-
131
Una estranya aparici. La qesti inicial i linici de la qesti
socrtica al Protgoras de Plat
ngel Pascual MartnGrup de Recerca EIDOS. Platonisme i
Modernitat
Societat Catalana de FilosofiaCarrer del Carme 4708001
[email protected]
Document presentat: 20 de desembre de 2015 Acceptaci: 20 de
febrer de 2016
Resum: En les lnies segents analitzem dramticament la
compareixena sobtada de S-crates a lentrada en escena del
Protgoras, tal com vindria immediatament indicada per la qesti
inicial: Don apareixes, Scrates? (309a1). El dileg obre amb
lexclamaci dun personatge que, en adonar-se de ladveniment socrtic,
shi adrea amb certa incredulitat per preguntar-li per lorigen, els
motius i les circumstncies de la seva aparici. La curio-sitat i les
sospites aixecades per lestranyesa de locasi reclamen laclariment i
lexplicaci de Scrates sobre els afers que locupen a la ciutat; en
altres paraules, Scrates es troba davant la necessitat de desfer-se
de les males aparences i de presentar obertament el seu servei als
seus conciutadans. Tot plegat, situat dramticament sobre el 433 a.
C., en el moment just en qu Scrates comenaria a concrrer la
prometedora joventut dAtenes, quan la ciutat forjada per Pricles es
troba en el seu esplendor, i a la vegada al llindar del seu
declivi, adquireix una especial significaci, i ens duu a llegir el
Protgoras com una retrospectiva dels inicis de la qesti sobre la
bondat de lactivitat de Scrates a la ciutat.
Paraules clau: Plat, Protgoras, Scrates, escena inicial,
primeres paraules.
A strange appearance: the opening issue and the socratic issue
opened in Platos Protagoras
Abstract: Along the following lines a dramatic analysis of the
sudden appearence of So-crates at the opening of Platos Protagoras
is carried out starting from the initial question, the one with
which the event is immediately indicated: Where do you appear from,
Socrates? (309a1). The dialogue opens with the exclamation of an
unkown character as a result of having noticed the advent of
Socrates. Calling him, the character asks with some disbelief for
the origin, the motivation and the circumstances of his appearance.
The curiosity and the suspicion raised by the strangeness of the
occasion require from Socrates a clarification and explanation
about the affairs he is busy with in the city; in other words, it
compels Socrates to get rid of the bad reputation he is starting to
have and publicly present his service to his fellow citizens. The
whole of it, set around 433 b. C., as soon as Socrates begins to
get involved with the promising youth of Athens, when the periclean
Athens was at its splendour but also at the threshold of its
decline, takes a special meaning and leads us to read the
Protagoras as a retrospective of the issue about the goodness of
the activity of Socrates in the city.
Key words: Plato, Protagoras, Socrates, opening scene, first
words.
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016. 131-152
ISSN (format paper) 1130-4383 - ISSN (format digital) 2013-9543
DOI: 10.2436/20.3001.01.59
http://revistes.iec.cat/index.php/ASCF
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
132
1. Havent passat bona part del dia a casa de Cllias, conversant
i escol-tant a Protgoras i a daltres sofistes davant laudincia dun
grapat de joves, Scrates coincidir ms tard a peu de carrer amb una
colla datenesos. Da-vant la presncia de Scrates, un dells shi adrea
preguntant don s que els hi apareix, si no s clar que ve de rondar
a la caa dAlcibades. Aix comena el Protgoras. A primera vista,
lescena amb la que obre dramticament el nostre dileg s anloga a la
daltres obertures del Corpus Platnic. Altres obres fora del
Protgoras, noms comenar, tamb fan explcita la coincidn-cia entre
alguns dels personatges que protagonitzen el dileg, com a motiu
dramtic que dona entrada a la conversa entre ells. Ho podem veure
al Me-nexen, al Fedre, a lEutifr, al Teages, a lAlcibades Menor, al
Teetet, a lI, a lHpias Major o al Sofista1. Comparant les unes amb
les altres, per, notem que les coincidncies representades en les
primeres lnies de cadascun, pre-senten variacions significatives
pel que fa als personatges, a lescena i a lacci del dileg, fins i
tot, pel que fa a lobjecte de lembrionria conversa. Aix, hi ha
encontres que es donen fortutament, i daltres que sn esperats o
molt probables. Nhi ha que sn sense voler i altres intencionats,
acordats o, fins i tot, forats. A vegades la trobada es dona desprs
de molt de temps i altres seguida dun encontre anterior entre els
mateixos. Alguns cops els personat-ges es troben individualment,
mentre daltres ho fan en companyia de ms gent. Els escenaris on es
produeixen les trobades van de les immediacions duna palestra o dun
prtic, a qualsevol lloc en mig de la via pblica; i tan dins dels
murs de la ciutat com fora. A vegades s Scrates qui mostra inters i
iniciativa en la conversa, per daltres s ell que s reclamat. Es
dona tamb que no sempre uns i els altres tenen les mateixes
intencions: a vegades es vol
1. Al Menexen (234a1) i al Fedre (227a1) presenciem dentrada
lencontre imprevist dels protagonistes mentre transiten per la via
pblica dAtenes. LEutifr (2a1-3), per la seva banda, comena amb la
coincidncia inesperada de Scrates amb el seu interlocutor a la vora
del prtic del Basileu. Altres obertures, com les del Teages
(121a1), lAlcibades II (138a1) o el Teetet (142a1-4) sinicien amb
ladrea inicial duna trobada que acaba de donar-se per que no s del
tot fortuta, car ha estat cercada per una de les parts. A lI
(530a1) i a lHpias Major (281a1-2), no podem dir amb seguretat si
lencontre s fortut o cercat, ni tampoc si, com a lHpias Menor
(363a1-5), ja feia estona que algun dels personatges es trobava
rondant la presncia de laltre. I finalment, al Sofista (216a) el
re-encontre avui entre els protagonistes de la narraci del Teetet,
es produeix com a resultat del comproms del dia anterior. Aix s pel
que fa noms a les coincidncies que obren els dilegs i que sens
donen dramatitzades directament, en primera persona i en el present
ms immediat. s clar, en els dilegs narrats tamb sens relaten sovint
coincidncies com a punt de partida dalguns dels fets que sens
donaran a conixer amb la narraci, com s el cas del Parmnides
(126a1-3), La repblica (327b1-4), el Convit (172a1-5) o el Lisis
(203a6-b1). De fet, la narraci del Lisis, com veurem, sinicia amb
una escena la qual s, de totes les descrites, i pel que fa a lacci
i la situaci, la que ms sajusta a la del Protgo-ras (vegeu-ne
lanlisi detallada a Antoni Bosch-Veciana, Amistat i Unitat en el
Lisis de Plat. El Lisis com a narraci duna dialogal socrtica,
Barcelona: Barcelonesa dEdicions, 2004, 238-239-256).
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
133
xafardejar, daltres demanar consell o expressar preocupaci, i
daltres es vol centrar latenci o gaudir de cert protagonisme entre
els acompanyants. I aix, podrem continuar amb les distincions.
Donada la gran possibilitat de variacions amb qu sens presenten
les coincidncies que obren dramticament alguns dilegs, cal atendre
aquests detalls, tractar de recompondre la situaci particular i
veure all de singular que adopta la coincidncia en cadascun dells
que pugui ser rellevant per a lesdevenir de la conversa i, en
general, per a la figura dramtica del dileg. Aix s el que tractarem
de fer amb lanlisi de ladrea inicial del Protgoras. Hem de dir que
no s un mtode gaire generalitzat, a lhora destudiar el nostre dileg
o daltres, el datendre a aquest tipus de distincions dramtiques al
detall i des de la primera paraula per tal dafrontar-ne la seva
comprensi2. I encara resulta menys com de fer-ho, amb
lexhaustivitat que ho farem, en les escenes introductries als
dilegs, precisament quan aquestes sn les
2. Entre els treballs dedicats exclusivament a aquesta escena
volem destacar els de Theodor Ebert, The role of the frame dialogue
in Platos Protagoras, a A. Havlicek and F. Kar-fik (eds.) Platos
Protagoras. Proceedings of the third Symposium Platonicum
Praguense, Praga, 9-20, 2003 i Stefania Nonvel Pieri, La caccia al
bellAlcibiade, a G. Caser-tano (ed.), Il Protagora di Platone:
struttura e problematiche, Napoli, 2004, 7-38. Entre els que ms
atenci paren a lhora dinterpretar aquesta escena com a part
constitutiva del tot del dileg vegeu: Hermann Sauppe, Plato.
