis de tipus I per captar l’atenció i emocionar als
alumnes. S’ha escollit aquesta malaltia per diferents motius. En primer lloc, perquè es tracta
d’una malaltia amb una prevalença actual en augment, especialment a la societat occidental.
En segon lloc, per ressaltar la importància dels hàbits moderns en la salut de les persones. En
tercer i últim lloc, perquè també està vinculada amb l’obesitat infantil i potser en coneixen
algun cas.
A partir d’aquest context es treballarà l’aparell digestiu, part de l’aparell circulatori, part de
l’aparell endocrí i com aquests cooperen en el cos humà. A més, també s’estudiarà què és la
teràpia gènica i es coneixerà quin és l’estat actual d’aquesta tècnica aplicada a la diabetis.
Al final del tema, es demana als alumnes que apliquin els coneixements adquirits en
l’elaboració d’un document de síntesi per a un familiar seu que recentment hagi sigut
diagnosticat de diabetis tipus I. En aquest, se’ls demana que s’expliqui què és la diabetis tipus I
i en quin estat es troba actualment la investigació en teràpia gènica aplicada a la malaltia.
Treball per competències
Al llarg de la seqüència didàctica sobre la diabetis es treballen les següents competències:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Es treballa:
o La comprensió oral a partir d’un vídeo on la Montse, una noia que pateix
diabetis mellitus (DM) tipus I, explica el seu cas i com ha canviat la seva vida.
o La comprensió lectora a partir de textos informatius, pàgines web, entrevistes,
etc.
o La composició de textos a través d’algun exercici que han de lliurar.
o La competència plurilingüe atès que malgrat la majoria del material està en
català, també es visualitza un vídeo en anglès i s’usa una pàgina web on la
informació està en castellà.
Cicle Nivell Matèria Temes Sessions
Segon cicle d’ESO
4t Optativa d’Anatomia
i Fisiologia
Tema 1 3 sessions 2h 3 sessió 1 h
Tema 2 3 sessions 2h 1 sessió 1h
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
4
Tractament de la informació i competència digital. Atès que en diverses ocasions
l’alumne ha de:
o Accedir al temari utilitzant les TIC personals (TP) i utilitzar-lo en diferents
llenguatges: textos, gràfics, imatges, etc.
o Buscar, seleccionar, organitzar i sintetitzar la informació extreta de pàgines
web.
o Aplicar la informació trobada en diferents situacions i contextos.
Competència matemàtica. Es treballa a partir de:
o L’anàlisi de gràfiques.
o La predicció de variables en una gràfica.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Es treballa a partir de:
o La comprensió d’informació científica provinent de documents lliurats a classe
i pàgines web.
o La comprensió del procés de teràpia gènica aplicada a la DM.
o L’estudi de la situació actual en la investigació de la teràpia gènica aplicada a la
diabetis.
Competència social i ciutadana. Es treballa a partir d’activitats que fan que l’alumne
hagi de:
o Prendre consciència sobre les implicacions socials relacionades amb la
diabetis.
o Treballar en parelles o/i petit grup tot respectant-se i desenvolupant habilitats
socials.
o Escoltar activament i compartir opinions sobre l’estat actual de la investigació
en teràpia gènica aplicada a la diabetis.
Competència d’aprendre a aprendre:
o Tenir consciència de les capacitats d’aprenentatge: concentració, comprensió i
expressió. Es treballa a partir de la comparació de les fitxes entre parelles
d’alumnes per a buscar una millora de l’entrega individual.
Objectius d’aprenentatge
Conèixer la presència d’aquesta malaltia en la societat actual i l’impacte que té en la
vida dels qui la pateixen.
Comprendre què són les hormones, com funcionen i identificar la insulina i el glucagó
com a hormones imprescindibles en la regulació de la glucèmia.
Distingir les parts integrants de l’aparell digestiu i la seva funció.
Seqüenciar el procés de la digestió dels glúcids tenint en compte els òrgans i enzims
implicats.
Comprendre el concepte de la glucèmia aplicant-lo en un cas contextualitzat.
Conèixer l’evolució dels nivells de glucèmia després d’un àpat i relacionar-ho amb
l’acció de la insulina per tornar a la situació basal.
Interpretar gràfics que representen l’evolució dels nivells de glucosa i insulina en sang.
Simular el procés de digestió del midó i d’absorció de la glucosa a l’intestí prim.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
5
Relacionar el procés de digestió i d’absorció intestinal amb polímers i monòmers
respectivament, identificant-los amb colorants específics.
Conèixer el paper clau de l’acció dels enzims hidrolítics en el procés digestiu.
Distingir els tres tipus principals de diabetis i conèixer-ne els principals trets
característics.
Predir l’evolució a partir de gràfics dels nivells de glucosa en sang després d’un àpat en
els diabètics de tipus I i II no tractats.
Comprendre que és la teràpia gènica aplicada en la diabetis, conèixer l’estat actual de
la investigació en el tema i saber explicar-ho.
Reconèixer com treballar en parelles pot enriquir les tasques individuals a presentar.
Continguts
En aquesta unitat didàctica es pretén que el model d’aparell digestiu que tenen els alumnes
guanyi complexitat i es relacioni amb altres models fisiològics. Per això cal que els alumnes
hagin treballat prèviament la seva anatomia a grans trets.
Diabetis mellitus: definició, tipus, glicèmia, pàncrees, tipus cel·lulars pancreàtics.
Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu: parts d’aquests i enzims implicats en la
digestió.
Glúcids: polisacàrid -midó i glucogen- i monosacàrid –glucosa-.
Hormones: model d’hormona (què són, quina funció tenen i com la realitzen).
S’estudien en concret la insulina, l’adrenalina i el glucagó.
Teràpia gènica: material genètic, gen, expressió gènica.
Seqüència d’activitats
TEMA 1. DIABETIS MELLITUS: EL CAS DE LA MONTSE
SESSIÓ 1 (2h)
Diabetis: quan el dolç amarga. (30 min)
Fase del cicle Exploració d’idees prèvies
Descripció
Petita lectura que introdueix la DM i la seva incidència. Visualització conjunta dels minuts 1:55 a 3:56 del vídeo on la Montse, una afectada per DM, explica el seu cas. Diàleg guiat pel professor per extraure idees prèvies dels alumnes sobre la diabetis.
Gestió d’aula Lectura individual del petit text a través de les TP o a partir de la imatge projectada a la pantalla. Visualització conjunta del vídeo a través del projector.
Atenció a la diversitat
Durant el diàleg per fer sortir idees prèvies, es dirigeixen preguntes de manera personal als alumnes més tímids per facilitar-los la participació.
Avaluació-regulació És una activitat de regulació per tal que els alumnes explicitin i prenguin consciència del que saben sobre la diabetis, el vocabulari que fan servir i les idees errònies que puguin tenir.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
6
Materials i recursos Material penjat al Moodle on hi ha la introducció al context. Recurs: Vídeo Montse http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24126
D’on ve la glucosa que hi ha a la sang? (1h 30 min)
Fase del cicle Introducció de nous conceptes
Descripció
Petita lectura col·lectiva sobre l’etimologia de DM. Explicació sobre què són les hormones, com funcionen i alguns exemples, seguida de la lectura individual del document on ho explica. Realització d’una tasca en la qual es treballa: l’anatomia de l’aparell digestiu, la fisiologia del mateix, els enzims digestius, els nivells de glucèmia i un petit problema contextualitzat sobre glicèmia. Primer es du a terme individualment. Després hi ha un intercanvi per parelles per millorar-ne la qualitat. Finalment el professor els fa reflexionar sobre com han millorat les tasques gràcies a l’intercanvi per parelles.
Gestió d’aula
Lectura en veu alta del petit text tot comentant els termes que van apareixent. Explicació feta per part del professor, els alumnes poden interrompre si tenen dubtes. La tasca s’ha de presentar de manera individual però es reserven uns minuts al final de la sessió perquè hi hagi un creuament de suggeriments de millora per parelles abans de l’entrega.
