Un taller de forja a les naus de la Generalitat dels Reials Drassanes de Barcelona. Evidències arqueològiques i documentals

ACTES DEL III CONGRÉS D'ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006

mhs >IVItU D' HISTòiUA

DESAMDEtL

....,,.mon~ IXIdt s ......

Aml Generalitat de Catalunya l:!.Wl Departament de Cultura

I Mitjans de Comunicació

- -Arqueologia preindustrial

Daria Calpena i Marcos Alessandro Ravotto (Aties, SL)

Arran del projecte de restauració de les Reials Drassanes de Barcelona es va dur a terme una inter­venció arqueològica a diferents espais del conjunt arquirecrònic. La direcció dels treballs va anar a càrrec de Daria Calpena i Marcos emre els mesos juliol i desembre de l'any 2002 i d'Alessandro Ravono el gener del 2003.

Les àrees intervingudes foren les aus de la Generalitat, amb la Sala dc Capmany i la Llotja, el Jardí del Rei i l'edifici del Porxo Nou o Palau de Pere N .

L'objectiu de la present comunicació és exposar els resultats arqueològics corresponents a una perila franja cronològica, entre els segles XVI i )...'VIII, obtinguts en alguns dels espais excavats, les ano­menades ·Naus de la Generalitat• i el ·Jardí del Rei·, i contrastar-los amb alguns documents de l'Arxiu General de Simancas.

Breu història de les Drassanes

Les obres per construir les Drassanes Reials de Barcelona a l'emplaçament que avui ocupen es van començar a partir de la segona meitat del segle Xlll.

La primera edificació important, consolidada a ini­cis del segle XN, va consistir en un gran pati foni­fi cat obert al mar, amb una galeria porticada interior i amb quatre torres als angles, que va quedar exclòs de les muralles aixecades a finals del segle Xlll.

1. Detal d'un fornal del taller de to~a. Foto: D.Calpena.

Aquest espaí va ser ampliat cap a l'interior i refor­mat al llarg dels segles XN i XV, quan va esdevenir un edifici de dos cossos de vuit naus perpendicu­lars a Ja línia de c.:osta, amb arcs de mig punt sobre pilars i cobertes de ñ.1sta a dues aigües, separats per un pati estret, la Sala de les Galeres.

La torre situada a !"extrem nord-oest va quedar incorporada a un nou bastiment que es va comen­çar a erigir en una data incerta, probablement al segle XV, l'edifici conegut actualment com de ·Pere TV•·, que en la documentació apareix com el ·porxo nou•· i que és definit com un gran palau reial obert al mar. Aquest va quedar integrat al nou cos dc vuit naus que al segle XVI va perllongar les existents en direcció muntanya.

L'any 1578 l'administració i la conservació de les Drassanes van passar a mans de la Gener&litat i es va començar a bastir la Sala de la Gener&litat, for­mada per tres noves naus adossades a la façana de llevant de Ja sala gran.

El 1640, coincidint amb la Guerra dels Segadors, es van realitzar algunes obres dc fortificació i l'any 1663 l'exèrcit espanyol va esdevenir el nou propie­tari de l'edifici.

La darrera intervenció important que encara es pot observar, i que ja apareix als plànols conservats de l'Arxiu de Simancas del primer quan del segle XVTII, va consistir en l'ampliaCió de les naus medie­vals cap al nord-oest (Sala del Marquès de Comillas), que quedaven separades de Ics noves per un pati interior. Amb aquesta reforma les naus de l'edifici del ·porxo nou· també es van transfor­mar, allargam-les en d irecció muntanya, a fi que la façana occidental del conjunt de les Drassanes tin­gués una única línia.

Arran de la Guerra de Successió, a inicis del segle XVlll, es van iniciar un seguir de reformes i amplia­cions destinades a millorar les capacitats defensives del conjunt, habilitar l'edifici com a mestrança d 'ar­tilleria i clonar cabuda als efecrius militars i les tro­pes destinades. Aquestes intervencions s'emmar­quen en e l projecte de crear, en aquesta àrea del front marítim barceloní i englobant les Drassanes, un bastió defensiu similar al de Ja Ciutadella, pro-

67

68

2. Fornal, paviment i cendrer. Foto: V. Camarassa.

jecte que va dur a rerme l'enginyer Próspero de Verboom.

