XAVIER BALAÑÁ WWW.FISIOESPORT.COM OSTEOLOGIA OSSOS cèl·lules en contínua activitat teixit viu i dinàmic, no només suport FUNCIONS: ■ Suport i armadura del cos.
XAVIER BALAÑÁ
WWW.FISIOESPORT.COM
OSTEOLOGIA
OSSOS
cèl·lules en contínua activitat
teixit viu i dinàmic, no només suport
FUNCIONS:
■ Suport i armadura del cos.
■ Permeten moviment articular entre
sí.
■ Protegeixen sistemes i òrgans vitals del cos.
■ Hematopoesi (glòbuls vermells)
■ Homeòstasi mineral (reservori de calci i fòsfor)
Els ossos recoberts: PERIOSTI (membrana fibrosa):
- Ric vasos sanguinis i nervis - Es fixen lligaments i tendons ELS OSSOS LLARGS
DIÀFISI
EPÍFISI
GRANS GRUPS ESQUELÈTICS:
ARTROLOGIA
CARACTERÍSTIQUES: - Dos extrems ossis recoberts de cartílag articular reforçat per lligaments i meniscos - A l’interior: cavitat articular tapissada per membrana sinovial i lubricada pel líquid sinovial
LLIGAMENTS : Elements elàstics, limiten els moviments de les articulacions. A vegades forma càpsula articular (embolcalla articulació)
MENISCS: Permeten la congruència de les superfícies articulars i tenen com a missió absorbir part força impactes.
PRIMERS AUXILIS
• DEFINICIÓ:
Assistència immediata en cas d’accident o malaltia sobtada, per una persona, mentre s’espera l’arribada
d’assistència mèdica efectiva o trasllat a un hospital.
• OBJECTIUS:
1. Reduir patiment de la víctima.
2. Preparació per a la evacuació.
3. Evitar lesions secundàries.
4. Salvar una vida.
• QUALITATS DE L’AUXILIADOR
1. Autocontrol.
2. Comunicació amable, confiança, tranquil·litat i optimisme.
3. Disciplinat i metòdic.
4. Coneixement de 1rs auxilis.
NORMES BÀSIQUES D’ACTUACIÓ.
• No fer més de l’ imprescindible.
• Trucar serveis Emergències. (061).
• Actuar de forma metòdica i tranquil·la, però màxima rapidesa i seguretat.
• Examen immediat de la víctima. Prioritzar víctimes.
• Mirar molt i “tocar” poc: sovint les lesions importants no es veuen a simple vista.
• Trasllat centre Hospitalari: casos poc greus.
• Assegurar-ne el trasllat en condicions òptimes.
• Prendre mesures per evitar nous accidents.
EVITAR SEMPRE…
• Nous accidents.
• Donar aigua o qualsevol altra beguda.
• Moure’l innecessàriament.
• Presència de curiosos.
• Fer allò que desconeixem.
• No trucar al 061.
• EXAMEN DE LA VÍCTIMA:
- OBJECTIU: descobrir lesions
causades o possible malaltia.
- HISTÒRIA.
- SÍMPTOMES: sensacions.
- EXPLORACIÓ: Estat de consciència, respiració, pols, hemorràgies massives, fractures, ferides greus...
CLASSIFICACIÓ URGÈNCIES
• Molt greus: asfixia, aturada cardíaca, hemorràgies importants, grans cremats, politraumatismes, electrocutats.
• Greus: Ferides tòrax, abdomen, membres aixafats.
• Menys greus: Fractures obertes, de crani, columna o pelvis. Ferides tancades o profundes.
• Lleus: luxacions, talls...
REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR
RCP
• Aturada cardiorespiratòria: és la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de la ventilació i circulació espontànies.
• La falta de perfusió i oxigenció dels teixits fa que sigui necessària una actuació inmediata.
• Les conseqüències són la anòxia tisular amb el conseqüent fallo sistèmic: la mort.
RCP
• Causes:
• Aturada
RESPIRATORIA
per:
obstrucció
de
la VA, cos
estrany, reacció
anafilàctica,
traumati
sme, inhalació
de fum, ofec...
• Després
d’una aturada
respiratoria,
el cor
i
pulmons
poden seguir
oxigenant
la sang
i els
ò
rgans vitals
durant
uns minuts,
mostrant signes
de circulació
a
la exploració. En aquests
l’assist
ència ventilatoria
i oxigenació
inmediata evitará
l’evolució
a
aturada
cardíaca.
RCP
• CLÍNICA:
Pèrdua completa de consciència.
