-
AUTOR DESCRIPCI DE L'ACTIVITAT TIPUS DE TEXT
Sara Gonzlez lvarez
Rdio dels alumnes de 4t deducaci primria Informatiu
Miquel ngel Fuster Pomar
Gloses Literari
Nuria Nieto Nogales
La recepta. El pasts de Lluna Instructiu
Sara Gorns Roig
Poemes de monstres Literari
Antnia Fons Mas
La correspondncia personal Informatiu
Francisca Borrero Garca
El binomi fantstic Literari
Laura Ortiz Sola Els cartells Informatiu
Marina Meli Cap
La notcia Informatiu
Maria del Mar Girn
Fernndez El diari: la notcia Informatiu
Maria del Mar Mor Parets
El llibret viatger Literari
Ariadna Murillo Rueda
El cmic Literari
Aina Cresp Pou Els jocs de 4t de primria Instructiu
Cristina Morl Casado
Les cartes Informatiu
Alba Pons Coll Les endevinalles Lierari
Mara del Mar Truyols
Calavera Les receptes Instructiu
Guillem . Descripci de paisatges Descriptiu
ACTIVITATS PER TREBALLAR LES DIFERENTS
TIPOLOGIES TEXTUALS
-
Ramon Estrany
Laura Rigo Garca
La poesia Literari
Juan Calafell Com utilitzar un objecte Instructiu
Marta Pons Pons
Lanunci Informatiu
Beatriz Sureda Ramrez
Recepta de cuina Instructiu
Joana M. Barcel Sans
Diari de notcies boges Informatiu
-
La prctica relacionada amb lensenyament i aprenentatge de
lentrevista es dugu a
terme durant cinc sessions, en perodes de 60 minuts
setmanals.
Primer de tot, es trob la situaci favorable per justificar ls
daquesta tipologia textual,
que en aquest cas va ser la Rdio dels alumnes de quart de
primria. Amb aquest context
es veu que pot resultar una experincia molt significativa i
basada en les necessitats del
nostre alumnat lexplicaci de lentrevista i la seva posada en
prctica. A ms, tamb
tindrem en compte El blog dels Pandes que far possible la
transcripci de lentrevista i
el seu s a diferents mitjans de comunicaci.
Desprs sestableixen els objectius que volem aconseguir durant la
realitzaci daquestes
activitats: identificar les diferents parts de lentrevista;
preparar i realitzar una entrevista; i
enregistrar i transcriure lentrevista.
Una vegada tenim els objectius clars, planificarem les sessions
per tal dorganitzar tant els
conceptes que shaurien de desenvolupar, com els procediments que
sutilitzarien
posteriorment i el material necessari.
A la primera sessi, es presenta lentrevista; per treballar
aquest objectiu lactivitat es fa en
gran grup, i sutilitzen models diferents dentrevista . En un
primer moment sexposa que
per a poder realitzar el proper programa de rdio s necessari
conixer un nou tipus de
text, lentrevista. Per tal de conixer qu saben sobre aquesta
tipologia, es fa una primera
pluja didees que ens servir com a avaluaci de coneixements
previs.
A continuaci, sescolta (mitjanant lordinador) una entrevista
escolar, extreta dinternet,
duns alumnes al seu mestre deducaci fsica. Aix fa possible que
ells se sentin
identificats. Una vegada lhan escoltada, la tornam a sentir i a
poc a poc satura laudici
La rdio dels alumnes de 4t deducaci primria
-
per tal de comentar les parts en qu est dividida lentrevista. Ja
aqu sobserven les
hiptesis dels infants sobre les caracterstiques del text.
Posteriorment, i amb lajuda dels nins, sextreuen les parts i els
components daquesta
tipologia. Primer es fa oralment i desprs sofereix als infants
un full explicatiu on es
concreten tots aquests aspectes.
En aquest gui es detalla: com fer una entrevista (cercar
informaci, preparar qestionari,
es fan les preguntes, senregistra i es transcriu); protagonistes
de lentrevista (entrevistat,
entrevistador); parts de lentrevista (introducci, cos i
tancament). Aquesta informaci els
resultar til durant la posada en prctica dels coneixements i per
a futurs projectes.
Aquesta fitxa forma part del Dossier individual de tipologies
textuals treballades durant
aquest curs.
Finalment, es mostra als infants un model dentrevista escrita,
de la qual sextreuen les
diferents parts i es posen en prctica els coneixements
adquirits. Es llegeix la introducci,
sobserva la fotografia, es fa referncia a les inicials de les
respostes (corresponents a la
persona entrevistada), sanalitzen les preguntes i les respostes,
aix com tamb el seu
desenvolupament. Amb aquesta exposici, es fa veure als infants
la diferncia entre les
entrevistes orals i les escrites, aix com tamb, la transcripci
de les intervencions.
La segona sessi est destinada a posar en prctica els
coneixements adquirits, sobre
lentrevista, durant la sessi anterior. Els infants passaran a
lescriptura duna entrevista.
Per tal daconseguir un bon resultat, es recorden la finalitat
daquesta tipologia, aix com
les caracterstiques i el format de lentrevista.
El que ens proposam en aquesta activitat tamb s que els infants
realitzin una activitat
de forma autnoma i que siguin capaos de representar de forma
escrita els seus
pensaments i fomentar la imaginaci. Per aquest motiu, sels dna
una nica consigna
als infants: han de sentir-se autntics periodistes i han de
crear una entrevista destinada
a un personatge fams, del qual estiguin ells interessats.
-
Abans de comenar, sacorda amb els infants que, una vegada hagin
acabat aquesta
entrevista, lhauran de representar conjuntament amb un company i
nhauran de
transcriure les respostes que els doni el company.
Tamb, sels recorda la importncia de crear una planificaci del
seu treball, un gui que
els ajudi a redactar lentrevista. Sels demana que cerquin
informaci del personatge
fams i que pensin en 10 possibles preguntes, les quals han de
ser interessants i
respectuoses.
Una vegada ja tenim totes les instruccions clares, es passa a la
producci escrita de
lentrevista. Cada nin ha de redactar la informaci prvia del
personatge (per a la qual
tenen disponibilitat dInternet i altres recursos didctics) i
preparar les preguntes que ells
creguin que sn de caire interessant. El mestres ens encarregam
de crear conflictes
cognitius entre els infants per tal de dirigir un poc la feina
(ex.: no fer preguntes que
puguin tenir com a resposta noms un s o un no).
En haver acabat la feina, quan els infants donen per finalitzada
la producci, els mestres
passen a supervisar els textos, tenint en compte: la coherncia,
la cohesi, ladequaci,
lortografia i la presentaci. La pauta que se segueix per a
lavaluaci dels textos s la de
subratllar aquelles parts que els infants han de corregir, aix
provoca que els infants es
fixin i pensin quina ha estat lerrada i com lhan de
solventar.
A continuaci, els infants agafen aquest primer esborrany i el
passen a net, en aquest
text definitiu es fa mfasi en la presentaci. Sexplica que un bon
periodista escriu les
preguntes i deixa espai per escriure les respostes de cada una
de les interrogacions.
Finalment, les parelles es posen a treballar de forma conjunta i
actuen. Un representa el
periodista, i realitza les preguntes que t preparades, i laltre
representa el personatge,
que ha de contestar les preguntes segons ell cregui. La funci
del periodista en aquest
cas ser enregistrar de forma escrita les respostes que doni el
fams. En acabar
lentrevista els rols canviaran i laltre nin podr realitzar la
seva prpia entrevista.
-
La tercera sessi t com a objectiu la preparaci de les
entrevistes al personal de lescola.
Primer de tot, es creen uns grups petits de treball, de tres o
quatre alumnes, amb diferents
capacitats. Sintenta que dins els grups hi hagi una diversitat
que permeti la uni de les
capacitats individuals (creativitat, funcionalitat,
responsabilitat, etc.).
Una vegada dividits, sexplica als infants el desenvolupament de
la sessi. Es menciona
quins seran els personatges entrevistats: Teresa, la directora;
Ana, la cap destudis; Ignasi,
el secretari; i Xisco, el mestre que duu ms anys a lescola.
Tenint en compte els interessos
de cada grup, sassigna a cada un dels equips de treball, un
entrevistat diferent. I es
recorden les passes que sham de seguir per a la redacci de
lentrevista.
Cada un dels grups es posa en marxa i elabora una introducci i
unes preguntes per
realitzar a la persona triada. s interessant observar la feina
en equip, i la divisi de les
funcions. s destacable lautonomia dels alumnes (grcies a un
treball previ de
metodologia per part del mestre tutor) a lhora de treballar,
quan sels encomana una
funci. Per millorar el resultat de lactivitat, sels dna un full
perqu facin lesborrany i
desprs, una vegada el mestre ha corregit el contingut de
lentrevista, ho passen a net.
Durant lelaboraci, els mestres mencionen daspectes importants
que shan de tenir en
compte com: lordre de les preguntes (primer les de carcter
professional, desprs les de
carcter personal); ladequaci de les preguntes (han de respectar
la intimitat daquestes
persones); la contextualitzaci de les preguntes (a la introducci
sha de presentar el
personatge).
El resultat de la sessi s molt positiu, perqu daquest treball en
grup sorgeixen unes
entrevistes molt interessants; a ms, el seu desenvolupament ha
estat molt enriquidor,
ja que grcies a la seva experincia individual anterior poden
aportar a la resta dels seus
companys, els propis coneixements.
La quarta sessi t com a finalitat la realitzaci de les
entrevistes. Per al desenvolupament
de lactivitat es respecten els grups de la sessi anterior, ja
que la tasca es realitzar en
petits grups.
-
Al principi, es dna un temps a cada grup per a qu pugui
organitzar; lobjectiu s que els
grups es divideixin les parts de lentrevista (qui exposar la
introducci, qui far cada
pregunta, etc.). Aix permetr que cada un dells assimili la seva
responsabilitat dins el
grup i prepari el contingut.
s important advertir als infants que lentrevista ser gravada i
donar-los un temps per
assajar-la. Aquesta dinmica oferir major seguretat als infants a
lhora de realitzar les
preguntes i exposar-se a lenregistrament.
Posteriorment, per grups i acompanyats pel mestre-tutor, cada
grup es dirigeix un a un a
reunir-se amb la persona entrevistada al despatx de la directora
i realitza lentrevista que
al mateix temps s enregistrada pel mestre tutor. Cal dir que els
entrevistats havien estat
advertits de lentrevista amb anterioritat.
s important que els alumnes se sentin vertaders periodistes, i
representin el seu rol,
donant significat a lactivitat i creant un clima de
tranquillitat. Aquesta sessi permetr
una aproximaci dels alumnes a la resta de professors de lescola
i de lequip directiu.