Protagoras, traducci a cura de J. A. Towle, Boston & London:
Ginn & Co, 1889 [1857]; Leo Strauss, Platos Protagoras: A
course by Professor Leo Strauss, Chicago: class audio transcript,
1965; Patrick Coby, Socra-tes and the Sophistic Movement: A
commentary on Platos Protagoras, Lewisburg: Bucknell University
Press, 1987; Gustavo Bueno, Anlisis del Protgoras de Platn, a
Platn. Protgoras, Oviedo: Pentalfa, 1980, 15-84; Andrea Capra,
Platone. Protagora, Firenze: La nuova Italia, 2004; Bernd Manuwald,
Platon. Protagoras, Gttingen: Vandenho-eck & Tuprecht, 2006 i
Laurence Lampert, How Philosophy Became Socratic. A Study of Platos
Protagoras, Carmides and Republic, Chicago: University of Chicago
Press, 2013. No ens volem deixar tampoc aquells que han parat
atenci a lefecte de lescena en lestil de composici del dileg i la
seva relaci amb el contingut: Jordi Sales, Llei i Cultura (un
exemple daportica poltica), a I. Rovir i J. Monserrat (eds.),
Colloquis de Vic II: La llei, Santa Eullia: Barcelonesa dEdicions,
1998, 135-149; William A. Thomson, Dramatic Frame and Philosophic
Idea in Plato, The American Journal of Philology, 119/4, 1998,
577-598; Arlene W. Saxonhouse, The Socratic Narrative: A
Democra-tic Reading of Platos Dialogues, a Political Theory 37(6),
2009, 728-753; Anne-Marie Schultz, Platos Socrates as Narrator: A
Philosophical Muse, Lanham: Lexington, 2013. Fan bona mostra del
tipus de treball que ens proposem sobre lescena inicial els segents
treballs del Grup de Recerca Platonisme i Modernitat sobre altres
dilegs platnics: Jordi Sales, a la flama del vi. El Convit platnic,
filosofia de la transmissi. Estudis sobre lensenyament platnic II,
Barcelona: Barcelonesa dEdicions, 1996; Josep Monserrat Molas,
Laccs a El poltic, a J. Monserrat (ed.) Hermenutica i platonisme,
Barcelo-na: Barcelonesa dedicions, 2002, 167-183; Xavier Ibez,
Lescena inicial del Teetet: El filtre megric en la transmissi del
dileg, a J. Monserrat (ed.), Hermenutica i platonisme, Barcelona:
Barcelonesa dEdicions, 2002, 133-166; Bosch-Veciana, op. cit.;
Bernat Torres, Ra, plaer i bona vida en el Fileb de Plat, tesi
doctoral, Universitat de Barcelona, 2012; Jonathan Lavilla, El lgos
y la filosofa. Una re-lectura del Fedro, Barcelona: tesi doctoral
no publicada, Universitat de Barcelona, 2014.
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
134
primeres de rebre la consideraci de tenir una funci merament
retrica, literria o compositiva, pel fet destar mancades
darguments.
2. Lacci del Protgoras sinicia directament, sense mediaci
narrativa, amb la compareixena de Scrates. Aix ho indiquen les
primeres parau-les del dileg: Don apareixes, Scrates? (309a1: , ,
). Lexpressi permet dimaginar-nos el mateix personatge que la
pronuncia que, s clar, no s Scrates all mateix, i al mateix temps
que presencia la concurrncia socrtica. Per a ms dimaginar-nos el
que est passant en aquest mateix moment, aix s lapercebiment de la
presncia de Scrates al temps que aquesta es dona, lexpressi ens
remet a una acci que ve dabans. Abans que la conversa precipiti,
abans que es verbalitzi la qesti, el personatge que la iniciar
roman en algun lloc. Si de cop i volta adverteix la figura de
Scrates a les seves immediacions, s perqu aquest, que abans no hi
era, que era en un altre lloc, sha desplaat fins a arribar on s
ell, fins al punt de fer-se visible a ell i als qui lacompanyen.
Aquesta acci, aquest des-plaament socrtic, que s immediatament
anterior al pronunciament inicial del dileg, s el que ocasiona
lesdeveniment inaugural, la trobada. I el punt de partida o lorigen
daquest desplaament que dur a la trobada inicial s el que sembla
ser lobjecte de la interrogaci de linterlocutor: Don apareixes,
Scrates?. Anem a veure-ho.
La qesti inicial del dileg ve encapalada per ladverbi
interrogatiu de lloc . Majoritriament venim a traduir-lo per la
locuci: don, de dnde, do, da dove, from where / where from,
woher3... Certament, ladverbi per ell sol per sobretot acompanyant
els
3. Notem algunes de les traduccions que opten per aquesta
possibilitat que sn la majo-ria: Don surts, Scrates? (Joan
Crexells, Plat. Dilegs. II, 2a. edici a cura de C. Riba, Barcelona:
Fundaci Bernat Metge, 1932 [1924]; Carles Miralles et al., Plat.
Paideia: Protgoras, de la Repblica, de les Lleis, Vic: Eumo, 1988),
De dnde sales, Scrates? (Julin Velarde Platn. Protagoras, Oviedo:
Pentalfa, 1980 i Carlos Garca Gual, Platn. Dilogos. I, Madrid:
Editorial Gredos, 1981), De dnde apareces, Scra-tes? (Ramn Serrano
& Mercedes Daz de Cerio, Platn. Protgoras, Madrid: CSIC, 2006),
Do sorts tu, Socrate? (Louis Bodin & Alfred Croiset, Platon.
Oeuvres Com-pltes. III, 1re partie: Protagoras, cinquime dition
revue et corrige, Paris: Belles Lettres, 1955 [1923]), Do diantre
te voil-t-il venu, Socrate? (Lon Robin, Platon. Ouevres compltes,
vol. I, Paris: la Pliade, 1950), Do viens-tu, Socrate? (Frdric
Ildefonse, Platon. Protagoras. Paris: Flammarion, 1997), Where do
you come from, Socrates? (Benjamin Jowett, The dialogues of Plato
I, 4a edici, Oxford: Clarendon, 1953 1871]), From where do you
come? (Strauss, op. cit.), Where are you showing up from,
Socra-tes? (James A. Arieti and Roger M. Barrus, Platos Protagoras.
Translation, Commentary and Appendices, Lanham: Rowmann and
Littlefield, 2010), From where, Socrates, are you appearing?
(Laurence Lampert, How Philosophy Became Socratic. A Study of
Platos Protagoras, Carmides and Republic, Chicago: University of
Chicago Press, 2013), Da dove sbuchi, Socrate? (Giovanni Reale,
Platone. Protagora, Milano: Bompiani, 2006 [2001]), Da dove spunti,
Socrate? (Andrea Capra, Platone. Protagora, Firenze: La nuova
Italia, 2004), Woher erscheinst du uns, Sokrates (Friedrich
Schleiermacher, Platon.
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
135
verbs que expressen moviment com, en bona mesura ho s, el que
acompa-nya en el Protgoras, (aparixer, sortir a la llum, sorgir),
ac-tua com un adverbi de lloc, i ms concretament, de procedncia o
dorigen. Aix s, en aquests casos, remet a grans trets al lloc
original o al punt de par-tida a partir del qual es realitza una
acci que implica un desplaament, o al punt des del qual sinicia un
procs vers un determinat assoliment. Daquesta manera, sacostuma a
emprar per referir-se al trajecte o desplaa-ment de la posici dalg
des dalgun lloc, per tamb sarriba a fer servir per preguntar-se per
una transformaci o desenvolupament, sigui sofert per una persona,
com per una cosa (com ara tamb el sofert per una opini o una
hiptesi enmig duna recerca4). Quan la interrogaci s aplicada a
lacci de persones com s tamb el cas de locurrncia del Protgoras, en
funci de les situacions comunicatives i especialment del grau de
coneixement sobre linterrogat, la pregunta pel lloc original o pel
punt de partida pot adqui-rir una extensi variable. Ens trobem aix
que tant pot referir-se a lindret concret des don sha partit en un
cam emprs recentment5, com en ltima instncia a la ciutat o al pas,
fins i tot al llinatge, a la famlia o a la casa on un ha nascut,
sha criat i crescut, aix s, all on un va comenar. Fins a on es
remunti la pregunta per lorigen don prov alg, dependr, en part, del
grau de coneixement sobre linterrogat, adquirint una radicalitat
mxima quan la pregunta s interposada a un estranger, com demostra
la clebre frmula interposada recurrentment a Odisseu ( )6.
Werke I, Darmstadt: Druck und Einband, 1977 [1817]), Woher
kommst du, Sokrates? (Bernd Manuwald, Platon. Protagoras, Gttingen:
Vandenhoeck & Tuprecht, 2006). Entre les traduccions que
respecten la interrogaci pel lloc per no del tot com a lloc de
procedncia tenim: Where have you been now, Socrates? (Walter R. M.
Lamb, Plato IV. Laches, Protagoras, Meno, Euthydemus, reimpressi
revisada, Cambridge: Harvard Uni-versity Press, 1952 [1924]); There
you are, Socrates. Where have you been? (Adam Be-resford, Plato.
Protagoras and Meno, London: Penguin, 2005) o Where have you been
all this time, Socrates? (Nicholas Denyer, Plato. Protagoras,
Cambridge: Cambridge University Press, 2008, 65). Per altra banda,
nhi ha algunes que ometen qualsevol tipus de referncia al lloc:
Hello Socrates; what have you been doing? (Chrystopher C. W.
Taylor, Plato. Protagoras, Oxford: Clarendon Press, 1991
[1976]).
4. Pel que fa al punt de partida o de dest en la recerca o sobre
lorigen de les qestions ls sestn especialment en Plat. Vegeu com a
bot de mostra, Fileb 15d3 i 34e8, Crtil 397a5, Eutidem 288d5 o
Menexen 237a2.
5. Entre les ocurrncies platniques referides a la procedncia
fsica immediata o recent, i que a ms es donen tamb en les obertures
dels dilegs, vegeu Menexen 234a1, Lisis 203a5, Fedre 227a2 i I
530a1. Cal notar que en tots aquests casos la interrogaci es
produeix entre dos personatges coneguts entre ells.
