Sant marti 94

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíbarcelona liniasantmarti.cat · 7/7/2016 · Núm.94 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.806 exemplars quinzenals

Entrevista a Ada Colau

pàgs 8 i 9

Alcaldessa de Barcelona

“Amb la novaordenació

de terrasses la ciutadaniarecuperarà la Rambla del Poblenou”

Ciència pàg 10El Museu Blau acollirà lamostra ‘Spinosaurus: elgegant perdut del Cretaci’

Normativa pàg 10L’Ajuntament intensifica la lluita contra els pisos turístics il·legals

Polèmica pàg 14Els botiguers amenacen ambmobilitzacions pel top manta

Encants Nous pàg 14Demà s’entreguen els premis de ‘El Comerç batega’

10 milions per al patrimoniindustrial del Poblenou

L’Ajuntament impulsa un pla per conservar elements d’interès que prioritzarà actuacions en sis naus pàg 10

Reportatge pàg 3Somorrostro, destí Sant Roc: 50 anys d’un trasllat que va esborrar tot un barri

Esports pàg 22El davanter Sergi Arranz deixa el Martinenc i fitxa per l’Horta,on ja va jugar fa dos anys

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 2 líniasantmartí.cat 7 juliol 2016

líniasantmartí.cat 3 | 7 juliol 2016Reportatge

“De la nit al dia vam haver dedesaparèixer del Somorrostro”.Així explica Miguel Santiago eldesmantellament d’un dels an-tics barris de barraquistes deBarcelona, situat a la platja deldistricte de Sant Martí, des del’alçada de l’actual Hospital delMar fins a l’antic dipòsit del gasde la platja del Bogatell.

Els veïns van ser avisats deltrasllat amb només 24 horesd’antelació i el 25 de juny de1966, Santiago i tots els veïns -hivivien entre 10.000 i 15.000persones repartides en més de2.400 barraques- van agafar lesseves coses per marxar de SantMartí i no tornar-hi mai més.

El seu destí va ser el barri ba-daloní de Sant Roc (Badalona),conegut abans com a barri del

Regadiu, que es convertia aixíen la llar de milers de personesd’un dia per l’altre.

AMAGAR LA MISÈRIAEl trasllat del Somorrostro no espot considerar un fet aïllat, se-gons considera l’historiadorEmili Ferrando. “El desmante-llament s’ha d’entendre en elcontext de voler treure la misè-ria de Barcelona per deixar-la bo-nica”, assenyala.

De fet, tan sols sis dies des-prés del trasllat, la platja de Bar-celona va acollir la Setmana Na-val, organitzada pel règim fran-quista i que incloïa una exhibi-ció militar. D’altra banda, ladesaparició del Somorrostro eranecessària per aplicar el pla ur-banístic de l’alcalde Porciolesque preveia transformar la pri-mera línia de mar de la capital enuna zona turística.

Un canvi que els barraquis-tes ja no van veure. “Van tras-

lladar-nos amb camions a SantRoc”, recorda Santiago, quealeshores tenia 16 anys i viviaamb els seus pares. “Quan vamarribar al barri estàvem des-orientats. Sempre havíem viscuta la platja”, recorda, alhora quequalifica d’”experiència dura” eltrasllat. “Era inevitable mirarenrere i trobar a faltar el So-morrostro”, reconeix. No és di-fícil d’entendre, tenint en comp-te que el barri va néixer sensecap equipament ni servei públic.“Acabat de construir, Sant Rocja semblava abandonat”, diuFerrando.

CANVI RADICALEls barraquistes del Somorros-tro, doncs, es van trobar amb unbarri prefabricat. L’Obra Sindi-cal de la Llar es va encarregar deconstruir 55 blocs de pisos amb3.995 habitatges. Aquests im-mobles van fer possible que no-més durant el 1966 el barri ex-

perimentés un creixement de14.000 habitants.

Ara bé, no tots ells van acce-dir a un pis directament. “Vamhaver de viure en barracons”, re-corda Santiago. Unes estructuresque ja s’havien aixecat al barriper acollir els damnificats deles riuades del 1962. Els pisos,però, tampoc garantien tenir unhabitatge digne. “La majoria te-nien deficiències en la cons-trucció i problemes d’humitats”,explica Ferrando. “Això i la man-ca d’equipaments demostrenque Sant Roc es va construir ambvoluntat especulativa i no ambl’ànim de fer ciutat”, exposa.

De fet, la creació del barri vacrear molt rebuig a Badalona i vaser un dels motius pels quals l’al-calde de l’època, Josep TorrasTrias, va dimitir.

COMMEMORACIÓAmb el trasllat, els veïns van can-viar de ciutat i de realitat i Bar-

celona va oblidar el Somorrostro.Un oblit que l’Ajuntament ha in-tentat combatre durant els da-rrers anys. El 25 de novembredel 2014, per exemple, es vadur a terme un homenatge a l’an-tic barri de barraques més grani poblat de la ciutat en un actepresidit per l’aleshores alcaldeXavier Trias.

L’homenatge va consistir enla col·locació d’una placa com-memorativa a l’accés de la plat-ja. La iniciativa va néixer durantel mandat de Jordi Hereu, quanun grup de ciutadans i entitatsvan demanar al seu govern quefes visible els principals barris debarraques de la ciutat i ques’homenatgés els barceloninsque hi van viure.

De fet, alguns d’ells van serpresents en l’acte celebrat fados anys i van reivindicar denou la necessitat de recordar unbarri esborrat pel règim fran-quista ara fa 50 anys.

De la barraca al blocL’antiga platja del Somorrostro és avui un dels punts de la ciutat que rep més turistes. Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu

» El 25 de juny es van complir 50 anys del desmantellament de les barraques del Somorrostro» Els barraquistes van ser desplaçats a Sant Roc per deixar via lliure a l’explotació turística de la platja

Andreu MerinoSANT MARTÍ

líniasantmartí.cat| 4 7 juliol 2016 Opinió

líniasantmartí.cat publicitat 686 42 95 17

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B.11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.806 exemplars quinzenals

Un diari plural

per @ModernetdeMerda

4L’ànima de Fernández Díaz

Uns dies abans de les eleccions,el 15 de juny, a El Món a RAC1,el mai prou estimat Nacho deSanahuja explicava a Jorge Fer-nández Díaz, assegut davantseu, el temor que té de trobar-se amb una barreja de classessocials allà dalt al cel el diaque mori. El ministre, amb unsomriure, contestà religiosa-ment:"No, les categories hu-manes al cel no hi tenen lloc, lamisericòrdia divina és infinita.Els que creiem en la vida eter-na sabem –ho diu Sant Pau ennombroses cartes i Nostre Se-nyor als evangelis– allà seremcom àngels. Per tant, aquestescategories humanes que vivimaquí, que patim aquí, que enshem d'aguantar els uns als al-tres, això a dalt ja no serà així."

En la mateixa entrevista,uns minuts més tard, el minis-tre, de profundíssimes convic-

cions cristianes, afegia: "Totssom fills de Déu, tots som igu-als. Si parlem de fraternitat ésprecisament perquè conside-rem que tots som germans."