Finalment, la cinquena sessi, servir com a conclusi del treball
realitzat envers
lentrevista. Aquesta activitat es dur a terme en gran grup dins
laula.
Lobjectiu daquesta activitat ser observar i avaluar el resultat
final de les entrevistes,
tenint en compte lopini dels infants.
Primerament, es reuneixen els infants en rotlo per a qu es
puguin veure les cares mentre
es parla i es crea debat. El mestre que prviament ha organitzat
els arxius dudio, els
reproduir per tal que els infants escoltin les entrevistes a
mode de rdio.
Finalment, sobre torn de debat per recollir les impressions
sobre lavaluaci de les
diferents sessions i el desenvolupament dels continguts. Algunes
preguntes que poden
servir per moderar el debat sn: qu heu aprs?, qu millorareu?,
quin aspecte vos ha
agradat ms?, etc.
Dins aquesta activitat, sha dinculcar als infants el fet de
manetnir una actitud de
respecte vers els companys i ensenyar la importncia de fer
crtiques constructives.
Tornar a lndex
-
Finalitat
La finalitat daquest treball consisteix a treballar les glosses
amb els alumnes a partir de
models textuals que nosaltres els ensenyrem. A partir de la
lectura dels models, els
alumnes realitzaran petites glosses i es familiaritzaran amb el
vocabulari propi de les illes
que es parla durant les festes de Sant Antoni.
Tipologies textuals
El tipus de text que treballarem sinclou dins la tipologia dels
texts literaris, concretament
pertany al gnere potic. Es pretn que lalumne gaudeixi amb aquest
tipus de text. Les
glosses, a ms, tenen una estructura ms senzilla que els poemes i
pens que per als
alumnes pot ser ms fcil la creaci daquests tipus de texts.
Passes que shan de seguir
1r Farem una introducci al tema de Sant Antoni. Explicar la
llegenda de lase de Sant
Antoni, assenyalant el dia que es celebra la festa del sant i
explicant als alumnes quines sn
les activitats que se celebren durant la festa i quins sn els
pobles de Mallorca a on se
celebra. Tamb explicar una mica quina s la festa que se celebra
a cada poble.
2n Lectura de glosses tpiques del dia de Sant Antoni. El mestre
llegeix unes quantes
glosses i els alumnes tamb en llegeixen algunes que els ha
proporcionat lescola. Tamb
tindrem un llibre de glosses editat per la Conselleria.
3r Els alumnes fan una primera aproximaci a la redacci de les
glosses. En aquesta fase
encara no tenen massa habilitat, pel que noms es tracta
daproximar-los a la redacci.
Desprs, cada alumne llegeix les gloses que ha fet. Encara hi ha
bastants dalumnes que no
sn capaos descriure-les.
Treballam les gloses. Feim de glosadors
-
4t En aquesta sessi ja els donarem una careta dun dimoni amb
unes lnies per escriure-hi
la glosa, i un full en brut. Primer faran la glosa; quan ja la
tenguin feta, el mestre els
ajudar a corregir-la i un cop la tenguin escrita correctament i
amb alguna rima, ja la
poden passar a net.
5 Els alumnes passen la glosa a net en llapis. Un cop lhan
escrit en llapis sobre la careta
del dimoni, la repassen amb bolgraf o punta fina negra i desprs
poden aferrar la careta a
sobre la cartolina.
-
El primer que vrem fer va ser explicar-los la llegenda de lase
que estava malalt i que el rei volia matar;
quan lase va sentir aquelles paraules va fugir corrents fins que
va arribar a una ermita; all es va trobar
Sant Antoni i li va contar que el seu rei el volia matar; va ser
llavors quan el sant va tocar lanimal i
aquest es va curar. Des daquell dia lase va ser el millor amic
de Sant Antoni.
Desprs els vaig contar que havia fet el mateix amb un porquet i
que per aix era el patr dels animals.
Tamb els vaig explicar el que volia dir ser el patr dels
animals. Els vaig dir que el patr se nencarrega
de qu els animals tenguin bona salut i que estiguin forts, i que
per aquest motiu se celebren les
benedes a Palma i tothom hi du els seus animals a bener.
Vrem parlar de laigua beneda i ells em van demanar a veure don
es treia aquella aigua; jo els vaig
contar que queia del cel i que per aix estava beneda, que lhavia
enviat Sant Antoni. Desprs els vaig
explicar a quins pobles se celebraven les festes amb ms illusi,
el dia que se celebraven i els actes que
shi feien. Desprs vrem parlar una mica de Sant Sebasti, els vaig
explicar que era el patr de Palma i
que ens protegia contra les malalties i ens procurava
prosperitat. Desprs dhaver fet les explicacions
varen resoldre un qestionari i desprs ens vrem posar a llegir
gloses i a redactar-ne algunes; aquella
sessi va ser una primera aproximaci a la invenci de gloses.
A la segona sessi els alumnes ja havien fet un treball a educaci
artstica que consistia a fer una careta
de dimoni i pintar-la amb els colors tpics daquestes festes: el
groc, el taronja, el vermell, el negre i el
marr.
Al centre de la careta hi havia aferrat un rectangle petit amb
quatre pautes per escriure-hi una glosa. El
primer que vrem fer va ser donar-los als alumnes un full en brut
per fer-hi lesborrany de la seva glosa.
Vrem apuntar vocabulari relacionat amb les festes. Ells tot
contents es varen posar a escriure, quasi
tots els alumnes varen comenar la glosa dient: Sant Antoni i el
dimoni...., pel que vaig haver daturar
un moment la sessi i demanar-los que per favor fossin una mica
ms creatius i enginyosos i intentassin
comenar la glosa amb un altre joc de paraules diferent i en
aquell moment, com que estvem tots
molt engrescats, em vaig inventar una glosa que deia aix: Jo
tenia un ase coix/que no em servia per res/Sant
Antoni el va tocar/ i tot duna el va curar. Desprs descriure la
glosa a la pissarra alguns alumnes en van
inventar amb diferent comenament. La mestra i jo anvem corregint
gloses i els donvem idees de
com les podien fer rimar. En general hi havia molts dalumnes que
escrivien la glosa com una frase
normal i corrent, no lescrivien en vers, pel que havem de
demanar-los: - a veure, tu com la cantars en
aquesta glosa? I a partir de la tonada que feien, anvem tallant
la frase i la numervem; desprs ells
escrivien els nmeros un davall laltre i ja tenien la glosa
construda. Un cop ja tenien la glosa en quatre
versos i amb algunes rimes, la podien passar a net a sobre de la
careta a on hi havia les quatre pautes,
desprs la repassaven amb retolador negre, amb bolgraf vermell,
negre o marr. Finalment laferraven
a sobre de la cartolina de color vermell o negra. Un cop la
majoria dels alumnes varen haver acabat les
gloses les vrem cantar en veu alta.
-
Tornar a lndex
-
SESSI 1 DE QU FA GUST LA LLUNA? I OBSERVAM RECEPTES
En la sessi 1 vaig voler introduir la recepta duna manera
significativa per als infants, per
aix vaig contar el conte De qu fa gust la lluna? a travs de la
pissarra digital. En un
primer moment, vrem llegir el ttol i conversrem entorn al seu
significat, el contingut del
llibre... A continuaci, els vaig dir que havien de prestar molta
atenci perqu un altre dia
ells explicarien el conte als nins dinfantil.
Desprs de contar-los el conte vrem fer una conversa sobre quin
gust faria la lluna per a
ells... Per alguns nins la lluna faria gust a xocolata, per
altres a cot de sucre, a formatge,
canalons, etc. Part daquesta conserva va ser transcrita.
Seguidament, vaig proposar als infants fer un pasts de lluna i
els nins varen proposar idees
per fer-lo. Estaven molt contents, la idea de fer un pasts els
emocionava molt per els vaig
explicar que abans de tot havien daprendre a fer una recepta i
per aix havien de conixer
les seves parts primer.
En aquesta sessi els infants treballaren per grups de 4 persones
i a cada grup vaig repartir
una srie de receptes. Les havien de llegir i observar
detingudament per tal desbrinar les
seves parts. Aquesta activitat no va sortir com mesperava aix
que vrem comentar
collectivament les parts de les diferents receptes a travs de la
pissarra digital.
Entre tots, vrem arribar a les segents conclusions:
- Una recepta t parts: Ttol, ingredients, eines o estris,
preparaci o elaboraci, imatge i
en algunes ocasions les receptes estaven signades.
- La recepta t una estructura i un ordre.
- Vrem observar que no a totes les receptes hi ha un apartat
deines o estris, per
nosaltres vrem decidir que a la recepta del pasts de lluna
afegirem aquest apartat.
- Els ingredients sn els aliments que emprarem per fer el plat i
les eines o estris sn els
materials que emprarem per fer el plat.
Recepta. El pasts de Lluna
-
- La preparaci o elaboraci t unes passes clares i enumerades que
ens
indiquen instruccions o ordres.
SESSI 2 ORDENAM UNA RECEPTA
En aquesta sessi una vegada els infants varen tenir clara
lestructura i les parts duna
recepta de cuina, els vaig repartir una recepta tallada en
bocins i els nins lhavien de refer
per grups tenint en compte les parts i lordre de la recepta.
SESSI 3 BASE DORIENTACI
A la sessi 3 vrem fer una conserva per tal de recordar qu era
una recepta, per qu
servia, les seves parts... A continuaci, vrem elaborar
collectivament una base
dorientaci a travs de la pissarra digital daquells aspectes que
havem de tenir en
compte a lhora de fer la recepta i que alhora ens va servir per
revisar-la posteriorment.
Una vegada varem crear la base dorientaci vaig donar a cada nin
la graella buida i ells
lhavien domplir observant la base dorientaci creada a travs de
la pissarra digital.
SESSI 4 ELABORAM LESBORRANY
En aquesta sessi els nins varen acabar domplir la base
dorientaci amb els criteris que
havien pactat a la sessi anterior. Seguidament, vaig posar un
vdeo de youtube amb el
segent enlla:
http://www.youtube.com/watch?v=3lfXznRR9-0
En aquest vdeo vrem observar amb deteniment com realitzar una
coca de iogurt, vrem
comentar oralment i collectivament els ingredients que
necessitvem, els estris i les
passes per fer la recepta i just desprs vrem comenar a escriure
lesborrany de la
recepta.