Atenció a la diversitat
Durant la realització de la tasca els alumes poden seure’s al costat de qui volen i treballar conjuntament si així es desitja. El professor també circula per l’aula motivant als alumnes dispersos i resolent dubtes. A més, un dels exercicis ofereix la possibilitat de resoldre’l de dues maneres diferents segons es prefereixi: en text o de forma esquemàtica.
Avaluació-regulació
La tasca és avaluable i el grau de dificultat en ella és variable. El primer exercici es pot realitzar de memòria (si recorden l’anatomia de l’aparell digestiu) o copiant (si busquen imatges similars a internet). En el segon se’ls demana fer un esquema o text sobre el recorregut dels glúcids. En el tercer se’ls demana entendre un text per respondre una pregunta i omplir la informació d’una taula. En l’últim exercici han d’aplicar el coneixement en un cas contextualitzat.
Materials i recursos Document Hormones i document tasca 1.
SESSIÓ 2 (1h)
La regulació de la glucèmia després d’un àpat
Fase del cicle Introducció de nous conceptes i reestructuració de coneixements
Descripció
Visualització d’un vídeo sobre l’absorció de glucosa i el mecanisme d’acció de la insulina: https://www.youtube.com/watch?v=NazZCu1lwOE. Realització d’activitats sobre el mecanisme d’acció de la insulina en la glucosa absorbida.
Gestió d’aula
Visualització del vídeo de manera conjunta. La tasca s’ha d’entregar de manera individual després d’una estona de treball personal es posarà en comú per treballar les parts més difícils de comprensió de gràfics. Durant l’estona de treball individual, el professor circula per l’aula resolent dubtes i ajudant quan cal.
Atenció a la diversitat
Atès que el vídeo a veure està en anglès, el professor hauria d’anar parant-lo i traduint o explicant el que està tenint a lloc per assegurar-se que tothom entén el que s’està dient.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
7
A part de que els alumnes poden seure al costat de qui prefereixen, també es demana que els alumnes que finalitzen la tasca més ràpidament ajudin als que van més endarrerits i/o els hi costa més.
Avaluació-regulació
La tasca és avaluable i de dificultat variable. Per realitzar el primer exercici necessiten analitzar el que passa al vídeo i seleccionar les frases que millor expliquen el procés que s’observa. En el segon exercici se’ls demana respondre preguntes per interpretar gràfiques.
Materials i recursos https://www.youtube.com/watch?v=NazZCu1lwOE Activitats tasca 2.
SESSIÓ 3 (2h)
Pràctica de laboratori. Què passa amb els aliments després de la seva digestió?
Fase del cicle Introducció de nous conceptes i reestructuració del coneixement
Descripció
Sessió de laboratori on es du a terme una pràctica per simular el procés de digestió del midó i l’absorció de la glucosa en un intestí de xai. El professor farà grups heterogenis de 4 alumnes per a dur a terme la pràctica, no obstant, ha de deixar clar que l’entrega de l’informe és individual. Explicació general del que es farà a càrrec del professor. Guiatge i conducció de la sessió perquè tots els grups vagin avançant. Els alumnes disposaran d’un guió que alhora serà la tasca 3 a presentar.
Gestió d’aula
El professor ha d’haver preparat el material general i el material per cada un dels grups. També ha de tenir pensats els grups de 4 alumnes, els quals a ser possible haurien de ser heterogenis. El guiatge de l’activitat és molt important, el professor s’ha d’assegurar que tots els grups vagin avançant i que realitzin la tasca correctament. També ha d’insistir en què malgrat col·laborin dins dels grups, la tasca és individual i no poden haver-hi respostes idèntiques.
Atenció a la diversitat
Els grups heterogenis estan pensats perquè els alumnes que tirin més ajudin als que tiren menys.
Avaluació-regulació
L’entrega de la tasca és avaluable. S’anirà omplint a mesura que es vagi realitzant l’experiment. Pot ser que els alumnes d’un mateix grup tinguin respostes similars, però les argumentacions haurien de ser individuals. La tasca consta de diferents parts. Al principi hi ha un petit exercici per recordar amb què reaccionen el Lugol i el Fehling, reactius ja utilitzats per aquests alumnes anteriorment. La resta d’exercicis se’ls pregunta què representen els diferents elements utilitzats, el perquè dels canvis observats, que ordenin els successos que tenen a lloc i que ho relacionin amb el que passa en el cos humà.
Materials i recursos
Materials de laboratori: Per a tota la classe: budell de xai (dos per tota la classe), aigua destil·lada, cordill, midó, glucosa, Pankreoflat (medicament), morter, reactius Lugol i Fehling. Per a cada grup: gradeta, 6 tubs d’assaig, bec bunsen, reixeta, vas de precipitats, suport, pinces de suport, xeringues sense èmbol, termòmetre. Recurs pel professor on s’explica detalladament la pràctica, tant els objectius com el procediment, a descarregar de:
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
8
http://ddd.uab.cat/record/19304 (Bigas M i Domènech, M (2007). Què passa amb els aliments després de la seva digestió?. Ciències: revista del professorat de ciències de primària i secundària. Barcelona, n.7 pp.17-22.) Document tasca 3. Extret i modificat de l’article citat en el recurs del professor.
SESSIÓ 4 (1h)
Tipus de diabetis
Fase del cicle Reestructuració – Aplicació
Descripció
Tasca a realitzar sobre els diferents tipus de diabetis, que consta de 3 activitats: en la primera els alumnes han de llegir la informació d’una pàgina web sobre els diferents tipus de diabetis i seleccionar aquella que els hi és útil per omplir una taula. També han d’identificar els termes desconeguts i en petits grups n’han de donar una explicació amb les seves paraules. En el segon exercici els estudiants han de respondre diferents preguntes contextualitzades en casos de pacients afectats pels diferents tipus de diabetis. En el tercer exercici els alumnes han de predir l’evolució del nivell de glucosa en sang després d’un àpat en pacients amb diabetis de tipus I i II no tractats. Segons les dificultats que s’observin en el tercer exercici, es farà una resolució conjunta d’aquest.
Gestió d’aula
La tasca s’ha d’entregar individualment però es guarden uns minuts al final de la sessió per intercanviar propostes de millora: en grups petits s’han d’explicar els termes desconeguts que trobin a la pàgina web sobre els tipus de diabetis.
Atenció a la diversitat
Mostrar especial atenció i guiar als alumnes amb dificultats per anar trobat la informació a la pàgina web.
Avaluació-regulació Tasca avaluable sobre el tipus de diabetis.
Materials i recursos Document Tasca 4.
SESSIÓ 5 (2h)
Activitat 6: Teràpia gènica: la solució definitiva per a la Montse? (1h)
Fase del cicle Introducció de nous conceptes
Descripció Lectura acompanyada sobre el material genètic, la situació dels pacients amb diabetis de tipus I i la teràpia gènica.
Gestió d’aula El professor explica per sobre de què tracta el document i es fa una lectura individual o amb petits grup. Al mateix temps es resolen per a tota la classe els dubtes que surtin de manera individual.
Atenció a la diversitat
Resum oral del text pels alumnes amb problemes de lectura.
Avaluació-regulació -
Materials i recursos Document teràpia gènica.
Activitat 7: Què hi diu una experta? (1h)
Fase del cicle Aplicació
Descripció
Lectura individual d’una entrevista a la Fàtima Bosch, una doctora que investiga sobre l’ús de teràpia gènica per a tractar la diabetis i breu debat sobre la seva opinió en la investigació biomèdica, l’ús d’animals, etc.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
9
Gestió d’aula
Lectura individual i resolució de dubtes en comú. Posada en comú de l’article mitjançant la tècnica d’escolta activa. És important que abans de començar el debat el professor recordi la normativa de participació d’un debat. Durant aquest, el professor modera la participació dels diferents alumnes.
Atenció a la diversitat
Resum oral del text pels alumnes amb problemes de lectura. Durant el debat es pot intentar fer participar els alumnes més introvertits.
