solucions BI T O C - grec.net · amb centenars de plantes d’espècies diferents. A la dreta hi havia uns forats a terra que denunciaven la desaparició de les palmeres i d’uns

167

solucionsB I T O C 1

El venedor de pluges

PÀGINA Elements del text

– Personatges:El sastre, que guanya poc i no pot pagar els deutes; peraixò decideix fer-se el mort.El poble, que veia que el sastre no li tornava els diners.

– Quan passa la història:Fa molts anys.

– Lloc on passa la història i com és:Un poblet petit de la Ribera.

1 El lloc 2 El temps 3 Els personatges

Resposta model:Hi havia una vegada un sastre amb poca feina que no podiapagar els seus deutes, que vivia en un poblet molt petit de laRibera. I d’això ja en fa molts anys.

PÀGINA El llenguatge del text

Fa molt de temps, en un poblet de la serra de Mariola, hi viviauna noia molt aficionada a fer esport, l’única il·lusió de la qualera ser atleta i participar en uns jocs olímpics.Per desgràcia, en aquell poble no hi havia poliesportiu, peròl’Anna, perquè així es deia la noia, corria cada dia per lamuntanya per mantenir-se sempre en forma.En el poble, tothom l’animava perquè fos bona corredora iguanyés una medalla.Un bon dia…

Pere Tecla, un ciberpolicia de la comissaria virtual deGandiàpolis, feia temps que anava darrere d’un ciberpirataperillosíssim, buscat pels serveis secrets de tot el món.El ciberpirata havia piratejat un cd-rom que contenia una

fórmula ultrasecreta. Si aquell cd-rom queia a les mans queno tocaven, el món podia considerar-se en perill.En efecte, es tractava de la fórmula d’un xiclet de maduixaque, si el mastegaves, ja no tenies mai més ganes de veurela televisió.Com que allò no es podia consentir, el ciberpolicia va ordirun pla per atrapar aquell ciberpirata i ficar-lo a la garjola…

PÀGINA Projecte d’expressió

Quan passa la història?

Una vegada, fa temps.

Quin és el lloc on passa la història, com és i què hi passa?

En un poble. En un lloc sec, amb un rierol amb poca aigua idiuen que a sobre d’un llac subterrani. Cada vegada hi haviamenys aigua, fins que la poca que n’hi havia es va assecar.

Quins són els personatges, què fan o què diuen?

Els veïns, que en una reunió a l’ajuntament, comencen adonar idees: trobar el llac subterrani, no dutxar-se tant, regarnomés els horts…

A partir d’aquí, els altres detalls són de resposta oberta.

PÀGINA

Resposta oberta i respostes procedimentals.

PÀGINA

Respostes obertes i resposta procedimental.

PÀGINA Text per jugar

Vegeu la solució en el mateix llibre d’activitats.

PÀGINA Gramàtica

sabó – paraiguafinestra – bossallit – diari

Resposta oberta. Es pot obrir un petit diàleg conjunt sobre laimportància de poder comunicar-se i les implicacions que téaixò en la nostra societat multicultural.

Resposta oberta.

PÀGINA Ortografia

rierol (sol) cortina (llit)aixeta (mel) època (mel)gota (dos) tardor (dos)planta (nas) adroguer (bé)autobús (cuc) ajuntament (bé)venedor (dos) poble (sol)contracte (nas) diluvi (cuc)

Roser, llumins, vostès i postal.Pluja, paper, venda, bledes i home.Signar.

Donat: sona u.Dóna: sona o tancada.

Venedor: sona vocal neutra. Ven: sona o oberta.

Casa: sona a.Casalot: sona vocal neutra.

Més: sona e tancada.Mestre: sona vocal neutra.

PÀGINA Vocabulari

Plovisqueig: pluja fina i menuda.Aiguat: pluja forta i persistent que produeix inundacions.Gotellada: pluja curta, però de gotes grosses.Ruixat: pluja forta, però de curta durada.

El ruixat d’ahir no ens va deixar sortir a jugar a l’hora del pati.

Perquè pluja és en general i ruixat és un tipus determinat depluja amb unes característiques concretes.

Les paraules com ara pluja i ruixat tenen un significat

semblant, però ruixat aporta més informació, ja que, a mésd’indicar que es tracta de pluja, especifica que és forta ibreu. Quan parlem o escrivim hem d’utilitzar les paraules queaporten el màxim de significat.

2

1

31

3

2

1

21

2

1

11

01

876

9

543

8

2

7

2

1

6

2

1

5

1

cau aiguasí / no

gotesgrosses / petites

intensitatforta / feble

duradallarga / curta

pluja sí –– –– ––

aiguat sí –– forta llarga

plovisqueig sí petites feble ––

ruixat sí –– forta curta

gotellada sí grosses forta curta



Les afirmacions correctes són:B, D, E, H, I, K.

El missatge misteriós


Situació: damunt d’un cim pelat.Tenia: dues torres altes, una porta gran i quatre finestresenreixades.Per arribar-hi calia: passar per un pont molt alt i sensebaranes.Era un castell: misteriós, que feia por…

Resposta oberta. Cal que la descripció contingui els diferentselements que han anat sortint a l’activitat anterior o aquellsque es puguin deduir a partir del text de la pàgina 26.


Quim Bufanúvols va entrar per fi a la cambra del faraó. A la

dreta va veure una torxa encesa que il·luminava l’estança i,una mica més enllà, una taula de pedra amb vasos i joies al

damunt. La paret del fons estava pintada amb tot dejeroglífics, i enmig de la cambra hi havia el sarcòfag amb lamòmia del faraó Amenhotep. Llavors Quim Bufanúvols vamirar a l’esquerra i va sentir una esgarrifança: al cantó

mateix, per un forat arran de terra, treia el cap una serpenorme, d’aquelles que s’empassen un arqueòleg com si fosuna mandonguilla.

Visc en una casa a la vora del riu. La porta és groga i lafaçana blava i vermella. Té un jardí sense arbres, però ambmoltes plantes i flors. Al fons de l’entrada hi ha una escala de

cargol per on pujo a la meva habitació, petita com el niu

d’un ocell.


En el dibuix hi ha un carretó carregat d’eines enmig del camí iuna glorieta, que no apareixen a la descripció.

Resposta model:El jardí estava situat davant de la casa i estava cuidadíssim,amb centenars de plantes d’espècies diferents. A la dreta hi havia uns forats a terra que denunciaven ladesaparició de les palmeres i d’uns altres arbres.A l’esquerra hi havia centenars de plantes d’espèciesdiferents. Les margarides…Al mig hi havia un camí amb un carretó ple d’eines d’arreglarel jardí.Al fons hi havia una glorieta petita.A l’entrada del jardí hi havia una reixa.

PÀGINA

Respostes obertes.Cal, però, que a l’activitat 4 s’hagi seguit adequadamentl’esquema de la pàgina anterior, tal com es demana al’enunciat.

PÀGINA

Respostes obertes.A l’activitat 8 el text ha de ser ordenat i hi ha d’havercoherència total entre el text i el dibuix.

PÀGINA Jocs de llengua

Paraula que amaga el missatge misteriós: arbre.El company d’Obèlix: Astèrix.Flor amb les fulles blanques i un botó de color groc:margarida. Sobirana egípcia: Cleopatra.Pintor català: Miró.

Resposta oberta.

PÀGINA Gramàtica

Resposta model:La mestra estava tota emocionada.Aquell castell era molt i molt misteriós.Aquell arbre era d’un verd intensíssim, al bell mig del jardí.Els rosers creixien magnífics pels quatre costats.

El fadot Esborratí havia fet desaparèixer les paraules d’unexercici.La Maria Dolors va desenrotllar el paper fosforescent.Aquestes paraules havien desaparegut de la classe.

Resposta model:Els nens i les nenes es preparen per a la caminada.Nosaltres agafarem el tren de dos quarts de nou del matí.

Demà jo em llegiré el missatge secret.La mestra i els alumnes comenten els resultats de

l’avaluació.El capità del vaixell llegeix el missatge.La Maria Dolors està estudiant a la seva habitació.

PÀGINA Ortografia

Pedrada - pedra.Barbut - barba.Peuet - peu.Cadeneta - cadena.Paperot - paper.Retolador - retolador.

Era un bosc estrany: hi faltaven les palmeres i altres arbres.Hi havia moltes plantes diferents: les margarides convivienamb els lliris.La mestra llegia i rellegia aquelles paraules misterioses.Si t´hi fixes bé veuràs que les lletres no brillen de la mateixamanera.Les coses que representaven aquelles paraules haviendesaparegut.

3

2

1

22

3

2

1

12

2

1

02

876

91

543

81

2

1

71

2

1

61

2

1

51

2

41

168

M E S C O L AAP L M E R AL L E T R AGRAM A R I D A

I S S A T G ER O U R ELL I B R EA R B R E


PÀGINA Vocabulari

Totes pertanyen al camp lèxic de plantes i flors.

Arbres: palmera, roure i alzina.Mobles: cadira, llit i taula.Peixos: sardina, rap i lluç.Vents: tramuntana, garbí i mestral.Ocells: canari, oreneta i gavina.

Els camps lèxics són conjunts de paraules que tenen relacióamb una mateixa àrea. Per exemple, en el camp lèxic delspeixos podem trobar lluç, sardina, nero, tonyina.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:A, D, E, H, I, L.

L’enigma de la Cova Negra


Què ha passat? Un flautista s’ha emportat els nens i lesnenes.Quan? Ahir a mig matí.On? A Hamelín, Alemanya.A qui? A tots els infants de la localitat.Com? Atraient-los amb el so de la seva flauta.Per què? Perquè l’alcalde no li pagava el que li devia.Detalls complementaris: -La feina del flautista era treure les rates a canvi de mil lliures.-L’alcalde només va pagar deu lliures.-Els pares i mares van intentar aturar-los, però la muntanyaon s’havien ficat se’ls va tancar.-El cap de l’oposició vol la dimissió de l’alcalde.

Resposta model:Desapareixen els nens i les nenes d’Hamelín.Veïns i veïnes enfrontats a l’alcalde d’Hamelín.


Quim: davanter, futbolista i jugador.Rosa: reportera, redactora i periodista.

Quim Penalti és un gran futbolista, un jugador amb un tocde pilota extraordinari. Molts clubs volen contractar-lo, peròell diu que la seva il·lusió és jugar de davanter al Club deFutbol Palautordera. Com s’explica això?

Rosa Notícies s’ha convertit en la millor reportera del diari ElPunt. Aquesta jove periodista sempre està viatjant arreu delmón a la recerca de la notícia. A més a més, el seu estil coma redactora és magnífic, per això els seus reportatgesresulten tan interessants.


Resposta oberta.

Resposta oberta, a partir dels nous elements introduïtsrespecte a les notícies dels dies anteriors. Cal que hi hagi unacoherència i una certa lògica de continuïtat a través dels dies.

PÀGINA

Resposta oberta. Cal que l’entrada contingui els principalselements de forma resumida i que al cos de la notícia esdesenvolupin i s’hi afegeixin dades complementàries.

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.

La notícia ha de respectar les diferents parts que s’han anattreballant durant la unitat:Titular, lloc des d’on s’envia, periodista, entrada, cos de lanotícia, foto (dibuix, en aquest cas), peu de foto i nom delfotògraf.


Vegeu la solució en el mateix llibre d’activitats.

PÀGINA Gramàtica

Es poden eliminar els subjectes La Tina que hi ha a les línies3, 5, 8, 9 i 11.

Resposta model:Els excursionistes surten d’excursió cada dijous i fan unesexcursions molt llargues, perquè els agraden més llarguesque curtes. Van a visitar coves amagades, que són moltinteressants, i les visiten amb llanternes.

PÀGINA Ortografia

Jo vull ser periodista. Sempre llegeixo el diari i retallo elsarticles que més m’agraden. Tinc els calaixos plens detrossos de diari. En tinc a cabassos! Ara fa dies quecol·lecciono els articles que parlen sobre l’enigma de la CovaNegra. Mira que n’hi ha de fets misteriosos!I si no puc ser periodista, vull ser fotògraf, i anar a fer fotosper als diaris i les revistes.

mocador, bufanda, ulleres, forquilla, cullera, motxilla.

