UNITAT 8: EL MÓN D’ENTREGUERRES · La lluita contra la crisi (II) ‐Als EEUU victòria del Demòcrata Roosevelt al 1932 ‐New Deal ( pla d’estímul de l’economia) ‐Inversió

UNITAT 8: EL MÓN D’ENTREGUERRES 

VEUREM:   ‐ El crac de 1929   ‐ La lluita contra la crisi (I i II)   ‐ El feixisme italià   ‐ Hitler i el nacionalsocialisme alemany   ‐ L’URSS sota la dictadura de Estalin   ‐ Dossier: Les primeres avantguardes artístiques. 

El crac de 1929   Deutes i reparacions de guerra Països participans a la I Guerra Mundial van contraure deutes entre ells. 

Reparacions de guerra: pagaments molt elevats pels tractats de guerra, empobriment d’Alemanya, ruïna, 132000 milions de marc  or. 

Els feliços any 20: una època de prosperitat    ‐ Després de 1925 es viu un moment d’esplendor ‐ Millora en l’economia, sobretot EEUU 

‐ 1a potència mundial ‐ Època coneguda com Prosperity:    salaris     consum ‐ Famílies americanes accedeixen als bens de consum ‐ Construcció de grans gratacels, símbol del poderiu americà 

‐ Compra a terminis, sense diners ‐ Preus agrícoles, baixada, ruïna de molts propietaris 

  El crac de 1929 ‐ Prosperitat interrompuda  

‐ Dijous Negre, 24 d’octubre de 1929 ‐ Causes:  

1.‐ Especulació 2.‐ Sobreproducció 

‐ Increment de l’atur, 13 milions al 1933, sense cap subsidi  

‐ Conseqüències de la crisi:  

Hooverville 

Alemanya ,1930 

Protesta de la fam, 1932, Londres 

La lluita contra la crisi (I)   Una crisi d’abast mundial ‐ Entre 1929 fins al 1939 Gran Depressió ‐ Ressentiment al comerç internacional ‐ Reducció del comerç de productes bàsics per:     1.‐ davallada de la producció, menys necessitat de matèries primeres. 

    2.‐ la població va reduir la despesa familiar ‐ Països industrials van patir més la crisi: EEUU, Gran Bretanya o Alemanya 

‐ Tancament d’empreses i atur efectes pitjors. 

“American life” 

  El nou pensament econòmic: Keynes ‐ Durada molt llarga ‐ Teòrics parlaven de crisis cícliques, elles soles es solucionaven (Adam Smith) 

‐ Mesures: reduir despeses, restringir importacions i mantenir la moneda elevada, lo qual agreujava la crisi. 

‐ Keynes va formular les solucions per sortir de la crisi, era necessària la inversió de l’estat. 

‐ Capgirament del “liberalisme econòmic”  

  El Regne Unit  ‐ Atur molt elevat, 1933  Gairebé 3 milions ‐ mesures: proteccionisme devaluació de la lliura, per  afavorir l’exportació . ‐ Acords d’Ottawa 1932.  

  França : ‐ Devaluació del franc al 1936 ‐ Lleis per a millorar els ingressos de les famílies ‐ Millores de caràcter social     reducció de la jornada     increment de salaris     vacances d‘estiu pagades  

La lluita contra la crisi (II) ‐ Als EEUU victòria del Demòcrata Roosevelt al 1932 

  ‐ New Deal ( pla d’estímul de l’economia) ‐ Inversió de l’estat per sortir de la crisi ‐  Va significar una profunda revisió del sistema bancari i borsari 

Reformes del NEW DEAL:   ÀMBIT ECONÒMIC: 

‐ Obres públiques (Vall del Tennesee) ‐ Devaluació de la moneda, 41% ‐ Control bancari i oferir préstecs ‐ Estímul d’inversió (crèdits estatals) ‐ Pla agrícola: pujar preus i eliminar 

estocs ‐ Creació d’obres públiques 

ÀMBIT SOCIAL: 

‐  Disminució de la jornada laboral 

‐ Salari mínim ‐ Llibertat de sindicació i creació 

de convenis col∙lectius ‐ Subsidis d’atur ‐ Seguretat Social ‐ Programes d’ocupació juvenil ‐ Ajudes a les empreses per 

crear llocs de treball 

Evolució de l’índex de preus durant la primera part de segle: 

‐ El New Deal va disminuir l’atur, encara que al 1939 era, encara de 9 milions.  