Avaluació-regulació El debat no és una tasca avaluable.
Materials i recursos Document Entrevista Fàtima Bosch.
SESSIÓ 6 (1h)
Expliquem-li a la Montse
Fase del cicle Aplicació del coneixement
Descripció
S’informa de la última tasca avaluable de la unitat. Consisteix en l’elaboració d’un material de manera individual que resumeixi la última part del temari treballat en la unitat. Han de crear una explicació a la Montse sobre què és la teràpia gènica aplicada a la diabetis i en quin estat es troba actualment.
Gestió d’aula És un treball de síntesi individual en el qual els alumnes poden ajudar-se entre ells. El professor també ha de guiar els alumnes en l’elaboració d’aquest material.
Atenció a la diversitat
El professor ha de procurar encaminar el treball dels alumnes amb més dificultats d’aprenentatge.
Avaluació-regulació
Tasca avaluable on els estudiants han d’elaborar un material (el format el poden escollir) en el qual expliquin en què consisteix la teràpia gènica aplicada a aquesta malaltia i en quin estat es troba la recerca actual sobre aquest tractament.
Materials i recursos Enunciat de la última tasca al Moodle, s’ha d’entregar com a tasca 5.
Criteris generals d’atenció a la diversitat
De manera general, la diversitat s’hauria d’atendre de la següent manera:
Ús d’un cas real per contextualitzar el temari i acostar-los a la realitat.
Durant les estones de treball individual proporcionar ajuda i guiatge als alumnes amb
ritmes d’aprenentatge lent o amb presència de dificultats en l’aprenentatge.
Durant els moments de diàleg conjunt afavorir la participació de tothom, preguntant
de manera específica als alumnes més introvertits.
Resolució amb el grup classe d’algunes de les tasques a entregar.
Utilització de diferents tipus de recursos: textos, vídeos, imatges a l’hora d’exposar i
treballar el material a l’aula.
Els grups de treball per a les pràctiques els elabora el professor per a que siguin
heterogenis per enriquir la tasca individual de tots. Una agrupació així ajuda
especialment als alumnes amb més dificultats.
L’intercanvi de suggeriments per parelles en les tasques permet millorar els resultats
individuals i acompanyar més aquells alumnes amb dificultats.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
10
Criteris generals d’avaluació
Els aspectes que es valoraran són que l’alumne:
Distingeixi les diferents parts de l’aparell digestiu.
Descrigui el recorregut i el mecanisme de digestió i absorció dels glúcids.
Reconegui quan actua la insulina i seqüenciï el seu mecanisme d’acció.
Conegui el concepte glucèmia, diferenciï les diferents situacions de glucèmia i pugui
determinar-les en un context.
Identifiqui amb què reaccionen els reactius Lugol i Fehling.
Relacioni la simulació de digestió del midó i absorció de la glucosa amb el procés que
es dóna al cos humà, reconeixent les parts del muntatge i identificant el paper de cada
un dels elements.
Diferenciï i sigui capaç de classificar els diferents tipus de diabetis a partir de casos
contextualitzats.
Predigui l’evolució dels nivells de glucosa en sang després d’un àpat en pacients amb
diabetis tipus I i II no tractats.
Elabori un material (text, vídeo, pòster...) explicant què és la diabetis, què implica en el
dia a dia de qui la pateix, en què consisteix la teràpia gènica aplicada a la diabetis tipus
I i el seu estat actual.
Durant aquesta unitat, avaluarem l’aprenentatge dels alumnes tant amb les tasques com a partir de la participació i diàleg dels alumnes amb el professor a classe. La nota s’elaborarà d’acord amb les següents ponderacions:
Ponderació a la
nota final Per què
Comportament
(s’avalua segons la rúbrica de
comportament adjuntada al
material pel professorat)
10%
Creiem que el comportament s’ha de
puntuar, i és especialment important el
comportament en el laboratori.
Tasca 1 10%
Perquè els exercicis 2 i 4 especialment, li
donen certa complexitat a la tasca. El 2
perquè és complex i el 4 perquè és un
exercici d’aplicació.
Tasca 2 15%
Tot i ser una tasca curta, com que creiem
que calia posar èmfasi en les gràfiques i
aquí comencen a treballar-se, creiem que
caldria donar-li una certa rellevància.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
11
Tasca 3 20%
Creiem que és una entrega complexa en la
qual s’ha de fer prediccions i observacions
acurades.
Tasca 4 20%
Creiem que és una tasca més llarga i
complexa que les anteriors. A més, en
aquest cas han de predir gràfiques i això
requereix una demanda cognitiva més alta.
Tasca 5
(s’avalua segons la rúbrica de
tasca 5 adjuntada al material
pel professorat)
25% El material elaborat constitueix una clara
aplicació del que els alumnes han après.
Connexió amb altres matèries
Aquest temari té algunes connexions amb les següents matèries:
Altres ciències i matemàtiques: La interpretació de gràfiques és un tema que pot
treballar-se en diferents matèries, especialment les altres matèries de ciències i les
matemàtiques. La predicció de l’evolució d’una gràfica també pot donar-se en
aquestes mateixes matèries.
Llengua: redacció de textos informatius.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
12
Tema 2: Infants amb Fibrosi Quística
Context
Aquesta unitat didàctica es contextualitza a partir de dos infants, en Robert i l’Oli, que pateixen Fibrosi Quística (FQ). Partint d’aquesta malaltia, es treballarà l'anatomia de l'aparell respiratori a partir d'una dissecció al laboratori, el procés de neteja mucocil·liar per entendre les conseqüències de tenir FQ, la relació superfície volum en anatomia i fisiologia a partir de la funció dels alvèols, com aquesta funció queda alterada per la presència de mucus, i què és i com té a lloc la ventilació amb una pràctica d'espirometria i un model de pulmons. Aquests coneixements després s'apliquen a altres contextos. Per una banda, la relació superfície volum per afavorir una determinada funció fisiològica es transfereix a altres estructures anatòmiques formades per replecs i vellositats (microvellositats de l'intestí prim, crestes mitocondrials de la membrana mitocondrial interna). Per altra banda, els coneixements de capacitat pulmonar i superfície dels alvèols es transfereix al context dels fumadors.
Treball per competències
Al llarg de la seqüència didàctica sobre la fibrosi quística es treballen les següents
competències:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Es treballa:
o La comprensió oral a partir d’un vídeo on l’Oli, un nen que pateix FQ, explica el
seu cas i com ha canviat la seva vida.
o La competència plurilingüe atès que es visualitza un vídeo en castellà i un en
anglès.
o Ajustar el vocabulari a les característiques del context: la dissecció de
pulmons, treballar el model de pulmons, i la pràctica d’espirometria són
activitats en què especialment es treballa l’expressió i on s’ha d’emprar el
vocabulari científic adequadament.
Tractament de la informació i competència digital. Atès que en diverses ocasions
l’alumne ha de:
o Accedir al temari utilitzant les TP i utilitzar-lo en diferents llenguatges: textos,
gràfics, imatges, etc.
o Elaborar entregues en format digital.
Competència matemàtica. Es treballa a partir de:
o Càlculs per observar la relació superfície-volum
o Càlcul de mitjanes en la pràctica d’espirometria
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Es treballa en:
o Identificar conseqüències per a la salut de factors ambientals i condicions
genètiques (fumar, fibrosi quística)
o Aplicar del mètode científic per examinar la capacitat pulmonar
Formulació d’una possible hipòtesi
Observar, obtenir i anotar dades
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
13
Analitzar i interpretar la informació obtinguda i comunicar les
conclusions
Competència social i ciutadana. Es treballa a partir d’activitats que fan que l’alumne
hagi de:
o Treballar en grups de 3 tot respectant-se i desenvolupant habilitats socials.
o Ser capaç d’avaluar un procés grupal en les coavaluacions del grup de treball.
o Assumir la responsabilitat individual en el treball amb els altres.
Competència d’aprendre a aprendre:
o Tenir consciència de les capacitats d’aprenentatge: concentració, comprensió i
expressió. Es treballa a partir de la comparació de les fitxes entre companys de
grup i la millora conjunta.
