Situació Catalunya Segon semestre 2010 Anàlisi Econòmica • L’economia global creix recolzada en el món emergent, però amb dilemes de política econòmica. • Les tensions financeres a Europa continuen sent un factor de preocupació. • Encara que les perspectives milloren, l’economia espanyola es manté a l’espera d’una recuperació sostinguda. • Catalunya: a la debilitat de la demanda se suma un ajust fiscal intens. • El turisme: un sector que situa Catalunya al món, i amb possibilitats de continuar creixent. • Estimacions en temps real del PIB regional: resultats per a Catalunya.
36
Embed
Situació Catalunya...temporada turística hauria recolzat aquest comportament, compensant, en part, els ajustos interns. Respecte de l’economia catalana, la informació de què
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Situació Catalunya Segon semestre 2010
Anàlisi Econòmica
• L’economia global creix recolzada en el món emergent, però amb dilemes de política econòmica.
E.EstimacionsentempsrealdelPIBregional: resultats per a Catalunya ......................................................................................29
A.ResumElretorndelesturbulènciesfinanceresi,enparticular,lesreferentsaldeutesobiràdelspaïsosperifèricsenlesúltimessetmanesdenovembre,posendemanifestqueleseconomiesdesenvolupadesi,enconcret,l’espanyola,nopodenrelaxar-seenelsprocessosdereformaiconsolidaciófiscal.Certament,lamilloraobservadaenlestensionsfinanceresfinsl’octubrereflectiaquelesreformesestructuralsactivadesalamajoriadelspaïsosanavenenlabonadirecció,aixícoml’efectepositiudelesprovesd’esforç,engeneral,del’incrementdelainformacióoferidaalsinversors.Elrebotdelesprimesderiscidelesrendibilitatsexigidesaldeutesobirà,particularmentaEuropaialspaïsosperifèrics,reflecteixquelesrespostess’estanproduint,peròaunritmemassalentiambsenyalspolíticsquemostrenlamanca d’acord sobre les línies d’actuació.
AEspanya,elsavençosde les reformesestructurals,com ladelmercat laboral, i lapublicaciódelesprovesd’esforçdelsistemafinancer,mésaclaridorsqueend’altrespaïsos,hanpermèsqueelsindicadorsderiscdel’economiaesdesacoblessindelcomportamentdeGrècia,IrlandaoPortugal,reflectintlesdiferènciesdelanostraeconomiaamblesdelarestadelspaïsosperifèricseuropeus.Noobstant,icomhaposatdemanifestlanovacrisiiniciadaenlesúltimessetmanes,calcontinuaravançantenelprocésdereformesestructurals,enlesqualsl’economiaespanyolaestrobaencaraforçaendarrerida.Enaquestnúmerodelarevista,precisament,s’incorporaunaanàlisidelaposicióestructuraldeleseconomieseuropees,idecomaquestaafectatantelcreixementielbenestarcomles primes de risc cotitzades alsmercats financers. En ambdós casos, l’impacte de les rigideseseconòmiquesésclar,ipertantaquestavançs’hadeproduirsensepausaisensedilació.
Lesxifresdel’economiaespanyola,totiquependentsdequinpodriaserl’impacted’aquestanovacrisidedeute,reflecteixenqueeneltercertrimestreesproduíunestancamentenelprocésderecuperaciódelcreixement.Aquestestancament,però,mostraquel’impactedelaconsolidaciófiscalaplicadaenelsegonsemestre(enparticular,l’incrementdel’IVA)s’hauriareflectitenelconsum,peròdeformamenyspronunciadadelqueeraprevist.Aixòpodria indicar, enpart, que la translacióde l’impostapreusnos’haproduïten lasevatotalitat, tantper ladebilitatde lademandacomperquèbonapartdelconsumd’estiu (vacances) s’anticipa, esquivant per tant l’alça de preus d’aquesta temporada,mentre que end’altresproductes,comelsautomòbils,lacoincidènciadelafinalitzaciódelsprogramesd’ajutsil’incrementimpositiusíhauriatingutefecte.Alapràctica,aixòsuposaqueelconsumpodriamantenir-sedèbildurantalguntrimestremés,enlamesuraenquèelprocésdetranslaciódel’impostnohagifinalitzat.Labonatemporadaturísticahauriarecolzataquestcomportament,compensant,enpart,elsajustosinterns.
Respectedel’economiacatalana,lainformaciódequèesdisposaaraassenyalaquedurantl’estius’hauriaexperimentatuncertestancament.L’avançdecreixementdelPIBpublicatpelDepartamentd’EconomiaiFinancesreflecteixqueCatalunyahauriacrescutunadècimaentermesintertrimestrals,equivalentsaunzeroentermesinteranuals.Lesdadesdisponiblesperalquarttrimestretantd’indicadorsestadísticsoficials com de l’Enquesta sobre l’Activitat Econòmica BBVA mostren que, en el quart trimestre, elcomportamentpodriaevolucionarlleugeramentmillorentermesdedemandainterna,peròquelademandaexternacomençaamostrarsímptomesd’esgotament,quecontinuaranelproperanyenlamesuraqueelcreixementmundialesdesacceleri.Amigtermini,però,l’ajustamentdel’economiacatalana,inclòselsectorpúblic,mantindràlademandadeprimida,elqueportaràaquè,enelproperany,lacontribuciódelsector exterior al creixement de l’economia catalana s’incrementi.
LarevistaincorporaunaanàlisisobreunsectorqueposicionaCatalunyaalmón:elturisme.Totiqueelpesdelturismeenl’activitateconòmicacatalanaésrelativamentreduït(siescomparaCatalunyaambaltreszonesturístiques)aquestaComunitatsesituacomunadelespotènciesmundialsenelsector,ienelsúltimsanys,elscanvisexperimentatshanafavoritunamajorcaptaciódevalorafegiti,totiqueincipientment,unadisminuciódel’estacionalitat,elquepotafavorirquel’aportaciódelsectoresmantingui positiva en el creixement a futur. Els canvis permantenir la posició competitiva, noobstant,handecontinuardonatl’entorndecompetènciacreixentexistentenelsector.
Finalment,enaquestarevistaespresentaunmodelintegratdecreixementdelPIBperalesdiferentsComunitats Autònomes desenvolupat per BBVA Research amb els resultats que aquest modelofereixperaCatalunya.ElmodelplantejatintegraelsindicadorsdisponiblesperacadascunadelesComunitatsAutònomes,inclosalacomptabilitattrimestral,quanesdisposad’ella,elPIBd’Espanyai el de laUEM, el que permet fer previsions trimestrals del PIB de cadascuna de les comunitatscompatiblestantamblaComptabilitatRegionalpublicadaperl’INEcom,siéselcas,amblesdelesComunitatsAutònomes,permetentrealitzarescenarisdecomportamentregionalconsistentsambeldelconjuntdel’economiaespanyola.Elsavantatgesd’unmodeld’aquestamena,perainstitucionsquetreballenatotelterritorinacionaloperrealitzarcomparativesdelcomportament,enunentornenquèelsdesequilibrisafectendeformadiferenciadaalesComunitatsAutònomes,sónevidentsientenemqueafavoreixelconeixementdelquesucceeixenlesdiferentseconomiesregionals.
B.EntornexteriorL’economia global segueix creixent amb força, fonamentalment als països emergents, mentre que les preocupacions cícliques i financeres predominen entre les economies avançadesElcreixementmundialsegueixsentfort,is’esperaques’assoleixiel4,7%en2010iel4,1%en2011.Aquestboncomportamentesdeufonamentalmentalasolidesadeleseconomiesemergents,ambÀsiaalcapdavant,ques’hanvistmenysafectadesperlacrisifinancerai,pertant,s’hanrecuperatambmajorrapidesa.Percontra,lesrenovadespreocupacionspelciclealsEstatsUnitss’hanunitalespreocupacionsfinanceresquesegueixenpredominantaEuropa,onelsajustamentsmacroeconòmicsi financers s’han iniciat però encara segueixen pendents.Així, les perspectives per a l’economiamundialdurantelspropersdosanyscontinuenmostrantdiferències rellevantsentreelcreixementde leseconomiesavançades i lesemergents,fins i totencaraqueenalgunesd’aquestesúltimes,particularmentXina,lesautoritatseconòmiquesestiguininiciantunadesacceleraciócontroladaquedisminuiràelriscdereescalfamentdelesseveseconomies.
La política monetària de les economies avançades serà expansiva durant molt temps, afegint pressió sobre els tipus de canvi a tot el món, i els mercats emergents s’enfronten cada vegada a majors dilemes de política econòmica derivats del sòlid creixement experimentat, de l’abundant liquiditat mundial i de les intervencions canviàries en altres àreesLes perspectives de creixementmolt baix i d’unes febles pressions inflacionistes en les economiesavançadesestraduiranenunsbaixostipusd’interèsdurantunperíodeperllongatdetempsenlestresprincipalseconomiesavançades(EstatsUnits,EuropaiJapó).Noobstantaixò,enuncontextmarcatper unes renovades preocupacions cícliques i per l’escàs espai per a estímuls fiscals addicionals,l’atenciódelsmercatssecentraenlanovarondademesuresnoconvencionalsd’expansiómonetària,ilesexpectativesd’aquestnouaugmentdelaliquiditathanreduïteltipusdecanvideldòlardeformageneralitzada.Decaraalfutur,atèsquelamajorpartdelesmesuresd’expansiómonetàriajahanestatdescomptadespelsmercats,eltipusdecanvieuro-dòlardependràenmajormesuradelesperspectivesrelativesdecreixement(queafavoreixenelsEUAenfrontdelaUEM),peròtambédelapercepciódelapolíticamonetàriaenambduesàreesidel’evoluciódelsfluxosd’inversió.Almateixtemps,esperemqueescontinuïnmantenintlespressionsalcistessobreelstipusdecanvideleseconomiesemergentsacausadel’augmentdelaliquiditatglobal,delamajorsolidesadelsseusfonamentseconòmicsidelsdiferencialspositiusderendibilitatqueafavoreixenlesnovesentradesdefluxosdecapital.