-
SESSI 4 CONTINUAM AMB LESBORRANY I EL CORREGIM
En aquesta sessi, els nins varen continuar elaborant lesborrany
de la recepta i a mesura
que acabaven varen procedir a revisar-los autnomament omplint la
graella (base
dorientaci) realitzada prviament.
Quan la recepta va estar revisada pel propi nin, vaig ser jo qui
em vaig encarregar de
revisar els esborranys donant les indicacions oportunes per
millorar el text (adequaci,
coherncia, cohesi i ortografia).
Al final daquesta sessi men vaig endur les receptes i les vaig
corregir a casa fent
anotacions.
SESSI 5 PASSAM A NET I EDITAM
En aquesta sessi vaig tornar les receptes corregides amb les
anotacions oportunes i els
vaig entregar una plantilla amb retxes perqu tornassin a
escriure la recepta en net.
Finalment, els nins varen acabar deditar la seva recepta
preparats per poder elaborar el
pasts de lluna en les prximes sessions.
SESSI 6 CONTAM EL CONTE DE QU FA GUST LA LLUNA? A LA CLASSE
GERMANA
A la cinquena sessi els nins de la classe de 3r varen contar el
conte De qu fa gust la
lluna? a la seva classe germana (5 anys). Lhavien assajat
prviament amb la mestra tutora
i per contar-lo vrem emprar la pissarra digital i varen
confeccionar unes titelles dels
personatges del conte amb molta illusi. Desprs de contar el
conte, cada nin de 3r va
agafar a un nin de 5 anys i varen fer una fitxa de
lecto-escriptura en qu havien descriure
el ttol del conte, els animals que hi surten i fer un
dibuix.
PROPOSTES DE CONTINUACI
- Fer la recepta (7a sessi).
- Continuam treballant la recepta. Ens podem inventar receptes
collectives per
desprs fer-les individualment:
o Pcima per transformar-se en fada.
o Pcima per transformar-se en rei.
-
o Recepta per ajudar la gent.
o Recepta per convertir-se en granota.
o Recepta per dormir.
o Recepta per tenir poders mgics.
- Enllaar la recepta amb altres textos instructius (instruccions
dun joc, per
exemple). Presentar les instruccions dun joc a classe i els nins
les han de llegir
atentament per poder jugar.
Tornar a lndex
-
Proposta
Proposar als alumnes la producci dun text que partir de la base
terica dels diferents
models textuals. El model textual elegit ha estat el literari,
en concret, la poesia. La
proposta suposar el seguiment del procs lector i escriptor.
Presentar als alumnes un conte en vers i farem un dileg al
respecte, a partir del
qual anirem descobrint una part del llibre. A ms, he preparat
unes titelles relacionades
amb el conte per a qu els alumnes tinguin una motivaci i
disfrutin. No acabarem de llegir
el llibre ja que aix quedar a decisi dels alumnes, que el tenen
disponible a la biblioteca
del centre. Desprs mostrar models daltres poemes de mateixa
temtica i farem una
lectura collectiva dalguns per finalment inventar els nostres
propis poemes sobre
monstres.
Procs:
1. SELECCI DEL CONTE POTIC QUE ES LLEGIR.
A. La casa del misteri (Recursos 1)
B. Lany tirurany (Recursos 2)
Primera sessi
2. OBSERVACI DEL CONTE La casa del misteri
A. Observaci de la portada. Qu veiem a la portada? Perqu fa por?
Qui viur dins la
casa?
B. Lectura de la primera estrofa (Recursos 3). Quins monstres
coneixem?
C. Presentaci del conte amb titelles. (Recursos 4) Com sn
fsicament aquests monstres?
Don els coneixem?
D. Lectura destrofes a les quals els falten les paraules que
rimen i que omplim de forma
collectiva (Recursos 5). Quina paraula rima amb quina altra?
Quins noms podem dir que
rimin a lestrofa? Relacionam els noms dels monstres amb lestrofa
que pertoca.
Poemes sobre monstres
-
Segona sessi
3. LECTURA DE POESIES EN RELACI (Presentaci de models)
A. Lectura collectiva dun parell de poesies del llibre Lany
tirurany que tracten de
monstres. Cada nin una estrofa i tots junts llegim amb ritme.
(Recursos 6)
4. RECAPITULACIONS
A. Ens fixam en les rimes, els versos, les estrofes, el que anam
fent... Quines paraules rimen
entre elles?
B. De les poesies de lany tirurany subratllam cada parella de
rimes del mateix color.
C. Copiar les dues poesies proposades del llibre Lany tirurany
al quadern (proposta de la
mestra tutora).
Tercera i quarta sessi
5. TASQUES DESCRIPTURA:
A. Explicitar consigna, condicions descriptura, objectius... Ara
inventarem poesies, primer
pensarem tipus de monstres que coneixem i farem un llistat, els
posarem nom i desprs
pensarem paraules que rimin amb els noms que hem elegit.
B. Dialogam i escrivim un gui amb idees:
Llistat de monstres que els alumnes coneixen i invenci de noms.
Votam uns 5 6 noms,
els que ms agradin a sa classe.
Llistat de paraules que rimin amb els noms que hem
seleccionat.
Elegim cinc monstres
C. Elaboraci collectiva de poemes de dos versos amb els
monstres. Els nins proposen
idees i anam redactant en brut les idees que sorgeixen en forma
de frases.
D. Lectura i reps individual i collectiu, correcci de borradors:
alumnes i mestre.
E. Cada alumne elegeix un poema, el passa a net i fa un
dibuix.
-
Resultats obtinguts
A la primera sessi els alumnes es mostraren molt motivats pel
tema del conte proposat ja
que vrem relacionar els monstres que apareixien amb les pepes
que ara estan tan de
moda Monster High. I les titelles els van ajudar a identificar
les estrofes que
corresponien a cada personatge.
A la segona sessi, per reforar el concepte de rima, i amb lajuda
dels poemes del
llibre Lany tirurany vrem subratllar les paraules que rimaven
del mateix color (veure
produccions dels infants). La mestra tutora els va encomanar que
copiassin la poesia
sencera en qesti com a deures de casa.
A una tercera sessi ja comenrem a crear les nostres produccions
preparant en
primer lloc un gui amb ses idees que sorgien. Primer frem entre
tots un llistat de
monstres i els posrem noms, votant per elegir aquells noms que a
ms nins agradaven.
Arrel dels noms anrem dient paraules que rimaven amb ells i per
tant els vaig repetir que
les paraules havien dacabar igual. Si als alumnes no sels
ocorren paraules sels poden
donar pistes per a qu arribin a paraules determinades, per
exemple, per rimar amb el
nom del Yeti Bola de Neu i arribar a la paraula trofeu els vaig
dir: quan guanyes en es futbol
ten donen un. O per arribar a la paraula trineu: podeu jugar amb
ell a la neu.
Finalment ja comenrem a crear les poesies amb els monstres i les
paraules que rimen
amb els noms dels monstres i els passrem a net per fer un
recull, tamb amb dibuixos. Els
resultats sn els segents:
-
Recursos
Recursos 1
Recursos 2
Recursos 3
Recursos 4
Recursos 5
-
Recursos 6 LA BRUIXA
Sempre va despentinada, amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada i una escombra per volar!
T la pell plena d'arrugues, el barret tot foradat,
nas de ganxo, tres berrugues, cor salvatge i desbocat!
Dins de l'olla va i remena serps, gripaus i ratspenats;
diu renecs de tota mena per deixarnos embruixats
ulls vermells i cara roja, quan et veu tan encantat,
riu i riu com una boja: Tot el mn s'ha capgirat!
EL DRAC MALVAT Ales de ratapinyada
urpes de fera mortals cua de punta esmolada
sempre treus foc pels queixals
-
voles tocant les teulades. Tomples la boca amb ramats
i els rius amb tres capbussades. Ja els tens tots enverinats
per conquistar les princeses. Fas de galant agressiu
pretens deixarles corpreses bo i matar tot el que es viu.
Tornar a lndex
-
Amb els alumnes de 4t, he treballat el text informatiu, ms
concretament la
correspondncia personal. Per dur a terme aquesta feina sha fet
mitjanant el
desdoblament de laula i aprofitant dues sessions seguides.
Aquesta tasca sha treballat d'acord amb les passes i
caracterstiques prpies del model
textual que sha elegit. En primer lloc, sha dut a terme un
primer contacte amb la
presentaci de models, on ells puguin observar la forma fsica i
estructural del contingut i
components duna carta. Aleshores, el model presentat per
treballar la correspondncia
personal ha estat el conte de El carter Joliu, daquesta manera,
a partir duna situaci
ldica han pogut veure els diferents tipus de correspondncia que
ens podem trobar a les
nostres bsties.
Una vegada acabat de mirar el conte, sels ha demanat si ens
poden explicar si alguna
vegada han obert la bstia de casa amb els seus pares i si saben
quin tipus de
correspondncia els arriba (fulletons de propaganda, cartes
personals, factures, postals...);
a partir daqu descobrirem que a ms de les cartes que el carter
Joliu envia nhi daltres
tipus, com per exemple: rebuts del banc, factures a pagar,
notificacions per anar a cercar
algun paquet a correus (unes cartes grogues signades pel carter
que et diuen que has
danar a loficina a cercar el que than enviat). Tamb sels demana
si han rebut o enviat
alguna carta personal a un amic o familiar. Sels explica que per
exemple per subscriure-se
a algun club infantil-juvenil com per exemple el Sper-3 tamb ho
poden fer a travs del
correu postal.
Aleshores, es mant una conversa amb ells per veure qu saben, per
qu escrivim i rebem
cartes i daquesta manera activar els coneixements previs sobre
el tema. Mexpliquen que
les cartes serveixen per contar coses, viatges, per felicitar
per laniversari i que per Nadal
senvien moltes cartes i postals...
El text informatiu: la correspondncia personal
-
Una vegada sha fet la conversa, centrada amb la carta personal,
passam a fer una pluja
didees sobre els components i continguts essencials que ha de
tenir una carta. Totes les
idees que es vagin dient les anoten els nins a la pissarra a
mesura que sels van acudint, per
tant saixequen i escriuen el que volen.
