SERRA AITANA

ItinerarisLa Serra d’Aitana presideixmajestuosa aquest sectormuntanyós de les comarquesde la Marina Baixa, l’Alacantí iels municipis meridionals del’Alcoià i el Comtat. Nombrososcims que superen els 1.000m d’altitud, parets calcàriesde centenars de metres iprofunds barrancs accidentenel territori i, al mateix temps,creen una incessant diversitatde paisatges. Tots aquestspaisatges són mereixedorsd’una comtemplació pausada,que ens permeta admirar lanaturalesa i la delicada laborde remodelació exercida pergeneracions d’habitants. Totauna invitació a deixarl’automòbil i recórrer aquestbell món rural amb l’assosegatpas de l’excursionista, a cavallo en bicicleta.

La zona ofereix magnífiquescondicions per a la pràcticade l’excursionisme, condicionsque han sigut aprofitades pelsanomenats Senders de Gran iPetit Recorregut. Aquestsitineraris recuperen els caminsi les sendes rurals tradicionals,que els excursionistessenyalitzen amb pintures ibalises per tal de facilitarne elseguiment. Poden serrecorreguts per qualsevolpersona que tinga unaadequada forma física i unmínim hàbit de caminar per laserra. No oblide que elmanteniment d’aquestsvaluosos paisatges ésresponsabilitat de tots. No façafoc i enduga’s les deixalles finsa una localitat on les pugadepositar al lloc adequat.Respecte els cultius i elsmasos, a més de la vegetaciói la fauna natural.

Xarxa de senders de CurtRecorregutLes entitats excursionistes,coordinades per la FederacióTerritorial Valenciana deMuntanyisme, han traçat unacompleta xarxa de Sendersde Curt Recorregutsenyalitzada amb marquesblanques i grogues.Constitueixen una bonamanera d’endinsar-se enaquests paisatges. La majoriad’aquests senders disposendel fullet correspondent, ambdrescripcions, croquis,informació pràctica, etc.:

- Federació ValencianaTerritorial de Muntanyisme,Senderos de PequeñoRecorrido (Diputació d’Alacant-Patronat de Turisme CostaBlanca, Alacant,1995).- Senderisme d’Altea: BèrniaPR-V-7, (Ajuntament d’Altea,Altea, 1994).- Grup de Muntanya Penya elFrare, Camins: PR-V-44, 45,46,47,48 i 49 (Ajuntament deCallosa d’En Sarrià,Callosad’En Sarrià,1994).

En aquest fullet s’hancartografiat només alguns delsenders de curt recorregut.L’ascensió als cims principalsde l’area permet gaudir demagnífics panorames amb elMediterrani com a teló de fons.El PR-V-7 voreja Bèrnia i passapel singular Forat; els PR-V-13i 14 permeten l’ascensió alPuig Campana per l’exigentCarreró i la baixada pel vessantoest. Els senders PR-V-20,21i 44 exploren l’ampli vessantnord de la serra d’Aitana.

Aquestes terres ofereixen unagran diversitat d’itineraris: desde simples passejades fins acompletes travessies decaràcter muntanyenc. No totsels camins estan senyalitzats;això permet la possibilitat d’unadescoberta personal delpaisatge, per la qual cosa ésconvenient la consulta depublicacions i de cartografia.A més de les guies de Sendersde Curt Recorregut jaesmentades, sónrecomanables altrespublicacions excursionistes:

- Antonio Calero, Las Montañasde Alicante (El Tejo, Alcoi,1987)

- Rafael Cebrián, MontañasValencianas V (CentreExcursionista de València,Valencia, 1994).

- Rafael Cebrián, MontañasValencianas VI, (CentreExcursionista de Valencia,València, 1997).

- J.R. Nebot y altres,L’Alcoià i el Comtat. Guia

Natural, Històrica i Cultural(Gràfiques Ciudad, Alcoi,1993).

- Joan Pellicer, Meravelles deDiània (C.E.I.C. Alfons el Vell,Gandia, 1995).

- Eric Wright, Por buen camino.20 paseos por las montañasde la Costa Blanca (ParkeSutton Limited, Norfolk, 1995)També n’hi ha una edició enanglés.