Tant Àsia comLlatinoamèrica, on la demanda interna privada està substituint els estímuls de lespolítiqueseconòmiquescomafontprincipaldelarecuperació,s’enfrontenaunsdilemescadavegadamajorsenmatèriadepolíticamonetària icanviària,ambundebatentre refredar la fortademandainterna i evitar així les fortes entrades de capital omantenir la seva competitivitat pel que fa alsmercatsestrangers.Tenintencompte larelativafaltadeflexibilitatdels tipusdecanviaXina(ienmenormesuraalarestad’Àsia),Llatinoamèricas’enfrontaahaverd’assumirunapartsignificativadel’ajustament,finsalpuntquelesfuturesapreciacionsenelstipusdecanvicomençaranaconstituirunproblemaperalcreixement.Aixòposademanifestlaimportànciad’aplicarunamajorflexibilitatenmatèriadetipusdecanviaÀsia(particularmentaXina),perproporcionarunmajormarged’actuacióde política econòmica a la resta del món.
El creixement als Estats Units mantindrà la seva debilitat a causa del procés continuat de despalanquejament de les llars, si bé és molt improbable que es produeixi una recaiguda en la recessióAlsEUA, ladebilitatobservadaen lademanda internacomaresultatde l’esgotamentde l’estímulfiscal,delprocésdedespalanquejamentqueestanduenta terme les llars, ide la inestabilitatdelmercat laboral,confirmen la lentituden la recuperacióde ladespesaprivada.Així,encaraque lesrecents preocupacions sobre la situació del sector immobiliari als EUA semblen ser excessives,els llastosexistentssobreelconsumi labaixaprobabilitatqueesprodueixinnousestímulsfiscalsimpliquenunasortidadelacrisiaunritmemoltmenoral’experimentatenciclesanteriors.Sibélapossibilitatqueesprodueixiunarecaigudaenunanovafasederecessióésaltamentimprobable,ladesacceleraciódelarecuperacióilafaltadesolidesadelademandainternainduiràelsEUAaunanovaexpansiómonetàriaquepot interpretar-se,enpart,comuna fórmulaperexercirunapressiócadavegadamajorsobrelarestadelmónperaugmentar,també,lasevademandaagregada.
A Europa s’han produït canvis importants després dels decisius avanços experimentats en matèria de consolidació fiscal, les mesures adoptades per recolzar els governs amb majors dificultats i les proves de resistència del sector financerLesdadesdecomptabilitatnacionaldelsegontrimestrealazonaeurovansorprendrefortamental’alça,ambuncreixementde l’1%en taxes intertrimestralssustentat, fonamentalment,en lesexportacionsnetesienl’estiradaqueaquestesvanexercirsobrelainversió.Elconsumprivatgairebénovacréixer,perlaqualcosaesmantenenelsdubtessobrelasostenibilitatdelarecuperacióamitjàtermini.
Elsmercatshancomençatadiferenciarentreelsdiferentsactiussobirans, reduintaixíel riscquees produeixi un esdeveniment sistèmic.Aixímateix, elsmercats financers han començat a obrir-se, encara que demanera selectiva, però elsmercats de deute sobirà a Europa segueixenmolttensionats,essentlaprincipalfontderiscdelaregió.Amés,larecentapreciaciódel’euroconstitueixunreptecíclicafegit,atèsqueleseconomieseuropeesquehanexperimentatunmillorcomportamentdurant els últims trimestres s’han vist recolzades per la demanda externa.Això implica que siguiencaramés important continuar abordant amb decisió les fonts de vulnerabilitatmacroeconòmicade la regió, comsón lasostenibilitat fiscal ielsdesequilibrisexterns,evitant,amés,nous retardsenlareestructuraciódelapartmésfebledelssistemesbancaris.Alavegada,perpodersostenirelcreixementa llarg termini,serà fonamentaldura termenovesreformesestructurals i institucionalsquesónnonomésnecessàriespermillorarlacapacitatproductiva,estimularlacreaciód’ocupacióiaugmentarelbenestarallargtermini,sinótambéperfacilitarlaconsecuciódelsobjectiusd’estabilitatpressupostàriaamitjàillargtermini.
Davant els reptes de consolidació fiscal, recuperació de la confiança del sistema financer ireestructuracióbancària,elpanoramaqueespresentapelsdospropersanysaEuropasegueixsenteld’unarecuperaciórelativamentlentaenelconjuntdelazona,encaraqueambdiferènciesimportants
entreelspaïsosdelnuclieuropeu,quehanacumulatmenorsdesequilibrisdurant l’expansió iques’estanbeneficiantmésdel’estiradadelademandaexterna(fonamentalment,delmónemergent),ielspaïsosdelaperifèria,ambajustamentsmésimportantsqueduraterme.Ifinsitotenelnuclid’Europa,mentrel’impulsnoestraslladidesdelademandaexternacapaunarecuperaciódecididadel consum i la inversió –alguna cosa que, demoment, no s’albira clarament- la recuperació notindrà suficient inèrcia per ser autosostinguda.Al conjunt de la zonaeuro s’esperaun creixementpersobredel’1%en2011,desprésd’aconseguirprobablementl’1,6%aquestany,ambmajorimpulsaAlemanyaqueaFrançaialspaïsosperifèrics.Lainflacióesmantindràpersotadel2%,jaquelabretxadeproduccióésencarabastantàmplia.
Elsproblemesdedesconfiançasobreleseconomieseuropees,ienparticularsobreelsseussistemesfinancers i la sostenibilitat del deutepúblic, esmantenen comun risc deprimeramagnitud sobreel creixement d’aquesta àrea. Els esdeveniments recents d’Irlanda, amb un rescat que finalments’aprova,posendemanifestlanecessitatdemillorardeformacontinuadalainformacióeconòmica,sobreelssistemesfinancers ielscomptespúblics, i l’obligaciódeprendremesurescontundents icreïblesquepermetinguanyarlaconfiançadelsmercats,davantelriscquelesmesuress’hagindeposarenmarxa,finalment,arrossegadespelsesdevenimentsicostossubstancialmentsuperiors.
Totiquelasituaciónoéscomparable,nientermesdedificultatsdelsectorfinancernidecomptespúblics,ladiferenciacióil’aclarimentsobrelespossibilitatsdesortirdelacrisiesconverteix,ara,enunreptedeprimeramagnitudperalspaïsoseuropeus,iespecialmentperaaquelleseconomiesquehanpatitajustamentsdeprimeramagnitudoquemostrendesequilibrisrellevants,iquehanderecórreral finançament extern per recuperar el creixement omantenir la seva capacitat de pagament.Enaquestasituaciósemblentrobar-se,païsoscomPortugal,ItàliaoEspanya,i,pertant,calenmesurescontundentsquemostrinlaresoluciódelsgovernsilesempresesd’aplicarlesreformesquepermetinrecuperar el creixement garantint la sostenibilitat dels comptes públics.
Quadre1
Necessitat de Reformes Estructurals en Països Desenvolupats *Mitjà termini ALE FRA HOL BEL ITA ESP POR GRE AUT FIN IRL DIN SUE R.U. EUA JAP Mitja.Mercatdetraball 2 3 2 2 3 3 3 3 2 1 1 1 2 1 1 1 1,9Regulacionsempreses 2 2 1 3 2 3 2 3 2 2 1 1 1 1 1 2 1,8Regulacionesdexarxes 1 2 1 1 2 1 2 3 1 2 3 1 1 1 1 2 1,6Vendaminorista 1 2 1 3 2 2 2 3 3 2 1 2 1 1 2 1 1,8Serveisprofessionals 3 2 1 2 3 2 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1,7
L’economia espanyola continua estancada, tot i que s’ha produït una millora en les expectatives gràcies al millor comportament de les variables que condicionaven les perspectives de creixement a curt terminiA Espanya, després d’haver tancat el primer semestre de l’any en positiu, l’economia afrontava lapossibilitatdetornararegistrartaxesdecreixementintertrimestralnegatives.Aquestesexpectativesesfonamentavenenquatreelementsquecondicionavenelmomentconjunturaldel’economia:lapersistènciadelaincertesaidelavolatilitatalsmercatsfinancers,eldebilitamentprevistdelesexportacionsdavantl’esgotament d’impulsos fiscals a Europa, l’esperada acceleració del procés de consolidació fiscal aEspanyadesdefinalsde2T10iladebilitatdelademandadomèsticaprivadacomaconseqüènciadelsprocessosd’ajustamentenmarxa.Sibéaquestselementscontinuenpresents,aquestesexpectativesnegatives inicials no s’haurien confirmat, i en el tercer trimestre l’economia espanyola esmantinguéestancada(0%).Amés,encaraquecontinuenexistint incertesesalsmercatsfinancers,s’haobservatunaclaradiferenciaciópositivadelsactiusespanyolsrespectedelsd’altrespaïsoseuropeusi,durantuntemps,unasuavitzaciódelestensionsdeliquiditat,laqualcosa,donadeslesnecessitatsdefinançamentde l’economia espanyola i la seva dependència dels mercats de capital estranger, ha suposat unamenorpressiónegativasobreelcreixementquelaprevistaalcomençamentdel3T10.Ensegonlloc,l’economiaeuropea,principalmotordelesexportacionsespanyoles,haregistratunarecuperaciómajorde l’esperada. En tercer lloc, la consolidació fiscal podria estar tenint un impacte negatiu menor alques’haguésproduïtencasdenohaver-sevistacompanyadad’accionscomlareformalaboralo lareestructuraciódelsistemafinancer.Finalment,malgrat ladebilitatd’algunsdelsseusfonamentals, lademandainternavateniruncomportamentbastantpositiudurantelprimersemestre,persobredelquepotexplicar-seperl’anticipaciódelesdecisionsdedespesacomaconseqüènciadel’augmentdel’IVAapartirdejuliol.AquestaevidènciaésconsistentamblavisiódeBBVAResearchsobreelsefectesques’esperavendelaconsolidaciófiscal,talcomesvapresentarenlanostrarevistadejuny.