Quan pronunciava aquellesparaules plenes de cinisme fal-taven només 6 dies perquè es-clatés un dels escàndols més es-fereïdors de la democràcia es-panyola. Un escàndol que ha si-tuat Jorge Fernández Díaz, l'ho-me creient, l'home cristià, bon-dadós i fratern, com una de lespersones més tòxiques i per-verses que ha donat la políticad'aquest país.

No cal recordar l'escàndol.Tampoc cal repassar el currí-culum espiritual de FernándezDíaz. És de sobres conegut,perquè ell mateix ha estat l'en-carregat de difondre'l repeti-dament –l'última vegada, ambtot l'atreviment del món, fa un

parell de setmanes davant el se-nyor de Sanahuja–. Però potsersí que cal ressaltar fins a quinpunt ha d'estar corcada i po-drida l'ànima d'una personaque s'atreveix a donar lliçons demoral, de valors i de cristianis-me a la vegada que és conscientque diàriament es carrega l'es-tat de dret més bàsic amb l'únicobjectiu d'enfonsar la vida po-lítica i personal d'adversarispolítics. Ha de ser una ànima re-alment fosca, obscura.

"La política és un magníficcamp per a l'apostolat", deia elministre uns anys enrere enunes declaracions. Un campper a l'apostolat. Marededéu. Sirealment creus en els ideals fra-ternals i religiosos en què diuscreure, Jorge, quina angúniat'has de fer a tu mateix veient-te cada dia al mirall. Quina an-gúnia i quin profund fàstic.

4Vueling y Aena, incompetentesper David Rabadà

Tras muchos viajes en avión, eindependientemente del des-tino aéreo que usted elija, hayalgo que se repite a menudo enel Aeroport de Barcelona. Y esque Aena y Vueling son unosincompetentes.

El verano pasado si llegabasu vuelo pasadas las doce de lanoche, se producía el efecto Ce-nicienta: su maleta se conver-tía en calabaza, es decir, milesde viajeros tenían que esperarhoras sus equipajes por falta depersonal. Ahora, este julio,Vueling y Aena nos traen unacalabaza mayor, los primerospor vender más plazas de lasdisponibles pero con falta depersonal otra vez, y los segun-

dos por permitirlo. En fin quehay miles de viajeros que, sor-presa!, se quedan en tierra.

Ni frustraciones, ni cabreos,ni quejas logran que Aena oVueling den solución a algo quesiempre peca de lo mismo, laavaricia de las empresas pro-tegidas por leyes neoliberalesque les permiten el máximo debeneficios a costa del trabaja-dor. Y eso que Aena se opuso,y su Gobierno del PP, a cedersus competencias a otras ad-ministraciones bajo el pretex-to de no restar calidad al via-jero. Mientras el aeropuerto deBarcelona sigue bajo el efectoCenicienta, habrá muchas ca-labazas y ningún aprobado.

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#Efial

@Marat_BCN: Cas de possible corrupcióa alguns ajuntaments: que s'investigui!Ara, que la premsa arribi abans que laGuàrdia Civil... Fernández Díaz go home.

#Vueling

@taxisigualada: Per fi m'ha arribat unvol de Vueling de Venècia, només amb10 minuts de retard! És com si m'haguéstocat la loteria, avui!

#TerceresEleccions?

@jaumepi: Pedro Sánchez diu no. Ni aRajoy ni a un altre. Dec ser un ingenuperò algú sap com s'evitaran unes ter-ceres eleccions?

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 5 | líniasantmartí.cat7 juliol 2016

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniasantmartí.cat| 6 7 juliol 2016

Un diari obert

Que consti que sóc un ferm partidari d'a-quells que creuen i treballen per ampliarel camp de ruptura amb l'Espanya del78, tot creant un camp on els indepes iels comuns puguin trobar-se. Sigui a par-tir del referèndum, de polítiques dedesobediència o de treball munici-pal –recordem Badalona–. Ara bé, dinsde la recent, marquetiniana i postmo-derna mitologia dels comuns hi ha unapràctica molt irritant que em sembla quehaurien d'esbandir si s'ha de treballarplegats: l'apropiació indeguda.

Aquesta setmana, en el consell na-cional d'EUiA en Joan Josep Nuet, queés un bon paio, va fer electoralisme post-electoral en comminar a ERC i la CUPa "triar entre la Catalunya dels casinoso la Catalunya popular que vol repre-sentar En Comú Podem". Passat (¿?) elcicle electoral, veig amb sorpresa queperviu encara la cosa tan tronada de:"Nosaltres som la gent, els indepes sóncasta". Jo entenc que els partidaris de serborbònics alhora que revolucionarishan de construir antagonismes allà onpuguin. El problema és que amb l'in-dependentisme d'esquerres, aquestamena de trucs no colen.

Nuet prova, com fa sempre Domè-nech, de disparar el gran canó soleturistaque, efectivament, fa molt de sorollperò només treu pólvora. El truc de laburgesia catalana –independentisme–vers les classes populars –comuns– nosurt ja ni les capses de Magia Borrás. So-bre tot perquè la burgesia catalana sóntambé ells. La gauche divine 2.0 arren-

glerada amb Podemos és tan burgesa itan catalana com els de CDC. I mentre,han governat dues dècades –amb ICV-EUiA– a Barcelona han representat demanera extremadament eficaç la políticade casino, hotel i robatori.

També ha estat molt irritant veurecom aquest espai polític s'ha apropiat in-deguda i descaradament del 15M. Unservidor, que hi va anar gairebé cada diai algunes nits, constata que va veure detot i tots. I a les places, molts indepes.Igual que a totes les marees i a totes lesprotestes i a tots els desnonaments. Eldia del desallotjament de plaça Catalu-nya un dels colpejats va ser en David Fer-nández, representant de la Catalunya po-pular i de la independentista alhora.Com tanta, tanta gent.

De fet, el primer i més potent fill d'a-quell 15M del 2011 va ser l'11S del 2012.Els carrers i les places des d'aleshores,han estat plens de manifestacions, pa-radetes i actes indepes mentre molts dels"apropiadors" d'aquella data s'ho mira-ven des dels platós de la Sexta. No. Ni el15M és seu, ni ho és la Catalunya popu-lar. I sí, ells també pacten amb la bur-gesia (PSC, Planeta...).

A favor de treballar plegats i decrear un espai comú d'esquerres nacio-nalment centrat. Sobiranista i antiaus-teritari. Molt d'acord. Però sense queningú s'apropiï d'aquell encapçalamentde la constitució Nord americana: We,the people.

Article publicat a El Món

4We, the peopleper Antonio Baños, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament

4Aprendre a conviureper Jordi Lleal

El rei Felip VI ve a Girona a repartir pre-mis a joves emprenedors. En el seu dis-curs deixa anar una floreta: S’ha d’a-prendre a conviure, entendre’s i res-pectar-se. Un cap d’estat, que no rep aCarme Forcadell com a presidenta delParlament de Catalunya, ens ve a donarlliçons de convivència.