Respiracions agòniques o esforços respiratoris inefectius.
Aturada respiratoria.
Absència de pols central o signes de circulació (respiració,
tos o moviments).
RCP
• QUE FEM?
• Reconèixer
els
signes
de aturada
cardio-
respiratoria.
• Activar
el sistema
de emergència.
• RCP
bàsica
inmediata.
• Desfibrilació
precoç.
• Reanimació
avançada precoç
SISTEMATITZACIÓ!!!
RCP
• QUÈ FEM?
• Valorar estat de consciència.
• Demanar ajuda.
• Col·locar al pacient.
• VA: desobstrucció si necessària i 2 ventilaci
ons:
• Respiració
adequada.
• Inadequada: assistència ventilatòria i o
xigen.
• Valorar-ne el pols i signes de circulació.
• Massatge cardíac.
• Desfibril·lador.
RCP
• Obertura VA i ventilació:
• Neteja
manual
VA.
Maniobra de Heimlich (pr
essió part inferior del
diafragma)
• Control
ventilació. Si respira: posició
lateral
de seguretat.
• Maniobra “frente-mentón”.
• Cànula
de mayo
o
de Guedel.
• Ventilació
boca-boca,
boca-nas.
Maniobra de Heimlich
Maniobra “frente-mentón”
TUB DE GUEDEL
Entrar la cànula amb la part còncava
cap al paladar superior.
Girar la cànula 180º i introduir-la sense forçar.
RCP
• Massatge cardíac:
- Realitzar-se sobre una superfície dura. - Zona de compressió: 2 dits per
sobre de la punta esternal. -
Mans entrecreuades i braços completament en extensió.
- El massatge es realitza amb el taló de la ma, la qual mai abandonarà la superfície del torax.
- La compressió serà perpendicular a l’esternó,
deprimint-lo de 4 a 5 cm. - Relació compresió/descompresió: 1/1. -
Relació ventilació/masstge quan el paciente no està intubat:
2 ventilacions per cada 30 compressions.
- No hi ha relació entre la ventilació y el masstge quan el pacient està intubat.
- Freqüència del massatge: 80 – 100 x minut.
RCP BÀSICA infantil
• Obertura VA. En lactants no fer hiperextensió per possible estretament de la VA.
• Boca a Boca-nas.
• Insuflacions petites, suaus i ràpides. Observar si el tòrax s’eleva.
• Entre insuflacions apartar-nos.
• Pols carotidi.
• Massatge cardíac (5:1)
ANGINA DE PIT
• Repòs absolut.
• Assentar-lo
• Afluixar la roba.
• Tranquil·litzar la víctima.
• Control signes vitals.
• Trasllat centre hospitalari.
HEMORRÀGIES
• Evitar la pèrdua de sang.
• Decúbit supí: cap més baix que les cames.
• Compressió el més estèril possible.
• Nasal: cap endavant, tapar amb una gasa amb aigua oxigenada. Eliminarcoàguls.
• Oïda: No procurar parar-la. Posar al malalt del costat del sangrat, no tapar.
• Evacuació i trasllat centre hospitalàri.
• 061.
FERIDES
• Asèpsia del material i el personal. Guants.
• No col.locar alcohol.
• No pomades amb antibiòtic.
• No utilitzar cotó.
• Deixar que sangri els primers segons.
• Treure cossos estranys.
• Secar la zona i comprimir-ne l’hemorràgia.
• Consulta mèdica.
CONTUSIONS
• Repòs de l’articulació en posició còmoda.
• Aplicar fred.
• Compressió.
• Elevació zona afectada.
• Transport a centre hospitalàri.
• No aplicar calor ni fer massatge.
LUXACIONS
• Inmovilització.
• Aplicar fred.
• Trasllat centre hospitalàri.
EVITAR REDUÏR LUXACIONS!!!!
TCE
• Ajuda mèdica. Pèrdua coneixement.
• Inmovilització del cap i coll.
• Ferida, cubrir-la sense Pressió.
• Sense ferida al coll, posar en posició defensa.
• Controlar pols i respiració.
• Controlar Tª corporal.
• Trasllat centre assistencial.
TRAUMA COLUMNA
• Resposta o pèrdua coneixement.
• Constants vitals.
• Hemorràgia intensa.
• Aconsellar que no es mogui.
• No moure.
• 061.
CREMADES
• Només actuar en casos de cremades de 1er grau.
• Refrescar la zona amb aigua abundant.
• Beure líquids si és molt extensa.
• Centre mèdic.