Objectius d’aprenentatge
Conèixer vocabulari propi de l’anatomia de l’aparell respiratori.
Reconèixer la importància de la depuració mucocil·liar i la seva alteració en la FQ.
Localitzar l’hematosi als alvèols i el transport de gasos al sistema circulatori.
Identificar la relació superfície-volum en anatomia i fisiologia de l’aparell respiratori i
reconèixer-ho com a tret comú en altres estructures del cos humà.
Relacionar característiques dels òrgans de l’aparell respiratori i les seves funcions.
Desenvolupar una petita recerca relacionada amb la capacitat pulmonar.
Elaborar un informe de pràctiques que contingui els apartats claus d’una recerca:
objectiu, hipòtesi, materials, procediment, recollida de dades, anàlisi de resultats,
conclusions i argumentació.
Diferenciar els processos que intervenen en la funció de respiració de l’organisme.
Relacionar la funció de respiració com una part de la nutrició cel·lular en la què
cooperen diferents aparells i sistemes del cos humà.
Diferenciar els conceptes de ventilació i respiració cel·lular.
Transferir el coneixement adquirit en el context de FQ sobre l’aparell respiratori al
context dels fumadors.
Elaborar gràfics a partir de l’obtenció de dades experimentals.
Treballar en grup de forma cooperativa: participar i responsabilitzar-se de les tasques
a fer i del resultat final del treball en grup.
Analitzar la feina feta i ser sincer amb la valoració que se’n fa en l’autoavaluació i
coavaluació.
Continguts
En aquesta unitat didàctica es pretén que el model d’aparell respiratori que tenen els alumnes
guanyi complexitat i es relacioni amb altres models fisiològics. Per això cal que els alumnes
hagin treballat prèviament la seva anatomia a grans trets.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
Processos que intervenen en la respiració. Ventilació, intercanvi gasós als alvèols,
transport al sistema circulatori i respiració cel·lular.
Fisiologia de l’aparell respiratori amb especial èmfasi en la depuració mucocil·liar.
Capacitat pulmonar, i utilitat i funcionament d’un espiròmetre.
Representació de dades mitjançant gràfics.
Fibrosi quística: simptomatologia de l’aparell respiratori.
Tabaquisme: conseqüències de fumar sobre la fisiologia de l’aparell respiratori.
Seqüència d’activitats
TEMA 2. INFANTS AMB FIBROSI QUÍSTICA
SESSIÓ 1: 2h
En Robert i l’Oli (30min)
Fase del cicle Exploració d’idees prèvies
Descripció
Observació d’un conegut anunci penjat al Metro de Barcelona acompanyat d’unes línies de text. Es pregunta als alumnes diversos aspectes que permetin explorar les seves idees prèvies. Algunes preguntes de partida poden ser: - Què creieu que vol dir aquesta frase? - Què li pot passar a en Robert? - Com funciona l’aparell respiratori? - Sabeu quin recorregut fa l'aire? Visualització del vídeo de l'Oli (5minuts), un altre infant que pateix FQ, per conèixer què comporta per a ell aquesta malaltia al dia a dia.
Gestió d’aula
Diàleg guiat pel professor per extraure idees prèvies dels alumnes sobre la fibrosi quística i el funcionament de l’aparell respiratori. El professor recollirà les principals idees prèvies a la pissarra. Distribució dels alumnes en grups de 3 per la resta de la UD, els quals seran creats pel professor intentant equilibrar la proporció d’alumnes amb diferents aptituds.
Atenció a la diversitat
Caldrà fer participar diversos alumnes de diferents capacitats.
Avaluació-regulació
Avaluarem el punt de partida fixant-nos especialment en quin vocabulari de l’aparell respiratori reconeixen i en quines parts del procés de la respiració els és conegut, desconegut, o amb coneixement erroni. A continuació es formulen preguntes per avaluar el punt de partida dels alumnes i les seves idees prèvies. Cal tenir present això, ja que no es tracta d’obtenir una resposta sinó contrastar també les diferents idees dels alumnes, convidant a participar i dir la seva a aquells que no ho estiguin fent per iniciativa pròpia.
Materials i recursos Material penjat al Moodle on hi ha la imatge de l’anunci i l’enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=nr-fSKpcXYg
Disseccionem de l’aparell respiratori (1h30)
Fase del cicle Introducció de nous conceptes i procediments
Descripció Realització d’una dissecció d’aparell respiratori de xai en petit grup.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
15
Caldrà fixar-se en aspectes com: - Lòbuls en què es subdivideix cada pulmó i mida dels pulmons
(pulmó esquerre més petit) - Bronquis independents per cada pulmó i tràquea comuna - Tràquea formada pe semianells de cartílag - Cada lòbul està dividit en segments, amb vasos i bronquíols
propis i independents - Pleura formada per membranes molt fines separades per
líquid lubrificant. La interna cobreix el pulmó i l’externa l’interior de la cavitat toràcica.
- En obrir els pulmons observem que cada bronqui entra a un pulmó ramificant-se encara més.
Dissecció de l’aparell respiratori de xai. El següent vídeo pot servir de pauta al professor: http://51967725.es.strato-hosting.eu/mod/resource/view.php?id=4007 Tasca a lliurar sobre l’anatomia de l’aparell respiratori. Presentació d’un parell de pàgines web de recursos sobre anatomia que poden servir de consulta als alumnes.
Gestió d’aula
El professor estableix els grups de treball al laboratori que tindran continuïtat a la resta de la UD: dedicar uns minuts a presentar els grups (dissenyats heterogèniament) i el que s’espera del grup (cooperació, col·laboració, actitud...), així com que al final de la UD avaluaran el propi grup i els seus membres. S’entrega a cada grup el material per a la dissecció i l’aparell respiratori de xai. El professor fa èmfasi en les diferències i similituds que existeixen entre l’aparell respiratori de xai i l’humà. Preveure bé el temps perquè es pugui recollir el laboratori.
Atenció a la diversitat
Els grups heterogenis permetran que els alumnes amb més dificultats puguin seguir bé la pràctica. El professor està atent als dubtes que sorgeixin, s’assegura que tots els alumnes manipulen en algun moment durant la dissecció. Ajudar també a alumnes més avançats a fer observacions més acurades, com per exemple, comparar la distància entre anells cartilaginosos de la tràquea i dels bronquis.
Avaluació-regulació Tasca avaluable en la qual els alumnes han de completar buits en una fitxa força detallada sobre l’anatomia de l’aparell respiratori.
Materials i recursos
Material laboratori: estris de dissecció per cada grup (pinces, tisores, safates) i aparell respiratori de xai (pulmons que conservin la tràquea, bronquis...), un per grup. Document tasca 6. Recursos pel professorat: http://51967725.es.strato-hosting.eu/mod/resource/view.php?id=4007 (dissecció virtual d’un aparell respiratori) Recursos pels alumnes: http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/ (enciclopèdia digital del cos humà)
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
16
https://human.biodigital.com/index.html (model interactiu 3D del cos humà)
SESSIÓ 2: 2h
La depuració mucocil·liar i la FQ (1h)
Fase del cicle Introducció de nous conceptes
Descripció
Lectura col·lectiva d’una breu introducció a la depuració mucocil·liar. Visualització d’un vídeo conjuntament al projector, on s’il·lustra la depuració mucocil·liar: https://www.youtube.com/watch?v=FQwqhblxz3I. Elaboració de la tasca que acompanya l’audiovisual per poder treballar-ne el contingut.
Gestió d’aula
Els alumnes es troben a l’aula on ja estan col·locats per grups de treball. Amb aquests mateixos grups, primer contesten la fitxa individualment i després comparen les respostes que han donat entre ells; la finalitat és que millorin les seves entregues. Finalment es fa una posada en comú.
Atenció a la diversitat
La comparació entre companys permet millorar les respostes i les capacitats comunicatives tant d’alumnes que tenen facilitat en la matèria com d’aquells que els costa més. El professor vetlla perquè no hi hagi grups que s’encallin.