PÀGINA Vocabulari

xàfec: aiguat estudiant: alumnesortida: visita caverna: covamur: paret telefonada: trucada

1

33

3

2

1

23

2

1

13

03

8

7

92

654

3

82

2

1

72

3

2

1

62

2

1

52

3

42

3

2

1

32

169

A

C

A

R

X

F

E

R

A

E

B

A

M

R

E

G

N

R

A

T

I

Q

E

L

N

A

A

A

I

M

I

D

U

R

L

S

N

R

M

O

A

V

E

E

E

I

U

D

E

P

M

D

C

L

S

N

M

P

R

M

L

E

A

V

T

T

O

I

E

A

I

S

U

E

I

N

A

A

P

S

P

X

U

A

L

B

E

R

C

Q

U

E

R

S

U

E

R

M

U

I

A

C

R

A

R

A

P

R

N

E

R

A

A

N

U

OO

O

U

O

O


Cal encerclar: arrencar / enfonsar / ofegar.

Avui me n’aniré a dormir a les nou.He acabat l’exercici de seguida.El Sergi ha marxat.A l’àvia sempre li agrada anar molt arreglada.

Una paraula és sinònima d’una altra quan en una frase té elmateix significat que l’altra i podríem intercanviar-les. Devegades podem trobar que per substituir paraules femservir no un sinònim sinó una expressió sinònima. Perexemple, aiguat és sinònim de pluja forta i tocar el dos ésuna expressió sinònima de marxar.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:A, D, E, G, I i K.

La història d’Omar


Conclusió: és molt graciós i pràctic per als mals estudiants.

Resposta model:El robot professor X-2000 és absolutament normal, amb cara icos com les persones, i camina i parla com un professor deveritat. Fins i tot duu un vestit a la moda, tot i que no li fafalta, perquè no té mai fred ni calor. Si el seu fill o la seva filla tenen problemes amb els estudis,suspenen contínuament o hi ha perill que s’acabintraumatitzant, el que ha de fer és comprar-los aquest robot.Estudiarà les lliçons, farà els seus deures i s’examinarà enlloc d’ells… oi que fa gràcia?


aspecte general: llavis: elegant vermells com la sangalta molsuts

cara: mans:rodona com la lluna delicadescolrada pel sol petites

cabells: cames:arrissats llarguesrossos fortes

ulls: caràcter:foscos com la nit alegreriallers generós

Resposta model:

Toni Gànguil és un jugador alt com un pi i ràpid com unaguineu. Té unes mans com pops per agafar les pilotes i unsbraços com ales per llançar-la des de lluny dins la cistella.Quan arrenca a córrer amb les seves cames de girafa no hi haningú que el pugui seguir.


Resposta oberta.

Si s’ha escollit el príncep:

Si s’ha escollit la princesa:

PÀGINA

Resposta oberta, però cal que hi hagi coherència: hàbits,personalitat i preferència haurien d’estar agrupats.

Resposta oberta.

PÀGINA

Respostes obertes. A la darrera activitat, cal que hihagi coherència entre text i dibuix.


Respostes obertes.

PÀGINA Gramàtica

La dent Les postres La calorEl pendent El sucre El corrent

Paraules femenines Paraules masculinesdent pendentpostres sucrecalor corrent

aventurer-aventurera / metge-metgessa / germà-germananuvi-núvia / alumne-alumna / artista-artista

-Omar era un aventurer, tot i que ni ell mateix ho sabia.-La metgessa li va dir a la meva germana que tenia unrefredat i que anés amb compte amb els corrents d’aire.-Aquesta tarda anirem a la inauguració de l’exposició d’aquellartista tan famós.-Aquella núvia estava molt maca amb aquell vestit llarg.-La Cristina és molt bona alumna, sempre fa els deures moltben fets.

2

1

14

321

04

876

93

54

3

83

2

1

73

2

1

63

2

1

53

4

43

4

3

2

170

Quin aspecte té?Com són el seus

trets físics?Com vesteix? Quines habilitats té?

de personaabsolutament

normal

cara i cos comles persones,

amb uncaminarnormal

a la moda

estudia, fa elsdeures i

contesta elsexàmens

Aspecte general Com és? (trets físics) Com va vestit o vestida?

gran i fortamb samarreta i pantalons

blancs amb ratlla vermella

Com és? (personalitat) Què fa habitualment? Què li agrada (o no)?

feliç, arriscat, aventurer trena cordes i canyes

Aspecte general Com és? (trets físics) Com va vestit o vestida?

alta i primaamb vestit llarg i un

mocador al braç

Com és? (personalitat) Què fa habitualment? Què li agrada (o no)?

esquerpa i solitària

no li agraden els balls, ni

els torneigs ni els

mercaders


home – donacavall – eguaamo – mestressagendre – noraoncle – tia

PÀGINA Ortografia

Resposta model:(2 síl·labes) Aquell amic menja figues sense pinyol.(3 síl·labes) Cinquanta advocats preparen aquelles trobadesestiuenques.

rei – na diftong: eifa – mí – li – a hiat: iaxiu – let diftong: iucar – ru – at – ge hiat: uaciu – tat diftong: iuai – güe – ra diftongs: ai + üee – gua diftong: uaboi - ra diftong: oifrui – ta diftong: ui

1. dijous2. camió3. taula4. boira

PÀGINA Vocabulari

Petit com una formiga.Blanc com la neu.Gris com una ombra.

Resposta oberta.

Resposta model:Una cua llarga i lluent com una garlanda de revetlla.Una mà blanca i suau com un osset de peluix.Una illa amagada com un tresor.

Per explicar com és o què fa una cosa, una persona o unanimal podem fer servir adjectius, altres expressions ocomparacions.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:B, D, F, G, I, L.

La fam al món


Respostes model:Quins són els recursos necessaris per poder viure?Com es podria repartir millor la riquesa?Què hi podem fer nosaltres des del nostre lloc?

Resposta oberta.

Resposta oberta. Cal que la presentació inclogui els diferentselements perquè sigui completa.


Malgrat que als països rics els sobren els recursos, ajudenmolt poc els països desenvolupats.Mentre que en la nostra societat molts joves ja no volenestudiar, en dels països subdesenvolupats els joves nosempre poden anar a l’escola.Els joves del Tercer Món no troben feina als seus països, de

manera que emigren als països rics per treballar.

Tòxiques: nocives, que fan mal al cos.Microorganismes: microbis, éssers vius molt petits.

Els residus que s’aboquen als rius poden convertir les sevesaigües en una barreja líquida plena de substàncies tòxiques,nocives per al cos humà, i de microorganismes o bacterisinfecciosos, que la transformen en una metzina perillosa pera la salut de qui la faci servir.


Resposta procedimental.

PÀGINA

Qui va descobrir l’energia nuclear?Text B: Marie Curie i Enrico Fermi.Per a què es va fer servir inicialment?Text A: per a la fabricació d’armament.Quines aplicacions pacífiques té a hores d’ara?Text A: mèdica (tractaments contra algunes malalties) id’obtenció d’energia (centrals nuclears).Quins problemes greus comporta el seu ús?Text C: la contaminació (i els seus efectes sobre la salut) il’eliminació de residus.Quines alternatives solen proposar-se a l’ús de l’energianuclear?Text C: l’energia solar, l’eòlica o la hidroelèctrica.

PÀGINA

Respostes obertes.

Resposta model:L’energia nuclear es deu en els seus orígens a la investigacióportada a terme per Marie Curie i Enrico Fermi. Si bé el seuprimer ús important va ser de caire militar amb les bombesnuclears de la Segona Guerra Mundial, posteriorment es vanaplicar els coneixements adquirits a la investigació mèdica,creant tractaments contra algunes malalties, i també al’obtenció d’energia a través de les centrals nuclears.Avui en dia, però, la contaminació que provoca i els seusefectes nocius sobre les persones, han fet plantejar a lahumanitat la possibilitat d’obtenir energia més neta, siguisolar, eòlica o hidroelèctrica.


Vegeu la resposta en el mateix llibre d’informació.

05

5

43

94

2

84

1

74

2

1

64

2

1

54

5

1

44

3

2

1

34

3

2

1

24

3

171


PÀGINA Gramàtica

Al nostre planeta hi ha molta gent que passa gana.La primera causa d’aquesta situació és la distribuciódesigual dels aliments.En aquells països hi ha més població que aliments.Vuit-cents cinquanta milions de persones passen gana.La meva germana ha anat a una conferència sobre la fam almón.

Nota: els que estan entre parèntesi formen part d’unacontracció.Podeu fer notar que hi ha altres tipus de determinants, commolta, que és un quantitatiu.

Aquest llibre explica les aventures d’un gos perdut.(les amb aventures)El que més agrada de menjar a la meva mare són les

postres; en canvi, el menjar preferit del meu pare són els

calamars.(meva amb mare / les amb postres / meu amb pare / els ambcalamars)Cada divendres vaig a dinar a casa els meus avis.(cada amb divendres / meus amb avis)Aquesta vegada sí que l’hem feta bona: som dos i noméstenim una entrada.(aquesta amb vegada / dos amb persones –el·líptic– / unaamb entrada)

PÀGINA Ortografia

propòsitexistènciadirégravíssimsolucióindústriahumanitàries

Demà al matí vindrà l’àvia aveure el meu germà, queestà malalt.A l’última pel·lícula que vaigveure hi havia un ximpanzé

que s’havia escapat de la gàbia.A la Mercè, li ho pots explicar:ella no ho xerrarà a ningú.Però per què no agafes el teutovalló en lloc d’agafar el meu?

PÀGINA Vocubulari

exemple: nét/netmà/masón/sonés/esós/ossí/sidona/dónames/més

El significat és diferent si porten accent o no en porten.L’accent serveix per distingir cadascun dels significats.

Si el veus, digues-li que sí.Es cansa aviat, però és molt treballadora.El mes que ve tindré un any més.Son pare i sa germana són negres; ell és mulat.

Hi ha paraules que tenen significats diferents però s’escriuenamb les mateixes lletres, com són-son, més-mes, dóna-

dona. Per diferenciar-les n’accentuem una de les dues.D’aquest accent, en diem accent diacrític.(Es poden posar exemples diferents als proposats en aquestaresposta).

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:A, D, F, G, J i K.

La Clara Polit i la bruixa Nicotina


Resposta model:Quan es va fer de nit, entre els dos van preparar el sopar.Asseguts allà enmig del bosc, van anar menjant fins que, desobte, el pare va començar a sentir un dolor molt fortd’estómac. En veure que la cosa anava a més i que l’estat delpare empitjorava, en Felip es va espantar sense saber ben béquè fer; i és que com que estaven allà sols, se’n sentia elresponsable.Es va posar a cridar ben fort però ningú no el sentia; al final,per fer-se veure, van encendre un foc amb els branquillonsque el Llamp l’havia ajudat a collir, tot i que per aconseguir-hovan haver de vèncer el vent que bufava.


Resposta model:L’endemà al matí, en Salvador va anar a la muntanya, vaesmorzar i es va estirar a descansar. Al cap d’un moment vaarribar la princesa, li va ensenyar una vareta i li va explicar quela vareta era màgica. Ella va donar una ordre i, com per artd’encantament, es van arrancar tots els pins, es va aplanar laserra, es va plantar la vinya, es va collir el raïm, que es vatransportar als trulls i es va fer el vi. Acabada la feina, ella vatornar a palau. Ell no s’acabava de creure el que havia vist.

Resposta oberta.

1

65

1

55

6

45

3

2

1

35

3

2

1

25

2

1

15

172

demostratius possessius numerals articles

aquestaaquella

nostremeva

primeravuit-cents

cinquanta milions

(a) + el(de) + els

launa

Accent obert Accent tancat

Agudes

Planes

Esdrúixoles

allòsisè

semàfordèbil

harmònicallàgrima

ningúanís

típicpréssec

justíciabrúixola



Resposta model:

– Complicació: la bruixa Nicotina torna a atacar la Clara.– Reacció: d’estar-ne tipa. Reacciona ràpidament.– Accions: absorbir-la dins un pot i llençar-la al contenidor de

bruixes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.


La resposta varia en funció del desenvolupament del joc enequip que es proposa.

PÀGINA Gramàtica

La bruixa Nicotina feia cara de pocs amics.La Montse sempre en demana més, no en té mai prou.L’oncle d’Amèrica havia portat molts regals per a tothom.En aquell menjador no hi havia gaire aire net.

Dóna-li algun detall.Necessito un got.Regala-li qualsevol cosa.Vine cada dia.Porta’m cert llibre.

