Tísner

TÍSNER 

Avel∙li Artís Gener (Tísner)    1912‐2000 

Escriptor, periodista, pintor, escenògraf, ninotaire , dibuixant, traductor,  encreuador de mots, director artístic de publicitat, corrector de català     

“He refusat el títol genèric que té com a punt de partida el pronom relatiu qui per una 

raó senzilla i poderosa: no tinc resposta a la pregunta i fa —ho confesso avergonyit— 

no pas menys de setanta anys que 

m'ho demano reiteradament i mai 

no  he  obtingut  cap  mena  de 

resposta  plausible.  No  puc  dir, 

doncs,  qui  sóc  sinó  què  sóc  i, 

encara,  per  aproximació.  Si  ho 

hagués  hagut  de  contestar  quan 

feia  de  dibuixant, m'hauria  servit 

d'un  gràfic  a  l'estil  dels  de 

Leonardo  da  Vinci  i  potser,  fins  i 

tot, les explicacions acompanyants 

haurien hagut d'ésser  llegides amb un mirall.  Imagineu‐vos  l'artefacte que  faig servir 

com  a  autoretrat:  és un  gros  embut d'aram que deu  fer una  trenta  centímetres de 

boca. Tot plegat, des de la part superior al darrer extrem del con, també deu tenir una 

mida semblant. I l'estructura sencera encaixa en un flascó de vidre, discretament mitjà, 

transparent,  i  lleugerament  tenyit  de  verd  ftalocianina.  Ara mateix  veureu  per  què 

escric; deixeu‐me que enllesteixi la qüestió de l'embut‐semblança. És el receptacle del 

meu  autodidactisme.  Hi  he  abocat  durant  vuitanta  anys  una  aclaparadora  pila  de 

menudències.  Ja  heu  vist  que  la  boca  és  ampla,  però  la  part  final  de  l'embut molt 

estreta i, per consegüent, les coses baixen al flascó molt treballosament. [...] Vuitanta 

anys dedicats a atapeir  l'embut amb  coses molt  compactes que  feien de mal passar 

pels  conductes  que  s'estrenyen  implacablement.  I,  al  capdavall,  anaven  a  parar  a 

l'ampolla, el flascó de color verd obtingut amb una pinçadeta de ftalocianina. Les coses 

han caigut lentament en el receptacle inferior. La condició vítria del flascó els dóna una 

configuració  òptica  allargassada.  Per  què  escric.  Ho  faig  per  tal  de  relatar  les 

impressions de tot aquest garbuix allargat, de coses amuntegades en el meu flascó vitri 

de vuitanta‐un anys. Com que hi ha de tot: guerres i boxadors, actors i mestres d'obra, 

agrimensors  i  altres  poetes,  violinistes  i  professors  d'escola,  emperadors  i 

empaperadors,  aviadors  com  Louis  Blériot  i  cosmonautes  com  Armstrong,  etc.,  que 

2

nodreixen  la meva vida  i m'encomanen un  foll desig de  compartir‐la amb algú. Que 

ningú no se sorprengui del meu fer caòtic, malfeiner de mena com sóc i havent‐me‐les 

amb el  reguitzell de  fets no prou digerits. Amb això  justifico que en els meus  llibres 

hagi maldat per explicar fil per randa tot allò que he vist des de  l’nterior del flascó, a 

traves d’aquesta meva percepció, escassa i adulterada, lleugerament tenyida de verd, 

convingut com és color d'esperança.” 

"Què (qui, com) sóc i per què escric", dins L'Escriptor del mes. Barcelona: Institució de   

les Lletres Catalanes, 1992. 

3

 Avel‐lí Artís Gener, Tísner, neix a Barcelona el 28 de maig de 

1912. Estudia a l’escola de Belles Arts i exerceix molts oficis al 

llarg  de  la  seva  vida:  periodista,  ninotaire,  il∙lustrador, 

escenògraf  de  teatre,  televisió  i  cinema,  director  artístic  de 

publicitat, pintor i escriptor de novel∙les i narracions.  