Avaluació-regulació La tasca 7 és avaluable amb diferents preguntes tenen una dificultat variable. Comença per la comprensió del vídeo visualitzat i continua amb la implicació de la viscositat del mucus en la malaltia de la FQ.
Materials i recursos Document tasca 7. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=FQwqhblxz3I
El perquè dels alvèols (1h)
Fase del cicle Introducció de nous conceptes
Descripció
Realitzar la tasca 8 a partir del document corresponent, que aprofundeix en l’anatomia de l’alvèol i en la relació superfície-volum. Lectura conjunta de la primera explicació i resolució en grups de treball. Lectura conjunta de la segona part del document (“Per què són importants els alvèols?”) i resolució en grups de treball.
Gestió d’aula
Els alumnes es troben a l’aula on ja estan col·locats per grups de treball. Es realitza la fitxa en grup i el professor s’assegura que els grups van resolent les qüestions. Si hi ha dubtes es van resolent, i els dubtes comuns es resolen en veu alta per tots els alumnes.
Atenció a la diversitat
El treball en grups heterogenis permet la cooperació entre alumnes de diferents capacitats. El professor vetlla perquè no hi hagi grups que s’encallin i perquè el treball sigui realment conjunt.
Avaluació-regulació
La tasca 8 és avaluable i de dificultat variable. La primera pregunta és reproductiva amb l’objectiu de reconèixer l’estructura de l’alvèol. A continuació hi ha una sèrie de preguntes de raonament, on també han de realitzar càlculs i analitzar dades per concloure la relació superfície-volum, i finalment aplicar-ho a altres contexts anatòmics com les microvellositats intestinals.
Materials i recursos Document tasca 8. Recurs: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bronchial_anatomy.jpg
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
17
Fase del cicle Reestructuració dels coneixements i introducció de nous conceptes
Descripció
Presentar el model material de pulmons i dialogar amb els alumnes perquè identifiquin quina part anatòmica representa cada part del model. Identificar quina funció fa cada part del model i relacionar-ho amb l’analogia que representa del cos humà. Finalment, cal identificar determinades característiques que permeten la funció.
- Què passaria si les canyetes no tinguessin certa rigidesa? - Què dona rigidesa a la tràquea? - Què passaria si féssim un forat a l’ampolla?
Introducció de conceptes relacionats amb la ventilació, seguit de la lectura individual del Document Comencem a respirar. Es donaran uns minuts per llegir-la i completar-la en grup (10min). Aquesta fitxa permet començar a introduir la pràctica, ja que guia als alumnes cap a la formulació d’una hipòtesi. Cada grup ha d’elaborar una hipòtesi que puguin comprovar amb un espiròmetre, una cinta mètrica i una balança.
Gestió d’aula
Com al llarg de tota la seqüència, l’alumnat es distribueix en grups de treball de la UD (de 3 en 3). En observar el model, es tracta de formular preguntes i contrastar respostes entre els alumnes, convidar a participar aquells que no ho facin amb tanta facilitat.
Atenció a la diversitat
Caldrà fer participar diversos alumnes de diferents capacitats.
Avaluació-regulació Aquesta activitat ens permet preparar als alumnes per a la següent activitat (regulació) i haurem d’avaluar que s’està entenent tot abans de seguir.
Materials i recursos
Model de pulmons, que s’haurà de portar elaborat. El material necessari per fer-lo és: canya, ampolla de plàstic, dos globus i guant de cirurgia. Per al muntatge caldrà un encenedor (per fondre algunes parts de plàstic) i tisores.
Document Comencem a Respirar.
Pràctica de ventilació i espirometria (1h 10min)
Fase del cicle Aplicació de conceptes
Descripció
Construir un espiròmetre casolà per mesurar la capacitat pulmonar i posar-ho en relació a alguna altra variable per contrastar la hipòtesi de recerca dels grups. S’elabora un informe de pràctiques seguint el Document Tasca 9.
Gestió d’aula Els alumnes es troben en grups de 3 (grups de treball) a les taules del laboratori. Cada grup tindrà material suficient per construir un
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
18
espiròmetre i també tindran accés a altres aparells de mesura, com balança i metre. El professor ha de donar indicacions de com construir l’espiròmetre observant el muntatge que se’ls dóna al document.
Atenció a la diversitat
Els grups heterogenis permetran que els alumnes amb més dificultats puguin seguir bé la pràctica. S’atén als dubtes que sorgeixin. Cal assegurar-se que tots els alumnes manipulen en algun moment durant la pràctica. Ajudar també a alumnes més avançats a fer raonaments més acurats.
Avaluació-regulació L’informe de serà avaluable, es pararà atenció a l’ús correcte de vocabulari de laboratori, la concreció del material/procediment, el tractament de les dades i els raonaments.
Materials i recursos
Material de laboratori per cada grup: Una garrafa de 5L, una proveta de 250mL, retolador permanent, tub flexible d’aproximadament 1cm de diàmetre, cubell de més de 10L, aigua, calculadora. Material pel professor: Guia per al professorat per la pràctica d’espirometria Material per l’alumne: Document tasca 9.
Repàs d’observacions a partir d’un model de pulmons (30min)
Fase del cicle Reestructuració i aplicació de coneixements
Descripció
El professor formula preguntes en veu alta. A tall d’exemple: - Per què entra l’aire als pulmons quan el diafragma baixa?...
Parlar de diferències de pressió entre interior i exterior que anomenem pressió negativa.
- Què passaria si recobríssim de mel les parets de les canyes i dels pulmons?
- Què representaria la mel en aquest model? (mucus)
Gestió d’aula Es tracta de formular preguntes i contrastar respostes entre els alumnes, convidar a participar aquells que no ho facin amb tanta facilitat.
Atenció a la diversitat
Caldrà fer participar diversos alumnes de diferents capacitats.
Avaluació-regulació Comprovem que els continguts treballats s’han integrat bé al model mental dels alumnes a partir de les seves respostes a les preguntes que el professor plantejarà.
Materials i recursos Model de pulmons (el mateix que el de l’activitat “Comencem a Respirar”)
SESSIÓ 4: 1h
Recapitulem!
Fase del cicle Reestructuració dels coneixements i aplicació del coneixement
Descripció
Lectura conjunta del Document tasca 10 perquè s’entengui què es demana a cada part. Els alumnes redacten les respostes a les preguntes i les comparen entre companys de grup per millorar-les. Al final de la sessió s’encomanarà als alumnes que realitzin l’autoavaluació dels grups de treball com a tasca no presencial, penjada al campus virtual.
Gestió d’aula Els alumnes es troben a l’aula normal on estan col·locats per grups de treball. Amb aquests mateixos grups, primer contesten la fitxa i després comparen les respostes que han donat entre ells. Milloren les
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
19
seves respostes. L’ajuda del professor es limita a ajudar en la comprensió del que es demana i a compartir els criteris d’avaluació.
Atenció a la diversitat
La comparació entre companys permet millorar molt la resposta als alumnes amb dificultats, així com practicar la verbalització dels aprenentatges tant per alumnes avançats com per aquells amb dificultats.
Avaluació-regulació L’entrega de la tasca serà avaluable. Es tindrà en compte l’ús correcte de vocabulari d’anatomia i els raonaments de les explicacions que es donin en cada cas.
Materials i recursos Document tasca 10. Document Coavaluacions.
Criteris generals d’atenció a la diversitat
De manera general, la diversitat s’hauria d’atendre de la següent manera:
Ús del cas de dos infants reals per contextualitzar el temari i acostar-los a la realitat.
Durant les estones de treball individual proporcionar ajuda i guiatge als alumnes amb
ritmes d’aprenentatge lent o amb presència de dificultats en l’aprenentatge.
Durant els moments de diàleg conjunt afavorir la participació de tothom, preguntant
de manera específica als alumnes més introvertits.
Utilització de diferents tipus de recursos: textos, vídeos, imatges a l’hora d’exposar i
treballar el material a l’aula.