A aquesta època correspon la documentació con­servada a l'Arxiu General de Simancas (TOR..'\'ER:

1991), que conforma una font excepcional d'infor­mació tant escrita com gràfica a l'hora de poder encendre i interpretar els canvis arquitectònics i fun­cio nals de l'edifici a l llarg del segle XVIII.

A partir del tercer quart del segle XVIII el comte de Ricla, secretari de Guerra, reprèn el projecte de for­tificació de Verboom, junt amb l'enginyer militar Martín Cermeño. Aquest p la reordena el tram infe­rior de les Rambles expropiant moltes cascs .situa­des al voltant per incorporar-les al nou conjunt mili­tar.

Al llarg del segle XIX es van presentar algunes pro­postes de remodelació urbana dc la ciutat de Barcelona que incloïen la desaparició de les Drassanes. Tot i que afortunadament no va ser així, sí que es va veure afectada la façana més propera al mar i la muralla del mateix sector, que va ser enck:rrocada.

L'any 1935 l'exèrcit abandonà l'edifici i el cedí a la ciuta t. La Diputació va restaurar les Drassanes sota Ja d irecció d'A. Florensa i l'any 1941 es va inaugu­rar e l Museu fVIarítim de Barcelo na.

La intervenció arqueològica

Pel que fa a la intervenci6 arqueològica a la Sala de la Generalitat, en el moment d 'iniciar e l control arqueològic, el paviment en ús a tota la sala i la :;eva preparació fins a 50 cm aproximadament ja havia estat enretirat per la màquina relroexcavado­ra. L'estrat de tUtla resultant d'aquesta acció es tro­bava barrejat amb un nivell heterogeni de sorres

amb presència de material ceràmic, la cronologia del q ual abastava fins al segle XIX. Pe r sota d'a­quest van aparèixer les primeres estructures així com un estrat d'argiles sorrenques tenyides de color gris fosc que s'estenia per tota la sala. La seva potència osciHava entre 5 i 30 cm i contenia nom­brosos carbons, cle ments de ferro i fragments de ceràm ica datable entre els segles XVlT i XVIII.

La primera estntctura relacionada amb l'estrat de cendres, que se li adossava, era un mur que delimi­tava un espai rectangular de 300 m2 a l'extrem nord­cst de la Sala de la Generalitat, el qual abastava quatre crugies de la primera nau. Estava fet de carreus de mida mitjana i conservava restes d 'un revestiment de calç a la banda que se suposaria cxtema al recinte que delimitava. Hi restaven 50 cm d'obra vista i la fonamentació feia 90 cm.

Aquest mur no el componien llenços unitaris, sinó que estava format per trams bastits entre els pilars originals situats entre la nau 1 i la 2. El tancament del recinre a la banda est s'adossava amb la paret de dos pous cecs del segle XVIII, sin•ats entre els dos contraforts orientals de la façana marítima, amb les parets de pedra i el sostre de volta de maons. La comunicació entre tots clos es feia mitjançant un arc de maons en sardinell. En el moment dc l'excava­ció només es va poder accedir a un dels dos dipò­sits, a causa que es trobaven farcitS de runa i escombraries. Tot i així, es va poder observar que hi desembocaven aigües residuals mitjançant un baixant fet de maons.

Del tancament del recinte al nord-oest només es podia apreciar clarament la fonamentació descrita a la primera nau, que s'estén més al nord-est que les altres. A la segona, tercera i quarta a1.1gia el tanca­ment actual de la Sala s 'havia bastit sobre la fona­mentació d 'aquest mur, ral com s'apreciava a l'alçat allà on l'arrebossat havia salrat. Cal recordar que, a partir de l'inici del segle XVIII, la Sala de la Generalitat va comptar amb una quarta nau en aquest sector per allotjar tropes.