6. A lOdissea, la frmula sempra fins a cinc cops per saber de
lorigen dOdisseu (VII 238, X 302, XIV 190, XIX 105 i XXIV 297) i
daltres referits a altres personatges (I 165 i XV 260). La frmula
tamb la trobem a la Ilada XXI 150, i en obres posteriors com a
Herdot, Histria I 35; Eurpides, I 258 o Sfocles, Filoctetes 56. En
tots els casos apareix lligada a lestrangeria i prvia a
lhospitalitat. Nombrosos sn
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
136
Per tamb dependr, en cas que no quedi oms, del verb amb el que
sar-ticuli la pregunta, i sobre el qual recaigui el complement o la
modificaci adverbial. Aix, adquireix un mats ms aviat ordinari o
immediat amb verbs que indiquen un desplaament de posici com ,
encara que a vegades remarquin lassoliment duna fita com , o , que
amb verbs com que apunten a una certa pertinncia o identitat
originria, i que amb verbs com , el del nostre cas, que el que
remarca s una certa idea de naixement o desdeveniment primer7. Per
ltim, i a ms de tot aix, tamb shauria de tenir present que ls
adverbial de , com el de langls whence, no noms pot anar referit al
lloc o al punt de partida, i que el dubte que expressa sobre la
circumstancialitat de lacci a qu va referida s lleugerament ms
ampli. pot alludir tamb, a ms del lloc, a la manera en qu, des dun
punt de partida, sinici-aria i es realitzaria el desplaament fins a
assolir la nova fita, aix s, el que vindrem a traduir per com?, per
quins mitjans?8. Aix com tamb pot alludir als motius que haurien
provocat el moviment inicial i, de resultes, lesdeveniment final:
per qu?, a causa de qu?, per quina ra?9.
Que linicial Don apareixes, Scrates? pugui tenir a veure tant
amb linters concret per estar informat del lloc on ha passat el
temps Scrates just abans darribar, com amb la necessitat de
resoldre una incgnita ms general sobre la circumstancialitat que ha
donat inici, ha provocat i ha fet possible una genuna aparici
davant de linterlocutor ara i aqu i desprs de la seva absncia,
shauria de considerar en conjunt amb la dimensi expressiva que
comporten bona part dels usos de . A part dels significats als que
tot just ens referem, connota en una gran majoria de casos que el
dubte sobre lorigen, la manera o els motius del donar-se dalg o
dalguna
els casos en qu, encara que la frmula no aparegui de manera
completa, sense pregun-tar amb per la identitat del desconegut, s
interposat a un estranger en aquestes circumstncies. Sense anar ms
lluny, i per citar-ne noms algunes, aix es dona a Homer, Odissea
III 70; squil, Cofores, 656; Eurpides, Cclops, 273 o Aristfanes,
Aus, 404.
7. En la pgina anterior, donvem com a possibles traduccions de ,
aparixer, sortir a la llum o sorgir en tant que considerem que
conservarien aquesta idea de naixement. De les traduccions de la
qesti inicial que abans citvem (v. nota 3), estan en la mateixa
lnia les que opten pel castell aparecer, langls to appear, els
italians sbuchare i spuntare o lalemany erscheinen, seguides de les
que opten per sortir en catal i francs, salir o show up en angls.
Que no recullin aquesta idea de naixe-ment, sin simplement
lassoliment duna nova fita desprs dun desplaament, tindrem les que
opten pel francs venir, langls to come o lalemany kommen.
8. Pel que fa als mitjans en qu es conduir o es produir un
determinat assoliment: Fedre 269d3, Hpias Major 286c8, Grgias
471d9, Crtil 435b9, Lisis 211c3, Convit 172c4, Timeu 26e5 o Eutidem
273e1.
9. En allusi als motius de pensar quelcom, vegeu Lisis 208b4,
Menexen 235d1 i Hpias Major 285e.
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
137
cosa, respongui a un cert grau de sorpresa, destranyesa o
dalerta o, fins i tot dincredulitat i de contrarietat davant la
manifestaci de lesdeveni-ment que sigui, tamb el de la compareixena
dalg, especialment si s un estranger. Ls de s habitual en la seva
versi ms exclamativa davant quelcom que quan sobrev sobserva,
almenys, com a inesperat, im-propi, excepcional o extraordinari, si
no com a impossible o paranormal. En aquestes ocasions el qui
observa tal fenomen no noms manifesta un simple desconeixement i el
consegent desig de saber sobre el lloc, els camins o els motius.
Tamb manifesta la dificultat dexplicar-se, de creures o
dimagi-nar-se un determinat esdeveniment: don rediantre?!, com s
possible?!, a sant de qu?!, bo i convertint-se en una expressi a la
que ms enll de la perplexitat inicial tamb poden acompanyar la
desconfiana, les reser-ves i la vigilncia, fins i tot la negaci ms
rotunda de la seva possibilitat10. No sempre les expressions que
emprem per traduir en els usos daquest per interrogar-se davant la
compareixena dalg desconegut recu-llen aquesta manifestaci de
desconfiana, alerta, sospita o temor. Tanmateix convindria que,
malgrat la solemnitat amb qu sovint ens sembla que es pronuncien
les paraules que donen rebuda als nouvinguts, atengussim per un
moment a les circumstncies amb qu sovint es donen les arribades de
lestranger, en lpica i la tragdia, i fins i tot en la comdia. Si hi
atengussim per un moment, ens nadonarem que, malgrat la voluntat
dhospitalitat, hi ha generalment motius de sobres per estar xocat i
amatent a la nova aparici, car sovint aquestes es donen envoltades
de misteris, de fantasies, de perills, de desgrcies o fins i tot de
crims11.
10. En referncia als usos expressius de vegeu qu diuen Henry G.
Liddell & Ro-bert Scott, R. Greek Enlish Lexicon, with a
revised supplement, Clarendon Press: Ox-ford, 1996 [1843], 1427: to
express surprise or negation (...) How can it be? Impossible!
Nonsense! ; i Anatole Bailly, Dictionnaire Grec-Franais, 26a edici,
Paris: Hachette, 1963 [1894], 1579: Particulirement pour marquer
quune chose est impossible: do cela viendrait-il? Comment cela
arriverait-il? Comment cela serait-il possible? En aquest sentit,
Don (carai) surts tu, ara?! o On rediantre thas ficat tot aquest
temps?! o Qu fas per aqu?! podrien venir a expressar amb ms
fidelitat i segons els grau dadmiraci, el significat de lelocuci
inicial. Arribats a aqu, val la pena de recordar la traducci de
Robin, op. cit.: Do diantre te voil-t-il venu, Socrate?.
11. Aquest s el cas de bona part sin de totes les ocurrncies
citades en la nota 6. Com a bot de mostra, valgui lentrada dOdisseu
a la cort dAlcnous, i en especial, la seva aparici als peus dAret,
esvant-se de cop i volta la densa boira amb la que lhauria assistit
la deessa Atena i que fascinar a tots els presents (Odissea VII
140), valgui tamb el sobresalt de Circe davant del fet que Odisseu
no sucumbeixi al seu ver ni als seus encanteris, grcies als remeis
i astcies amb els que lheroi ha estat provet per Hermes (Odissea X
302) o valgui lensurt del porquerol Eumeu davant la impressi que
els gossos hagin de devorar el misteris estranger (Odissea XIV
190). Valgui tamb la recepci de Cresos a Adrastos, que demanar
hospitalitat al rei de Ldia desprs dhaver matat al seu propi germ
(Herdot I 35), valgui el trastorn de Cresa en el retrobament amb el
seu fill I, anteriorment abandonat (Eurpides, I 255), valgui pel
perill en qu Odisseu
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
138
s clar, per, que perqu aquest fos, en algun sentit, el cas de
locurrncia de al bell inici del Protgoras shauria de donar, per a
linterlocutor, quelcom destrany, dexcepcional, dextraordinari o
danmal en la simple aparici socrtica o, almenys, en les
circumstncies en qu avui es dona, que justifiqus suficientment tal
reacci. Ms endavant ja analitzarem quines po-drien ser aquestes
circumstncies que arribarien a fer de laparici socrtica alguna cosa
ben estranya davant la qual poder-se, almenys, sorprendre. Per el
fet s que ms enll daquestes circumstncies que es deixen
in-terpretar de lescena i lacci del Protgoras en el seu conjunt, la
mateixa lletra platnica ja insinua, sense explicar-ne els motius,
el carcter estrany de laparici a travs de les paraules que empra
linterlocutor per formular la qesti inicial. I s que dacord amb
aquestes, i tal i com apuntvem abans, lacci que les precedeix i les
provoca en forma de pregunta, no s lacci de Scrates, com es dona en
altres dilegs, simplement arribant o venint dun altre lloc, passant
per aqu o dirigint-se cap a una altra banda. Dacord amb aquestes,
lacci que linterlocutor contempla s ms aviat la prpia dun fantasma,
s la de Scrates , aix s, apareixent, esdevenint-se, sortint a la
llum, revelant-se, desocultant-se, fent-se visible, passant de no
ser-hi a ser-hi, com si dun espectre es tracts, de manera un tant
misteriosa o fantstica12.
intueix que es posa quan rep al fill dAquilles (Sfocles,
Filoctetes 55-70) o valgui per les sospites i alertes que aixequen
entre el cor de les aus Pisteter i Evlpides quan aconse-gueixen
arribar a la ciutat celest (Aristfanes, Aus 404 i ss).