Xavier Domènech parla de frater-nitat per conviure amb els altres poblesespanyols, afirmant que primer van lallibertat i la igualtat, sense elles no pothaver-hi fraternitat. Que bonic! Ja ensexplicarà com ho pensa aconseguir a lesespanyes. Miquel Iceta tímidament,proposa en el XIII congrés del PSC, alconjunt dels espanyols una llei de “cla-redat a la canadenca” que estableix lescondicions per si s’escau verificar el su-port ciutadà a una eventual secessió. Quis’ho creu? Quan els barons del PSOE no

esperen ni 24 hores per dir-li que s’hiposi fulles. Podemos, que sí però potserja ho veurem, amb una ambigüitat cal-culada per no perdre més vots.

Ciutadans, com si estigués plovent.Quins canvis? PP, PSOE i Ciutadans nodeixen que Jorge Fernández Díaz com-paregui davant de la Diputació Perma-nent del Congrés a donar explicacionsper les infames entrevistes amb De Al-fonso. El PP és normal que voti encontra de la compareixença, però els al-tres dos no s’entén, què volen canviar?És com posar a Tomás de Torquemadaa vetllar pels jueus conversos o posar laguineu a vigilar el galliner. Anem aviats!Per a més inri, es munta una “casa debarrets” a la seu del PP del carrer Gènovai el seu cap diu que no en sap res. Però,qui escull el personal? Sabeu què? Elsdic “fraternalment” adéu-siau!

@moedetriana: La sonda Juno de laNASA ha tardado cinco años en llegar alplaneta de Júpiter. Imagínate tú conVueling.

@edl1072: La dimissió de Nigel Farage latrobo "poc valenta". Molta campanyaperò després ningú vol afrontar les con-seqüències del Brexit.

@JosPastr: Si escuchas un disco deQuimi Portet al revés, puedes oír a Lucifer pidiendo cafés con leche encastellano.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Ángela“No em fa gaire grà-cia, la veritat. Hi hamolts edificis a lavora, aquí hi viumolta gent. Les ben-zineres s’hauriend’obrir en espais que

estiguin una mica més allunyats, perquèla gent que té cotxe es pot desplaçar. Po-drien posar-hi una guarderia.”

Antonio“Malament. Fa pocvan obrir-ne unade low cost al barrii a poc més de 200metres n’hi ha unaaltra. Aquí ens afec-taria per tot el soroll

que hi hauria, que seria les 24 hores. Joaprofitaria el solar per fer-hi aparcamentsper a tota la gent que treballa a la zona.”

Zoraida“Bé. Crec que fins fapoc havies d’anarforça lluny per po-der omplir el dipò-sit. És cert que fapoc n’han obert unaa Rambla Prim amb

Pere IV, però crec que ja hi ha prou equi-paments al barri. A més, generaria riquesai llocs de feina.”

Lorenzo“Els veïns no la vo-lem, és molt a propde les cases i això ésperillós. Volem queposin més equipa-ments, un casal d’a-vis o una biblioteca,

alguna cosa per a nosaltres. Aquí a la voran’hi ha una al carrer Pere IV. Estic en con-tra que se’n facin més.”

Què et sembla que vulguin construir una nova benzinera a Besòs-Maresme?per Pau Arriaga

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 7 | líniasantmartí.cat7 juliol 2016

líniasantmartí.cat| 8 7 juliol 2016 Entrevista

Guanyar les eleccions no eral’objectiu, sinó canviar laciutat, i la ciutat ja està can-

viant. Són paraules seves extretesde la carta amb motiu del primeraniversari de govern. Creu que alcarrer es té aquesta sensació?Al carrer es té la sensació que la ciutatha començat a canviar, que quedamolt per fer, però que ha començat acanviar. Crec que hi ha aquesta sen-sació perquè, de fet, la gent m’ho diu.

CiU també creu que hi ha la sen-sació que la ciutat ha canviat,però cap a pitjor. De fet, diu queBarcelona està “degradada”. Quèels respon?Entenc que l’oposició faci oposició,però quan la ciutadania demanacanvis en la manera de fer política,també està dient que tots plegatsposem la ciutat per damunt d’inte-ressos partidistes. A CiU li diria que,si tenen propostes, encantats de de-batre-les, però reiterar sempre queel govern ho fa tot malament... Fapoc el baròmetre ha reflectit que laciutadania valora bé el govern i que

ha augmentat la seva confiançarespecte de la millora de la ciutat enun futur pròxim. No sé si l’oposicióestà dient que la ciutadania s’equi-voca, però crec que tots plegatshem de ser constructius.

Aquesta crítica demanant que l’o-posició sigui constructiva ja la vafer en l’entrevista que ens va con-cedir 100 dies després d’assumir elcàrrec. Llavors deia que havia es-tat “ingènua” amb l’oposició. Ja l’haperdut, aquesta ingenuïtat?Sí, l’he perdut però no m’hi heacostumat. I espero no acostu-mar-m’hi mai. També he de dirque no tots els partits fan la mateixaoposició. En tot cas, no em resignarémai que hi hagi un ús partidista dela institució, sigui des del govern odes de l’oposició. Això, entre tots, hohem de canviar.

El primer aniversari de governva coincidir amb l’anunci del pac-te amb el PSC. Com ho va viure?No deu haver estat fàcil acabarpactant amb el partit que és elpare del model de ciutat que vos-tè tant ha criticat.Sempre hem dit que a Barcelonas’havien fet coses bé i coses mala-ment. Sobre el PSC, qui m’ho havia

de dir, fa dos anys, que jo pactariaamb ells, però el que estem fent ésexecutar el mandat ciutadà. Vamguanyar les eleccions però tambéva guanyar el pluralisme polític. Hiha un mandat de canvi, però d’uncanvi cap a una cultura política depactes que permetin governs es-tables. Quan tens 11 regidors has depactar i buscar acords. El PSC ha es-

tat disposat a incorporar-se al go-vern i ERC, mentre s’allargava el ci-cle electoral, va dir que preferiaacords des de fora. Ara que han pas-sat les eleccions els seguim dientque tenen la porta oberta per en-trar a l’executiu.

Però ERC ja ha dit que endurirà l’o-posició que fins ara ha fet al seugovern.Bé, això ho ha dit durant la cam-panya electoral.

Vol dir que canviarà d’opinió?Ara que ha acabat la campanya, joel que vull és reprendre el diàleg nor-mal amb el conjunt de l’oposició, es-pecialment amb les forces d’esque-rra. I vull pensar, i estic segura, queERC seguirà fent el que ha fet aquestany, que és treballar per la ciutat.

Alfred Bosch, però, va dir, justdesprés del pacte amb el PSC, quevostè havia “traït el somni”. Estàvem en període preelectoral, in-sisteixo. Vull pensar que ara seràmés fàcil seguir parlant i treba-llant junts com hem estat fent du-rant aquest any.

Centrant-nos en el dia a dia, comestà funcionant el govern amb elPSC? S’entenen bé?Doncs sí. Ara ells s’han incorporat enuna dinàmica que ja estava molt con-solidada amb un any de comissió degovern. Hem començat a treballardes de la idea de transversalitat per-què no es tractés d’un simple re-partiment de responsabilitats.

Línia ja ha entrevistat els tres re-gidors socialistes i sembla que en-cara han de llimar algunes dife-rències. La regidora de l’Eixample,Montserrat Ballarín, ens deia que

els “costa veure que la unió deltramvia sigui prioritària”. Aques-ta qüestió pot ser una font de con-flicte?No, perquè hi ha un acord de governque fixa les principals línies progra-màtiques i aquesta discrepància nohi figura. El tramvia és una realitat inomés falta una connexió d’un pe-tit tram. Estem parlant d’un saltqualitatiu que augmentaria la ca-pacitat de mobilitat sostenible.