Durant  la  Guerra  Civil  espanyola  s’allista  com  a  voluntari  a 

l’exèrcit republicà. El 1939, acabada la guerra, s’exilia a Mèxic 

amb altres catalans com Pere Calders (el seu cunyat). Viu en aquest país vint‐i‐sis anys, 

durant  els  quals  treballa  com  a  dibuixant,  publicista,  pintor  i  escenògraf.  Col∙labora 

amb el seu pare, el dramaturg Avel∙lí Artís, en  la publicació de La Nostra Revista, que 

més tard es convertirà en La Nova Revista, dirigida per ell mateix. 

 L’any 1965 torna a Barcelona, després de vint‐i‐cinc anys d’exili, i aviat s’integra en la 

vida  cultural  i política: participa en  l’Assemblea de Catalunya, engega  la  recuperació 

del Centre Català del PEN, del qual és el primer  secretari  general,  i  col∙labora en  la 

creació  de  l’Associació  d’Escriptors  en  Llengua  Catalana  (AELC), 

de la qual va ser president del 1990 al 1994, per després passar a 

ser‐ne soci d’honor. El retorn el va fer reprendre el contacte amb 

el món  del  periodisme,  com  a  dibuixant  i  com  a  articulista  en 

nombrosos  mitjans  de  comunicació.  Prolifera  la  seva  activitat 

com a escriptor  i com a traductor  i es popularitza com a creador 

de mots encreuats.

Avel∙lí  Artís  Gener,  al  marge  de  la  seva  activitat  literària,  és  també  un  lluitador 

incansable  per  les  llibertats  de  Catalunya,  per  la  democràcia  i  pel  progrés  de  la 

humanitat.  Periodista  de  carrer,  escenògraf  agosarat  en  el  teatre  i  en  el  cinema, 

escriptor  de  novel∙les,  de  relats,  d'obres  juvenils,  de  memòries,  de  reportatges 

d'investigació, és un clar exemple de tota una generació d'escriptors.  

Mor a Barcelona el 7 de maig del 2000.  

4

 TÍSNER. PERIODISTA I NINOTAIRE

Avel∙lí Artís‐Gener  s'inicia en el món del periodisme el 1928, a  

l'edat  de  16  anys.  Dibuixa  caricatures  i  les  passa  per  sota  la 

porta de la redacció del setmanari Papitu, que les comença a publicar. Un any més tard, segueix el mateix procediment 

amb els seus primers escrits, al diari Mirador.  

El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre, 

referent satíric de  l'època. El 1932 col∙labora  regularment al Diario Mercantil  i, durant    la 

Segona República, ho fa a l'Opinió, La Rambla. Esport i ciutadania i 

La  Publicitat.  El  1936,  juntament  amb  Pere  Calders,  passa  a  ser 

director del  setmanari humorístic L’Esquella de la Torratxa. 

Aquesta publicació  va  viure  fins  al    gener   de 

1939,  però  el  fet  que  Tísner,  Calders  i  altres 

companys es trobessin al front va comportar la 

seva  progressiva  desvinculació.  Paral∙lelament 

va  escriure  a Meridià  i  a  Amic  i  va  coordinar  la  revista  de  guerra 

Vèncer!. 

El 1946, a Mèxic, el seu pare , Avel∙lí Artís Balaguer va  

fundar La Nostra Revista, una publicació mensual que es va 

convertir en un referent de la literatura catalana a l’exili.  

En foren constants col∙laboradors  Antoni Rovira i Virgili, 

Pere Bosch i Gimpera, Miquel Ferrer, Manuel Serra i Foret, 

Ramon Vinyes, Agustí Cabruna, Joan Fuster, Ferran Canyameres, 

Josep Soler i Vidal, Pere Calders i Tísner, entre altres. 

El 1955 mor Avel∙lí Artis Balaguer i Tísner recupera l’herència de  La Nostra Revista que 

passarà a dir‐se La Nova Revista.                        

5

A  la dècada dels 40 també col∙labora en  la publicació Quaderns de  l’Exili  i és un dels 

creadors de la revista Full Català. El 1952 apareix la revista literària Pont Blau, dirigida 

per Vicenç Riera Llorca on també  publica els seus articles. 

El 1965 Tísner  torna a Barcelona. Col∙labora en el  semanari en  català Tele‐Estel, del 

qual  és  subdirector.  Cal  destacar  l’èxit  que  van  tenir  els  seus mots  encreuats  en  la 

pàgina d’entreteniment d’aquest setmanari. 