Entotcas,acurt termini l’economiacontinuaestancada,ambtaxesdecreixement insuficientspergenerarocupació,iesmantenenelsdubtesrespectelasostenibilitatd’algunsdelsfactorsquehanestat darrere del millor comportament de l’economia durant els últims mesos. En particular, pelcostat extern, la incertesa alsmercats financers és encara elevada,mentre que la recuperació aEuropapodriaveure’safectadanegativamentperdiversosfactorstalscoml’apreciaciódel’euro,laconsolidaciófiscalo la lentituddelprocésde reestructuraciód’algunesentitatsfinanceres.Anivelldomèstic,l’augmentdelademandainternadurantlaprimerameitatdel’anypotexplicar-se,enlasevamajoria,perfactorstransitoristalscomunmenorestalviambmotiudeprecaució,enuncontextdemenorincertesa,iunavançamentdelescompresprovocatperlaimplementaciód’algunesmesuresdeconsolidaciófiscal(perexemple,l’augmentdel’IVA,lafinalitzaciódelPla2000Eil’eliminaciódeladeducciópercomprad’habitatgealcomençamentde2011).Addicionalment,lanecessitatdecontinuarambelprocésdeconsolidaciófiscaldemanerarigorosaperpartdetoteslesAA.PP.suposaràquelacontribuciódeladespesapúblicaalcreixementsiguinegativa,laqualcosaunidaalsajustamentsenmarxadel’economiaespanyolafaranque,encaraquepositiu,elcreixementesmantinguiencarafebledurant2011.Comaconseqüènciadetotsaquestselements,enaquestnouescenarielPIBescontrauriapropd’un0,2%enelconjuntde2010.
Mentre que fins al mes d’octubre s’bservava un alleujament de les tensions de liquiditat, millorant el panorama extern per l’economia espanyola, en les últimes setmanes les tensions s’han incrementat, assollint nous màxims en les primes de riscDurant l’últim trimestre, elsmercats financers europeus han estatmarcats per un nou episodi deriscperifèric,enaquestcasderivatdelrepuntdelaprimaderiscd’Irlandaassociatalcostderescatdelseusistemabancari.AEspanyatantelcanvidepolíticaeconòmicacapaunamajorausteritatfiscal com els resultats de les proves d’esforç al sistema bancari han estatmolt ben rebuts pelsmercats,afavorinttemporalmentunadisminuciódediferencialsdelTresorespanyolsobreelsbonsalemanys.Aquestamillorpercepcióperpartdelsmercatsdeldeutepúblicdel’Estattambéhapermèsque els diferencials d’Espanya s’hagin desacoblat dels d’Irlanda i Portugal, que han augmentatconsiderablementdesdemitjanagost.Elrebotques’observarecentment,però,mostraqueEspanyanopotconsiderarquejahapassatelrisc,iqueconvémantenir-sealertaicontinuaramblesreformessense dilació.Addicionalment, els dubtes plantejats pelsmercats en aquestes setmanes sobre eldeutesobiràaEuropa,ambespecialenfocsobreelspaïsosperifèrics,mostraqueelsmercatspodrienestarinterpretantque,totiquelessolucionsofertesperEuropavanenelboncamí,sóninsuficients,senseunalíniafermad’actuació,imassalentes.
2008 2009 2010(p) 2011(p)Altres construccions Construcció residencialEquip i altres productes Consum PúblicConsum de les llars Demanda Interna
0
100
200
300
400
500
600
mar10
abr10
mai10
jun10
jul10
ago10
set10
oct10
nov10
Irlanda Espanya Portugal Itàlia
StressTest
Font:INEiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
Cara el futur, l’economia espanyola enfronta encara riscos importants i és necessari mantenir el sentiment d’urgència amb el qual es van acollir diverses de les reformes implementades durant l’estiuEnparticular,calafermar iavançarenelprocésdereestructuraciód’unapartacotadadelsistemafinancerespanyolaccelerant,entantquesiguipossible,lasevatransformacióielseuredimensionament,iassegurantl’adopciódenivellsdecapitalitzacióconsistentsamblestendènciesquemarcalanovaregulacióbancàriaanivellmundial.Aixímateix, lesAA.PP.necessitencontinuargarantint queelsobjectiusdedèficitfiscalsónunaprioritat.Labonamarxadelsingressospúblicsauguraquel’Estatcompliràambelseucompromísd’aconseguirundèficitdel5,9%delPIBafinald’anyiqueaquestespodriaaconseguirfinsitotambcertmarge.Siaixíéselcas,qualsevolmillorahauriadeserutilitzadadecara a garantir el compliment de l’objectiu de 2011, i en cap cas per relaxar l’ajustament de la despesa. ElprocésdeconsolidaciófiscalrequereixtambéunaimportantparticipaciódelesCC.AA.idelsgovernslocals,quehad’anaracompanyatdereglesméseficientsquegaranteixinl’estabilitatpressupostàriaenelsdiferentsnivellsdegovern,idemésimillorinformaciósobrel’execuciópressupostàriaal’opiniópública,engeneral, ialsmercats,enparticular.Enabsènciad’aquestapolíticaproactivademajorinformacióitransparènciaperpartdetoteslesAA.PP.,inonomésdel’Estat,lesincertesesrespectedelaqualitatdelesfinancesdelconjuntd’AA.PP.podriencontinuar,mantenintinnecessàriamentlestensionsdelsmercatsfinancerssobreunapartdeldeutepúblicespanyol.Enaltresparaules,elrigorenl’ajustamentfiscalésunacondiciónecessàriaperònosuficient:elsmercatstambéexigeixenunainformaciópuntualiabundantdel’execuciópressupostària,quemostriclaramentquelaconsolidaciófiscal avançaal ritmeprevist i queelsobjectiusanualsd’estabilitat pressupostària s’aconseguiransatisfactòriament.Enaquestescircumstàncies,elsgovernsregionalshandeferdelanecessitatvirtut.
Finalment,encaraque la reformadelmercat laboralsuposaunavançrellevant, la incertesasobreelseudesenvolupamentiimplementaciósegueixessentelevada,perlaqualcosaésdifícilvalorarencaraelseupotencialimpactesobrelataxad’aturisobreelcreixementdel’economia.ElGoverntédavantseu l’oportunitat demillorar aquestes expectatives i accelerar la recuperació disminuint la incertesad’empreses i famílies, perseguint una implementació ambiciosa d’aquesta reforma i realitzant unaactivacampanyad’informaciósobreelsbeneficisdelamateixa.Aixímateix,aquestamesurahadesercomplementadaambaltresquecontinuïndiferenciantEspanyarespected’altrespaïsos.Lesreformeshand’ajudarapermetreunprocésordenatdedespalanquejamentde famílies i empreses,almateixtemps que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques amitjà termini,millorin la regulaciódelsmercatsdebéns iserveis,potenciïnunsistema impositiuméseficient, redueixin lesnecessitatsdefinançamentdel’economiaipromoguinunapoblacióactivamillorqualificada.Avançarenaquestesmesuresestructuralsiafermar-lesresultaràcrucialpercrearunentornmésfavorablealainversiódelesempreses,alfinançamentexteriorialacreaciód’ocupació,accelerantlasortidadelacrisidel’economiaespanyola cap a un potencial de creixement major.
C.EconomiacatalanaLainformaciópublicadaperlaConselleriad’EconomiaiFinances,d’avançdecomportamentdelPIBdeltercertrimestrede2010,confirmaquel’economiacatalanahauriacrescutunadècimaeneltrimestre(0,0% interanual),acumulant ja tres trimestresdecreixementmoltdèbilperòpositiu.Els indicadorsparcialsdeconjunturadisponiblesperalquarttrimestremostren,engeneral,quel’economiacatalanapodria registrar creixement positiu, en termes intertrimestrals, també durant el segon semestre de 2010 allunyantelsdubtessobrelacontinuïtatdelcreixementexposatsal’anteriorediciód’aquestapublicacióiconsolidantelprocésderecuperacióamb4trimestresconsecutius,segonslesnostresestimacionsper al darrer, de creixement intertrimestral, però clarament insuficients per generar ocupació neta.L’acceleraciódelprocésdeconsolidaciófiscalhasotmèsapressiólademandadomèsticapúblicaiprivadapelquelamilloraintertrimestraldelPIBseriaatribuïble,engranpart,al’aportaciópositivadelademandaexterna.Amés,lapersistènciadelaincertesaidelavolatilitatenelsmercatsfinancers,l’esgotamentdelsimpulsosfiscalsaEuropail’acceleraciódelprocésdeconsolidaciófiscalespanyol,sumatsaladebilitatdelademandainterna,hancontribuïtalaralentitzaciódelprocésderecuperacióen lasegonameitatde l’any.Persuperaraquestescenaridedebilitat calavançaren les reformesestructuralsideconsolidaciófiscal,estataliautonòmica,necessàriesperaccelerarlasortidadelacrisi,afavorintlainversióempresarial,lacreaciód’ocupacióiuncreixementsòlidisostingut.