Una vegada hem fet la pluja didees, entre tots miram les
produccions que hem fet i les
revisam; aleshores pensam si volem escriure-ne alguna ms. A la
pluja didees han sortit
gaireb tots els components de la carta, fins i tot el cuny que
posa correus! Tamb han
aprofundit en el contingut de la carta, des daspectes ms
generals fins als ms concrets.
Sha de dir que en aquest punt de lactivitat han sorgit alguns
dubtes per part dalguns
infants respecte a alguns conceptes com per exemple codi postal,
la postdata... Aleshores,
entre tots hem aclarit aquests dubtes i hem vist quin significat
i utilitat t.
El pas segent que han treballat ha estat que, a partir daquesta
pluja didees, ells han
hagut de classificar i ordenar tots els aspectes que han
anomenat segons si anava al sobre
o a la carta. Per tant, hem agafat un sobre model i hi hem
escrit els continguts que li
pertocaven i sha fet el mateix amb una carta model.
Desprs dhaver elaborat els segents models, sha passat a triar a
la persona a qui volem
escriure, sha fet per lliure elecci i cada infant ha triat el
company a qui volia enviar la
carta. Una vegada feta aquesta passa, shan intercanviat les
adreces per tal de poder
enviar-se les cartes (sels va demanar amb antelaci que portassin
a un paper la seva
adrea escrita completa, un segell i un sobre, per tal de poder
fer lactivitat).
Una vegada fet lintercanvi, cada nin i nina sha disposat a
escriure al seu company sobre el
tema del qual els fes ms illusi parlar amb el seu company.
Per aquest motiu, ha estat molt important fer una planificaci,
ja que ells han ents que si
no sexpressaven correctament i seguien un ordre, el receptor de
la carta no podria
entendre ben b el seu contingut. Aleshores, ha estat fonamental
la formulaci dalgunes
-
preguntes, com per exemple: A qui escrivim la carta? Des don
sescriu? Quan sescriu?
Qu volem contar al nostre company/-a? Qu volem demanar-li? Que
ens agradaria que
ell/-a ens conts?
Per tant, a partir daquestes preguntes els nins i nines de 4t
han elaborat un gui
responent aquestes qestions.
Una vegada han tengut llest el gui han comenat a fer lescriptura
de la carta amb moltes
ganes i illusi, ja que a la sortida de lescola dipositaran la
seva carta a la bstia ms
propera. Una vegada han fet lescriptura, la repassen per si hi
falta algun element i per
comprovar que el contingut s comprensible; molts infants fan la
comprovaci amb la
carta model i alguns altres comproven si han contat tot el que
volien, tornant a llegir-la
una i una altra vegada. Molts infants han adjuntat un dibuix o
han volgut esperar a arribar
a casa per poder introduir dins el sobre algun objecte que volen
que el seu company
tengui, com s el cas dun nin que vol enviar una polsera de fil
dins la carta i li ha fet saber
a lapartat de la postdata. Una vegada sha escrit la carta, abans
de ficar-la dins el sobre,
lhan repassada amb mi i hem mirat les possibles errades o
descuits i sha passat a net; han
escrit les dades necessries al sobre; sha aferrat el segell al
lloc corresponent, a punt de
dipositar-la a la bstia.
Algunes cartes encara no han arribat, per la intenci s que a
mesura que cada nin vagi
rebent la seva, la portar a classe i es far la lectura o
explicaci del contingut daquestes;
daquesta manera, els nins i nines aniran compartint experincies
i els sentiments que han
pogut percebre quan han rebut una carta dun amic: si els ha
agradat, si han estat
contents, si els fa ganes contestar-la, etc.
Tornar a lndex
-
A partir dun model de text literari i desprs dhaver explicat la
base terica
pertinent, un grup dalumnes de 2n de primria han elaborat un
conte.
PROCS
A partir dun binomi fantstic els nins de segon de primria han
escrit un conte
anomenat El senyor Csar i el conillet.
Abans de comenar a preparar la sessi , varen treballar tota la
fonamentaci
terica de com fer un conte, s a dir, principi, nus i desenlla,
quins sn els
personatges, on estan, quin tipus de frases poden obrir un
conte, etc.
Una vegada que ja tenien una base ms o manco preparada, varen
comenar
amb la preparaci del conte.
Qu hem de fer primer? Aquesta pregunta la varen fer els/les
alumnes. El
primer que vrem fer va ser separar el grup, dins el qual cada un
desenvolupava
una tasca molt important. Daquesta manera tenem:
- Un illustrador
- Un escriptor
- Un guionista (ms endavant explicar en qu consisteix aquesta
tasca)
- Un lector (es va oferir voluntriament per llegir el conte
davant tota la classe).
Una vegada que ja vrem tenir les tasques preparades, varen crear
els
personatges a travs dun binomi fantstic; en aquest cas, van
sorgir un conillet
i un senyor a qui van anomenar Csar. Ens preparam per a
escriure.
Som escriptors. Binomi fantstic
-
Mitjanant una pluja didees, el guionista (era lencarregat
descriure en un gui
totes les aportacions que van anar sorgint); va anotar tot el
relacionat amb els
personatges, lescenari de la narraci, les frases dinici del
conte, etc.
El resultat de la pluja didees va ser aquest:
- El conillet va quedar amb el nom de Conillet.
- El senyor sanomen Csar.
- La narraci va ocrrer a sa placeta.
- Aix era i no era... va ser la frase dinici que van triar entre
tots.
- El conte es va tancar amb la frase Conte contat, conte
acabat.
Fem una primera elaboraci.
Comenam a escriure la histria. El guionista s lencarregat de fer
lesborrany,
a poc a poc anam creant el nostre conte, es van apuntant les
idees que van
sorgint a mesura que es va escrivint el conte.
Una vegada que ja tenim la histria feta, s hora de llegir-la i
corregir i/o canviar
les idees que no ens agradin.
En aquest moment, lillustrador comena amb la seva feina; es
decideix fer un
dibuix per la portada i la contraportada, un altre per al
comenament, per al nus
i un altre per al final.
Passam a net.
Lescriptora passa a net el conte, llegeix una vegada lesborrany
i comena a
escriure.
Mentrestant, la resta de nins i nines ajuden a lillustrador a
colorejar els
dibuixos ja dibuixats.
Tornar a lndex
-
SESSI 0: JUSTIFICACI
Es tracta duna petita justificaci del per qu vrem elegir els
cartells com a text
principal de les segents 5 sessions, de tal manera que per als
infants sigui
significatiu i funcional treballar aquest model.
Realitzant el projecte del llibre dartista1 ens vrem trobar a un
punt de la
histria en qu necessitvem donar a conixer que el protagonista
del llibre
(cada un dells) havia demprendre un viatge cap a lUnivers i,
daquesta
manera, informar els ciutadans de Palma de quan tindria lloc
lacte oficial de la
sortida del coet cap a lespai.
Partint daqu, vrem realitzar una pluja didees en gran grup per
elegir el model
textual ms adient per promocionar lacte. Daquesta manera, el que
es
pretenia era activar els coneixements previs, activar el propsit
de lectura i fer
prediccions abans que els infants es trobassin amb el model.
La finalitat daquesta sessi i la segent era que els infants
comencassin a fer-se
expectatives i objectius sobre el tipus de lectura amb la qual
es trobarien.
Desprs de comentar diferents tipologies de text de caire
informatiu va sorgir la
idea de realitzar cartells perqu responia duna manera molt
original a les
necessitats que sens havien creat a partir de la situaci.
Abans de poder elaborar el cartell del nostre llibre (sessi 4 i
5), necessitat per la
qual havem elegit els cartells, vrem haver de dedicar tot un
seguit de sessions
per observar, analitzar, practicar i familiaritzar-nos amb
aquests tipus de texts.
El text informatiu: els cartells
-
SESSI 1: ANALITZAM CARTELLS!
A la primera sessi sels va presentar un cartell real adequat a
la seva edat, a les
seves motivacions i on els destinataris del mateix fossin els
infants. Es va dedicar
un temps dobservaci i desprs varen anar dient tot all que els
suggeria, que
observaven, que relacionaven... De tal manera que es tornassin a
refer
prediccions, comprovar si es mantenien idees anticipades i
connectar amb el
nou format.
Aix doncs, vrem extreure les caracterstiques principals que ho
diferencien
daltres texts, la funci, les diferents parts que t un cartell,
el format, el tipus
de contingut i de gramtica per poder elaborar el gui.
Una vegada escrit el gui vrem fer 5 grups de 5 alumnes per dur a
terme
lanlisi de cartells. A cada grup se li varen assignar dos
cartells diferents on
havien de localitzar i anotar les diferents parts.
SESSI 2: EXPOSAM LA FEINA.
Vrem dedicar la sessi per a qu cada grup acabs de fer la feina i
exposs els
dos cartells assignats (identificaci de les parts i transmissi
dall que es pretn
informar).
Cada vegada que acabava dexposar un grup, la resta de companys
havien de dir
els aspectes positius i aquells que caldria millorar de
lexposici (to de veu,
expressi oral, organitzaci, contingut...). A ms, el mateix grup
feia una petita
reflexi de com havia anat el treball (dificultats, punts forts,
organitzaci,
sentiments...).
SESSI 3: OBSERVAM I SELECCIONAM.
Aprofitant que la setmana vinent eren les festes de Sant
Sebasti, vrem emprar
el programa de festes de Palma per observar i seleccionar
aquells cartells que
ens cridassin ms latenci. Per aix, es va repartir un programa a
cada parella.
-
Per comenar la sessi es va fer una posada en com entre tot el
grup sobre el
que trobvem del cartell oficial de festes (anlisi de les
diferents parts, objectiu
del cartell, imatge...). Desprs, cada parella observava el
programa, seleccionava
el cartell que ms li hagus cridat latenci i emplenaven una
fitxa. Per acabar la
sessi, algunes parelles varen comentar el cartell elegit.
SESSI 4 i 5: EDITAM ELS NOSTRES CARTELLS
Per finalitzar la proposta didctica es varen dedicar dues
sessions per elaborar
els cartells del llibre dartista amb la finalitat de promocionar
lacte oficial de
lenlairament del coet que porta a cada protagonista del llibre a
lespai.
Abans de comenar a elaborar els cartells sels va donar la
consigna que primer
havien delaborar el gui juntament amb un petit esbs del que
hauria de ser el
cartell final. Una vegada fets els guions, revisats i corregits,
cada infant va
comenar a elaborar el producte final desprs dhaver-los remarcat
la
importncia de la presentaci final per, finalment, poder editar
amb altres
tipologies textuals en format llibre.