L'accés a l'habitació es realitzava per l'oest, on el mur presentava dos trams amb una obertura cen­tral. A l'interior d 'aquest recinte delimita t es van localitzar dotze eslructures de característiques idèn­tiques que foren identificades com a fornals de farga. Es tractava de constmccions de plama rectan­gular que s'adossaven al mur perimetral seguim un patró de distribució simètric: quatre a sengles trams lo ngitudinals i dues a ls dels extrems. Feien aproxi­madament 150 x J 70 cm. Les parets, de 40 cm d'am- · p le, estaven fe tes amb pedres irregulars i maons i se'n conservaven dues filades , amb una alçada mà:<ima de 40 cm. El morter i les argiles que hi esta­ven en contacte havien adquirit una tonalitat ata­ronjada per rubefacció.

- . - -~- - - - - - - - -

Arqueologia preindustrial

... .. ... ' 1>1 , .................. ; .,. , ,,..,., ... , . '~; , .u , •• ,_ _. .. H -... .,. ,...,., ...,1 'I ~.,roo IH fil.

0

,,, ..... ....... ·~· ......... _ · ·-··--t·~-:,._ a.:ç . ·~ ......... ,,: h ..,. ...... , ._.,

\ \ ....... ' .,.. ,: ... ..... -.~ ~ ,. U K ~ • . .... - •.•. ,., ,.,._ -. ~~ .. ,f,.. R'f • • ¡,., ,,~~~ , I,.~ ~ •. u , lf., ..V IA•~

-·· 2"1 · ¡ / tir~ • ,

- .... ...... - ,.

~~_..._ _____ .....;. __ _.,..,_, .,..

3. Plano y perfiles de la nueva herrerfa proyectada a fin de precaver las Reales Atarazanas de !Os incendios i 77 4 (Secció de Guerra Moderna de l'Arxiu de Simancas, M.P. i D.XLVI-62, lligall 375).

Se'ls adossaven unes petites plataformes feres amb dos o tres maons de 30 x 15 x S cm lligats amb mor­ter de sorra de color rosat. Cada esrrucrura o fornal tenia associat, a uns escassos 50 cm d'un dels angles, un paviment de planta irregular fet amb llambordes (30 x 40 cm les més grans). La superfí­cie d'aquestes zones pavimentades variava de 180 a 270 cm2• A la crugia oriental, quatre fart,"1Jes (5, 6, 7 i 8) compartien dos paviments. ToLes aquestes estructures estaven coberLes per l'estrat dc cendres.

La seqüència estratigràfica dins els fornals era la mateixa, amb clos nivells diferenciaLS: el primer estava format per argiles solles de color gris amb restes de carbons i el segon per argiles plàstiques de color marró clar, afectades pel foc.

L'esLrat gris presentava desnivells en forma d'unes cubetes, majoritàriament de planta circular, amortit-7..ades amb 1una constructiva que no es va poder diferenciar de l'estrat superior. A la base de les cubetes, no més profundes que 30 cm, es concen­trava un nombre superior de carbons i cendres que a la resta del nivell.

A la quarta crugia, també afectam. l'estrat gris, es ,·an identificar tres reralls de forma similar i dispo­sats de manera que podrien pertànyer a la mateixa esLr':lctura: són tres retalls amb forma de ronyó, dos d'ells paraHels i un tercer alineat amb ells de mane­ra perpendicular. Al seu interior conservaven una capa d'uns 3 cm de calç.

A l'exterior dc l'habitació que contenia els fornals es va localitzar una estructura que probablement hi estaria relacionada, però de la qual desconeixem l'ús; es trobava a l'extrem nord-oest de la cinquena crugia de la primera nau, adossada al mur pcrime­tral. Es tractava d 'una plataforma de planta rectangu­lar i capçalera ovalada, de 4,45 x 1,40 m, pavimen­tada amb llambordes de mides variables i maons. F.l seu color era negre a causa de les cendres i algunes pedres estaven rubefactades per l'acció directa del foc. La filera perimetral dc maons estava elevada uns 5 cm respecte a la resta, formant una cubeta central. Se li adossava una àrea de forma semicircu­lar pavimentada amb rajols quadrat.<;. Tot el conjunt estava molt afectat per estructures posteriors.

A partir d'aquest moment, la intervenció, que fins aleshores s'havia desenvolupar de manera extensi­va a tota la sala, es va realitzar en forma de rases, atesos els condicionaments de l'obra de restauració de l'edifici.

