historiata - 1 - 1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI UNITAT DIDÀCTICA CANVIEM-HO TOT LES REVOLUCIONS ATLÀNTIQUES índex 1. Objectius 2. Competències clau i indicadors d’èxit 3. Continguts 4. Avaluació 5. Recursos, exercicis, activitats, tasques 1. Fris cronològic 4. Conceptes 7. Pellícules, vídeos 2. Textos històrics 5. Protagonistes 8. Lectures 3. Mapa 6. Imatges, gràfiques 9. Webgrafia 6. Rúbrica Nom de l’alumne/a: 2
13
Embed
ud 2. les revolucions atl ntiques - HISTORIATA · • La Revolució francesa de 1789: causes i conseqüències. L’Imperi Napoleònic: l’extensió de la concepció de l’estat
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
1. Comprendre les causes i les conseqüències de les revolucions atlàntiques.
2. Identificar les principals etapes i conèixer el desenvolupament d’aquests processos.
3. Conèixer i valorar l'impacte polític, econòmic, social i humà.
4. Utilitzar amb propietat vocabulari i interpretar diferents fonts d’informació.
5. Valorar la lluita històrica del ser humà pels drets humans i la dignitat.
2. COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS D’ÈXIT
COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS D’ÈXIT
1. Competència en comunicació lingüística CCLI
1. Expressió correcta, oral i escrita. 2. Utilització de terminologia pròpia del tema. 3. Domini de recursos expressius. 4. Capacitat d’elaborar un discurs coherent.
2. Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia CMCT
1. Desenvolupament de càlculs. 2. Relació entre diverses dades numèriques. 3. Coneixement i aplicació de dades científiques. 4. Reconeixement dels avanços de la tecnologia.
3. Competència digital CD
1. Cerca d’informació amb les TIC. 2. Presentació de tasques amb les noves tecnologies. 3. Comunicació fluïda amb les TIC. 4. Ús rigorós de les xarxes socials.
4. Competència per aprendre a aprendre CAA
1. Cerca d’informació. 2. Treball ordenat. 3. Col�laboració amb altres companys/es. 4. Resolució de problemes.
5. Competències socials i cíviques CSC
1. Valoració de la convivència no-violenta. 2. Comprensió de l’evolució històrica de les societats. 3. Reconeixement dels diversos factors als processos històrics. 4. Coneixement dels/de les protagonistes dels fets històrics.
6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE
1. Valoració del treball ben fet. 2. Fer les coses d’una altra manera. 3. Proposar canvis. 4. Crítica constructiva.
7. Consciència i expressions culturals CEC
1. Coneixement de les diverses manifestacions artístiques. 2. Valoració estètica. 3. Plasmació dels interessos humans en l’art. 4. Pulcritud en la presentació de treballs i activitats.
a) Conceptuals • El parlamentarisme a Anglaterra i el naixement dels EUA i la seua influència en
altres processos revolucionaris. • La Revolució francesa de 1789: causes i conseqüències. L’Imperi Napoleònic:
l’extensió de la concepció de l’estat nacional i liberal. • La influència de la revolució francesa en altres processos revolucionaris. • La independència de les colònies hispanoamericanes.
b) Procedimentals • Interpretació dels processos històrics mitjançant frisos cronològics, textos,
imatges, mapes, lectures, pel�lícules, etc.
c) Actitudinals • Rebuig a la violència com a instrument per a solucionar conflictes. • Respecte als pobles i cultures diferents a la pròpia. • Valoració de la lluita històrica del ser humà pels drets humans i la dignitat.
4. AVALUACIÓ
4.1. Criteris d’avaluació
1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la UD.
2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la UD.
3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics de la UD.
4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)
5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficaç.
6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.
7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.
8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les injustícies i la simplificació barroera dels problemes.
9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques, culturals i econòmiques.
Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9
4.2. Criteris de qualificació
- 70 % - Conceptes: examen, prova escrita, claredat expositiva, domini dels conceptes, correcció.
Llegeix atentament els textos i realitza un comentari del text que t’haja tocat.
a) DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS EUA
"Considerem evidents per si mateixes les següents veritats: tots els homes han estat creats iguals; el creador els ha concedit certs drets inalienables; entre aquests drets es troben: la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. Els governs són establerts entre els homes per garantir aquests drets i el seu just poder emana del consentiment dels governats. Cada vegada que una forma de govern esdevé destructora d'aquest fi, el poble té dret a canviar-la o suprimir-la, i a triar un nou govern que es fonamente en els esmentats principis, i organitzar els seus poders en la forma que al seu judici siga la més adequada per aconseguir la seguretat i la felicitat. (...).
Quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, té el poble el dret, té el deure d'enderrocar aquest govern i establir noves garanties per a la seva futura seguretat (...).
Nosaltres, els representants dels Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general (...) al nom i per autoritat del poble, solemnement publiquem i declarem que aquestes colònies són i de dret han de ser estats lliures i independents; que es consideren lliures de tota unió amb la Corona britànica."
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Jefferson, 1776
b) QUÈ ÉS EL TERCER ESTAT?
"Ens fem tres preguntes: Què és el tercer estat? Tot. Què ha estat fins al present? Res. Què demana? Ser alguna cosa (...) Primera petició: Que els representants del Tercer Estat no siguen elegits més que per ciutadans que pertanyen veritablement al Tercer Estat... Segona petició: que els seus diputats siguen iguals en nombre als dos dels dos ordres privilegiats... Tercera petició: que els Estats Generals voten no per ordres, sinó per caps... en aquest estat de coses, què li queda per fer al Tercer Estat si vol veure’s en possessió dels seus drets polítics d'una manera útil a la nació?... el Tercer Estat s'ha de reunir a part, no pot concórrer amb la noblesa i el clergat."
Abat Sieyès: Què és el Tercer Estat ?, 1789
c) CONSTITUCIÓ DE 1791
"Títol III, art. 1r: La sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici. Capítol 2, Secció 1, art. 3r: A França, cap autoritat és superior a la de la llei. El Rei només regna per ella, i només en el seu nom pot exigir obediència."
Fragment de la Constitució francesa de 1791
historiata
- 6 -
d) EL TERROR
"El tribunal revolucionari s'institueix per castigar els enemics del poble.
La pena pels delictes i el seu coneixement pertany al tribunal revolucionari, és la mort.
L'acusat serà interrogat en audiència pública: se suprimeix, per supèrflua, la formalitat que precedeix l'interrogatori secret.
Si existiren proves materials o morals, amb independència de la prova testimonial, no escoltarà als testimonis, llevat que aquesta formalitat semble necessària, bé per descobrir als còmplices, bé per altres consideracions majors d'interès públic.
Als patriotes calumniats la llei els concedeix per a la seva defensa jurats de patriotes: no se'ls concedeix als conspiradors."
El Terror. Llei de juny de 1794.
d) PARAULES DE NAPOLEÓ BONAPARTE
"Una de les idees que més em van ocupar havia estat la reunió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la política han dissolt i dividit, de manera que comptant a Europa més de trenta milions de francesos, quinze d'espanyols, quinze d'italians i trenta d'alemanys, hauria volgut fer de cada un d'aquests pobles un sol cos de nació (...). Jo em jutjava digne de tan gran glòria!
(...) En aquest estat de coses podia haver més probabilitats d'aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Potser llavors, amb el suport de les llums universalment esteses, haguera permès somiar en la gran família europea (...).
Ningú podria negar que si, en entrar a Espanya, Àustria, en comptes de declarar-me la guerra, m'hagués deixat quatre mesos d'estada a Espanya, tot hagués acabat allà i en tres o quatre anys s'hauria vist una pau profunda, un prosperitat brillant , i una nació compacta (...).
Siga com siga, aquesta reunió (la d'Europa) es farà tard o d'hora (...) l'impuls està ja donat, i no crec que després de la meva caiguda i l'aparició del meu sistema puga haver a Europa un altre gran equilibri que la reunió i la confederació dels grans pobles. "
Paraules de Napoleó l’11 de novembre de 1816.
J. Carpentier i F. Lebrun. Breu història d'Europa. Ed. Alianza.
Llibres: i si... cerca algun d’aquests llibres a les xarxes socials: existeixen?
� Eric John Hobsbawm: Naciones y nacionalismo desde 1780 (1990)
� José Antonio Marina: Los sueños de la razón (2003)
� Isabel Belmonte i Ruth Betegón: La historia contemporánea en la novela (1998)
� Stefan Zweig: “El minut universal de Waterloo”, dins de l’obra Moments estel�lars de la humanitat, en català en l’editorial Quaderns Crema i en castellà en l’editorial Acantilado, diverses edicions.
� Peter McPhee: La Revolución Francesa, 1789-1799. Una nueva historia (2009)