12. Inicialment, havem optat per traduir , , per Don surts,
Scrates?. Vrem considerar que en catal era la frmula colloquial que
ms sajustava al significat de lexpressi ordinria. I al mateix temps
criem que tamb res-pectava, almenys en part, el significat del verb
que com diem remarca una certa idea de naixement. Si finalment vam
optar per aparixer fou amb una doble intenci. En primer lloc, amb
lnim de poder fer valer aquesta mateixa traducci en la resta
daparicions de , que noms en aquesta curta escena inicial arriben a
cinc (309a1, 309a3, 309b2, 309c9 i 309c10). I en segon, amb lnim de
poder respectar tant com fos possible la connotaci fantstica a qu
remet el verb (vegeu les traduccions que citvem en les notes 3 i
7). En aquest sentit, Strauss, op. cit., IV, 4 diu que ls de ens
invita a imaginar-nos a Scrates som si hagus sortit de sota terra,
i afegeix que, certament, aix s, car ve de casa de Cllias que es
representa com lHades. Sense arribar a aquest extrem, Serrano &
Daz de Cerio, op. cit., 8 anota, en la mateixa lnia dinterpretaci
general que apuntvem nosaltres, que s per la presncia de que
sintensifica lexpressi de sorpresa. I s que si atenem a les
expressions similars que tenim en Plat, i que es donen fruit duna
coincidncia inesperada com aquesta, en absncia de no denoten una
sorpresa tal. Per exemple, a lI, Scrates obre el dileg adreant-se
al rpsode, a qui dona la benvinguda i pregunta don s que acaba de
tornar ( . ; 530a1); al Fedre, en qu s Scrates qui interromp la
marxa de Fedre preguntant-li tamb cap a on va i don ve ( , 227a1);
o al Lisis, on Scrates narra que Hipotales latur i li pregunt cap a
on es dirigia i don venia ( , , ; 203a5-b1), les expressions donen
un carcter menys extraordinari, excep-
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
139
Deixant de banda tot aix, els termes en qu es presenta la qesti
inau-gural, en el cas dhaver estat atesos, han estat considerats
majoritriament en el registre ms ordinari i quotidi, i acomplint, a
tot estirar, junt amb lesce-na inicial en el seu conjunt, una funci
destricta estructuraci compositiva sense implicacions temtiques
significatives13. La lectura corrent simagina linterlocutor
expressant planerament la sorpresa que es desprendria de to-par amb
Scrates per casualitat i dimprevist, i situa lencontre en el
registre duna coincidncia que com totes les que Scrates t en les
altres obertures dels dilegs amb qualsevol dels seus conciutadans
noms servir per intro-duir dramticament el relat de la conversa amb
Protgoras. Des daquest prejudici, [] sinterpreta com una expressi
habitual de salutaci que connota, sense ms matisos extraordinaris,
la sorpresa de tro-bar-se alg quan no era desperar i especialment
desprs de molt de temps14. Seguint aquesta via, per, la de la
simple sorpresa, hi ha algunes implicacions dramtiques bsiques
dutilitat interpretativa que no podem estalviar-nos dexplicitar. De
la pregunta Don apareixes, Scrates? se significa que molt
probablement estem davant dun encontre que no havia estat prviament
concertat, aix s, que la trobada entre Scrates i aquest conegut no
s el resultat dun comproms previ entre els dos interlocutors per
reunir-se. Aix s important de cara a la interpretaci de lescena
principal de dileg, ja que fins en dues ocasions en el transcurs de
la conversa amb Protgoras, Scrates argir, per fer notar el risc a
qu abandoni la reuni, que tindria un altre comproms al qual hauria
dacudir (335c5-6, 362a2). Sigui o no veritat que Scrates tingus
daltres emplaaments, el que sembla clar s que si eren els
cional o fins i tot estrany a lencontre. Sobre la trobada
inicial del Fedre, vegeu Jonathan Lavilla, op. cit., 34-37. Sobre
la del Lisis, Bosch-Veciana, op. cit., 256.
13. Serrano & Daz de Cerio, op. cit., LXIII-LXVII i Reale,
op. cit., 167 entenen que lescena noms funciona com a base dramtica
per introduir la narraci. Alfred Edward Taylor, Plato: The man and
his work, 6a edici, London: Methuen, 1949 [1926], 238 creu que
bsicament serveix per situar cronolgicament el drama en relaci a
ledat dAl-cibades. En general se sost que aquestes escenes no tenen
cap tipus de rellevncia filo-sfica com posa de manifest pel que fa
al Protgoras, entre daltres, Bodin & Croiset, op. cit., 7.
14. Si lexpressi s o no ds freqent, es fa difcil de dir, ja que
les niques ocurrncies en aquests termes sn la del Protgoras i una
als Memorablia. Alguns, arrel de locurrn-cia de Xenofont (II, 8, 1:
, , , , ;), han volgut interpretar la del Protgoras com la
sor-presa que es desperta quan alg es fa present desprs duna llarga
absncia. Nicholas Denyer, Plato. Protagoras, Cambridge: Cambridge
University Press, 2008, 65 aix ho fa, i per aquest motiu tradueix
lexpressi per Where have you been all this time?. No es pot
descartar que la sorpresa per la presncia dalg es pugui donar a ra
duna certa absncia temporal, per si aquesta sha despecificar en
locurrncia de Xenofont, voldria dir que [] , per si sol, malgrat
poder-ho significar, no ho implica. Com indiquen Serrano & Daz
de Cerio, op. cit., 8 la sorpresa pot anar referida al lloc o a les
ocupacions de qui compareix.
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
140
que ara presenciem, que sembla que no, no haurien estat mtuament
acor-dats. En aquest sentit, de la pregunta inicial, tamb se
significa que almenys pel que fa a linterlocutor i als qui
lacompanyen de qui posteriorment sa-brem que, com a mnim resten
aturats (310a3) la trobada no ha estat inten-cionada, cercada o
provocada, i per tant, tampoc no ha estat forada. A ell, o per ser
ms precisos, a ells, la presncia socrtica els ha vingut donada de
cop i volta, sense que hagin hagut de fer res per fer-la possible,
per tamb sense que hagin pogut fer absolutament res per evitar-la.
En tot cas, ha estat Scrates qui els ha aparegut i ells qui lhan
interpellat15. Per la qual cosa, el que tamb se significa s que,
mentre podem prcticament assegurar que la coincidncia no havia
estat, no noms arranjada, si no ni tan sols propiciada per lacci
del desconegut personatge i la seva companyia, aturats com eren, no
podrem dir el mateix de Scrates que s que es troba en moviment. Pel
que fa a Scrates no queda clar si la coincidncia s fortuta o
intencionada. Tant pot ser que Scrates simplement transits o passs
per on sigui que es troben aquests i sortint don sigui que surt,
com que sortint daqu mateix hagi decidit dirigir-se on precisament
es troben aquests.
Ms enll de la significaci que lexpressi Don apareixes, Scrates?
tingui per la circumstancialitat immediata de la coincidncia,
creiem que cal prendre les possibilitats de significaci de la qesti
inicial, dacord amb els termes en qu es dona, en un sentit dramtic,
escnic i simblic ms ampli i sense desestimar-ne tota la implicaci
temtica possible. La hiptesi que ens proposem examinar s doble. Per
una banda que ladmiraci i el dub-te expressats amb aquesta pregunta
no es restringeixen a indicar lagradable sorpresa de coincidir
dimprevist amb un conegut desprs dun temps i la curiositat per
saber a qu es dedica darrerament. I per una altra que lnica funci
de la interlocuci que inicia la qesti no s nicament la de poder
donar pas al relat o la discussi de temes de major inters. La
hiptesi que ens proposem examinar s que amb Don apareixes, Scrates?
sindiqui la possibilitat destranyar-se i quedar seriosament
desconcertat, aix com de
15. Per una banda, lescena del Protgoras, de les escenes que
citvem en un inici que obrien els dilegs amb una coincidncia, es
deixaria distingir de les del Menexen i el Fedre, aix com de les de
lAlcibades II, de lI i de lHpias Major, totes elles, coincidncies
on la conversa sobre fruit de la intervenci socrtica. Per contra,
tenim lEutifr, el Teages i el Sofista que s que obren, com aqu, amb
la interlocuci del parell de Scrates en la conversa. Per una altra
banda, tenim que en el Menexen, el Fedre i lAlcibades II els seus
interlocutors es troben en moviment, malgrat en el darrer s Scrates
qui cerca la trobada i en el Fedre i el Menexen semblaria que
topen. Altre cop, per, lescena narrada del Lisis sembla que s la
que ms saproxima a la del Protgoras si interpretem que en aquest
darrer Scrates no t per dest el lloc de la trobada, cosa que no
sabem. De ser el cas, sas-semblaria ms a lEutifr. Mentre la trobada
del Lisis tamb sobre a linters per lorigen de Scrates, en la de
lEutifr es manifesta tanta o ms estranyesa que en el Protgoras
(2a1: , , ).
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
141
sospitar i posar-se en alerta, davant laparici socrtica, i que
tal cosa, ja cons-titueix en part el problema fonamental del dileg
en el marc duna presenta-ci pblica de la filosofia. Intentarem
demostrar que Plat, fent exclamar i preguntar-se a linterlocutor
don s que Scrates apareix, vindria a insinuar que s la simple
presentaci socrtica a linici del Protgoras la que no resulta del
tot normal o habitual, sin inslita i excepcional. Intentarem
demostrar que el problema amb el que obre el Protgoras s que la
compareixena so-crtica no es dona en les circumstncies en qu
habitualment es dona si s que acostuma a donar-se. Aix s, que el
lloc, el moment i la gent davant la qual Scrates apareix a
lobertura del dileg, fan de la seva aparici un fet veritablement
estrany i anmal i que aquest fet i la necessitat daclarir-ne els
motius s el que provoca la qesti amb qu es dona entrada al dileg.
Una qesti, un requeriment, que el curs del dileg haur de venir a
satisfer amb una explicaci, una justificaci, amb una presentaci
dirigida a aquesta colla datenesos que en doni ra, i en conseqncia
normalitzi la presncia socrtica a la ciutat.
3. La ubicaci concreta on es produiria la trobada inicial del
Protgo-ras entre linterlocutor i Scrates no queda explicitada
enlloc. Si atenem a lacci dramtica que comporta la pregunta de
linterlocutor i que descriv-em en comenar Scrates desplaant-se fins
a arribar a aparixer a la vista dalg, juntament amb el que sabem
que succeir al final del dileg aix s que Scrates abandonar la casa
de Cllias (362a3: ), sembla que lencontre podria produir-se en mig
de la via pblica. Fora daix, tot el que sabem s que en lespai on es
troben hi hauria la possibilitat, relativament escassa, dasseures
(310a3: , ). Potser sigui a les immediacions duna palestra o al
prtic duna casa o dun temple16. Per no ho sabem del cert. El dileg
no ofereix ni ms detalls sobre lespai ni tampoc ens dona la
localitzaci concreta de la trobada. A tot estirar ens proveeix amb
informaci indirecta que ens pot ajudar a ubicar la zona de
lencontre en termes relatius.