De totes maneres, l’acord progra-màtic només diu que es compro-meten a treballar per la unió deltramvia però no diu que sigui prio-ritari ni que s’hagi de fer en aquestmandat. Vostè, en canvi, sí quedefensa que és una prioritat.Sí, sí. Era un compromís de governi ens vam posar a treballar des del pri-mer dia en aquest sentit.

Per tant, creu que podrà convèn-cer el PSC.És que... Insisteixo... Evidentmentque hi poden haver matisos i diver-sitat d’opinions, però aquesta qües-tió no ha estat mai al damunt la tau-la com un tema de polèmica.

Una altra afirmació, en aquestcas feta per Daniel Mòdol, va ser

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: F. Javier Rodríguez

“Qui m’ho havia de dir fa dos anysque jo pactaria amb el PSC”

“Seguim dient a ERCque té la porta

oberta per entrara l’executiu”

líniasantmartí.cat 9 | 7 juliol 2016Entrevista

que “en lloc de posar més normesper als carrils bici, el que s’hauriade fer és suprimir-los”.[Riu]. Ja li preguntaré... No sé si ho deiaen el marc d’una teoria més àmpliaperquè així, fora de context, sorprèn...

Venia a dir que l’urbanisme actualsempre fa tard i que s’hauria detendir a la integració i no a sepa-rar els espais.Desconec la teoria concreta del re-gidor Mòdol, però això ho hem tre-ballat des de fa temps des de l’àreade Mobilitat. L’ús de la bicicleta hacrescut molt en molt poc temps, a di-ferència dels països nòrdics. Això ge-nera problemes en l’ús de l’espai pú-blic i és necessari ordenar i regular.

Parlant de mobilitat, en aquest casdel metro, ERC li va demanar no fagaire que deixés de “fer campanyaelectoral” i solucionés el conflicte deTMB. Pot garantir que no hi hauràmés vagues?El dret a vaga és un dret dels treba-lladors i com a alcaldessa ni puc nipretenc posar-hi cap límit. Fa un anyque treballem intensament i aquestno és un tema que es resolgui en dosdies, perquè estem parlant d’unade les empreses més grans de Cata-lunya. Des del primer dia hem tinguten compte les demandes dels tre-balladors. No estem parlant de reta-llades o de disminuir el servei. Al con-trari, apostem pel transport públic ihem dit que estàvem disposats a aug-mentar al màxim possible el que pre-veu la llei, que és estatal. Hi ha uns lí-mits pressupostaris que no depenende nosaltres. No parem de treballari esperem que, recuperant el diàleg,hi hagi acord. Els ciutadans no es me-reixen aquestes vagues.

Un altre conflicte viscut última-ment ha estat el del Banc Expro-piat. Un grup de veïns l’ha acusatde no haver entomat el problemai d’haver-lo deixat en mans de lesentitats. Tenen raó?L’Ajuntament ha fet tot el que es-tava a les seves mans. Estem par-

lant d’un conflicte que ve de llunyi que té causes estructurals. Quanapareix un cas com aquest que aca-ba als jutjats... Els jutjats no depe-nen de l’Ajuntament. Els jutjats do-nen una ordre als Mossos d’Es-quadra, que depenen de la Gene-ralitat, i es fa el desallotjament. Arala situació està reconduïda, enbona part, gràcies al teixit veïnal icomercial de Gràcia. I nosaltresens vam afegir a la crida a respec-tar el barri. Per buscar llocs alter-natius sí que ens podem oferir, peròen temes d’ordre públic parlem decoses que escapen de la nostracompetència.

Una altra situació delicada és la dela venda ambulant irregular. És uncas pràctic que li fa veure que lescoses són més complicades delque es pensava abans d’arribar al’alcaldia?Estant al govern coneixes de propfenòmens complexos, com potser aquest. És un problema de di-mensió global, que ve de lluny ité a veure amb diferents qües-tions. Una d’aquestes és la situa-ció d’algunes persones del col·lec-

tiu migrant que no poden acce-dir al mercat laboral, però tambété a veure amb una pràctica devenda il·legal que no es pot per-metre de cap manera. Des quehem arribat al govern hem con-tinuat amb el treball policial. Ésmés, s’ha intensificat, en molts ca-sos. Hi ha hagut més decomisosque l’any passat, però calen mésestratègies, com augmentar lesmesures socials o els plans de for-mació anunciats.

L’anunci de més mesures arribaprecisament després que els co-merciants hagin presentat un ma-nifest conjunt de protesta.Sí, però en aquestes mesures hi por-tàvem mesos treballant. Això nos’improvisa d’un dia per l’altre. Fa me-sos que hi treballem i ara es comen-cen a veure els resultats. No anem tande pressa com voldríem, i aquesta crí-tica la puc assumir perfectamentperquè és veritat, però hem aug-mentat la pressió i al mateix tempshem apostat per mesures socials.

El president de la Fundació Bar-celona Comerç ja ha dit que les no-ves mesures són insuficients.Un fenomen tan complex no té re-ceptes miraculoses, però hi estemdedicant tots els recursos i estratè-gies i col·laborem amb tothom quehi té competències de la maneramés coordinada possible.

Un altre dels temes estrella d’a-quest primer any ha estat la llui-ta contra la massificació turística.En el cas del pla d’allotjaments tu-rístics, amb l’allau d’al·legacionsque hi ha hagut, tem haver de re-cular en algunes propostes peraconseguir consensos?No es tracta que guanyin uns o altres,sinó de fer el millor per a la ciutat. Crecque una de les coses més importantsque hem aconseguit aquest any ésque tothom ja està d’acord que hi haun problema amb el turisme. Fins i totel sector hoteler està d’acord que feiafalta una regulació. Ara estem en lasegona fase, que és quan ens hem deposar d’acord en els detalls. I estic con-vençuda que ens hi posarem. Tothomhaurà de cedir una miqueta però l’a-cord hi ha de ser perquè estem par-lant del model de ciutat.

Parlant del model de ciutat, unade les seves apostes és el Pla debarris, que preveu una renda mu-nicipal complementària. Això noés fer caritat?Al contrari. És fer política de drets. Es-tem estudiant si totes les ajudes dis-

perses que ja es presten es podrienunificar i garantir aquells ingressosmínims que tothom necessita.

Acabem. Els barcelonins podranvotar si volen que la ciutat s’ad-hereixi a l’Associació de Municipisper la Independència (AMI)?Els barcelonins, com tots els catalans,hem de poder votar en un referèn-dum quina relació volem tenir ambl’Estat. S’ha de poder fer un refe-rèndum clar sobre la independèn-

cia i, de fet, això ha estat validat enles darreres eleccions.

A Catalunya sí, però a la resta del’Estat no.Bé, també cal destacar que no hi hahagut un augment de suport als par-tits que clarament s’expressen per laindependència. Sigui com sigui, comque no podem fer el referèndum, aca-bem tenint debats com el de l’AMI.Però la clau és el referèndum. La con-sulta de l’AMI és un succedani.