Els grups de treball de 3 alumnes els elabora el professor perquè siguin heterogenis
per enriquir les tasques. Una agrupació així ajuda especialment als alumnes amb més
dificultats.
La continuïtat dels grups de treball afavoreix la maduració del treball cooperatiu.
L’intercanvi de suggeriments personals dins del grup en les tasques individuals permet
millorar els resultats de cada alumne i els ajuda a identificar els punts on tenen
dificultats.
Criteris generals d’avaluació
Els aspectes que es valoraran són que l’alumne:
Distingeixi les diferents parts de l’aparell respiratori.
Descrigui el mecanisme de depuració mucocil·liar.
Relacioni les conseqüències de tenir un mucus viscós amb la simptomatologia de la FQ.
Distingeixi les estructures anatòmiques de l’alvèol.
Predigui els gradients de concentració d’O2 i CO2 de la sang en el seu pas pels capil·lars
dels alvèols.
Distingeixi els 4 vasos sanguinis que comuniquen amb el cor i predigui en quins
d’aquests vasos sanguinis la sang està oxigenada.
Reconeixi com canvia la relació superfície volum en augmentar el volum d’una
estructura.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
20
Identifiqui l’avantatge que suposa augmentar la superfície respecte el volum per
aquelles funcions vitals que es donen a nivell de superfície.
Reconeixi la relació superfície volum en estructures anatòmiques de l’alvèol i de les
microvellositats intestinals.
Relacioni els elements d’un model de l’aparell respiratori i les seves característiques
amb les estructures anatòmiques que trobem al cos humà i les funcions que duen a
terme en la ventilació.
Formuli una hipòtesi investigable relacionada amb la capacitat pulmonar.
Dissenyi un experiment i recollida de dades per comprovar la hipòtesi a partir d’un
esquema de muntatge d’un espiròmetre i dels materials que disposen al laboratori.
Reculli dades experimentals i les analitzin, elaborant gràfics.
Dedueixi conclusions a partir de les dades analitzades.
Diferenciï els processos que intervenen en la funció de la respiració de l’organisme
humà.
Reconeixi la cooperació entre l’aparell respiratori, digestiu i els sistemes circulatori i
excretor en la funció de nutrició de les cèl·lules del cos.
Raoni les conseqüències nocives que té fumar.
Durant la UD, avaluarem l’aprenentatge dels alumnes tant amb les tasques com a partir de la participació i diàleg dels alumnes amb el professor a classe. La nota s’elaborarà d’acord amb les següents ponderacions:
Ponderació a la
nota final Per què
Comportament a l’aula i al laboratori
(s’avalua segons la rúbrica de
comportament adjuntada al material
pel professorat)
10% Creiem que el comportament ha de tenir una ponderació considerable donat que és una UD
amb molt treball pràctic.
Coavaluació dels grups de treball de la UD (s’avalua segons la
rúbrica de comportament adjuntada als
documents del campus virtual)
10% Creiem que permet identificar aspectes a millorar entre companys (als alumnes), i
promou la cooperació.
Tasca 6 5% La ponderació és baixa perquè és una fitxa de
vocabulari.
Tasca 7 15% Creiem que és una tasca senzilla però important
en la comprensió de la FQ
Tasca 8 15% Creiem que és una tasca rellevant.
Tasca 9 15% L’informe de pràctiques és una tasca rellevant.
Tasca 10 30% Aquest document resumeix bé l’aprenentatge
construït.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
21
Connexió amb altres matèries
En aquesta UD es treballen alguns continguts que poden relacionar-se amb altres matèries:
Biologia: en el context, mencionem l'herència de la FQ per connectar amb continguts
de genètica treballats el mateix curs.
Matemàtiques: les pràctiques permeten desenvolupar càlculs matemàtics senzills.
Química: el model de pulmons permet parlar de diferències de pressió, pressió
negativa i conceptes de química dels gasos.
Ciències naturals: l’elaboració de gràfiques constitueix un objectiu d’aprenentatge comú a les ciències.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
22
Guia del material del Campus Virtual
Atès que a l’institut 4 Cantons del Poblenou han optat per implementar les TIC a l’aula, tot el
material preparat té format digital i està disponible al campus virtual del centre.
A continuació es mostra la informació que visualitzarien els alumnes al seu Moodle:
Salut i malaltia
L'optativa Anatomia i fisiologia humanes pretén ajudar-vos a respondre
algunes preguntes relacionades amb l'extraordinària màquina de precisió que és el cos humà, una màquina formada per bilions de cèl·lules
organitzades en teixits. Els teixits, alhora, s'agrupen i formen òrgans. Al seu torn, els diferents òrgans s'agrupen d'acord amb la funció que han d'acomplir formant sistemes i aparells. L'anatomia estudia l'estructura dels
òrgans que formen el cos mentre que la fisiologia n'estudia el funcionament, això és què passa i com passa.
L'estat natural del nostre cos és la salut. La salut es basa en el
funcionament correcte dels sistemes i aparells que formen el nostre cos, en
la qualitat de vida i en l'estat general físic i psíquic. Tot i això, al llarg de la
nostra vida patim diferents malalties. La malaltia és considerada com
qualsevol estat en què hi hagi un desviament del funcionament normal d'un
o diversos òrgans. Al llarg d'aquesta optativa centrarem el nostre estudi en
tres malalties ben diferents: la diabetis, la fibrosi quística i el càncer d'úter i
d'ovari.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
23
TEMA 1 | Diabetis mellitus: el cas de la Montse La diabetis és una malaltia crònica que es caracteritza per uns nivells de
glucosa a la sang més elevats del normal. Que hi hagi glucosa a la sang no
és cap problema, sinó tot el contrari, ja que és indispensable per a la vida.
El problema esdevé quan n'hi ha massa o massa poc.
A Catalunya més de 500.000 persones són diabètiques. Això representa un
5,3% de la població catalana. A nivell mundial afecta milions de persones. La Montse explica com van detectar-li diabetis i què li comporta,
en el dia a dia, patir aquesta malaltia crònica.
1.1 Diabetis: quan el dolç amarga
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24126 (Visualització del minut 1:55 a 3:56)
Activitat de classe: Diàleg a classe per a fer sortir idees prèvies.
1.2 D’on ve la glucosa que hi ha a la sang?
Us heu adonat que la Montse comenta que li van diagnosticar la diabetis fent una anàlisi de glucosa en orina? La presència de glucosa en orina no és
normal i també és una de les característiques de la diabetis. De fet, el nom de Diabetis mellitus ve del grec, i el significat original seria similar a “sifó
endolcit amb mel”. El terme “sifó” és una forma molt expressiva de referir-se a la gran quantitat d’orina que eliminen els diabètics i “endolcit amb mel” es refereix al característic sabor dolç que té l’orina dels diabètics. De fet,
quan encara no es disposaven d’eines d’anàlisi bioquímica dels fluids (com la sang o l’orina) els metges provaven l’orina del pacient per confirmar el
diagnòstic de diabetis.
Les persones que tenen diabetis són persones amb un organisme que no pot generar, de manera total o parcial, una hormona anomenada insulina.
Si premeu damunt del botó trobareu més informació sobre què és i com
actua una hormona.