Part daquesta informaci ve del fet que linterlocutor suposi, tot
seguit, que Scrates vingui de rondar Alcibades (309a1-2: ;). Sigui
cert o no que S-crates vingui de rondar-lo, la simple suposici de
linterlocutor que aix sigui
16 Aix sespecula a Sauppe, op. cit., 8 i Reale, op. cit., 167.
Entre els que simplement con-sideren que es dona en un lloc pblic,
vegeu dA. E. Taylor, op. cit., 23; Coby, op. cit., 20 i Beresford,
ob. cit, n. 1. Per altra banda, Larry Goldberg, A commentary on
Platos Protagoras, New York: P. Lang, 1983, 335 raona que, donada
la possibilitat dasseures, la trobada shauria de donar entre murs,
si no de portes endins.
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
142
indicaria que el lloc de trobada, o el de les seves
immediacions, s territori habitual dAlcibades. Territori habitual
dAlcibades ha de ser o b el del seu domicili, o b el dels seus
passatemps o dedicacions habituals, essent el pri-mer ms exclusiu
daquest jove en particular que el segon. Pel que fa a aix, sabem
que Alcibades s del dem dEscambnide17. No obstant, si seguim la
conversa, Scrates, sota la pregunta de si ara ve destar amb ell, de
casa seva (309b2: ;), no acabar de deixar del tot clar, malgrat
afirmar-ho, que vingui de fer-ho exclusivament en aquestes
circumstncies (309b6: )18, perqu seguidament far suposar que ve dun
lloc, on certament el jove hi era present per on no ha estat lnic
(309b7-8: , , ). Scrates far suposar que, essent-hi present el fill
de Clnias, don ve s de reunir-se amb Protgoras dAbdera (309c11-d2,
309d5-310a1). Ms endavant, en la narraci dels fets, sabrem que
aquesta reuni ha tingut lloc a casa de Cllias, el fill dHipnic, on
sallotja el sofista (311a2: ). Per a Cl-lias, o ms aviat al seu
pare, fent honor a la seva basta fortuna, se li coneixen a Atenes
vries cases, una a Alopece, una a Melite i una al Pireu19. Lnica de
totes elles que seria prou a prop dEscambnide, el dem dAlcibades,
per fer alhora possible que linterlocutor suposi que Scrates ve de
rondar el jove per casa seva, i creble el que respon Scrates, que
no, que realment don ve s de casa de Cllias, s la casa del dem de
Melite20. Si aix s aix, la trobada
17. Cf. Debra Nails, The people of Plato. A prosopography of
Plato and other socratics, India-napolis: Hackett, 2002, 10. Per la
seva banda, Manuwald, op. cit., 67-68 sost que la trobada es
donaria a prop dEscambnide si s que linterlocutor ve a suposar que
Scra-tes ve de rondar Alcibades.
18. Notem que tant com podrien voler dir de casa seva.
19. La fortuna dHipnic de Melite com la ms gran de tota Grcia
ens ha arribat testimoni-ada per Andcides, Discursos I, 130;
Iscrates, Discursos XVI (Pel tronc de cavalls), 31 i Nepot, Vides
VII, 2A. Pel que fa a les seves possessions, les cases del Pireu i
de Melite vindrien a quedar testimoniades en el primer cas per
Xenofont, Convit I, 2 i per laltra, a lScholia Vetera ad
Aristophanis Ranas 501 i a Hores fr. 583. Nails, op. cit., 70
suposa que els dHipnic tamb disposarien duna hisenda al dem don
serien originaris, i on hi disposarien de generoses extensions de
terra per al cultiu. Cf. Serrano & Daz de Cerio, op. cit., 227
que noms contemplen aquelles que vindrien a quedar testimoniades
per les fonts. Aquests tamb consideren que labsncia dindicacions
precises sobre el lloc de la cellebraci podria fer mostres de la
manca dinters de Plat sobre la qesti. Cer-tament, aix pot ser aix,
per tamb podria ser que la falta dindicacions precises es degui al
fet que Plat no trobs oport de fer-ho explcitit perqu considers que
el seu pblic sabs per referncies indirectes que a nosaltres sens
escaparien, quina seria lubicaci de la reuni de sofistes.
20. Les cases dAlopece i del Pireu no noms no les farien
compatibles sin que obririen altres incompatibilitats
interpretatives. Nails, op. cit., 70 pressuposa que la casa on
se
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
143
inicial del dileg, aquella que produeix una certa estranyesa en
linterlocutor sobre la circumstancialitat de la presncia de
Scrates, es produiria, no massa lluny de Melite i dEscambnide, a
mig cam don shauria donat la reuni amb Protgoras i don es troba la
casa dAlcibades; aix seria, dins del recinte emmurallat, dins dels
lmits de l (309c4), al nord-oest de lAcrpolis, i ms encara, a les
proximitats de l, que es trobava situada junt amb el tur de Colonos
en la confluncia dels dems de Melite i Escambnide21 (Fig. 1).
celebra la reuni de sofistes s la residncia familiar dAlopece.
Cal recordar que Alopece queda al , aproximadament a uns dos
quilmetres al sud-est de lAcrpolis, fora del recinte emmurallat.
Ignorem els costums de lpoca com per poder dir amb certesa si seria
el lloc pertinent per a convidar-hi i celebrar una reuni amb
illustres sofistes, sofisticats ciutadans i estrangers vinguts
darreu. Tanmateix, a nosaltres no ens sembla que logsticament sigui
el ms operatiu. Per a ms, s que, si entenem, com diem, que laparici
inicial socrtica causa certa sorpresa a linterlocutor, es fa difcil
de pensar que lencontre es produeixi a Alopece, que s tamb el dem
de Scrates, i que sigui all on shagi cellebrat tamb la reuni amb
Protgoras de la que ara surt el protagonista platnic. I s que no hi
hauria de qu estranyar-se ni tindria massa sentit preguntar-se don
els apareix Scrates si lencontre es produs en qualsevol moment i en
qualsevol lloc dAlopece, essent aquest el seu dem i on
presumiblement tindria el seu lloc de residncia. Pel que fa a
laltra opci, cal considerar que de casa de Scrates al Pireu hi
hauria un bon tros. I cal recordar que en la narraci, pel que fa al
cam que Scrates emprendr per anar a casa de Cllias no hi ha cap
referncia a que aquest sigui considerablement llarg, ms aviat, es
dona la impressi que ell i Hipcrates hi puguin arribar de seguida
(cf. 311a2-6 i 311c3). Precisament, Manuwald, op. cit., XXII, 78
pren el fet que no hi hagi indicacions sobre un cam llarg en
direcci a casa de Cllias per tenir pel ms probable que la reuni se
celebri a la casa de Melite. Malgrat aix, reconeix que la no
referncia a un cam llarg no s motiu suficient, car labsncia es
podria deure simplement a una voluntat platnica de no detallar
realsticament i amb exhaustivitat lescenari. Cf. Andrea Capra, : Il
Protagora di Platone tra eristica e commedia, Mil: LED, 2001, 32 i
Heda Segvic, Homer in Platos Pro-tagoras, a Classical Philology,
101, 2006/3, 257, que basant-se en el testimoniatge de Xenofont,
sostenen que la reuni shauria celebrat a baix al Pireu. Un descens
al Pireu donaria ms fora a lanalogia homrica a qu recorre Scrates
en la descripci del seu endinsar-se a casa de Cllias (314e4-316a5)
i segons la qual faria figura del Nekya, la baixada dOdisseu a
lHades del llibre XI de lOdissea.
21. Aquesta s lopini expressada en Johannes S. Kroschel,
Platonis Protagoras, segona edi-ci, Leipzig, 1882 [1865], 39:
Athenis in occidentali parte urbis (...), Socrates Calliae domo
modo relicta ex Melite pago (...) redit. (...) in eam urbis
regionem adduxerit, sed ex via, qua Socrates incedit, suspicatur in
pago Scambonidis, qui Melitae erat finitimus, eum fuisse et
Alcibiadem ibi habitantem (...) convenisse.
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
144
Fig. 1. Friedrich A. Brockhaus, Brockhaus Conversations-Lexikon:
Athen-Bisenz, 2, Leipzig, 1901.
Mentre lescena del Protgoras silencia la ubicaci de lencontre
inicial, tampoc no ens diu res en concret de qui sigui la companyia
que ha sortit a aturar Scrates demanant-li don s que apareix.
Linterlocutor roman in-nombrat. Scrates no evoca en cap moment el
seu nom. I Plat no fa cap referncia explcita que ens permeti
identificar amb exactitud a qui s que se li fa present22. En les
edicions del text grec, que no en el text grec origi-nal, aquest
ens ve referit com a , aix s, company, i no pas amic23. Tanmateix,
lnica evocaci directa i singular al personatge innom-brat que es
dona en el text s en els termes , aix s, oh feli,
22. Els personatges innombrats, encara que no sn molt habituals
en el rol dinterlocutor principal, els trobem en altres dilegs, com
s el cas del Minos i lHiparc. En els dilegs narrats per Scrates
tamb tenim o, almenys, ens hem dimaginar tot sovint una audi-ncia
desconeguda, com s el cas del Crmides, La repblica, el Lisis o els
Rivals, aix s, amb el Protgoras, en tots els dilegs narrats per
Scrates excepte en lEutidem on sabem que el destinatari de la
narraci s Crit. Goldberg, op. cit., 336 sost que la indefinici en
relaci al lloc i a laudincia sn cosa estranya en lobra platnica i
Reale, op. cit., 167, n.1, afirma que lanonimat del personatge
indica que no li hem de prestar cap atenci, que t lnica funci de
donar entrada dramtica al dileg narrat que s all veritable-ment
important. Contrriament al que suggereix Reale, li prestarem una
mica datenci no fos cas que s que ho fos dimportant i sens hagus
passat per alt el perqu.