“Amb el top mantano anem tan de

pressa com voldríem,ho assumeixo”

El Poblenou està immers aquestsdies en la polèmica de les te-rrasses dels bars i restaurants dela Rambla. Tot i la nova regula-ció del Districte, el debat se-gueix viu amb disparitat d’opi-nions. Creu que es podrà trobarun equilibri?En els darrers anys s’ha incre-mentat exponencialment elnombre de terrasses a la Ram-bla del Poblenou, fet que haproduït incidències en la mo-bilitat de vianants i, sobretot, enel descans del veïnat, en un ca-rrer que és principalment resi-dencial. A fi de compatibilitzarles terrasses amb l’ús públic delcarrer, i per pal·liar les molèstiesper soroll, s’ha regulat l’orde-

nació del passeig central de laRambla, així com dels xam-frans. Després d’un procés par-ticipatiu on s’ha parlat i s’ha es-coltat totes les parts implicades,s’ha aprovat una OrdenacióSingular que permetrà que laciutadania recuperi un passeigcívic i emblemàtic del Poble-nou. L’Ordenació Singular de laRambla del Poblenou respon ala necessitat de dotar de co-herència l’ús de la Rambla delPoblenou, on el nombre de te-rrasses provocava una ocupa-ció de l’espai públic que no elfeia compatible amb la seva fi-nalitat principal: l’ús per part dela ciutadania d’aquest espaitan especial del barri.

“Amb la nova ordenació el veïnatrecuperarà la Rambla del Poblenou”

SANT MARTÍ

Sant Martílíniasantmartí.cat 7 juliol 2016

| 10

L’Ajuntament ha anunciat re-centment que destinarà 10,2 mi-lions d’euros a restaurar i pre-servar el patrimoni industrialdel Poblenou.

El pla municipal consta d’uncatàleg on s’inclouen 170 ele-ments patrimonials del conjuntdel districte, tot i que l’estratègiade recuperació inclou els 158 mésdeteriorats. El pla implicarà prio-ritzar sis naus industrials de titu-laritat pública que estan en malestat. Aquestes són La Escocesa,Can Ricart -aquestes dues ja tenenun pla específic de desenvolupa-ment-, Ca l’Alier, Can Picó, Flor deMaig. Aquí cal afegir-hi la NauModernista Pujades 97 i la Casade les Vàlvules. A La Escocesa es

reformaran les naus Johnson i Fo-seco, mentre que en el cas de CanRicart i Ca l’Alier s’actuarà en totel conjunt i se n’urbanitzaran elsvoltants. Pel que fa a Can Felipai la Flor de Maig, es rehabilitaranles façanes, a Can Picó es restau-rarà la nau per tal que pugui aco-llir la cooperativa de treball i in-serció social Biciclot i a la Nau Mo-dernista Pujades 97 i la Casa de lesVàlvules s’hi faran altres actua-cions perquè puguin acollir, res-pectivament, un projecte de laFundació Trinijove i la seu de l’Ar-xiu Fotogràfic del Poblenou.

Durant la presentació delpla, el regidor del districte, JosepMaria Montaner, va explicarque “la recuperació del patri-moni està relacionada amb lamemòria industrial i associativade la ciutat que l’Ajuntament volpromocionar en aquesta legis-latura”. Al mateix temps, Mon-

taner va recordar que “la defen-sa del patrimoni arquitectònic haestat una constant dels movi-ments veïnals de Barcelona i haestat un dels elements més pre-sents a l’agenda durant la tran-sició i la democràcia”.

L’informe ha estat elaboratper l’arquitecte barceloní Anto-ni Vilanova i inclou sis categoriesde conservació, que van del ‘bonestat general’ fins al ‘deteriora-ment irreversible’. Dels 158 ele-ments, 119 són de titularitat pú-blica. En aquests casos l’Ajun-tament farà un requeriment a lapropietat per tal que faci lesobres necessàries.

En paral·lel, l’aprovació d’a-quest pla significa que es reac-tivi la Comissió de Patrimoni In-dustrial del Poblenou, formadaper institucions, experts en pa-trimoni i veïns i que ja s’ha reu-nit en tres ocasions.

Pas endavant per conservar elpatrimoni industrial del Poblenou» Colau destinarà 10,2 milions d’euros en un pla que prioritzarà

La Escocesa, Ca l’Alier, Can Felipa, Can Ricart, Flor de Maig i Can Picó

Colau intensifica la lluita contraels pisos turístics il·legals

NORMATIVA4L’Ajuntament vaanunciar a finals de juny la sevaaposta per intensificar la lluita con-tra els pisos turístics il·legals.

Així doncs, el consistori apos-tarà, a partir d’ara, per una estra-tègia dividida en tres parts. La pri-mera fa referència a la detecció d’a-quests pisos. Per millorar-ne l’e-fectivitat es crea un equip de vintvisualitzadors que personalmentcomprovaran si s’estan duent aterme activitats il·legals en pisosturístics concrets. Aquests visua-litzadors faran una detecció sobreel terreny a través d’entrevistesamb veïns i turistes per obteniradreces de possibles pisos queoperin sense llicència. Aquestamesura ja s’aplicava a Ciutat Ve-lla. En paral·lel també s’ha creat ungrup especialitzat en recerques viaweb per tal de localitzar pisossense llicència que s’anuncien através de plataformes d’internet.

En segon lloc també es posa enmarxa un formulari web perquèels veïns puguin denunciar si te-nen sospites d’un pis turístic il·le-gal. A banda del formulari, elsveïns també podran trucar a unnúmero de telèfon habilitat per ferla denúncia.

Per últim, el consistori tambéaposta per ampliar l’equip d’ins-

pectors destinats a controlar elcompliment de la normativa delshabitatges d’ús turístic. Les san-cions, que ja es van començar aaplicar l’estiu passat a les plata-formes web que publicitaven pi-sos turístics il·legals, també es po-dran aplicar ara als particulars quellogui pisos il·legals.

Aquestes noves mesures arri-ben després que el govern muni-cipal admetés que durant aquestany només s’han pogut tancar 38pisos turístics il·legals. Això vaprovocar que des d’ERC es de-manés que els visualitzadors hau-rien de ser entre 50 i 100 i no 20.Els republicans diuen que a aquestritme caldrien 132 anys per tancarels més de 10.000 pisos il·legalsque es calcula que hi ha a la ciutat.

Ca l’Alier és una de les sis naus industrials que tindran prioritat en la reforma. Foto: Ajuntament

Veïns de la Vila Olímpicadenuncien incivisme salvatge

PROTESTA4Els veïns del carrerTrias Fargas amb el carrer Mos-cou, al barri de la Vila Olímpica,han denunciat recentment que laseva zona s’ha convertit en “unaclaveguera”. Així ho publicava ElPeriódico diumenge passat, enuna notícia on es podien veureimatges explícites de prostitutesamb els seus clients en una zonaenjardinada de davant del ca-rrer Moscou o portals automàticsplens d’excrements humans.

