Taquicardia coumel

TAQUICÀRDIA I TAQUICÀRDIA I TAQUIPNEA EN NEN AMB TAQUIPNEA EN NEN AMB

BRONCOESPASMEBRONCOESPASME

CAS CLÍNICCAS CLÍNIC

Lactant de 8 mesos que ingressa per dificultat respiratòria.

AP: Bronquiolitis VRS negativa feia 1 mes.

A UCIES presenta crisi greu, s’inicia MCR i s’administra

O2 amb mascareta reservori.

S’inicia tractament salbutamol i atrovent nebulitzat (3) i

dosi de CE orals.

Persisteix taquipnea + hipoxèmia via perifèrica i

s’administra bolus de sulfat de magnesi i metilprednisolona

ev.

Ingressa en habitació 431.

CAS CLÍNICCAS CLÍNIC RX tòrax: 8 espais intercostals sense complicacions agudes.

Suport respiratori amb CN a 2-3 lpm (fins al 3er dia).

A les 24 hores :

Bona entrada d’aire bilateral SENSE sibilants, persistint

taquicàrdia i taquipnea.

Se suspenen broncodilatadors i...

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL...DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL...

A les 48 hores posteriors DESTACA:

Persistència de taquipnea i taquicàrdia.

Xifres de TA mantingudes. Estable a nivell CV.

EL BRONCOESPASME HO ÉS TOT?¿?¿EL BRONCOESPASME HO ÉS TOT?¿?¿

MALALTIES CARDIOVASCULARS

COS ESTRANY

INTOXICACIONS/FÀRMACS

ALTERACIONS

METABÒLIQUES

INFECCIONS HIPOVOLÈMIA

DOLOR

ANSIETAT

ES REALITZA ES REALITZA ECG...ECG...

FC 171 bpm

RITME SINUSAL ??RITME SINUSAL ??

Ritme que complexi els següents criteris:

Ritme regular a freqüència variable segons edat

pediàtrica.

Cada complex QRS ha d’anar precedit d’una ona P

(positiva a DII, DIII i avF).

Interval PR ente 120-200 msg.

I SI BAIXA LA FC ?¿I SI BAIXA LA FC ?¿

FC 111 bpm

Taquicàrdia QRS estret amb Taquicàrdia QRS estret amb ONES P negatives a cara inferior?ONES P negatives a cara inferior?

Control analític amb troponines (resulta normal)

Orientació inicial: taquicàrdia farmacològica

Aparició sibilants auscultació alta amb salbutamol inhalat

Valorat de nou per cardiòleg pediàtric recomana cita a

CCEE en 72 hores

Control CCEE de cardiologia pediàtricaControl CCEE de cardiologia pediàtrica

Últimes 24 hores sense tractament broncodilatador.

EF: BEG, NH i NC. Eupenic. AR: bona entrada d’aire bilateral sense sorolls sobreafegits.AC: tons rítmics no bufs.Polsos femorals presents i simètrics.

Ecocardiograma: normal.

ECG: en ritme sinusal amb ones P positives a cara inferior.

Orientació diagnòstica: TAQUICÀRDIA TIPUS COUMEL

PLA:

◦ Inicien tractament amb flecainida 10 mg cada 12 hores.

◦ Control en 3-4 mesos (actualment pendent)

Control CCEE de cardiologia pediàtricaControl CCEE de cardiologia pediàtrica

OBJECTIUS !!OBJECTIUS !!

Importància de plantejar-nos DD davant un

pacient amb taquipnea i taquicàrdia (amb

milloria del broncoespasme).

Revisió caracterítiques clíniques, ECG i

tractament d’aquest tipus de taquicàrdia.

TRASTORNS DEL RITME A PEDIATRIATRASTORNS DEL RITME A PEDIATRIA

Majoria d’arritmies: benignes i assimptomàtiques

Ordre freqüència:

◦ 1. Taquicàrdia sinusal

Resposta a múltiples estímuls fisiològics o patològics (febre, hipovolèmia,

hipoglicèmia, dificultat respiratòria, exercici, dolor, ansietat, anèmia i

hipertiroidisme), secundària a fàrmacs (salbutamol, antihistamínics, cafeïna...).

◦ 2. TPVS (arritmia simptomàtica més freqüent)

◦ 3. Taquicàrdies auriculars i blocs AV

Taquicàrdia sinusal

TPSV Taquicàrdia Coumel

FC <200-220 bpm >220bpm 100-240 bpm

QRS Sempre estret Estret 90% Estret

Ones P Sempre presents Presents 50%, resta ocultes

Negatives a cara inferior

Interval R-R Variable amb respiració i

activitat

Regular Regular

Inici-final Gradual Brusc Incessants

TAQUICÀRDIA COUMEL TAQUICÀRDIA COUMEL

oo

RECIPROCANT PERMANENT RECIPROCANT PERMANENT

per reentrada de la unió per reentrada de la unió

atrioventicular (TRPU)atrioventicular (TRPU)

TAQUICÀRDIA COUMELTAQUICÀRDIA COUMEL

Definida al 1967 per Philippe Coumel.

Més freqüent a pediatria > adults, tot i que

representa un 4% de les supraventriculars a l’edat

pediàtrica.

Taquicàrdia supraventricular que utilitza una via

accessòria oculta amb velocitat de conducció

retrògrada lenta (dels ventricles a les aurícules).

La via accessòria es localitza típicament a la regió

postero-septal dreta del cor.

Sol ser una troballa casual.

CLÍNICA:

Es sol iniciar a la infància.

Amb freqüència assimptomàtica.

Amb el temps pot evolucionar a una

taquicardiomiopatia:

◦ Debutant amb insuficiència cardíaca.


TRACTAMENT:

Poques dades disponibles sobre el tractament per al control

de la taquicàrdia.

Sembla que els fàrmacs antiarrítmics tenen una eficàcia

limitada.

Una de les sèries + amplies publicades (Lindinger et al) on

recullen que els fàrmacs que més optimitzen el control són

flecainida i propafenona.


TRACTAMENT:

L’ablació per radiofreqüència és eficaç i segura.

◦ Publicades 2 sèries (les més amplies):

Lindinger et al 11 pacients sotmesos a ablació (100% èxit inicial,

21% recurrències).

Aguinaga et al 36 pacients sotmesos a ablació (seguits 21 mesos)

aconsegueixen 100% eficàcia inicial, 22% recurrència.

Permet també recuperar la funció en pacients que han

desenvolupat una taquicardiomiopatia.



Donat que la majoria de pacients són a l’edat pediàtrica i

resten assimptomàtics es recomana control clínic i

ecocardiogràfic.

En casos d’episodis freqüents es recomana iniciar

tractament amb flecainida o propafenona(fàrmacs IC):

◦ Són els que més redueixen l’excitabilitat i la conducció intracardíaca.

Perllonguen el QRS i suprimeixen els ritmes de reentrada.

GRÀCIES

Taquicardia coumel

Education