PÀGINA Ortografia

El llibre / La universitat / L’helicòpterL’ungla / La infermera / L’illa

L’escombra, l’eina de treball de la bruixa Carolina, estavaespatllada. A l’hora d’enlairar-se no hi havia manera de fer-laalçar més d’un pam de terra! I, sense l’escombra, la bruixaCarolina no podia volar pel cel, damunt els carrers de laciutat, i evitar les cues i els embussos que hi havia en aquellahora del matí. Per això, voltava per l’habitació, el corredor, el

menjador… buscant desesperadament algun objecte quepogués fer-li servei. Va provar de llançar-se des del balcóamb un pal de fregar, però l’encanteri no va funcionar i labruixa Carolina es va precipitar al buit…

Vindré abans de l’esmorzar.del dinar.

Acompanya’m fins a l’habitació.al menjador.

Hem anat a casa de l’àvia.del meu cosí.

Ho diré a l’Òscar.al Joan.

PÀGINA Vocabulari

fer dissabte: fer neteja generalanys i panys: molt de tempsa les acaballes: a punt d’acabar-sede bat a bat: del totde festa major: molt bo

Resposta model:Abans de Reis sempre fem dissabte, perquè els Reis hotrobin tot ben net.La Maria sempre dorm amb la porta oberta de bat a bat.Si aproves aquest examen farem un dinar de festa major.La xocolata està a les acaballes. En vols?Fa anys i panys que no vaig al cinema. Demà hi aniré.

Una expressió és un grup de paraules que té un significatdeterminat i que és d’ús corrent en la llengua. Per exemple,si diem que a algú li han pujat els fums al cap volem dir quees pensa que és molt important i no que algú té fum dins elcap.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:B, C, E, H, J i K.

La Lilí es baralla ambel seu germà


Reposta oberta. Recordeu que la descripció ha de mantenirun ordre, que pot ser: aspecte físic, vestit, manera de ser iaficions, i sempre anant del més general al més particular.

Resposta oberta.


Resposta oberta.Han d’aparèixer els diferents tipus de bafarades segons elcas, així com també els signes de puntuació necessaris.

Resposta oberta.2

1

66

2

1

56

7

1

46

2

1

36

3

2

1

26

3

2

1

16

06

876

95

543

85

2

75

173

M

I

A

M

L

E

S

O

U

Q

O

P

S

A

I

A

C

R

X

U

U

B

A

S

T

A

N

T

S

A

N

I

T

S

S

E

V

U

R

L

I

O

N

A

G

A

I

R

E

S

B

A

B

C

D

E

F

A

Q

E

A

L

G

U

N

G

M

L

P

V

S

A

B

C

D

E

O

T

O

O

E

F

G

H

I

J

L

R

N

L

L

K

T

O

T

A

T

E

L

M



1a vinyetaexemple

2a vinyetade “Una vegada al parc” a “va cridar la Susanna”.

3a vinyetade “Tot seguit” a “va pensar la Susanna”.

4a vinyetade “Dit i fet”fins al final.

PÀGINA

Resposta oberta.Cada vinyeta ha d’anar d’acord amb la divisió que s’ha fet al’exercici 2 de la pàgina anterior.

Resposta oberta.

PÀGINA

Resposta oberta.



PÀGINA Gramàtica

La Lilí té un germà juganer (amb germà) i una tortuga petita(va amb tortuga).A mi m’agraden les samarretes estampades (va ambsamarretes) i amb màniga curta (va amb màniga).He perdut el llibre de matemàtiques (va amb llibre).

Una cama peluda / Una cama amb molt pèl.Un senyor japonès / Un senyor de Japó.Una noia lleidatana / Una noia de Lleida.Un nen camacurt / Un nen amb les cames curtes.Una peça metàl·lica / Una peça de metall.

Resposta model:La nena rosseta i alta de l’escala del davant juga a pilota.La veïna anglesa del meu avi s’ha trencat la cama esquerra.

Una alumna ha guanyat el concurs.El germà ha trobat un anell.

PÀGINA Ortografia

càstig / acord / solitud / llop / despertllagut / abric / sòlid / verd / ànec

La pel·lícula d’ahir explicava la història d’un nàufrag en unailla deserta.Aquest caramel no m’agrada perquè és molt amarg.Em deixes el disc d’Els Pets?El dau del parxís té forma de quadrat.L’Eloi, el meu germà, és molt menut.El pare del Marçal és mag i ens va fer uns trucs molt divertits.L’altre dia, al camp, vam trobar una serp verda.

PÀGINA Vocabulari

muntar: munt + ar calaix: calaix + Ødesmuntar: des + munt + ar calaixera: calaix + eramuntatge: munt + atge

Per formar paraules derivades d’un mot, afegim alguneslletres a l’arrel. Les podem afegir al davant (des-gel), aldarrere (gel-era) o al davant i al darrere de l’arrel (des-gel-ar).

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:A, D, E, H, I i L.

Poemes per a tothom


Vistes al mar

El cel ben serètorna el cel més blau, blaud’un blau que enamoraal migdia clar. clarDues coses hi ha haque el mirar-les juntesem fan el cor més gran: granla verdor dels pins,la blavor del mar. marJoan Maragall

El meu gos2

1

57

8

1

47

2

1

37

2

1

27

3

2

1

17

07

5

96

4

3

86

2

76

174

arrel davant darrere

normal a-normal normal-itat

full

gel des-gel

full-afull-atge

gel-era

davant i darrere

a-normalitat

des-full-ar

des-gel-ar

Jo tinc un gos

fi net i be llu gós

me nut me nut

es pa vi lat i-as tut

Si-es tic con tent

llan ça lla drucs al vent

si-em veu sor rut

res ta cap baix i mut

M

A

G

1

1 I N

A2

U

F

RES3 P 4

A

G

2

I

C

M

I

3

D

I

S

C U B



Les fulles són panderetes tocades pels dits del vent: que les fulles són mogudes pel

vent i fan un soroll musical.Les fulles són banderetes que tremolen suaument: que les fulles s’agiten com les

banderes al vent de forma suau.

Resposta model:El camí, llarg i estret,zigzagueja com una serp.

El desert és un mar que tédunes en comptesd’ones.

Resposta oberta.


Respostes obertes.Cal que contingui imatges poètiques.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.


S’assemblen en l’estructura, en què els dos parlen d’undesig…

L’original és el primer: hi ha el nom de l’autor, el vocabulariés més poètic…S’ha mantingut l’estructura però s’ha canviat el camp lèxic,que ara és el de la música.

Resposta model:Digues, amic meu, diguesi explica’m bé tot el que et passaara i abans.Digues, amic meu, digues.

PÀGINA Gramàtica

FA MALA MARFa mala mar i el vent furióss’emporta la barca lleugera.Mariner no diu mai enreresinó que entona un cant ben joiós.Oh, mariner de cor valent,navegant dia i nit sota el vent.

(Popular francesa)

Fa mal temps i la pluja furiosas’emporta el vaixell lleuger.Mariner no diu mai enreresinó que entona una cançó ben joiosa.Oh, mariner d’ànima valenta,navegant dia i nit sota el vent.

En Ferran té una veïna nova que té una filla molt xerraire iinsolent.Aquella senyora tan elegant i distingida té a casa seva duesgates negres petites.La meva cosina té dues gates blanques i una gossa grossa itranquil·la.

PÀGINA Ortografia

nusos – església – pinzell – casaalzina – zebra – transatlàntic – pèsols

El meu cosí té quinze anys i el seu germà en té onze.El Titànic era un transatlàntic que es va enfonsar.En aquests casos cal prendre una decisió urgent.Aquesta zona és la dels animals marins, les zebres són allà.En aquell museu hi ha una escultura de bronze.Es va comprar una brusa i uns pantalons roses.

Resposta model:cosíbenzina El meu cosí va posar benzina al seu cotxe.

tresorpaïsos En els països tropicals sol haver-hi tresors

amagats.cervesacasa Vols venir a prendre una cervesa a casa

meva?

PÀGINA Ortografia

Agradable i desagradable són antònims; el prefix des-significa el contrari.Alzina és l’arbre i alzinar és el conjunt; el sufix –ar significa‘conjunt de’.

asimètric, anormal caçador, venedor

benvolgut, bentrobat cirerer, taronger

interurbà, internacional barretina, paperina

Per formar paraules derivades, afegim un prefix (s’afegeix aldavant de l’arrel de la paraula) o un sufix (s’afegeix al darrerede l’arrel de la paraula). Tots els sufixos i els prefixos aportennous significats a la paraula primitiva.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són:A, D, E, H, J i K.

48

3

2

1

38

3

2

1

28

2

1

18

2

1

08

11109

97

876543

87

21

77

3

2

1

67

175

PARAULA PREFIX (davant) ARREL SUFIX (darrere)

supermercat supermercat

fuster fust- -er

paperina paper- -ina

alzinar alzin- -ar

injustícia in- justícia

moneder moned- -er

extraterrestre extra- terr- -estre

desagradable desagradable

besavi besavi


Un bon negoci!


Resposta model:

La caixera, malgrat la cara de tristesa de la Margarida, els vafer retornar tot el que no podien pagar; la Margarida, plorant,va intentar explicar-li l’aparició del geni però l’altra no li va ferni cas.


Resposta model:El venedor de pluges: El poble sense pluges.La Clara Polit i la bruixa Nicotina: La bruixa castigada.

Resposta model:Un nom propi: Charlotte.Una oració: La nena que menjava molt.Una expressió sense verb: Quina gana!

Resposta oberta.Tot i que es poden fer moltes hipòtesis, l’argument real de lanovel·la és el d’un grup d’amics que posa en marxa un circ alseu barri per ajudar un nen malalt que no es pot pagar eltractament.


Suggeriments per a un altre final feliç:– Els pares la feliciten pel seu esperit d’ajuda als companys i

companyes.– Un geni havia fet aprimar de cop la Charlotte de forma

sorprenent i la mare es pensa que tot és mentida.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.



PÀGINA Gramàtica

PÀGINA Ortografia

Al començament de paraula podem escriure una s o una c.Entre vocals escrivim ss, c o ç.Entre vocal i consonant escrivim sempre s.Entre consonant i vocal podem escriure s, c o ç.Al final de paraula podem escriure s o ç.

tros – trossos adreça – adrecesarròs – arrossos nas – nassos

dolç – dolços concurs – concursos

braç – braços esperança – esperances

Al parvulari, ben sovint feia fonedís algunretolador vermell o verd de la taula delcostat. Tenia capses senceres deretoladors, però en volia encara més.Arreplegava passadors, collarets, cintes, itot ho afegia discretament a la mevamuntanya d’andròmines.Però si d’una manera o d’una altraheretava objectes, coses, no em sentia pas més rica per aquest motiu. Encara nosabia de quina manera n’arribaria a ser, derica; però tenia confiança en el futur.

PÀGINA Vocabulari

escuradents: escura + dents / Hem fet un treball de plàsticaamb escuradents.caçapapallones: caçar + papallones / La papallona s’ha pogutescapar per un forat a la xarxa del caçapapallones.gratacels: gratar + cels / Aquell gratacels té trenta pisosd’altura.

1

39

4

3

2

1

29

2

1

19

1

09

876

98

543

88

2

1

78

3

2

1

68

1

58

9

176

Com acaba la compra del’hiper?

En quina situació queden laMargarida i els germans?

Què ens ensenya el que els ha passat?

La caixera, que no ha parlatamb el geni, els diu que no

està per romanços i quehan de deixar el que no

puguin pagar.

Es posen a plorar i liexpliquen les paraules del

geni. Li demanen un vot deconfiança.

Que no tots els somnis espoden fer realitat.

Com acabaràs el negoci deCharlotte?

La Charlotte s’adona queels seus companys han

d’aprendre a menjar de toti ells ho entenenperfectament.

La Charlotte es fa amigadel geni i li fa un regal molt

gros.

En quina situació quedaràla protagonista?

Com una nena generosa isempre disposada a ajudar.

Satisfeta, però a partird’ara haurà d’anar més

amb compte.

Què pensarà de tot el queha passat?

Que ha aconseguit ser unabona empresària.

Que un ha de saberpreveure les

conseqüències del que fa.