Una àrea privilegiada pera l’escaladaLes serres de la Marina il'Alacantí constitueixen unautèntic regal per alsescaladors. Magnífiques paretsi agulles d'excel·lent rocacalcària amb un clima quepermet la pràctica del'escalada durant tot l'any. Alsvessants sud i oest del PuigCampana (Finestrat); el Ponoig(Polop), el penyal Guladbé-Cabal (Polop); el penyal Diví(Sella) i el Cabeçó d'Or (Busot)s'han traçat nombrosositineraris de diferent dificultat,molts dels quals superen els250 m d'altura. Seran útils lesguies de Carlos Tudela, Guíade escalada del Puig Campana(Ajuntament de Finestrat,Finestrat, 1995) i Guía deescalada del Ponoig, (Valencia,1998).

Les parets del barranc de l'Arc(Sella) tenen una bona quantitatde vies d'escalada esportivade longitud mitjana i curta. Enaquest paratge hi ha un refugid'escaladors que ha editat laguia de J.M.García I.Sánchez,Sella,guía de escalada (Fontde l'Arc,Sella, 1996). Per últim,les llargues crestes de Bèrnia(Altea-Xaló) i dels Castellets(Finestrat-Sella) ofereixen unaaltra manera de practicarl'escalada.

Per als amants de labicicletaLes carreteres que circumdenAitana són poc transitades iofereixen a l'aficionat a labicicleta interessantsrecorreguts en què no faltaranmai els forts pendents. De lesmoltes possibilitats nomésn'esmentarem un parell. Des

de Finestrat, als peus del’imposant Puig Campana, sesegueix la CV-70 per la Nucia,Polop i Callosa d’En Sarrià, esrecorre la vall de Guadalest,des d’on es poden contemplarl’ombria d’Aitana, i se superael port de Confrides. Ara veun breu descens fins aBenasau i l’ascensió al portdels Tudons per la CV-770 desd’on es pot fer un llarg iemocionant descens fins aSella i buscar de nou Finestrat.En total, han sigut uns 80 kmde recorregut i prop de 1.400m de desnivell de pujada pertal de rodejar el gegant Aitana.

Des de Xixona es remunta laCV-800 per l’històric port dela Carrasqueta on es podenvisitar alguns antics depòsitsde neu. El descens ens duràa la ciutat d’Alcoi. La tornadaes pot fer per Benifallim, elport del Rontonar i la Torre deles Maçanes. Aquest circuit alvoltant de la serra de laCarrasqueta i la serra delsPlans és de 70 km i hi ha uns1.000m de desnivell de pujada.Es poden trobar altrespropostes d’excursions a laguia d’Enric Roncero, A colp

de pedal (Eliseu Climent,Valencia, 1994). Qui s’estimemés la bicicleta de muntanyadisposa d’una àmplia xarxa depistes en les quals pot traçarel seu propi recorregut.Tròbara molts suggerimentsen la col·lecció de fullets deRafael Gil i Jaime Escolano,Rutas en bicicleta por lageografía de Alicante(Diputació d’Alacant-Pratonatde Turisme Costa Blanca,Alacant,1995).

CartografíaÉs recomanable la consulta demapes per a la realitzaciód’activitats a l’aire lliure i pertal de complementar lainformació escrita. L’àread’aquest fullet va inclosa en elsegüents fulls del mapa aescala 1/50.000: Alcoi, 29-32 (821), Benissa 30-32 (822),la Vila Joiosa 29-33 (847),Altea 30-33 (848) i Alacant 29-34 (872). També hi hadisponibles la majoria dels fullscorrespondents a escala1/25.000 de l’InstitutGeogràfic Nacional

Dades d’interésDes del litoral, pel qualdiscorren la carretera N-332 il’autopista AP-7, es pot accedira l’àrea descrita en aquest fulletper diversos itineraris ques’esmenten a continuació. Amés d’aquests, hi ha altrescarreteres locals que permetenl’accés a totes les poblacionsi els paratges d’aquesta àrea.

La A-7 Autovía Central conectaAlacant con Alcoi, l’antiga N-340uneix Alacant, Xixona i Alcoi, i conecta amb la CV-773,queduu a Busot i Aigües;i amb laCV-780 que puja a la Torre deles Maçanes i al port del Rontonar.

