Tema 3. tècniques de representació gràfica

TEMA 3

TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Ricard ValeroDepartament de TecnologiaInstitut Pons d’IcartTarragona

1. L’esbós, el croquis i el plànol:

El dibuix tècnic serveix per representar la forma i les mides dels objectes amb precisió, exactitud, d’una manera objectiva i seguint unes normes internacionals.L’esbós és un dibuix fet a mà alçada que pretén donar una primera idea de l’objecte que volem dissenyar.El croquis són dibuixos fets a mà alçada, ben proporcionats, seguint unes normes bàsiques.

Els plànols són dibuixos fets amb els estris de dibuix i proporcionals a les dimensions reals de l’objecte. Han d’estar acotats i a escala. S’han de posar les mides reals de l’objecte, no les del dibuix.

2. Suports i estris de dibuix:

a) El paper: Les mides dels papers o làmines de dibuix estan normalitzades (segons normes internacionals).

b) El llapis: La duresa pot ser tova, mitjana o dura.

c) Els retoladors tècnics: Serveixen per passar a tinta els dibuixos fets en llapis. Tenen un gruix normalitzat, els més usuals són de 0,2 mm; 0,4 mm i 0,8 mm.

d) El regle graduat: Per mesurar longituds i dibuixar línies rectes.e) El joc d’escaire i cartabó: Serveixen per fer paral·leles i rectes perpendiculars.

f) El transportador d’angles: Permet mesurar i dibuixar angles.

f) El compàs: Serveix per traçar arcs i circumferències.

3. Formes geomètriques bàsiques:

a) Traçat de triangles:

b) Traçat de quadrats i rectangles: Video

Video

c) Traçat d’un hexàgon regular: Video

d) Divisió d’un segment en parts iguals: Video

e) Perpendicular a una recta: Video

f) Bisectriu d’un angle: Video

4. Dibuix de les tres vistes d’un objecte:

Les vistes d’un objecte són tres: planta (vista des de d’alt), alçat (vista frontal) i perfil (vista lateral). En el següent exemple pots veure com es dibuixen les tres vistes partint de la perspectiva de l’objecte:

3

21

4

Fes les tres vistes (alçat, planta i perfil), d’aquestes figures

5. Acotament de peces:1. Les línies de cota han de ser primes i, tant com es pugui, s’han de col·locar fora del dibuix (1).

2. La línia principal de cota ha de ser paral·lela a l’aresta de la qual es dóna la longitud i n’ha d’estar separada uns 8 o 10 mil·límetres (2).

3. Les fletxes de cota han de ser primes —màxim 1 mm— i no gaire llargues —uns 2 o 3 mm— (3).

4. Les línies auxiliars de cota han de ser perpendiculars a l’aresta de l’objecte de la qual es vol donar la mida; han d’arribar als seus extrems i han de sobresortir uns 2 o 3 mm per damunt o pel costat de la línia principal de cota (3, 4).

5. Les fletxes han d’arribar just a la línia auxiliar de cota. No s’han de quedar curtes ni sobrepassar-la (4).

6. Les xifres de cota s’han d’escriure de manera clara i entenedora al mig de la línia principal de cota, o just al costat quan no càpiga al mig. No cal indicar-hi les unitats, que se sobreentenen (5).

7. En l’acotament horitzontal, les xifres de cota s’han de col·locar sobre la línia principal de cota. En l’acotament vertical, al costat esquerre i de baix a dalt (6).

8. En l’acotament en paral·lel, la separació de les línies principals de cota ha de ser sempre la mateixa: uns 8 o 10 mm.

9. En l’acotament entre circumferències, entre arcs o entre arcs i una aresta, l’acotament s’ha d’indicar sempre des dels centres de les circumferències o arcs, mai des dels extrems (7).

10. En l’acotament de circumferències o arcs, la línia principal de cota sempre s’ha de col·locar com un radi o un diàmetre dins de la circumferència, amb la xifra de cota fora, si no hi cap (8).

11. En els dibuixos fets a escala de reducció o d’ampliació, el valor de la xifra de cota sempre és el real, mai el de la mida del dibuix.

Línies: Gruixuda: Contorns i arestes visibles. Fina: Contorns i arestes fictícies. Línies de cota i de referència. Ratllats i seccions abatudes. Traços: Contorns i arestes no visibles. Traços i punts: Eixos. Posicions extremes de peces mòbils. Parts situades davant d’un pla de tall. Traces de plans de tall.

Parts tallades, seccions de peces de fusta (mà alçada).

6. El caixetí:

Espai emmarcat, situat a la part inferior d'un dibuix, on figuren el nom de l'objecte dibuixat, l'escala, la data, el nom i la signatura del dibuixant i de la persona que el comprova, etc.

El marc interior s’ha de dibuixar a 25 mm del costat esquerre i a 5 mm de la resta de costats:

25 mm

5 mm

7. Escales de dibuix:L’escala gràfica indica el número de vegades que el dibuix ha estat reduït o ampliat respecte a la realitat. Serveix per dibuixar objectes molt grans o molt petits en una làmina de dibuix. Cal mantenir la proporcionalitat.

Escala = Hi ha tres tipus d’escales:a) De reducció: L’objecte es dibuixa més petit que

a la realitat (un edifici, una casa o un mapa). E=1:2, 1:5 , 1:10, 1:20, 1:50; 1:100; 1:200, 1:500, 1:1000

b) Natural: L’objecte es dibuixa tal com és. E=1/1 o E=1:1

c) D’ampliació: Per dibuixar objectes molt petits i apreciar els detalls.

E=2:1, 5:1, 10:1

L’escala es pot expressar de forma gràfica o numèrica. Si hem de fer una fotocòpia ampliada o reduïda optarem per l’escala gràfica.