Índex de continguts ESTRUCTURA ..................................................................................................................................................................................................................................... 3
DISSENY CURRICULAR ...................................................................................................................................................................................................................... 11
TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA .............................................................................................................................................................................................................. 38
AVALUACIÓ ...................................................................................................................................................................................................................................... 80
RÚBRIQUES .................................................................................................................................................................................................................................. 92
AUTORS DE LA UDI ........................................................................................................................................................................................................................ 105
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 5
TÍTOL
L'ORFEU A LA MARINA*
DESCRIPCIÓ Escenificació d'un mite clàssic musicat i coreografiat
OBJECTIU Reconèixer trets de la ciència i la cultura clàssica al nostre entorn mediterrani, mitjançant l'experimentació científica i artística
(*)Projecte d'Innovació per a la lluita contra el Fracàs Escolar mitjançant les activitats musicals
TASC
A 1
Ela
bo
raci
ó d
el g
uió
de
la r
ep
rese
nta
ció
on
qu
ede
exp
lícit
le
s im
plic
acio
ns
actu
als
del
mit
e.
ACTIVITAT 1: CULTURA CLÀSSICA
Redacta una versió actualitzada del mite d'Orfeu
EX 1.1 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu amb els Argonautes. Contesta el qüestionari de resposta tancada
EX 1.2 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu i Eurídice. Contesta el qüestionari de resposta tancada
ACTIVITAT 2: HISTÒRIA
Estudi de l'evolució del mite en la Història de l'Art
EX 2.1 Analitza la representació artística del mite en diferents estils escultòrics seguint el guió facilitat pel professorat
EX 2.2 Busca la representació artística en diferents estils en la pintura seguint el guió facilitat pel professorat
EX 2.3 Realitza un eix cronològic sobre el mite d'Orfeu al llarg de la història de la cultura
ACTIVITAT 3A: DEUTSH
Traduir cançons on aparega el
mite d'Orfeu en les diferents
cultures europees.
ACT 3A.1 Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du?
ACT 3A.2 Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música.
EX 3A.1 Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 6
ACTIVITAT 3B:
ENGLISH
Escriu una redacció proporcionant un final alternatiu al mite d'Orfeu.
ACT 3B.1 Escoltar la cançó "Thank you for the music" de ABBA amb exercicis de comprensió: a. Emplena els buits amb la paraula adequada. b. Contesta a preguntes tancades sobre la cançó.
ACT 3B.2
Llegir text sobre el mite d'Orfeu amb exercicis de comprensió: Contesta a 4 preguntes d'informació general del text amb una resposta tancada. b. Contesta si les oracions esmentades en l'exercici són vertaderes o falses. c. Contesta a la pregunta triant l'opció correcta (multiple-choice) d. Enllaça la paraula amb la imatge. e. Enllaça la paraula amb la seva definició f. Emplena els buits amb les paraules que apareixen en la capsa.
TA
SC
A 1
Ela
bora
ció
de
l g
uió
de la r
epre
se
nta
ció
on q
uede
explícit les
imp
licacio
ns a
ctu
als
del m
ite. ACTIVITAT 4:
ESPAÑOL
Redacta un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació
EX 4.1 a) Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit.
EX 4.2 Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...)
EX 4.3
Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador), b) Quins personatges apareixen?, c) A on ocorren els fets i en quina època?
EX 4.4 A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista.
EX 4.5 Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient.
TASCA 5: MÚSICA
Obtenció de dos productes musicals per tal d'acompanyar la representació del mite d'Orfeu
EX. 5.1 Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions
EX. 5.2 Llig melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions
ACT. 5.3 Interpretació en grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi
ACT . 5.2 Elabora un arranjament per a una peça instrumental Orff, combinant les diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 7
ACT. 5.1 Crear pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades T
AS
CA
1 E
lab
ora
ció
de
l g
uió
de la r
epre
se
nta
ció
on q
uede
explícit les im
plic
acio
ns
actu
als
de
l m
ite.
TASCA 6: VALENCIÀ
Crear les lletres per a les cançons que s'interpretaran en la representació.
EX 6.1 Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant).
ACT 6.1
Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius, …)de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents.
EX 6.2 Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March.
ACT 6.2 A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers, inventa’t un mot allà on no n’hi ha, buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text.
ACT 6.3 Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i semàntica) d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació.
EX 6.3 Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes.
ACT 6.4
Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (cadascú del grup també podrà suggerir-ne) i feu la tria d’aquelles que s’adeqüen (Els grups es seleccionaran abans de l’activitat d’entre el grup de la classe) a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).
ACT 6.5
Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup- a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4.
ACTIVITAT 7: EDUCACIÓ FÍSICA
Crear la coreografia per
EX 7.1 L'alumne visionarà vídeos de diferents danses de marcat ritme mediterrani, agafant les idees per al seu propi muntatge.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 8
a les cançons i peces musicals que s'interpretaran en la representació
EX 7.2 Realitza un estudi rítmic dels temes musicals seleccionats recolzant-te en el qüestionari.
EX 7.3 Assaja les diferents coreografies
TASC
A 2
: In
terp
reta
ció
am
b m
on
oco
rdi e
n d
ifer
ents
tem
es m
usi
cats
TASCA 8: TECNOLOGIA
Construcció d'un monocordi
ACT 8.1 L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo
ACT 8.2 Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...
ACT 8.3 Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final
ACT 8.4 Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor
ACT 8.5 Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats.
TASCA 9: FÍSICA I QUÍMICA
Calibració d'un monocordi per fer sonar les notes de l'escala musical
ACT 9.1 Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?
ACT 9.2
Quin és el so que s'ha de sentir quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala. NOTA PER AL PROFESSOR: És molt probable que no mesuren exactament la mateixa freqüència per a tots els instruments. En eixe cas hauran de discutir si les freqüències són suficientment diferents per no considerar-les iguals (i atribuir l'error a causes accidentals). en cas de considerar-les iguals hauran de decidir quin valor assignar a cada nota.
ACT 9.3 Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
ACT 9.4 Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 9
ACT 9.5 Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.
EX 6 Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació anterior.
ACT 9.7 Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.
ACTIVITAT 10: MATEMÀTIQUES
Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La
EX 10.1 Feu quatre grups i mesureu la longitud de la corda de les diferents notes d'una escala major, cada grup en un instrument diferent.
EX 10.2 A cada grup, exposeu en comú les dades obtingudes i obteniu la mitjana de les diferents mesures fetes per tots els membres del grup.
EX 10.3 Relacioneu cada nota amb una fracció de corda.
EX 10.4
Escolteu la melodia interpretada dues vegades, la primera en to de Do i la segona transportada a to de La. Sonen igual? Sona molt semblant però no és exactament igual. Per tal de comprovar-ho, feu: a) Calculeu la distància de la nota La a la nota Si. b) Calculeu la distància de la nota Do a la nota Re. c) Compareu aquestes dues distàncies. d) Com heu comprovat a l'anterior apartat, la distància de les dues primeres notes en el to de La és menor que la distància entre les dues primeres notes en el to de Do. Calculeu la diferència entre elles.
EX 10.5 Un representant de cada grup exposa els resultats dels anteriors exercicis, la resta de classe pren nota i es comparen les fraccions obtingudes al darrer apartat de l'exercici 4. Esbrineu quina relació tenen aquestes quatre fraccions?
ACTIVITAT 11: CIÈNCIES
NATURALS
Elaboració de cartells explicatius sobre el funcionament de la veu humana
EX 11.1 Observeu el vídeo següent sobre la veu humana i les seves possibilitats artístiques i contesta el qüestionari relacionat amb ell.
TA
SC
A 2
:
Inte
rpre
tació
am
b m
on
ocord
i
en d
ifere
nts
tem
es m
usic
ats
TASCA 12: ARTS PLÀSTIQUES
Creació de l'escenografia per a la representació
ACT 12.1 Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.
ACT 12.2 Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 10
ACT 12.3 Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color
ACT 12.4 Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur
ACT 12.5 A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.
ACT 12.6 Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.
ACT 12.7 A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 12
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Cultura Clàssica/Història/ Filosofia NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
La religió i la pervivència de la mitologia en el món de les arts i de la literatura.
Valorar el patrimoni històric i artístic de la Humanitat.
La localització del mite d’Orfeu en la cultura clàssica i en la història del pensament de la Humanitat.
L’obtenció i el processament
d’informació a través de
l’observació de l’obra d’art.
Conéixer el mite d’Orfeu a traves de traduccions d’autors clàssics i pensadors al llarg de la Història. Identificar el mite a través de les representacions artístiques al llarg de tota la Història de l’Art. Elaborar un treball sobre
l’orfisme.
CCIA
Identifica els principals elements
de la mitologia clàssica o els
reconeix en diversos contextos
literaris i iconogràfics.
1.1. Redacta una versió actualitzada del mite d'Orfeu
Estudi de l'evolució del
mite en la Història de
l'Art CCIA
Analitza l’evolució històrica de la
representació del mite d’Orfeu
TICD Sap confeccionar un treball
temàtic sobre l’orfisme.
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: DEUTSCH NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
3. Leer y comprender de forma autónoma diferentes tipos de textos escritos, con el fin de extraer información general y específica y de utilizar la lectura como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento de otras culturas.
5. Utilizar de forma reflexiva y correcta los elementos básicos de la lengua en contextos diversos de comunicación
Bloque 1. Comprender, hablar y conversar. Escucha y comprensión de mensajes sencillos. Participación en conversaciones sobre temas de intrés personal manteniendo el equilibrio entre la forma y la fliudez Empleo de respuestas espontáneas a situaciones de comunicación en el aula. Bloque 2.Leer y escribir Identificación del contenido de un texto con el apoyo de elemntos verbales. Comprensión de la información
2. Comunicarse oralmente participando en conversaciones y en simulaciones sobre temas conocidos o trabajados previamente, utilizándo las estrategias adecuadas para facilitar la continuidad de la comunicación y produciendo un discurso comprensible y eficaz. 3. Reconocer la idea general y extraer información específica de textos escritos adecuados a la edad, con apoyo de elementos textuales y no
CCU CSIC CCIA
Participa de forma correcta en la interacción en grupo
Expresa su opinión de forma oral de forma correcta y adecuada.
2.1. Traducir canciones
donde aparezca el mito
de Orfeo en las
diferentes cultures
europees.
CCU Comprende los textos (canciones). 2.2. Escribe sobre tus
preferencias y
costumbres personales
sobre la música
contestando a las
siguientes preguntas:
Was ist deine
Lieblingsmusik? Wann
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 13
general y específica en soporte papel. Bloque 3: Conocimientos lingüísticos Uso de:
Meine Lieblingsmusik- Sänger/in.
Ich höre x Stunden pro Tag/am Morgen, Nachmittag, Abend Vocabulario:
Adjektive: schnell, leise, stark, laut, melodisch, modern, altmodisch, etc
Instrumente Bloque 4. Dimensión social y cultural Conocimiento de aspectos
culturales y artísticos alemanes
textuales, sobre temas variados y otros relacionados con algunas materias del currículo. 7. Identificar algunos
elementos culturales o
geográficos propios de los
países y culturas donde se
habla la lengua extranjera y
mostrar interés por
conocerlos.
und wie oft hörst du
Musik? Kennst du
deutsche Musiker?
Welche Instrumente
kennst du?