La CV-770 enllaça la Vila Joiosaamb Orxeta, Sella i desprésde superar el port dels Tudons,arriba a Alcoleja i Penàguila.La CV-70 uneix Benidorm ambla Nucia i Polop; recorre elvessant nord de la serrad’Aitana per la vall de Guadalest(Guadalest, Benimaantell,Beniardà, Benifato i Confrides);passa el port d’Ares o deConfrides i descendeix cap aBenilloba, on enllaça ambl’itinerari de la CV-770.

La CV-715 enllaça Polop ambCallosa d’En Sarrià, passa perles fonts de l’Algar i arriba aBolulla i Tárbena. Desd’aquesta localitat franqueja elcoll de Rates i baixa fins aPego.

Castelló

València

Alacant

Oficinas de Información TurísticaTourist Info AlteaC/ Sant Pere, 903590 Altea · AlicanteTel.: 96 584 41 14/22Fax: 96 584 42 13Email: [email protected]

Tourist Info L’Alfàs del PiFederico García Lorca, 1103580 L’Alfàs del Pi · AlicanteTel.: 96 588 89 05Fax: 96 588 71 12E-mail: [email protected]

Tourist Info Benidorm-CentroAvda. Martínez Alejos, 603500 BenidormTel,: 96 585 13 11y 96 585 32 24Fax: 96 680 88 58E-mail: [email protected]

Tourist Info FinestratAvda. de la Marina Baixa, 14Edif. Monika HolidaysLa Cala de Finestrat03509 FinestratTel.: 96 680 12 08Fax: 96 680 12 72E-mail: [email protected]

Tourist Info La Vila JoiosaCostera de la Mar, s/n03570 La Vila Joiosa · AlicanteTel.: 96 685 13 71Fax: 96 685 29 47E-mail: [email protected]

Tourist Info Castell de GuadalestAvda. Alicante, s/n03517 Castell de Guadalest · AlicanteTel.: 96 588 52 98Fax: 96 588 53 85E-mail: [email protected]

Tourist Info La NuciaAvda. Marina Baixa, 103094 La NuciaTel: 96 689 56 72

Tourist Info Polop de la MarinaCtra. Benidorm - PolopTel: 96 689 56 72

Tourist Info Callosa d’En SarriàC/ Sant Antoni, 203510 Callosa d’En SarriàTel: 96 588 01 53E-mail: [email protected]

C O M U N I T A T V A L E N C I A N A

l dies nus, al vèrtex d’Aitana ix com un pinyó, la fita, l’índex orogràfic,agulla de sol anellada d’aires, d’horizonts, d’onatges de cims; iaqueixes pedres dels enginyers semblen encara lespedres consagrades a la divinitat en l’alba del món.Altres anys i llegües, passen els aeroplans, passenles àguiles, i el cim s’adorm en el blau, sola, purai eterna”.

Són els paisatges d’Aitana, minuciosament retratatsper l’escriptor alacantí Gabriel Miró. Paisatges quetenen en aquesta serra l’espina dorsal i es despleguenals peus del seu cim més alt, Aitana, que s’alça amés de 1.500 metres. Àguiles perdigueres o de panxa blanca,esparvers, falcons, brúfols i altres ocells de rapinya que planenper damunt d’aquestes terres, en les quals també niuen

mussols, òlibes, cornelles, corbs, graules, tords, pit-rojos,merles, falcillots i oronetes. Sobre un relleu capritxós que

eleva el sòl als més alts cims i cingles per després afonar-se en valls i rompre’s en barrancs, hi habiten, a més, espècies

com el gat salvatge, el senglar, l’esquirol, la geneta, el liró, elteixó, la mostela, el conill i la robosa.

Els vessants i les planes, encatifats de mates de llentiscle,romer i timó, es cobreixen de pins, carrasques, freixes, oliveres,

ametlers, garroferes, arbres fruiters i hortalisses en aquestes terres que, apesar d’endinsar-se entre les muntanyes, encara conserven el seu sabormediterrani. Els fenòmens de dissolució calcària han modelat la seua escabrosasuperfície al llarg dels segles i hui ofereixen imatges realment espectacularsd’avencs, coves, túnels i arcs naturals i afavoreixen, a la primavera, l’afloramentde moltes fonts i deus.

