PROJECTE FÒSSILS Arrel del nom de la classe decidim convertir-nos en investigadors de fòssils. Ens formulem preguntes. Què és un fòssil? Com es formem els fòssils? Quin tipus de fòssils hi ha? Tots els fòssils són petits o n’hi ha de grans? Què fan els paleontòlegs per reconstruir fòssils? Quan de temps ha de passar perquè un ser viu es fossilitzi? Quines són les eines que els paleontòlegs utilitzen en les jaciments? Quins materials utilitzen els paleontòlegs per restaurar els fòssils que troben en els jaciments? En quins llocs de Catalunya podem trobar jaciments paleontològics? Per aquest motiu decidim cercar informació anant de sortida al Institut Paleontològic de Catalunya Miquel Crusafont que es troba ubicat a Sabadell. Abans d’anar a la sortida la Mª José ens porta una maleta de fòssils que ens han deixat en préstec al Museu. Allà hi trobem diferents tipus de fòssils; Una icnita ( una petjada fossilitzada) Un burrow ( un rastre d’invertebrat) Un copròlit (un excrement fossilitzat) Un ós de mandíbula. Hi ha alguns que ens sorprenen molt. Creem un racó a l’aula amb llibres que han aportat els companys i companyes, llibres que ens han deixat al Museu i quaderns de camp sobre diferents temes que ens interessen i estan relacionats amb fòssils o en l’època en que es creen.
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
PROJECTE FÒSSILS
Arrel del nom de la classe decidim convertir-nos en investigadors de fòssils.
Ens formulem preguntes.
Què és un fòssil?
Com es formem els fòssils?
Quin tipus de fòssils hi ha?
Tots els fòssils són petits o n’hi ha de grans?
Què fan els paleontòlegs per reconstruir fòssils?
Quan de temps ha de passar perquè un ser viu es fossilitzi?
Quines són les eines que els paleontòlegs utilitzen en les jaciments?
Quins materials utilitzen els paleontòlegs per restaurar els fòssils que troben en els jaciments?
En quins llocs de Catalunya podem trobar jaciments paleontològics?
Per aquest motiu decidim cercar informació anant de sortida al Institut
Paleontològic de Catalunya Miquel Crusafont que es troba ubicat a Sabadell.
Abans d’anar a la sortida la Mª José ens porta una maleta de fòssils que ens
han deixat en préstec al Museu.
Allà hi trobem diferents tipus de fòssils;
Una icnita ( una petjada
fossilitzada)
Un burrow ( un rastre d’invertebrat)
Un copròlit (un excrement
fossilitzat)
Un ós de mandíbula.
Hi ha alguns que ens sorprenen molt.
Creem un racó a l’aula amb llibres que han
aportat els companys i companyes, llibres que ens
han deixat al Museu i quaderns de camp sobre
diferents temes que ens interessen i estan
relacionats amb fòssils o en l’època en que es
creen.
PROJECTE FÒSSILS
Cada nen i nena investiguem sobre la pregunta que més interessa per després
compartir entre tots i totes les recerques.
Amb la maleta i els llibres que hi ha dins comencem a trobar respostes a les
preguntes que ens hi formulem.
La lectura d’altres tipologia de llibres com són els contes.
Ens ajuden a entendre processos que porten a terme els
paleontòlegs als jaciments de Fumanyà al Berguedà.
PROJECTE FÒSSILS
El conte treballat l’hem penjat al bloc per compartir-lo amb les famílies i poder
tornar-lo a llegir des de casa.
Alguns trobem respostes, a través de recursos TIC, com blocs o lectures extretes
del google.
Trobem un bloc que es diu dinoaprendiendo que ens agrada molt.
Tota la informació que anem trobant l’anem anotant per contrastar-la junts
posteriorment.
La resposta d’algunes preguntes les trobem al diccionari.
PROJECTE FÒSSILS
L’observació directa de fòssils en ajuda a
descobrir fòssils que no pensaven que existien,
com per exemple una icnita ( una petjada
fossilitzada),
un burrow ( un rastre d’invertebrat) o
un copròlit (un excrement fossilitzat)
Els llibres que aporten els companys i companyes a la classe i la maqueta de
triceratops que el Víctor ens ha deixat, ens ajuden a reflexionar sobre aspectes
relacionat amb èpoques passades d’on daten molts fòssils.