CCIA Conoce a representantes de la
música clásica alemana y su
importancia en la historia de la
música.
2.3.Escucha primero la
canción "Der erste Ton"
de J-Luv (con la
traducción) y después la
Lied "An die Musik".
Busca diferencias y
también similitudes
entre ambos tipos de
música.
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ENGLISH NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
1. Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades.
B1.3r - ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR
Comprensió d’instruccions en contextos reals i simulats.
Escolta i comprensió d’informació
AN.1.- Comprendre i extraure la informació general i específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos
CCLI AN.1.1.- Compren la informació general, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.
3.1. Escoltar la cançó
“Thank you for the music”
de ABBA i fer exercicis
relacionats amb la cançó
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 14
general i específica de missatges cara a cara sobre temes concrets i coneguts, amb un grau creixent de dificultat.
Escolta i comprensió de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals.
amb claredat per mitjans audiovisuals.
CCLI AN.1.2.- Comprendre la informació específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.
CCLI AN.1.3.- Extrau la informació general, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.
CCLI AN.1.4.- Extrau la informació específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.
3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extraure informació general i específica i d’utilitzar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures.
7. Utilitzar les estratègies d’aprenentatge i els recursos
Lectura autònoma de textos relacionats amb els seus interessos.
Ús de diferents estratègies de lectura, amb ajuda d’elements textuals i no textuals: context, diccionaris o aplicació de coneixements formals sobre formació de paraules per a inferir significats, etc.
AN.3. - Comprendre i extraure de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats, d’extensió variada diferenciant fets i opinions i identificant, si és el cas, la intenció comunicativa de l’autora o autor.
CCLI CAIP
AN.3.1.- Comprenc de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats d’extensió variada.
3.2. Llegir text sobre el
mite d'Orfeu en anglès i
fer exercicis de
comprensió del text.
CCLI CAIP
AN.3.2.- Extrac de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats d’extensió variada.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 15
didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l’obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma.
Identificació del contingut d’un text escrit amb el suport d’elements verbals i no verbals.
Ús de fonts distintes, en suport de paper, digital o multimèdia, per a obtindre informació a fi de realitzar activitats individuals o en grup.
CCLI TICD
AN.4.1.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports cuidant el lèxic.
4. Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses, sobre distints temes, per mitjà de recursos adequats de cohesió i coherència.
7. Utilitzar les estratègies d’aprenentatge i els recursos didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l’obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma.
Producció guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns elements de cohesió per a marcar amb claredat la relació entre idees.
Utilització d’estratègies bàsiques en el procés de composició escrita (planificació, textualització i revisió).
Reflexió sobre el procés d’escriptura amb especial atenció a la revisió d’esborranys.
Ús adequat de l’ortografia i dels diferents signes de puntuació.
Interès per la presentació cuidada dels textos escrits, en suport de paper i digital.
Comunicació personal amb parlants de la llengua estrangera a través de correspondència postal o utilitzant mitjans informàtics.
AN.4. - Redactar de forma
guiada textos diversos en
diferents suports, cuidant el
lèxic, les estructures, i els
elements de cohesió i
coherència necessaris per a
marcar la relació entre idees i
fer-los comprensibles al
lector.
CCLI TICD
AN.4.2.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports cuidant les estructures.
3.3. Escriure una redacció
donant un final alternatiu
al mite d'Orfeu.
CCLI TICD
AN.4.3.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports, cuidant els elements de cohesió i coherència necessaris per a marcar la relació entre idees i fer-los comprensibles al lector.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 16
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ESPAÑOL NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralment y por escrito , de forma coherente y adecuada en cada situación de comunicación y en los diversos contextos de la actividad social y cultural para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideea y para controlar la pròpia conducta.
BC1.1º COMUNICACIÓN 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escritos – Composición de textos propios de
la vida cotidiana y de las relaciones
sociales, como participación en foros,
diarios personales, reglamentos o
circulares.
– Composición de textos propios de
los medios de comunicación, como
reportajes o entrevistas, destinados a
un soporte escrito o digital, a audio o
a vídeo.
– Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios del ámbito académico, especialmente textos expositivos y explicativos elaborados a partir de la información obtenida y organitzada mediante esquemes, mapes conceptuales y resumenes, así como elaboración de proyectos e informes sobre tareas u aprendizajes. –Interés por la composición escrita
como fuente de información y
aprendizaje, como forma de
comunicar las experiencias y los
conocimientos propios, y como forma
de regular la conducta
CCLL11. Crear textos escritos
de diferente tipo (narrativos,
descriptivos y dialogados) en
soporte papel y digital;
adecuar el registro a la
situación comunicativa;
utilitzar su estructura
organizativa para ordenar las
ideas con claridad;enlazar los
enunciados en secuencias
lineales
cohesionades;respetar los
criterios de corrección
gramaticaly ortogràfica con
un vocabulario rico y variado:
respetar los criterios de
corrección gramatical,
ortogràfica y tipogràfica.
Valorar la importancia de la planificación y revisión del texto.
CCLI CAIP TICD
CCLL11.1.Crea textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital
4.1 Redacta un
text narratiu que
ens servisca de
motiu conductor
a la representació
CCLI CSIC
CCLL11.2. Adecua el registro a la situación comunicativa en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital.
CCLI CCLL11.3 Utiliza la estructura organizativa
para ordenar las ideas con claridad en
textos escritos de diferente tipo
(narrativos, descriptivos y dialogados) en
soporte papel y y digital
CCLI CAIP
CCLL11.4. Enlaza los enunciados en secuencias lineales cohesionadas en textos escritos y usa un vocabulario rico y variado en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital
CCLI CAIP
CCLL11.5. Respeta los criterios de corrección gramatical, ortográfica y tipográfica en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital
CCLI CCLL11.6. Valora la importancia de la planificación del texto.
CCLI CCLL11.7 Valora la importancia de la revisión del texto
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 17
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MÚSICA
NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per a expressar idees i sentiments; enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar altres formes diferents d'expressió 2. Desenvolupar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibiliten la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup 8. Participar en la 'organització i realització d'activitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposició per a superar estereotips i prejudicis, prenent consciència, com a membre d'un grup de l'enriquiment que es produeix amb les aportacions d'altres 9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació 11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació i les seues conseqüències 15. Assolir i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenvolupament de les activitats musicals
BC.1.3er.ESCOLTA -Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjançant audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada BC2.3er.INTERPRETACIÓ -Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d'habilitats tècniques per a la interpretació -Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció a la director/a o altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt -Interès pel coneixement i l'atenció de la veu, el cos i els instruments. -Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió -Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i aportació d'idees musicals que contribuïsquen al perfeccionament i gaudi de l'activitat en comú
MUS4. Participar en la interpretació en grup d'una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols MUS.9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l'aula com a suport a les tasques d'interpretació i audició
CSIC CAA CAIP CCIA CM
Llig el ritme del temes proposats amb síl·labes rítmiques
Llig la melodia amb el nom de les notes, intentant introduir el ritme
Llig el text de les cançons amb el ritme adient
Participa en la interpretació en grup d'una peça instrumental, amb flauta i instrumental Orff, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols
EX1. Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions
EX2. Llig rítmica, melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions
ACT3.
Interpretació en
grup de «Sì
dolce è'l
tormento» de C.
Monteverdi
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 18
3. Escoltar una amplia varietat d'obres, de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor coma font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies
4. Reconéixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, en especial de la CV, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicant-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les críticament
6. Utilitzar de forma autònoma diverses
fonts d'informació-mitjans audiovisuals, internet, textos, partitures i altres recursos gràfics-per a conèixer i gaudir de la música
7. Conèixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a les distintes activitats musicals i a l'aprenentatge autònom de la música
BC.3.3er. CREACIÓ -Elaboració d'arranjaments de
cançons i peces instrumentals per mitjà de la creació d'acompanyaments senzills i la selecció de distints tipus d'organització musical (introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etc).
-Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinació d'elements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen a l'aula
-Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.
MUS7. Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant apropiadament una sèrie d'elements donats
CIA CSIC CAIP
Elabora un arranjament per a una cançó o una peça instrumental Orff, combinant els diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula
ACT2 . Elabora
un arranjament
per a una peça
instrumental
Orff, combinant
les diferents
seccions de les
composicions,
utilitzant una
partitura
convencional i
els instruments
de l'aula
CCIA CTID CCA CAIP
Selecciona diferents fonts digitals i elabora un fons musical a partir de distintes fonts digitals per tal de ser utilitzada a la representació
ACT1. Crea
pistes d’àudio
amb el
programa
Audacity a
partir de peces
seleccionades
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 19
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: VALENCIÀ NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 3a. Fonètica i ortografia
– Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística. 3b. Norma culta de la llengua. - Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). - El verb. 3c. Gramàtica - Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. 3d. Lèxic - Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. - Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.
V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.
CCLI CPAA
CVLL7.1. Reconeix els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals. CVLL7.2. Utilitza els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals.
6.1 Dir paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius,…) de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat
començarà la roda
un mínim de 5
vegades amb 5
mots diferents.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 20
12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 3a. Fonètica i ortografia – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua. - Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). - El verb. Les perífrasis verbals. - Les preposicions. Les conjuncions. 3c. Gramàtica - Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos. - Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. - Identificació i ús reflexiu de connectors textuals i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics. - Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat. 3d. Lèxic - Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.
V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.
CPAA CVLL17.3 Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits. CVLL17.5 Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a revisar els textos de manera progressivament autònoma.
6.2 Inventar-se un
mot que allà on no
n’hi ha, buscant
que la rima siga
consonant i que el
mot afegit siga
coherent amb la
temàtica del text, a
partir d'un poema
proposat, d’un
autor reconegut, al
qual li faltarà
l'última paraula de
cada vers.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 21
16. Conéixer i distingir les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de la literatura en valencià.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - La lírica. La poesia trobadoresca. - La lírica. Ausiàs March.
CVLL22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
CCIA CVLL22.1 Estableix relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XV i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema. - Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes estudiats.
CVLL19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic.
CCIA CVLL19.1.Utilitza els coneixements literaris en la comprensió de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic.
6.3 Elaborar, crear
versos solts, amb
un mínim de 3
figures retòriques
diferents (fonètica,
sintàctica i
semàntica); d’entre
alguna de les
següents:
Hipèrbaton,
Paral·lelisme,
Anàfora,
Al·literació,
Comparació,
Metàfora,
Hipèrbole, Antítesi i
Personificació.
CCIA CAIP
CVLL19.2.Utilitza els coneixementsb literaris en la valoració de textos breus o fragments.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA -Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XV. - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.
CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.
CCLI TICD CCIA
CVLL20.3 Fa un treball personal d’imitació i recreació literària, en suport de paper i en suport digital.
10. Analitzar els diferents usos socials del valencià per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.
BC1. COMUNICACIÓ 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits - Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
CVLL24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
CSIC CVLL24.1 Identifica, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.)
6.4 Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 22
BC2. LLENGUA I SOCIETAT – Els usos discriminatoris de la llengua. - Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. - Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
CSIC CAIP
CVLL24.2 Evita l’ús d’imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació.
tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).
18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
BC5 TÈCNIQUES DE TREBALL - Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). - Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. - Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III). - Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
CVLL23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació.
Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
TICD CPAA
CVLL23.1 Planifica i du a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts),
TICD CPAA
CVLL23.2 Planifica i du a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació en els suports que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació.
TICD CAIP
CVLL23.3 Utilitza els processadors de textos i és capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 23
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.
CVLL21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària.
CCIA CVLL21.2. Reconeix els elements estructurals bàsics d’un text literari llegit en la seua totalitat.
6.5 Adaptar la lletra de diverses cançons ja triades, tot respectant el ritme i la música originals, i a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Hauran de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que els ajude a superposar la nova lletra creada per ells i elles, a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que van elaborar l’activitat 6.4.
CCIA CVLL21.3 Reconeix els grans tipus de recursos lingüístics d’un text literari llegit en la seua totalitat.
CCLI CCIA CAIP
CVLL21.4 Emet una opinió personal sobre un text literari llegit en la seua totalitat.
18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA
-Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XV i aproximació a alguns autors i obres rellevants. - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.
CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.
CCLI TICD CCIA
CVLL20.3 Fa un treball personal d’imitació i recreació literària, en suport de paper i en suport digital.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 24
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
1. Participar i col·laborar de manera activa, amb regularitat i eficiència, en les activitats programades, amb independència del nivell d’habilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relació que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerància cap a tots els membres de la comunitat educativa.
7. Reconéixer, valorar i utilitzar
el cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa; dissenyar i practicar activitats rítmiques amb i sense una base musical.
10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat..
BLOC 3. EXPRESSIÓ CORPORAL. - Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions... - Realització de moviments globals i segmentaris amb una base rítmica. - Pràctica de les danses del món, en intercanvi cultural amb les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. - Valoració de la dansa com a element de relació amb persones d’altres cultures del món. - Realització d’activitats rítmiques, destacant el valor expressiu. - Pràctica dirigida a la presa de consciència dels diferents espais utilitzats en l’expressió corporal. - La relaxació. Pràctica de diferents mètodes. - Pràctica de diferents manifestacions expressives. - Pràctica dels balls de saló i danses modernes. - Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres.
EF 6. Realitzar balls, incloent hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibició.
CCIA CSIC
EF 6.1. Realitza balls per parelles o en grup, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana amb respecte.
7.1. Crear la coreografia
per a les cançons i peces
musicals que
s'interpretaran en la
representació CCIA EF 6.2. Realitza balls per parelles o en grup, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana amb desinhibició.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 25
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: TECNOLOGIA NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB
INDICADORS ACTIVITATS
1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, Concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics
Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
– Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller.
Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.
Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.
T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
T2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat
T3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l’entorn de treball.
T4. Usar l’ordinador com a
ferramenta per a elaborar,
desenrotllar i difondre un
projecte tècnic, a través de
fulls de càlcul que incorporen
fórmules i gràfiques
CIMF CAIP CCLI TICD CIMF CAIP
T1.1.
Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
T2.1 Elabora els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.
T3.1 Realitza les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat.
T3.2 Valora les condicions de l’entorn de treball en realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic.
T4.1 Usa l’ordinador com a ferramenta per a elaborar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta per a desenrotllar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
T4.3. Usa l’ordinador com a ferramenta per a difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
8.1 L’alumne es planteja
el problema i inicia un
procés tecnològic per tal
de solventar-lo
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 26
1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics
Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes
de seguretat a l’aula taller.
Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.
Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.
T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
T2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat
T3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l’entorn de treball.
T4. Usar l'ordinador com a
ferramenta per a elaborar,
desenrotllar i difondre un
projecte tècnic, a través de
fulls de càlcul que incorporen
fórmules i gràfiques
CIMF CAIP CCLI TICD CIMF CAIP
T1.1.
Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
T2.1 Elabora els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.
T3.1 Realitza les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat.
T3.2 Valora les condicions de l’entorn de treball en realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic.
T4.1 Usa l’ordinador com a ferramenta per a elaborar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta per a desenrotllar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
T4.3. Usa l’ordinador com a ferramenta per a difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
8.2 Busca informació
relativa al monocordi:
què és, per a què
serveix, com funciona,
dissenys alternatius...
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 27
1, Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
BC 3. Tècniques d’expressió i comunicació
Aplicacions de dibuix assistit per ordinador.
–Ferramentes bàsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artístic.
-Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació.
-Metrologia i instruments de mesura de precisió: calibre i micròmetre. Coneixement i ús dels dits instruments de mesura.
- Aplicacions de dibuix assistit per ordinador.
T6. Realitzar dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill T7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.
T9. Utilitzar aplicacions de
disseny assistit per ordinador
per a la realització de croquis
normalitzats.
TICD CCIA CMAT
T6.1. Realitza dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill.
T7.1 Utilitza vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.
T9.1. Utilitza aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la realització de croquis normalitzats.
8.3 Posa en comú a la
resta del grup les
possibles solucions i
decideix el disseny final
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 28
2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l’anàlisi, disseny i elaboració d’objectes i sistemes tecnològics a travès de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.
11. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball I prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva.
BC 4. Materials d’ús tècnic Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions.
Treball en l’aula taller amb materials comercials i reciclats.
T11. Conéixer les propietats bàsiques dels materials de construcció, les seues aplicacions més importants, la seua classificació, les seues tècniques de treball i ús, i identificar-los en construccions ja acabades.
CIMF
T11.1 Conéix les propietats bàsiques dels materials de construcció i les seues aplicacions més importants.
T11.2. Classifica els materials de construcció.
T11.3 Coneix les tècniques de treball i ús més importants dels materials de construcció
8.4 Construeix pas a pas
el monocordi de fusta
seguint unes pautes
clares i guiades pel
professor
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 29
1, Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenrotllant interés i curiositat cap a l’activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.
8. Assumir de forma crítica i activa l’avanç i l’aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.
BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics
Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes
de seguretat a l’aula taller.
Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.
Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.
BC 9. Tecnologia i societat
Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotllament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres.
Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible.
T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
T27. Reconéixer l’impacte que sobre el medi té l’activitat tecnològica i comprovar els beneficis i necessitat de l’aplicació de tecnologies correctores per a aconseguir un desenrotllament sostenible.
CSIC T1.1. Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
T27.1Reconeix l’impacte que sobre el medi té l’activitat tecnològica.
8.5 Verifica i avalua el
producte final i
comprova que s'ajusta a
les especificacions i als
objectius prèviament
desitjats.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 30
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Física i Química NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
10. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.
BC1 Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.
FQ3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
C. interacció món físic
C. Cultural i artística
FQ3.1 Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
9.1. Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l’instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?
2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.
BC1 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
C. Interacció món físic
C. matemàtica
FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
9.2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l’escala.
4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració
BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i
FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
C. Interacció món físic
C. Autonomia i iniciativa personal
FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
9.3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 31
d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.
gràfiques.
1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.
BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques.
FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
C. Lingúística
C. Interacció món físic
FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
9.4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes del altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.
4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.
BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. BC1 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
C. Interacció món físic
C. matemàtica C. Autonomia i iniciativa personal
FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
9.5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.
5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos
BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la
FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de
C. Món físic FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de
9.6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 32
continguts. formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. BC1 Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.
seguretat. seguretat. l’escala. Aprofiteu els resultats de la investigació.
1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.
BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques.
FQ1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.
C. Lingüística FQ 1.1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat
9.7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 33
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MATEMÀTIQUES NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemàtiques adquirides a situacions de la vida diària.
4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l’anàlisi de les dades per mitjà de l’ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats, tot això de la manera més adequada, segons la situació plantejada.
BLOC2. NOMBRES Nombres racionals. Comparació, ordenació i representació sobre la recta. Decimals i fraccions. Transformació de fraccions en decimals i viceversa. Decimals exactes i decimals periòdics. Fracció generatriu. Operacions amb fraccions i decimals. Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi. Potències d’exponent enter. Significat i propietats. La seua aplicació per a l’expressió de nombres molt grans i molt xicotets. Operacions amb nombres expressats en notació científica. Ús de la calculadora.
MAT3. Calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d’exponent enter, que continguen, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer ús adequat de signes i parèntesi. MAT4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numèrica (factor de conversió, regla de tres simple, percentatges, repartiments
proporcionals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana o emmarcats en el context d’altres camps de coneixement.
MAT CIMF CCIA
Utilitza convenientment les unitats de mesura usuals per a recollir informació per a resoldre problemes emmarcats en el context de la música.
10.1 Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La
MAT Calcula la mitjana aritmètica de nombres racionals obtinguts de la mesura directa d'un instrument musical.
MAT CCIA
Relaciona mesures per tal de representar les notes musical per mitjà de nombres racionals fraccions de corda.
MAT CCIA
Calcula la distància entre notes a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (resta de fraccions).
Compara distàncies entre notes musical a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions).
MAT CPAA
Compara expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions) per tal de comprovar que els resultats són independents de l'instrument.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 34
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS
12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.
BC4. 3r: - Característiques i funcions comunes als éssers vius. - Teoria Cel·lular
BG15. Explicar les funcions
comunes a tots els éssers vius
tenint en compte la Teoria
cel·lular
CIMF CCLI
Explica les tres funcions vitals
oralment
11.1 Elaboració de
cartells explicatius sobre
el funcionament de la
veu humana
BC5.3r LES PERSONES I LA SALUT – L’aparell respiratori. -· Hàbits saludables. - Malalties més freqüents.
BG14. Descriure els òrgans i
aparells humans implicats en
les funcions vitals, establir
relacions entre les diferents
funcions de l’organisme i els
hàbits saludables.
CIMF
Descriu l’aparell respiratori
Localitza les cordes vocals a la laringe i coneix la seva funció
Identifica els hàbits saludables per
al manteniment de l’aparell
respiratori
TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL
NIVELL: 3r ESO
OBJECTIUS D’ÀREA
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
CCBB INDICADORS ACTIVITATS
7. Representar cossos i
espais simples per
mitjà del domini de la
perspectiva, les
proporcions i la
representació de les
qualitats de les
Bloc 5. Espai i volum
Perspectiva cònica. Fonaments del sistema.
Anàlisi dels fonaments del sistema cònic i les seues
aplicacions.
Ús de la perspectiva cònica en la representació de
formes geomètriques simples, de la sensació d’espai.
Ús de la perspectiva cònica en la representació
EPV.8.
Representar la
sensació espacial
en un pla utilitzant
com a recurs gràfic
la perspectiva
cònica
CCIA
CMAT
EPV.8.1.
Representar la
sensació espacial
en un pla utilitzant
com a recurs gràfic
la perspectiva
cònica.
12.1.- Dibuixa 4 cubs en
perspectiva cònica frontal (amb
un punt de fuga) des de
diferents punts de vista.
Ombreja'ls tenint en compte la
posició d'un focus de llum comú
per a tos els cubs.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 35
superfícies i el detall,
de manera que siguen
eficaços per a la
comunicació.
d’elements arquitectònics de l’entorn pròxim.
Esforç per desenrotllar les capacitats espacials per a
visualitzar formes tridimensionals.
12.2.- Dibuixa 4 cubs en
perspectiva cònica obliqua (amb
dos punts de fuga) des de
diferents punts de vista.
Ombreja'ls tenint en compte la
posició d'un focus de llum comú
per a tos els cubs, emprant
diferents llapis de colors.
