EL FENOMEN URBÀ A ESPANYA I A CATALUNYA Ariadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez, Lorena López Milán Geografia, tema 12 (segon de batxillerat) Professor: Rafael Palomero Caro Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barcelona (novembre del 2013)
EL FENOMEN
URBÀ A
ESPANYA I A
CATALUNYA
Ariadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez, Lorena López Milán
Geografia, tema 12 (segon de batxillerat)
Professor: Rafael Palomero Caro
Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barcelona (novembre del 2013)
CALÇADA
A l’imperi romà, via de comunicació que tenia com a
finalitat principal el control militar del territori per l’exèrcit,
i que, igualment, afavoria la mobilitat de mercaderies i
persones.
RAVAL
1. A les ciutats antigues, barri sorgit fora de les
muralles de la població, on hi solien viure les
classes socials de nivell econòmic i social baix.
2. Barri perifèric, suburbi.
EIXAMPLE
Ampliació planificada del casc urbà d’una ciutat, realitzada
habitualment amb un pla ortogonal. Es dóna aquesta
denominació especialment als nous barris residencials
burgesos sorgits a les ciutats com a conseqüència de la
revolució industrial.
METRÒPOLI
Ciutat que constitueix el centre d’una xarxa urbana.
CONURBACIÓ
Continu urbà resultant del creixement simultani,
recíprocament influït, de dues o més ciutats
pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai
rural intersticial.
ÀREA METROPOLITANA
Regió urbana que engloba una ciutat central, que dóna
nom a l'àrea, i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden
funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i
serveis, tot això organitzat d'una manera centralitzada.
MEGALÒPOLI
Conjunt urbà de dimensió internacional o continental,
constituït per la successió ininterrompuda de grans
conurbacions i àrees metropolitanes.
TEIXIT URBÀ
Conjunt d’espais construïts i no construïts que formen la
superfície urbana.
AGLOMERACIÓ URBANA
1. Unitat constituïda per una ciutat i la seva àrea
suburbana.
2. Regió urbanitzada que s’estén sense solució de
continuïtat al llarg de diverses circumscripcions
administratives.
REGIÓ METROPOLITANA
Territori més gran que l’àrea metropolitana, que engloba
una sèrie de ciutats vinculades per la proximitat, les
relacions econòmiques, les xarxes de transports i una
problemàtica comuna. Pot incloure també alguna àrea
metropolitana.
CIUTAT GLOBAL
1. Ciutats que compleixen amb una sèrie de
característiques nascudes a causa de l'efecte de la
globalització i al constant creixement de la urbanització.
2. Ciutat on es concentren activitats especialitzades del
sector terciari que assoleixen una irradiació planetària.
LOBBY DE CIUTATS
Grup de nuclis urbans que tenen uns interessos
comuns i que s’organitzen per defensar-los.
CIUTAT SOSTENIBLE
Ciutat pensada en termes de gestió territorial i
econòmica que responen als supòsits bàsics de la
sostenibilitat.
CIUTAT INTEL·LIGENT O SMART CITY
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents, basats en
tecnologies de la informació i les comunicacions, i
enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis
de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.
SISTEMA URBÀ
Conjunt d’elements dinàmics d’una ciutat que
s’interrelacionen (habitants, edificacions,
infraestructures, funcions…).
JERARQUIA URBANA
Organització de ciutats segons les seves àrees
d’influència i les seves dimensions demogràfiques, les
seves funcions i serveis, dins del sistema de ciutat d’un
territori.
XARXA URBANA / SISTEMA DE CIUTATS
Conjunt reticular format per centres urbans de jerarquies
diferents i les àrees d’influència respectives.
HINTERLAND / ÀREA D’INFLUÈNCIA / REREPAÍS
1. Territori que depèn d’una ciutat, sobretot des del punt
de vista econòmic.
2. Territori de l’interior d’un país, situat a continuació d’una
ciutat, port o regió litoral, amb els quals està lligat per
vincles de dependència, especialment econòmica.
EIX URBÀ
Nodes o línies que formen una xarxa urbana i marquen
les relacions que s’estableixen entre els nuclis urbans
que la constitueixen.