1a conjugació (-ar) 2a conjugació (-er o -re) 3a conjugació (-ir)

acabar veure tenir

felicitar dir

pagar

menjar

venir

Forma verbal

Persona(1a, 2a o 3a)

Nombre(singular o

plural)

Temps(passat, present

o futur)Infinitiu Conjugació

(1a, 2a o 3a)

vindrem 1a plural present venir 3a

vaig decidir 1a singular passat decidir 3a

tasten 3a plural present tastar 1a

corres 2a singular present córrer 2a

plegaven 3a plural passat plegar 1a

perdràs 2a singular futur perdre 2a

cantaré 1a singular futur cantar 1a

perdíeu 2a plural passat perdre 3a

jo comen oÇ m’esfor oÇ

tu comen esC t’esfor esC

ella comen aÇ s’esfor aÇ

endre oÇ

endre esC

endre aÇ


Resposta model:Esborrataques: líquid que fa desaparèixer les taques delsvestits en un moment.Ompleampolles: aparell que omple automàticament de mésrefresc les ampolles que ja ens hem begut.Bufaboires: artilugi que millora la visibilitat fent desaparèixerla boira quan anem d’excursió.

Les paraules formades per dos mots diferents són paraulescompostes.La composició és un recurs enginyós que té la llengua pergenerar paraules noves.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:A, D, E, G, J i K.

Els robots


L’article tracta de la importància de les donacions de sang idel procés de tractament d’aquesta, tant des del punt devista estrictament mèdic com a nivell de solidaritat.


50 kg: cinquanta quilograms, mesura de pes.

robot androide: màquina programada per executar

tasques i que té aparença humana.

intel·ligència artificial: branca de la informàtica que tracta

del coneixement per ordinador, és a dir creada per

l’home amb els avenços tecnològics.

ginys: aparells o màquines.

màquina automàtica: aparell que es posa en funcionament

per si mateix o per execució d’un programa determinat.

L’eclipsi de Sol es produeix quan laLluna, a causa del seu moviment, s’interposa entre el Sol i la Terra de manera queaquests queden alineats i la Llunaprojecta la seva ombra sobre unazona de la Terra. Per aquest motiu, l’eclipsi solar noes veu igual a tot arreu: segons comsigui l’ombra projectada sobre la Terra,es podrà veure tot el Sol amagat(eclipsi total), o només una part (eclipsi parcial).


Del paràgraf Sovint tenen trets humans, cal subratllar: noés estrany que moltes vegades la seva aparença ens recordialguna part de l’anatomia de les persones.Del paràgraf Tenen elements d’altres màquines, calsubratllar: De vegades els robots tenen elements d’altresmàquines que els faciliten l’execució de les feines.Del paràgraf Necessiten una programació, cal subratllar:Totes les feines que fan els robots han estat programades.Del paràgraf Fan feines especials, cal subratllar: Els robotses fan servir sobretot en la indústria, en feines querequereixen molta precisió, o que són pesades o perilloses.Del paràgraf Darrera generació de robots: els exosquelets,cal subratllar: Aquests robots són estructures metàl·liques enforma de cuirassa que imiten la forma del cos humà o algunade les seves parts.

PÀGINA

Resposta model:Títol: Els robots, unes màquines força especialsEls robots són màquines capaces de fer feines reservades alshumans, i no és estrany que moltes vegades la sevaaparença ens recordi alguna part de l’anatomia de lespersones. De vegades, tenen elements d’altres màquinesque els faciliten l’execució de les feines. Totes les tasquesque fan han estat programades. Els robots es fan servirsobretot en la indústria, en feines que requereixen moltaprecisió, o que són pesades o perilloses.Actualment s’està treballant en un nou tipus de robot, elsexosquelets: estructures metàl·liques en forma de cuirassaque imiten la forma del cos humà o alguna de les seves parts.

Resposta oberta.

PÀGINA

Resposta model:Pot servir com a resposta model la corresponent a l’activitat 2de la pàg. 98.

Resposta oberta.


Resposta model:Subtellac: llac situat sota la superfície terrestre.Parapeus: màquina per frenar els peus al final d’una cursa.Pintornavís: estri que dibuixa coses boniques mentre estreuen els cargols d’un moble.

Resposta oberta.

Resposta oberta.3

2

1

001

5

4

99

3

2

89

1

79

3

2

1

69

2

1

59

1

49

3

2

10

177

La idea principalL’explicació de la idea

principalL’expressió que introdueix

l’explicació

Els robots s’han deprogramar.

Cal introduir prèviament lainformació i les ordres, aixícom també disposar d’un

ordinador per si calintroduir-ne més sobre la

marxa.

Totes les feines que fanels robots han estat

programades.

En les transfusions,normalment no estransfonen tots els ele-ments de la sang, sinónomés els que són ne-cessaris. AIXÍ, als ma-lalts anèmics nomésse’ls administren glò-buls vermells.

En els molins d’aiguas’aprofitava la força delcorrent d’un riu permoure la mola; en elsmolins de vent, EN

CANVI, la força la pro-porcionaven unes gransaspes que giraven em-peses pel vent.

Hi ha moltes modali-tats esportives, i aixòpermet que cada per-sona pugui triar la queli interessi més; PER

EXEMPLE, es podenpracticar la gimnàsti-ca, la natació...


PÀGINA Gramàtica

En Guillem no menja mai fora d’hores.Jo menjo més que tots vosaltres junts.Jo corro molt i, en canvi, els meus germans no corren gens.L’Anna no sap per a què serveixen els robots.El compàs serveix per fer rodones.

cantarem: cant -aremcanto: cant -o verb: cantarcantéssiu: cant -éssiufaig:fan: verb: ferfèiem:vinc:vas: verb: anaranem: an -emcaminem: camin -emcaminéssim: camin -éssim verb: caminarcaminaràs: camin -aràs

(els verbs fer i anar són irregulars)

El robot OKB no podia més: va pensar que si no sortia

aviat d’aquell laboratori es tornaria boig. Tenia ganesd’anar a la fàbrica a treballar. Ja s’imaginava construintcotxes a tota velocitat. “Seré el robot més ràpid”, pensava

l’OKB. I, en aquell moment, va sentir una veu humana quedeia: “OKB, ha arribat la teva hora, ja estàs preparat”.L’OKB va ser feliç.

PÀGINA Ortografia

En Jordi fa anys el 25 de gener. Li estic preparant una festasorpresa al jardí del xalet de la seva germana Xènia. Bé, josol no: m’ajuda aquell estranger que el Jordi va conèixer alviatge del Japó. Té un nom molt difícil de dir i per això li diemAleix, que és un nom que s’hi assembla. L’Aleix s’encarregade vigilar que en Jordi no s’adoni de res, i jo planejo els jocsque podem fer a la festa. El que sí ja tinc clar és el final de lafesta: ruixarem en Jordi de dalt a baix amb la mànega deregar la gespa! L’haurem d’eixugar de seguida perquè no esgeli, que ja se sap que el 25 de gener fa molt de fred…

raig – rajar boig – embogir

faig – fageda lleig – enlletgir

esquitx – esquitxar roig – enrogir

despatx – despatxar mareig – marejar

PÀGINA Vocabulari

a l’hora: puntualmentalhora: a la vegadaen lloc: en comptesenlloc: en cap bandagairebé: quasigaire bé: molt bé

A l’hora de l’esmorzar, en Joan va arribar alhora que la Maria.En lloc de mirar enlloc, va decidir deixar-ho estar.Gairebé tothom va dir que no havia quedat gaire bé aquellquadre.

Hi ha paraules i expressions que tenen significats diferents

però es pronuncien igual o de manera semblant. Per noconfondre-les, cal recordar com s’escriu cada una i què vol direxactament. Diem que aquestes paraules són homòfones.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:A, D, E, H, J i K.

La caçadora


B Quan es va despertar…C Vaig anar fins al moll…A Una nit me’l vaig trobar…

Resposta model:Quan em vaig adonar que la tripulació havia decidit acceptaraquell polissó sense haver-me consultat, vaig decidir reunir-los a tots al lloc de comandament, on en presència dels meusajudants em seria més fàcil convèncer-los que havíem detornar a port i fer-lo desembarcar…


A la Mireia li agradava molt el mar. Cada any sa mare liprometia que hi anirien durant les vacances, i ella passavanits senceres pensant en el viatge. Era tan feliç, la Mireia, enaquells moments! Però en acostar-se l’estiu, el seu germàFerran sempre es posava malalt i els seus pares decidienportar-los a la muntanya, en un càmping a la vora d’un riu,perquè deien que era més sa. Aquell any, però, seria l’últimd’anar a la muntanya a causa d’aquell fet tan esgarrifós queva passar. Una nit…

A mi m’agrada molt el mar. Cada any ma mare em prometiaque hi aniríem durant les vacances, i jo em passava les nitssenceres pensant en el viatge. Era tan feliç, jo, en aquellsmoments! Però en acostar-se l’estiu, el meu germà Ferransempre es posava malalt i els meus pares decidien portar-nos a la muntanya, en un càmping a la vora d’un riu, perquèdeien que era més sa.Aquell any, però, seria l’últim d’anar a la muntanya a causad’aquell fet tan esgarrifós que va passar. Una nit…

Resposta oberta.2

1

601

2

1

501

401

3

2

1

301

3

2

1

201

3

2

1

101

178

estoig cotxe platja

petjada motxila formatge

11



Resposta model:

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.



PÀGINA Gramàtica

En Marc demana la goma. / En Marc la demana.

En Mateu compra un regal a l’Elena. / En Mateu li compra

un regal.

La Maria vol veure les postals. / La Maria les vol veure.

L’Anna deixa els mitjons a la seva tieta. / L’Anna li deixa els

mitjons.

La mare mira el llibre. / La mare el mira.

El pare llegeix un conte als fills. / El pare els llegeix un

conte.

En Ferran ordena els llibres. / En Ferran els ordena.

El gat ha pres el menjar al gos. / El gat li ha pres el menjar.

PÀGINA Ortografia

En aquella pel·lícula surt un goril·la molt gros.Li feia molta il·lusió col·laborar en la revista del col·legi.Al Lluís li agrada molt la mortadel·la.La meva filla és molt intel·ligent.La caçadora de la Christie és excel·lent.

varicel·la / solució / elaborar/ excel·lentalegre / tranquil·litat / milió / elèctriclibèl·lula / instal·lar / metàl·lic / putxinel·liombrel·la / col·lectiu / síl·laba / paral·lel

Resposta model:El col·lectiu de putxinel·lis que comprava ombrel·les.Tranquil·litat sense varicel·la.La superexcel·lent síl·laba metàl·lica!

Resposta model:Em feia molta il·lusió convidar els pares a veure aquellapel·lícula.El putxinel·li es protegia del sol amb una ombrel·la.

PÀGINA Vocabulari

Paraules que cal encerclar:copes (trofeus)cargols (peces de ferro)serra (eina de fuster)cua (filera de persones)cua (part d’un animal)copes (estris per beure)coll (part del cos)gat (animal)illa (grup de cases)

Hi ha paraules que tenen més d’un significat tot i ques’escriuen igual i sonen igual. Per saber quin significat técadascuna d’aquestes paraules necessitem conèixer el sentitcomplet del text en què es troben.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, G, J i L.

411

3

2

1

311

3

2

1

211

2

1

111

011

6

901

543

801

2

701

179

Títol

Qui és el Robert?Què li sol passar, al Robert?

Què li va donar sa mare eldia de la final?Què van veure els seuscompanys en arribar alpoliesportiu?Quina història es vainventar llavors?Què van fer els companys icompanyes?

Com va acabar tot?

Un jugador de bàsquet.

Que li toca aprofitar les coses de tota lafamília. Unes vambes que eren del pare d’enRobert quan jugava a bàsquet.

Unes vambes molt antiquades.

Que aquelles vambes eren d’un famósjugador de la NBA.

Demanar a en Robert que els deixés lesvambes.

Que en Robert va canviar aquelles vambesper una samarreta que havia aconseguit uncompany de classe signada pel jugador debàsquet de la NBA, Pau Gasol.

Pla

nte

ja-

men

tN

us

Des

enlla

ç

La mare ha fet posar la caçadora a la Christie.CD CI

La Christie ha explicat una història inventada als seus companys i companyes.CD CI

La Suzy dóna la roba a la Christie.CD CI

Harrison Ford ha venut la seva caçadora a una botiga.CD CI

El pare del Joan compra

Molts nens demanen

La Cinta explica

un cotxe nouCD

les joguinesCD

la pel·lículaCD

a la seva filla.CI

als seus companys.CI

a la Clara.CI


L’envejós d’Alcalà


A l’obra de teatre L’envejós d’Alcalà hi ha una presentació idiferents escenes. En la història d’aquesta obra, elplantejament correspon a l’escena primera, el nus a lesescenes segona a cinquena i el desenllaç a les escenessisena i setena.