(Prement el botó es descarrega el document anomenat Hormones)
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
33
Tasca 2 | LA REGULACIÓ DE LA GLUCÈMIA DESPRÉS D’UN ÀPAT
1.Observeu amb atenció el vídeo de l’enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=NazZCu1lwOE. A continuació teniu unes imatges del procés i algunes indicacions que us ajudaran a acabar de comprendre el que s’hi veu. Utilitzeu les següents frases per anotar al peu
de cada imatge el que s'hi representa:
o Les cèl·lules que tenen el receptor d’insulina poden rebre el missatge i captar la glucosa de la sang.
o Algunes cèl·lules de l’intestí absorbeixen la glucosa i l’alliberen al torrent sanguini.
o Els nivells de glucosa en sang han augmentat. o La insulina també viatja pels vasos sanguinis per arribar a les
cèl·lules diana.
o El pàncrees allibera insulina a la sang. o L’individu recupera la situació de normoglucèmia.
o La glucosa viatja pels vasos sanguinis per arribar a tot el cos o Després d’un àpat, en el sistema digestiu els glúcids dels
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
34
2
A l’esquerra es representa el sistema
digestiu, i a la dreta el sistema circulatori
(artèries i venes)
3
Circulació dins d’un vas sanguini
4
5
Els punts grocs representen la insulina i els
blaus la glucosa
Glòbul vermell
Glucosa
Pàncrees
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
35
6
Circulació dins d’un vas sanguini
7
Membrana plasmàtica d’una cèl·lula
receptora
8
Glòbul vermell
Glucosa
Insulina
Receptor d’insulina
Insulina
Glucosa
Transportador
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
36
2. A continuació representarem aquest procés en dues gràfiques. Si a l’eix X
representem el temps i a l’eix Y representem els nivells de glucosa i insulina obtindrem les següents gràfiques:
a) Com veus, pots seguir el procés que hem descrit a la taula en aquesta
gràfica. Què passa amb els nivells de glucosa a l’etapa 1,2,3,4? I amb els nivells d’insulina? Què passa amb la glucosa quan s’allibera la insulina a la
sang?
b) Torna a fixar-te en la gràfica en detall. Què creus que està provocant que les cèl·lules beta del pàncrees alliberin la insulina?
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
37
Tasca 3 | Què passa amb els aliments després de la seva digestió?
L’altre dia vam comentar el recorregut dels glúcids, la seva hidròlisi i la seva
absorció durant el procés de digestió. Avui ho portarem a la pràctica
simulant el procés de digestió i absorció d’aquests. No obstant, abans de
començar repassarem què detecten els reactius que utilitzarem durant la
sessió: el Lugol i el Fehling. Per fer-ho, haureu de fer un assaig colorimètric,
amb el material proporcionat, que us permeti omplir la taula que hi ha
continuació. Disposeu del següent material: una gradeta, tubs d’assaig,
solució de midó, solució de glucosa, aigua i els reactius Lugol i Fehling.
Anoteu a la següent taula els colors que observeu en fer reaccionar
el Lugol i Fehling amb les solucions.
Solució
Midó Glucosa H2O
Reactiu Lugol
Fehling
Què detecta cada reactiu? De quin color es torna la solució quan el
marcatge és positiu?
Un cop omplerta la taula i respostes les preguntes, molt importants per
entendre el que va tenint a lloc durant l’experiment, podeu iniciar el
protocol experimental següent. Com ja hem dit, el muntatge que farem
servir a continuació ens servirà per simular la digestió del midó i el procés
d’absorció de glucosa a l’intestí prim:
1. Talleu uns 25 cm de budell de xai.
2. Lligueu un dels extrems del budell amb un cordill i en l’altre extrem
poseu-hi una xeringa sense èmbol i també ho fixarem amb un cordill.
El lugol….
El Fehling….
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
38
3. Afegiu unes gotes de Lugol a la solució de midó proporcionada pel
professor. Mitjançant la xeringa introduïu la solució dins del budell.
4. Submergiu el budell en un got de precipitats on hi ha aigua
destil·lada amb unes gotes de solució de Fehling, a uns 37ºC.
En aquest moment hauríeu de tenir un muntatge com el que
s’observa a la imatge següent. Descriu els elements assenyalats:
Què representa cada element en el cos humà?
A on s’ha posat cada un dels reactius i per què?
De quin color és la solució on es troben? Espereu que canviïn de
color? Per què?
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
39
5. Feu una solució de Pankreoflat* amb un morter. Tritureu una càpsula
d’aquest medicament i la dissoleu-la amb 50 ml d’aigua destil·lada.
Havent treballat la digestió dels glúcids en la primera sessió, per
què creieu que ens interessa que hi hagi amilasa pancreàtica? Quina
serà la seva acció?
6. Amb l’ajut d’una xeringa, introduïu la solució de Pankreoflat dins el
budell i observeu què passa. 7. Al cap de 10 minuts, enlaireu una mica el budell (perquè no rebenti)
per sobre de l’aigua, i escalfeu el contingut del vas de precipitats.
Descriviu els canvis que tenen lloc a l’aigua destil·lada. Per què
passen?
Les següents imatges contenen el procés que hauria d’haver anat tenint
lloc. Observeu-les i ordeneu-les.
Diccionari científic
* El Pankreoflat és un medicament capsulat que conté diversos enzims digestius. Aquests
enzims servixen per dividir, trencar, les molècules grans, com ara el midó, les proteïnes o els
lípids, en els seus constituents més senzills, els seus monòmers. En aquest cas, l’enzim que ens
interessa per a la pràctica és l’amilasa pancreàtica.
Aquest medicament està indicat per persones amb dispèpsia. La dispèpsia és qualsevol
trastorn del sistema digestiu que associat a una deficient secreció o motilitat i/o sensibilitat
gàstrica.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
40
Responeu:
Per què el contingut del budell inicialment és de color violeta?
Què ha passat durant els 10 minuts en els quals el budell estava
submergit en aigua destil·lada a 37ºC? Heu notat algun canvi? Està
passant alguna cosa pel que fa al procés de digestió i absorció? Per
què?
Per què l’aigua destil·lada del vas de precipitats durant aquest
moment continua de color blau cel?
Què cal afegir, a on, i perquè per tal de que es produeixi algun
canvi? (Recordeu que estem parlant de la digestió dels aliments).
Heu arribat al final del procés o heu tingut algun problema? En cas
que sí, expliqueu quin i perquè creieu que ha passat i què faríeu per
evitar-lo si haguéssiu de repetir l’experiment.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
41
Tasca 4 | Tipus de diabetis Entreu a la web de la International Diabetes Federation. Amb la informació
que hi trobareu podreu resoldre les activitats que us proposem en aquesta
tasca
Taula a omplir
Tipus de
diabetis
En quin moment
es diagnostica
habitualment
El pacient
produeix
insulina?
És reversible?
Qüestions a resoldre
Probablement, a mesura que vagis llegint la informació aniràs trobant
paraules desconegudes per a tu. Escriu-les de manera individual i ajudeu-
vos en petits grups a donar-los una explicació entenedora.
Termes desconeguts Explicació amb les vostres paraules
a) Quin és el tipus de diabetis més comú?
b) La Joana és un nadó de 6 mesos, nascuda d’una mare diagnosticada de
DMG. Quins riscos li suposa que la seva mare tingués diabetis durant
l’embaràs? Si en comptes de DMG la mare hagués tingut diabetis de
tipus 1 o 2 abans de l’embaràs, tindria més o menys riscos la Joana?
c) En Miquel és un home de 57 anys amb sobrepès. Du a terme una vida
força sedentària: treballa 8 hores cada dia en un banc i hi va en cotxe.
Dedica la major part de les tardes a la lectura de diaris i novel·les i no li
agrada gens cuinar. Per això, sovint en Miquel menja en restaurants de
fast food poc saludables. Recentment va anar al metge perquè li feia
molt mal el peu. Li van dir que tenia una úlcera, una zona on la pell no
és contínua. Arrel d’aquest problema van començar a fer-li algunes
proves i van diagnosticar-li diabetis. Quin tipus de diabetis creus que té?
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
48
¿Y el de la glucoquinasa?
Permite un control del nivel de glucosa en la sangre más rápido y preciso que si sólo
utilizáramos insulina. La glucoquinasa aumenta la captación de glucosa por parte de las
células después de comer. Pero cuando el nivel de glucosa disminuye, la glucoquinasa
se vuelve inactiva. Actúa como un mecanismo de seguridad.
¿Cómo han respondido los perros que han recibido el tratamiento?
Hemos tratado a una decena de perros beagle diabéticos. La terapia génica ha
funcionado en todos. Eran perros que estaban muy enfermos y que ahora están bien.