PROJECTE FÒSSILS
Durant dies anem recercant informació que registrarem als quaderns de
camp.
També hem visionat un power point que ens han deixat al Museu de
Paleontologia que ens ha donat resposta a moltes preguntes que ens hi
formulàvem.
Aquest power- point l’hem penjat al bloc de l’escola.
Hem fet una conversa a l’aula on entre tots i totes decidim el mitjà de transport
que utilitzarem per anar de sortida.
Quins transports creieu que podíem utilitzar?
TOTS I TOTES : L’autocar!
Però on es troba ubicada Sabadell?
Izan: Al costat de Barberà del Vallès, és una ciutat veïna.
Per tant, creieu que podríem utilitzar un transport més econòmic?
Pau: Caminant. La meva casa està a prop de Sabadell i trigo 5 minuts en arribar a l’escola.
Però el museu es troba al centre de Sabadell, Algú ha anat alguna vegada amb la seva família?
TOTS I TOTES: Si, trigaríem com a mínim dues hores.
Hugo: Podríem anar en bicicleta.
Marc: O en patinet!
Penseu que Barberà i Sabadell està comunicada per un carril bici, on podem circular els 25
alumnes i les dues mestres en bicicleta o patinet?
TOTS I TOTES: No, seria perillós! Júlia: Podem anar en tren o en autobús!
Si pensem on estan ubicades les parades de tren i autobús a la nostra ciutat, Quin transport
triaríeu per proximitat de l’escola a la parada?
Nerea: L’autobús, ja que la parada està a la carretera anant cap al Mercadona.
Els autobusos que passen per la carretera són de l’empresa SARBUS o de la T.U.S?
Anaís: No ho sé, però són de color: Vermells!
Els de la SARBUS si són els vermells, però hi ha d’altres que són de Sabadell que són de color
blancs i verds. Podem consultar els plànols de les dues companyies i mirar quina distància hi ha
de la parada més pròxima al carrer Manresa en ambdues línies.
PROJECTE FÒSSILS
Consultem els plànols de línies de les dues empreses
Ens adonem que amb l’empresa SARBUS ens hauríem de baixar a prop de l’
Estació central d’autobusos i un cop ens baixéssim de l’autobús hauríem de
caminar més d’un quart d’hora.
En canvi consultant l’empresa T.U.S. veiem que la Línia 3 surt de la Romànica, i
que està a prop de la casa del Pau.
Pau: Només trigaríem cinc minuts en arribar a la parada. Aquesta parada és la
última.
Enric; Sí. A darrera de casa meva també hi ha una altra parada d’aquest
autobús.
Consultant la línia 3 ens adonem que si ens baixem a la parada nº 45 que
s’anomena Manresa estem a cinc minuts caminant del Museu de
Paleontologia.
Consultem la pàgina de Tarifes de la web de T.U.S.. per saber quins bitllets hem
de comprar per anar en autobús a l’Institut de Paleontologia de Catalunya
ubicat a Sabadell.
Observem i fem lectura de les dades numèriques del bitllet Ordinari.
Compartim les estratègies de càlcul realitzades
entre els diferents nens/es i arribem a la conclusió
que hauríem de comprar 56 bitllets per l’anada i la
tornada.
El preu del bitllet és de 1.45 € per aquest motiu ens
adonem que hauríem de pagar 81.20 €.
Descobrim a través d’una lectura que hi ha targetes multiviatge de 10 viatges.
Observem que el preu de cada targeta és de 8.40 € i fem els càlculs necessaris
per poder realitzar els 56 viatges en autobús.
Quan compartim els càlculs veíem que
els companys/es hem pensat idees de
càlcul diferent.
Hi ha nens/es que pensen que es
necessita comprar 5 targetes i 6 bitllets
ordinaris sueltos.
PROJECTE FÒSSILS
En canvi hi ha d’altres que diuen que surt més econòmic comprar 6 targetes,
ja que el preu a pagar és inferior i a més a més en sobraran 4 viatges.
Compartim els resultats i ens adonem que 5 targetes + 6 bitllets costen 50.70 €.
En canvi 6 targetes ens costen 50.40 € entre tots i totes decidim comprar-ne 6 i
la Mª José ens diu que anirà a comprar-les
aquella tarda.
El dia 13 d’octubre marxem de sortida amb
autobús amb les targetes que havíem decidit.