Resposta model:


Resposta model:

PÀGINA

Resposta oberta.Es pot fer a partir de la resposta model donada a l’activitat 2de la pàgina anterior, que ja conté totes les dades.

Resposta oberta.

PÀGINA

Resposta oberta.


Enigma: paraula o paraules de significat misteriós odesconegut. Cosa difícil d’explicar.

Resolució de l’enigma:Passa primer la cabra.Torna sol.Passa el lleopard.Torna amb la cabra.Passa la col. Torna buit.Passa amb la cabra.

PÀGINA Gramàtica

Resposta model:Aniré a comprar demà al matí d’hora.

En Roger escriu amb la mà esquerra.

T’enviaré la carta la setmana vinent.

La Mercè llegeix a poc a poc.

L’Iñaki va néixer a Gernika.

Hi he anat de vacances. / L’àvia hi camina.Hi anem. / En vinc.

Hi vaig anar: Vaig anar a casa del meu germà gran.Ara en vinc: Ara vinc del parc de la Devesa.

Hi parlen: Parlen a la sala d’estar.

2

1

121

2

1

021

5

911

4

3

811

2

711

1

611

1

511

180

Presentació de la narradora

Dos moriscos geperuts, Al-Maduix i Al-Favet, viuena Alcalà de la Jovada. Al-Maduix, que és moltenvejós, no pot resistir que Al-Favet el guanyi entot i ha jurat procurar-li tot el mal que pugui.

Escena IIAl·là descobreix les intencions d’Al-Maduix i Sançi Bons, i canvia les ordres a les bruixes: han de fermolt de bé a Al-Favet i una mica de mal a Al-Maduix.

Escena IUn dia Al-Maduix demana a Sanç i Bons que facitot el mal que pugui a Al-Favet i que li faci bé aell. L’endeví accepta i encomana la feina a lesbruixes.

Escena V Aquella mateixa nit, les bruixes agafen Al-Maduixi el tenen la nit sencera fent-li tota menad’encanteris.

Escena III Les bruixes troben Al-Favet camí del seu hort i eltenen la nit sencera fent-li tota mena d’encanteris.

Escena VII Al-Maduix s’enfada en adonar-se com s’haquedat, però al final accepta el càstig que harebut per la seva enveja.

Escena VI Quan Al-Maduix arriba a casa, Jasmir, la sevadona, li fa veure que les bruixes li han deixat lescames tortes i un braç més llarg que l’altre.

Escena IVAl-Favet torna a casa i Salima, la seva dona, li faveure que ja no té gepa, fet que despertal’admiració de tot el veïnat. Llavors Al-Maduix lipregunta com ha perdut la gepa i Al-Favet li ho diu.

12

Aleshores, Al-Favet li contestà:—No, no germà, res d’oracions.Veureu: jo anava tan tranquil pelbosc. En això que sento un sorollben estrany, i què veig?

… AL-FAVET (a Al-Maduix): No, no germà, resd’oracions. Veureu: jo anava tranquil pel bosc.En això que sento un soroll ben estrany, i quèveig?

Ansiós, Al-Maduix preguntà:—Què veus?

… AL-MADUIX (dirigint-se ansiós a Al-Favet):Què veus?

Al-Favet continuà:—Doncs ni més ni menys que tresbruixes horribles que canten alvoltant del foc: “Dilluns, dimarts idimecres, tres! Dijous, divendres idissabte, sis!”.

… AL-FAVET (continuant): Doncs ni més nimenys que tres bruixes horribles que canten alvoltant del foc: “Dilluns, dimarts i dimecres,tres! Dijous, divendres i dissabte, sis!”.

Llavors Al-Maduix l’agafà pel braç ili preguntà més ansiós encara:—I tu, què vas fer?

… AL-MADUIX (encara més ansiós, agafant-lopel braç): I tu, què vas fer?

—Jo vaig dir simplement: “Idiumenge, set!” —contestà Al-Favet.

… AL-FAVET: Jo vaig dir simplement: “Idiumenge, set!”

—Això és tot? —preguntà Al-Maduix, una mica decebut.

… AL-MADUIX (amb clars signes d’haver quedatdecebut): Això és tot?

—Això és tot —contestà Al-Favet. … AL-FAVET: Això és tot.

Descripció

de

l’escenari

Jasmir està asseguda sobre un banc al costat de la llar de foc ambun atiador; va abrigada i sembla ben tranquil·la.

Acotació Parlament del personatge

JASMIR Amb cara d’espantada. Qui t’ha fet això?

AL-MADUIX Content i satisfet, però ingenu.Les bruixes. Mira, ara ja notinc gepa.

JASMIRCanvia el to. S’empipa i diudisgustada.

Beneit, t’han deixat les camestortes i un braç més llarg quel’altre.

AL-MADUIX

Es comença a mirar i es vapalpant tots els nous defectesque les bruixes li han deixat.Diu empipat: Brrr!

Miserable Sanç! Sanç i Bons!Sí que estem bons! Mira comm’he quedat per culpa teva. Jot’apanyaré, lladregot!

Escena VI


PÀGINA Ortografia

oració incompletadubteenumeració i llista incompletacitació de paraules

L’altre dia vam pensar que ens agradaria sortir, però nosabíem on anar: al cinema, al teatre, a sopar, a un concert…Finalment, vam decidir-nos per anar al teatre. Ara cal pensarquina obra anem a veure. La mare vol anar a veure larepresentació de L’envejós d’Alcalà però jo… és que… bé…

és igual… però jo volia anar a veure El flautista d’Hamelín! Sili ho dic a la mare segur que em diu: “Ja hi aniràs un altredia.” Però l’avi sempre diu: “No deixis per demà…” Mira quesi després no trobo entrades!

No es pot entendre bé el text perquè si no hi ha els signes depuntuació no podem captar bé el sentit del que se’ns diu.

Resposta oberta.

PÀGINA Vocabulari

basura: escombrariescontainer: contenidormansana: illa de casesrato: estonadesfile: desfiladadisfrassos: disfressespeatons: vianantstropessar: ensopegar

Calentador: escalfadorPeluquer: perruquerBandeja: safataLavadora: rentadoraPetxuga: pit

Una paraula manllevada a un altre idioma que no ésnecessària perquè la nostra llengua ja té una paraula perdefinir aquest terme és un barbarisme. La major part debarbarismes que fem servir són castellanismes, però tambén’hi ha que provenen d’altres llengües.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:A, C, F, H, I i K.

421

3

2

1

321

3

2

1

221

181

183


L’Adelaida s’estima més la mare


Estirat al llit, el guillot no parava de lamentar-se per ser tangolafre, amb el cos ple de morats i sense poder moure’s delllit.Tot va passar feia una setmana, un dia que passant pel costatd’un mas, van veure una figuera i els va venir el desig demenjar figues.

(A partir d’aquí, el text corresponent als paràgrafs següentsqueda igual.)


L’Estel i els fantasmes.Una vegada…Tot havia començat…Un dia…Aquella nit…

1. Abans-d’ahir, la Joana es trobava tan malament que la vanhaver de dur a l’hospital.

2. Els dolors havien començat de bon matí, a l’hora de llevar-se. A la Joana, li feia mal la panxa i tenia una mica de febre,però com que és molt gemegadora, el seu pare i la sevamare no li van fer cas i la van enviar a l’escola.

3. Al migdia no va menjar quasi res, i a mitja tarda la Joanaes trobava tan malament que la tutora va decidiracompanyar-la personalment a casa.

4. En arribar a l’hospital, la metgessa d’urgències li va ferl’exploració i va dir que presentava tots els símptomesd’una apendicitis.

5. L’endemà al matí, després de tota una nit d’anàlisis, li vanextirpar l’apèndix.

6. Avui, ja està molt millor i ben aviat li donaran l’alta.


Cal tenir en compte tant el començament del relat comles dades que proporcionen les il·lustracions a l’hora decompletar la graella.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.


Vegeu la solució en el mateix llibre d’informació.

PÀGINA Gramàtica

Primer dibuix:No hi pot haver comunicació perquè el receptor no rep elmissatge.Segon dibuix:No hi pot haver comunicació perquè el receptor no entén elmissatge, el codi utilitzat.

Primer dibuix:Emissor: la compradora.Missatge: Que em pot dir quant val aquest cotxe?Receptor: el venedor de cotxes.Referent: els automòbils.

Segon dibuix:Emissor: el fill.Missatge: Li presento la meva mare.Receptor: el senyor gran.Referent: els amics del fill.

PÀGINA Gramàtica

Les nenes que viuen al pis de dalt són molt eixerides i unamica trapelles. Sempre porten les butxaques plenes decoses, com si fossin uns mags. I quan menys t’ho esperes…tatatxín!, en treuen les coses més inversemblants que etpuguis imaginar. L’altre dia hi portaven unes llesques de pa,unes corretges, unes llances de joguina, uns discos/discscompactes, unes cadiretes de la casa de nines, etc. Tot unmón en una butxaca!

Abans-d’ahir l’Adelaida venia del metge i es va trobarun company de feina del pare. El pare de l’Adelaidatreballa en un banc. L’home va començar a fer-li a l’Adelaida un interrogatori dels que acostumen a ferels grans als nens.L’Adelaida pensava: “Si no contesto s’ho prendràmalament, si dic el que penso potser també, o siguique la manera més fàcil és contestar qualsevol cosa…”.El company del pare va quedar convençut de lesrespostes, però va ser el pare qui es va ofendre. Noes pot tenir tothom content!

Jo sempro contesto alguna bajanada perquè els grans emdeixin tranquil·la.Els boscos alemanys són molt més humits que els nostres.Què faig avui: compro carn o agafo peix?

PÀGINA Vocabulari

paraules simples repeticions repeticions amb…

atxim! gloc-gloc xip-xappam xim-xim flist-flastbum nyigo-nyigo tic-tactararà bla-bla-bla ding-dong

Expressions corresponents:

esternut: atxim! parlar: bla-bla-blaexplosió: bum rellotge: tic-tactrompeta: tararà pluja menuda: xim-ximdues bufetades: flist-flast líquid sortint d’un lloc: gloc-glocviolí: nyigo-nyigo xipolleig: xip-xapcampanes: ding-dong cop: pam

Respostes model:iiiiii! / nino-nano / zzzzz

Les onomatopeies són paraules que imiten certs sons osorolls: crits d’animals, sons d’instruments musicals, sorolls

de la natura… Es poden formar de maneres diverses: ambuna sola paraula, fent una repetició, etc.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són: B, C, E, H, I, L.

41

3

2

1

31

3

2

1

21

2

1

11

01

5

9

43

8

21

7

2

1

6

2

5

1


Qui té cura dels animalssalvatges?


Què és el CRARC?

És el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya.Quines són les tasques més importants que es realitzen

al Centre?

La rehabilitació de la fauna salvatge per tornar-la al medi,l’educació mediambiental i la investigació.Quins especialistes treballen al Centre?

Veterinaris, biòlegs, tècnics en gestió de fauna, personal demanteniment i monitors d’educació ambiental.D’on procedeixen els animals que són atesos al Centre?

N’hi ha d’autòctons i n’hi ha d’exòtics.Qui aporta els recursos de què disposa el CRARC?

L’Ajuntament de Masquefa i altres institucions públiques.Com s’hi pot col·laborar?

Fent de voluntari o pagant una quota d’associat.

Resposta oberta.


Resposta oberta.

Quan va decidir dedicar-se a la política?Qui li va donar el primer paper quan no la coneixia ningú?Quan va actuar per primera vegada?Com és que tothom li té enveja?Per què mai no se n’ha volgut anar del Barça?Quin és el seu esport preferit?

Quins projectes té per al futur?És cert que ben aviat rodarà la tercera part de La guerra deles galàxies?Què està investigant actualment?Li agradaria protagonitzar una sèrie sobre espiesintergalàctics?


Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.


1. Una bona capa tot ho tapa.2. Sense foc no hi ha cor.3. El feix pel camí creix.4. Qui trenca paga.5. Qui sembra caritat cull amistat.6. Qui fa un cove fa un cistell.

PÀGINA Gramàtica

Subjecte el·líptic:Ja et trucaré demà.Avui anirem d’excursió.M’estimo més el fred que la calor.Impersonals:Fa sol.Trona?Ahir va ploure tot el dia.A l’hivern es fa fosc abans de les sis.Quina calda que fa!

