23/09/2011 1 Ferran Suay TALLER D’USOS LINGÜÍSTICS 1. Cinc cèntims de Psicologia 2. Què fem amb la llengua? 3. Una mica més de Psicologia: Per què ho fem? Què transmetem? 4. Conductes i actituds lingüístiques 5. Seducció de parlants: enfocament estratègic Experiències, dubtes i temors particulars Propostes de millora de les estratègies que utilitzem Aportació de noves estratègies Afinament ( fine tunning) DE QUÈ PARLAREM Cap. 1 de “Sortir de l’armari lingüístic” (Angle, 2010) 1. CINC CÈNTIMS DE PSICOLOGIA Les coses que ens estressen tenen tres característiques comunes: 1. Incertesa: es tracta sempre de situacions en què percebem que el desenllaç és impredictible. No sabem si ens en sortirem o no; dubtem si serem o no capaços de fer-ho bé, etc. 2. Control relatiu: percebem que només podem exercir un control parcial sobre el curs que seguirà la situació. 3. Amenaça: percebem que la situació ens pot generar perill. Hi poden estar en risc la supervivència i la integritat física, o potser només el benestar o l’autoestima. PRIMER: QUÈ ENS ESTRESSA? Tot parlant d’una llengua normalitzada, abans d’iniciar la interacció, sap que: a. Molt probablement, l’altre l’ entendrà. b. Si no l’entén, serà l’ interlocutor qui es disculparà i farà un esforç per fer-se entendre. c. Si, finalment, no s’han pogut entendre, ningú no li retreurà la conducta, ni la qualificarà d’improcedent o d’inadequada. SEGON: PER QUÈ ÉS ESTRESSANT PARLAR EN CATALÀ? a. Hi ha una certa probabilitat que l’altre declare que ignora el català. b. En aquest cas, probablement no es disculparà i esperarà un esforç per la meua part (canviar de llengua), per a resoldre la dificultat comunicativa. c. Si finalment no ens hem arribat a entendre, molt probablement algú em criticarà per no haver canviat de llengua. COM A CATALANOPARLANT, QUAN VULL ADREÇAR-ME A UNA PERSONA DESCONEGUDA, SÉ QUE
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
23/09/2011
1
Ferran SuayTALLER D’USOS
LINGÜÍSTICS
1. Cinc cèntims de Psicologia
2. Què fem amb la llengua?
3. Una mica més de Psicologia: Per què ho fem?
Què transmetem?
4. Conductes i actituds lingüístiques
5. Seducció de parlants: enfocament estratègic
Experiències, dubtes i temors particulars
Propostes de millora de les estratègies que utilitzem
Aportació de noves estratègies
Afinament (fine tunning)
DE QUÈ PARLAREM
Cap. 1 de “Sortir de l’armari lingüístic” (Angle, 2010)
1. CINC CÈNTIMS DE PSICOLOGIA
Les coses que ens estressen tenen tres característiques comunes:
1. Incertesa: es tracta sempre de situacions en què percebem que el desenllaç és impredictible. No sabem si ens en sortirem o no; dubtem si serem o no capaços de fer-ho bé, etc.
2. Control relatiu: percebem que només podem exercir uncontrol parcial sobre el curs que seguirà la situació.
3. Amenaça: percebem que la situació ens pot generar perill. Hi poden estar en risc la supervivència i la integritat física,
o potser només el benestar o l’autoestima.
PRIMER: QUÈ ENS ESTRESSA?
Tot parlant d’una llengua normalitzada, abans d’iniciar la interacció, sap que:
a. Molt probablement, l’altre l’entendrà.
b. Si no l’entén, serà l’ interlocutor qui es disculparà i farà un
esforç per fer-se entendre.
c. Si, finalment, no s’han pogut entendre, ningú no li retreurà
la conducta, ni la qualificarà d’improcedent o d’inadequada.