Aquest lloc, molt proper atota la zona d’oci de la Vila Olím-pica, freqüentada de forma ma-

joritària per turistes, queda ama-gada de la vista general de lagent. Això propicia que els veïns,tal com denuncien a la notícia deldiari El Periódico, escenes des-agradables, que van des de les re-lacions sexuals a les porteries o adarrere els arbustos a piles d’es-combraries, condons a terra o pu-dor d’orina. Els veïns assegurenque la situació ha anat a pitjor enels últims dos o tres anys.

De moment l’Ajuntament hadecidit tancar el carrer Moscou altrànsit i netejar els arbustos i elsparterres de l’entorn.

El Museu Blau acollirà unaexposició sobre l’SpinosaurusCIÈNCIA4El Museu Blau del Parcdel Fòrum acollirà a partir de di-marts que ve l’exposició ‘Spino-saurus: el gegant perdut del Cre-taci’. Es tracta del primer dino-saure adaptat per nedar que es co-neix i és el més gran entre els di-nosaures carnívors.

El mateix dimarts se celebra-rà la roda de premsa de presen-tació de l’exposició. A l’acte hiassistiran Kathryn Keane, vice-presidenta de l’àrea d’ Exposicionsi Experiències del National Geo-graphic Museum de Washingtoni Anna Omedes, directora del Mu-seu de Ciències Naturals de Bar-celona. La mostra està organitza-da per la National Geographic

Society amb la col·laboració de laUniversitat de Chicago i s’ha com-plementat amb fòssils de lescol·leccions del museu, que in-clouen restes d’aquest singulardinosaure.

L’exposició arriba a Barcelona,on hi serà fins al 26 de març, des-prés d’inaugurar-se al NationalGeographic Museum de Was-hington i passar per Milà i Berlín.Barcelona serà l’únic lloc de l’Es-tat on es podrà veure.

L’Spinosaurus era un dino-saure d’unes dimensions enormes.Feia 15 metres de llargada i 6,8 to-nes de pes i tenia el crani semblantal d’un cocodril i unes potes cur-tes per desplaçar-se per l’aigua.

RedaccióEL POBLENOU

Racisme | Petició de 10 anys de presó per a tres neonazisLa Fiscalia ha demanat recentment 10 anys de presó per a tres neonazis, dos homes i una dona,

que el març de l’any passat van apallissar dos nois (un de rus i un de romanès) per, segons l’escritde l’acusació, motius racistes. Durant l’atac, que es va produir als voltants de la discoteca Sr.Lobo,

al carrer Almogàvers, els agressors haurien cridat “Sieg Heil” i haurien fet la salutació nazi.

Imatge de la zona on es produeixen els actes d’incivisme. Foto: Google Maps

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 11 | líniasantmartí.cat7 juliol 2016

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 12 líniasantmartí.cat 7 juliol 2016

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 13 | líniasantmartí.cat7 juliol 2016

Comerçlíniasantmartí.cat 7 juliol 2016

| 14

L’eix comercial Encants Nous ce-lebrarà demà una festa de lliu-rament dels premis de la cam-panya ‘El Comerç batega’, ques’ha desenvolupat durant elsmesos de maig i juny i que sor-tejava 1.000 euros en vals de des-comptes a bescanviar a les boti-gues associades.

Divendres passat, en un delspassadissos d’Encants Nous, vatenir lloc el sorteig dels guanya-dors, amb els nervis i la il·lusiódels presents que aspiraven a en-dur-se algun dels vals en joc. Entotal hi va haver 15 afortunats,que van obtenir vals des de 50euros –12 en total–, dos de 100i un ple al quinze de 200, que varecaure en Mercedes Font Ribó.La botiga que va donar el premiva ser el Bar Susana.

Ara només falta celebrar ellliurament de premis, que esfarà efectiu demà divendres dia8 al passadís entre l’Herboriste-ria i Mobles Sayez, a partir de dosquarts d’una del migdia.

En aquell espai, segons in-formen des d’Encants Nous, esmuntarà un photocall per im-

mortalitzar l’entrega de premis.Les instantànies seran penjadesmés tard a les xarxes socials del’associació.

La campanya consistia enquè per cada compra que feienels clients rebien una butlleta perparticipar en un sorteig que haalegrat l’estiu a quinze persones.

El lliurament dels premis es farà demà als Encants Nous. Foto: EN

Encants Nou lliurarà demà elspremis de ‘El Comerç batega’» L’eix va fer divendres un sorteig d’on van sortir 15 guanyadors» La campanya posava en joc 1.000 euros en vals de compra

Els botiguers amenacen ambmobilitzacions pel top mantaPOLÈMICA4El top manta s’haconvertit en el principal mal decap del govern municipal, que veucom serà el serial que ocuparà lamajoria de titulars durant aquestestiu. Dijous passat les principalsassociacions de comerciants de laciutat i els veïns de la Barcelone-ta van presentar un manifest ones critica “la passivitat de l’Ajun-tament” amb el top manta i de-mana la seva actuació “imme-diata”. Els botiguers van avisarque, si l’Ajuntament “no fa res permillorar la situació”, començarana mobilitzar-se.

El primer tinent d’alcalde,Gerardo Pisarello, va assegurarl’endemà que el consistori “entén”la preocupació i que faran “tot elnecessari” per protegir el comerç.Va dir que intensificaran les mul-

tes als compradors i que faran sen-sibilització sobre les conseqüèn-cies negatives del fenomen.

Dilluns l’alcaldessa Colau es vareunir amb el Síndic de Greuges,Rafael Ribó. Tots dos van coinci-dir a reconèixer que amb els re-cursos municipals no es pot era-dicar el fenomen i van instar el go-vern espanyol a fer una actuació”més decidida” a l’hora d’impedirla importació de productes il·le-gals sense control.

De moment, Colau ja haanunciat que els pròxims dies laGuàrdia Urbana (GU) i els Mos-sos intentaran impedir la con-centració de manters al passeigJoan de Borbó, a Ciutat Vella. Enparal·lel, ahir la GU va decomis-sar al Besòs articles del top man-ta i va detenir una persona.

SOSTENIBILITAT4Un any des-prés de la posada en marxa de lacampanya Mercats Verds lliuresde bosses de plàstic, el consumd’aquests envasos s’ha reduït enmés d’un 50%, segons ha infor-mat el consistori. Més de la mei-tat dels mercats municipals handeixat de lliurar gratuïtament lesbosses i, gràcies al “compromísdels paradistes” i a la “bona pre-disposició dels clients”, segonsassegura el consistori, s’estàaconseguint aquesta fita.

Els mercats que han imple-mentat la campanya són pioners,ja que es van avançar a la Di-rectiva Europea que també vol li-mitar-ne l’ús.

Per altra banda, i per celebrarel Dia Internacional lliure debosses de plàstic, l’Institut Mu-nicipal de Mercats i la FundacióPrevenció de Residus i el Con-sum Responsable –coimpulso-ra de la campanya–, van orga-nitzar una actuació al Mercat deLesseps en la qual els consumi-

dors i els comerciants van fer lesseves compres només fent servirbosses reutilitzables. Una accióque busca propiciar un “canvid’hàbits”, que ajudarà a reduir lautilització d’uns elements quepoden trigar centenars d’anys abiodegradar-se.

A més, Espanya és el segonpaís del món que més bosses deplàstic fa servir, unes 3.000 mi-lions a l’any –11 quilograms perpersona–, només superat pelsEstats Units.