Delimitades pel relleu de la serra d’Aitana, al sud, i la Serella i la serra dela Xortà al nord, hi ha una filera de poblacions, des de Tárbena fins aBenifallim, que segueixen el solc de la vall deGuadalest.

Cinc segles de cultura musulmana hi han deixat unaprofunda empremta, com demostra la mateixatoponímia (beni-en àrab, significa fill de), lesconstruccions, les troballes arqueològiques, lagastronomia i les festes, entre les quals les de moros i cristianssón les que han assolit més fama fora de les seues fronteres.

Aquestes festes, que se celebren des de fa dos segles, recorden amb lesseues comparses la convivència i les guerres entre les dues religions en el

passat i escenifiquen, amb l’aparició de sant Jordi, la culminació dela victòria cristiana. Entre el soroll dels trons, l’olor de pólvora i elscastells de focs artificials, poblacions com ara Xixona, Benifallim, Busoto Callosa d’En Sarrià reviuen aquests moments de la seua història.

Iniciem el trajecte a Tárbena, alçada sobre un terreny rocós, ambmolts barrancs i fonts.Del seu passat conservael castell dels Moros i també conserva,com a

herència de les famílies mallorquines que hi vanarribar al segle XVII a repoblar aquestes terres,molts mallorquinismes en la parla i magnífiquesreceptes gastronòmiques, com ara la de la sobrassada,que encara es manté intacta.

Si descendim, arribem a Bolulla, també amb el seu castell morisc, i anantcap a Callosa d’En Sarrià -antiga alqueria musulmana- podem visitar les fontsde l’Algar, paratge frondós al voltant de les cascades i les piscines naturals queforma aquest riu, que des que naix, a la serra del Carrascar, deixa al seu pasuna vall plena d’arbres fruiters. Precisament Callosa d’En Sarrià és el primerproductor nacional de nespres, encara que també cultiva cítrics, oliveres i ametlers.El nucli urbà d’aquesta població ens mostra els seus tresors, com l’església deSant Joan Baptista, amb una portada de final del segle XVI, la imatge gòticade la Mare de Déu de les Injúries i altres representacions d’imatgeria barroca.

Un poc més cap al sud, als estreps de la serra d’Aitana hi ha Polop, ambcarrers costeruts i empedrats que condueixen inevitablement cap a l’església,

el castell i la famosa font dels Xorros. La vila de Polop va encapçalar enel passat una baronia integrada també per la Nucia i Benidorm i es va

dedicar a l’exportació de vi i pansa fins a principi de segle, quan va substituir aquest cultiu pel d’arbres fruiters. El Ponoig -el lleó adormit de GabrielMiró- a quasi 1.200 metres d’altitud, presideixel seu paisatge tranquil, que es prolonga

fins a la Nucia.

Situada en una plana als peus dela serra de les Forques, la Nuciaté múltiples atractius tant al nucliurbà -amb l’església renaixentista-com als voltants, on podem descobrirparatges interessants com ara el de lafont de Favara.

Tornem arrere i seguim el corredor qhe hi ha entre les serra d’Aitanai la serra de la Xortà a Guadalest, fortalesa rocallosa que s’alçaa més de 500 metres sobre un penyal, conjunt que es reflecteixen l’embassament del mateix nom que proveeix d’aigua la comarcade la Marina Baixa. D’origen musulmà, Guadalest conserva unnucli antic que ha sigut declarat conjunt historicoartístic. Val lapena pujar al castell de Sant Josep -al qual s’accedeix per un

túnel natural fet a la roca- des d’on es pot contemplar una esplèndidapanoràmica i visitar les cases pairals -entre les quals destaca la

dels Orduña, antics senyors de la vall- i els museus d’arqueologia, d’etnologiai de miniatures.