La rasa perimetral afectava totes les crugies de la primera i la tercera nau. Això va permetre docu­mentar una seqüència estratigràfica molt similar a tota l'àrea per sota de l'estraL cendrós, a excepció de la crugia 1 dc la p rimera nau .

Aquest cstraL cendrós cobria un nivell de sorres i argiles e mblanquinades per la presència nombrosa de calç i amb material ceràmic datable del segle XVII i inicis del segle XVIII. La seva potència era

69

70

I) ., . l AliO ' I\·: ,í'll l\..·\ 11 T11~1t1 1111 ' I\·· Oc· \I~., u I :,w 1n 1>1 C.\ U I,\. O l'I UI All li·

•·M '• ' I li lli.~ IU I 1111() I t lh d ttiO UI l /\ , 1 t'\ t \' t../o\1 l ·\.C tlt j\¡¿111 llN \ •

,... ... " .. . • • • . . ..

• • " • n • "' • " .. . . . .

r

li

(

• • • • • • • • e • D •

r

"' . . . • q • ,.

• • • • • •

I I

7

• • • ')

• • •

• •

.LI e , ..... .J.n ¡,_....._, 1 : I I ! o.f

i J Q i i l 11-..11."1 ~ ...... ....~~--

..

~ " . " )

• • • •

• • • •

. ~ . . . . • •

•

r

ll .· ~ . ' , .. ~ . ,.. . . . .

• I '~o:. '• • ....: ~·· ·· .. -·· , ·. ~ · ~~ , , .,• . 11.1""· \ .. I. ·-·. o.$"'"' :­

• i • ... • " ,;. ..

t\:'./" #0

", ho -•• . :• .. - / ' ... .,.•J- ... . I ... ~ - . ·• . • • . ... ~~~ - · ,- ...

1 • , -#o "';" 1 ... .--

~· . . 1" .. ~. " ... ~ · -.. .... ..

· ....... ; ... . .... ' ... . r .. .... :

Jt . •, • ~. •• ., ''' ·r-4··· ., .. ,.

··~- , ., ·~-.li .. {. ""'" . ~ . "' ~· ' # - • ...

1:• f;.u •• ,. o (ll>r •

.... . J•• • ., • .. :. . .. ·'"'J • I;, .f,-¡11 .. ~.

ri• ....

-­·-

4. Plano que señala el terrena que ocupa la flfurica de gaferas y el de artiJierfa dentro del recinto de las Atarazanas de Barcelona. 1739 (Secció de Marina de l'Arxiu de Sirnancas, M.P.i D.XXV-40, lfigall 309).

variable; oscil·lava entre 5 i 20 cm i cobria la fona­mentació del mur perimetral dc Ja sala de fargues. Sobre aquest esLrat es trobaven els fornals de Ja farga i els paviments respectius.

Aquest nivell estava afectat per nombrosos forats i retalls, tal com es va poder comprovar a les crugies excavades per les rases de l'obra (segona, quarta i sisena).

La posició física dels forats i retalls permet afirmar que la seva realització fou prèvia a Ja generació de l'estrat gris amb cendres. Quant a la seva amortitza­ció, el fet que molts d'ells estiguin reomplerts amb argiles tacades amb cendres, un nivell fàcilment igualable a l'estrat gris superior, fa pensar que es trobaven en ús simultàniament a les fargues, com és el cas d'un retall lobulat, que podria servir de falca per a alguna estructura de fusta.

Pel que fa a Ja zona anomenada •Jardí del Rei", es va excavar una llarga rasa que e l creuava en senlit sud-nord, des de la Sala de la Generalitat fins arri­bar al límit del conjunt de les Drassanes, i un tram perpendicular a aquesta primera rasa, a la zona nord-oest del Jardí.

En referència al límit cronol()gic en què se centra el present estudi (segles X\tl i XVIII), es van detectar traces d 'activitat metal·lúrgica a l'extrem nord-oest del pati, en un estrat del segle XVI. Aquest nivell es relaciona amb un llarg mur amb banqueta, format

per pedres lligades amb morter sorrenc, que va sor­tir al llarg de tota la rasa, i es va amortitzar a finals de la mateixa centúria.