L’ajustament fiscal afecta menys de l’esperat el consum i la demanda interna. No obstant, l’activitat productiva encara es mostra dèbil Anivellintern,lamilloraobservadaenlademandainternaenelprimersemestrepodriahaverestatesbiaixadaperl’avançamentdelescompresenrespostaal’esgotamentdelsimpulsosfiscals,elquejustificarialasuavitzaciódelsresultatscapendavant.L’avançpublicatpelDepartamentd’EconomiaiFinancesdelPIBdeltercertrimestrefareferèncianomésal’evoluciódel’ofertaperònodónainformaciósobreelcomportamentdelademanda,queestaràdisponibleamitjansdedesembre.Noobstant,siCatalunyahaguésseguitelcomportamentdelpatródelconjuntespanyol,aquestatranslacióparcialdedespesaalprimersemestre,motivadaperl’augmentdel’IVAilaretiradadelesmesuresd’estímulfiscal,hauriaprovocatunaralentitzaciósignificativadelacorrecciódelademandainternaduranteltercertrimestre.Algunsindicadorscorroborenaquestcomportament:lesvendesdeturismeshanpatitunafortacontraccióuncopesgotatelprogramad’ajudaalacompradevehicle,ilesxifresdevendesminoristeshaurienmoderatelseucreixement,deformaquel’activitatalsectorserveishauriaobservatcertretrocés.Totiaixí,eldeterioramentdelconsumhauriaestatinferiordelprevistinicialmentgràcies,entred’altres,alnoimpactetotaldel’augmentimpositiusobreelspreus.Enqualsevolcas,aquestdeterioramentdelconsumsuposaunamenorpressióenlademanda,quehauriasuposatquebona
Elsectorconstrucció,demenorpesrelatiualaComunitat,estàmostrantaCatalunyamajordinamismerespected’Espanya,tantdesdelpuntdevistadelademandacomdel’oferta.L’augmentdel’IVAil’anuncidel’eliminaciódeladeduccióperadquisiciód’habitatgehabitualapartirdegenerde2011peraaquellesrendes superiors a 24.107,20euroshauria incentivat les compresdurant aquest any.Peròaquestareactivació podria ser transitòria, i condicionadaper l’avançament a aquest anyde les adquisicionsprevistesperalfuturpròxim.Enel2T10,ambdadesdelMinisterid’Habitatge,aCatalunyas’haurienvenutun46,3%mésd’immoblesqueenelmateixtrimestrede2009(un24,7%aEspanya),essentlamajoriadetransaccionsd’habitatgesdesegonamà,elqueesjustificariaperlamajorcaigudadepreu.Labonaevoluciódelesvendes,confirmadatambéperl’augmentdelnombred’hipoteques–ambunareducciódelcapitalmitjàcomaconseqüènciadel’ajustamentenpreus-,estariaincentivantlainversióalsector,ifinseljuliols’haurienvisat4.600unitatsmésqueenelmateixperíodede2009,mentreelconjuntd’Espanyacontinuaajustantl’ofertaambmésde46.500visatsmenys.Totiquelademandas’estàcomportantmésdinàmicamentquel’oferta,ambunadetracciód’ofertamoltsuperioralanovagenerada,encaraexisteixunestocimportantenvenda,l’absorciódelqualvindràmoltdeterminadaperl’evoluciódelspreusilapossibilitatdeconvertir-seenprimeraresidència.
Gràfic12
Índex de producció industrial (Variació interanual, mitjana mòbil 3 mesos, %)
Gràfic13
Compravenda d’Habitatges (Taxa de variació interanual, %)
El sector exterior, a través de les exportacions i el turisme, compensa els efectes de l’encara dèbil demanda interna i incentiva la inversió i l’activitatQuantalsectorexterior,continuamostrant-secomunsuportestratègicdelarecuperaciódel’activitateconòmica, tot i la ralentització del creixement a Europa i l’apreciació del tipus de canvi. Malgratl’alentimentdelcreixementenelspaïsosdelnostreentorn,aquestseràencaramajorquel’experimentattantperCatalunyacomperEspanya,permetentqueelsectorexteriorcontinuïcontribuintpositivamentalcreixementeconòmiccatalà,atravésdel’augmentdelesexportacions,contràriamentacomhovaferenelpitjormomentcontractiu,quanlamajorcaigudadelesimportacionsdeterminàelsaldoexteriorpositiu.Catalunya,entantqueeconomiaoberta,id’especialrellevànciaenelsectorexteriorespanyol(éselprincipalemissorireceptorcapaidesdel’estranger)hauriadebeneficiar-sediferencialmentideformapositiva,enproperstrimestres,delarecuperaciódel’activitatmundial,tantméscomméscapaçsiguidediversificarlessevesrelacionsinternacionals.Enparticular,elrendimentpodriasermajorsielcomerçexteriors’orientacapaaquellspolscridatsaserelsnousimpulsorseconòmicsinternacionals1. Finssetembre,lesexportacionshaurienaugmentatun16%,unpuntpersobred’Espanya.
Exportacions de béns (Variació interanual de la tendència, %)
Gràfic15
Pernoctacions en hotels (Variació interanual de la tendència, %)
-25-20-15-10
-505
10152025
set07
març08
set08
març09
set09
març10
set10
Catalunya Espanya
-15
-10
-5
0
5
10
15
oct07
oct08
oct09
abr07
abr08
abr09
oct10
Catalunya Espanya
Font:DatacomexiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
El mercat laboral no empitjora addicionalment però la debilitat de l’activitat econòmica encara és insuficient per generar ocupació netaQuantalmercatlaboral,elsindicadorsrelatiusaltercertrimestredel’anynomostrenunempitjoramentaddicional.L’afiliacióalaSeguretatSocialhacontinuatsuavitzantlasevacaigudaentermesinteranualsihauriamostrat jaunmillorcomportament respectedelconjuntespanyol, tot ique,eliminades lesvariacionsestacionals,l’ajustamenthauriaestatlleugeramentsuperior.Entermesabsoluts,enel3T10elnombred’afiliatsaugmentàentermemigen9,2milersdepersonesrespectedel2T10,finsasituar-seen3,1milions,anivellsencarainferiorsalsde2009.Aquestamilloraenlesafiliacionss’explicaper la favorable evolució del sector serveis, que, beneficiat per la temporada turística, compensala contracció de la resta de sectors. La major estacionalitat turística als mesos d’estiu a Catalunya determinaelmillorcomportamentde lesxifresd’afiliacióalsector respectedelconjuntd’Espanya.Laindústriacontinuaennegatiumalgratlasuavitzaciódelritmedecaigudaencetadamesosenrere.
Alseutorn,lesdadesd’aturtambéindiquenunaralentitzacióenelseuritmedecreixementinteranual.Entermemig,enel3T10s’hareduïtun4%elnombred’aturatsrespectedel2T10,enpartperl’efecteestacional,totiquefinsoctubrehihamésde70milpersonesaturadesmésqueenelmateixperíodede2009.Lesdadespublicadesperl’EnquestadePoblacióActivacorresponentsal3T10confirmenaquesta evolució. Per segon trimestre consecutiu, la taxa d’atur es redueix unes dècimes, fins el17,4%(aEspanya19,8%)enel3T10,amb669,4milersd’aturats.Lacreaciód’ocupació(34,5milersdepersones)persobredel’augmentdelapoblacióactiva(27,8milpersones)afavoreixlareduccióde3dècimeslataxad’atur.Noobstant,lalentitudenlasortidadelacrisicomportaràescenarisd’altsnivellsd’aturdurantelsproperstrimestres.
Gràfic16
Taxa d’atur (% població activa)
Gràfic17
Afiliació a la Seguretat Social i Atur (Variació interanual, %)
579
1113151719212325
set90
mar93
set95
mar98
set00
mar03
set05
mar08
set10
Catalunya Espanya
-20-10
01020304050607080
oct06
abr07
oct07
abr08
oct08
abr09
oct09
abr10
oct10
-8-6-4-202468
Atur Catalunya (esq.) Atur Espanya (esq.)Afiliació Catalunya (dta.) Afiliació Espanya (dta.)
La debilitat de la demanda interna, l’ajustament fiscal i l’evolució econòmica internacional determinaran el creixement de l’economia catalana el 2011Lamillorarelativadelesexpectativesidelsresultatsdelsindicadorsparcialsd’activitatenlasegonapartdel2010noamaguen,però,quedecaraalfinalde2010 i tambéperal2011bonapartdelsproblemes que actualment pateix l’economia catalana no s’hauran resolt. La necessitat de reduirelnivelldepalanquejamentde lesempreses i famíliesesmanté, i l’ajustdelsectorpúblics’hadepotenciarencaramés,frenantlacontribuciódelademandainterna.
Respectedel sector públic, cal considerar que s’han realitzat esforços importants en la contenciódeldèficit,nonomésperpartdel’AdministracióCentral,sinótambéperpartdelaGeneralitat.Al2009,eldèficitautonòmiccatalàarribàfinsal3,3%,ielpressupostinicialplantejavaque,peral2010,s’arribésaun3,25%.ElsdiversosacordsassolitsenelsidelConselldePolíticaFiscaliFinancerahanrestringitlapossibilitatd’assolirdèficitsexcessius,traslladantalgunsajustosplantejatspelGoverndel’Estatatotl’aparelldedespesaautonòmica,incloentempresesi,enalgunscasosproveïdorsprivatscomenlasanitato l’educació. És el cas, per exemple, del retall en els salaris del sector públic aplicat des del mes de juliol, iquetindràimpactetantsobreelscostosdepersonaldel’any2010comdel2011.Aixímateix,lapolíticacontractivas’haobservatenalgunespolítiquesd’ingressos,coml’augmentdedossobretipusal’escalaautonòmicadel’IRPF,totiqueenaquestcas,l’impacteentermesderecaptacióseràgairebétestimonial.