  Alemanya ‐ La crisi provocà l’aparició de moviments polítics antidemocràtics 

‐ NSDAP (partit nazi)‐ Hitler ‐ Van aprofitar els descontentament social i l’alta taxa d’atur: 

‐ EEUU, va retirar Capitals invertits.  

‐ A les eleccions de 1933 guanya les eleccions i puja al poder. ‐ Tasca de govern de Hitler • Autarquia econòmica • Indústria militar: guerra inevitable • Obres públiques • Política militarista: servei militar, nou exèrcit i aviació moderna.  

Definició de feixisme: 

El feixisme és un moviment polític i social que va nèixer a Itàlia de la mà de Benito Mussolini, després de la finalització de la I Guerra Mundial. 

     Es tracta d’un moviment totalitari i nacionalista, la seva doctrina, igual que aquelles desenvolupades a altres paísos, també reben el nom de feixistes.   

El feixisme italià   Mussolini i el feixisme italià Antecedents: ‐ Entrada en la I Guerra Mundial, malgrat el desacord de la població. 

‐ A canvi de compensacions territorials, no es van complir. “Victòria mutilada” (frustració) 

‐ Aparició de B. Mussolini, excombatent, crearà al 1921 el Partit Nacional Feixista . 

“L’Estat ha de ser un zelós guardià, el defensor i el propagador de la tradició nacional, del sentiment nacional, de la voluntat nacional. (...) Itàlia ha de recuperar la seva funció de bastió de la civilització llatina al Mediterrani i imposar l’imperi de la llei sobre els pobles de nacionalitat diferents lligats a Itàlia. (…) El feixisme reconeix la funció social de la propietat privada, que és alhora, un dret i un deure. (…) El PNF s’esforçarà a disciplinar les lluites (…) entre les diverses classes i a sancionar i fer respectar la prohibició de vaga dels serveis públics”.  

Programa del PNF, • ublicat a Il Popolo d’Italia, 27.XII.1921 

Característiques: ‐ Nacionalisme exacerbat ‐ Establiment d’una dictadura ‐ Ús de simbologia (camisa negra, barret i saludament a la romana 

‐ Intents per fer reformes socials. 

  La presa de poder  causes: ‐ Crisi econòmica i clima d’enfrontament social ‐ Grans moviments vaguístics per: 

        Augment de salaris        repartiment de terres        ocupació de terres 

‐ Por davant una revolució bolxevic, els va subvencionar. ‐ Major influència a la societat dels feixistes ‐ Demostració de força: Marxa sobre Roma, al 1922 ‐ El rei va nomenar a Mussolini cap de govern 

  L’Estat Feixista ‐ Canvi en el sistema electoral ‐ Expulsió del parlament de l’oposició (1926) ‐ Il∙legalització dels partits i dels sindicats ‐ Poder quasi il∙limitat‐ il Duce ‐ Forta repressió  

‐ Econòmicament:  Modernització Millora de l’agricultura:  Batalla del Blat Contrucció d’infraestructures Creació d’una indústria de titularitat pública 

‐ socialment:   Incentivació de la natalitat   legislació social, protecció laboral  

Hitler i el nacionalsocialisme alemany   República de Weimar ‐ 1918 revolució d’obrers i militars de la flota de guerra 

‐ Abdicació del rei Guillem II: República ‐ Formació de govern del partit socialdemòcrata, govern de caire comunista 

‐ Dificultad per a governar per:      Tractat de Versalles      Reparacions de guerra (fins a 1924) ‐ Desde 1925 fins a 1929 expansió econòmica. 