A partir d'aquesta època, en un moment indetermi­nat que no pot ser força posterior, es poden datar les fonamentacions d 'una estmctura, de la qual es van detectar parts dels extrems sud i oest, confor­mades per una massa sòlida de pedres lligades amb abundant morter de calç. Unes importants reformes que van afectar tOla la zona al principi del segle XX, a més d'amortitzar aquesta estructura fins a les fonamentacions, van esborrar les eventuals traces arqueològiques de la seva utilització.

Lectura de les fonts i interpretació de les troballes

Les naus de la Generalitat, finalitzades al segle XVII, van modificar Ja planta rectangular del conjunt en afegir-se a Ja façana nord-oest del recinte medieval i ocupar pa1t d'aquest passeig o rambla.

Pel que fa als usos que va rebre aquesr edifici a par­tir de Ja seva construcció, a més de les evidències arqueològiques, Ja documentació conservada a l'Arxiu General de Simancas ofere ix una informació molt valuosa (TORNER: 1991).

A la Secció de Guerra Moderna existeixen quatre lli­galls amb correspondència entre els diferents respon-

SALA DE GENERALITAT

NAU2

INTERVE.MOIÓ AROUECXÒGICA A LES DRASSAHES KaAl.S DE IAAOEl.ONA2flln.l!XI3.

5. Sala de la Generalitat de les Drassanes de Barcelona i taller de fo~a.

sables del manteniment i usos de les Drassanes en els quals hi ha referències directes o indirectes a obres i tasques relacionades amb la Sala de la Generalitat:

El lligall 257 comprèn els anys 1720·1725 i comé informació sobre un projecte per eixamplar les naus centrals de la Sala de Galeres, que s'han d'alliberar de tot el que contenen traslladant-ho a altres indrets, ent.re els quals es t.roben les naus de la Generalitat, citats com •tres arcos de la Capitana.. La documentació s'acompanya de dos plànols generals de les Drassanes, de l'enginyer Alejandro de Retz, amb els usos i les reformes projectats (D.X-120 i 121).

El lligall 375, anys 1773-1778, fa referència a la necessitat de construir un nou taller de fargues a les Drassanes perquè les existents es troben en runes i representen un perill d 'incendi. S'explica i iHustra el nou projecte i els problemes i retards que aquest experimenta (plànols D.XLVI-61 i 62, figura 3).

Sobre aquestes obres també trobem informació al lligall 761, anys 1775-1776, en el qual també sc cita l'establiment d'una nova fone ria clins les Drassanes (plànol D.IX-107).

El lligall 3136 (1725-1726) conté informació sobre algunes obres a la Sala de la Generalitat que es poden relacionar amb estructures localitzades durant la intervenció arqueològica.

- - -

Arqueologia preindustrial

LLOTJA

"?

A la Secció de Secretaria de Marina (antiga Secretaría dc Estado y Despacho Universal de Marina), el lligall 309 de l'any 1739 es relaciona amb la documentació dels anys 1724 i 1725, ja que s'h i mencionen els problemes que encara no estan solucionats de l'obra que es va projectar en aquells anys (plànol D.XXV-40, figura 4).

Amb la lectura d'aquestes fonts es pot observar que a les Drassanes, arran de la Guerra de Successió i fins a la primera meitat del segle XVlll, es van realitzar nombroses obres menors dirigides a especificar la fundonalitat que havien de tenir els diferents espais que les conformaven. En la documentació planimètri­ca dels anys 1724 i 1725 la Sala de la Generalitat s'in­cloïa, amb altres àmbit<;, a la •porción que deve servir de Almazenes para la Artilleria y demas pertrechos- mentre que als plànols de l'any 1739 es definia cóm •tm arcos en que antiguamente se fobricaban los Buques de Galeras de Capitana y PatrontJ>o. Sabem, doncs, que des de la seva constntcció fins a esdevenir mestrança d'artille­ria, les naus de la Generalitat van servir per al basti­ment de vaixells. El canvi de funcionalitat es devia realitzar pels volts del canvi de centúria, essent ja l'any 1725 una realitat quan, amb motiu de les obres de fusió dels dos arcs centrals de les naus de la Sala de Galeres, s'han de traslladar tots els pertrets d'arti­lleria i municions que es troben en aquella a altres dependències, entre les quals s'inclou la Sala de la Gener-.llitat.