Lactivitat va finalitzar amb una petita posada en com sobre si
shavien
aconseguit els propsits i objectius inicials i per si havien
arribat a aconseguir
extreure les idees fonamentals daquest text.
Tornar a lndex
-
1. CONTEXTUALITZACI
El treball que es presenta continuaci sha desenvolupat amb un
grup
dalumnes de 4t de 25 alumnes. Cal mencionar que la llengua
materna
majoritria dels infants de laula s el catal, aspecte que sha de
tenir en
compte donat que la proposta que es presenta, el treball i
lescriptura duna
notcia, sha realitzat en llengua catalana.
2. OBJECTIUS
2.1 Objectius generals
Els objectius que es treballaran, segons lAnnex del Decret
72/2008, de 27 de
juny, pel qual s'estableix el currculum de l'educaci primria a
les Illes Balear,
sn els segents:
- Comprendre i expressar-se per escrit en els contextos de
lactivitat social i
cultural.
- Emprar els coneixements sobre la llengua i les normes de l's
lingstic per
escriure de manera adequada, coherent i correcta, i per
comprendre textos
escrits.
- Emprar els mitjans de comunicaci social com a instruments de
treball i
aprenentatge per obtenir, interpretar i valorar
informacions.
2.2 Objectius especfics
- Llegir i comprendre notcies utilitzant estratgies que
facilitin la comprensi.
- Reflexionar sobre la finalitat principal de les notcies com a
mitj de
comunicaci social.
La notcia
-
- Aprendre lestructura de les notcies i la informaci bsica que
cont.
- Diferenciar els aspectes formals de les notcies.
- Reflexionar sobre alguns dels aspectes lingstics de la
notcia.
- Redactar notcies (amb cohesi, coherncia, adequaci i correcci)
seguint les
caracterstiques del model textual i seguint les fases del procs
escriptor.
3. CONTINGUTS
- Comprensi dinformaci en les notcies localitzant informacions
destacades
en titulars, subttols etc.
- Aplicaci d'estratgies per a la comprensi de textos i per
sintetitzar i
estructurar la informaci localitzada.
- Composici de notcies sobre esdeveniments significatius i
reals.
- Reconeixement de la finalitat de les notcies.
- Producci de textos escrits utilitzant elements grfics i
paratextuals que
facilitin la comprensi (illustracions, tipus de lletres).
- s destratgies bsiques de producci de textos: planificaci,
redacci
desborranys i revisi del text per millorar-lo.
- Inters per la cura i presentaci dels textos escrits i respecte
per les normes
ortogrfiques.
- Utilitzaci guiada de programes informtics de processament de
textos.
- Reconeixement de les situacions comunicatives formals, i del
registre ms
adequat per a la situaci.
- Reflexi sobre les diverses possibilitats d's de diversos
enllaos entre
oracions.
- s dels recursos lingstics bsics per a la millora de la
composici escrita com
a instrument per afavorir la coherncia i la cohesi textuals.
-
4. DESCRIPCI DE LES SESSIONS
SESSI 1
Estructura de la sessi:
- Sinforma a lalumnat que durant 4 sessions es treballar la
notcia amb
lobjectiu final que ells redactin una notcia dactualitat propera
a ells (2n cicle) i
que es publiquin al bloc daula (el que suposa una projecci
social i motivaci
per a lalumnat).
- Abans de la lectura. Primer individualment (perqu cada
alumne/-a deixi
constncia dels coneixements previs) i a continuaci
collectivament (posada en
com) sintenta respondre les preguntes segents: Qu sabem sobre
les
notcies? Quin s lobjectiu principal duna notcia? Quina informaci
cont una
notcia?
Concloem la posada en com conscients que: una notcia s un text
que ens
dna informaci dactualitat, que t com a objectiu principal
informar, i que hi
trobam sempre una informaci bsica (qu ha passat, a qui li ha
passat o a qui
afecta, a on ha passat, per qu ha passat i com ha passat).
- Durant la lectura (observaci de models). Agafam com a model
una notcia
sobre Sant Antoni extreta dun diari local del mateix dia que la
sessi i
treballam:
- La lectura en veu baixa (individualment).
- Subratllam el vocabulari que no entenem i consultam el
diccionari si s
necessari.
- Lectura en veu alta (gran grup).
-
- Desprs de la lectura. En gran grup treballam els segents
aspectes:
- Comentam la notcia: si lhem entesa, si hem participat als
actes de Sant
Antoni que ens explica...
- Treballam lestructura duna notcia (titular, subttol, cos)
marquem les
parts de la notcia a la fotocpia.
- Treballem el contingut de la notcia (gran grup), mirant si
contesta les
preguntes: (Qu? Qui? Quan? Com? On? Per qu?). Subratllam els
fragments de text on apareix aquesta informaci amb colors i
una
llegenda.
SESSI 2
Estructura de la sessi:
- Sofereix i explica a lalumnat una base dorientaci comuna a
totes les
tipologies textuals (planificaci, adequaci, coherncia, cohesi,
correcci,
variaci i revisi). Es dna als infants una fotocpia amb aquesta
base
dorientaci i sels explica que, tant durant el procs descriptura
com en acabar
la notcia, han danar revisant si les seves produccions
compleixen amb aquests
criteris per tal delaborar un bon text.
- Es proposa a lalumnat la pregunta segent: qu ha de tenir una
noticia per
estar ben escrita? Consensuam criteris que shan de tenir en
compte a lhora de
redactar la notcia (referents a lestructura, contingut, aspectes
formals i
aspectes lingstics). Apuntam els criteris a la llibreta de
llenges.
-
- Sinforma a lalumnat que una de les notcies que redactin sortir
publicada a
lInfopaperina daquest trimestre, la revista de lescola. Amb
aquesta informaci
es pretn augmentar la motivaci de lalumnat atorgant projecci
social a la
tasca proposada.
- Fem una pluja didees sobre temes dactualitat a lescola que
afecten
especialment el segon cicle. Els temes proposats per a lalumnat
finalment sn:
els tallers de matemtiques (que han iniciat aquest segon
trimestre), una obra
de teatre dangls (que veuran dia 30 a lescola) i les enquestes
dels sectors de
producci (que estan estudiant i que han decidit passar a tots
els alumnes de
primria de lescola per saber en quin sector treballen els pares
i mares).
- Ens distribum en petit grup i triam un tema per redactar la
notcia. Daquesta
manera, ens ajudam a planificar lescrit i a donar-nos idees.
- Comenam a elaborar un gui/esborrany a la llibreta tenint en
compte els
criteris consensuats.
SESSI 3
Estructura de la sessi:
- Seguim enfeinats amb lelaboraci de lesborrany i anam
revisant-los
(alumne/-a- mestre/-a). s el moment de comenar a pensar i
estructurar el text
recordant tot el qu hem treballat.
SESSI 4
Estructura de la sessi:
- Es proporciona a lalumnat una rbrica davaluaci en qu apareixen
els
criteris que vam acordar que havien de complir una notcia per
estar ben
escrita. Daquesta manera, de manera autnoma poden anar revisant
el seu
-
escrit i consultar el pes que tindran els diferents aspectes
treballats en la nota
final. Aix mateix, sels recomana que tamb vagin mirant els
criteris de la base
dorientaci.
- De manera individual comenam a escriure la notcia amb el
processador de
text.
SESSI 5
Estructura de la sessi:
- Acabam de passar a net la noticia, intentant tenir cura ja en
la seva
presentaci (vegeu produccions escrites en lannex 3).
- Fem la revisi final amb la base dorientaci i la rbrica
davaluaci de la
notcia (autoavaluaci).
Tornar a lndex
-
Aquesta activitat va ser programada per dur-la a terme amb un
grup de 4t
deducaci primria.
1a Sessi. Qu sabem dels diaris? I de les notcies?
Explicam als alumnes que amb motiu del dia de la Pau (30 de
gener) elaborarem
un diari especial de bones notcies per a tots els pblics, per
que abans hem de
tenir clares algunes coses. Fem preguntes per saber els
coneixements previs
sobre el tema (anotar les respostes a un full amb ajuda dun
alumne secretari o
b de la mestra o mestre tutor. Al final de lactivitat ens servir
per a
lavaluaci):
- Qu es un diari?
- Per a qu serveix?
- Com est organitzada la informaci? (seccions: quines podem
trobar?)
- Qu sn les notcies?
Per agilitzar la dinmica repartim els diaris, un per cada
infant, i els demanam
que cerquin el suplement educatiu i triin una notcia (els donam
2-3 min com a
mxim).
Escollim un infant i li demanam quina notcia ha triat, per qu
lha triat i qu ha
fet abans de triarla (lectura selectiva: lectura atenta dels
titulars i selecci de la
informaci que ens pot interessar).
Fem incidncia en les tipografies: majscula o minscula, tamany de
lletra, si
est en negreta; en lescriptura del text en columnes, en les
imatges i la seva
relaci amb el text. Explicam els conceptes de titular, subttol,
cos de la notcia i
peu de foto.
El diari: la notcia
-
Utilitzarem aquesta mateixa notcia per cercar les respostes a
les 6 preguntes
duna notcia (6W): qu, qui, quan, on, per qu i com. Ho podem fer
de forma
oral i escrivint les respostes a la pissarra per a qu els
alumnes les copin, o b,
noms oral i repartir desprs una fotocpia duna altra notcia del
mateix
suplement i demanar als alumnes que subratllin de diferents
colors les
respostes a les 6 qestions: qu, en vermell; qui, en verd; quan,
en blau; on, en
groc i com en lila (ho han de fer amb pintureta i sense marcar
molt el color, per
si han desborrar per corregir). Si no ho acaben a la classe,
lhan dacabar a casa
per a la propera sessi.
2a Sessi. Com ho hem de fer?
Fem un breu recordatori de la primera sessi. Qu vrem aprendre
sobre
lorganitzaci dun diari i lestructura de la notcia. I quines sn
les preguntes
que hem de respondre per escriure una notcia? Si no vrem acabar
de corregir
lactivitat sobre les 6W de la primera sessi, ho fem ara.
Acabada la correcci, els explicam que, com ja coneixen com
sorganitza un
diari, lestructura duna notcia i les preguntes claus per
escriure una, estan
preparats per elaborar el diari de les bones notcies.