23. Encara que ens referim a ell, tal com ens ve editat, aix s ,
que podem traduir per company o camarada, Scrates no shi refereix
mai en aquests termes en el trans-curs del dileg. Aquesta
designaci, aplicada a linterlocutor de lescena inicial (s al jove
Hipcrates, 313b1 i 313c7), no forma part de la lletra platnica del
Protgoras (vegeu Segvic, op. cit., 251 i Lampert, op. cit., 21).
Sense fer-ne massa cas, Strauss, op. cit., IV, 5 considera que s un
camarada, un company de Scrates, com ho ser linterlocutor
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
145
oh benaurat24 (309c10). Malgrat algunes traduccions a ls tamb
hagin tradut levocaci per quelcom equivalent a oh bon amic25, cal
fer notar que lexpressi mateixa tampoc no faria suposar
necessriament que als dos els lligui una relaci amistosa, ben el
contrari26. Que mantinguin una relaci damistat tampoc no es
deixaria interpretar del tipus de tracte que entre ell i Scrates
mantenen en lacci inicial del dileg. s cert que linterlocutor no
pot ser un complet desconegut per a Scrates ni a la inversa. A
jutjar per lespontanetat i confiana amb qu linterlocutor shi adrea
i amb qu satreveix a interessar-se i comentar qestions personals,
per a jutjar tamb per com el mateix Scrates el contesta i es
dirigeix a ell, denotant un cert co-neixement dels gustos i les
dedicacions del company, Scrates i linterlocutor sn coneguts. Per
no gaire ms. La complicitat i la simpatia entre ambds no sembla
anar massa ms enll daqu. En els mateixos passatges on demos-tren
conixer-se, el sarcasme un tant obsc amb qu dirigir linterlocutor
els seus comentaris sobre la relaci de Scrates amb Alcibades
(309a1-b4)27, o la consegent eixutesa i ironia amb qu lhaur de
corregir Scrates, tractant de no revelar dimmediat, o fins i tot,
docultar alguna informaci (309a5-b2)28, denoten que la cosa no s
delicadament amistosa i que si malgrat es
dApollodor al Convit. Per altra banda, tenim que, amb no massa
excepcions ms que la de Jowett, op. cit. i la Arieti & Barrus,
op. cit. que utilitzen companion, un bon grapat de traduccions de
ledici del dileg tradueixen per amic encara que no vingui a
significar exactament aix (vegeu entre daltres Crexell, op. cit.;
Miralles et al., op. cit.; Garca Gual, op. cit.; Velarde, op. cit.;
Serrano & Daz de Cerio, op. cit.; Capra, Platone. Protagora,
op. cit.; Bodin & Croiset, op. cit.; Lamb, op. cit.; C. C. W.
Taylor, op. cit.; Beresford, op. cit.; Manuwald, op. cit.;
Schleiermacher, op. cit.; Reale, op. cit.; Ildefonse, op. cit.;).
Tamb sel considera aix, com un amic, en els comentaris de Jordi
Sales, Llei i Cultura (un exemple daportica poltica), a I. Rovir i
J. Monserrat (eds.), Colloquis de Vic II: La llei, Santa Eullia:
Barcelonesa dEdicions, 1998, 146; i dA. E. Taylor, op. cit., 236; i
en les edicions crtiques de James Adam & Adele M. Adam,
Platonis Protagoras, Cambridge: Cambridge University Press, 1893, 9
i Denyer, op. cit., 65.
24. Cf. Capra, op. cit., benedettuomo; Miralles et al., op.
cit., feli; Arieti & Barrus, op. cit., blessedly happy one.
25. Vegeu les traduccions de Garca Gual, op. cit.; Serrano &
Daz de Cerio, op. cit.; Velarde, op. cit.; Ildefonse, op. cit.;
Schleiermacher, op. cit.
26. En Serrano & Daz de Cerio, op. cit., LIII i 122 i
Denyer, op. cit., 67 sinterpreta que en el tracte entre ambds hi ha
una condescendncia mtua desconsiderada, que en el cas de Scrates
vindria manifestada, especialment, per ls de . En contra del fet
que pugui expressar una certa desconsideraci, Lampert, op. cit., 21
sost que el tracte sota la frmula es donaria noms a les persones de
classe alta. En aquest sentit pot anar la traducci de Lamb, op.
cit., my good sir.
27. ; , , , , .
28. ; , ;
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
146
coneixen, amb prou feines es respecten29. Que linterlocutor
sigui un amic daquells que es poden comptar dins el cercle ms
proper a Scrates, si ens ho permet dinterpretar la banal impressi
que aquest t de la concurrncia socr-tica amb els joves, tampoc ens
ho permet el fet que no el tingui per un savi30.
A part daix, cal tenir present que qui es dirigeix a Scrates no
s exac-tament el mateix davant de qui Scrates apareix. Si b
linterlocutor de S-crates s un de sol, Scrates fa presncia i parlar
per i davant daltra gent. Fixem-nos que linterlocutor empra els
pronoms de la primera persona del plural per referir-se a la
companyia de Scrates (310a2: , 310a5: ) i Scrates, referint-se als
destinataris de la narraci que s a punt de lliurar, demana que
lescoltin, emprant la forma de la segona persona del plural (310a4
i 310a6: ). Linterlocutor de Scrates s, doncs, un que parla per alg
ms que ell, un que destaca entre molts. Daquests, per, no en sabem
absolutament res. Ni Scrates ni linterlocutor es dirigeixen ni
parlen prcticament de la resta dels presents. I ells en cap cas
baden boca. No sabem quants sn ni qu s el que els fa estar junts.
Noms sabem que un dells s o un nen o un esclau ( , 310a3)31, de la
resta, res de res. Pel que el ms probable s que si Scrates es
presenta davant duns coneguts, si Scrates apareix davant de gent
que no li s del tot estranya, aquesta gent no siguin ms que alg
qualsevol. El que sembla bastant clar s que Scra-tes no est
tractant amb alg interessat en la filosofia32, sin amb homes de
ciutat, amb conciutadans corrents. Pel que fa tot lefecte que a
lobertura del Protgoras Scrates fa laparici a la vista duna colla
de ciutadans qualsevol que podria fer mostra del com del poble
dAtenes33.
29. Sn daquesta opini Denyer, op. cit., 65; Goldberg, op. cit.,
336 i Coby, op. cit., 19, que creuen que si s un amic, no s un amic
proper, s ms aviat un conegut. En la tra-ducci de Sauppe, op. cit.
ens ve referit com una coneixena, acquaintance.
30. Cf. Strauss, op. cit., IV, 10 i 18; Goldberg, op. cit., 75;
Coby, op. cit., 20; Segvic, op. cit., 253; Lampert, op. cit.,
25.
31. Per a una discussi sobre si es tracta dun esclau o dun nen
vegeu Serrano & Daz de Cerio, op. cit., 213.
32. Lampert, op. cit., 25 conv amb Strauss, op. cit., IV, 10
que, a banda de no considerar a Scrates un savi, linterlocutor no
sap de coses intellectuals, la qual cosa vindria indi-cada en el
fet de no saber que Protgoras dAbdera s a la ciutat (309d3: ; ;).
Aix, junt amb el que tamb citvem abans, que creu que el company no
t a Scrates per un savi, ens fa considerar que Strauss realment
cregui que aquest interlocutor no s un amic, a jutjar pel que diu
en algun altre lloc: the possibility that all philosophers form a
class by themselves or that what unites all genuine philosophers is
more important than what unites a given philosopher with a
particular group of non-philosophers (Leo Strauss, Persecution and
the Art of Writing, Chicago: University of Chicago Press, 1988
[1952], 22-23).
33. Tant Goldberg, op. cit., 336; Coby, op. cit., 20; Bueno, op.
cit., 46 com Ebert, op. cit.,, 16, coincideixen en que aquest grup
datenesos representen hoi polloi o, en tot cas, una visi popular,
vulgar o mundana. Goldberg, op. cit., 339 s qui millor ho
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
147
Mentre lescena inicial del dileg roman gaireb muda en relaci al
lloc de la trobada i als personatges amb qu topa Scrates de bona
entrada, pel que fa al moment en qu aquesta trobada es produiria,
lescena s fora ms explcita ja de bon comenament. En la primera
intervenci de linterlo-cutor, just a continuaci de preguntar a
Scrates don apareix, i de supo-sar, s clar, que ve de rondar
lesplendor juvenil dAlcibades, aquest afegeix: Tanmateix, en veurel
laltre dia em fu laparena dun home bell encara, per un home
certament, Scrates, dit entre nosaltres, amb la barba ja despuntant
(309a2-3). El despuntar de la barba ( ) denota que Alcibades ja no
s un jovenet a qui as-setjar, denota que tot just ha perdut
lesplendor que s propi del moment que anticipa ledat adulta. El
despuntar de la barba marca que Alcibades sha fet un home ( )34.