71

72

•

NAU 1

I l

____ d

~~ " INtER\reKClÓ AROV!!OlÒGtCAA LES OR..~Es R:W..S CE

t.AACEl.OttA. 2002·1033. OV«!,. Ge(s;:41.• JAt.Ao-= ~ ti'Dri~,. liOU I. DN"M CAI.Pi'IA

~~<EF~e'$ ~@fiAAM()!:\Ht()m)

6. Taller de ío~a del segle XVIII. Dibuix: B. Durà. Àtics S.L.

Pel que fa a l'estança delimitada dins de la nau 1 localitzada durant l'excavació i relacionada amb els fornals, sabem per la documentació que es va cons­truir l'any 1725 per servir d'·Almacen en que se deven repostar las maderas del tren de At·tilleritlJ>. Aquest document encara ens ap01ta més informació sobre la utilitat específica d'aquest indret en temps ante­rior, ja que es defineix com l'·<Arco en que se fabrico la Galera Capitana•. L'any 1739 l'estança delimitada ja apareix grafiada als plànols com a ·almazen para el maderaje>•.

Amb la imervenció arqueològica es va documentar que el nivell que cobreix Ja fonamentació del mur de l'estança dins la primera nau és comú a LOta la Sala de la Generalit~t. Es tracta de l'estrat de sorres i argiles emblanquinades per la presència nombrosa de calç, amb material ceràmic datable del segle XVII i inicis de l segle XVIII, cronologia coincident amb la de la documentació escrita. Per sota d'aquest nivell només s'han pogut unificar dos estrats documentats en diferents sectors de la Sala. Es tracta d'un nivell d'argiles tenyides de color gris que cobreix un segon nivell de calç blanca i que s'haurien de relacionar ja amb l'ús de la Sala com a mestrança d'artilleria.

De la funcionalitat anterior com a espai per a la constn.tcció naval, els nivells formats entre el moment de finalització de les obres de les naus, en algun moment indeterminat del segle XVII, i el de

calç de Ja mestrança, ja posLerio r a l'any 1725, no aporten gaire informació. Pel que fa al taller de far­t,rues que es va documentar durant la intervenció arqueològica, no apareix als plànols de l'any 1725 ni als de 1739, però en aquest últim, en canvi, n'a­pare ixen tres a diferents localitzacions: una ·erreria grande con sus fraguas• (núm. 7 del plànol) a l'est del pati exterior, una •erreria pequeña con sus fi·aguas· (núm. 4 del plànol) a l'angle oriental de la caserna que sobresurt al nord de la Sala de la Generalitat i una -ferreria con sus fraguas• (lletra F del plànol) al sud de la Sala de Galeres.

Aquesta voluntat de detallar la ubicació de les far­gues existents, sense que se citin Ics aparegudes durant l'excavació, ens confirma que les excavades no existeixen encara i que, per tant, són posteriors a l'any 1739, i amb la lectura de la documentació dels anys 1773 a 1775 es pot arribar a concretar que al voltant d'aquests anys van deixar de funcionar. L'any 1773 es considera, per primera vegada, la necessitat de traslladar les ·herrerlas antiguas· perquè es troben "muchas descompuestas y amenazando ruínct>• i a més presenten un gran risc d'incendi, ja que comparteixen espai amb l'arsenal i la mestrança de fusteria . En un document s'exposa que estan ocu­pant lloc necessari per construir i guardar carros. Segons els plànols del nou projecte , l'indreL ade­quat seria ·baxo las bobedas de ladrillo en el corralón que sigue al costado de la armerít~J>, és a dir, al voltant

- - - - - -- -

c5 D

lNTERVENCIÓ AADUE;OI.OGICA A l.E$ DftASSNIES REIM.S 0E BAACE:LONA 2002·2COO.

7. Detall d'un fornal, el paviment i el cendrer. Dibuix: B. Durà, Alies S.L.

del pati exterior, sobre l'amiga 1errería con sus fra­guas- que ja apareixia l'any 1739 i que ara es defi­neix com a ·pequeña fundición antigua•, al qual s'a­fegiria una nau estreta que arribaria fins a la parer occidental de les Naus de la Generalitat Aquesta paret, al plànol, s'ic.kntifica com a •frente a cuia espalda esta el lavoratorio del arsenal comprehen­dido de herreros, cerrajeros, torneros, toneleros, carpinteros y caJTeteros·.

