TIPUS de NVOLS
TIPUS de NVOLSGnereAbr.DescripciFoto
Cirrostratus
CirroestratosCsAparena d'un vel nuvols molt prim, de color
blanquins, que acostuma a cobrir la major part del cel. s un tipus
de nvol molt propi de sistemes frontals poc actius i molt
desgastats, alhora que poden donar lloc a la formaci d'halos quan
els travessa la llum solar.
Cirrus
CirrosCiSn un dels tipus ms freqents de nvols ms alts. Es troben
a altituds superiors als 8 Km d'alada i a temperatures molt baixes,
inferiors als -40C. Generalment sn indicadors de bon temps. si es
presenten acompanyats de cmulus, poden anunciar irrupcions d'aire
fred; si van associats a cirrostratus, poden indicar que s'acosta
un front clid. Habituals en qualsevol poca de l'any
Cirrocumulus
CirrocmulosCcPetits nvols alts, de forma molt uniforme i formats
per petites aglomeracions en forma de boletes d'aspecte seds que
solen presentar-se en bandes i poden tenir unes coloracions
brillants i amb tonalitats del blanc al gris. s el gnere de nvols
alts menys habitual, i s l'nic que presenta un cert desenvolupament
vertical que indica la presncia de situacions favorables a la
inestabilitat a nivells alts.
AltostratusAltoestratosAsNvols que es presenten en capes
uniformes, de color griss i ocupen gran part del cel en forma de
bandes uniformes. A traves d'aquests nvols el sol pot passar de
forma esmorteda. Quan sn densos poden cobrir el cel i poden produir
petites precipitacions, en forma de fines cortines d'aigua,
d'escassa intensitat. Acostumen a estar associats a sistemes
frontals de caire clid o a fronts freds poc actius.
Altocumulus
AltocmulosAcPoden presentar una estructura filamentosa i altres
vegades una aparena difosa, per sempre amb un creixement vertical.
De vegades poden tenir una estructura agrupada de quadrats
regulars. En cap cas provoquen precipitacions i sn estructures
semblants a petits cmulus a altura superior
Nimbostratus
NimboestratosNsNvols molt complexos, formats per una capa baixa,
amorfa, de color gris fosc fora uniforme. s el tipus de nvol que
dna una precipitaci contnua i persistent, ja sigui d'aigua o de
neu. Cobreixen gran part del cel, amb un aspecte ombrvol trist, no
tenen contorns definits ni relleus marcats i presenten una
superfcie molt mal definida.
Cumulonimbus
CumulonimbosCbSn masses molt potents de nvols, amb un gran
desenvolupament vertical, que formen una gran columna o torre i la
part superior s de textura fibrosa i es pot estendre en forma
d'enclusa (yunque). Poden deixar precipitacions intenses. Sn els
nics nvols productors de calamarsa, de pedra, de descrregues
elctriques (amb els imminents trons) i de tornados.
Cumulus
CmulosCuSn nvols densos de desenvolupament vertical que tenen la
part superior en forma de cpula amb protuberncies arrodonides i una
base horitzontal. Solen formar-se durant el mat, essent petites
taques blanques en el cel que poden formar alineacions paralleles a
l'horitz. A mig mat es desenvolupen verticalment i formen bonys
arrodonits. Al centre del dia poden ser extensos. Si a la tarda
s'aixafen fins a desaparixer podem dir que sn cmulus de bon temps,
tpics de l'estiu, per podem trobar-los en qualsevol poca de l'any.
En canvi, si presenten una base irregular, no tan plana, de color
gris amb una ombra fosca i continuen creixent a partir de migdia,
amb uns lmits ntids i bruscos a la part superior, es tracta d'un
cmulus de mal temps. Sn nvols de moviments rpids que contnuament es
transformen de manera visible. Poden deixar precipitacions en forma
de ruixats sobtats.
Stratocumulus
EstratocmulosScSn nvols molt habituals i de gran extensi que
poden cobrir el cel i ja presenten un cert desenvolupament
vertical. Si sn molt foscos, indica que estan molt estratificats en
diverses capes i podensemblar amenaadors. Generalment no acostumen
a deixar precipitaci, tot i que no es descarta que els ms
desenvolupats puguin deixar plugims inapreciables. s un nvol que
presenta una base molt plana i arrodoniment en la seva part
superior i sn un bon indicador d'un elevat grau d'humitat als
nivells troposfrics ms baixos.