SEGON: PER QUÈ ÉS ESTRESSANTPARLAR EN CATALÀ?
a. Hi ha una certa probabilitat que l’altre declare que ignora el
català.
b. En aquest cas, probablement no es disculparà i esperarà un
esforç per la meua part (canviar de llengua), per a resoldre
la dificultat comunicativa.
c. Si finalment no ens hem arribat a entendre, molt
probablement algú em criticarà per no haver canviat de
llengua.
COM A CATALANOPARLANT, QUAN VULL ADREÇAR-ME A UNA PERSONA DESCONEGUDA, SÉ QUE
23/09/2011
2
a. Percepció d’incertesa elevada: és perfectament
creïble que l’interlocutor ignore el català.
b. Control relatiu: Quan l’altre es declara incapaç
d’entendre el català, trasllada tot el pes de la
interacció a la nostra iniciativa.
c. Percepció d’amenaça: en cas de conflicte, la
posició més dèbil és la nostra.
AQUESTA SITUACIÓ CONTÉ ELS TRES ELEMENTSIMPRESCINDIBLES PER A SER ESTRESSANT
Distintes maneres d’afrontar l ’estrés tenen conseqüències sobre la situació mateixa (probabilitats de resoldre-la), i sobre l’individu que l’afronta (satisfacció, benestar, salut).
Dos tipus d’estratègies d’afrontament:
a. Centrades en el problema, adreçades a afrontar la situació i a
resoldre-la.
b. Centrades en l’emoció, destinades a controlar les respostes
emocionals i el malestar associats a la situació.
TERCER: QUÈ FEM AMB L’ESTRÉS
Quina és la millor orientació?
Hi ha persones passives, reactives o
proactives?
Ho són en totes les situacions?
QUART: ALGUNES PRECISIONSIMPRESCINDIBLES
1. Els parlants d’una llengua minorada experimenten
un estrés afegit en les situacions comunicatives.
2. Davant d’això, la gent reacciona de diverses
maneres, que poden ser més o menys
satisfactòries o perjudicials, tant per a ells com per
a la salut de la llengua.
CINQUÈ: UN RESUM
... haurem d’aprendre a desempallegar-nos d’aquesta dosi extra d’estrés.
Això es pot fer de dues maneres complementàries:
a. En el nivell de l’estímul: modificar les condicions externes; deixar d’estar minorats i passar a ser parlants d’una llengua normal(itzada).
b. En el nivell de la resposta: modificar la manera com afrontem les interaccions amb els parlants de l’altra llengua
SI VOLEM SEGUIR ESSENT CATALANOPARLANTS... ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA
Expressar-nos en la nostra
llengua
Respectant els
interlocutors
Sense amenaçar,
coaccionar o manipular.
Sentint-nos còmodes
23/09/2011
3
• Parlar en català habitualment
• Mantenir-lo davant d’interlocutors que
no el parlen, amb comoditat
• Evitar explicacions de la nostra
conducta lingüística
CONDUCTUALMENT
Eixamplar espai lingüístic
EIXAMPLAR ESPAI LINGÜÍSTIC
2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?
Hàbits lingüístics
Amb quines persones parlem en espanyol?
Familiars
Veïns
Qualsevol que em parla en foraster
...
Com ens sentim quan mantenim el català davant d’algú que
parla en foraster?
I quan no el mantenim?
PREGUNTES
No fa pinta de parlar català
2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?
23/09/2011
4
2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?
►Ens parla en castellà
►Parla en català amb dificultat
2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?
CANVIEN QUAN L’ALTRE DIU QUE NO PARLA CATALÀ
CANVIEN QUAN L’ALTRE DIU QUE NO ENTÉN EL CATALÀ
CONDUCTES OBSERVABLES: CONVERGÈNCIA A LLENGUA DOMINANT
Resistent: insistir abans de canviar
Reactiva: canviar al primer senyal
Proactiva: iniciar en una altra llengua
23/09/2011
5
1. A simple vista
2. Senyals de no comprensió
4. Diu que no el parla
5. Diu que no l’entén
3. No “és” catalanoparlant
6. Demana canvi de llenguanormalitat
2 . QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?
Incòmodes en CAT
Usem mésESPANYOL
↑ anormalitat del CAT
2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?