Ajxí, dins l'espai que actualment anomenem Sala de la Generalitat, al llarg del segle XVIII s'hi desenvo­lupaven nombroses tasques relacionades amb l'atti­lleria, que van generar el paquet de terra amb cen­dres documentat durant l'excavació. Aquest ruvell es relaciona directament amb la que des de l'any 1739 o 1740, com a mínim, i fins a la dècada dels setanta del mateix segle, es troba en ús a les cru­gies orientals de la nau 1.

Per les caracteñstiqucs dels elements que s'identifi­quen en aquesta ferreria i els objectes que s'han recollit en l'excavació, es conclou que es traccava d'un taller de transformació del ferro, en què es tre­ballava el masser provinent d 'una foneria per Corjar peces petites (segons el material recollit, essencial­ment claus).

Als fogons o fornals, fets de pedra i amb un lateral de maons, s'hi barrejava el carbó vegetal amb el

Arqueologia premdustrial

··~r-1

masser o massoques, el tros de ferro a treballar. La combustió dins els forns s'alimentava per injecció d'aire a la barreja per la tovera, mitjançant manxes manuals, fins aconseguir la màxima escalfor. Quan la peça esLava roent, s'extreia amb unes gran tena­lles per donar-li forma amb els martinets o malls manuals, sobre una enclusa falcada sobre un socó. Algunes de les empremtes o forats documentats durant la intervenció serien el testimoni de l'exis­tència d'aquesrs clements, així com d'altres impres­cindibles en un raller de farga, com ara piles de pedra amb aigua per trempar les peces, wrns o pedres d'esmolar.

Les àrees pavimentades al costat dels fornals ser­vien per recolzar-hi les peces encara no acabades sense el risc que es malbaratessin en contacte amb la terra, i Ics cubetes excavades en el nivell de cen­dres eren cendrers per abocar-hi les restes de carbó i escòria sobrants del procés. Segons el material ferri recollit durant la intervenció, la producció principal era de claus.

Pel que fa a la farga de fosa on es transformava la mena per obtenir el masser i les barres de ferro que després eren retocades, segons la documentació de Simancas, pensem que n'existia una al pati desco­bert, allà on al darrer quart del segle XVIII es tras­lladaren les fargues excavades: al plànol de l'any 1774 corresponent al projecte de la nova ferreria,

73

7.4

..

- .....ct:.--c:! com

Dcl rea."li.e que COEtenia aquesta foneria antiga es • ... :: documentar. tal com s'ha comentat abans, les fonamentacions de dos grans murs que constitui­rien el seu angle sud, així com la d'un pilar de la mateixa sala. La seva construcció s'ha d'aproximar a un moment comprès entre finals del segle XVI, quan s'amortitzen els estrats anteriors, i el segle XVII, ja que apareix en un plànol d'aquesta centú­ria conservat a I'Atxiu de la Catedral. '

Així doncs, unint la documentació escrita amh les evidències arqueològiques, sembla que l'àrea ja estava dedicada a la transformació metal-lúrgica a partir del segle XVI, ja que es va detectar un estrat d 'aquesta època amb presència d'esci)ries. Posteriorment s'assisteix a la construcció de l'estn.tc­rura documentada durant l'excavació que s'ha de relacionar, a partir del testimoni dels documents esmentats, amb la mateixa activitat.

Finalment, si bé sembla que el 1739 encara funcio­nava la •erreria grande con sus fraguas•, les modifica­cions degudes a les reformes del segle XX no per­meten verificar si el projecte a què es refereix el document del 1774 es va realitzar efectivament i, per tant, acrualment no tenim proves per afirmar que la transformació del metall va continuar durant la segona meitat del segle XVIII.