12.3.- Dibuixa la teua habitació
en perspectiva cònica frontal,
representant porta, finestres i
mobiliari. Dóna-li color
12.4.- Dibuixa des del pati
interior de l'institut una vista del
centre, en perspectiva cònica
frontal. Ombreja-la utilitzant
trama en clar-obscur
1. Apreciar els valors culturals i estètics, identificant, interpretant i valorant els seus continguts; entendre’ls com a part de la diversitat cultural, contribuint al seu respecte, conservació i millora. 2. Representar cossos i
Bloc 3. Anàlisi i representació de formes
Estudi de la proporció en les formes: Teoremes de
Thales. Percepció de mesures i escales, igualtat,
semblança, simetria, translació i rotació.
Aplicació de la proporció en l’estudi de la figura
humana.
Anàlisi de la proporció d’un objecte.
Establiment de les relacions de proporció entre les
distintes parts d’una mateixa forma.
EPV.6. Interpretar
composicions
buscant distintes
alternatives en
l’organització de la
forma.
CCIA EPV.6.1.
Interpretar
composicions
buscant distintes
alternatives en
l’organització de la
forma.
12.5.- A partir dels diferents
figurins que et donem, fes
l’esbós de diferents conjunts de
vestir.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 36
espais simples per mitjà del domini de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall, de manera que siguen eficaços per a la comunicació.
Reconeixement de la importància d’ordenar formes de
diferents camps visuals.
Bloc 4. La composició
Organització de la forma i el seu entorn en el pla.
Realització de composicions tenint en compte la
proporció, l’escala i el ritme.
Estudi de criteris bàsics per a compondre: simetria,
equilibri, pes visual de massa i color.
Anàlisi de diverses propostes compositives d’obres
d’art.
Descripció i identificació dels elements compositius de
diferents tipus i comentari personal sobre estos.
Interès a conèixer els criteris bàsics de composició.
Interès a identificar l’organització interna de missatges
graficoplàstics o visuals
Valoració de la importància de la mesura de les formes
en les composicions
CMAT EPV.6.2. Aplicar
mesures, escales,
igualtat,
semblança,
simetria, translació
i rotació per a
representar formes
en una composició.
CCIA
CMAT
EPV.6.3. Aplicar la
proporció en
l'estudi de la figura
humanes
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 37
10. Contribuir activament al respecte, la conservació, la divulgació i la millora del patrimoni europeu, espanyol i del País Valencià, com a senyals de la pròpia identitat.
Bloc 1. El llenguatge visual Anàlisi dels missatges estètics de l’entorn, amb la intenció de diferenciar elements propis d’altres provinents d’altres cultures. Interès a conèixer qualsevol manifestació artística. Valoració de les influències artístiques i culturals d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra en la configuració de la cultura pròpia, especialment en el que concerneix els valors artístics i estètics. Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de La línia, la taca i la textura i les seues aplicacions en l’art. Estudi del color en l’art. Sensibilitat davant de les manifestacions del color i la llum en objectes, en la naturalesa i en ambients urbans pròxims. Bloc 4. La composició Participació en situacions d’intercanvi d’opinions sobre elements bàsics de la composició d’obres d’art. Diferenciació dels processos expressius de les tècniques gràfic-plàstiques. Determinació dels valors plàstics i estètics que destaquen en una obra. Observació i valoració d’obres artístiques de l’entorn pròxim, del patrimoni artístic i cultural, com també d’expressions contemporànies. Reconeixement de l’esforç que exigeix l’elaboració d’algunes obres artístiques. Apreciar i valorar la bona realització del treball, així com la neteja en la seua execució. Acceptació i valoració de les influències que exerceixen els valors artístics propis d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra.
EPV.11. Apreciar i
valorar les
qualitats
estètiques del
patrimoni artístic
i cultural del País
Valencià, de
l’Estat espanyol i
d’altres cultures
diferents de la
pròpia.
CAIP CCIA
EPV.11.1. Apreciar i
valorar les qualitats
estètiques del
patrimoni artístic i
cultural del País
Valencià i de l’Estat
espanyol.
EPV.11.2. Apreciar i
valorar (reconèixer
el valor estètic i
donar una opinió)
les qualitats
estètiques del
patrimoni artístic i
cultural d’altres
cultures diferents
de la pròpia
12.6.- Cerca en la xarxa
diferents escenografies de
teatre i televisió per a crear el
teu propi catàleg d'imatges.
Inclou els "atrezzos" relacionats
i els vestuari dels personatges.
12.7.- A partir del guió de l'obra
de teatre "L'Orfeu a la Marina"
dissenya la teua pròpia
escenografia per a la
representació. Inclou un llistat
amb els material necessaris i les
seues mides per a la construcció
del mateix.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
39
IDENTIFICACIÓ DE LA TASCA: CONÉIXER EL MITE D'ORFEU
DESCRIPCIÓ DE LA TASCA: EL MITE D'ORFEU A TRAVÉS DE TEXTOS I IMATGES
VISIÓ GENERAL DE LA SEQÜENCIA DIDÀCTICA DE LA TASCA
DEPARTAMEMT ACTIVITAT FAMILIA DE MODELS DIDÀCTICS (conductuals,
cognitius, socials i personals)
CUC/ CSG/FIL
REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU COGNITIUS
ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART COGNITIUS
DEUTSCH
1. Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du?
Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo
2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik".
Modelo conductual: Modelo de instrucción directa
3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música.
Modelo cognigtivo: Modelo de indagación
4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas. Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
40
ENGLISH
Exercicis de resposta tancada sobre el text Conductual i cooperatiu
Exercici de redacció per canviar el final de la història Cognitiu i constructiu
Exercici: escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades.
Conductual i cognitiu/ constructiu.
Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó
Cognitiu/ constructiu, personal i social.
ESPAÑOL Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació
Models cognitius, socials i conductuals fonamentalment.
MÚSICA
Seleccionar peces i crear pistes àudio COND: Instrucció directa INTER: Model de simulació social
Creació arranjaments
COG: Desenvolupament cognitiu COG: Organització intel·lectual CONG: Sinèctica
Interpretació conjunta (Ex. Llegir ritmes i melodies)
COND: Instrucció directa COND: Entrenament directe COND: Instrucció programada
VALENCIÀ
6.4. Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).
CONDUCTUAL: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Autocontrol i el d’Entrenament Directe. COGNITIU: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Indagació i el d’Organització Intel·lectual.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
41
PERSONAL I SOCIAL: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Investigació de Grup i el de Simulació Social.
EDUCACIÓ FÍSICA
Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals
Socials i personals (model d’investigació en grup i model de joc de rols).
TECNOLOGIA L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo
Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes bàsiques prèviament estudiades per tal de solventar un problema o una necessitat.
Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu.
Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip.
Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques individuals.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
42
Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...
Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de buscar informació a la xarxa.
Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació en eixe sentit.
Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació en eixe sentit.
Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip. Existeix una interacció continua amb els companys (i el professorat) per tal de fomentar la cooperació i augmentar el rendiment cognitiu.
Personals: La recerca individual es la base per al posterior treball en grup.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
43
Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final
Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de treballar amb la resta del grup i presentar la informació adquirida. Després es seguiran unes directrius i uns comportaments racionals per decidir, en el grup, el disseny final del producte a desenvolupar.
Cognitius. Es requereix un coneixement quant a la necessitat de posar la informació en comú, debatre-la, filtrar-la i elegir la més adequada.
Socials: Fonamental. Saber debatre, ser respectuós i saber arribar a conclusions en grup.
Personals: La capacitat individual (i l'aprenentatge en aquest sentit) és bàsic per tal de ser capaç de treballar en equip i ser un bon cooperant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
44
Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor
Conductual: La conducta alhora de seguir un procés de construcció és molt important.
Cognitius. El coneixement teòrica es combina amb el coneixement necessari per al procés de construcció de qualsevol objecte.
Socials: Fonamental. Saber treballar i cooperar en equip alhora de dur a terme qualsevol procés de construcció.
Personals: La tasca individual que du cada component del grup és única i fonamental per un bon resultat en equip. Molt important tindre clar quina tasca és la assignada a cada component del grup.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
45
Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats.
Conductual: Alhora de verificar el producte es segueix unes pautes de verificació segons ítems a inspeccionar.
Cognitius. Qualsevol procés d'avaluació requereix un coneixement d'allò que s'està avaluant i del que es pretén aconseguir a la fi de tot el procés.
Socials: La base del que s'avalua i es pretén ha de respondre a un cooperació i una assumpció del grup del que es busca i es tracta d'aconseguir. L'aspecte social açí és força important.
Personals: Com quasi sempre, l'aspecte individual al respecte del que es busca i el que s'està avaluant es fonamental en la recerca d'una avaluació conjunta. NO s'entén una bona base del grup sense una equilibrada i clara arrel individual.
FÍSICA I QUÍMICA
1. Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?
Social
2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala.
Cognitiu
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
46
3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
Cognitiu
4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.
Social
5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.
Conductual
6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació.
Conductual
7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme. Cognitiu
MATEMÀTIQUES Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La?
Model social: investigació grupal i treball en grups cooperatius. Model cognitiu-constructiu: processament de la informació. Model conductista: entrenament i instrucció directes.
BIOLOGIA I GEOLOGIA Preparar uns murals explicatius al voltant de la veu humana Família de model cognitiu i constructiu
DIBUIX/ ARTS Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
47
PLÀSTIQUES des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.
com un aprenentatge continu.
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors.
Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color.
Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur
A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.
Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip.
Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques individuals.
Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.
A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
49
TITOL: EL MITE D'ORFEU ÀREA/S: CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r E.S.O
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU
ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART
REFLEXIU ANALÍTIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
LLIG DIFERENTES TEXTOS DE DIVERSOS AUTORS DEL MITE D'ORFEU VISIONA OBRES D'ART DE DIFERENTS PERÍODES DE LA HISTÒRA SOBRE EL MITE
Nº de sessions 5 SESSIONS
Agrupaments INDIVIDUAL
Escenaris AULA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
LLEGIR TEXTOS DE DIFERENTS AUTORS I PERÍODES AL LLARG DEL TEMPS. VORE ESCULTURES I PINTURES SOBRE EL MITE AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L'ART
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
50
TITOL: L’ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: ALEMÁN NIVELL/CICLE/ETAPA:3º
ACTIVITAT TIPUS DE PENSAMENT
Musik früher und heute (Música antes y ahora)
Pensamiento lógico, analógico
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música. Contesta a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du? 2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". 3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música. 4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.
Nº de sessions 2 sesiones
Agrupaments Plenum
Escenaris aula * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Pizarra, cañon con audio, fotocopias con las letras de las canciones
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
51
TITOL: Orpheo's myth ÀREA/S: Anglès, Cultura Clàssica NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT
Lectura i exercicis de comprensió sobre un text del mite d'Orfeu
Pràctic, creatiu, analític, lògic, sistèmic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
3 exercicis de resposta tancada 1 exercici de Vertader o Fals 1 exercici de triar la resposta correcta entre 4 opcions 1 exercici de vocabulari a enllaçar amb la imatge correcta. 1 exercici d'enllaçar paraules amb la seva definició. 1 exercici d'emplenar buits amb el vocabulari donat. 1 activitat per a escriure un final alternatiu al mite.
Nº de sessions
2
Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes debateixen les respostes i arriben a una conclusió.
Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Dossier amb el text i els exercicis de comprensió. Diccionaris Ordinadors
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
52
TITOL: Thank you for the music ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT
Escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades. Pràctic i analític.
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1 exercici de resposta tancada que consisteix en emplenar els buits amb paraules donades de la cançó.
Nº de sessions
1
Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes comparen les respostes i arriben a una conclusió.
Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Dossier amb la cançó i l'exercici de resposta tancada. Ordinador / reproductor CD
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
53
TITOL: Thank you for the music ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT
Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó Pràctic, creatiu, analític i lògic.
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
3 preguntes on els alumnes han de contestar de forma personal/ grup.
Nº de sessions
1
Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes debateixen les respostes i arriben a una conclusió.
Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Dossier amb les preguntes relacionades amb el contingut de la cançó.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
54
TITOL: El mite d’Orfeu ÀREA/S: Castellà: Llengua i literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO, 2n Cicle.
ACTIVITAT Nº 4 TIPUS DE PENSAMENT
Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació
4.1.- Reflexiu, lògic i analític. 4.2.- Pràctic. 4.3.- reflexiu i analític. 4.4.- Analògic. 4.5.- Reflexiu i analític.
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
4.1.- Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit. 4.2.- Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...) 4.3.- Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador), b) Quins personatges apareixen? c) On ocorren els fets i en quina época? 4.4.- A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista. 4.5.- Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient.
Nº de sessions Total: 5 4.1: 1 4.2: 1 4.3: 2 4.4 i 4.5: 1
Agrupaments Sí: de 4 alumnes (Procediment 1-2-4 d’aprenentatge cooperatiu)
Escenaris Aula Aula d’informàtica * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
-Materials audiovisuals -Internet. -Llibre de text. -Fotocòpies sobre a) teoria del text narratiu, b) mite d’Orfeu i c) textos narratius.
COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
No cal.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
55
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA. ÀREA/S: MÚSICA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3ER. ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
ACT1. Crea pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades ACT2 . Elabora un arranjament Orff a partir de partitures convencionals de les diferents
seccions de la peça ACT3. Interpreta en gran grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi
p.5 Pensament creatiu p.7 Pensament analògic p.9 Pensament deliberatiu p.10 Pensament pràctic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Ex. 1.1. Llegir ritmes de diferents seccions de la peça Ex. 1.2. Llegir melòdicament les diferents seccions de la peça
Nº de sessions
5
Agrupaments Xicotet grup Grup-classe
Escenaris
Aula música * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Instrumental Orff Partitures de fragments musicals, melodies, ritmes i acords Cartolina amb particella per al guió Etiquetes amb noms d'instruments Full pautat per a transcriure l'arranjament
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
56
TÍTOL: L’ ORFEU A LA MARINA ÀREA: Valencià: Llengua i Literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r d’eso
ACTIVITAT Núm.: 6.1, 6.2, 6.3, 6.4 i 6.5 TIPUS DE PENSAMENT
6.1. Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents. 6.2. A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, omplir els buits que falten amb mots inventats, fent que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text . 6.3. Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents d’entre les següents: Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi, Símbol i Personificació. 6.4. Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat, feu la tria d’aquelles que s’hi adeqüen (en un petit grup de 3 alumnes) a la temàtica del mite d'Orfeu i en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà. 6.5. Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge, que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup- a la música de les cançons triades. Amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4.
1. Reflexiu. 2. Analític. 6. Analògic. 7. Creatiu. 8. Deliberatiu. 9. Pràctic.
SELECCIÓ D’EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
EX. 6.1. Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant). EX. 6.2. Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March. EX. 6.3. Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes.
Núm.de sessions:
10
Agrupaments: De 3 alumnes o en petit grup.
Escenaris
Aula ordinària.
Aula d’informàtica.
Aula de música. * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Materials audiovisuals.
Internet.
Llibre de text.
Fotocòpies de poemes i cançons.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN: No cal
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
57
TITOL: L’Orfeu a la Marina ÀREA/S: Ed. Física NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals
Deliberatiu Creatiu Pràctic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
a) Visionat de vídeos. b) Audició de les peces musicals seleccionades a l’àrea de música. c) Disseny en el paper de la coreografia i la seqüenciació dels passos. d) Assaig de la coreografia
Nº de sessions a) 1 b) 1 c) 2 d) 3
Agrupaments a) Gran grup b) Gran grup c) Xicotet grup d) Xicotet grup
Escenaris a) Aula amb projector. b) Aula de música. c) Aula normal. d) Gimnàs.
RECURSOS DIDÀCTICS
Projector i equip reproductor de música
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN Comptarem amb la col·laboració de la mestra de danses del Grup Portitxol de Xàbia.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
58
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT
L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo
REFLEXIU
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1. Anotació de les indicacions del professor 2. Reflexió per part de l'alumnat al voltant del que se li demana i tractant d'entendre clarament el problema a resoldre 3. Plantejament de possibles formes de solventar allò que es planteja.
Nº de sessions 1
Agrupaments SI
Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Ordinador amb connexió a la xarxa.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
59
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT
Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...
ANALÍTIC (recerca d'informació)
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1. Iniciació de recerca relativa als monocordis utilitzant tots els recursos disponible (xarxa, llibres, experiències personals...) 2. Creació d'un quadre amb tota aquella informació que considera important i utilitzable per la creació del seu projecte (filtrant la irrellevant) 3. Resum i assimilació d'aquella informació a utilitzar i compartir.
Nº de sessions 1
Agrupaments NO
Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Ordinador amb connexió a la xarxa.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
60
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 3 TIPUS DE PENSAMENT
Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final
DELIBERATIU (En funció d'una sèrie de criteris es prenen unes decisions en equip)
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1. Creació de grups de treball per tal de dur a terme el projecte. 2. Presentacions individuals de solucions a la resta de components del grup 3. Debat d'alternatives. Avantatges i inconvenients de cadascuna. 4. Selecció de solució de consens per tal de construir el monocordi. Es tria el disseny definitiu
Nº de sessions 2
Agrupaments SI
Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Taules de treball al taller de tecnologia
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
61
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 4 TIPUS DE PENSAMENT
Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor
PRÀCTIC (Es tracta de construir el monocordi)
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1. Divisió de la tasca de tal forma que cadascú ha de tenir clar que és el que s'espera d'ell. A més es designa un responsable del material, un de la neteja, un de ferramentes i un de portaveu per la resta de grups. 2. Iniciació del procés de construcció seguint les pautes de comportament prèviament establertes i sempre seguint les normes bàsiques de seguretat, civisme i bones pràctiques. 3. Avaluació del resultat final i la seua idoneïtat.
Nº de sessions 2
Agrupaments SI
Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Taules de treball al taller de tecnologia
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
62
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 5 TIPUS DE PENSAMENT
Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als
objectius prèviament desitjats.
ANALÒGIC (compara el que s'ha creat amb allò que s'esperava obtindre)
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1. Creació d'un quadre comparatiu amb tots els ítems a avaluar (check in) 2. Comparació d'allò que hem creat amb allò que s'esperava obtindre 3. Avaluar quantitativament (i qualitativament ) l'objecte final. 4. Realitzar una síntesi final al respecte del projecte creat i el seu procés de desenvolupament.
Nº de sessions 1
Agrupaments SI
Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Taules de treball al taller de tecnologia
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
63
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
1.Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?
Creatiu
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Prèviament s'ha construït un monocordi en la matèria de Tecnologia.
Nº de sessions 10 minuts
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Aula de Música * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Instruments musicals diversos
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
És recomanable la presència d'algun professor de música, o d'algun músic si és possible.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
64
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala.
Analític i Analògic
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de sessions 20 minuts
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Aula de Música * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Instruments musicals diversos i ordinador amb aplicació d'oscil·loscopi
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
65
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
Creatiu
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de sessions 10 minuts
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Aula de Música
* També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Monocordi construït en la matèria de Tecnologia
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
66
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.
Deliberatiu
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de sessions 15 minuts (final de la primera sessió)
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Aula de Música * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Monocordi
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
67
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.
Pràctic i analític
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de sessions 50 minuts (tota la segona sessió)
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Laboratori * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Monocordi, cinta mètrica i ordinador amb aplicació d'oscil·loscopi.
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
68
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació.
Pràctic i analític
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de sessions 15 minuts
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Aula ordinària * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Monocordi i mesures fetes durant la sessió del laboratori
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
69
TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT
7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.
Reflexiu
SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Nº de sessions 30 minuts (final de la segona sessió)
Agrupaments Grups de 4
Escenaris Aula ordinària * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
70
TITOL: L'Orfeu de la Marina ÀREA/S: Matemàtiques NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO
ACTIVITAT 10 TIPUS DE PENSAMENT
Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La?
Pensament analític, lògic, pràctic, sistèmic i analògic.
SELECCIÓ DE EXERCISIS ORGANITZACIÓ D’AULA
10.1 Feu quatre grups i trieu una de les guitarres. Mesureu la longitud de la corda de les diferents notes d'una escala de do major. Indiqueu els resultats en la graella. 10.2 En cada grup, poseu en comú les dades obtingudes i obteniu la mitjana de les diferents mesures fetes per tots els membres del grup. Ompliu la graella amb les mitjanes. 10.3 Completa la graella i relaciona cada nota amb una fracció de corda. 10.4 Escolta la melodia interpretada dues vegades, la primera en to de Do i la segona transportada a to de La. Sonen igual? Sona molt semblant però no és
Nº de sessions 10.1, 10.2 i 10.3 1a sessió
10.4 i 10.5 2a sessió
Agrupaments grup cooperatiu grup cooperatiu
Escenaris Tant a l'aula de música com a l'aula ordinària * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
71
exactament igual. Per tal de comprovar-ho a) Calculeu la distància de la nota La a la nota Si. b) Calculeu la distància de la nota Do a la nota Re. c) Compareu aquestes dues distàncies. d) Com heu comprovat a l'anterior apartat, la distància de les dues primeres notes en el to de La és menor que la distància entre les dues primeres notes en el to de Do. Calculeu la diferència entre elles. 10.5 Un representant de cada grup exposa els resultats dels anteriors exercicis, la resta de classe pren nota i es comparen les fraccions obtingudes al darrer apartat de l'exercici 4. Quina relació tenen aquestes quatre fraccions? En gran grup s’anoten en la pissarra les deliberacions de cada grup per tal de contestar la pregunta inicial: Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La?
Guitarres clàssiques espanyoles. Cintes mètriques calibrades fins els mil·límetres. Regles. Taules de dades per anotar els resultats experimentals. Aparell reproductor de música i partitures escrites en les tonalitats de Do i La. Calculadores científiques. Quaderns de treball grupals.
COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
Exportar el mètode d’investigació científica a casa: “Treballar també és divertit”. Cada alumne/a, amb ajuda de la seua família, planificarà moments d'oci i treball i establirà un calendari. El xiquet/a que vol millorar matemàtiques, pot comprometre’s a comprovar els càlculs del supermercat, estimar la despesa d'unes pizzes que demanen a domicili, escollir un pressupost de tres coneguts en la compra d’un ordinador portàtil ... D’aquesta manera es sentirà responsable en les decisions i feines familiars: obtenint dades quantificables, organitzant-les i estimant-les per tal d’aportar solucions als problemes i afers diaris familiars.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
72
TITOL: L'Orfeu a la Marina ÀREA/S: Biologia i Geologia NIVELL/CICLE/ETAPA:3r ESO
ACTIVITAT Núm. 6 TIPUS DE PENSAMENT
Preparar uns murals explicatius al voltant de la veu humana
Creatiu, analític i sistèmic
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
Visionat d'un vídeo sobre la veu humana i les seves possibilitats artístiques així com de l'aparell fonador i respiratori
Nº de sessions
3
Agrupaments
Xicotet grup (no més de 4
alumnes)
Escenaris
Aula * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
Vídeo de l'aparell fonador i respiratori Murals d'anatomia
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
73
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.
LÒGIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 1
Agrupaments NO
Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
PISSARRA
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
74
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT
Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors
LÒGIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 1
Agrupaments NO
Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
PISSARRA
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
75
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 3 TIPUS DE PENSAMENT
Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color.
LÒGIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 1
Agrupaments NO
Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
PISSARRA
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
76
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 4 TIPUS DE PENSAMENT
Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur.
LÒGIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 1
Agrupaments NO
Escenaris PATI DE L’IES * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
77
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 5 TIPUS DE PENSAMENT
A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.
CREATIU
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 1
Agrupaments NO
Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
78
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 6 TIPUS DE PENSAMENT
Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.
ANALÍTIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 1
Agrupaments GRUPS DE QUATRE
Escenaris AULA ESPECÍFICA D’INFORMÀTICA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
79
TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.
ACTIVITAT Núm. 7 TIPUS DE PENSAMENT
A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.
CREATIU ANALÍTIC
SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA
1.
Nº de sessions 2
Agrupaments GRUPS DE QUATRE
Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació
RECURSOS DIDÀCTICS
COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
81
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT CUC CSG FIL CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
ACTIVITATS APRENENTATGE
INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
Lectura de textos clàssics sobre el mite d'Orfeu
Call 9.1. Identifica els principals elements de la mitologia clàssica i els reconeix en diversos contextos literaris i i iconogràfics.
Resolució d'un qüestionari sobre un text clàssic on aparega Orfeu. Elaboració d'un esquema sobre la vida d'Orfeu. Elaboració d'un nou mite sobre Orfeu en versió actualitzada. com a exercici de classe. Exposició oral d'un episodi de la vida d'Orfeu.
Anàlisi de les representacions artístiques del mite d'Orfeu .
Call 9.1. Identifica els principals elements de la mitologia clàssica i els reconeix en diversos contextos literaris i i iconogràfics.
Prova escrita en la qual es farà un comentari d'una pintura que represente el mite d'Orfeu en la qual i s'identifiquen els personatge mitològics que hi intervenen . Recerca de representacions escultòriques sobre el mite d'Orfeu.
Lectura de textos sobre l'orfisme.
Call 9.1. Identifica els principals elements de la mitologia clàssica i els reconeix en diversos contextos literaris i i iconogràfics.
Prova escrita sobre la informació dels textos estudiats a classe sobre l'Orfisme, partint d'un text i resolució d'un breu qüestionari. Recerca en la xarxa d'informació sobre l'orfisme.
Escala de puntuació
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
82
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT ENGLISH
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES ACTIVIDAD 0: Visionar breves escenas de video donde se muestran monólogos y diálogos
CCLL1.1 Capta ideas esenciales en diálogos de diferente tipo y distinto nivel de formalización.
CCLL1.2 Reproduce el contenido de los monólogos y diálogos..
CCLI TICD
CUESTIONARIO DE AUTOEVALUACIÓN (cuestionario para constatar que el alumnado distingue entre monólogo y diálogo) OBSERVACIÓN DIRECTA CON RÚBRICA (para valorar el grado de memorización de un monólogo y un diálogo)
ACTIVIDAD 1: Transformar estructuras en un texto dialogado.
LL18.1 Conoce y comprende las principales formas..
CCLL18.3 Reconoce los elementos estructurales básicos de un diálogo.
CCIA PRUEBA OBJETIVA MULTIOPCIÓN (para ver en qué grado el alumno conoce y reconoce sus elementos estructurales)
ACTIVIDAD 2: Seleccionar información sobre el tema propuesto para ser ejecutado.
CCLL11.1 Integra informaciones sobre un tema propuesto.
CCLI TICD
Valoración según las pautas confeccionadas por el profesorado. (Se hace hincapié en cómo se autoorganizan en la puesta en común de la información recabada)
ACTIVIDAD 3: Escribir los diálogos.
CCLL21.1 Compone diálogos en soporte de papel y digital, tomando como modelo los diálogos leídos o comentados en el aula, o realiza alguna transformación sencilla sobre los mismos.
CCLI CCIA CAIP
EJERCICIO DE AUTOEVALUACIÓN. OBSERVACIÓN DIRECTA CON RÚBRICA
ACTIVIDAD 5: Por parejas representar ante los compañeros los diálogos confeccionados
CCLL.3.1 Participa en situaciones de comunicación, dirigida o espontáneas, respetando las normas de la comunicación: usa el turno de palabra, organiza el discurso, incorpora las intervenciones de los demás.
CCLI CAIP
OBSERVACIÓN DIRECTA CON RÚBRICA (para valorar todos los recursos comunicativos de los alumnos que representan)
Escala de puntuación: De 0 a 10 puntos
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
83
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT CASTELLANO
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació.
1.- Crea textos escritos de diferente tipo (narrativos) en soporte papel y digital. 2.- Adecúa el registro a la situación comunicativa en textos de diferentes tipos. 3.- Aplica los conocimientos sobre el castellano y las normas del uso lingüístico al texto narrativo.
11.1 11.2 17.4
La activitat d'avaluació consistiria en l'anàlisi de la redacció del text narratiu que presenten els alumnes, utilitzant la rúbrica annexa.
Escala de puntuació
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
84
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT MÚSICA
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
A.1. ELABORAR UN ARRANJAMENT
Transcriu les melodies a la partitura correctament
Ressalta la melodia principal en cadascuna de les seccions
Acompanya les veus de manera agradosa Incorpora segones veus o elements d'enllaç
adients i de la seua invenció. Escriu amb ordre, claredat i grafia correcta
CCIA CSIC CAIP
OBSERVACIÓ EXECUCIONS/ LISTA DE COTEJO/ PRODUCTES
A.2. INTERPRETACIÓ CONJUNTA D'UNA PEÇA MUSICAL
Domina el seu instrument i la seua part Controla el tempo tant individualment com
en grup Escolta als companys per tal de adequar la
seua intervenció Utilitza recursos expressius en la
interpretació de la peça Té una actitud de col·laboració amb la
preparació de l'activitat
CSIC CAA CAIP
OBSERVACIÓ EXECUCIONS/ RÚBRICA/ PRODUCTES
Escala de puntuació
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
85
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT VALENCIÀ
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
6.1 Dir paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius, …) de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents.
CVLL7.1. Reconeix els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals. CVLL7.2. Utilitza els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals.
CCLI CPAA
Seguiment de la participació de l’alumnat; dels seus encerts o no de l’activitat proposada. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).
6.2 Inventar-se un mot que allà on no n’hi ha ( buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text) a partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers.
V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma. CVLL22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
CPAA CCIA
Activitat per a fer a casa i corregir-la a classe. Es valorarà la presentació, la puntualitat i la creativitat lèxica. Així com l’adequació semàntica i coherent amb el tema de cada poema. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
86
6.3 Elaborar, crear versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i semàntica); d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació.
CVLL19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic. CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.
CCIA CCIA CAIP CCLI TICD
Activitat per a fer a casa i corregir-la a classe. Es comprovarà si reconeix les figures retòriques proposades. Es valorarà la presentació, la puntualitat en l’entrega del treball; i la creativitat. Així com l’adequació semàntica, la coherència i la cohesió dels diversos versos. També, el nivell d’ús dels programes informàtics necessaris per tal de preparar, seleccionar i elaborar el treball. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).
6.4 Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).
CVLL24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes. CVLL23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD,etc.).
CSIC CAIP TICD CPAA CAIP
Seguiment de la capacitat de l’alumnat, a l’hora d’:
Escoltar en silenci, respectant quan els companys facen la seua exposició del treball.
Capacitat de prendre notes d’allò que suggerisquen els companys/es del grup.
Pressa de decisions, opinions i integració en el grup.
Capacitat per seleccionar cançons adequades a la temàtica que se li demana; així com la capacitat d’elaborar textos argumentatius i explicatius en la posada en comú com a membre del petit grup a l’hora d’exposar el seu punt de vista. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
87
6.5 Adaptar la lletra de diverses cançons ja triades, tot respectant el ritme i la música originals, i a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Hauran de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que els ajude a superposar la nova lletra creada per ells i elles, a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que van elaborar l’activitat 6.4.
CVLL21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconèixer els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària. CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.
CCIA CCLI CAIP CCLI TICD CCIA
Es valorarà, en aquesta activitat, seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D), el següent:
La presentació del treball.
L’ortografia.
L’adequació al tema demanat.
La coherència dels textos presentats.
La cohesió interna dels textos poètics.
La creativitat.
L’ús de recursos poètics: figures retòriques fonètiques, sintàctiques i semàtiques. Ús de la rima i l’estrofa.
El treball en grup: tant les aportacions personals com la capacitat receptora d’allò aportat pels altres.
L’interés per millorar.
El nivell d’ús dels programes informàtics necessaris per tal de presentar el treball final.
Escala de puntuació. De més a menys: A (expert) B (avançat) C (aprenent) D (novell)
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
88
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT EDUCACIÓ FÍSICA
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
Preparar una coreografia per tal d’acompanyar algunes peces
EF.6.1: Realitza balls en grup amb respecte i
desinhibició
CCIA CSIC
Fitxes on es plasmen els diferents moviments de la coreografia. Full d’observació on valorarem la creativitat, l’execució i el grau de desinhibició.
Escala de puntuació
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
89
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT FÍSICA I QUÍMICA
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.
FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.
CIMF Els alumnes lliuraran al professor la proposta d'estratègia, com a seqüència de passos, que proposen seguir per a la construcció del monocordi. S'avaluarà d'acord amb una rúbrica.
La qualificació serà revisable en tant, en fer l'informe final (activitat 7) es poden observar canvis significatius en la concepció d'aquesta estratègia.
5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.
FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.
CM CIMF
El professor valorarà, a través de l'observació, el treball experimental que fan els alumnes al laboratori. Una xarxa d'anàlisi establirà els aspectes que s'avaluen i el grau en què s'espera que siguen adquirits pels estudiants.
7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.
FQ1.1. Determina els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat.
FQ2.1. Realitza correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.
FQ3.1. Descriu les interaccions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
CL CM CIMF
Els alumnes lliuraran al professor un informe sobre el treball fet. Aquest informe s'avaluarà seguint una rúbrica.
Servirà, a més, per valorar en quina mesura han millorat els aspectes
avaluats anteriorment, com a aplicació de l'avaluació contínua.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
90
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT MATEMÀTIQUES
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS
APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La.
MAT4.2. Utilitza convenientment les unitats de mesura usuals per a recollir informació per a resoldre problemes emmarcats en el context de la música. MAT MAT15.5. Calcula la mitjana aritmètica de nombres racionals obtinguts de la mesura directa d'un instrument musical. MAT3.1. Relaciona mesures per tal de representar les notes musical per mitjà de nombres racionals fraccions de corda. MAT3.1. Calcula la distància entre notes a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (resta de fraccions). MAT4.2. Compara distàncies entre notes musicals a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions). MAT4.2. Compara expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions) per tal de comprovar que els resultats són independents de l'instrument.