ABANS DEL DESCANS
En quina capa ens situem?
I els nostres companys de feina?
I les persones del nostre entorn?
...
3. UNA MICA MÉS DE PSICOLOGIA
• Per què ho fem?
• Què transmetem?
• Coneixement i comprensió de la conducta
individual
Com l’adquirim
Com es manté
LA PERSPECTIVA PSICOLÒGICA:OBJECTIUS NIVELLS D’ANÀLISI DE LA CONDUCTA
PrejudicisDescentrament
Conseqüències d’aprendre la desemparança
Timidesa lingüística
23/09/2011
6
Instruccions directes:
Als desconeguts, en espanyol
Conceptes ensenyats:
Idiomes universals / locals
Llengües importants / secundàries
Submissió = bona educació
Com adquirim la timidesa lingüística
Observació de conseqüències en altres
( http://www.youtube.com/watch?v=fO9omI-
60So&feature=share)
Com adquirim la timidesa lingüística
DESEMPARANÇA APRESA. CÀSTIG INESCAPABLE
Com adquirim la timidesa lingüística
EFECTES EN HUMANS
Descens de la motivació (Cowling, 2006)
Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006)
Menor capacitat per a reconèixer el control (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990)
Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006)
Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006)
Submissió (Kao, Nagata i Peterson, 1997)
Modelatge de conducta: models de legitimació de l’espanyol en tots els àmbits
APRENENTATGE IMPLÍCIT
Com es manté
23/09/2011
7
LEGITIMACIÓ DE L’ESPANYOL
CONDUCTA INESCAPABLE?
Com es manté
Bauzá: ´El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial´El president afirma en Madrid que en
Balears ha habido "obcecación por favorecer el catalán"
SITUACIÓ D’INTERACCIÓLINGÜÍSTICA
PARLAR EN ESPANYOL
Ens sentim forasters a casa nostra
Contribuïm a la substitució
Mala consciència
PARLAR EN CATALÀPermet que se’ns qüestioneProvoca canvi de tema (la llengua)Connota políticamentGenera conflicte fatiga
• Coneixement i comprensió de la conductaCom es manté
QUÈ TRANSMETEMCANVIANT
AL CASTELLÀ
Als nouvinguts:El català no ésper a tu.
Als que encara no l’entenen :No cal que l’aprengueu
Als que encara no el parlen:El català no és digne.
Als que comencena parlar‐lo:No el parleu prou bé. No sou dels nostres
Als altrescatalanoparlants:Modelatge negatiu
Reducció de l’ússocial
A mi:faig el quevol l’altre.
"Ha passat el temps en què els imperisimposaven la llengua. Ara la imposen elsparlants en aquells territoris on viuen"
Jesús Tuson (2011)
MANTENIR-SE EN CATALÀ
Als nouvinguts:Aquesta llengua també és teua.
Als que encara no l’entenen:Necessites aquesta llengua.
Als que encara no el parlen:Aquesta llengua és digna.
Als que comencen a parlar-lo:Sí que el parles bé.
Als altres catalanoparlants:
Modelatge positiu
Augment de l’ússocial del català
A mi:faig el que jo vull
23/09/2011
8
Càstigs (rebuts o observats)
.
.
.
.
.
.
Reforçadors (premis)
.
.
.
.
.
PRÀCTICA: RECORDEM
4. CONDUCTES I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES
Què fem i com ho justifiquem
1. Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat
afectiva, una expressivitat o una conducta
característiques
2. Predisposició apresa culturalment per l'individu segons
la qual valora objectes, altres individus, col∙lectivitats,
grups i institucions
Actitud mental d'acceptació d'una proposició
com a vertadera.
“Una creença és un marc de percepció que ens
condueix a veure el món d’una manera tal que
reforça aquest mateix marc” (Edward de Bono)
EXEMPLE DE CREENÇA
Mantenir una conversa en dos idiomes és una cosa ben estranya.