El 1966 rep l’encàrrec de fer una caricatura diària per a El Correo Catalán. En aquesta 

etapa els seus ninots pateixen sovint les prohibicions de la censura. 

Del 1969 al 1983 col∙labora a Cavall Fort amb articles, contes i dibuixos d’acudits. 

També col∙labora a La Vanguardia els anys setanta com a dibuixant, els vuitanta com a 

articulista  i creador de mots encreuats  i els noranta amb els comentaris  satírics d’El 

Burladero. 

Publica articles a l’Avui (anys vuitanta), s’emeten els populars Ciris trencats a Catalunya 

Informació  (des  del  1995  fins  que mort),  apareixen  reportatges  i  articles  a  l’Avenç, 

Serra d’Or, Canigó, Cultura, El Triangle, El Món, Presència, Espais Mediterranis, Hoja 

del Lunes, El Periódico de Barcelona, Diari de Barcelona, Crònica d’Ensenyament, Diario 

de Terrassa, Regió 7, Crònica de Súria i intervé en el concurs cultural de Televisió 

de Catalunya La caixa sàvia. 

6

TÍSNER. IL∙LUSTRADOR I PINTOR 

A Mèxic fa 17 exposicions de pintura, les dues primeres d’aquarel∙les i les altres, d’olis, 

pintura acrílica i altres tècniques. El 1962 guanya el Premio Nacional de Acuarela. 

L’etapa més prolífica com a pintor és a mitjan anys seixanta, encara a Mèxic, quan  li 

encarregaven pintures per   decorar  les estances dels hotels. En paraules seves:  ..“en 

unes quantes setmanes vaig arribar a pintar 3.000 quadres”. 

El  1969,  ja  a  Barcelona,  exposa  a  la  Sala  Rovira  la  sèrie  Cronografies,  pintures 

abstractes a les quals el públic no hi estava acostumat. 

La vessant d’il∙lustrador la podem trobar en diferents llibres seus, o d’altres autors, en 

contes i en nombrosos cartells, auques…que va anar fent al llarg de la seva vida. 

            Il.lustració llibre anys 50 

                                                                                              El Correo Catalán 27/2/1966 

7

8

TÍSNER. ESCENÒGRAF I ENIGMATISTA 

El 1941, a Mèxic, Tísner comença a treballar com a escenògraf per a teatre i  cinema, i 

més tard  fa espots publicitaris per a   televisió  i   cinema.   Va  fer, entre moltes altres, 

l’escenografia de Los Olvidados de Luis Buñuel i de ¡Viva Zapata! d’Elia Kazan. 

De  1950  a  1954  Tísner  va  ser  el primer  escenògraf de  la  televisió mexicana,  com  a 

responsable de l’escenografia del Canal 4, on va arribar a fer vint‐i‐cinc mil decorats. 

Va començar com a enigmatista els anys trenta a La Publicitat, fent els mots encreuats 

per al suplement infantil del diumenge. 

A partir de l’any 1965 els popularitza al Tele‐Estel.  Va fer‐ne més tard per a Serra d’Or, 

El País i La Vanguardia. 

9

TÍSNER. ESCRIPTOR 

L’obra de Tísner com a escriptor d’obres de ficció es compon de sis novel∙les i un llibre 

de contes: El boà  toronja  (1986), a més de dues obres de  literatura  juvenil: L’invent 

més gran del segle XX  (1984)  i L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony  

(1985). 

L’any 1943 publica la seva primera novel∙la, 556 Brigada Mixta, un relat autobiogràfic 

de la seva experiència a la Guerra Civil espanyola. 

Els darrers anys de  l’exili escriu tres novel∙les més que es publiquen a  la tornada: Les 

dues  funcions  de  circ  (1966);  Paraules  d’Opòton  el  vell  (1968)  i  Prohibida  l’evasió 

a guanyadora del premi Prudenci Bertrana d’aquell any. 