El primer que hauran de fer s triar un nom per al diari. La
primera intenci s
que els alumnes trin les seccions del seu diari, per en funci
del temps
disponible, els podem indicar que aquest diari ha de tenir 4
seccions: escola,
ecologia, succesos i esports. Assignarem un nmero a cada secci
per fer la
distribuci dels alumnes. Per a cada secci hi haur 6 redactors
(els alumnes
seran triats a latzar, assignant un nmero de l1 al 4) i
elaboraran la notcia per
parelles (dins la secci, podran emparellar-se com vulguin).
-
La notcia podr ser inventada o basada en fets reals i haur de
tenir com a
mnim 3 pargrafs. Primer hauran de fer un esborrany (explicar
lexemple a la
pissarra) que hauran de lliurar abans de la propera sessi.
Per escriure els titulars i subttols, hauran dutilitzar retalls
de diari que ja duran
retallats de casa seva; els peus de foto els podran escriure a m
i les imatges
que acompanyen al text, les podran dibuixar si no troben cap a
internet o a
altres publicacions.
El cos de la notcia lhauran descriure a m i en bolgraf (la
parella decidir
quina part escriur cada membre), amb molt bona calligrafia i
respectant el
format de la notcia (columnes).
Perqu ens basti el temps, la composici de la portada i la
maquetaci definitiva
la realitzarem nosaltres els mestres (juntant les notcies per
seccions i
imprimint-les a doble pgina a tamany DIN A3, de manera que el
resultat final
sigui el ms semblant a un diari real): farem una cpia per a la
classe; una per al
claustre, que deixarem a la sala de professors; una altra per a
lescola, que
deixarem al rac del lector de lescola; i una cpia en format pdf
que pujarem a
la web del centre, per a qu els pares el puguin llegir.
Explicam quines passes han de seguir per elaborar la notcia
(pirmide
invertida):
1r. Respondre les 6 preguntes.
2n. Redactar la notcia de manera detallada.
3r. Resumir la notcia en una o dues frases que seran el titular
i el subttol.
Una vegada explicades les condicions de feina i aclarits els
possibles dubtes,
-
organitzam els grups i les parelles de redactors i comenam amb
lelaboraci del
pretext.
3a Sessi. Revisi i edici de les notcies.
Demanam als alumnes que se colloquin amb la seva parella de
redacci i que
treguin el material que necessitaran per editar la notcia
(tindrem un parell de
diaris a labast, per si alg no ha duit els retalls). Una vegada
els alumnes estan
preparats, repartim a cada parella el seu esborrany amb les
errades
assenyalades per no corregides. Els alumnes hauran de corregir
les errades
amb lajuda de recursos materials (diccionaris) o personals:
altres companys i/o
les mestres. Per optimitzar el temps, mentre els alumnes fan la
tasca, ens
passejam per laula i revisam amb les parelles les correccions
dels esborranys i
aclarim dubtes. Una vegada corregides les errades, procedim a
ledici del text.
En acabar la sessi, arreplegarem les notcies. Si no dna temps
deditar-les a
classe, poden acabar de fer-ho a casa i lliurar-la abans de la
prxima sessi. Una
vegada tinguem tots els textos editats, realitzarem la maquetaci
i edici
definitiva. I en tenir-la enllestida procedirem a la seva
difusi.
4a Sessi: Avaluaci de lactivitat.
Repartim als alumnes un full davaluaci. El primer que trobaran
ser el recull
de coneixements previs sobre el tema que vrem fer a la primera
sessi (el que
ja sabem sobre el diari i la notcia), desprs la part davaluaci
consistir en una
srie dactivitats de comprensi (relacionar, ordenar,...) i un
parell de preguntes
dopini personal sobre lactivitat (mha agradat lactivitat, per
qu? Qu mha
resultat ms difcil?)
-
5a Sessi de la posada en prctica:
Aquesta correspondria a la sessi davaluaci. El full que
utilitzar ser el de
lannex 1.
Edici i maquetaci del diari:
Per fer ledici definitiva vaig fer servir el processador de
textos Word, el
programa de tractament dimatges Photoshop i el programa PDF.
Primer, vaig
escanejar les diferents notcies que em varen lliurar; desprs,
amb el programa
Word, vaig fer lencapalat del diari i els ttols de les diferents
seccions i portada,
i vaig enganxar les notcies corresponents a cada secci. Desprs,
amb el
Photoshop vaig fer els retalls dels textos i de la imatge que
apareixen a la
portada i les hi vaig enganxar, a la portada. Una vegada el
document va estar
enllestit, el vaig passar a PDF (adjunt), per evitar que els
elements enganxats i el
text modificassin la seva posici. Daquesta manera vaig procedir
a la impressi
del diari tal i com ho havia programat. (material lliurat a
m)
Annex 1. Full davaluaci:
EL DIARI I LA NOTCIA:
1. Digues si sn vertaderes o falses les segents afirmacions.
Encercla la
resposta correcta.
V o F Un diari s un conjunt de publicacions impreses.
V o F Un diari serveix per informar, per aprendre i per
entretenir.
V o F El seu contingut est organitzat en captols.
V o F A un diari noms trobam notcies.
V o F - Les notcies sn informacions sobre esdeveniments.
V o F Tots els esdeveniments sn notcia.
-
2. Assenyala les parts de la notcia i indica quines sn.
En falta alguna?
3. Quines sn les 6 preguntes duna notcia?
1. __________________
2. __________________
3. __________________
4. ___________________
5. ___________________
6. ___________________
4. Respon amb una frase a les 6 preguntes de la notcia
anterior.
1. _________________________________________________
2. _________________________________________________
3. _________________________________________________
4. _________________________________________________
5. _________________________________________________
6. _________________________________________________
5. Encercla la resposta dacord amb el que has fet.
A lhora de fer la notca:
a) He aportat totes les idees.
b) He aportat alguna de les idees.
c) No he aportat cap idea.
d) He escoltat i he tengut en compte totes les idees del meu
company o
companya.
e) He escoltat i he tengut en compte alguna o algunes idees del
meu
company o companya.
f) No he escoltat i no he tengut en compte les idees del meu
company o
-
companya.
g) He fet tota ledici de la notcia.
h) He fet la part que em corresponia de ledici de la notcia.
i) No he participat en ledici de la notcia.
6. Qu mha resultat ms difcil a lhora de fer la notcia?
__________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
___________________________________________________________
Tornar a lndex
-
1- Fases del procs
Prviament a aquest projecte, al comenament de la unitat, es va
elaborar
un conte en parelles treballant conjuntament tres tipus
vocabularis diferents
oferts al llibre, i ampliats per la mestra de suport.
Es tractava de posar en prctica els primers conceptes,
establerts i acordats
entre tots, sobre el conte. Aix doncs, els dos integrants del
grup fan la pluja
didees, les ordenen i pensen la planificaci la qual un dels dos
la va posant per
escrit (la mestra va supervisant que compleixin els punts
acordats descriure
amb paraules claus, amb forma desquema, dividint les parts del
conte, etc.).
Aquest/-a mateix/-a alumne/-a ser el que deixar tamb per escrit
aix que
van redactant tots dos de forma oral; parlam de la fase
descriptura que es suma
a la prvia planificaci de la qual ja nhem parlat. Finalment
queda lapartat de
correcci (verificar que no shan deixat cap punt de la
planificaci, mirar lordre
de les idees, la manera de contar-les, les paraules i els
connectors emprats, aix
com la bona presentaci i ortografia), tasca que ser realitzada
entre la parella, i
laltre membre de lequip far les correccions pertinents al
paper.
Desprs de tot aix els mestres corregeixen el producte final.
Per tant, lobjectiu daquesta primera activitat era fer una
aproximaci cap a
lestructura del conte i les passes per a la seva creaci,
deixant-los preparats pel
segent projecte el qual requereix ms complexitat.
Centrant-nos en lanlisi del projecte actual EL LLIBRET VIATGER,
a
continuaci detallar les seves fases.
El llibret viatger
-
Lobjectiu era la producci individual dun conte ambientat en les
diferents cinc
gran poques de la humanitat, treballades en el projecte de
recerca de
lassignatura de medi. La tipologia textual, els textos
literaris, sha emprat com a
excusa per elaborar una feina interdisciplinria i sobre tot
significativa per a
lalumnat.
La tasca es va realitzar en quatre sessions. Cal afegir que hi
ha hagut una
important (no en quantitat, per si en qualitat i implicaci)
feina a casa.
1- La primera fase va consistir en la tria de lpoca ms atractiva
per a cada
nin o nina. A continuaci es va realitzar una pluja didees en el
grup-
classe, de manera oral, dels aspectes sobre els quals podrien
fer la
recerca a casa: vestimenta, habitatge, formes de vida, educaci,
oficis,
entre daltres.
2- La segona passa va consistir en la presentaci de models de
conte com a
exemples per reconixer lestructura, format i idees per a les
futures
creacions. El treball de reflexi sobre els models es va dur a
terme
mitjanant una graella que sadjunta a lannex 1 i que t una part
de
prelectura i una de post. La primera consisteix a intentar
imaginar quin
tipus de text podem presentar les mestres com a models i per
qu.
Tamb reflexionar sobre quines coses volem saber, o podran
ajudar-nos
per a la creaci segent, establint necessitats directes respecte
a les
lectures. Sorgiren necessitats molt bones com poden ser:
conixer
formes originals per obrir i tancar contes, fets histrics de
lpoca, formes
de vida, transports, carcters de personatges, etc.
En lapartat post lectura, es va expressar com era la forma del
text i per a
quin tipus de pblic anava adreat.
Els models es varen mostrar de manera diferent:
-
- El primer va ser una lectura individual de la histria: El
missatge egipci
(agafat dun recull de contes de la xarxa, sense autor
conegut).
- El segon va ser la lectura model de la mestra PSLE, dun
fragment de la
novella: Lanell de Boken Rau II, Viatges en el temps per la
nostra
histria, Pere Morey. Ed. Moll, Palma 1993.
-Finalment, el tercer model va ser la lectura grupal en pblic
dun
material multimdia, exposada amb el reproductor a laula: Un nio
de la
prehistoria, Grisel Bastan, Rosa Galindo, Cristina Garca, Beln
Jaime,
Cristina Martnez, Olga Merino, Aurora Montfort.
3- A continuaci vrem procedir a la planificaci del propi conte.
Per tal de
posar en funcionament la memria visual de lalumnat (de les
passes que
havem tret entre tots en sessions anteriors i que ells havien
apuntat als
seus quaderns) vaig penjar a la pissarra tres cartolines que
recordaven les
tres fases del procs: planificaci, escriure i corregir, i les
seves pertinents
explicacions.