23/09/2011
9
ACTITUDS DISCAPACITATS
HOSTILITAT RESPECTEDISPLICÈNCIA
MANTENIMENTDISCAPACITAT CAPACITACIÓ
ACTITUDS CAPACITATS
HOSTILITAT ESTIMAINDIFERÈNCIA
+ CAPACITACIÓ?+ ÚS?
DISMINUCIÓ CAPACITAT
BAIXAAUTOESTIMA
“Més que catalanoparlants, som
catalanocallants” (Ramon Torrens)
23/09/2011
10
EXERCICI: DESCRIPCIÓ
Descriu l’actitud lingüística d’alguna persona, que t’agradaria modificarTipus de relació: alumne / parent / amiga /
company...
Nom de l’actitud
Conducta típica
Comentari típic
Explica-la a una altra persona
1. Canvia a simple vista
2. Canvia amb senyals de no comprensió
4. Canvia quan diuen que no el parlen
5. Canvia quan diuen que no l’entenen
3. Canvia quan l’altre no “és” catalanoparlant
6. Canvia quan li ho (de)manen
0. No parla mai en català
Modelatge: actuar com a models de conducta
Abandonant la NCC
Aplicant una nova NMC, amb comoditat
Intervenció directa:
Diàleg estratègic: amb qui i amb qui no?
EXERCICI: CONVERSA BILINGÜE
Canvi de llengua a la palmada
ENFOCAMENT ESTRATÈGIC
Watzlawick, P., Weakland, J. and Fisch, R.
Change: Principles of Problem Formation and Resolution
New York: W. W. Norton & Co, 1974
23/09/2011
11
5. SEDUCCIÓ DE PARLANTS: ENFOCAMENT ESTRATÈGIC
SEDUCCIÓ
• Categoria conductual de la màximaimportància evolutiva.
• Nivells elevats de comunicació per totes les vies disponibles (verbals i no verbals)
SEDUCCIÓ
Les estratègies efectives de seducció provoquen una reducció del
processament racional, i incrementen els processos de caràcter
emocional (Serrano, 2004)
EMOCIONAL
RACIONAL
Accessibilitat
Facilitat
Disponibilitat
COM SEDUÏM?
Poder
Amabilitat
Intel · l igència
Joventut
FACTORS FACILITADORS DE LA SEDUCCIÓ
Idioma associat al poder: gran
potencial d’atracció
Risc associat: que sigui percebut com
a imposició (antipàtic; rebuig)
Mecanismes d’invisibilització de la
imposició de les llengües d’estat:
permeten que els intents de restituir
les funcions normals a una llengua
siguin percebuts com a impositius
PODER
23/09/2011
12
El prejudici que hi ha llengües fàcils (amables) i difícils (antipàtiques) forma part de l’armament propi dels intents d’exterminar cultures i idiomes.
Si l’amabilitat és seductora, la subordinació no ho és tant.
Perill: assumir que l’única manera de ser amable és convergir a la llengua de l’interlocutor
AMABILITAT
Té bona premsa
Associació en positiu:
llengua usada per
persones ‘intel·ligents’
En negatiu: restringida a
usos intel·lectuals
INTEL·LIGÈNCIA
Atrau perquè té futur
“Llengua dels nostres avis”
Llengua dels nostres fills
Llengua d’infants?
JOVENTUT
Diccionari: “Acció encaminada a induir a cometre el
mal, a encoratjar-lo”
Terreny lingüístic: facilitar l’adopció d’un idioma
sotmès a minoració
Idiomes no sotmesos a minoració no necessiten
seduir nous parlants:
Necessitat: sobreviure; progressar
Interès: oportunitats; prestigi social
LLENGÜES SEDUCTORES
Facilitar l’accés a la formació (cursos gratuïts, facilitats laborals per a l’aprenentatge...)
Campanyes destacant aspectes positius:
aprendre català (més coneixements, una nova eina, més oportunitats) identitaris (és la nostra llengua, som un poble...).
Reforçar positivament tota aproximació d’un nou parlant:
Nivell institucional: considerar el coneixement (que no l’ús quotidià) del català com a mèrit per accedir a la funció pública.
