Teories sobre el destí de l’univers

Big Freeze

Big Rip

Big Crunch

Big Bounce

Multivers

Fals Buit

Nivells Indefinits

Bibliografia / Webgrafia

Aquest escenari és considerat com el més probable, és la teoria més acceptada. Succeirà si l'Univers continua en expansió com fins ara. En un bilió d'anys aproximadament, les estrelles existents s'apagaran. L'Univers s'aproxima a un estat altament entròpic. Molt de temps després, en les eres següents, les galàxies col·lapsarien formant forats negres amb l'evaporació conseqüent via la radiació de Hawking. En aquest cas, l'Univers esdevindria indefinidament en una sopa de radiació uniforme que estarà lleugerament correguda cap al vermell amb cada vegada menys energia, s’estaria refredant.

El Big Freeze és un escenari sota el qual l'expansió continua indefinidament en un Univers que és massa fred per tenir vida. Un escenari relacionat és la Mort tèrmica, que defensa que l'Univers anirà cap a un estat de màxima entropia en què cada cosa es distribueix uniformement i no hi ha gradients, que són necessaris per mantenir el tractament de la informació, una forma de vida. L'escenari de Mort tèrmica és compatible amb qualsevol dels tres models espacials, però necessita que l'Univers arribi a una eventual temperatura mínima.

En un Univers obert, la relativitat general prediu que l'Univers tindrà una existència indefinida, però amb un estat on la vida que es coneix no pot existir. Sota aquest escenari, l'energia fosca causa que la taxa d'expansió de l'Univers s'acceleri. Portant a l'extrem, una acceleració de l'expansió eterna significa que tota la matèria de l'Univers, començant per les galàxies i eventualment totes les formes de vida, no importa quant de petites siguin, es disgregaran en partícules elementals deslligades. L'estat final de l'Univers és una singularitat, ja que la taxa d'expansió és infinita.

La teoria del Big Crunch és un punt de vista simètric del destí final de l'Univers. Just amb el Big Bang va començar una expansió cosmològica , aquesta teoria postula que la densitat mitjana de l'Univers és suficient per aturar la seva expansió i començar la contracció. Si és així, es veuria com les estrelles tendeixen a ultraviolada, per efecte Doppler. El resultat final és desconegut; una simple extrapolació seria que tota la matèria i l'espai-temps en l'Univers es col·lapsaria en una singularitat espaciotemporal adimensional, però a aquestes escales es desconeixen els efectes quàntics necessaris per ser considerats.

Aquest escenari permet que el Big Bang estigui precedit immediatament pel Big Crunch d'un Univers precedent. Si això passa repetidament, es té un univers oscil·lant. L'Univers podria consistir en una seqüència infinita d'Universos finits, cada Univers finit acabant amb un Big Crunch que és també el Big Bang del següent Univers. Teòricament, l'Univers oscil·lant no podria reconciliar-se amb la segona llei de la termodinàmica i causaria la mort calenta. Altres mesures suggereixen que l'Univers no és tancat. Aquests arguments van induir als cosmòlegs a abandonar el model de l’Univers oscil·lant. Una idea similar és adoptada pel model cíclic, però aquesta idea evadeix la mort calenta perquè d'una expansió dilueix l'entropia acumulada en el cicle anterior.

Segons alguns teòrics, el Big Bang va ser simplement el començament d'un període d'expansió al qual va seguir un període de contracció. Des d'aquest punt de vista, es podria parlar d'un Big Crunch, seguit d'un Big Bang, o, més senzillament, un Gran Rebot. Això suggereix que podríem estar vivint en el primer de tots els universos, però és igualment probable que estiguem vivint en l'univers a dos mil milions part (o qualsevol d'una seqüència infinita d'universos).

El multivers (conjunt d'Universos paral·lels) és un escenari en el que encara que el Univers pot ser de durada finita, és un Univers entre molts. A més, la física del multiverspodria permetre'ls existir indefinidament. En particular, altres Universos podrien ser objecte de lleis físiques diferents de les que s'apliquen en l'Univers conegut.

Si el buit no és l'estat d'energia més baix (un fals buit), es podria col·lapsar en un estat d'energia menor. Això fonamentalment alteraria l'Univers, les constants físiques podien tenir valors diferents, severament afectant els fonaments de la matèria.

El model cosmològic multi-nivellpostula l'existència de nivells indefinits de l'Univers. Mentre l'existència del nostre nivell de l'Univers és finita, hi ha un nombre indefinit de nivells de l'Univers cadascun amb el seu principi i/o la seva fi, però el complet té una existència infinita.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dest%C3%AD_final_de_l%27Univers

http://biolulia.wordpress.com/ciencies-per-al-mon-contemporani/tema-2-la-terra-i-lunivers/2-5-el-futur-de-lunivers/

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43708

http://astro3.wordpress.com/category/origen-i-desti-de-lunivers/