Que Alcibades tot just hagi superat la joventut, obliga a situar
lescena, almenys, abans de la Batalla de Potidea (432 a. C.), en la
que el fill de Clnias particip, i en la qual necessria-ment hauria
dhaver assolit ledat adulta. Aquest fet, el de la joventut tot just
superada dAlcibades, junt amb daltres que composen lescena del
dileg, tals com que Pricles i els seus fills sn encara vius
(319e3-320a4, 329a) aix s, abans de la pesta del 429, que Agat s un
nano (315e2), que Protgoras ja ha estat abans a Atenes (310a5), que
no hi ha cap referncia a la guerra i que ciutadans de la Lliga del
Pelopons, com ara Hpias dElis, poden ser presents en la reuni,
permeten de situar la data del Protgoras
expressa: This unspecified auditor, or this unspecified
auditors, then are highly suitable as a representative Athenian
audience (...) this audience tipifies the demos. Cal retenir
aquesta colla de qualsevols com aquells a qui Scrates narrar el que
hagi fet avui, i molt especialment, quan Scrates cre un
interlocutor imaginari davant de qui, ell i el seu parell en la
conversa, ja sigui Hipcrates (311c-312a, 312d) o Protgoras
(330c-331b, 353a-353c), hagin de defensar o rebatre conjuntament
algun argument davant dalg (311c-312a, 312d, 353a-353c) o dun grup
de gent (353a-353c) que els pregunta. La presncia reiterada
daquesta figura en la discussi narrada fa indicar que Scrates
pre-senta el contingut de les discussions per satisfer o defensar
quelcom davant seu, daquest grup inicial. Denyer, op. cit., 65,
insinua que aquest personatge imaginari del dileg s el qui els
representar en la narraci socrtica.
34. Laparici de la barba es pren com a indicatiu de trnsit de la
joventut a la maduresa, i en conseqncia, de la prdua de la bellesa
fsica. El que se suggereix s que a Alcibades se li hauria passat el
moment dsser ats com a . Cf. Ildefonse op. cit., 145-146; Serrano
& Daz de Cerio op. cit., 121; Denyer op. cit., 65-66. En aquest
cas, laparici de la barba funciona com un indicador que la
dAlcibades ha caducat. , s emprat metafricament per designar la
juventut, i per extensi, la bellesa as-sociada a ella (309a2),
presenta aquesta connotaci fugissera, quasi instantnia. El terme es
refereix, doncs, al moment en qu es donaria en la mxima expressi
lobjecte dun determinat tipus de persecuci ertica vers els joves.
Aix ens apareix tamb en altres dilegs platnics i precisament per
referir-se a Alcibades (vegeu Alcibades Major 103e i Fedre 234a,
240d).
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
148
amb fora exactitud sobre el 433 a. C35, aix s abans que no hagi
esclatat la Guerra del Pelopons36.
Que el dileg quedi situat el 433 a. C. al llindar de lesclat de
la Guerra del Pelopons, adquireix una rellevncia particular ms enll
de lescena i lacci del Protgoras. I s que no hi ha cap dileg
platnic en qu Scrates es deixi veure directament en escena abans
del 433. s cert que el relat platnic sobre Scrates es deixa
dibuixar molt abans de lescena dramatitzada al Prot-goras: el Fed,
el Parmnides, el Convit o fins i tot lApologia tracen imatges del
personatge anteriors. Per en aquestes imatges Scrates no apareix de
forma immediata, sin que ens ve referit noms mitjanant records que
es donen molt ms tard. Encara que aquest grup de dilegs evoquin
imatges anteriors al Protgoras, el temps de lescena que el lector
presencia en cadascun dells no es correspon amb el temps dels fets
de les imatges evocades, sin que se situa posteriorment a molta
distncia, tanta com trenta-cinc anys en el menor dels casos. Pel
que fa al Scrates anterior al 433, el Corpus Platnic noms ens
nofereix un record molt i molt lluny. Prpiament, Scrates no entra
en escena en els dilegs platnics fins el 433. s aqu, amb el
Protgoras
35. Nails op. cit., 309-310 situa el dileg entre aquells amb una
dataci precisa. Sn daquesa opini, la de situar el dileg el 433 o
incls abans: Sauppe, ob. it.,; Adam & Adam op. cit.; A. E.
Taylor op. cit.; John S. Morrison (1941), The place of Pro-tagoras
in Athenian Public Life (460-415 BC), The Classical Quaterly 35 ,
1941, 1-16; C. C. W. Taylor, op. cit. i Lampert, op. cit. Per a un
recull de tots els elements dramtics que aludeixen directa o
indirectament a una possible dataci concreta, amb una anlisi de les
possibles inconsistncies, vegeu Serrano & Daz de Cerio, op.
cit., CXXV-CXXXI.
36. Estrictament, el 433 a. C. la Guerra del Pelopons no ha
esclatat encara, som en poca de Pricles, en plena hegemonia de
lImperi Atens. Tanmateix som als prolegmens duna guerra que s ja
inevitable (Tucdides, Histria I 33, 3). La Pau dels Trenta Anys
signada amb Esparta el 445 a. C. s a punt dimplosionar arrel de
laliana entre Atenes i la neutral Corcira, en defensa daquesta
davant Corint. Lestiu del 433 s el moment en qu corciris i corintis
envien ambaixades per convncer i dissuadir, respectivament, que
Atenes acudeixi en defensa de Corcira tot enfrontant-se a Corint
(Tucdides, Histria I 31-43), una de les ciutats ms importants i amb
ms influncia de la Lliga del Pelopons. Desprs duna deliberaci
dubitativa, finalment lassemblea vota a favor de laliana amb
Corcira (Tucdides, Histria I 44), la Lliga del Pelopons, amb
Co-rint al capdavant, ataca Corcira i Corcira amb lajuda dAtenes
ven, cosa que acabar conduint inevitablement cap a la guerra.
Segons Lampert op. cit., 141 i ss, lescena del Protgoras se situa
abans que Corcira i Corint envin ambaixadors a Atenes i se celebri
lassemblea que primer no, per desprs s, prendr la insensata decisi
de socrrer Corcira, entrar en guerra amb Corint i, per defecte, amb
la Lliga del Pelopons. El Pro-tgoras ens situa just abans duna
decisi que de caure en sentit contrari podria haver canviat el curs
de la histria de la ciutat. I tot just, en aquest precs moment, un
grapat de joves, que anys ms tard seran els principals responsables
de la desfeta i autodesfeta de la ciutat, sn a punt diniciar-se en
la vida poltica. Especialment, Alcibades, la gran esperana poltica
dAtenes, s a no res, deixant la joventut enrere, de poder
participar per primer cop en lassemblea, en aquesta assemblea que t
entre mans assumptes tan decisius.
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
149
(i lAlcibades Major)37, que comena dramticament, en termes
absoluts, la narrativa platnica del fenomen socrtic.
Ms enll del que lestil dexposici daquests dilegs indiqui sobre
la dis-tncia temporal o la manca dautoritat sobre el moment
representat, es dona tamb que la diferncia entre les figures
socrtiques dibuixades per aquests dilegs i els que es deixarien
situar a partir del 433, semblen estar assenyalant una variaci
determinant en la vida i lactivitat socrtica a Atenes. s ben sabut
com la memria de Fed ens relata la confessi segons la qual Scrates
de jove hauria estat versat en les qestions naturals (Fed 96a i
ss). Testimoni que es confirma amb el que descriu la narraci
dAntifont de lassistncia del nostre protagonista de jove a les
llions de Zen i Parmnides, a casa de Pi-todor, al Cermic, fora dels
murs de la ciutat (Parmnides)38. Certament, les imatges que de
Scrates ens ofereixen aquests dilegs narrats i que se situen abans
del 433, junt amb els records de Scrates dels ensenyaments rebuts
per Diotima (Convit 201d2-212b1), ens parlen dun Scrates dedicat a
la inves-tigaci de la natura fsica, a qestions ontolgiques i
finalment preocupat per la naturalesa de lhome39. En altres
paraules, els records daquests dilegs ens mostren un temps en qu la
filosofia socrtica no tenia la ciutat ni els afers dels seus
conciutadans com a principal ocupaci, de fet, ens mostren un temps
on la filosofia ni tan sols tenia una certa presncia pblica, on la
filosofia romania fins i tot apartada. Segons narra el mateix
Scrates a lApo-logia, hi hauria, per, un punt dinflexi en la seva
vida, poc temps desprs de la revelaci de loracle de Delfos, que
alteraria aquesta situaci inicial. All conta que desprs dhaver-se
sobreposat a limpacte que li caus el testimoni
37. Lestreta contemporanetat dramtica entre el Protgoras i
lAlcibades Major es deixa tra-ar a partir del motiu que ens deixava
situar cronolgicament lescena del Protgoras, que Alcibades hagi
deixat enrere la seva esplndida joventut, que hagi perdut la
(Alcibades Major 103). Vegeu al respecte la nota 34. A partir de la
confessi de lAlcib-ades Major segons la qual s a partir daleshores
que Scrates es decideix a concrrer el jove, sha obert a
especulacions lintent de traar una seqncia dramtica entre tots dos
dilegs que ha dut a una intensa i entretinguda discussi
protagonitzada recentment per Lampert, op. cit., 126 i ss, i
Catherine H. Zuckert, Platos Philosophers. The Coherence of the
Dialogues, Chicago: University of Chicago Press, 2009, 217. Malgrat
les desavinen-ces, ambds reconeixen, per, el que sostenim aqu, que
s amb aquests dilegs situats sobre el 433 a. C. que Scrates entra
en escena.
38. Tant el testimoni de Fed (Fed) com, en algun sentit, la
narraci dAntifont (Parmni-des), coincideixen amb com ve a ser
representada la figura socrtica a Les bromes dArist-fanes i en
alguns passatges, pocs, de Xenofont (Econmic VI, 13-17 i 11, 1-6 i
Convit VI, 6-8). Conv notar, per, que aix, que Scrates shagus
dedicat a lestudi dels fenmens naturals, s quelcom que el seu propi
testimoni tracta de desmentir en la seva defensa a lApologia de
Scrates 18b-19d, tal com ho fa Xenofont per ell als Records I,
11.