Molt prop, Benimantell, Benifato i Beniardà tornen a recordar-nos el seu passatàrab, estretament vinculat a Guadalest. Amb un relleu muntanyós i accidentat,són pobles agrícoles, calmats i apartats. A la rodaliade Benifato hi ha un paratge de visita obligadaper als amants de la naturalesa. Ací se situa elcim d’Aitana, amb l’arc circular de la PenyaForata, una de les insòlites formacions calcàriescaracterístiques d’aquestes serres, com tambésón insòlites a les proximitats els avencs dePartagat. En aquesta àrea, on creixen teixoscentenaris i es manté un dels reductes mésmeridionals d’aurons de Monpeller -espècie arbrepropi de les zones humides- es pot visitar a mésla font de Forata, la Font de l’Arbre i antics depòsitsde neu, que ací s’anomenen clots.

Aquests depòsits, denominats caves, pous de neu o neveres, que esguiten les serresde l’interior de la província d’Alacant, són unes curioses construccions semisubterràniesdel segle XVIII excavades en la roca que s’usaven a l’hivern per a emmagatzemar-hi neu en capes gruixudes cobertes amb palla d’arròs. En arribar l’estiu aquestaneu s’utilitzava per a elaborar gelats i conservar aliments.

Tornant a la vall de Guadalest arribem a Confrides, d’origen musulmà, ambl’església de Sant Josep, del segle XVIII, i les restes del castell, a la penyadel Castell.

Terra endins, a la vall que forma el riu Frainos o riu de Penàguila,Alcoleja, Benasau i Benilloba mostren, sobre una superfície trencada,

un paisatge d’arbres fruiters, d’ametlers, de vinyes i de cereals i tambéd’oliveres, que es converteixen en protagonistes d’aquesta comarca,

on s’elabora el preat oli del Comtat. Una passejada ens permetrà que coneguem iadmirem les seues esglésies i palaus, com ara el dels marquesos de Malferit, aAlcoleja, o el del comte Revillagigedo, a Benilloba.

Fem una parada a l’ermita del Seguró, amb el seu mirador panoràmic, icontinuem cap a Penàguila, antiga alqueria de la qual van dependre

aquestes tres poblacions, juntament amb Benifallim. La vila s’alçavora el riu, amb el seu castell i restes de muralles; l’església,del segle XVIII, conserva una taula gòtica de l’escolavalenciana del segle XV, i els palaus de Fenollar i

Montcada. Als afores és interessant detenir-se alPalau i el Jardí de Sants -esmenjat ja per Cavanilles

al segle XVIII-, a les ermites dels Sants i de Sant Roc ials arcs naturals de Santa Llúcia.Després d’un descens, arribem a Benifallim -amb el seu castell i el palau de Montortal- onel primer diumenge de setembre se celebra la festa dels pans beneits,

organitzada pels fadrins, en la qual una processó de xicones porten unspans damunt dels caps fins a arribar a l’església. Aquesta mateixa tradició es

manté a la Torre de les Maçanes, travessada pel riu de la Torre i amb moltes fonts.A la serra del Rontonar, entre aquestes dues poblacions i prop de la font delRontonar, podem acostar-nos a peu a un altre pou de neu, d’uns 14 metres d’alturai uns 10 metres de diàmetre, a més de 1.000 metres d’altitud. Un altre motiu pel qualfer una parada en el camí són les pintures rupestres de la cova de la Sarga.

Continuant cap a l’est, a la vall de riu Amadòrio, s’assenten les poblacions deRelleu i Sella, amb les restes de les seues fortaleses. Els barrancs de la Tagarina(tagarí era la denominació que rebien els moros que vivien entre cristians) i del’Arc marquen els límits naturals de la serra d’Aitana pel sud i donen lloc al riude Sella. Aquest és un bon punt de partida per a visitar la font de l’Arc, elpenyal Diví i els embassaments de Relleu i d’Amadòrio. Continuem el recorregutper Orxeta i Finestrat, ja als peus del Puig Campana (1406 metres), la pujadaal qual, encara que dura, és ben compensada amb una de les vistes més boniquesde la zona. La llegenda conta que el seu cim tallat va ser causat pell tall deRotlan, del qual es va desprendre l’Illa de Benidorm. Aquest gegant, enamoratd’una bella jove, va voler així retardar el compliment d’un malefici, que anunciavala mort de la seua estimada tan prompte com s’amagara el sol. El vessant

meridional del Puig Campana forma part del terme deFinestrat, antiga alqueria musulmana que

s’assenta amb els carrerscosteruts damunt d’un tossal.