Aix doncs, en aquesta fase, era impossible oblidar que la
planificaci
shavia de dividir en tres parts: un principi on calia esmentar
els
personatges i els escenaris; un nus on es plantejaven amb
paraules claus
les aventures i problemes, de manera ordenada i cronolgica. I
finalment
un desenlla o es donava soluci o final a laventura.
La mestra PSLE, va fer la correcci dels resultats finals de
manera que
queds enllestit per redactar a casa el primer esborrany del
conte. En
aquesta correcci de la planificaci, vaig fer reflexionar els
autors sobre
la manca de necessitat de posar frmules de comenament i
acabament,
que no importava afegir informaci dels personatges ni
vestimenta, o
altre tipus de detalls innecessaris en lapartat de planificaci.
Els vaig
-
animar deixant unes paraules dnim en cada quadern, a travs
dun
segell.
4- A la segent sessi, tothom havia duit el seu primer esborrany
i ara era
el torn de la CORRECCI. Vrem tenir uns minuts per tornar a
revisar el
conte escrit, per intentar millorar la redacci, els signes de
puntuaci, la
recopilaci de tots els punts de la planificaci, i les faltes
dortografia i
gramtica. Aquest pic sels va fer conscients de la importncia
desforar-
shi, ja que a continuaci els havia preparat una autoavaluaci
sobre la
correcci. En teniu lexemple a lannex 2. Els demanam, per
exemple,
sobre latenci, la dificultat, la conscincia de repetir idees,
dinfiltracions
de vocabulari en castell, etc.
Seguidament sestableixen unes marques de correcci que emprar
la
mestra per indicar les faltes comeses sense donar la soluci.
Daquesta
manera sintenta que conduir-los a un procs de reflexi i/o
recerca
(diccionari, teoria) i inducci cap a la resposta adequada. Les
trobareu en
lannex 3 i, entre daltres coses, es marcaran: faltes
dortografia,
daccentuaci, formes verbals, majscules, omissi de lletres, etc.
Cal
tenir present que si es troben faltes, a les quals creiem que
per nivell de
lalumnat sn incapaos darribar tots sols a la soluci correcta,
es
corregir amb la resposta, i sintentar exposar-les en com
posteriorment.
5- Ara toca que els nins i nines passin a net el text a casa,
corregint les faltes
marcades, millorant la grafia i donant forma al producte.
Respecte a la
forma, vrem acordar entre tots que agradava la idea de fer
petits
llibrets. De manera que cada alumne va treure quatre petites
pgines
dun foli DIN-A4 , on escriuria el text i inclouria dibuixos.
-
6- La darrera sessi la vrem dedicar a lenquadernaci, muntatge de
les
portades amb fulls de colors, posar lautor i la data dedici.
Finalment
vrem felicitar a tots per la seva gran feina, i mostrrem per
damunt els
xits resultants. La posada en com i el coneixement de les
creacions dels
companys es realitzar de manera voluntria a partir del llibret
viatger, ja
que la mestra PSLE va proposar ficar tots els llibrets a dins
una carpeta de
fundes, on cada funda pertanys a un autor. Els llibrets podran
sortir i
entrar de laula quan es vulgui, sempre amb la condici de
tornar-lo a
lendem en perfectes condicions. Aix els nins es mostraren
motivats per
poder treure la seva prpia producci si un dia la volien donar a
conixer
a algun familiar, i podrien conixer tamb els contes dels seus
companys.
Annex
Graella dautoavaluaci de lesborrany
SI NO
Ho he rellegit per no trobat cap errada
No he trobat cap errada perqu no mhe concentrat
No tenia clar si les paraules estaven correcta o incorrectament
escrites
Mha costat llegir el que havia escrit
He corregit coses
He trobat errades per no he sabut com corregir-les
He canviat idees perqu em semblava millor
El que ms he trobat han estat errades dortografia
El que ms he trobat han estat errades per falta datenci
El que ms he trobat han estat mancana de signes de puntuaci
El que ms he trobat han estat repeticions de paraules o
idees
-
Marques de correci:
Introducci del llibret viatger
El llibret viatger de 4t s un recull daventures ambientades en
les diferents cinc gran poques de la humanitat.
Els autors i autores, nins i nines de 4t, ens conviden a
endinsar-nos en les seves aventures, on podrem conixer com vivia
lhome, des del seu
-
origen La Prehistria fins al dia davui Ledat contempornia.
Per aconseguir tot aix, ells han treballat molt dur, llegint
models daltres autors, fent investigacions sobre les poques, i
creant i editant les seves produccions. Sense dubte, val la pena
llegir-les. Vos garanteix que en gaudireu molt!
Finalment vull felicitar aquests nous escriptors i escriptores
per la bona feina que han fet! A tots ells tamb els convit a llegir
tots els contes que composen aquest recull i a qu viatgin per la
mgia daquestes histries.
nims!!!
Tornar a lndex
-
Un dels treballs que he realitzat aquest primer trimestre, amb
els nins i nines de
2n cicle, va ser el de lelaboraci dun cmic.
Vaig decidir treballar-lo, ja que trobo que el cmic s un tipus
de text que
engresca molt als nins; es troba en un format diferent als de
moltes narracions;
solen ser histries divertides i avui en dia no en solen llegir
gaire; a ms feia poc
temps que shavia estrenat la nova pellcula de Tintin al cinema i
molts de nins
lhavien anat a veure.
Vaig introduir el treball duna manera engrescadora pels nins i
nines, ja que a la
biblioteca de lescola vaig trobar una collecci de cmics den
Tintin , plena de
pols, vaig decidir aprofitar-los. Un dia vam anar al gimns a
damunt un matals
a llegir-los, ja que a asseguts a les cadires de la biblioteca
no era massa divertit i
al pati no podem quedar ja que hi feien Ed. Fsica. Els nins
varen passar molt de
gust de llegir els cmics all ja que era un lloc diferent i
cmode, aix que quan
va acabar lhora els vaig proposar de fer nosaltres els nostres
propis cmics;
lnic que havien de fer era posar-se en parelles i per al proper
dia dur
informaci o tenir una idea del que volien que tracts el seu
cmic. Aquesta va
ser la primera sessi que vaig fer on els nins van poder veure
diferents models i
tipus de cmics i vam planificar la segent sessi.
A la segona sessi, vaig explicar les diferents parts del cmic,
les vinyetes, els
globus, les onomatopeies, com podien fer per a qu el personatge
paregus que
es mou, donar expressivitat a la cara dun personatge, etc. Ells
tenien en tot
moment imatges sobre la meva explicaci i daquesta manera quedava
ms
clara la informaci.
El cmic
-
A la tercera sessi, varen comenar a fer una pluja didees amb la
seva parella;
quan ho varen tenir tot clar, varen comenar a redactar la
histria.
Vaig trobar que era millor, primer, escriure el cmic com si fos
un conte ja que
daquesta manera seria ms fcil fer els dibuixos i tenir clara
lestructura de
cada vinyeta.
Les niques pautes que havien de seguir eren:
- El text no podia tenir ms de dues pgines
- Havien descriure els dilegs que posteriorment sortirien als
globus del
cmic (ja que molts noms volien escriure la histria sense cap
dileg)
- Havien de ser el ms original possible
- No podien copiar una histria, conte o cmic conegut
En tot moment els vaig ajudar en la redacci del text, quan
lanaven acabant els
vaig corregir les faltes dortografia, coherncia i cohesi.
A la quarta sessi, els que havien acabat la histria varen
comenar a fer les
diferents vinyetes en brut amb els dibuixos, globus, etc...
A la cinquena sessi, els nins ja anaven acabant els dibuixos en
brut i per a qu
els cmics quedassin ms originals, vaig decidir que enlloc de
passar-ho a net a
una fulla DIN A-4 ho passarien a una fulla DIN A-3; en
acabar-ho, el
plastificarem i ho guardarem a la biblioteca per a qu tots els
nins que sels
volguessin dur per llegir a casa poguessin. Aix que a la
cinquena sessi ho van
comenar a passar a la fulla DIN-A3.
Vrem necessitar dues sessions ms per a qu tots acabassin els
cmics per el
resultat va ser molt bo.
-
La darrera sessi, quan ja tots havien acabat, la vrem dedicar a
presentar els
diferents cmics que havien realitzat. En acabar, vrem comenar el
nostre
quadern de Com s fa... A aquest quadern escriurem els diferents
passos que
hem de seguir per realitzar diferents texts com el cmic,
recepta, notcia... aix si
algun dia han de tornar a escriure algun cmic o un altre text,
(que farem durant
el curs) podran anar al quadern per consultar quins passos han
de seguir a lhora
de realitzar-lo.
Tornar a lndex
-
El text que varen elaborar va ser el text instructiu, en concret
les instruccions
dun joc, est destinat a 4t de primria.
Aprofitant la tornada de Nadal, els primers dies els nins em
comentaren els
regals que els havien duit els Reis Mgics, i a tots els havien
duit juguetes o jocs
de taula, els quals duen unes instruccions; els vaig comentar
que per al proper
dia havien de dur les instruccions dels jocs, i qui volgus ens
podia dur el joc, aix
vrem tenir diferents models dinstruccions de jocs que vrem
analitzar i
comentar entre tots.
Per la segent sessi es mostraren molt engrescats amb les
instruccions del jocs
i els diferents jocs que els havien duit els Reis Mgics; a
partir daqu vam
comentar les diferents parts que tenen les instruccions i vam
fer unes parts
comunes per a tots els jocs, i la graella va quedar aix:
NOM DEL JOC
MATERIAL:
- ...................................... -
...................................... -
....................................... -
......................................
JUGADORS: EDAT:
Quadernet de jocs de 4t de primria
-
INSTRUCCIONS:
................................................................................
.................................................................................
.................................................................................
................................................................................
...............................................................................
................................................................................
...............................................................................
...............................................................................
..............................................................................
...............................................................................
..............................................................................
...............................................................................
PRECAUCIONS:
1. ............................................................
2. ........................................................... 3.
........................................................... 4.
.........................................................
Una vegada que vrem tenir les parts de les instruccions
establertes, ens
posrem a jugar als diferents jocs que varen dur els alumnes,
perqu fos
funcional per als nins interpretar les instruccions del joc i
per posar en prctica
les ordres de les instruccions.
Els jocs que els nins varen dur a classe, foren: Jenga, lUno,
lScrabble i un joc
den Justin Bieber.