  El nazisme ‐ Situació caótica del país ‐ Ingrés al Partit Obrer Alemany de Hitler  ‐ Programa polític:    Rebuig del tractat de Versalles    Rearmament d’Alemanya    Unió amb Àustria    Participació dels obrers dels beneficis empresarials 

   Antisemitisme ferotge   

‐ Preparació d’un cop d’estat: Putsch de la Munic al 1923              FRACÀS 

‐ Empresonament de Hitler, Mein Kampf  

‐ Context internacional: Crack del 29 ‐ Fallida de moltes empreses alemanyes i altes taxes d’atur  

‐  Resorgiment del NSDAP ‐ Aprofiten el descontenta‐ ment social  

 “Si dividiéramos la raza humana en tres categorías –fundadores, conservadores y destructores de  la cultura–,  sólo  la estirpe aria podría  ser considerada como representante  de  la  primera  categoría  [...].  La  mezcla  de  la  sangre  y  el menoscabo del nivel racial que le es inherente constituyen la única y exclusiva razón del hundimiento de  las antiguas civilizaciones. No es  la pérdida de una guerra  lo  que  arruina  a  la  Humanidad,  sino  la  pérdida  de  la  capacidad  de resistencia, que pertenece a  la raza solamente  [...]. El antípoda del ario es el judío. Es difícil que exista en el mundo nación alguna en la que el instinto de la propia conservación se halle tan desarrollado como en el «pueblo escogido». La mejor  prueba  de  ello  la  constituye  el  hecho  de  que  esta  raza  continúa existiendo. Si pasamos  revista a  todas  las  causas del desastre alemán  (en  la pasada guerra), advertiremos que la causa final y decisiva habrá de verse en el hecho de no haber comprendido el problema racial y, en especial, la amenaza judía.”  

ADOLF HITLER, Mi lucha, 2.ª parte, 1925‐1927 

‐ Triomf a les eleccions del Partit Nazi:      Eleccions 1932: 15 milions vots     Eleccions 1933: 40%. Hitler nomenat   Canceller. 

‐ Incendi dels Reichstag 

‐ 1934: mor Hindemburg i Hitler es proclamant Führer i Canceller del III Reich (President de la República). 

  El Tercer Reich   ‐ Dictadura d’extrema duresa   ‐ Dictadura Totalitària (poder concentrat en un partit)    ‐ Prohibició de tots els partits      ‐ Depuració del funcionariat   ‐ Creació d’una policia política: GESTAPO   ‐ Aparició de camps de concentració    

‐ Antisemitisme més radical, Lleis de Nuremberg., 1935 

‐ Lleis de Nuremberg:  Jueus són desposseits de la ciutadania alemanya Prohibició per fer determinats oficis Prohibició matrimonis alemanys‐jueus Violència extrema, “Nit dels vidres trencats” 9‐10 de novembre de 1938 

     Incendi d’edificis religiosos, de comerços i assassinats de jueus  

‐ Camps de concentració durant la II Guerra Mundial, moriren més de 6 milions de persones 

L’URSS sota la dictadura de Stalin   de Lenin a Stalin a  • 1924: mor Lenin. • Trotski: revolució internacional. • Stalin: URSS forta i unida. • 1929: Stalin successor i Trotski    va 

ser expulsat de la URSS Trotski, assassinat a Mèxic el 1940`per un agent de Stalin 

La dictadura de Stalin ‐ Desde 1928 fins a 1953 imposà una dictadura personal 

‐ Culte a la personalitat ‐ Brutal repressió, purgues (1933‐1938) ‐ Assassinats 3 milions, 1 milió a camps de concentració (gulags) – Sibèria 

‐ Victimes d’aquestes purgues acusades  de troskistes o de restablir el capitalisme. 

  La planificació econòmica ‐ Etapa de gran creixement industrial ‐ Desde 1928 Stalin imposa una planificació econòmica: plans quinquenals    

‐ El govern marca els objectius econòmics durant 5 anys 

  1er Pla Quinquennal (1928‐1933)     ‐ Col∙lectivització de la terra, creació de granges o kolkhozos, desapareix la petita propietat. 

    ‐ lliurament de la major part de la collita a l’estat, es podia comercialitzar l’excedent 

    ‐ els kulaks  o propietaris que van protestar van ser enviats a camps de treball 

    ‐ conseqüència: fam, dos milions van morir 

    ‐ creació d’una indústria pesant    2n Pla Quinquennal (1933‐1937)     ‐ assegurar l’autosuficiència de l’URSS 3r Pla Quinquennal (1939‐     ‐ Crear un poderosa indústria de guerra  L’URSS desde 1923 fins a 1939 va incrementar una gran capacitat industrial, a costa de la població, condicions molts sacrificades i sense poder prostesta