(1969), aquesta últim

araules d’Opòton el vell ha estat considerada per la crítica la seva P

obra  mestra.  És  una  subversió  de  la  crònica  de  la  conquesta 

d’Amèrica perquè narra la “descoberta” a la inversa. És a dir, són 

els asteques els que, per motius  religiosos,  l’any 1489, arriben a 

les  costes  de Galícia. Opòton,  un  vell  asteca  terrissaire  que  fou 

testimoni de la decoberta de la Península Ibèrica, intenta explicar 

la vida  i costums gallecs des del prisma de  la cultura asteca,  la qual cosa els mostra 

ridículs  i absurds. És un  text ple d’ironia  i sarcasme sobre  la dominació d’uns pobles 

sobre  els  altres  a  partir  del  qual  Tísner,  a  més,  aborda  la  qüestió  catalana 

paral∙lelament a la situació del poble mexicà. El narrador editor 

es  presenta  com  l’encarregat  de  traduir  el  text  del  nàhuatl  al 

català  i  demana  la  complicitat  del  lector,  ja  que  el  text  es 

presenta ple de  repeticions, elisions, arcaismes  i aclariments a 

peu de pàgina. El que Tísner vol demostrar és el  fet que  cada 

llengua crea un univers que  li és propi  i que conforma un món, 

el dels seus parlants. 

10

El  1972  guanya  el premi  Sant  Jordi per  L’enquesta del Canal  4  i el  1983 publica  Els 

gossos d’Acteó.  A partir de 1989 comença a publicar les seves memòries Viure i Veure, 

en  quatre  volums,  que  finalitzarà  el  1991  i  per  les  quals  rep  el  premi  Ciutat  de 

Barcelona de Narrativa Catalana 1989, premi Crítica Serra d’Or de Memòries 1990 i el 

premi Nacional  de Literatura Catalana 1992. 

A banda de  les novel∙les  també publica  llibres  reportatge  i  reculls d’articles: La Guia 

inútil de Barcelona (1967), Al cap de vint‐i‐sis anys (1972), El Pla de la Calma (1974), La 

diàspora republicana (1975), Les nostres coses (1978),  

Barcelona pel forat del pany (1979), compartida amb Maria  

Aurèlia Capmany, Dona, doneta, donota (1979), Festes populars 

 a Catalunya (1980), Mèxic, una radiografia i un munt 

 de diapositives (1981), Vicenç Riera Llorca: fent memòria (1992),  

Els mots  encreuats  de  Tísner  (1994),  Trenquem‐nos  una mica  la 

closca? (1995), Ciris trencats (1997), Més ciris trencats (1998) i  

les obres col∙lectives Vint‐i‐quatre hores a la Rambla (1993) i Jo no sóc espanyol (1999). 

Ha  fet  també  de  traductor  d’autors  com  Truman  Capote,  Gabriel  Garcia Márquez, 

Jorge Luis Borges, Mario Vargas Llosa, Marguerite Yourcenar i Alan Sillitoe. 

11

OBRA D’ AVEL∙LÍ  ARTÍS‐GENER  A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES 

• 556 Brigada Mixta. Barcelona: Pòtic, 1984.  N Art  

• Al cap de vint‐i‐sis anys. Barcelona: Pòrtic, 1995.  N 833 Art  

• Arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony. Barcelona: Pòrtic, 1993. N 833 Art  

• El boà taronja. Barcelona: La Magrana, 1986.  N Art  

• Ciris trencats: històries personals i divertides. Barcelona: La Campana 1998.  N Art  

• Comèdia de guerra i d’amor: tres actes. Barcelona: l’autor, 1921. T 833 Art  

• Diàspora republicana. Barcelona: Pòrtic, 1994.  N 833 Art  

• Dona, doneta, donota. Barcelona: Edhasa, 1979.  30.055.2 Cap  

• Les dues funcions de circ. Barcelona: Proa, 1966.  N Art  

• L’Enquesta del Canal 4. Barcelona: Proa, 1973.  N Art  

• Festes populars a Catalunya. Barcelona: HMB, 1980.  398.3(46.71) Art  

• Els gossos d’Acteó. Barcelona: Planeta, 1988.  N Art  

• Història en historieta de Catalunya. (còmic). Barcelona: Edhasa, 1977.  I9(46.71)Art  

• I Centenari Mercat de Sant Antoni. Ajuntament de Barcelona, 1982.  381 Art  

• L’invent més gran del segle vint. Barcanova, 1984.  JN Art  

• Kalders i Tísner: dibuixos de guerra a l’Esquella de la Torratxa.               Barcelona: La Campana, 1991.  741.5 Cal  

• Més ciris trencats: històries personals i divertides. Barcelona: La Campana, 1991.  N Art  • Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives. Barcelona: Laia, 1981.  N833 Art 