Generalitat de Catalunya: Dèficit (% del PIB) (Drets liquidats - obligacions reconegudes)
-3,5-3,0
-2,5-2,0-1,5
-1,0-0,5
0,00,5
gen feb març abr maig juny jul ago set oct nov des
2007 2008 2009 2010
Font:GeneralitatdeCatalunyaiBBVAResearch
Elnoudèficit,enqualsevolcas,sesumaaunnivelldedeutepúblicquesesituava,alsegontrimestredel 2010, com el més elevat entre les ComunitatsAutònomes en termes absoluts i el segon entermesderelatiussobreelPIB,ambunparelldecondicionantsaddicionals.D’unabanda,elgruixdels vencimentsdedeuteapliquenentre2010 i 2011, forçant lanecessitatde refinançareldeuteenunmomentenquèelsmercatsespodenconsiderargairebé tancats.De l’altra, i d’acordambla informació fetapúblicaper laGeneralitat,el42%deldeuteemèsper laGeneralitates trobaenmansde tenidorsestrangersque,enaquestsmoments,mostrenuna fortadesconfiançasobre lespossibilitats de recuperació de l’economia espanyola en general i de la catalana en particular.
La regularització de la situació del sector financer espanyol passa per aconseguir augmentar elrecursde lesentitatsfinanceresa l’estalvidomèstic,elque justifica,enpart, laguerradepassiusques’observaactualment.Elfinançamentdel’Estat,quepassàperunacrisiabansdel’estiu,s’obtéemetentregularmentenelsmercatsinternacionals,peròeldelesCC.AA.estrobatancat,elqueobligaadesviarlarecercadefinançamentalmercatdomèstic.AixòéselquehafetrecentmentlaGeneralitatdeCatalunya,ambunaemissiódebonsaunanyalmercatminoristaperlaquals’hanpogutobtenir3.000milionsd’eurosdefinançamentquepermetencobrirbonapartdelesnecessitatsromanentsdel2010.Noobstant,aixòafegeixuncompetidoraddicionalperalacaptaciódelfinançamentdomèstic,elquepodriadificultarl’ajustamentdelsectorfinancer.
Enconjunt,elsindicadorsdisponiblesperalterceriquarttrimestremostrenquel’economiacatalanas’hauria estancat, i tant les perspectivesmostrades per l’Enquesta de l’ActivitatEconòmicaBBVAcom els primers indicadors dels quals es disposa per al mes d’octubre, o el tensionament delsmercatsfinancersdificultenunarecuperacióimportantdelritmedecreixementenelquarttrimestre.Addicionalment, les necessitats de consolidació fiscal, imposades per les condicions financeres ifacilitadesperl’esgotamentdel’activitatdelgovern,tampocaportenunimpulsaddicionalperlaviadelsectorpúblic,queestà tenint, i tindràenpropers trimestres,uncomportamentcontractiu.Així,desprésdel’estancamentdeltercertrimestre,elmodeldecreixementdelPIBregional(veuresecció“EstimacionsentempsrealdelPIBregional:resultatsperaCatalunya”d’aquestarevista)permetriaanticipar,pelqueesrefereixaCatalunya,queelcreixementdelquarttrimestresesituariaal’entorndel0,3%elqueconduiriaauncreixementmigdel’economiacatalanaperal2010del-0,3%.
Amés llarg termini, els condicionants estructurals sobre l’economia catalana fan preveure que elcreixementpotencialsesituariapersotadelviscuten ladècadapassada,elque frena també lespossibilitatsd’inversió,inoméselsectorexteriormostrariaunacontribuciópositiva,recolzadatantenelcreixementdelesexportacions(quepodriasermenorqueaquestany)comenelmenorcreixementdelesimportacions,condicionadesperl’evoluciódelademandainterna.Entreaquestscondicionants,
calremarcarlanecessitatdeconsolidaciófiscalentotselsestamentsgovernamentals,peròtambéla necessitat de continuar amb el procés de despalanquejament del sector privat i l’avanç en latransformacióiadaptaciódelsectorfinancer.Així,l’any2011continuaràmostrantunaeconomiadèbil,quepodriacréixeral’entorndel’1%.Aquestcreixement,pertant,noseràsuficientcompercrearocupaciónetaireduirsensiblementlataxad’atur,quepodriamantenir-seenelsnivellsactuals,ésadir,superantel17%.Els riscosde l’economia,per tant,es traslladendesdelcomportamentdelsectorexterior (queesrecupera tantenmercaderiescomen turisme)capa lademanda interna, iespecialmentalacapacitatdelsectorpúblicperfercreïblelarecuperaciódel’economiacatalana,ireduirl’impactequelasevacontracciótindràsobrel’activitatilacredibilitatd’aquestcreixement.
Gràfic19
Activitat econòmica i perspectiva per al proper trimestre (Desv. normalitzades respecte del promig històric)
Gràfic20
Catalunya, índex de sentiment econòmic per sectors productius (Desv. normalitzades respecte del promig històric)
D.TurismeCatalunya, una potència en el turisme internacional: primera destinació turística internacional d’Espanya i privilegiada posició en el turisme mundialCatalunyahaanatguanyantpescomapotènciaturísticainternacionalenelsdarrersanysconsolidantla seva posició coma primera destinació aEspanya per al turisme internacional i coma una delespreferidesperalturismeinterior.Entre2001i2006,anyenquès’assolirenelsmillorsresultatsturístics,incrementà5puntselseupesenelturismeinternacionalespanyol,acollintaquellanyel26%deltotal.Enordred’importància,totiqueadistància,lasegueixenelsarxipèlags(CanàriesiBalears)iAndalusia.Anivellintern,éslasegonadestinaciópreferidapelsnacionals,ambunaquotaestablealvoltantdel14%deltotaldemoviments,noméssuperadaperAndalusia(18%),imésde23milionsdevisitesregistradesdurantl’últimany.
Gràfic21
Quota turisme internacional per CCAA, %
Gràfic22
Quota recptora de turisme intern,% (Promig 2005-2010)
Decaraalfutur,larecuperacióeconòmicainternacionalpermetcertoptimisme,il’OMTpreveuunarecuperaciódelesxifresturístiquesmundialsperal2010d’entreel3%iel4%queenelcascatalàpodria ser superior atenent l’evolució de les dades obtingudes fins al moment. La debilitat de lademanda interna, bàsicament per la permanent evolució negativa delmercat laboral, fa virar capa l’exterior lespossibilitatsdecreixementeconòmicaEspanya iCatalunya,a travésdedosgranscanals:lesexportacionsielturisme,ambelsefectesd’arrossegamentpositiucapalaindústriaielsectorserveis.
El turisme català: típicament estacionalUntretcaracterísticdelturismeaCatalunya,itambéaEspanya,éslasevapronunciadaestacionalitat,deformaqueelmajordinamismeturísticarribadurantelsmesosd’estiu.Entre junyisetembreesconcentramésdel50%deltotalanual,tantenturismeestrangercom,enmenormesura,enturismenacional.Noobstant,aquestcaràcternoéshomogeniperprovíncies,essentespecialmentmarcatalescostaneres,sobretotaGironaiaTarragona.Barcelona,gràciesalariquesapatrimonial,alturismeurbàidenegocisialdesenvolupamentdelturismedecreuers,iLleida,perl’importantdesenvolupamentd’activitats d’hivern relacionades amb la temporada de neu i d’esquí, aconsegueixen estendrel’explotacióturísticacapad’altresperíodesdel’any,ambelsefectesbeneficiososquecomportaentermesd’aprofitamentd’infraestructuresid’impacteeconòmic,d’activitatid’ocupació.ElcomportamentturísticaLleidaésespecialmentinteressantpeldiferentcomponentestacionalquepresenta.Lasevalocalitzaciógeogràfica,ambunaàmpliaextensióalPirineucatalà,laconverteixenunenclavamentdeprimerordreperalturismeruralid’hivern.Aquestfetcomportaque,al’estacionalitatpròpiadel’estiu,s’afegeixiunasegona,enhivern,moltdependentdelescondicionsclimàtiques5.
L’estacionalitatestivalésmésacusadaquanestractadeviatgesd’ociiprotagonitzatsperestrangers.En el cas del turisme intern, el tipus de viatge que realitzen els residents, demenor duració i adestinacions més properes, en moltes ocasions dintre de la pròpia Comunitat, afavoreix que elsviatgesespuguindistribuirméshomogèniamentalllargdel’any.
Component estacional de les pernoctacions hoteleres,%
Gràfic26
Component estacional de les pernoctacions hoteleres,%
02468
101214161820
set03
set04
set05
set06
set07
set08
set09
set10
Lleida
02468
101214161820
set03
set04
set05
set06
set07
set08
set09
set10
Catalunya Espanya
Font:INEiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
La celebració de fires i congressos i la potenciació dels creuers possibilita la reducció de l’estacionalitat a Barcelona D’acord amb l’International Congress and Convention Association, Barcelona ocupa una de elsprimeresposicionsenelrànquingdeciutatsméspopularsdelmónperal’organitzaciód’esdevenimentsinternacionals.L’any2009sesituàensegonaposiciódarrereViena,superantParís,BerlíniSingapur6. Elscongressos,lesconvencionsilesfiresesdevenenclausperalaciutatdonadalasevarepercussióeconòmica.Entre2004i2008tantelnúmerodefiresicongressosorganitzatscomelvolumd’assistentss’hapràcticamentduplicat(desde1.146finsa2.196esdevenimentsidesde360.335finsa652.668participants). A aquest increment d’importància del turisme de negocis, cal afegir el creixementexponencialdelturismedecreuers,ques’haconvertitenundelsmercatsturísticsmésimportantsperaBarcelona,especialmentarranelsJocsOlímpicsde1992.