ESGUINÇOS
• RICES
(Rest, Ice, Compression, Elevation, Stabilization)
• 20’ de gel cada 2 hores…
• 1 bosa de gel triturat o cold pack
CONTRACTURES
• Escalfor
• Masoterapia
• Estiraments
• Treball de força de forma progressiva
“EL BOTIQUIN”
PREVENCIÓ DE LESIONS
COST ECONÒMIC PEL CLUB
SALUT
Retirada de joves futbolistes degut a lesions cròniques o agudes que es podrien haver evitat. 47%.
CULPABLES...?
Els jugadors – entrenadors – clubs – institucions...
ZONA DE PREDOMINI LESIONAL
• Extremitat Inferior (60%)
• Turmell (17%)
• Cuixa (16%)
• Cama (15%)
• Genoll (12%)
• Extremitat Superior (6%)
• Cap – coll (16%)
• Tronc (8%)
PERÍODES D’APARICIÓ
• Pretemporada…
• Intensitat d’entrenament és més elevada
• Hi ha un augment brusc de la Intensitat d’e
ntrenament
• Canvi brusc entre període estiuenc i prete
mporada
• Període preparatori curt (mínim 6 setmane
s…)
• Final de temporada…
• Major intensitat de joc (ascensos, descens
os…)
• Major fatiga acumulada
• Excés de partits: falta motivació falta de c
oncentració
FACTORS DE LES LESIONS (I)
• Lesions per contacte: contusions (comp.)
• Lesions per no contacte: tendinoses associades a sobrecàrregues (pretemp.)
• Factors de risc:
• Falta de Flexibilitat
• Desequilibri de Forces
• Lesions prèvies
• Falta de Força muscular
• Velocitat de desplaçament: Força explosiv
a
• La vida de l’esportista
• Planificació
• La sessió
• L’escalfament
• La tornada a la calma
• CCFFBB
• FORÇA –
FLEXIBILITAT -
PROPIOCEPCIÓ
FACTORS DE LES LESIONS (II)
FACTORS CONDICIONALS
FORÇA
VELOCITAT
RESISTÈNCIA
COORDINACIÓ
CAPACITATS FACILITADORES
Deriva directament de la Força
Ajuda a mantenir els nivells de Força
FLEXIBILITAT
LA FORÇA
Capacitat d’un múscul o grup muscular de
generar tensió sota condicions específiques.
TREBALL TRADICIONAL
TREBALL ACTUAL
TREBALL DE GIMNÀS
TRANSFERÈNCIA AL CAMP
TREBALL DE FORÇA ESPECÍFICA AL FUTBOL
TIPUS DE FORÇA:
F. MÀXIMA
F. RESISTÈNCIA
F. EXPLOSIVA
En competició hi ha un alt número de
repeticions de moviments explosius balístics
TREBALL DE FORÇA ESPECÍFICA AL FUTBOL
OBJECTIUS DE LA FORÇA
• EL TREBALL DE FORÇA PREVÉ LESIONS
• Disminució de contractures i ruptures fibril·lars
• Esguinç de turmells
• Esguinç de LCA
• EL TREBALL DE FORÇA MILLORA EL RENDIMENT
• El treball de les accions condicionals específiq
ues millora el rendiment. Ex: impuls, canvi de ritme
…
• El treball de les accions motrius específiques
són difícils de quantificar. Ex: xut.
Treball de Força i Propiocepció
LA FORÇA AL FUTBOL BASE
• ELS MÚSCULS DELS INFANTS SÓN:
- Elàstics, suau to i poc definits.
- Articulacions mòbils i elàstiques.
- Ossos en procés d’ossificació.
- El sistema nerviós s’estarà desenvolupant fins als 12 anys…
- Tenen una elevada recuperació degut a la gran irrigació…
AMPLITUT DE MOVIMIMENT
FLEXIBILITAT
ELASTICITAT
Baixa-mitja velocitat
Alta-molt alta velocitat
G. Moras (2005)
ESTIRAMIENTS
• OBJECTIUS : assolir una determinada ADM
ESTÀTICS
• TIPUS:
DINÀMICS
QUAN I COM TREBALLAR-LA?
Estiraments Inici entrenament – competició
OBJECTIU: Garantir la qualitat de moviment a totes les articulacions del futbolista.
TIPUS: Estiraments Dinàmics Elasticitat
Estiraments Final entrenament – competició
OBJECTIU: Disminuir el to o tensió muscular, facilitant els processos de recuperació muscular.
TIPUS: Estiraments Estàtics – Mixtes Flexibilitat
Moltes Gràcies per la vostra atenció!!!
XAVIER BALAÑÁ