Han recuperado la vitalidad y tienen un buen control de la glucosa en la sangre tanto en
ayunas como después de comer, y tanto cuando están quietos como cuando hacen
actividad física intensa.
¿Cómo se administra una terapia génica?
Les hemos inyectado los genes en los músculos de las piernas traseras. Actuamos sobre
el músculo porque el 70% de la glucosa que circula en la sangre después de haber
ingerido alimentos la captan los músculos.
¿Cada cuánto hay que repetir las inyecciones?
¡Es que no hace falta repetirlas, con una sola vez basta! El primer perro que tratamos
recibió la terapia génica hace más de seis años y sigue controlando perfectamente su
nivel de glucosa.
[…]
¿Qué falta para que las personas diabéticas puedan beneficiarse de este avance? El próximo paso de la investigación consistirá en ensayar la terapia en perros de
compañía. Hasta ahora la hemos probado en perros de experimentación que pesan unos
diez kilos. A partir de ahora tenemos que administrarla en perros diabéticos de hasta 70
kilos como rottweilers.
¿No podrían pasar directamente a personas?
No, porque tenemos que establecer la dosis con la máxima precisión posible antes de
pasar a personas. Por eso necesitamos ensayar la terapia en un perro que pese más o
menos como una persona.
¿No sería mejor empezar con una dosis baja en personas y en todo caso
aumentarla después?
He recibido muchas cartas de pacientes que se ofrecen como voluntarios para ensayar la
terapia génica. Pero este tipo de ensayos sólo puede ser aprobado si hay expectativas de
que mejorará los tratamientos ya existentes para la diabetes. Para ello debemos
establecer bien la dosis antes de pedir autorización para el ensayo en personas.
¿Alguna compañía farmacéutica ha mostrado interés por llevar esta terapia a los
pacientes? Hay varias que están interesadas. La terapia génica podrá mejorar el tratamiento de la
diabetes, y también de otras enfermedades genéticas, y en los últimos veinte meses la
industria biofarmacéutica ha invertido 300 millones de euros en terapia génica. Ahora
hay un interés enorme en esta área de investigación.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
49
Tasca 6 | Anatomia de l’aparell respiratori 1. Col·loca els requadres al seu lloc corresponent i omple els buits.
2. Les següents imatges ens permeten seguir el recorregut de l’aire quan
l’inspirem. Omple els espais en buit que corresponen a elements de
l’anatomia de l’aparell respiratori.
Vies respiratòries altes
Vies respiratòries baixes
Inclouen els següents òrgans:
_____________ , ______ i ______
(dos d’aquests tres òrgans també formen
part del sistema digestiu).
Aquestes vies s’encarreguen de controlar
l’entrada, la neteja i l’escalfament de
l’aire.
Inclouen els següents òrgans:
_______, _________, _________ i
_________.
Aquestes vies s’encarreguen de conduir
l’aire des de l’exterior cap als pulmons i
viceversa.
________________
Presenta dos orificis nasals (fosses) que reben el nom
narius (1) i dos fosses posteriors, anomenades
coanes (2). Les coanes comuniquen amb la
__________. Aquestes fosses estan dividides en
dreta i esquerra gràcies a l’envà nassal (3), una
estructura òssia.
Tota aquesta zona està coberta d’una mucosa molt
vascularitzada que permet escalfar, humitejar i
filtrar l’aire que entra amb la inspiració.
________________
És un tub situat a l’altura de les 6 primeres vèrtebres
cervicals. Per la part superior comunica amb les
_______ i rep el nom de nasofaringe, en el centre
amb la boca i rep el nom de bucofaringe i en la part
inferior comunica amb la _________ i rep el nom de
laringofaringe.
En els éssers humans mesura uns 14 cm de longitud
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
50
________________
Aquest òrgan es troba davant de la faringe, a
nivell de les últimes vèrtebres cervicals. En els
homes mesura uns 30 mm de diàmetre i en les
dones és una mica més petit.
Conté les cordes vocals, la vibració de les quals
quan l’aire les travessa els produeix els diferents
sons. També s’hi observa d’epiglotis (1), un
cartílag que permet el tancament de la part
superior de la laringe. Quan ens empassem
menjar, el tancament de l’__________ juga un
paper clau en facilitar que el menjar vagi cap a l’
_________ i no entri a la ________.
________________
Per darrera del cartílag tiroides (1) la laringe es comunica amb la
_________ (2). És la última via respiratòria abans d’entrar als
pulmons. Té una longitud d’uns 11 cm i està formada per uns 15-
20 _______ ____________, que li donen una gran rigidesa i així
eviten que la _________ es col·lapsi durant la respiració.
En la seva part inferior es divideix en dos ____________ el dret i
l’esquerre (3), els quals no són exactament iguals.
________________
Tenim dos _________ principals, un per cada pulmó; el dret
mesura uns 20-26mm de llargada i l’esquerre uns 40-50mm.
Els __________ principals entren al pulmó i es divideixen de nou,
diverses vegades, en bronquis secundaris (1), terciaris (2) i,
finalment, en uns 250.000 bronquíols. Els bronquíols acaben en
els anomenats sacs alveolars (3).
________________
Són unes formacions en forma de sac que es troben a la part final
dels __________. Cada alvèol està format per una paret prima
(3, representada de color groc), transparent, reforçada amb fibres
elàstiques i un epiteli format per una sola capa de cèl·lules
aplanades que cobreixen la xarxa capil·lar que els envolten.
En aquestes estructures es produeix l’hematosi (intercanvi
gasós).
Es calcula que hi ha uns 300 milions d’alvèols en els pulmons
humans que donen lloc a uns 70 m2 de superfície d’intercanvi
gasós (gairebé 40 vegades la superfície total del nostre cos!!!)
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
51
3. Les següents imatges corresponen a dos elements importants en
l’aparell respiratori; el primer és l’òrgan imprescindible per a dur a
terme l’intercanvi gasós i el segon un múscul essencial per a poder
respirar.
________________
Estan situats a la caixa toràcica. El pulmó d’un ésser humà adult
pesa uns 1300 g. El pulmó ____________ és el més gran i està
dividit en __ lòbuls. L’evolució conjunta del ______ i el pulmó
___________ fan que aquest sigui més petit i estigui dividit en
només __ lòbuls.
Els pulmons mesuren uns 30 cm de llarg. Quan estan sans tenen
un color rosat i una consistència ___________. Sempre estan
envoltats de les _________, unes membranes que els
recobreixen.
________________
És un múscul que separa la cavitat
_________ (1) de la cavitat abdominal
(2) i que en contraure’s ajuda a
l’entrada d’aire cap als pulmons.
El ___________ juntament amb els
músculs intercostals intervenen en la
mecànica respiratòria.
Anatomia i Fisiologia Humana Bet Barbero Camps i Rosa Cristina Sayeras Haag
52
Tasca 7 | La depuració mucocil·liar Totes les superfícies que intervenen en l'intercanvi de gasos respiratoris estan recobertes
d'una fina capa de mucus. Qualsevol partícula de pols o microorganisme que entri a les vies
respiratòries serà atrapat pel mucus i expulsat per moviment similar al de les onades que fan
els cilis que entapissen els tubs del sistema respiratori. Aquest sistema s’anomena depuració
mucocil·liar.
Pots veure aquest procés en aquest video:
https://www.youtube.com/watch?v=FQwqhblxz3I
1. Segons el vídeo, quants litres d'aire circulen pels pulmons cada dia?
2. Quins tipus de partícules arriben a les vies respiratòries transportades per l'aire que
inspirem?
3. Quina és la velocitat de desplaçament del mucus impulsat pel moviment ciliar? Sobre un
regle, intenta fer-te a la idea de què vol dir aquesta velocitat i compara el valor amb la
velocitat de desplaçament d’algun animal.
4. Com expulsem el mucus que transporta les partícules que hem incorporat amb l'aire que
inspirem?
5. Els afectats de fibrosi quística tenen un mucus més viscós del que és habitual. Això té dos
efectes sobre la salut: fa l'intercanvi de gasos menys eficaç i augmenta les probabilitats