U9 funcions relació cel·lular - WordPress.com · L’hialoplasma (citosol) més proper a la membrana plasmàtica es troba en estat de gel, el més intern, és més fluid. 4.)Moviments

La  relació  de  la  cèl·∙lula  eucariota

La  funció  de  relació  cel·∙lular

• Estímuls:  variacions  de  les  condicions  ambientals  que  afecten  la  cèl·lula

üQUÍMICüTÈRMICüLLUMINÓS,  etc..  

Els  estímuls

• QUÍMICS-­ Substàncies  que  permeten  la  comunicació  intercel·lular  en  els  organismes  pluricel·lularsØHORMONES:  animals  i  vegetalsØNEUROTRANSMISSORS:  sistema  nerviós  dels  animals

-­ Sistemes  de  comunicació:  alliberament  molècules  missatgeres  que  actuen  sobre  cèl·lules  amb  receptors  específics  per  cadascuna:

Cèl·lules  DIANA

-­ SISTEMES  COMUNICACIÓ:ØSistema  nerviós:  neurotransmissors  (acetilcolina,  noradrenalina)ØSistema  endocrí:  hormones

Adrenalina:  hormona  que  provoca  l’estat  d’alerta

Mecanismes  de  captació  i  de  transducció:  membrana  plasmàtica

1.  RECEPTORS  DE  SENYALS2.  TRANSDUCCIÓ  DE  SENYALS

1.  RECEPTORS  DE  SENYALS  • Són  proteïnes  transmembrana sobre  la  superfície  externa  de  la  membrana  plasmàtica.• Capten  de  forma  específica  els  estímuls  del  medi  extracel·lular• Estímuls  químics:  proteïnes  específiques  per  cada  molècula  missatgera  (PRIMER  MISSATGER)• CÈL·LULA  DIANA:  cèl·lula  de  la  qual  provenen• Cèl·lules  missatgeres  +  receptors  o  estímuls  =  modificació  estructural  que  constitueix  el  senyal  que  informa  la  cèl·lules  de  les  condicions  del  medi  extracel·lular.• Ex:  neurones  i  neurotransmissors  

2.  SISTEMES  TRANSDUCCIÓ  DE  SENYALS• Situats  a  la  superfície  interna  de  la  membrana  citoplasmàtica• Transformen  els  senyals  extracel·lulars  (primers  missatgers)  en  senyals  intracel·lulars  (segons  missatgers).

ØSEGON  MISSATGER:  actua  sobre  membrana  oObrir  els  canals  de  difusióo Induir  el  desencadenament  de  reaccions  en  cascada  per  influir  en  el  metabolisme  de  la  cèl·lula:  contracció  fibres  musculars,  producció  substàncies  de  secreció,  etc.

Aquestes  reaccions  provoquen  respostes  fisiològiques:  contracció  muscular,  etc.

El  sistema  adenilat  ciclasa  (AMP)• Intervé  en  la  recepció  i  la  transducció  de  senyals1. 1r  missatger  s’uneix  a  una  proteïna  específica  (receptor)  =  modificació  estructural  de  la  proteïna  ➜ activa  la  PROTEÏNA  G

2. Proteïna  G s’uneix  amb  el  nucleòtid  de  GTP  =  altera  la  conformació  de  la  proteïna

3. Proteïna  activa  l’enzim  adenilat  ciclasa que  hidrolitza  l’ATP  i  produeix  AMP  cíclic  (AMPc)  (segon  missatger).

4. El  GTP  de  la  proteïna  G es  desfosforila i  passa  a  GDP  (la  proteïna  G es  desactiva  i  torna  a  la  conformació  original).

Animació  segon  missatger:  http://www.mhhe.com/sem/Spanish_Animations/sp_second_messengers.swf

Les respostes són accions o moviments produïts per l’aplicació d’un estímul.

1. Tropismes i tactismes: La resposta de la cèl·lula serà un moviment o undesplaçament respecte l’estímul (tactisme). Si la cèl·lula s’orienta però noes mou és un tropisme (cap a l’estímul, és +, si va al contrari és -­)

oEstímul mecànic: TIGMOTACTISMEoForça de la gravetat: GEOTACTISMEoTemperatura: TERMOTACTISMEoLlum: FOTOTACTISMEoSubstància química: QUIMIOTACTISME

Les  respostes

2. Enquistament: davant de condicions molt desfavorables algunescèl·lules adopten un estat de vida latent mitjançant l’enquistament(formació, al voltant de la cèl·lula, d’una càpsula resistent queprodueix la pròpia cèl·lula).

3. Moviments de ciclosi: Corrents del citosol que arrosseguen elsorgànuls.L’hialoplasma (citosol) més proper a la membrana plasmàtica estroba en estat de gel, el més intern, és més fluid.

4.  Moviments ameboides:  en  cèl·lules lliures,  sense membrana  rígida  (ex:  amebes).

La  formació d’un pseudòpode s’origina mitjançant el  desplaçamentde  l’endoplasma en  el  sentit de  l’emissió.

5. Moviments vibràtils: en cèl·lules amb cilis o flagels.Moviment és una vibració a cop de rem i torna a l’estat inicial en corbar-­sedes de la base cap a l’extrem. Ex: espermatozoides

El cili es corba en lliscar un doblet sobre l’altre. L’energia per fer ellliscament: ATP en presència de Ca2+ i Mg2+

Ritme metàcron: filera de cilis on cada cili comença a vibrar desprès del’anteriorRitme isòcron: filera de cilis vibren al mateix temps

6. Moviments contràctils: Moviments de lliscament d’unesfibres proteiques respecte altres = escurçament de la càl·lula

Ex:  fibres  musculars  (moviment  de  contracció)