Nivell interpersonal: elogiar intents de parlar català de persones que no el tenen com a llengua familiar (sovint, mentre continuemcomunicant-nos amb elles en espanyol).
COM S’HA INTENTAT SEDUIR NOUS PARLANTS?
Han tingut èxit aquestes campanyes?
Els arguments esgrimits, han estat eficaços? Han arribat a la gent?
Quan elogiem algú perquè va a classes de català (o perquè diu bon dia), i seguim parlant-li en espanyol, què li estem transmetent?
PREGUNTES PERTINENTS
23/09/2011
13
Hem d’aprendre a:
a) Mantenir el català, també amb interlocutors que no el parlen.
b) Evitar situacions de conflicte contraproduents
c) Influir la conducta d’altres (també) a través del diàleg
1. A simple vista
2. Senyals de no comprensió
4. Diu que no el parla
5. Diu que no l’entén
3. No “és” català
6. Demana canvi de llengua
PREGUNTES QUE PODEM FER‐NOS PER A DESMUNTAR ALGUNS PREJUDICIS (ELS NOSTRES)
► Com és exactament la pinta de catalanoparlant?
► Els catalanoparlants, sempre ho entenem tot a la primera?
► Per què “sé” que no parla català?
► Si està esforçant‐se per parlar en català. Això que vol dir?
1. A simple vista
2. Senyals de no comprensió
3. No “és” català
►Ho provaré en català
►Ho repetiré
►Ho diré més clar
►Si està esforçant‐se per
parlar en català, vol dir que li
interessa molt
1. Parlar en català
2. Repetir en català + Parlar més fort + Parlar més
clar
3. Parlar en català + Esforçar‐me per entendre’l
RECURSOS DE COMUNICACIÓ
23/09/2011
14
►Es poden mantenir converses bilingües
►Molta gent entén idiomes que no parla.
Desmuntem prejudicis (els nostres)
4. Diu que no el parla
► Diu que no el parla, no que no l’entén
►Potser s’està disculpant
►Puc demanar que m’atenguen en català
►...
►Molt bé, si ho prefereixes tu pots parlar‐me en castellà.
►No em fa res que tu em parlis en castellà....
►Jo em sent més còmode parlant en català, tu pots parlar‐me
com vulguis
► ...
RECURSOS DE COMUNICACIÓ
DESMUNTANT PREJUDICIS
► Els meus drets són tan
bons com els seus
► Les persones no sempre
diuen la veritat
► No cal comunicar‐se amb
tothom
AUTODIÀLEG
► Si no m’entenen:...Puc fer un esforç per fer‐me
entendre ...Puc demanar que m’atenga
una altra persona més capacitada
...Pot ser una ocasió per a practicar altres idiomes
...Puc renunciar a la comunicació
5. Diu que no l’entén
► Ignorar el missatge
► Estic més còmode en català, però faré un esforç per parlar clar
► De veritat no entens res del que t’estic dient?
► Concretament, quina paraula no has entès?
► Quines altres llengües parles?
► Potser no ens podrem comunicar
► I també: Podem parlar en castellà
RECURSOS DE COMUNICACIÓDESMUNTANT PREJUDICIS
► No estem obligats a obeir ordres
► Que ens ho demanen amb educació i respecte és el mínim exigible. No és un plus, i no ens obliga a obeir.
► Puc renunciar a comunicar‐me amb algunes persones
AUTODIÀLEG
► Ja sé què vol ell/a...i jo, què vull?
► Puc fer un esforç per fer‐me entendre
► Puc demanar que m’atenga una altra persona més capacitada
► Pot ser una ocasió per a practicar altres idiomes
► Puc renunciar a la comunicació
6. Demana canvi de llengua
23/09/2011
15
Si han usat l’imperatiu:► Em sap greu, però no tinc costum d’obeir ordres. Seria tan
amable de demanar‐ho amb educació?Si ens ho han demanat amb educació:► Estic més còmode en català, gràcies ► Seria tan amable de passar‐me amb algú que parle idiomes?.