Ahir no vaig poder venir perquè hi havia vaga de transports.Això no és una excusa, hi ha altres maneres de desplaçar-se.Podies venir caminant!Jo no dic que no hi hagi altres maneres de venir, peròprecisament ahir no hi havia res a fer…No en parlem més. Si demà has de tornar hi haurà algunproblema?

Hi havia unes tortugues que tenien una malaltia.Els centres permeten que hi hagi un voluntari durant l’estiu.Creieu que hi haurà feina per a mi?

PÀGINA Ortografia

Perruquer, recepcionista, dentista, escombriaire,fuster, peixatera, pescador i carnisser.

Si el trobes, digues-m’ho; jo ho he regirat tot i no l’he trobat.Compte no el trenquis: si el trenquessis, l’hauries de pagar.Quan surtis, tanca la porta; si no, el vent la tancarà de cop.

• En la no destacada, perquè la vocal està en posició àtona.

posaràs: ell posapujaré: ell pujacompraríem: ell compracobraria: ell cobracurarem: ell cura

mundial, titular i juvenil (són excepcions).

PÀGINA Vocabulari

Es fan servir sigles: COMAM, CRARC, ONU.Es talla el mot: pàg., bici, boli, tele.Es redueix el mot al mínim: etc., av.

Frases:� La meva germana se’n vol anar de viatge als EUA (se’n vol

anar als Estats Units d’Amèrica).� Viu al c. de l’Olivera, núm. 15 (viu al carrer de l’Olivera,

número 15).� L’any que ve començaré l’ESO (l’Educació Secundària

Obligatòria)� Vas anar al cine? (cinema). Xt, que ens veu el profe (el

professor).

Quan en una paraula o un grup de paraules suprimim lletresper escurçar-la fem servir les onomatopeies. Hi ha tresmaneres d’escurçar mots o grups de mots: fent servir sigles,és a dir, la lletra inicial de cada paraula d’un grup; tallant elmot, de manera que quedi més curt però que es puguireconèixer, i reduint el mot al mínim, de manera que elreconeguin les persones que fan servir la llenguaespecialitzada en què s’utilitza.

2

1

32

3

2

1

22

3

2

1

12

1

02

7

91

65

81

4321

71

3

2

1

61

2

1

51

2

184


PÀGINA Per acabar

Les respostes correctes són les següents:B, C, E, H, J i L.

La segona capa


Resposta model:El vampir se’l mirava ambels ulls brillants.

—I ara… ja pots volar!—Volar? —va preguntar l’Anton-—.

I com ho faig?

—No hi ha res més senzill —vaexclamar el vampir mentresaltava sobre l’escriptori iestenia els braços—. Només t’has d’imaginar que elsbraços són ales…

Resposta model:I de sota la capa va treure’n una altra exactament igual que laseva, de la mateixa mida i també de color negre.—Posa-te-la —va dir aixecant una mica la veu.

—Que me la posi? —contestà sorprès per aquella

proposta inesperada.

—Vinga! —insistí amb una cara que deixava entreveure la

il·lusió que li feia.

—Sí, però… —encara dubtava que allò estigués realment

ben fet.

Resposta oberta.


—Anton —va dir la mare l’endemà—,vindrà el teu amic, avui?Els pares volien anar al teatre a la nit i per aixòs’havien arreglat especialment. Anaven moltelegants: la mare portava el vestit lluent, moltescotat, i el pare el vestit de vellut i la corbata de seda.L’Anton, que s’esperava a la porta de casa per dir-losadéu, va tossir una miqueta i va dir:—Ehem, potser sí…, és a dir, això si nose’n va al carnaval…—Què dius? —va fer el pare—. Quianirà de carnaval?La mare es va posar a riure:—L’últim amic de l’Anton. Sembla que celebri el carnaval tot l’any.El pare va fer cara de no entendre res.—I saps de què anirà disfressat?—preguntà la mare, divertida—. De vampir!

Això eren dues serps que anaven peldesert i una es va queixar:—Ai, ai, ai!L’altra li preguntà:—Què et passa?I li respongué la primera:—Res, però… som verinoses?—No ho sé —va contestar l’altra—.Per què m’ho preguntes?L’altre remugà:—Perquè m’he mossegat la llengua.


Llegiu amb atenció.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.



PÀGINA Gramàtica

El terra de la cuina és de rajoles blaves.La terra d’aquesta planta està molt seca.Ha vingut el paleta a arreglar el forat de la paret.Posa més groc a la paleta, et farà falta per pintar el sol.Després de córrer, el pols m’anava molt ràpid.Haig de treure la pols perquè es veu tot molt brut.

Possessius: meu, seves.Demostratius: aquell, aquest.Numerals: setè, cinc.Indefinits: cada, algun.

Missatge secret: L’Anton va volar amb la capa negra.

A. No hi ha gaires camises.B. Hi ha massa camises.C. No hi ha cap camisa.D. Hi ha prou camises per a tota la setmana.

3

2

1

13

03

54

92

32

82

1

72

2

1

62

3

2

1

52

3

22

185

L’

O

A

Q

U

E

L

L

A

C

A

A

L

G

U

N

N

A

S

O

M

A

P

A

M

D

E

L

B

C

A

S

E

A

T

A

L

I

N

E

U

N

È

R

A

N

E

V

T

V

V

A

C

C

G

E

A

Q

U

E

S

T

R

S


PÀGINA Ortografia

Aigua al gener tot l’any va bé.L’octubre fred mata el cuquet.Fred i gel no queden al cel.Vent xerrador, no et faci por.Quan al març trona, l’ametlla és bona.Nit de juliol, pluja no vol.Març, marçot, mata la vella i la jove si pot.

1. olor.2. t’acostes al pot.3. rodaràs al sot.

PÀGINA Vocabulari

Tenen el mateix sentit.Al grup B s’han utilitzat frases fetes que volen dir el mateix.

L’Anna ha marxat molt d’hora.En Marc sempre protesta quan ha de menjar bledes.La Maria ha fet els deures ràpidament.Tinc molta son, me n’aniria a dormir.

De vegades, per substituir paraules no fem servir sinònimssinó que fem servir expressions o frases fetes. Unaexpressió és un grup de paraules que té un significatdeterminat.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, H, I i K.

Una bona collita de poemes


Sol de dilluns. Terra d’amples rajoles.Damunt les cordes, robes a eixugar.Estovalles, llençols i camisolessón les blanques banderes de la llar.

• Perquè era el que rimava.

• Quatre.• Quartet.• Onze.• Al segon i al quart.• Hendecasíl·labs.• Els parells i els senars entre si.• Assonant.


En la fosca nit… metàfora, personificació i inversióLa guerra és tan sols… repetició, inversióSota el paraigua… repetició

Respostes model:El gegant plora com un núvol plujós / Plora el núvol plujós.Les veles són com les ales del vaixell / Les ales fan avançar elvaixell.

Es refereix a un ou.Conté una comparació.


Respostes model:Quins sorolls sents? El de les onades en trencar-se, el vent,les gavines…Què penses? Que és bonic, que la natura és molt maca…Com et sents? Relaxat, tranquil…Què et recorda? Les vacances d’estiu, el poble d’un parent…

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.


PÀGINA GRAMÀTICA

Resposta model:Unes vinyes verdes i arrenglerades.Un foc viu i perillós.Una guerra cruel i violenta.Una boira espessa i desorientadora.Uns camins estrets i perdedors.Un noi simpàtic i juganer.

1

14

1

04

65

83

43

83

2

73

3

2

1

63

2

1

53

4

43

3

2

1

33

3

2

1

23

186

olivera finestra bicicleta ulleres[e] [e] [ε] [e]

pessigolles corda cotxe història[ɔ] [ɔ] [o] [ɔ]

gos bastó pistola bossa[o] [o] [ɔ] [o]

carrer pera cafè mestre[e] [ε] [ε] [ε]

experiment ceba préssec llenya[e] [ε] [e] [e]

SOL DE DI LLUNS TER RA D’AM PLES RA JO LES

DA MUNT LES COR DES RO BES A-EI XU GAR +1

ES TO VA LLES LLEN ÇOLS I CA MI SO LES

SÓN LES BLAN QUES BAN DE RES DE LA LLAR +1

1 P L À T A N

A B

2 C E B A O

R U

O3 D

N S

U

J Í

ATALOCO

L

C

C

X4 N

D

R

I

A


Resposta model:Una samarreta sense mànigues.Una màquina amb botons.Un jugador de futbol.Una llesca de pa amb tomàquet.Un cafè sense sucre.Unes sardines en llauna.

elegant – elegant estrany – estranyaalt – alta interessant – interessantfeliç – feliç gruixut – gruixudaalegre – alegre tendre – tendra

Variables: alt, estrany, gruixut i tendre.Invariables: elegant, feliç, alegre i interessant.

PÀGINA Ortografia

Resposta model:Paraules agudes amb accent: meló, camí, cabàs, pedrís,entén i tindrà.Paraules agudes sense accent: bolquer, tambor, futbol, osset,senyor i calor.Paraules planes amb accent: préssec, rònec, pàmfil, bròquil,estómac i cànem.Paraules planes sense accent: arbre, filera, sempre, coberta,llibre i tecla.Paraules esdrúixoles: síndria, música, pèssima, tràquea, òlibai càtedra.

Prendré un cafè o una infusió. No, gràcies, no menjarépostres.A la prova de ciències ens van preguntar per a què serveixl’estómac.La notícia va córrer com la pólvora.Això és la història d’un cérvol que va néixer en un zoològic deValència.L’òptica on em van fer les ulleres és davant de l’església.T’agrada jugar al dòmino? Doncs després hi jugaré amb tu.

PÀGINA Vocabulari

No, tenen significats diferents.S’escriuen diferent: una porta accent i l’altra no.L’accent.Segons les normes, no, però el porten perquè les puguemdiferenciar (accent diacrític).

ós: animalos: element de l’esqueletdéu: ésser superiordeu: númeronét: fill del fillnet: politsòl: terrasol: astre

Hi ha paraules que s’escriuen amb les mateixes lletres quealtres paraules però tenen un significat ben diferent. Perdistingir unes paraules de les altres les accentuem, tot i quesegons les normes generals d’accentuació no caldria fer-ho.Aquest accent que ens serveix per a distingir es diu accent

diacrític.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, G, J i K.

Les entremaliadures de Till Òlibaspill


Fa signes de sumar.Fa passos estranys.Cridant molt fort.Se’n va corrents i deixa el bisbe i la vella.

A les acotacions.

Resposta oberta.


Respostes obertes.


Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.



PÀGINA Gramàtica

duia, arrel=du-comença, arrel=començ-recollit, arrel=recoll-continua, arrel=continu-divertint, arrel=divert-escolten, arrel=escolt-sentit, arrel=sent-parlar, arrel=parl-sabent, arrel=sab-cridar, arrel=crid-

En Till vol que la vella trenqui la terrissa.

Tant de bo endevini la trampa.

Compra-me’n un.Estigueu quiets d’una vegada.

3

2

1

15

05

111098

94

765

84

4321

74

21

64

2

1

54

5

44

3

2

1

34

2

1

24

2

187


Resposta model:Till, vine, que et vull dir una cosa. (mode imperatiu)Ei, vosaltres, veniu, que us vull dir una cosa. (modeimperatiu)No vull que s’acabin les aventures d’en Till. (mode subjuntiu)No volia que s’acabessin les aventures d’en Till. (modesubjuntiu)Demà en Till guanyarà l’aposta. (mode indicatiu)Ahir en Till hauria guanyat l’aposta. (mode condicional)

PÀGINA Ortografia

Per indicar que s’ha de pronunciar la u: conseqüència, aigües, freqüent i qüestió.Per indicar que no hi ha diftong:oïda, diürn, suïcidi i coïssor.

llengüesaigüesroquesfiguesparaigüesvaques

Han de portar dièresi: raïm, reüll i heroïna.

PÀGINA Vocabulari

Cal marcar:Bola, fer-la petar, pispar, clapar, pirar i emprenyar-se.

Cal assenyalar:fer-la petar, fotimer, a tope, mantes, pirar, boles is’emprenyaria.

Perquè pertanyen al llenguatge col·loquial, i aquest no és elcas.En una xerradeta entre un grup d’amics.