RedaccióSANT MARTÍ

El passeig Joan de Brobó, epicentre de la polèmica pel top manta. Foto: CiU

Menys bosses de plàstic

Formació | Segona edició del programa de suport al teixit comercialEl programa de suport al teixit comercial està celebrant la seva segona edició. El passat dia 27 dejuny va tenir lloc el primer taller, on es van donar pautes per presentar projectes. El pròxim serà

dilluns vinent al convent de Sant Agustí, a la plaça Pons i Clerch, a partir de dos quarts de tres de latarda. Es parlarà sobre les eines digitals gratuïtes per millorar la gestió de les entitats comercials.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 15 | líniasantmartí.cat7 juliol 2016

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 16 líniasantmartí.cat 7 juliol 2016

17 |

En defensa de les rebaixes» La Fundació Barcelona Comerç fa valdre el concepte i veu important que segueixi associat a l’estiu i a l’hivern

EDITORIAL/ A causa de la derogació de lallei catalana per part del Tribunal Constitu-cional i del retorn a la llei del 2002 pel des-estacionament del període de rebaixes enels comerços de productes no energètics, laFundació Barcelona Comerç vol puntualit-zar el següent:

El terme “Rebaixes” ha estat dotat d’unvalor comercial i de marca molt valorat pelcomerç de proximitat. Creiem que és im-portant que es continuï associant el terme“Rebaixes” amb aquells dos moments pun-tuals de l’any en els quals un producte, queestava a la venda a un determinat preu, es

ven rebaixat. Respectem l’argument sobrel’augment de tràfic en els comerços d’a-fluència massiva si s’expandeix el períodede Rebaixes a més de dues ocasions l’any,però pel comerç de proximitat, que no té lacapacitat de reduir preus en més ocasionsque les citades, aquesta implementació potser perjudicial perquè ajudaria a reforçar latendència a desviar els potencials clientscap a superfícies o negocis amb més capa-citat de reduir preus que el comerciant deproximitat, empitjorant la ja complicada si-tuació d’aquests negocis.

Hem importat el Black Friday, la Shop-

ping Night, la Shopping Week, momentsque han anat sorgint en la societat i alsquals el comerç de proximitat s’ha vist obli-gat a seguir per continuar essent un puntde referència pel consumidor: la desesta-cionalització de les rebaixes de tots elsbéns de consum no energètic impactarianegativament en el comerç de proximitat.

Des de la Fundació Barcelona Comerç,conscients que no podem oposar-nos a lanormativa i comprometent-nos a seguir-la, proposem que el terme “Rebaixes” esdesvinculi de qualsevol altre període en elqual els productes dels establiments es

venguin sota descomptes especials utilit-zant, en aquests casos, altres paraules com“Promoció”, “Descompte”, o “Preu especial”,ja que considerem que la càrrega psicolò-gica implícita en el mot “Rebaixes” ajuda alcomerç de proximitat a tenir pics de ven-des anuals. Una depreciació del terme i dela força de màrqueting que aquest té en lasocietat podria, com s’ha esmentat abans,reduir encara més les possibilitats de crei-xement i desenvolupament del nostremodel de comerç.

Fundació Barcelona Comerç

» Demana que el terme es desvinculi de qualsevol altre període de l’any on també es facin descomptes

Pròsper Puig pàg 19“Crearem una organitzaciópotent a nivell comunicatiuper donar més serveis”

Top manta pàg 18La Fundació Barcelona Comerç reclamaa l’Ajuntament que especifiqui lesmesures per pal·liar el fenomen

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 4 · Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

enlíniacomerç

Juliol 2016| 18 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4

Parlem de comerç

» La Fundació considera que aquesta problemàtica perjudica la ciutat des de diversos àmbits» Dóna la benvinguda a les solucions que proposa el consistori però demana que s’especifiquin

El repte del top manta

DEMANDA/A Gran de Gràcia portem un mes i migenmig del conflicte del Banc Expropiat i encara nos’ha acabat, tot i que en els darrers dies no ha tin-gut lloc cap acte violent. De fet, els responsables dela situació continuen pensant en la manera de re-obrir el Banc.

La informació que ens arriba des de la conselleriad’Interior de la Generalitat i del grup d’ocupes sóncontradictòries a nivell de detinguts, identificats iinvestigats.

Pel que fa al comerç de la zona, les pèrduess’han comptabilitzat entre un 10% a les zonesmés allunyades del banc i fins d’un 70% a la zonazero –que comprèn els àmbits urbans de TravesseraCentre, Ramón y Cajal, Plaça de la Revolució, Torrentde l’Olla, Torrijos...–, de la mateixa manera que se

n’ha ressentit la imatge del barri, que també afec-ta el petit comerç.

Més d’una desena d’associacions de la zona enshem posat d’acord per millorar la imatge del barrii treballar conjuntament en diferents accions im-mediates de dinamització i potenciació del comerç.Hem escoltat els ocupes per tal de veure si hi po-díem trobar una solució conjunta però han dit quecontinuaran protestant fins que puguin tornar a en-trar al banc.

MILLORAR LA IMATGEEls següents passos seran treballar en la millora dela imatge del barri i treballar amb l’Ajuntament per-què aprovi una sèrie de propostes per canviar la si-tuació actual del comerç i del barri a la Vila.

L’Eix comercial Gran de Gràcia i el ‘Banc Expropiat’

PROBLEMÀTICA/ Des de la FundacióBarcelona Comerç lamentem la situacióde les persones que formen el col·lectiutop manta, però el comerç no pot seguirfent front a la multiplicació del fenomen.És per això que la Fundació es va adherirfa uns dies a la Comissió pel Manifest d’A-fectats pels Top Manta, un escrit que es vapresentar en roda de premsa dimecresdia 29 de juny, un dia abans de la convo-catòria que va fer l’Ajuntament.

El motiu pel qual es va convocaraquesta roda de premsa un dia abansd’escoltar la proposta de l’Ajuntament esva deure al fet que la Comissió, i entre elsseus membres la Fundació, va entendreque l’administració reaccionava a la vo-luntat dels afectats pel fenomen topmanga d’organitzar-se i parlar oberta-ment sobre la situació.

Entre els punts d’afectació del feno-men en destaquen cinc: el fet que tinguiun impacte econòmic negatiu, ja que no-dreix l’economia submergida i suposa unaevasió de les taxes a les que altres col·lec-tius han de contribuir; perjudica el sistema

de la seguretat social; suposa una ocupa-ció, confiscació i privatització il·legal del’espai públic; suposa la comercialitzacióde béns o productes de caràcter il·legal iperjudica el teixit social urbà afectant a lasupervivència dels comerciants.

Creiem que la situació requereix unaacció ràpida per part de les administra-cions, ja que actualment s’acumulenquasi 800 manters a la zona de Joan deBorbó i el fenomen s’estén al conjunt dela ciutat. Des de la Fundació agraïm l’a-nunci del tinent d’alcalde, Gerardo Pisare-llo, sobre la “intensificació de l’actuaciópolicial” però ens agradaria tenir dadesmés concretes sobre com es durà a terme.