La indústriadelcreueraEuropavamoure34milmilionsdedòlarsen2009, igeneràgairebé300milllocsdetreball,essentEspanyaelsegonpaíseuropeuenelqualméspassatgershanembarcat,situant-seper sobredelRegneUnit i per darrered’Itàlia, segonsdadespublicadesperEuropeanCruiseCouncil (ECC)7 . L’impacte econòmic dels creuers a Espanya en 2009 ascendí amés de430milionsd’eurosiBarcelona,primerportdelMediterraniicinquèdelmón,encapçalaelrànquingd’ingressosrealitzatsperpassatgersdecreuer,seguidaperBalears,CanàriesiMàlaga.
Durant 2009, la ciutat comtal acollímés de dosmilions d’usuaris i 799 escales, amb un impacteeconòmicdemésde200milionsd’euros.AproximadamentlameitatdelspassatgersquearribenaBarcelonahofanentrànsitil’altrameitatutilitzaelportpercomençariacabarelseucreuer.Lapotentinfraestructuraespecialitzadaencreuersquehangeneratlesinversionsdel’últimadècadailaqualitatdeserveiaconseguidapelsdiversosoperadorsinstal•latsaBarcelonahanpermèsalPortaconseguiralgunsdelspremisinternacionalsqueatorgaanualmentlaprestigiosapublicacióDreamWorldCruiseDestinations(elPortdeBarcelonas’haimposatenlessegüentscategories:Portméseficient,MillorPortdeturnaround(portdesortidaiarribadadelcreuer),MillorDestinació,Destinacióamblesmillorsexcursionsiguies,Portamblesterminalsméseficients;iaconseguíunasegonaposicióenlamillorrespostaalesnecessitatsdelsvaixellsielpassatge,ienlamilloramésimportanteninstal•lacions per acreuers).
Turisme nacional vs estranger: especificitats pròpies i importància d’una major diversificació geogràfica d’origenACatalunyaelturismeinternhatingut,tradicionalment,unapresènciarellevant,doncslameitatdel’afluènciaturísticaésd’origennacional,idintred’aquestgrup,lesvisitesrealitzadespercatalansvanaugmentantprogressivamentlasevaimportànciasuposantaproximadamentlameitatdeltotalinterior,iunaquartapartdelglobal.Madrilenys,valencians iandalusossónelsnacionalsquemésvisitenCatalunya,segonadestinacióespanyolaenvolumdeviatgers(18%)perdarrered’Andalusia,iterceraquantapernoctacions(16%)darreredeBalearsiCanàries.
Lallunyaniageogràficail’abaratimentdelsvolsdeterminaelfortaugmentexperimentatperl’aviócomamitjàdetransport,endetrimentdelsdesplaçamentspercarretera.En2009arribarenalsaeroportsespanyolsmésde55milionsdepersones,delsquals11milionsho ferenaaeroportscatalans-lameitat, en companyiesdebaix cost-.Noobstant, aquesta xifraés clarament inferior a lade l’anyanterior,principalmentperladisminuciód’arribadesdelsseusprincipalsmercats:RegneUnit,Itàlia,iAlemanya(elsfrancesosutilitzenmajoritàriamentelcotxe),originaren300milpassatgersmenysqueen2008.Enelsdosdarrersanys,l’aeroportdeBarcelonaharegistratunafortacontraccióenvolumd’arribades,respectivament,un8,0%iun9,9%menys,mentreelsaeroportsdeReusiGirona,encanvi,durant2009jaregistrarenxifrespositives(respectivament33,5%i17,7%).
L’organització directa, sense intervenció d’agències turístiques, predomina sobre els paquetsvacacionalsd’agènciaestàndards,gràcies,entred’altresraons,alaconsolidaciód’Internetil’extensiódel seu ús a totes les parcel•lesd’edat,alapossibilitatd’individualitzarelviatge,ial’estalvieconòmic.
Oferta d’allotjament turístic: quantitat i qualitatL’augmentdel’ocicomaprincipalmotiudevisitaaCatalunya,tantanivellinterncomestranger,endetrimentd’altresmotiuscomaravisitesafamiliarsiamicsdeterminaqueaugmentilapreferènciaperl’allotjamentenestablimentshotelersrespected’altresèpoquesenquèpredominaval’allotjamentdomèstic.Elsestablimentsruralshanduplicatlasevaimportància,peròcontinuenambunapresènciapràcticamentresidual.
Al’agostde2009Espanyadisposavadegairebé17milhotelsqueoferien1,7milionsdeplaces,lameitatdelesqualsesconcentraaBalears,CatalunyaiAndalusia.Lapreferènciaperl’allotjamenthotelerpermetelmanteniment i l’ampliaciódelparccatalà.Catalunyaocupa lasegonaposicióentre lesautonomiesambmésofertahotelera(aproximadamentel15%iel17%delsestablimentsidelesplaces),perdarrered’Andalusiaennombred’establimentsideBalearsennombredeplaces.Malgratlacrisi,hancontinuantobrint-seestablimentshotelers,aunritmesuperiorald’Espanya,iaugmentantelvolumdeplaces.Afinalsde2009Catalunyateniaregistrats2.800establimentshotelersambmésde280milplaces,quesuposenmésdelameitatdel’ofertadeplacesd’allotjamentturístictotal,incloenthotels,càmpingsiresidènciesrurals,peròsenseinclourel’ofertaenapartaments.Físicament,elsestablimentshotelersesconcentrenallitoral,especialmentalaCostaBrava(25%),aBarcelona(20%)ialaCostaDaurada(20%).Enelsdarrers5anysl’ofertadeplaceshaaugmentatsobretotaBarcelona,alGarrafialesTerresdel’Ebre.Amés,lanovaofertaesconcentra,especialment,enplacesdecategoriaalta.
Qualitativament, lagranmajoriad’establimentssóndecategoriabaixa-mitjana (hostals,pensions ihotelsdefinsatresestrelles),mentrequemésdel70%deplacessóndecategoriamitjana-alta.Aixòpermetestablirunarelacióentre lacategoriadelsestabliments i lasevadimensió,deformaqueaméscategoria,mésplaces.Novament,elsestablimentsdemajordimensióeslocalitzenalacostadeBarcelonaielMaresme,mentreal’interior,alamuntanyaialesTerresdel’Ebres’hiconcentrenelsdemenordimensió.Barcelonaconcentraelmajorvolumd’ofertadeplacesdecategoriaalta,seguitperlaCostaDaurada,ontambéabundenelsdecategoriamitjana.
Per origen, els estrangers són la principal clientela dels establiments hotelers. La diferència amb elsnacionalsradicaenlaimportànciaencaraexistententreaquestsúltimsdelsviatgespermotiuspersonalsasegonaresidènciaoaresidènciesdefamiliarsoamics,totiqueaquestaúltimarúbricavaperdentpesprogressivament.L’efectedistànciadetermina,amés,queelsestrangersrealitzinestànciesmésllargues.
Lapermanènciaenhotelss’hamantingutpràcticamentestable,mentreelsapartamentsreduïenlasevaocupació.Ambl’objectiud’atreureclients,s’haportatatermeunapolíticadereducciódepreusqueelshacol•locatanivellsdeprincipisdedècada.UnapolíticadecontenciódepreusmésacusadaaCatalunya,ambcaigudessuperiorsal10%quepodriaexplicarparcialmentlamenorcaigudadelespernoctacionsalaComunitat.Lasumad’ambduescontraccionshacomportat,però,unmenoringrésduranttot2009.Noobstant,lamilloraconjunturalde2010ilarecuperaciódelesxifresd’afluènciaturísticahapermèslarecuperaciódelarendibilitatdelsector.Amés,lareducciódelcostd’allotjamenthapermèsderivarpartde l’estalviaunaltre tipusdedespesa, incidintpositivamenten laxifradelsectorserveiscompensantparcialment la debilitat de la demanda interna.
Gràfic29
Perfil hoteler per categoria (Promig 2004-2009, %)
Després del fort ajustament de 2009, la incipient recuperació econòmica de 2010 beneficia les xifres turístiques El2009fouunanycaracteritzatperunfortajustamentenlesxifresturístiques,particularmentenlesreferidesaturismeestranger,ambcaigudestantennombredeviatgers(-9,5%)comdepernoctacions(-5,9%).Atenentelsprincipalsemissors,elsfluxosprovinentsd’Alemanya,Itàlia,RegneUnitipaïsosnòrdicsesvancontraurepersobredelamitjana.Françasesituàlleugeramentpersotaenvolumd’afluència i,contràriament,elssuïssosaugmentarenlessevespernoctacionsaCatalunya.Desdel’inicidelacrisi,entre2007i2009,aCatalunyas’hancomptabilitzatmilionsdepèrduesentermesdevisitantsipernoctacions.Noobstant,durantelstresprimerstrimestresde2010s’hauriarecuperatunapartimportantd’aquestapèrduaacumulada.Finselmesd’octubrehaaugmentatun11,2%elvolumdepernoctacions,sobretotperpartd’estrangers,elqueequivalaunaugmentdemésde4,2milionsrespectedelmateixperíodedel’anyprecedent,delsqualsgairebé3,3milionssónforans(el77,8%deltotalrecuperat).Aquestarecuperacióquasiduplical’experimentadapelconjuntespanyol,queenelmateixintervalaugmentanomésel6,4%(14,4milionsdepernoctacions).