 • Narrativa catalana de l’exili. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2005.  N833 Nar 

 • Narrativa testimonial 1. Barcelona: Pòrtic, 1994.  N833 Art 

12

• Narrativa testimonial 2. Barcelona: Pòrtic, 1995.  N833 Art  

• Les nostres coses. Barcelona: HMB, 1978.  I394 Art  

• Novel∙les 1. Barcelona: Pòrtic, 1992.  N Art  

• Novel∙les 2. Barcelona: Pòrtic, 1992.  N Art  

• Novel∙les 3. Barcelona: Pòrtic, 1993.  N Art  

• Novel∙les 4. Barcelona: Pòrtic, 1993.  N Art  

• Paraules d’Opòton el Vell. Barcelona: Edicions 62, 1983.  N Art  

• Periodistes sota censura: de la fí de la Guerra Civil a la llei de premsa.               Barcelona: Diputació de Barcelona: Col∙legi de Periodiste de Catalunya  

• El Pla de la calma. Barcelona: Pòrtic, 1974.  N833 Art  

• Prohibida l’evasió. Barcelona: Edicions 62, 1969.  N Art  

• La Roda de la fortuna: comèdia en tres actes. Barcelona: Millà, 1932.  T Art  

• Selecció de definicions: 25 anys de mots encreuats de Tísner. Barcelona: Pòrtic, 1994.  793.4 Art 

 • Tísner revela les interioritats de El Be Negre Setmanari Satíric. Argentona: L’Aixernador, 

1990.  741.5 Art  

• Trenquem‐nos una mica  la closca?.75 mots encreuats de Tísner.   Barcelona: Alta Fulla, 1985.  793.4 Art 

 • Viure i Veure/1. Barcelona: Pòrtic, 1989.  92(Art)Art 

 • Viure i Veure/2. Barcelona: Pòrtic, 1990.  92(Art)Art 

 • Viure i Veure/3. Barcelona: Pòrtic, 1991.  92(Art)Art 

• Viure i Veure/4.  Barcelona: Pòrtic, 1996.  92(Art)Art 

13

OBRES SOBRE L’AUTOR 

• Capdevila, Jaume.   L’Humor gràfic de Tísner: una aproximació a  les caricatures 

d’Avel∙lí Artís Gener. Lleida: Pagès, 2008.  741.5Kap 

• Cesc. L’humor culer. Barcelona: Barcanova, 1998.  796.332 Ces 

• Cònsul,  Isidor.  Tísner:  miscel∙lània  d’homenatge.  Barcelona:  Abadia  de 

Montserrat, 1996.  833.3(Art)Tis 

• Escamilla,  D;  Finestres,  J.  L’Univers  Tísner:  1912‐2000:  gairebé  un  segle. 

Barcelona: Angle, 2001.  92(Art)Esc 

• Espinàs, Josep Maria. Identitats: converses a TV3. Barcelona: La Campana, 1985 

• Riera‐Llorca,  Vicenç.    “Avel∙lí  Artís‐  Gener”  dins  Nou  obstinats.  Barcelona: 

Selecta, 1971. 

• Romaguera,  Joaquim.  Tísner  l’escenògraf:  teatre,  cinema,  televisió, publicitat. 

Barcelona: Pòrtic, 1995.  92(Art)Rom 

14

WEBGRAFIA 

http://lletra.uoc.edu/exili/esp/noms/aartisgener/index.html

Espai virtual de literatura catalana.  Catalunya des dels tròpics.: les lletres   

catalanes de l’exili a Mèxic. 

http://www.escriptors.cat/autors/artisa/pagina.php?id_sec=2195

Web de l’AELC: Associació d’escriptors en llengua catalana. 

http://www.tebeosfera.com/autores/tisner.html

Associació cultural per al estudi, preservació, catalogació i divulgació de la 

historieta, el còmic i l’humor gràfic. 

http://traces.uab.cat/collection/artis‐gener?ln=ca

Base de dades de llengua i literatura catalanes. 

http://www.joanducros.net/corpus/Artis%20i%20Gener.hml

Recull d’articles d’autors diversos sobre l’obra de Tísner i una entrevista. 

      http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=688

         Videos de Tísner al programa Retalls. 

                                                      Dossier elaborat el juny del 2012 

15