39. Dins duna narrativa del fenomen socrtic, aquestes imatges
mostrarien passos fona-mentals en la constituci i formaci filosfica
socrtica, especialment pel que fa a la seva concepci de lsser i del
coneixement hum. Exactament, mostrarien Scrates fent-se un filsof
(Lampert, op. cit., 6-7; cf. Zuckert, op. cit.).
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
150
de Querefont, el protagonista platnic es veuria emps a fer el
pas per de-mostrar loracle i exercir pblicament la seva saviesa, es
veuria emps a sortir al carrer a concrrer poltics, poetes i
artesans, i tota mena de ciutadans, per tal dexaminar-los (Apologia
21a-22e). Aix s, a lApologia Scrates assenyala un cert tomb en les
seves dedicacions i la seva manera de viure que labocaria amb
insistncia i sense aturador, a partir dun cert moment i fins el
darrer dels seus dies, a passar a dirigir-se als seus conciutadans
i a tractar de persu-adir-los perqu socupin veritablement de l,
dall bell i all bo, i de tot all que pugui beneficiar la seva nima
(Apologia 29d-30b).
No podem ni volem assegurar que cap de les dues aparicions ms
antigues de Scrates en el conjunt de la figuraci dramtica platnica,
les del Prot-goras i lAlcibades Major, vulguin venir a representar
el correlat histric dun episodi assenyalat en la vida de Scrates.
Ni molt menys que, en el marc de la narrativa platnica, amb el
Protgoras, Plat vulgui venir a reconstruir, ni que sigui
fictciament, el primer episodi de la recerca empresa arran de la
comunicaci de loracle de Delfos. Per resulta inevitable de situar
lescena del Protgoras en els suposats principis duna intensificaci
o metamorfosi de la presncia poltica socrtica. Aix s, dacord amb
limaginari general que construeix la narrativa platnica sobre el
fenomen socrtic, ens sembla que no cometem cap excs si sostenim que
al Protgoras assistim a lescenificaci simblica duna acci que se
situa en el moment dobertura i immersi po-ltica duna filosofia que
fins aleshores hauria restat ms aviat al marge de la ciutat, dels
homes i dels seus assumptes.
4. A linici del dileg, Scrates fa, doncs, aparici en una via
pblica, molt probablement a les proximitats de l, a la vora dun
grup de conciutadans, que si b sn coneguts, no sn especialment
amics, i que fan figura duna colla datenesos qualsevol. Sota
aquestes circumstncies, lescena del Protgoras intensifica
notablement el carcter pblic de la compareixena socrtica en la
narrativa platnica. La imatge segons la qual Scrates seria un
habitual de l, on acudiria en qualsevol moment, per especialment en
els de ms afluncia, a conversar amb els seus conciutadans, situaria
en la ms estricta normalitat laparici de Scrates al Protgoras, de
trobar al-tres escenes platniques que la poguessin confirmar. Per
no s el cas que el Scrates platnic faci habitualment la filosofia
al carrer ni que la practiqui obertament amb qualsevol dels seus
conciutadans, i molt menys amb grups de ciutadans40. En cas que
hgim interpretat correctament la situaci en qu
40 La imatge segons la qual Scrates seria un habitual de l, on
acudiria en qualsevol moment a conversar amb qualsevol dels seus
conciutadans, ha deixat bona petja, per s una representaci ms prpia
de Xenofont (vegeu Memorablia I 1, 10 i IV 2, 1) que no pas de
Plat. Aix ens ho feia notar Leo Strauss tot indicant que lescena
platnica omet lexposici pblica de Scrates amb lexcepci obligada de
lApologia (El problema de Scrates, trad. a cura de J. Monserrat i
V. Olivares, Barcelona: Prtic / Barcelonesa dEdi-
-
Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
XXVII, 2016
151
es dona la trobada, ladmiraci i la incgnita sobre el fet que
Scrates shi faci present estaria plenament justificada per la prpia
narrativa platnica i la figura dibuixada pel personatge. En primer
lloc, perqu el Scrates plat-nic certament es mou per la ciutat, i,
almenys, a partir dun cert moment, concorre alguns dels seus
conciutadans per interessar-se per les qestions poltiques, per
leducaci de la joventut i per fer filosofia, per tot sovint, per no
dir sempre, ho fa de manera reservada i s ms aviat selectiu pel que
fa als seus interlocutors. Que avui es deixi veure, com sembla,
obertament, en mig de la via pblica, i davant dun grup de
conciutadans indeterminat i qualsevol, aix s, duna multitud, no
deixa de ser una mica estrany. Per encara sentn ms que ho pugui
resultar, si lepisodi se situa, com hem trac-tat de mostrar, al
principi de la narrativa del fenomen socrtic a Atenes. Aix s, si
lescena ens transporta a un moment en qu Scrates tot just hauria
deixat enrere daltres dedicacions, i comenaria a endinsar-se en la
vida de la ciutat per prendre-hi part activa, si lescena ens
transporta a un temps en qu Scrates tot just comenaria a dedicar-se
a la joventut i a les savieses que la concorren, pren tot el sentit
que la compareixena socrtica davant la ciutadania resulti estranya
o inslita. Pren tot el sentit que la presentaci dalg que, en algun
sentit, ve de fora i dun lloc certament desconegut, desperti
ladmiraci i la interrogaci ciutadana. Pren tot el sentit, perqu del
qu hagi vingut a fer Scrates despecial a la ciutat, del qu tingui a
oferir la filosofia, aix i dentrada, de bon comenament, un no sen
fa a la idea, no sho explica. I pren encara ms sentit, si com far
tota laparena, el que hagi vingut a fer Scrates t alguna cosa a
veure amb els joves i la seva educaci, i especialment amb la
daquells joves sobre els quals la ciutat t ms esperances i
expectatives dipositades.
Situada lescena a linici de la narrativa platnica del fenomen
socrtic a la ciutat, lacci que dibuixa, i especialment, el moviment
que es deixa intuir de Scrates fins a fer-se present a la vista del
seu interlocutor, representaria, dalguna manera, el moviment que la
filosofia mateixa hauria vingut a fer per presentar-se la ciutat.
Lestupefacci i la contrarietat de linterlocutor davant laparici de
Scrates, demostrarien que la comunitat poltica no sen sap avenir i
li costa fer-sen a la idea de tenir alguna cosa com la filosofia
rondant els seus carrers. La ciutat, encuriosida per la seva
procedncia, per sobretot
cions, 2006 [1989]). En Plat, no trobem prpiament dilegs a la
plaa del mercat. Al Scrates de Plat li fa por la multitud (Convit
174a5). A tot estirar, alguns escenifiquen converses a les seves
immediacions, aix s, en prtics, o zones de pas. Tanmateix, aquests
dilegs rarament sn cercats per Scrates, no acostumen a tenir ms de
dos interlocutors i no sens fa notar la presncia despectadors. Ben
mirat, la majoria dels dilegs platnics en qu sens dona a conixer
lemplaament de les diatribes del fill de Sofronisc, sn en major o
menor mesura reservats, no hi concorre qualsevol i laccs s limitat,
tenen lloc en cases particulars, escoles i palestres o
gimnassos.
-
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel
Pascual Martn
152
atenta i amatent a all que la filosofia presenta dali a la vida
poltica matei-xa, demanaria un aclariment, un aclariment que posi
en regla la seva presn-cia i la seva activitat en el seu si. La
pregunta sobre lorigen de Scrates, com la pregunta a un estranger
de nou arribat, ms que el punt de partida, el que vol descobrir s
la ra del que hi ha vingut a fer i per mitj de qu shi vol fer un
lloc, de manera que es pugui esvair qualsevol dubte sobre si s o no
una amenaa. Especialment, si com fa tota laparena, all per mitj del
qual shi vol fer un lloc s un cert tracte amb el jovent. La
pregunta de linterlocutor demana, en ltima instncia, pel perqu de
la filosofia a la ciutat, demana per una explicaci raonable i una
justificaci convincent, que permeti a la ciutadania quedar
tranquilla davant les sospites i els recels inicials sobre la seva
activitat, i que permeti a la filosofia gaudir del perms de pas, de
la pos-sibilitat de moure-shi amb llibertat41. Tot plegat situa
Scrates al Protgoras davant la necessitat primera de la filosofia
de fer-se una aparena pblica, una presentaci assumible per la
ciutat de quina sigui la seva manera i la seva finalitat. Lobertura
del dileg situa Scrates davant la problemtica exigncia de presentar
la seva missi pblicament, aix s, de justificar la presncia po-ltica
de la filosofia. I Scrates es procurar precisament de la narraci
del qu hauria fet avui a casa de Cllias, conversant amb Protgoras i
altres sofistes, davant laudincia dun grapat de joves, per oferir a
la colla datenesos a qu acaba de sorprendre, una explicaci sobre
els motius que lhaurien fet venir a aparixer. Aix s com linici del
Protgoras dur a una narraci que haur de presentar pblicament la
filosofia com una certa forma deducaci poltica beneficiosa que li
permeti fer-se un lloc a la ciutat. El que al bell inici de la
missi socrtica i al llindar del principi de la desfeta dAtenes,
quan els joves que la protagonitzaran i a ra dels quals Scrates ser
jutjat i condemnat! sestan iniciant en la seva carrera poltica,
converteix el Protgoras en una retrospectiva dels inicis de la
qesti socrtica. La pregunta sobre lorigen de laparici socrtica sens
presenta en la narrativa platnica com la primera i darrera qesti
que la ciutadania atenesa es formularia sobre el filsof 42.
41 Dissentim en part amb Lampert, op. cit., 22 que interpreta
que la pregunta per lorigen de Scrates no remet en ltima instncia a
Alcibades i al que faci aquest amb ell, sin que remetria
substancialment a com sha generat la filosofia, a com Scrates ha
acabat esdevenint un filsof i el que aix signifiqui.
42 Cf. Lampert, op. cit., 21.