GràciesI també:► Podem parlar‐li en castellà► Podem refusar la comunicació
RECURSOS DE COMUNICACIÓ
EXERCICI: PER PARELLES + 1 OBSERVADOR
1 i 2 discuteixen sobre actituds lingüístiques durant 3 minutsAgent-1: manté l’actitud lingüística descrita a
l’exercici-1
Agent-2: manté la seua pròpia actitud lingüística
Observador: mira sense intervenir en cap moment.
Obtenir el contrari del que volem
El joc dels equilibris
Seduir: sí però com?
Anar al darrere; insistir; fer pena?
Per a què serveix discutir? Les discussions i l’efecte trinxera
Component paradoxal de la demanda de canvi
Sigueu espontanis: feu preguntes!
Hauries d’estimar‐me
“La solució és el problema”: algunes maneres de canviar de solució
UN ACUDIT ESTRATÈGIC
"Hey Tommy! Come here!" yelled the barber. Tommy came bouncing over "Hi Mr. Williams!" The barber pulled out a rusty dime and a shiny quarter and told Tommy he could keep the one of his choice. Tommy looked long and hard at the dime and quarter and then quickly snapped the dime from the barber's hand. The barber looked at the businessman and said, "See, I told you."
After his haircut, the businessman caught up with Tommy and asked him why he chose the dime.
Tommy looked at him in the eye and said, "If I take the quarter, the game is over."
El marc més adequat
per a referir-nos als
idiomes és el de la
capacitat.
No “elecció de
llengua” o d’ideologia.
“Hi ha algú, en aquesta empresa, que estigui capacitat per atendre’m?”
“Podrieu passar-me amb alguna persona que sàpiga idiomes?”
“Esteu capacitat per atendre’m en català o necessiteu que parlem en algun altre idioma?”
1er principi: Reemmarcar
23/09/2011
16
El principi s’entén perfectament quan l’apliquem a una discussió entre dues persones.
Accés a formació en funció de resultat acadèmic, esforç o mèrit.
2on principi: menys del mateix, en l loc de més del mateix
Dret assertiu: “no donar explicacions de la nostra conducta”.
Com justificacions, més qüestionable.
Raons completament subjectives són inatacables
3er principi: evitar les explicacions
• “Perquè vull”• “Estic més còmoda”• “M’agrada més aix픕 ....
Negar l’existència de conflictivitat lingüística desesperança apresaReconèixer i fer pública
l’existència d’un problema és un pas imprescindible per a estar en condicions de resoldre’l
4rt principi: anunciar en lloc d’ocultar
“A mi em resulta molt més còmode
expressar‐me en català. Et causa algun
problema això?
Em sembla que estàs una mica incòmode:
puc fer‐hi res, per ajudar‐te?
ESTRATÈGIES IMPORTADES
Aplicacions pràctiques:
Demanar interrupcions
Estimular el desacord
Demanar que ens insulten o
desqualifiquen
PRESCRIPCIÓ DEL SÍMPTOMA
23/09/2011
17
Si vols que vinga cap a tu...l’hauràs d’espentar
UTILITZAR LES RESISTÈNCIES
Seguir en català...com si res
Tornar al català de seguida
...
FINGIR IGNORÀNCIA O INDIFERÈNCIA
Evitar enfrontamentsNeutralitzar crítiques i atacsAugmentar l’eficàcia de la comunicació
1. Indiquem amb el cos que estem escoltant, i mostrem interès per allò que diu.2. Somriguem i fem expressions d'assentiment (no cal estar‐hi d'acord)3. Contacte visual no dominant o intimidatori4. Escoltem sense interrompre. 5. Fem preguntes i demanem aclariments.
“Un moment, per favor. Vejam si ho he entès bé: el que tu sents és que t’estic ofenent a propòsit per parlar-te en català?”
Disculpa’m, no estic segur d’haver-te entès correctament. Tu vols dir que....?
Repetir la frase de l’altre, per tal de comprovar que l’hem entesa correctament.
EXERCICI: PER PARELLES + 1 OBSERVADOR
1 i 2 discuteixen sobre actituds lingüístiques durant 3 minutsAgent-1: manté l’actitud lingüística descrita a