Visitem l’Institut Paleontològic de Catalunya
per trobar respostes al voltant del tema dels
fòssils.
Ens acull una monitora que ens explica
com els paleontòlegs a través de la
reconstrucció que realitzen a través dels
fòssils poden conèixer com van ser alguns
éssers vius en èpoques passades.
Ens presenten rèpliques de reconstrucció
d’una cabra i com els fóssils dels cranis ens
poden ajudar a saber el tamany de l’animal
en aquella època.
També observem la reconstrucció de dos micos en Pau i en Jordi. I ens fixem
en les diferències de diferents parts del cos: cap i extremitats (braços i cames).
Ens adonem que van pertànyer a diferents èpoques, per la forma de la
mandíbula i el front.
PROJECTE FÒSSILS
En Pau és el mico més semblant a nosaltres ja que no té la mandíbula ni el front
tant pronunciat i el té més aplanat com
nosaltres.
Observem un brontosaure i conversem
al voltant de les seves característiques.
Ens adonem que era un herbívor per la
forma del seu coll llarg i per les dents de
la seva mandíbula.
Després anem a observar la rèplica
d’un jaciment.
Descobrim quines són les eines que utilitzen els paleontòlegs i els processos que
segueixen per realitzar les troballes dels fòssils i el seu transport cap als
laboratoris i posteriorment, als museus de paleontologia.
Primer utilitzen màquines excavadores per treure grans superfícies de terra.
A vegades es donen en situacions fortuïtes com a les construccions de
vivendes.
PROJECTE FÒSSILS
Quan els constructors preparen els terrenys per edificar es produeixen troballes
de fòssils i degut aquest motiu es paralitzen les obres i els paleontòlegs van al
jaciment a extreure’ls i se’ls emporten per estudiar-los.
Després utilitzen pic i pala per treballar amb més precisió. També utilitzen el
pinzell per netejar els fòssils.
Tot el que troben el registren a través de dibuixos i escrits a la llibreta de camp,
que és com la nostra llibreta de l’ambient. En aquesta llibreta també anoten
les coordenades que marca la brúixola.
PROJECTE FÒSSILS
Un cop dibuixades i anotades totes les troballes de fòssils, les preparen pel
transport al laboratori.
Se’ n porten terra dels voltants per si descobrir al laboratori el procés de
mineralització que es va poder produir i per observar si entre la terra hi ha
microfòssils.
Després construeixen una mòmia amb una carcassa de cartró que l’emplenen
amb una espuma química que es diu poliuretà. A vegades també fabriquen
les mòmies amb guix.
Un cop protegides les transporten
als laboratoris on fan l’estudi dels
fòssils i extreuen dades de com era
l’ésser viu en aquella època.
I si en troben moltes parts de
l’esquelet fan la reconstrucció per
preparar-la a l’exposició del museu.
PROJECTE FÒSSILS
Després vam observar un triceraptor i en vam fixar en la columna vertebral.
Amb aquesta observació vam aprendre que els animals que tenen columna
vertebral s’anomenen animals vertebrats.
Per últim, tots plegats vam anar a l’aula taller i ens vam agrupar per petits
grups observant fòssils segons la categoria de classificasió. Cada grup va haver
de compartir les diferents caractarístiques de cada un d’ells. Entre tots vam
deduir que els fòssils es classifiquen en:
Fòssils de parts dures d’animals vertebrats (vertebres, cranis, mandíbules):
PROJECTE FÒSSILS
Fòssils d’invertebrats (closques de tortugues, cargols de mar, petxines, estrelles
de mar):
Icnofòssils ( fòssils de l’activitat dels animals: ous,
excrements, petjades,...):
Després vam posar en comú la classificació general dels fòssils.
Amb la sortida vam aprendre molt i vam trobar resposta a moltes de les
preguntes que ens fèiem.
PROJECTE FÒSSILS
A partir de la sortida vam compartir un power point que hem penjat al blog
per recordar plegats tots els aspectes treballats.
Aquesta setmana hem continuat treballant a través de diferents fonts
d’informació els dossiers de camp que vam preparar al racó de fòssils.
Un cop recopilada i organitzada tota la informació farem una exposició oral
cada un dels petits grups a la resta de la classe per compartir les nostres
recerques.
També volem organitzar la informació de tots els grups en un mural que
explicarem a les famílies quan el tinguem acabat.
Ara resta continuar mans a la feina per poder-la presentar.