MAT
CIMF
CCIA
CPAA
Procediments: observació d'execucions i administració de prova escrita (quadern de treball) de resposta estructurada. Què observar? - Participació grupal: comunicació ordenada i respectuosa i comportament responsable, constructiu i solidari. Instrument d’avaluació: escala d'observació directa i d'actituds. - Participació procés d’investigació científica i utilització de recursos: obté dades quantificables i les organitza, empra unitats i instruments de mesura calibrant el seu error, estima solucions raonables i empra els procediments més adequats per abordar el procés de resolució. Instrument d’avaluació: escala d'observació directa i d'actituds. Prova escrita de resposta estructurada: - Elaboració informe final: Resumeix informacions utilitzant procediments de planificació i revisió de dades, elabora l'informe final seguint un guió establert i redacta les conclusions tenint cura de la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. Instrument d’avaluació: quadern de treball del grup (on es dóna resposta als 5 exercicis que s'inclouen dins l'activitat d'aprenentatge).
Escala de puntuació de l'escala d'observació del 5 (EXC) fins a l'1 (sense realitzar). Qualitatives i sumatives. - Excel·lent (es desenvolupa per damunt del que s'esperava) - Molt bé (es desenvolupa de la manera esperada) - Bé (es desenvolupa per baix del que s'esperava) - Millorable (s'inicia) - Sense realitzar (no ha fet
res)
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
91
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT BIOLOGIA I GEOLOGIA CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
ACTIVITATS APRENENTATGE
INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES
Preparar murals explicatius al voltant de la veu humana
Reconeix que en la salut influeixen aspectes físics psicològics i socials
CAIP
- Mural -Treball en equip
Reconeix la importància i analitza la influència d’alguns estils de vida sobre la salut
CISC
- Mural -Treball en equip
Escala de puntuació
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
93
RÚBRICA CUC CSG FIL
Què avalue? +A A B C D --D
Coneixements del
mite
Coneix perfectament tots els personatges, els noms i tots els detalls del mite
Coneix prou bé la majoria de personatges i molts detalls del mite.
Coneix la majoria de personatges i molts detalls del mite.
Coneix alguns personatges i prou detalls del mite.
Coneix uns pocs personatges i pocs detalls del mite.
No coneix cap personatge del mite.
Identificació del mite en escultura i pintura
Reconeix minuciosament tots els personatges de les imatges proposades.
Reconeix molts detalls sobre els personatges del mite de les imatges proposades.
Reconeix prou detalls sobre els personatges del mite de les imatges proposades.
Reconeix uns pocs detalls sobre els personatges del mite en les imatges proposades.
Reconeix el mite sense detalls sobre els personatges del mite en les imatges proposades.
No reconeix cap personatge del mite en l'escultura ni en la pintura proposades.
Exposició oral de
l'orfisme
Utilitza tot el vocabulari de les lectures. estudiades.
Utilitza molts dels termes del vocabulari de les lectures estudiades.
Utilitza prou termes vocabulari de les lectures estudiades.
Utilitza alguns termes del vocabulari de les lectures estudiades.
Utilitza uns pocs termes del vocabulari de les lectures estudiades.
No utilitza cap terme del vocabulari de les lectures estudiades.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
94
RÚBRICA DEUTSCH
Què avalue? Muy bien Bien Mal
Dominio del vocabulario
Dispone de un amplio vocabulario usado con bastante corrección.
Tiene suficiente vocabulario. Comete algún error.
Le falta vocabulario. Comete errores sistemáticamente.
Corrección gramatical y ortográfico
Buen control gramatical. Se expresa con razonable corrección y los errores no impiden la comprensión.
Los errores impiden la comprensión del texto.
Comprensión oral Comprende el texto sin dificultad. Comprende de forma general los textos.
No consigue entender los textos.
Participación Casi siempre escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Aporta ideas que puedan ampliar el aprendizaje.
Usualmente escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Usualmente aporta ideas que puedan ampliar el aprendizaje.
Raramente escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Nunca aporta ideas que puedan ampliar el aprendizaje.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
95
RÚBRICA ENGLISH
Què avalue? +A A B C D --D
CCLL.3.1 Participa en situaciones de comunicación, dirigidas o espontáneas, respetando las normas de la comunicación: usa el turno de palabra, organiza el discurso, incorpora las intervenciones de los demás.
El alumno interactúa de manera fluida y autónoma
El alumno integra su diálogo correctamente en la conversación y hace buen uso de las técnicas oratorias.
El alumno integra su diálogo correctamente en la escena y hace un uso básico de las técnicas oratorias.
El alumno respeta el orden de intervención en la conversación con los demás..
El alumno muestra poca predisposición a participar en la conversación.
El alumno se mantiene en un segundo plano.
ESCALA DE PUNTUACIÓN
10 9-8 7-6 5 4-3 2-1
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
96
RÚBRICA ESPAÑOL
Què avalue? +A A B C D --D
El tratamiento de las fuentes de información. CCLL23
Las fuentes son variadas, relevantes y actualizadas.
Diversas fuentes pero incluye datos no relevantes.
Fuentes escasas y no contrastadas.
Fuente única e información poco relevante.
Contenido del texto CCLL12
Todas las ideas están presentadas con claridad. Ideas variadas y directamente relacionadas con el tema.
Casi todas las ideas se presentan con claridad. Casi todas las ideas tienen relación con el tema y son variadas.
Algunas ideas se presentan con claridad. Algunas ideas se repiten, algunas ideas pueden no tener relación con el tema.
Las ideas no se expresan con claridad. Las ideas no presentan ralación con el tema.
Coherencia CCLL11.3
La organización de las ideas es lógica, coherente y fluida.
La organización de las ideas es bastante lógica, coherente y fluida.
La organización de las ideas es poco lógica, coherente y fluida.
La organización de las ideas no es nada coherente y no hay fluidez entre ellas.
Cohesión y expresión CCLL11.4 CCLL11.5
El vocabulario, la corrección ortográfica y la estructura oracional son óptimos.
Hay muy pocos errores de tipo léxico, ortográfico y sintáctico.
Incurre en incorrecciones en la elección del vocabulario, organización de las oraciones y grafías.
Vocabulario poco apropiado y pobre, numerosas incorrecciones ortográficas y oraciones incompletas o mal construidas.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
97
RÚBRICA MÚSICA
Què avalue? A B C D E
CLAREDAT
Aporta idees per a la resolució de problemes i la coordinació del grup
La interpretació és correcta
Malgrat que la seua interpretació no és perfecta, és capaç de controlar-les i seguir la partitura per tal de gaudir del conjunt
Interpreta les notes però amb moltes pauses
No pot interpretar la peça individualment
PRECISIÓ
La seua interpretació s'ajusta perfectament al ritme del conjunt
Cal que ajuste la seua interpretació al ritme de la peça
Cal que pare en alguns moments
Cal que es pare sovint per tal de seguir al grup
No pot seguir al grup
INTERRELACIÓ
Escolta als companys per tal de regular el seu volum
Escolta als companys per tal de regular el seu volum i ho aconsegueix la major part del temps
No escolta als companys per tal de regular el seu volum; no obstant això el treball no es veu entorpit
No escolta als companys per tal de regular el seu volum i no aconsegueix la major part del temps
No escolta als companys per tal de regular el seu volum i entorpeix la producció del grup
TREBALL
A més col·labora en la preparació de l'escenari
Col·labora en la preparació dels faristols
Està enllestit al moment de començar i no causa retard
Tarda en preparar-se i no ajuda a l'equip
Tarda en preparar-se; amés està distret i molesta als companys
ESCENIFICACIÓ
L'alumnat gaudeix de la interpretació per la seua expressió
L'alumnat demostra sincronia amb les emocions a transmetre
L'alumnat intenta expressar les emocions, malgrat que li costa transmetre la idea
Li costa transmetre la idea
Li costa transmetre la idea i es troba incòmode
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
98
CRITERIS
NOVELL D
APRENENT C
AVANÇAT B
EXPERT A
COMUNICACIÓ
-No sap expressar-se en públic. Està nerviós i no se l’entén. -No utilitza correctament el llenguatge corporal.
-S’expressa amb dificultat . Està una mica nerviós però se l’entén. -S’ajuda amb certs gestos.
-S’expressa amb claredat i es comprén bé el que diu. -Controla els gestos; mira el professor/a i els companys/es quan parla.
-S’expressa amb molta claredat. -Gesticula correctament i adequada; sap captar l’atenció del professor/a i dels companys/es.
CONTINGUT No domina el tema. Té un coneixement escàs del
tema. Coneix el tema, però no el contextualitza.
Controla el tema i el contextualitza perfectament.
LÈXIC El vocabulari és molt pobre. El vocabulari és limitat. Utilitza un vocabulari variat i amb
bastant precisió. Mostra riquesa de vocabulari i bona precisió.
GRAMÀTICA
-No conjuga bé els verbs treballats. -Usa sols oracions simples, i amb problemes.
-Conjuga amb dificultat els verbs més usuals. -S’expressa amb oracions simples, però correctament.
-Conjuga bé el temps verbals. -Usa les diferents oracions i els connectors estudiats.
-Conjuga molt bé els temps verbals. -Controla molt bé els diferents tipus d’oracions, amb els corresponents connectors i d’altres elements característics.
FONÈTICA I PROSÒDIA
-La pronúncia és molt dolenta. -El to de veu és força monòton.
-Pronuncia amb dificultat, però s’hi esforça. -Li falta emfasitzar més la melodia de les diferents modalitats oracionals.
-Pronuncia amb correcció. -Entona adequadament les oracions.
-Pronuncia molt bé. -Controla perfectament els elements prosòdics.
ACTITUD No valora l'activitat. Valora poc l’activitat. Reconeix la importància de
l’activitat. Valora molt l’activitat.
RÚBRICA VALENCIÀ Expressió oral espontània (ESO)
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
99
CRITERIS 0 1 2
ADEQUACIÓ al tema i a la tipologia textual. Registre. Vocabulari.
El text no s’adequa al tema ni a la tipologia textual proposats.
Hi utilitza el registre col·loquial.
Usa un vocabulari molt pobre, amb barbarismes i vulgarismes.
El text s’adequa parcialment al tema i a la tipologia textual proposats.
Hi utilitza els registre estàndard, però amb col·loquialismes.
El vocabulari s’ajusta al tema, però hi ha poca varietat i algunes repeticions; pot haver-hi algun barbarisme aïllat.
El text s’adequa completament al tema i a la tipologia textual proposats.
Hi utilitza el registre estàndard.
El vocabulari s’ajusta al tema i presenta varietat d’ús de procediments de referència .
COHERÈNCIA
Les idees hi apareixen sense cap relació de contingut.
No organitza el text en paràgrafs.
No usa connectors.
Les idees mantenen una relació de contingut, però desordenades.
En la major part del text hi ha correspondència entre les idees i els paràgrafs.
En la major part del text usa els connectors necessaris.
Les idees s’organitzen amb un ordre lògic que dóna sentit global al text.