Deixem arrere la serra d’Orxeta i anem en direcció a les serres dela Grana i el Cabeçó d’Or, arribem a Aigües, localitat de muntanya

coneguda per les aigües termals, i anant cap a Busot arribem a les covesdel Canelobre. Aquesta població, que també conserva un castell, està situada

als límits de la serra de Bonalba i el Cabeçó d’Or, que des dels seus1.200 metres ofereix una bella panoràmica.

Des d’açí continuem fins a Xixona.Enclavada a la serra de la Carrasqueta, invitaa caminar pels carrers costeruts del barri antic,a visitar les seues esglésies -de l’Assumpciói de Sant Bartomeu-, les ermites, elsmonuments, els museus i les restes del castellde la Torre Grossa. També podem visitar unpou de neu prop del port de la Carrasquetai recórrer els paisatges d’ametlers, dels qualss’obté la primera matèria per al seu productemés internacional, els torrons, els quals actualment s’enviena qualsevol racó del món. Segons es conta, el cuiner de Felip II s’ocupava que maino faltara aquesta menja a la taula reial durant les festes de Nadal. La fabricaciódels torrons, a base d’ametla torrada, sucre i mel -en les dues varietats: dur (od’Alacant) i bla (o de Xixona)- ha donat fama a aquesta ciutat, com també la seuamel, els crocants, les gemes i els gelats (entre els quals, els de torró).

Xixona realitza amb aquests productes la seua aportació més dolça a la gastronomiade les serres de l’interior de la província d’Alacant, tan rica com variada. La cuinad’aquests pobles, acompanyada amb els vins de la zona, inclou des dels plats depeix i els arrossos, més freqüents com més prop de la costa, fins als plats substanciososi consistents de les localitats de l’interior, on les baixes temperatures hivernenques

així ho requereixen. Entre aquests últims es poden esmentar les bajoques farcides,la borreta (creïlles, bacallà, sípia, espinacs, vitets i ous), la pericana (bacallàespencat, alls i nyores), l’olleta (amb verdures i arròs), l’olla de blat, l’ollad’arròs, l’olla de pilotes i les pilotes de dacsa. A més dels embotits (entre

els quals cal destacar la sobrassada de la Marina, la de la Nucia, i lamallorquina de Tárbena), val la pena tastar les coques o els pastissosde carn dolços i les peladilles (ametles ensucrades) de l’Alcoià.

Sense oblidar les taronges, les aranges, les mandarines i les nespres,que acoloreixen als arbres fruiters els

paisatges d’aquestes terres.

•

AL

CO

LE

JA

•

BE

NA

SA

U

•

BE

NI

AR

DÁ

•

B

EN

IF

AL

LI

M

•

BE

NI

FA

TO

•

BE

NI

LL

OB

A

•

BE

NI

MA

NT

EL

B E N I L L O B A • B E N I M A N T E L L • B O L U L L A • B U S O T • C A L L O S A D ’ E N S A R R I À • C O N F R I D E S • F I N E S T R A T • G U A D A L E S T • L A N U C I A • O R X E T A • P E N À G U I L A • P O L O P • R E L L E U • S E L L A • T Á R B E N A • L A T O R R E D E L E S M A Ç A N E S • X I X O N A • A L C O I • B E N I F A L L I M • B E N I F A T O • B E N I D O R M • L ’ A L F À S D E L P I • A L T E A • A I G Ü E S •

•

AI

GÜ

ES

•

BE

NI

DO

RM

•

LA

V

IL

A

JO

IO

SA

•

AL

CO

LE

JA

•

BE

NA

SA

U

•

BE

NI

AR

DÁ

• A I G Ü E S • A L C O L E J A • B E N A S A U • B E N I A R D Á • B E N I F A L L I M • B E N I F A T O • B E N I L L O B A • B E N I M A N T E L L • B O L U L L A • B U S O T • C A L L O S A D ’ E N S A R R I À • C O N F R I D E S • F I N E S T R A T • G U A D A L E S T • L A N U C I A • O R X E T A • P E N À G U I L A • P O L O P • R E L L E U • S E L L A • T Á R B E N A • L A T O R R E D E L E S M A Ç A N E S • X I X O N A • A L C O I