A lamillora hauria contribuït, amés de la recuperació econòmica internacional i el no empitjoramentaddicionalenlesperspectives,lapolíticadecontenciódepreusiniciadapelsectorcomareclamdavantlareducció de la demanda dels dos darrers anys. La pressió a la baixa exercida per la contenció de demanda espotcalibraratravésdelgraud’ocupacióhoteleraque,entre2007i2009,caiguédesdel60,8%finsel53,0%.Labonaevoluciódel2010hapermès,però,recuperaraquestíndexfinsel58,6%.
Pernoctacions hoteleres a catalunya (Variació interanual, dades CVE, %)
Gràfic34
Establiments hotelers: personal ocupat (Variació interanual, %)
-20-15-10
-505
1015202530
oct05
oct06
oct07
oct08
oct09
oct10
Catalunya Espanya
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
oct02
oct04
oct06
oct08
oct10
Catalunya Espanya
*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch
*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch
L’explotació turística a Catalunya mostra un comportament positiu a nivell agregat però de diferent intensitat segons les magnituds empresarials de referènciaDesdel’any2001,quanelsectorexperimentàunacontraccióentoteslesvariables,aexcepciódelareferentainversióenbénsmaterials,lescontraccionshanestatmoltreduïdesicentradesbàsicamentenaquestmateixarúbrica.
Tantelnúmerodelocalsdestinatsal’acollimentturísticcomelpersonalocupathaaugmentatquasipermanentment (aexcepciód’algun tancament l’any2006)de formaquedesde2001finsa2007aquestes magnituds han augmentat, respectivament, un 11,3% i un 24,5%. La contractació depersonallaboral,però,hacomportatunaugmentsuperiordeladespesapersousisalaris,queenelmateixperíodeincrementàmésdel73%,iquehaabsorbitpartdel’incrementdelvolumdenegociquehauriaaugmentatun56,4%,contribuintareduirelsmargesempresarials.
Conclusions i perspectivesCatalunya, tot i ser la principal destinació turística internacional d’Espanya i ocupar una posició destacada entre els principals països receptors, ha de fer front als reptes del nou context internacional, als canvis en els hàbits de consum i al sorgiment de nous competidors turístics Totiqueelturismeespotconsiderarjaunsectormadur,iambperspectivesdecreixementrelativamentmenorsaEuropa,perCatalunyaésunaactivitatmoltimportant.Al2009,el16,1%delsocupatsdelsector serveis es dedicaven a activitats relacionades amb el turisme, el que suposa l’11% de lapoblacióocupadatotal.Noobstant,aquestaésunaactivitatenquèelnombredepossiblesdestinacionss’incrementade formacontinuada, i lacompetènciaéscreixent.Així,pelcostatde lademandaelsectors’enfrontaausuarismésexigents,ambnouspatronsdeconsumiquecomptenambunmajorventalld’alternativesturístiques.Pelcostatdel’oferta,nouscompetidorsinovesfórmulesturístiquessónalhoraelsriscosielsreptesalsqualss’had’enfrontar.Aquestsfactorsevidencienlanecessitatdetransformar,oadaptar,elmodeldenegociturístictradicionaloperatiufinselmoment.
Catalunya,coms’hapogutobservarenaquestaanàlisi,jaésundestídereferènciaanivellmundial.Amés,estàtransformantelseupropinegociturístic,substituintalgunesdestinacionsdeplatja“pura”perunarelaciómésproperaambelturismeurbà,elquefacilitatantladesestacionalitzaciódelturismecom l’obtenció demajors rendiments, convertint-se, per tant, enundestímenysdepenent d’unescaracterístiquesnaturalsquepodencomençarapatir,comatotaEuropa,unacertadegradació.Latransformació,pertant,hadecontinuardeformaconstantperònobrusca,jaqueCatalunyamantéunescondicionsgeogràfiques iclimatològiques,aixícomfacilitatsd’accés,querecolzen lessevespossibilitatsturístiques.Peròmésenllàd’aquestes,calavançarenlamilloradelacompetitivitatdelsectormitjançantincrementsenlaqualitatidiversitatdel’ofertaienlaintroducciói/oconsolidaciódelainnovaciótecnològicaalsector.Endefinitiva,fetsquepermetinalesempresesposicionar-seenunentorncadavegadaméscompetitiu.Entendreiadaptar-sealestendènciesglobals,comprendrelesnecessitats ielsdesitjosdelsusuaris, integrar la tecnologia i invertirenproductes innovadors irecursos humans són factors fonamentals.Aquestes necessitats de redefinició es recullen al “PlaEstratègicdelturismeaCatalunya2005-2010”publicatperlaGeneralitatdeCatalunya.
LaposiciódeCatalunyaés,però,d’avantatge respectede lamajoriadeCC.AA.espanyoles.AixíExceltur,lasituaenterceraposició(darrerePaísBasciMadrid)quantacompetitivitatturísticaanivellnacionalenl’informe“Monitordecompetitividaddelascomunidadesautónomasespañolas”,enquèanalitza lacapacitatdelesempresesperatreure,transportar,allotjar i ferquel’estànciadel turistasiguisatisfactòria.Tambélasituaenlesprimeresposicionspelquefaadiversificaciódeproductesturístics,accessibilitaticonnectivitatpermitjansdetransportiatracciódetalent,formacióieficiènciadelsrecursoshumans.Totsaquestsfactorss’hand’aprofitar,peròlacontinuaciódelsfluxosturísticsquepermetinmantenireltamanyd’aquestsectordemanenquel’esforçperserpuntersesmantingui.
E.EstimacionsentempsrealdelPIBregional: resultats per a CatalunyaLaconjunturaactualdel’economiaespanyola,ambunmarcatdeterioramentdel’activitateconòmicaiunaàmpliaheterogeneïtatregionaldesdelcomençamentdel’actualcrisieconòmica,haposatdemanifest la necessitat d’una anàlisi primerenca de l’evolució cíclica de cada economia regional apartirdel’úsd’indicadorsquesintetitzinelseucomportamentique,almateixtemps,garanteixincertahomogeneïtatenlasevacomparacióambelsagregatsnacionals.Enelperíodemésrecentdelacrisi,aquestademandad’informaciós’haincrementatnotablementcomaconseqüènciadel’existènciadetensionsdeliquiditatque,enabsènciad’informacióméscompletaidiferenciadasobrelesdiferentseconomiesregionals,sesegueixenmaterialitzantenuntancamentpràcticamentindiscriminatperalesemissionsdedeutedelesComunitatsAutònomes(CC.AA.).
Amitjàillargtermini,aquestademandad’informacióésparcialmentsatisfetaamblesestimacionsdelaComptabilitatRegionald’Espanya(CNR)publicadesperl’INEquefacilitenelconeixementdelesdiferènciesestructuralsentrelesdiferentsregionsespanyoles,permetentaixíentendrebonapartdelseucomportamentatravésdelesdiferentsfasescícliques.Noobstantaixò, lasevapublicaciódecaràcteranualielretarddelesestimacionsoficialsdificultenunseguimentméstèrmiciavançatdeleseconomiesregionals.Perexemple,enladatadetancamentd’aquestinforme(quanl’economiaes troba jaenelquart trimestrede2010),nomésesconeix laprimeraestimacióde lesdadesdecreixementdelPIBpera2009,mentreque lasevaestimacióavançnomésesconeixeràamitjandesembredelpresent.Enlamateixalínia,laprimeraestimaciódelesdadescorresponentsa2010noestaràdisponibleabansdel2T11,oferintunavaluosainformacióestructuralperòtardanaperalseguimentconjuntural.Acurt termini, iperaunconjunt reduïtdeCC.AA.entre lesqualses trobaCatalunya,els instituts regionalsd’estadísticapubliquen lessevesestimacionsde laComptabilitatTrimestralAutonòmica (CTA), permetent satisfer de formamésoportuna la demandad’informacióconjuntural.Noobstantaixò,lametodologiadelesCTAnoéshomogènianiamblaCNRniamblaComptabilitatTrimestrald’Espanya(CNTR)enlamesuraenquèlesprimeresparteixendelestaulesInput-Outputautonòmiques i les segonesde les taules Input-Outputnacionals8.Enconseqüència,i encara que han de considerar-se com a informació complementària, les CTA no permeten unacomparaciódirectaamblesestadístiquesperalconjuntdel’economiaespanyolanientreaquestes.Addicionalment, i comsucceeixa laCNTR, lesestimacionsautonòmiquesespubliquenambcertretard.Peral’economiacatalana,enparticular,enladatadetancamentd’aquestinformeesconeixladadade2T10il’estimacióavançdel3T10,mentrequelesdadescompletesperal3T10nomésesconeixeran a mitjan desembre.