Retornant a Ja Sala de la Generalitat, la probable cessació del taller de fargues, tot i que , com s'ha dit, no es pugui comprovar que fos seguida pel seu trasllat, va implicar un alliberament important d'aquestes naus. Pel que fa als usos determinats que es va n donar a l'espai aleshores, no coneixem gran cosa, però tenim constància arqueològica d'una reforma que es va fer a la nau 1 i que repre­nia una obra ja p lantejada l'any 1724. Ens reme­tem al projecte ja citat anteriorment pel qual es distribuïen dins les Drassanes les tasques de cons­trucció de galeres, la de magatzems d 'artilleria i la d'allotjament per a oficials. Aquest projecte com­prenia l'aixecament d'un segon pis a tota la Sala de la Generalitat sostingut per una línia de nous pilars intermedis als existents. Aquests pilars es van documentar en l'excavació només a la prime­ra nau, fet que dóna compte que, almenys pel que fa a aquest sector, sí que es va guanyar un nivell a finals del segle XVIII, coincidint amb la represa dels plans de fortificació i aquarteraments de Verboom per part de Cermeño. Acompanyant aquesta reforma devia realitzar-se un paviment a tota la sala, que fou on a inicis del segle XX es

desenYoluparia el treball fabril associat a totes les estructures locali tzades a la segona nau .

A mode d'epíleg pel que fa a la Sala de la Generalitat, aquesta es va acabar a mitjan segle XVII per esdevenir un espai de construcció de vaixells, funció que va perdre a finals del mateix segle o a inicis del XVIII, moment en e l qual va esdevenir arsenal o mestrança d 'artilleria de l'e­xèrcit establert a les Drassanes. Per a aquest ús, a més, tam bé s'hi va destinar la Sala del Marqués de Comillas (·almacenes para el tren de Campaña•) i l'edifici de Pere IV (Sala de Armas), així com la planta inferior d 'una quarta nau que, a inicis de la mateixa centúria, es va afegir al parament nord-est de les tres naus actuals de la Generalitat. El pis superior d'aquest cos es va habilitar com a caserna per a les tropes d'artilleria i els pous cecs que es requerien en relació amb aquest establi­ment es van construir entre e ls arcs de mar de la primera nau .

Sabem que a la mestrança hi treballaven ferrers, manyans, torners, boters, carreters, fusters i que hi havia un taller amb dotze fargues de fotia a una de les naus.

Quan aquestes fargues es van traslladar al pati exte­rior de Ics Drassanes, a finals del segle XVIII, aquesta nau va quedar lliure i s'hi va aixecar un segons p is, probablement per augmentar la superfí­cie de Ja caserna de soldats.

Al llarg del segle XIX la seva funció va continuar sem la de mestrança d 'artilleria fins que a inicis del segle XX es va instaHar una fàbrica i finalment, a mitjan segle, va esdevenir Museu Marítim de Barcelona.

Bibliografia

CALPENA, D. (2003) . ·Noves apott acions de l'arqueo­logia a la història de les Reials Drassanes de Barcelona•. Drassana. Revista del Museu Marítim de Barcelona, 11.

CALPENA, D. (2005). Memoria de la intervenció arqueològica efectuada a les Drassanes de Barcelona. Ciutat Vella, Barcelona. Codi 69/02. Memòria inèdi­ta dipositada al Museu d'Història de la ciutat cie Barcelona.

CARRERAS, F. (1928). ·Les Dreçanes barcelonines, sos inventaris y restauració•. Butl/et{ Excursionista de Catalunya, 394, Barcelona .

Una reproducció d'aquest plànol s'ha inclòs, recentment, a DA: 2005, 57 (fig. 40).

- -

I

D.A. (1997). Fargues de ferro i fargues d'aram, Història, geografia i aspectes tecnològics, Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, num 18.

ESTRADA-Rius, A. (2003). ·Les Drassanes Reials de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana. Nores d'esntdi•. Drassana. Revista del Museu Marítim de Barcelona, 11.

ESTRADA-RIUS, A. (2004). La Drassana Reial de Barcelona a l'Edat Mitjana. Organització institucional i construcció naval a la Corona d'Aragó. Edicions del Museu Marítim de Barcelona, Barcelona.

TORNER, J. (1991). Les Drassanes de Barcelona en l'Arxiu General de Simancas. Treball de recerca inèdit.

TOMÀS, E. [cur.) (1995). La farga catalana en el marc de L'arqueologia siderúrgica. Simposi Internacional sobre la Farga Catalana, Ed.Govern d'Andorra. Andorra la Vella.

Arqueologia preindustrial

75