El text està ben estructurat. Les idees coincideixen amb els paràgrafs.
Usa els connectors necessaris en tot el text.
COHESIÓ
No hi utilitza cap estructura sintàctica complexa.
L’ús dels signes de puntuació és, en general, incorrecte, encara que resulten necessaris per a la comprensió del text.
Conjuga els verbs incorrectament en la major part del text.
Hi utilitza algunes estructures sintàctiques complexes, encara que de vegades es perd el sentit del missatge en què s’usen.
L’ús dels signes de puntuació és correcte en la majoria de les ocasions necessàries per a la comprensió del text.
En la major part del text, la flexió verbal és correcta, però no realitza correlacions temporals necessàries tenint en compte la tipologia textual plantejada.
Hi utilitza estructures sintàctiques complexes de manera adequada amb un ús correcte dels connectors i de la correlació temporal verbal.
L’ús dels signes de puntuació és correcte en totes les ocasions necessàries per a la comprensió del text.
En general, la flexió verbal és correcta i realitza correlacions temporals necessàries tenint en compte la tipologia textual plantejada.
CORRECCIÓ (Errors ortogràfics i morfosintàctics)
Hi fa un ús incorrecte de l’ortografia normativa i de les regles de morfosintaxi de la llengua.
Hi fa un ús bastant correcte de l’ortografia normativa i de les regles de morfosintaxi de la llengua.
En general, hi fa un ús correcte de l’ortografia normativa i de les regles de morfosintaxi de la llengua.
RÚBRICA VALENCIÀ CORRECCIÓ DE TEXTOS ESCRITS
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
100
RÚBRICA EDUCACIÓ FÍSICA
Què avalue? +A A B C D --D
CREATIVITAT És molt creatiu i original És creatiu i original És suficientment creatiu i original
És poc creatiu i poc original
EXECUCIÓ
Es coordina molt bé amb el grup i els seus moviments sempre s’adeqüen al ritme de la música
Es coordina amb el grup i els seus moviments no sempre s’adeqüen al ritme de la música
Es coordina poc amb el grup i els seus moviments no s’adeqüen al ritme de la música
La seua coordinació amb el grup és nul.la i els seus moviments s’adeqüen poques vegades al ritme de la música
GRAU DE DESINHIBICIÓ
Es mostra molt desinhibit i gaudeix molt amb l’activitat
Es mostra desinhibit i gaudeix amb l’activitat
Es mostra suficientment desinhibit i gaudeix poc amb l’activitat
Es mostra prou inhibit i no gaudeix amb l’activitat
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
101
RÚBRICA MATEMÀTIQUES
Densitat dels materials 4t d’ESO Matemàtiques B La matemàtica com a instrument per a les ciències
Què avalue? BEN ASSOLIT 2 punts
ASSOLIT 1.5 punts
POC ASSOLIT 1 punt
GENS ASSOLIT 0 punts
IDEES PRÈVIES -Repassa els coneixements previs sobre la densitat i les funcions matemàtiques i els fa seus.
-Repassa els coneixements previs sobre la densitat i les funcions matemàtiques, però es preocupa poc de fer-se’ls seus.
-No recupera coneixements previs, però en busca información.
-No recupera els coneixements previs sobre el tema ni tampoc busca informació
CONTEXTUA- LITZACIÓ
-Escriu la fórmula de la densitat. -Reconeix les gràfiques i escriu les fórmules de les funcions lineals i de proporcionalitat inversa.
-Escriu la fórmula de la densitat. -Reconeix les gràfiques i escriu les fórmules de les funcions lineals.
-Escriu la fórmula de la densitat o reconeix alguna de les gràfiques.
- No escriu ni reconeix cap fórmula ni gràfica.
PLANIFICACIÓ
-Planifica la presa de mesures. -Planifica la recollida de les dades en taules i gràfiques. -Preveu la consulta a una font de coneixements matemàtics per identificar les funcions.
-Planifica la presa de mesures i la recollida de les dades en taules i gràfiques. -Planifica la construcció dels gràfics.
-Planifica la presa de mesures i la recollida de les dades en taules i gràfiques.
- No sap fer cap planificació sobre mesures i gràfics.
ANÀLISI
-Al nivell “assolit” hi afegeix: -Aïlla correctament la variable depèn- dent en cada experiència per expressar la fórmula de la funció corresponent.
-Mesura masses i longituds adequadament. -Mesura volums per immersió i per càlcul a partir de fórmules. -Anota bé les unitats. -Organitza les dades en taules i gràfiques.
-Mesura la massa dels objectes amb la balança. -Mesura volums per immersió. -Anota bé les unitats. -Organitza les dades en taules i gràfiques.
-No sap quines mesures ha de prendre o ho fa sense cap rigor. -No sap recollir dades en taules o gràfics. -No sap calcular volums.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
102
Punts = Nota = ( / 14) · 10 =
VERIFICACIÓ
-Revisa i rectifica, si cal, aquells punts dels gràfics que no segueixen la tendència marcada pels altres. -Reflexiona sobre aspecte dels gràfics.
-Revisa i rectifica, si cal, aquells punts dels gràfics que no segueixen la tendència marcada pels altres.
-S’adona que hi ha punts que no segueixen la tendència marcada pels altres , però no els rectifica.
-No revisa res del que ha fet.
INTERPRETACIÓ
-Expressa per escrit, amb correcció lingüística la resposta a totes les preguntes plantejades oralment pel professor/a.
-Respon les preguntes plantejades oralment pel professor/a correcta- ment, però no es preocupa de la correcció lingüística.
-Respon a totes les preguntes plantejades oralment pel professor. però no totes les respostes són adequades, ni es preocupa per la correcció lingüística.
-No expressa cap interpretació.
CONCLUSIÓ
-Al nivell “assolit” hi afegeix: -Sap explicar teòricament quina bola és més densa: vidre, ferro, alumini, suro, goma o plàs- tic buit.
- Al nivell “poc assolit” hi afegeix: -Dedueix la relació de creixement entre densitat i volum a massa constant; també entre densitat i massa a volum constant.
-Dedueix només que “a major densitat més pendent en la recta massa-volum”.
-No sap generalitzar cap experiència.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
103
RÚBRICA TECNOLOGIA
Què avalue? +A A B C D --D
Recerca Ha consultat moltes fonts fiables i adequades
Ha consultat varies fonts adequades i fiables
Ha consultat una font i una informació fiable
Ha consultat una única font no fiable o fora de context
Rellevància Ha fet una gran elecció de la informació més rellevant i adequada per al projecte.
Ha fet una bona tria d'informació rellevant per al projecte
La informació triada es rellevant però no ha sigut massa contrastada
La informació no és gens rellevant
Claredat El disseny és molt bo i deixa molt clar el que va a construir-se.
Ha fet un bon disseny que aconsegueix el que es busca
El disseny és acceptable El disseny no és gens clar
Anàlisi Ha seguit molt bé el procediment estudiat amb coherència, destresa i seguretat
Ha seguit correctament el procediment estudiat
El procediment seguit és el correcte però hi ha punts millorables
No segueix el procediment correcte d'anàlisi i construcció
Interpretació El projecte és exactament el que es busca, amb el disseny exacte i el funcionament òptim.
El projecte aconsegueix el que es busca prou bé
El projecte s'ajusta més o menys al que es busca
El projecte no s'ajusta al que es buscava
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
104
RÚBRICA FÍSICA I QUÍMICA
Què avalue? A B C D
FQ1.1. Determina els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat.
S'identifiquen totes les parts del treball científic portat a terme com a apartats de l'informe. Es justifica correctament cada pas.
Manca alguna de les parts del treball científic o hi ha dues etapes que estan confoses. No es justifica algun pas.
Manquen més de la meitat de les parts del treball científic o es confonen entre elles. No es justifiquen més de la meitat dels passos.
L'informe no està estructurat, no s'identifiquen les etapes del treball científic portat a terme. No es justifica el que s'exposa.
FQ2.1. Realitza correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.
És capaç de construir un monocordi. Indica i justifica els passos seguits per fer-ho.
Manca algun pas poc important en la construcció del monocordi. No és capaç de justificar algun dels passos portats a terme.
Manca algun pas important en la construcció del monocordi. No és capaç de justificar més de la meitat dels passos portats a terme.
No és capaç de construir un monocordi. No identifica els passos seguits per construir-lo.
FQ3.1. Descriu les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
Justifica l'interés que té la construcció d'un monocordi, o relaciona amb altres investigacions, resultats o problemes. Apunta noves investigacions que es poden portar a terme a partir d'aquesta.
No indica clarament quin interés pot tindre la construcció d'un monocordi, es limita a donar justificacions vagues. O No apunta clarament noves investigacions que es poden portar a terme, es limita a propostes vagues.
No indica quin interés pot tindre la construcció d'un monocordi o no apunta noves investigacions que es puguen portar a terme.
No indica l'interés que té la investigació i no apunta noves investigacions que es puguen portar a terme.
UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT
106
Mª Rosa Albero Puig Departament de Música Caterina Ausina Fullana Departament de Valencià Yolanda Bas Sellés Departament d’Anglès Francisco Blanes Escrivà Departament de Biologia i Geologia Raül Bo Orengo Departament de Tecnologia Mª Ángeles Boronat Espejo Departament de Castellà Isabel Borrell Cholbi Departament d’Anglès Josep Buigues Colomer Departament de Valencià Mª Ángeles Camarasa Fernández Departament de Castellà Mª Teresa Català Crisóstomo Departament de Cultura Clàssica Miquel Català Millet Departament de Geografia i Història Mª Teresa Cholbi Berruti Departament d’Anglès Mª del Mar Cholbi Sellés Departament de Matemàtiques Vicent Chorro Montserrat Departament de Matemàtiques Mª José Cortina Selva Departament de Física i Química Mª Isabel Doménech Soler Departament de Castellà Manel Domingo Mares Departament de Valencià Jose Erades Serrat Departament de Filosofia Pere Ferrer Monfort Departament de Dibuix i Arts Plàstiques Mª Mercedes Fuentes Departament de Geografia i Història Mª Ester Garcés Sarmiento Departament de Biologia i Geologia Isabel Gil Mora Departament d’Anglès Mª Glòria Gilabert Departament de Valencià Félix González Juárez Departament de Valencià Enric González i Velázquez Departament de Matemàtiques Javier Llorca Pellicer Departament de Educació Física Carlos Gustavo Marfil González Departament de Tecnologia
Mª Trinidad Marí Andreu Departament de Biologia i Geologia MªIsabel Miñana Escrivà Departament de Tecnologia Carles Palomares Pérez Departament de Matemàtiques Mª Cinta Pla Campos Departament d’Orientació Concepción Planells Montaner Departament de Castellà Mª Isabel Puig MuletDepartament de Biologia i Geologia David Ricart Sanchis Departament d’Economia Mª Desamparados Rincón De Arellano Castellvi Departament d’Anglès Antonia San Miguel Fabregués Departament de Educació Física Josep Sapena Segarra Departament de Física i Química Francisco Savall Alemany Departament de Física i Química Antonio Sotillo Gallego Departament de Castellà Mª Carmen Vinagre Parra Departament de Alemany COORDINADORES: Juana García Salvà Departament d’Informàtica E. Raquel Gómez Paredes Departament de Dibuix i Arts Plàstiques