Peratendreaaquestdèficitd’informacióentempsreal,BBVAResearchproposaunametodologiad’estimaciódelPIBtrimestralperCC.AA.consistentamblesestimacionsanualsdelaCNRialmateixtempsamblesestimacionsCNTRperalconjuntdel’economiaespanyola.Laprimeraetapaconsisteixen l’estimació d’un conjunt de models factorials dinàmics que permeten combinar la informaciód’indicadors de conjuntura de cadaCC.AA. que presenten diferent freqüència, es publiquen ambdiferentsretardsrespectealperíodedereferènciai,enocasions,nos’observenperatotselsperíodescompresosenlamostra.Enlasegonaetapas’implementaelmètodeRASoajustbiproporcionaldematriusquegaranteixlaconsistènciaagregadadelesestimacions9.Enaquestrequadre,espresentaenformaresumidalametodologiadelsmodelsfactorialsdinàmicsimplementatsenlaprimeraetapad’aquestprojecte,aixícomelsresultatspreliminarsdelesestimacionsperal’economiacatalana.
t YYYYY −−− ⋅⋅⋅=llavorslestaxesdecreixementanualpodendescomposar-seapartirdelamitjanaponderadadelestaxesdecreixementtrimestral.Prenentlaquartadiferènciadelslogaritmesen(4)tenimque
(5)( )
( )CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
YYYY
YYYYYY
7654
3214
nlnlnlnl41
nlnlnlnl41nlnl
−−−−
−−−−
+++−
+++=−
iredefinintaqueststermescom CNRt
CNRt
CNRt YYy 4nlnl −−= i CNR
tCNR
tCNRt YYy 1nlnl −−= podemreescriure(5)
com segueix
(6)CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt yyyyyyyy 654321 4
142
43
43
42
41
−−−−−− +++++=
que,comanticipàvem,descomposalestaxesdecreixementanualdelPIB(CNR)apartirdelamitjanaponderada de les taxes de creixement trimestral.
Resultats preliminars En línia ambels supòsits inicials delmodel factorial dinàmic descrit enels paràgrafs anteriors, elprincipal criteri de selecció dels indicadors inclosos en l’estimació va ser que exhibissin una altacorrelació amb les taxes de creixement del PIB (CNR). El segon criteri va ser que estiguessindisponiblesperaunperíodemostralrelativamentampli,demaneraquerecollissinsuficientvariabilitatcíclica10.Finalment, el tercer criteri va serqueel retarddepublicació respecteal trimestreal quefanreferèncianosuperésaldelapublicaciódelPIB(CTA)publicatperl’Idescat.Així,elsindicadorsd’activitat iocupacióutilitzatsenaquestaversiódelmodel inclouenl’afiliacióa laSeguretatSocial,l’ÍndexdeProduccióIndustrialielturismeaproximatperlespernoctacionshoteleres.Adicionalment,s’inclouelPIB(CTA)publicatperl’Idescatque,sibénos’obtéambunametodologiahomogèniaaladelPIB(CNR)publicatper l’INE,recullunavaluosainformaciórelativaalavariabilitatcíclicadel’economiacatalana.Finalment,s’inclouentantelPIBtrimestraldelconjuntdel’economiaespanyolacomeldel’àreadel’euro.Elprimer,percapturartantl’efectedelsfluxoscomercialsinterregionalscomlavariabilitatcíclicaprocedentdexocsexògensdedemandacomunsalarestadeCC.AA.Elsegon,percapturarelsfluxoscomercialsinternacionalsdeCatalunya.
EnelQuadre10espresenten lesestimacionsperalscoeficients iβ de l’equació(1) -quecapturenl’impactedelfactorcomúsobrelestaxesdecreixementtrimestraldecadascundelsindicadorseconòmicsseleccionats-,juntamentamblessevesdesviacionstípiques.Entotselscasos,lesestimacionstenenel signe esperat i són estadísticament significatives, mostrant el caràcter procíclic de les variablesautonòmiquesi,almateixtemps,lasingificativitatdelsxocsexògensdedemandacomunsamblarestadeCC.AA.Juntamentamb l’exposicióde l’economiacatalanaalcicleeuropeu.Convédestacarquelesdiferènciesenlamagnituddelscoeficientsestimatsnohandeserinterpretadesdirectamentcomunamesuradelesdiferènciesenlacapacitatpredictivadelsindicadors.Enprimerlloc,perquèenelnostrecas,iperpodercalcularlestaxestrimestralsdelPIB(CNR),sesostreulamitjanadelesvariablesdurant el procés d’estimació en lloc d’estandarditzar les dades11 .Aixòimplicaquelesdiferènciesenelscoeficientsrecullenpartdelesdiferènciesenlavariànciadelsdiferentsindicadors.Ensegonlloc,perquèelretardenlapublicaciódelesdadestambéimportaenaquestcontext.Sibééscertquel’IPIpodriapotencialmenttenirunmajorpoderpredictiuqueelturismeifinsitotquel’afiliacióperalPIBdeCatalunya,peraunmateixperíodedereferèncialesduesprimeresvariablesespubliquenambunmesd’anterioritatal’última,aportantaixíunavaluosainformacióconjunturalalmodeldeformaanticipada.
Quadre10
Catalunya: Impacte del factor comú en els indicadorsPIB (CNR) PIB (CTA) Afiliacions IPI Turisme PIB (Espanya) PIB (UEM)0,849 0,720 0,884 1,914 0,566 0,723 0,591
Encara que els resultats obtinguts de les dades interpolades són satisfactoris, per examinar lacapacitatpredictivadelmodel,iexplorarl’evoluciódelesexpectativesdecreixementdel’economiacatalanaen2010i2011amesuraqueanemconeixentnovainformació,s’harealitzatunexercicidepredicció intramostral.Peraaixòs’hancreatbasesdedadesperalsdiestrentadecadamesdesdesetembrede2008quecontenenlainformacióqueesconeixiaencadascund’aquestsmoments.Acontinuaciós’ha tornataestimarelmodel is’han fetprediccionsperalperíode2009-2011ambcadascunad’aquestesbasesdedades.ElGràfic39reculll’errordeprevisióencadaestimacióperalcreixementdel’any2009entermesdelesdesviacionstípiquesdelessèriesanualsdelPIB(CNR)conegudesfinsaladatadel’estimació.Coms’observaenelgràfic,elserrorsdeprevisiósóncadavegadamenorsamesuraques’aproximaeldiade lapublicacióde ladadadelPIB(CNR) jaqueesrealitzenambconjuntsd’informaciócadavegadamésamplis.Faunany,perexemple,s’haguésestimatunacontraccióde l’economiacatalanaentorndel4,3%,0,2ppsuperiorsa lapublicadaalmarçd’aquestanyperl’INE,laqualcosasuposaunerrorequivalenta0,3desviacionstípiquesdelPIB(CNR)conegutfinsa2008.Finalment,enelGràfic40esrecullenlesprevisionsentempsrealperalsanys2010i2011.Comespotobservar,sibélesperspectivesdecreixementhananatmillorant,principalment per al 2010, les previsionsmés recents delmodel, en línia amb el nostre escenaricentral, continuen apuntant a un estancament de l’economia catalana en 2010 i a un creixement molt moderat,enl’entorndel’1,0%,en2011.
Gràfic39
Catalunya: errors de previsió del creixement anual del PIB (CNR) en temps real (t0: publicació de la dada)
Gràfic40
Catalunya: previsions del creixement del PIB (CNR) en temps real
Stock,J.,iWatson,M.(1991)“Aprobabilitymodelofthecoincidenteconomicindicators”,aKajalLahirii GeoffreyMoore editors, Leading economic indicators, new approaches and forecasting records.CambridgeUniversityPress,Cambridge.
AVÍS LEGALAquest document, així com les dades, opinions, estimacions, previsions i recomanacions contingudesenell, hanestat elaborats perBancoBilbaoVizcayaArgentaria,S.A.(enendavant“BBVA”),amblafinalitatdeproporcionaralsseusclientsinformaciógeneralaladatad’emissiódel’informeiestansubjectesacanvisenseavísprevi.BBVAnoassumeixcapcompromísdecomunicaraquestscanvisnid’actualitzarelcontingutdelpresentdocument.
L’inversor que tingui accés al document ha de ser conscient que els valors, instruments o inversions a què aquest es refereix poden no ser adequats per als seus objectius específics d’inversió, la seva posició financera o el seu perfil de risc ja que no han estat preses en consideració per a l’elaboració del present informe, perlaqualcosahad’adoptarlessevespròpiesdecisionsd’inversiótenintencompteaquestescircumstànciesiprocurantl’assessoramentespecíficiespecialitzatquepuguisernecessari.Elcontingutd’aquestdocumentesbasaeninformacionsques’estimendisponiblesperalpúblic,obtingudesdefontsqueesconsiderenfiables,peròaquestesinformacionsnohanestatobjectedeverificacióindependentperBBVAperlaqualcosanos’ofereixcapgarantia,expressaoimplícita,quantalasevaprecisió,integritatocorrecció.BBVAnoassumeixcapresponsabilitatperqualsevolpèrdua,directaoindirecta,quepoguésresultardel’úsd’aquestdocumentodelseucontingut.L’inversorhadetenirencomptequel’evoluciópassadadelsvalorsoinstrumentsoelsresultatshistòricsdelesinversions,nogaranteixenl’evolucióoelsresultatsfuturs.
BBVAoqualsevolaltraentitatdelGrupBBVA,aixícomelsseusrespectiusdirectorsoempleats,podentenirunaposicióenqualsevoldelsvalorsoinstrumentsalsqualsesrefereixaquestdocument,directamentoindirecta,oenqualsevolaltrerelacionatambells;podennegociarambaquestsvalorsoinstruments,percomptepropioaliè,proporcionarserveisd’assessoramentoaltresserveisal’emissord’aquestsvalorsoinstruments,aempresesrelacionadesambells oals seusaccionistes, directiusoempleats i poden tenir interessosodura termequalsevol transaccióenaquests valorsoinstrumentso inversions relacionadesambells,ambcaràcterprevioposteriora lapublicaciódelpresent informe,en lamesurapermesaper la lleiaplicable.
“BBVA està sotmès al codi de conducta dels Mercats de Valors del Grup BBVA, que inclou, entre d’altres, normes de conducta establertes per prevenir i evitar conflictes d’interès pel que fa a les recomanacions, incloses barreres a la informació. El Codi de Conducta en els Mercats de Valors del Grup BBVA està disponible per a la seva consulta a l’adreça web següent: www.bbva.com / Govern Corporatiu”.