Frem grups, dos grups de 4 i dos grups de 5 alumnes, i perqu
tots voltassin
per tots els jocs menys un alumne, que va ser el secretari,
tenien tots un
nmero assignat i jo cada estona anava cridant un nmero; el nins
que tenia
aquell nmero assignat es canviava de grup i el secretari li
havia dexplicar el joc
i les seves normes de manera general.
-
A la tercera i la darrera sessi, els nins es varen tornar a
ajuntar en grups, amb
els mateixos integrants de cada grup de la darrera sessi. El que
vrem fer va
ser que cada grup havia de crear les instruccions de jocs
populars i de jocs que
juguen al pati seguint el model com que vrem fer la darrera
sessi.
Hem creat les instruccions dels jocs als quals ells normalment
juguen el temps
de pati; per aix hem creat un encarregat de jocs cada setmana,
el qual cada dia
abans de sortir al pati ha de agafar les normes del joc i les ha
de dur al pati; i, si
surten conflictes, lencarregat ha de fer de mediador mirant les
normes i ha
dexplicar qu s el que sha de fer; i, si s necessari, podr
incloure normes
noves, daquesta manera podr resoldre el conflicte. Aix ho he fet
perqu
tengui funcionalitat el que han fet.
Tornar a lndex
-
0. Introducci.
Aquest treball prctic recull una exposici i una reflexi sobre
una proposta
dactivitat de producci de textos i la seva posada en prctica
dins la realitat de
les aules del segon cicle de primria (curs 2011-2012).
Vaig pensar en un llibre que ens va presentar na Catalina Salas
en una de les
sessions del seu mdul: El carter joliu, i vaig pensar que seria
bona idea
comenar a desenvolupar la planificaci de lactivitat sobre les
cartes partint
daquest llibre. Ho vaig comentar als tutors, els quals van
estar-hi dacord i vam
comprar el llibre. Uns dies desprs, vaig trobar a la biblioteca
de cicle el llibre
Estimada Susi, estimat Paul i desprs de llegir-ne unes pgines
sem va ocrrer
una activitat per continuar presentant models de carta.
Aix va ser com vaig fer una planificaci dactivitats amb una
temporitzaci ms
o menys definida, que vaig presentar als mestres del cicle a la
propera reuni de
coordinaci que vam fer. La proposta, que sexposa a continuaci,
va ser
acceptada per tots.
PROPOSTA DACTIVITATS PER TREBALLAR LA CARTA
ACTIVITATS DE LECTURA: PRESENTACI I ANLISI DE
MODELS
EXPLICACI DE LES ACTIVITATS
Qu hi trobeu a la bstia de casa?
A partir daquesta pregunta es fa un llistat a la pissarra dels
diferents tipus de cartes que coneixen els alumnes. Posteriorment
diferenciam entre cartes formals i informals.
El carter joliu. Lactivitat a partir daquest llibre consta de
les segents fases: - Es presenta el llibre: miram el ttol, la
portada i el fullejam. Demanam: de qu pensau que tractar? -
Explicam qu s un llibre especial perqu per dins s ple de cartes que
es poden treure i llegir i que, a ms, les han escrites personatges
que ells coneixen. Tornam a mirar la portada i dedueixen que es
tracta de personatges de contes. - Fan petits grups i a cada grup
li donam un sobre i una carta fotocopiada en color de les del
llibre (prviament preparades per jo, per no fer malb les
originals). Amb el sobre i la carta els donam tamb una fitxa amb
una srie de preguntes que han de contestar (Quina informaci hi ha
al sobre? Qui escriu la carta? A qui va dirigida? Qu hi diu? Com s
el vocabulari? Quines parts diferents hi ha a la carta?). - Una
vegada que en petit grup han analitzat la carta que els ha tocat,
lexpliquen
Les cartes
-
a la resta dels companys. A la pissarra anam anotant les
respostes de manera que al final la pissarra quedi plena i poguem
deduir entre tots que totes les cartes tenen una mateixa
estructura, que el vocabulari s diferent segons el tipus de carta,
que al sobre hi ha dhaver informaci clau sense la qual la carta no
arribaria al seu destinatari...
Estimada Susi, estimat Paul. Lactivitat proposada a partir
daquest llibre tamb consta de fases diferents: - Presentam el
llibre fent-ne un resum de largument. - Presentam lactivitat que
sha de realitzar: En petits grups han dordenar una carta del llibre
tenint-ne en compte lestructura; desprs han de veure si a la seva
carta li correspon algun dels dibuixos que els presentarem i
finalment cada grup llegir la seva carta i entre tots intentarem
endevinar en quin ordre shan enviat. - Finalment fem hiptesis sobre
el contingut de la carta segent i diem que el llibre est al seu
abast a la biblioteca del cicle per si tenen inters per continuar
llegint-lo.
ACTIVITAT DESCRIPTURA EXPLICACI DE LACTIVITAT
Escrivim una carta als pares. Fases de lactivitat: - Presentar
lactivitat: Es tracta descriure un correu electrnic als pares on
els expressem pensaments i sentiments positius i els demanem un
regal de Nadal no material. - Preparar-se per escriure: parlant
entre tots, repassant les parts que ha de tenir la carta, posant
exemples de salutacions que ja hem vist i proposant-ne de noves,
apuntant a la pissarra el contingut de la carta i totes les idees
que sorgeixin per tal de tenir clars tots els aspectes que shan de
tenir en compte a lhora descriure. - Escriure: Tot i que els
comuniquem al principi que el producte final ser un email, primer
escrivim la carta a m per tal de poder revisar-la, corregir-la i
millorar-la. - Repassar: una vegada acabada la carta, amb lajuda
del tutor i el mestre de suport revisam aspectes referents al
contingut, a lortografia, a la coherncia, a la cohesi, etc. i els
corregim. - Passar a net: una vegada la carta est revisada i
corregida, la podem passar a ordinador i enviar-la a ladrea de
correu dels pares. En aquest apartat els alumnes poden triar el
format de lletra i color que ms els agradi i afegir una imatge que
illustrii el contingut de la seva carta.
2. Memria i avaluaci de lactivitat realitzada: resultats
obtinguts i mancances detectades.
En aquest apartat anir descrivint pas a pas com vam dur a terme
les activitats
esmentades anteriorment amb cada grup dalumnes. En primer lloc
sha de dir
-
que lactivitat va ser realitzada amb els cinc cursos del segon
cicle amb
agrupaments de mig grup per a cada sessi, tret dalguns casos en
qu per
coincidncia amb dades festives vam haver de realitzar algunes
activitats amb
tot el grup-classe.
Desenvolupament de les activitats:
Sessi 1
Comen la sessi amb una pregunta per als alumnes sense que ells
sabessin
que el contingut que treballarien era la carta. La pregunta s:
Qu hi trobeu a la
bstia de casa?
Els alumnes van anar fent aportacions i jo les vaig anar anotant
a la pissarra.
Alguns grups dalumnes van fer aportacions molt interessants i a
altres els va
costar una mica ms i els vaig haver danar fent preguntes per
facilitar-los les
respostes.
Pel que fa a les respostes dels alumnes en general, la principal
delles era: Hi
trobam cartes. A partir daqu els vaig demanar si totes les
cartes eren iguals,
van dir que no i llavors els vaig demanar quins tipus de cartes
diferents hi
trobaven. Alguns dels exemples esmentats van ser: factures,
postals, invitacions,
felicitacions, multes, cartes damics, cartes damor, cartes del
banc, cartes del
metge, publicitat, etc. Quan vam tenir una gran llista a la
pissarra, vam fer una
diferenciaci entre cartes formals (enviades normalment per
persones que no
ens coneixen personalment) i cartes informals (enviades per
amics o familiars) i
ells mateixos van dir que no es parla igual a unes que a les
altres ja que les
primeres sn ms serioses i difcils dentendre.
Arribats a aquest punt els vaig presentar el llibre de El carter
joliu que, com he
dit abans, el cicle va comprar quan els vaig comunicar que
oferia diferents
models de carta que podien interessar els infants.
-
En primer lloc els vaig mostrar la portada del llibre. Ells van
llegir el ttol i van fer
hiptesis sobre el contingut. Tots van dir que seria la histria
dun carter que
enviava cartes. Llavors vam haver daclarir que el carter no
envia les cartes sin
que les reparteix. En algunes classes van ser els propis alumnes
els que es van
corregir a ells mateixos.
Una vegada estaven tots dacord sobre el contingut del llibre, el
vaig obrir i van
veure que el format del llibre no era el que esperaven. El fet
que el llibre
contingus cartes fsiques que es podien treure dels seus sobres
respectius va
ser un element encara ms engrescador. Llavors ja estaven tots
impacients
dient que el volien llegir, demanant si era a la biblioteca de
lescola, si el podien
agafar, etc. En aquest moment els vaig dir que el llibre encara
tenia una altra
cosa que el feia ms especial, i era que les cartes anaven
dirigides a personatges
que la majoria dells coneixien. Tots sorpresos van comenar a fer
hiptesis..
algunes encertades i daltres no, aix que els vaig dir: per qu no
tornam a mirar
la portada? I quan la van observar van identificar els tres
porquets, lvia, els
tres ossets, el gat amb botes... i ells mateixos van deduir que
es tractava de
personatges de contes. En aquest moment les ganes que tenien de
llegir les
cartes ja eren enormes, aix que els vaig demanar: voleu saber qu
diuen
aquestes cartes? i tots van contestar que s eufricament. Amb els
alumnes de
tercer leufria i la motivaci eren generals, en canvi entre els
alumnes de quart
curs ja hi havia ms escepticisme.
Tornant a lactivitat, els vaig dir que per llegir les cartes ens
posarem en parelles
o petits grups per tal que en total quedassin cinc grups. Una
vegada agrupats,
els vaig donar un sobre amb una carta del llibre a cada grup, i
juntament amb el
sobre una fitxa amb preguntes sobre les cartes. Els vaig
explicar que el que
havien de fer en primer lloc era mirar el sobre, analitzar la
informaci que hi
havia i apuntar-ho a la primera pregunta de la fitxa. Desprs
havien dobrir el
-
sobre i llegir la carta a poc a poc, intentar entendre-la i
identificar de quin tipus
de carta de les apuntades a la pissarra es tractava. Tamb els
vaig dir que si
tenien algun dubte ens ho demanassin al tutor/-a o a mi i que
intentassin fer-ho
el millor possible perqu desprs lhaurien dexplica