SEGREGACIÓ URBANA
Separació, exclusió i allunyament d’un grup social
respecte de la resta de la població, a partir de
plantejaments econòmics, socials, radials, religiosos,
etc. A la ciutat es manifesta amb la separació de barris i
la formació de guetos.
GHETTO
Àrea segregada d’una ciutat on es concentren
persones d’un determinat origen ètnic, cultural o
religiós, de forma voluntària o involuntària i amb
diferents graus de separació o reclusió.
GUETITZACIÓ
Procés per qual un grup de persones que viu en un
barri determinat arriba a una situació de marginalitat.
BARRAQUISME
Proliferació d’habitatges d’autoconstrucció, realitzats de
forma espontània i precària (amb materials reciclats o de
baixa qualitat), a la perifèria de nombroses grans ciutats,
especialment al Tercer Món.
FAVELA
Habitatge suburbial construït amb materials
aprofitats i en terreny rústics, vora les ciutats, per
albergar la població de classes inferiors.
COMUNITAT TANCADA
Zona residencial exclusiva, construïda amb capital privat,
que es troba separada de la resta de la ciutat per murs i
tanques, amb guardes de seguretat que controlen l’accés
de persones no residents.
MOBBING IMMOBILIARI
Pressió que s’exerceix sobre la persona o les persones
que ocupen legalment un habitatge, per tal de fer que
l’abandonin; això succeeix sobretot en barris en procés
d’ennobliment o gentrificació.
REHABILITACIÓ URBANA
Arranjament d’un barri ja existent per tal de millorar les
condicions de vida dels seus habitants, mantenint les
característiques i funcions inicials.
ENNOBLIMENT O GENTRIFICACIÓ
Procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos
econòmics, així com activitats comercials i artístiques de
gran valor afegit s’instal·len a barris fins aleshores
degradats.
EMPREMTA ECOLÒGICA URBANA
Extensió de terra necessària per obtenir els productes
d’abastament a una ciutat, per mantenir l’estil de vida dels
seus habitants i per assimilar els seus residus.
CIUTAT COMPACTA
Per contraposició a la ciutat dispersa, nucli urbà
constituït per un teixit urbà continu, clarament separat
de les àrees rurals o naturals del territori veí, que no
es veuen afectades pel procés d’urbanització.
CASC URBÀ
Espai d’un municipi ocupat per edificis de forma
contínua.
ILLA DE CALOR
Zona urbana, que coincideix generalment amb el centre de
la ciutat, on la combustió dels automòbils, indústries i
calefaccions genera un efecte hivernacle local i fa que
augmenti la temperatura respecte de les zones circumdants.
VEGUERIA
1. Circumscripció territorial sorgida a l’època medieval per
a l’administració de Catalunya; va desaparèixer el 1716.
2. Circumscripció territorial, que comprendria diverses
comarques, prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
del 2006 amb l’objectiu de substituir les actuals províncies.
CIUTAT EPISCOPAL
Ciutat on té la seu un bisbe i, per tant, centre de la
diòcesi (divisió territorial eclesiàstica).
VILA FRANCA
Vila creada per un rei, amb concessió de determinats
privilegis, per afavorir el poblament d’un territori.
MUNICIPI RURAL
És aquell que té, a Espanya, menys de 2.000
habitants. Entre 2.000 i 10.000 habitants és
considera una nucli semi urbà.
PRIMERA CORONA
Contínuum urbà que inclou la metròpoli i les ciutats
més pròximes que l’envolten dins d’un àrea
metropolitana.
Cinturó de ciutats adjacents a la primera corona,
encara dins de l’àrea d’influència de la metròpoli.
SEGONA CORONA
RODALIA / BANLIEUE
Territori constituït pels municipis i ciutats menors que
constitueixen la zona d’influència d’una ciutat important.
ÀREA SUBURBANA
Zona dels afores de la ciutat, de baixa densitat,
constituïda per barris residencials de nivell
econòmic mitjà-alt tipus "ciutat-jardí".
SUBURBI
1. Zona perifèrica d’una ciutat.
2. Al llenguatge comú, zona residencial perifèrica de
grups socials de classe baixa, o bé, zona perifèrica molt
degradada.