Resposta model:Estic molt content de trobar-me entre vosaltres per parlar

una estona sobre l’estat actual de la literatura al nostre país.En els darrers anys han aparegut en el panorama literari gran

quantitat d’escriptors i escriptores joves, que han enriquitconsiderablement la producció literària, que últimamentpassava per un mal moment. I no vull dir amb això que elsescriptors i escriptores amb més experiència publiquessin

poques obres, ni penso que han de marxar per deixar pasals més joves… Si us digués això us estaria dient unafalsedat i, a més, hi hauria algú que, amb raó, es molestaria.El que us vull dir és…

El vocabulari que es fa servir ha de ser l’adequat a lescircumstàncies en què es troba la persona que parla. A cadasituació li correspon un determinat registre.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, G, I i L.

La flor del lliri blau


Resposta oberta.


Deu dies després: Al cap de deu dies.Al cap d’un seguit llarg de mesos: Molts mesos després.Al cap d’uns anys: Passats alguns anys.

Resposta model:Al cap d’un temps, pocs mesos després…L’endemà, durant un dia…


Resposta oberta.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.


Resposta oberta.

PÀGINA Gramàtica

A (accions acabades):He llegit una rondalla. Haurem menjat coca. Va trobar unavelleta. El fill petit ha anat cap als camins de la serra.B (accions inacabades):Estic llegint una rondalla. Menjarem coca. Troba una velleta.El fill petit anava cap als camins de la serra.

PÀGINA Ortografia

Unes coques de pa. Unes dones velletes. Uns óssos amb elcap pelut. Els sabons i les tovalloles. Els germans del xinès.Unes berrugues al nas.

2

1

26

2

1

16

1

06

54

95

32

85

1

75

2

1

65

1

55

6

45

3

2

1

35

3

2

1

25

4

188

Van arribar mentre ell es dutxava.

Quan va arribar, va veure la flor.

Mentre ell bufava, la canya cantava.

R O Q U E S

P I G U E S

M O N G E S

P U C E S

A I G Ü E S

C A L C E S

F R E N S

V E R S O S

D I S C O S

C O S S O S

F E I X O S

P I S O S


La majoria dels substantius formen el plural afegint una s alsingular, per exemple: moble-mobles.Quan una paraula acaba en –a àtona la canvia per e i forma elplural en es, per exemple: casa-cases. Això obliga a fer altrescanvis ortogràfics, per exemple: ca-ques; ga-gues; ça-ces; ja-ges; gua-gües; qua-qües. En la major part dels casos en què el nom acaba en vocaltònica s’afegeix -ns, per exemple: germà-germans.Molts noms masculins acabats en consonant fan el pluralafegint -os, per exemple: bosc-boscos.

PÀGINA Vocabulari

-et: cavallet i pitet.-eta: careta i maneta.-ol: tenderol i rierol.-í: banderí i flautí.-ina: barretina i paperina.-ola: bestiola i banderola.

Un pitet pot ser: un pit petit / un tovalló per a nens i nenespetits. Una careta pot ser: una cara petita / una màscara.

Quan afegim determinades terminacions (com -et, -eta, -ol, -ola, -í, -ina) als noms obtenim, per derivació, diminutius

d’aquests noms. Els diminutius indiquen petitesa o simpatia.N´hi ha, però, que actualment tenen sentit propi, comforquilla, cavallet o careta.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, D, E, G, J i K.

Consultar per informar-se


Resposta model:Els Jocs Olímpics contemporanis van tornar a celebrar-se apartir del 1896 sota l’impuls de Pierre de Coubertin. Es vancelebrar a la ciutat grega d’Atenes i, des d’aleshores, secelebren cada quatre estius al país que els organitza. Elsesports olímpics són molts: atletisme, ciclisme, esgrima…, ien cada nous Jocs se n’incorporen més. Darrerament s’hancelebrat a Barcelona (el 1992), a Atlanta (el 1996) i a Sydney(el 2000).


En negreta, perquè expressen conceptes importants: edat

mitjana, escoles cartogràfiques, Cresques Abraham,

Jafudà Cresques, atles medievals i món conegut a

l’edat mitjana.En cursiva, perquè és el nom d’una obra concreta: AtlesCatalà.

El pergamí és una pell prima d’ovella o d’un animal semblantque s’ha preparat per a poder-hi escriure al damunt.

Resposta oberta.


Llegir amb atenció.

PÀGINA

Resposta model:Què són? Són les serps verinoses més grans del món.Quines espècies n’hi ha? Cobra reial, spitting…Com són? Grans, amb les dents curtes, de colors negre omarró…On viuen? Per Àsia i Àfrica.Què mengen? Animals, ous i altres serps.Com es reprodueixen? Ponen ous.Com es defensen? Amb el seu verí.

Resposta oberta.

PÀGINA

Respostes obertes.



PÀGINA Gramàtica

Infinitius: escolpir, modelar i determinar.Gerundis: tallant, modelant i combinant.Participis: creat i influenciat.

Vés-ho buscant a l’enciclopèdia mentre jo consulto aInternet.En Marc porta tot el matí consultant l’enciclopèdia.Si continues pintant, jo hauré de fer el dinar.

PÀGINA Ortografia

essa sorda: essa sonora:sabata dotzemolsa masiapissarra riquesavenjança camisa

Horitzó, tristesa, alzina, enfonsar, desembre i colze.

No facis l’ase, a veure si trencaràs la dotzena d’ous.L’Ignasi ha somniat que trobava un tresor enfonsat al mar.A la meva cosina no li agrada trobar pèsols al guisat.Al carrer de l’església hi ha molt de trànsit.Ajuda’m a desenredar aquest fil; se m’hi han fet nusos.

3

2

1

27

3

2

1

17

07

65

96

4

3

86

21

76

2

1

66

1

56

7

46

2

1

36

3

189

infinitiu gerundi participi

sortir

passejar

córrer

publicar

servir

encongir

calcular

beure

perdre

sortint

passejant

corrent

publicant

servint

encongint

calculant

bevent

perdent

sortit

passejat

corregut

publicat

servit

encongit

calculat

begut

perdut


Cal ratllar: rosa, noses, passaré i caça.

PÀGINA Vocabulari

Amb -ETA.Amb -ASSA.Amb -OT.

Resposta oberta.

Quan afegim determinades terminacions als noms (elssufixos) n’indiquem alguna qualitat. Quan volem indicar queuna cosa és petita fem servir els diminutius, quan volemindicar que és grossa fem servir un augmentatiu, i quanparlem d’alguna cosa amb un to despectiu fem servir unpejoratiu.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, H, I i L.

La Cova dels Moros


Resposta model:La Ranghild era una nena d’uns vuit anys que va desaparèixermentre jugava a la gespa amb la seva germaneta. Quan lamare va sortir a prendre l’aire va preguntar:—On és la Ranghild?—Se n’ha anat amb aquella senyora tan alta —va respondre lagermaneta.I la mare replicà:—Quina senyora?—Aquella senyora tan alta amb guants blancs —continuà lagermana—. Li ha agafat la mà i se l’ha emportat.

Resposta oberta.


Les fa servir algun dels personatges Les fa servir el narradordemà passat el dia anteriorfa dues setmanes dilluns que veahir el dilluns següent

dos dies desprésdues setmanes abans

La mestra es va espantar en veure’l amb aquell trau al front.—Vull que em diguis ara mateix qui t’ho ha fet! —va dir.Llavors en Juli, fregant-se la mà amb el mocador, vacontestar:—No m’ho ha fet ningú. He caigut i m’he fet un cop.Aquell dia, durant l’esmorzar, la Núria estava una micanerviosa.—Que no menges més? —li va preguntar la seva mare.—És que avui tinc partit, mare —li va contestar la noia.Sí, tenia partit i no volia fer el ridícul amb els rivals de tota lavida.

Resposta oberta.


Llegir amb atenció.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.


La vocal i.

A la primera frase, la vocal a.A la segona frase, la vocal e.

Resposta oberta.

L’ordre de les vocals és: a, e, i, o, u.

Resposta oberta.

PÀGINA Gramàtica

Abans sempre queia a la trampa del joc; ara ja no hi caic mai.Ahir ja no tenia febre, o sigui que és possible que ara no entingui.L’Alba anirà a la platja, però jo no crec que hi vagi.Jo, això, no ho vull fer ni ho voldria fer mai.

Els contes de misteri són al prestatge de dalt.Que hi ha la Marta?L’Ignasi és al mercat. És a la parada de fruita.On és el llibre que hem comprat?Després de la plaça, a mà dreta, hi ha el quiosc.

3

2

1

18

3

2

1

08

5

97

43

87

21

77

3

2

1

67

2

1

57

8

47

3

2

1

37

4

190

-às / -assa

augmentatiu

-arro / -arra

peu peuàs peuarro

-ot / -ota

pejoratiu

peuot

casa casassa casarra casalot

ocell ocellàs ocellarro ocellot

cuixa cuixassa cuixarra cuixot

guanyo ➔ jugo corregiu ➔ corregeix

sec ➔ seurem estiguis ➔ estarem

convidarem ➔ convidaves persegueix ➔ perseguiríeu

escric ➔ escriuràs xutarà ➔ xutesRI

RR

RI

RR


PÀGINA Ortografia

Per sopar hi ha lluç amb ceba.La conversa es va desviar, van començar a parlar d’ocells.Aquesta cuirassa pesa tant que em canso només d’alçar-la.La parella d’enamorats devia fugir de la persecució d’algun personatge poderós.Hi havia passat un fet esgarrifós quan els sarraïns ocupaventrossos de la nostra terra.Les esperances de vèncer es van esfumar.

Tens massa feina. Deixa’m la maça i t’ajudaré.El cigne sempre ha estat un signe d’elegància i distinció.La seva veïna ha collit una ceba de dos quilos.No podràs veure qui venç en la partida si no véns aviat.És fals que els pagesos ja no fan servir la falç per segar.

feliç – feliç – feliços – felicesgros – grossa – grossos – grossesaudaç – audaç – audaços – audacesros – rossa – rossos – rosses

PÀGINA Vocabulari

Profe! Quan has passat llista a mi no m’has anomenat.L’han nomenat delegat de la classe.

El bíceps i el tríceps són uns músculs del braç.M’he menjat un plat de musclos a la marinera.Aquella gimnasta té uns muscles molt amples.

Aquesta medecina per a la tos té un gust molt dolent.La meva germana vol estudiar medicina.

Si aconsegueixes el número 10 pots doblar el premi.Doblegar aquest paper en quatre trossos.

Hi ha algunes paraules que tenen una forma molt semblant,per la qual cosa les podem confondre amb facilitat. Cal queens hi fixem bé, que sapiguem què vol dir cadascuna i queles fem servir amb compte. Si tenim dubtes hem deconsultar el diccionari. Per exemple, capsa i caixa esconfonen amb facilitat, però fem servir capsa quan parlem derecipient petit amb tapa i caixa per parlar de recipient gran

per transportar coses.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:A, C, F, H, I i L.

El medalló del Sol i de la Lluna


A l’època romana.Es pot saber per…El nom de les poblacions: Tarraco i Aeso.El vocabulari: termes, calidarium.

Resposta oberta.


robar: robatoridiscutien: discussió

distribuir: distribució venjar: venjançatrobar: trobada / troballa muntar: muntatgedesenvolupar: desenvolupament llegir: lectura

Accident


Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.



PÀGINA Gramàtica

En Jordi ha de protegir el medalló del Sol i de la Lluna.Subjecte: En Jordi.Complement directe: El medalló del Sol i de la Lluna.

El medalló conté la clau del més gran dels secrets.Subjecte: El medalló.Complement directe: La clau del més gran dels secrets.

El carro anava carregat de sacs.Subjecte: El carro.Complement directe: de sacs.

El traginer porta la càrrega.Subjecte: El traginer.Complement directe: La càrrega.

El forner fa un pa deliciós.Subjecte: El forner.Complement directe: Un pa deliciós.

Primer em van robar el medalló i després em van ajudar atrobar-lo.Volia comprar el pa però no tinc diners per comprar-me’l.Duc una bossa plena de diners i me l’han robat.El traginer duia mercaderies i anava a vendre-les.

Al meu davant, dret, m’observava un jove de lameva edat. Me’l vaig mirar de dalt a baix.Després vaig seguir-lo pels carrerons de laciutat.Vaig posar-me la mà a la faixa per treure la bossa ivaig adonar-me que me l’havien robat. Haviade trobar-la perquè la necessitava peracomplir la meva missió.