Stratus
EstratosStSn nvols baixos que no tenen desenvolupament vertical.
Formen una capa molt uniforme, semblant a una boira per sense tocar
al terra. Sovintegen de matinada i a primera hora del mat causats
per la saturaci de l'aire grcies al refredament nocturn. Es
presenten com una massa de color gris molt uniforme, extensa, per
amb molt poca dimensi vertical, i acostumen a desaparixer durant el
dia. El seu origen est en el fort refredament del terra per la
irradiaci nocturna que permet una certa condensaci en una part molt
concreta, en situacions sinptiques estancades i amb absncia de
vents. Les boires les podem definir com uns estratus enganxats al
terra.
Tres processos que fan que l'aire s'elevi i que permeti la
formaci de nvols:Convecci: Quan el sol escalfa el terra, aquest
torna a irradiar l'escalfor cap a l'aire i forma bosses d'aire ms
clid. Com que l'aire calent s menys dens i ms lleuger s'eleva i, en
arribar al punt de rosada, es formaran nvols. Com ms gran sigui el
grau d'escalfament, ms gran ser la convecci.Contrast de masses
d'aire: Aquest procs es produeix en zones de discontinutat de
masses d'aire que originen els fronts. Quan dues masses d'aire de
diferent temperatura entren en contacte, l'aire fred empeny el
calent cap amunt. Si l'aire ascendent cont humitat suficient, en
refredar-se es formaran nvols. Aquest procs produeix diferents
tipus de nvols en funci de les condicions de temperatura i humitat
en diferents nivells d'alada.Ascens orogrfic: Quan una massa d'aire
es troba amb una serralada muntanyosa, la massa terrestre fa que
l'aire s'aixequi i, segons les condicions de temperatura i humitat,
podr provocar la seva saturaci i per tant la formaci de nvols.Un
nvol s un volum d'aire que es fa visible perqu cont moltes i
minscules partcules d'aigua, cristalls de gel, gotetes d'aigua
congelada o una combinaci d'aquests elements; al voltant de 1000
partcules per centmetre cbic. Els nvols es formaran quan el vapor
d'aigua contingut en l'aire canvi d'estat i passi a ser lquid o
slid, ja que en estat gass s transparent.
Classificaci dels nvolsLa diferent composici dels nvols, ja
sigui de partcules lquides o slides, els moviments verticals de
l'aire i unes determinades condicions atmosfriques, fan que aquests
puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar
per diferents criteris:Per la constituci fsica els nvols seran
lquids, de cristalls de gel o aigua gelada i mixtos, essent un
factor determinant la temperatura.Per la seva evoluci poden ser
locals o emigrants. Els primers, des que apareixen fins que es
dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la
superfcie de la Terra, com s el cas dels nvols d'evoluci tpicament
estiuencs. En canvi, els emigrants es formen, evolucionen i es
dissipen en moviment, seria el cas de nvols associats a sistemes
frontals. Per la dimensi poden ser o b verticals (anomenats
cumuliformes), o b els que tenen una major extensi horitzontal
(anomenats estratiformes). Per l'altitud poden ser baixos, mitjos o
alts, que s la classificaci ms acceptada (l'Atles Internacional de
Nvols es basa en aquest criteri).Malgrat que no hi ha dos nvols
idntics, la gran varietat que presenten es pot reduir a uns quants
tipus ben caracteritzats i definits. Per tal d'homogenetzar
criteris, que com hem vist poden ser diversos, es realitz una
classificaci seguint el criteri de l'alada i va sorgir l'Atles
Internacional de Nvols i estats del cel de l'OMM de l'any 1956 que
divideix els nvols en tres famlies (alts, baixos i mitjos) i deu
gneres, els quals se subdivideixen en espcies, varietats i
particularitats suplementries i nvols annexos. Els noms dels nvols
tenen arrel llatina, tot i que tamb existeixen noms equivalents
molt semblants en cada idioma. En els quadres posteriors (veure
taula) es mostren les principals caracterstiques aix com la seva
forma ms caracterstica i a l'alada en qu se situen. POSICIONAMENT
DELS NVOLS EN ALTITUD