3

2

1

19

09

6

98

54

88

321

78

3

2

1

68

2

1

58

9

48

2

1

38

3

2

1

28

191


PÀGINA Ortografia

Tenen el so de “joc”: taronja, gerra i jota.Tenen el so de “xoc”: xocolata, xinxeta i peix.

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat.Som a mig camí del call dels jueus.Aquell traginer xerrava molt i em va explicar moltesxafarderies.Així que deixàrem enrere la muralla va aparèixer la ciutat.

fageda – faig sortejat – sorteigbatejada – bateig empatxat – empatxmarejat – mareig esquitxem – esquitxdespatxar – despatx embogir – boig

passeig: passeigs / passejos lleig: lleigs / lletjosroig: roigs / rojosmareig: mareigs / marejos

PÀGINA Vocabulari

Pels descosits: moltíssim.El món per un forat: tenir molta experiència.Posant-me el cap com un timbal: atabalant-me.Amb l’ànima als peus: desanimat.Cara de mala lluna: cara d’empipat, de molest.Xiulen les orelles: ho noto com si fos ara.

Anar amb els ulls ben oberts / L’any de la picor / No en cantagall ni gallina.

La nostra llengua és molt rica en expressions que es fanservir en sentit figurat, anomenades frases fetes. Aquestesexpressions tenen un sentit molt diferent del sentit real deles paraules que formen la frase.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, G, J i K.

El diari d’en Marcel


Resposta oberta.


A l’escola avui no ha passat res de particular.A l’hora del pati ha estat diferent: novetat grossa. Estàvemparlant la Marina, la Núria i jo, al costat de la paperera gran,quan s’han acostat l’Ivan i en Marc. Nosaltres com si res, al nostre tema. I a les nostres pipes,que eren boníssimes.L’Ivan ha intentat intervenir dient un parell de bestieses deles seves, i com que no li hem fet cas, se n’ha anat a fer unparell d’acrobàcies satàniques, com diu ell.

Quan hi he arribat, amb grans gestos la Gemma m’ha fetseure al seu costat i baixant el to perquè no ho pogués sentirningú m’ha dit que ja sabia qui havia robat els diners a

classe.

En Marc, en quedar-se sol, ha preguntat a les nenes si

molestava quedant-se xerrant amb elles.

Resposta model:El Ramon s’ha posat a plorar i deia entre sanglots:—Els meus pares em castigaran molt.

I és que els pares ja l’havien advertit:—Para molt de compte amb els diners, que costen de

guanyar.


Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.


Resposta oberta.

PÀGINA Gramàtica

Demanaré diners als meus pares.C. directe: diners.C. indirecte: als meus pares.

Compraré llaminadures als meus amics.C. directe: llaminadures.C. indirecte: als meus amics.

El lladre ha robat els diners al Ramon.C. directe: els diners.C. indirecte: al Ramon.

Resposta model.Van prendre els diners a la meva tieta.Haurem de demanar consell a la farmacèutica.Al pati han marcat un gol a l’equip de cinquè.

Li recomanaré la pel·lícula.Voldria recomanar-los la pel·lícula.Recomana’ls la pel·lícula.Algú li ha robat els diners.

3

2

1

101

1

001

6

99

54

89

321

79

3

2

1

69

1

59

49

2

1

39

4

3

2

1

29

192

10La senyoreta ha repartit un paper als nostres pares.

Subjecte Verb Complement Complement indirectedirecte

Subjecte Verb Complement directe Complement indirecte

Subjecte Verb Complement directe Complement indirecte

al Ramon.una sorpresahem preparatEls companys

a la directora.els dinershem donatTots


PÀGINA Ortografia

embaràs, enfilar, gamma, samfaina, innocent, tramviasenyal, amfiteatre, combat, xamfrà, guany, pinyaconfessar, infinit, convenient, Gemma, amfitrió,circumstància

Ràbia: enrabiar.Barca: embarcar.Llaç: enllacem.Provem: emprovem.Farina: enfarinar.Magatzem: emmagatzemar.

AssumpteComptaSímptomesAtemptatTemptacióDescompte

PÀGINA Vocabulari

Pot ser que no hi surtin totes. Tenen en comú que provenend’altres llengües.No, pel mateix motiu.Resposta oberta.

Per esmorzar sempre menjo un croissant sucat a la llet.No m’han agradat mai les pel·lícules d’indis i cowboys.Cada matí em poso el xandall i surto a fer fúting.L’oncle s’ha comprat un jeep perquè li agraden molt elscotxes tot terreny.M’he preparat un sandvitx de pernil i formatge.A mi m’agrada molt la música pop, però de vegades tambéescolto algun blues.La meva germana és molt hippy, no li agrada la roba demudar.

Hi ha paraules d’altres llengües que fem servir en préstec,que hem manllevat a idiomes estrangers. L’idioma que mésparaules ens ha “deixat” és l’anglès.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, D, F, G, J i K.

La captura de Llop Blau


Resposta oberta.

Till Òlibaspill, un rodamón medieval del poble germànic, éscridat pel bisbe de Bremen en saber que es troba a la ciutat.En Till i el bisbe fan una aposta per saber si el primer seràcapaç de dominar la vella que ven terrissa al mercat.

Resposta oberta.


Resposta oberta.

Resposta model:Un dels pitjors relats de Daniel Pennac, on hi ha personatgesporucs i traïdors, especialment els animals. Una acció forçaavorrida i uns escenaris ben corrents i molt mal descrirs. I, elque és pitjor, sense cap missatge que valgui la pena.


Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.



PÀGINA Gramàtica

Resposta model:De manera: Els infants cantaven alegrement.De lloc + de temps: La Bet berena a l’escola els dimarts.De quantitat + de temps: En Joan ha menjat molt per sopar.

De manera + de lloc + de temps: Els nens ballen a la plaça amb les mans agafades ara mateix.

Res no feia pensar que els caçadors trobarien el nostre cau.Per això vam prendre a contracor la decisió de traslladar-nos. Vam fer ruta de sol a sol per trobar un lloc on poder-nosinstal·lar sense témer res. El cap de la llopada entrava ainspeccionar els possibles caus i nosaltres, de fora estant, elsentíem moure’s amb precaució per descobrir qualsevol perilla l’interior. A la llarga, però, vam veure que si la nit ens queiaal damunt sense haver trobat el cau tindríem problemes, iaixò no ens agradava gens ni mica.

No vagis al campament! No hi vagis.La llopada ve de la muntanya. La llopada en ve.Va saltar per damunt les flames. Hi va saltar.Hem anat al llac a caçar ànecs. Hi hem anat a caçar ànecs.

PÀGINA ortografia

Resposta oberta.

Resposta model:GUILLA: Hola compare Llop Com et va la vidaLLOP: Bé I a tuGUILLA: Ara bé que som a l’estiu Però després

vindrà l’hivern i això em preocupaLLOP: A mi tambéGUILLA: A l’estiu tota cuca viu Però a l’hivern els homes

tanquen cases i corrals les rates no surten dels causi les abelles es guarden la mel.

LLOP: Sí noia També ho penso jo aixòGUILLA: Tu i jo hauríem de fer un tracteLLOP: Un tracte…GUILLA: Si sabessis què penso segur que t’hi avindries !,

?.

.,.,

,,,.

..,

.,,?.

?!,

2

1

211

3

2

1

111

011

5

901

43

801

21

701

2

1

601

3

2

1

501

401

2

1

301

3

2

1

201

11

193


Escolta comprarem una gerra de mel ara que n’hi hatanta La ben guardarem i quan arribarà l’hivernens la menjarem entre tots dos

LLOP: Quan el fred t’obre la gana i no tens res permenjar… Fet Oh Sí, sí… Mel mel Oi quebé… Que bé… I… no m’enganyaràs

GUILLA: No Si ja ets tan murri com jo No et facis el bonjan ara

LLOP: Ja en sé tant com ella de murrieria jo Anemtot seguit a comprar la mel

Resposta oberta.

PÀGINA Vocabulari

Mugir: la vaca.Brunzir: l’abella.Renillar: el cavall.Rugir: el lleó.Belar: l’ovella.Miolar: el gat.Bordar: el gos.Udolar: el llop.Raucar: la granota.Clacar: l’ànec.

Sovint el verb que indica la veu o el crit que fan els animals téel seu origen en el so (onomatopeia) que emeten aquestsanimals. Per exemple, diem que el gat miola imitant el somèu; la granota rauca, és a dir, fa rauc-rauc.

PÀGINA Per acabar

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, E, H, J i K.

I ara... passem a la publicitat!


Falca publicitària: bloc d’anuncis dins d’un programa de ràdioo televisió.Tanca publicitària: cartell o panell que conté publicitat.Campanya publicitària: sèrie d’anuncis o activitats que fa algúper vendre els seus productes.

Resposta oberta.


Respostes obertes.


Respostes obertes.

PÀGINA

Respostes obertes.

PÀGINA

Resposta oberta.


Resposta oberta.

PÀGINA Gramàtica

Oracions coordinades:Els genolls em van fallar i vaig perdre l’equilibri.Vols passar o esperes algú?

Oració principal + oració subordinada:L’actor va explicar com havia fet l’anunci.Telefona’m si tens ganes d’anar a comprar.Aquella és la protagonista de l’anunci que fan a la tele.

Ha demanat que li augmentin el sou.Tornarem on vam comprar les sabates.No em parlis com ho estàs fent.Fa un dia vam celebrar l’aniversari del Marc.

PÀGINA Ortografia

A la Clara li agrada molt jugar a anuncis Que com s’hi juga? Molt fàcil! Es tracta d’endevinar almés ràpidament possible de quin producte ésl’anunci. Cal tenir clares dues coses en primerlloc has de veure força televisió i no canviar de canal quan facin la publicitat en fanmolta de publicitat en segon lloc calfixar-se molt en cadascun dels productes ques’anuncien per poder-los memoritzar

La Clara sempre hi jugava amb el seu germà i sempre perdia Ja s’hi esforçava japerò cada vegada que començava el jocella pensava “Avui guanyaré!” però no hihavia res a fer Va pensar que es podriaespecialitzar en un tipus de productecotxes perfums roba i així li seria mésfàcil Però no li va funcionar Finalment vatenir una idea brillant gravaria una cinta devídeo amb tots els anuncis i se’ls empassaria finsa no poder més .

:,..

…,,:

.,:

,…,,.

.

,;),(

,:

.1

221

3

2

1

121

1

021

5

911

43

811

21

711

321

611

3

2

1

511

411

2

1

311

..,,

.,.!

?!!!,!!!!

.,,.

,,

194

12

Revistes, fullets...(publicitat impresa)

X X

Ràdio (falquespublicitàries)

X X X

Televisió (anuncis,publireportatges)

X X

Tanques públicitàries(anuncis)

X X

dibuixos i fotos

imatges enmoviment

músicaefectes de so

textos orals

textos escrits

Mentre feien els anuncis, vaig anar a buscar unes galetes a la cuina.

Aquesta noia sempre compra els productes que anuncien a la tele.

Ens van explicar com es fa un anunci.

Ja et telefonaré quan acabi la publicitat.

La mare no entén que em vulgui comprar aquells texans.


Va demanar al seu germà un mes de descans ”Perreflexionar ” li va dir Cada tarda es posavadavant del televisor i es passava la cinta de vídeo plenad’anuncis una i altra vegada fins que els va tenir benmemoritzats

Quan va passar el mes un mes passa deseguida va voler jugar segura que araguanyaria Però sorpresa! Quasi tots els anunciseren nous Havia perdut la batalla!

Resposta oberta.

PÀGINA Vocabulari

Sí, volen dir el mateix.Adequat / despentinat / aposta / llum.

Si tens cap entrebanc, truca’m.Aquest dinar costa molt de pair.La Laia necessitava esbravar-se.Em vaig aturar per veure-la més bé.El gos de l’avi m’empaita per tot arreu.

En la nostra llengua hi ha paraules i frases fetes que sovintsón oblidades en benefici d’altres que tenen un ús molt mésestès. El fet de fer servir aquestes últimes no ens had’impedir recuperar les primeres per evitar que se’n perdil’ús. Per exemple, sovint diem que algú va despentinat itambé hauríem de dir escabellat; diem digerir quan tambépodríem dir pair.

PÀGINA

Les afirmacions correctes són les següents:B, C, F, G, I i K.

421

3

2

1

321

.….

,)(

.,

,.,…:

195

solucions BI T O C - grec.net · amb centenars de plantes d’espècies diferents. A la dreta hi havia uns forats a terra que denunciaven la desaparició de les palmeres i d’uns

Documents