També demanem l’especificació delpla sobre les “actuacions adreçades a pro-tegir el comerç de proximitat” que vaanunciar Pisarello en la seva roda depremsa, i creiem insuficients els 40 plansde reinserció i ocupació. El Sr. Pisarello de-fensa el fet que l’Ajuntament està “oferintprogrames diferents des de fa tres mesos”i està d’acord sobre que “en alguns espaisde la ciutat el fenomen ha assolit xifres

preocupants”. Esperem a saber la dataconcreta en la qual l’alcaldessa Ada Colaues reunirà amb el Síndic de Greuges perparlar sobre aquesta problemàtica.

Cal tenir en compte que el mercat ésel que és, i que la precarietat laboral i eco-nòmica s’ha enquistat els darrers anys enel conjunt de la societat. No tan sols en elsmés desfavorits, els exclosos socialment,els immigrants sense papers o els sensesostre, sinó també en les famílies, en pe-tits comerciants i en veïns que fins ara vi-vien d’una forma modesta però còmoda.

Voldríem també recordar que en elsdarrers mesos estem començant a assistira un nou repte: l’acollida i assistència derefugiats sirians i d’altres nacionalitats. La

ciutat i la seva ciutadania estem preparats,però cal un acord conjunt per veure dequina manera i amb quins recursos afron-tarem aquestes noves situacions.

Tot i que des de la Fundació no ente-nem com la situació ha pogut arribar aaquests extrems, entenem que no nomésés competència de l’Ajuntament el fet d’e-radicar el fenomen sinó que cal que totesles administracions que tenen compe-tències en la matèria –Generalitat, GovernCentral, Autoritat portuària, entre d’altres–es coordinin per donar suport a l’Ajunta-ment i desenvolupar un pla d’acció con-cret, efectiu i resolutiu. Cal més control deduanes i fronteres, així com més políti-ques d’atenció als migrants.

Juliol 201619 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4 comerç en línia

ENTREVISTA/ Parlem amb Pròsper Puig, vi-cepresident administratiu i responsable del’àrea de comunicació. Aborda alguns temescandents que han estat afectant el comerçde proximitat durant les últimes setmanes.

Com es gestiona la comunicació des de laFundació amb la nova Junta?Ara tenim un equip de dues persones quegestionen la comunicació interna i externa.La comunicació és bàsica i hem pres la deci-sió de ser molt proactius. Creiem tambéque és importantíssima la implicació tant delspatrons com dels dinamitzadors dels eixosperquè seran la corretja de transmissió per talque la Fundació pugui fer difusió de les ac-tivitats dels associats, que al cap i a la fi sónles persones per a les quals treballem.

Què engloba el seu càrrec?Coordinem tota la feina administrativa per-què el personal que treballa a la seu de la Fun-dació sigui el màxim d’efectiu possible i ofe-reixi serveis útils i respostes ràpides als eixos.

S’oferiran més serveis?Evidentment. Hem pensat a crear una orga-nització potent a nivell de comunicació perdonar serveis als eixos, perquè a vegades vanjustos de personal. Volem donar suport a es-cala comunicativa, si cal fer publicitat d’algunaactivitat o organitzar els mitjans de comuni-

cació per què cobreixin algun acte. La Fun-dació brindarà les eines perquè els eixos pu-guin utilitzar diferents plataformes de difusió.

Quines han de fer servir?Ara tenim unes eines implacables: les novestecnologies. Hem de potenciar molt les nos-tres webs i la presència a Facebook i Twitter.Aquesta línia no implica una gran inversió eco-nòmica, però sí molta feina. Tot i així, si ho fembé és una cosa que pot ajudar molt als eixos.

Què canviarà a la relació amb els mitjans?La Fundació vol continuar sent el referent delcomerç de proximitat. Per tant, serà impor-tantíssima la relació amb els mitjans. Tenimmolt clar que haurem de generar notícies quehauran de ser interessants tant per al comerçcom per a la ciutadania i les administracions.De fet, ja s’estan desenvolupant plans estra-tègics per arribar al màxim de mitjans i am-plificar la feina que es fa des de la Fundació.

Un dels temes que tracta aquest butlletíés el tema de la desestacionalització de lesRebaixes. Què en pensa?El terme “Rebaixes” ven: hi ha una part de lapoblació molt important per a la qual el 7 degener i l’1 de juliol són dies de despesa extra.És una pena perdre aquests dies consolidatsen el calendari comercial i importar el BlackFriday i altres mots anglosaxons que fem ser-

vir per dinamitzar un dia qualsevol de l’any.Si tenim ja consolidat un moment d’expan-sió comercial, aprofitem-ho. Normativamentserà molt complicat, però el sector hauria deser suficientment intel·ligent com per pre-servar un dia de compra massiva.

Un altre tema candent és el dels manters,una qüestió insostenible...Lamentem molt aquest fet, perquè estem par-lant de persones. Hi ha un problema socialmolt important que han de solucionar les ad-ministracions implicades. Però sí que és certque també hi ha un problema de lucre ces-sant, o sigui, els diners que no es fan per com-petència deslleial o altres motius aliens al bo-tiguer. Ens queixem perquè les administra-cions no fan el que han de fer: complir la llei.

TENDÈNCIA/ Les últimes dadesde l’Institut Nacional d’Estadística(INE) respecte a les vendes del co-merç detallista indiquen que du-rant el mes de maig els comer-ciants catalans van vendre un0,5% més que en el mateix perío-de de l’any passat. Tot i l’aug-ment, Catalunya es queda lluny dela mitjana estatal, que ha estat del3%. La comunitat autònoma oncreixen més les vendes són les IllesBalears, amb un 8,2%, revalidantel primer lloc del mes anterior.

Augmenten lesvendes del comerçcatalà en un 0,5%

AJUTS/ L’Ajuntament ha posaten marxa la convocatòria desubvencions per a l’enllumenatdel pròxim Nadal als carrers de laciutat. Ho farà mitjançant unconcurs públic per a aquellesassociacions de comerciants quepresentin projectes que s’ade-qüin a les bases reguladores,que es poden consultar a la webmunicipal del comerç: ajunta-ment.barcelona.cat/comerc/ca. El període per optar-ne finalitzael pròxim 20 de juliol.

Obren el període de subvencions perals llums de Nadal

TROBADA/Fa uns dies els mem-bres de la nova junta es van reu-nir amb Stefano Bollettinari, pre-sident de Vitrines d’Europe –fe-deració europea de comerciants–per tal de fer arribar el missatge“d’horitzontalitat, transparència iresponsabilitat” que la Fundacióvol transmetre. En la reunió es vaparlar dels serveis que ofereixenles diferents confederacions debotiguers als seus associats i de di-ferents qüestions que afecten elsector comercial continental.

La nova junta de la Fundació espresenta a Vitrines

“Crearem una entitat potent a nivellcomunicatiu per donar més serveis”

CONSUM/ Des de la Fundació BarcelonaComerç s’ofereix als associats un nou servei,el Defensor del client, que pretén informartant al consumidor com a la botiga delsseus drets i deures.

Les primeres coses que voldríem expli-car és que tota reclamació presentada a labotiga ha d’estar resolta abans d’un mesper tal que no arribi a l’administració. Ésd’interès del comerciant gestionar la recla-mació abans que aquest període passi.

Estem creant una plataforma de comu-nicació pels associats on poder resoldre tots

els dubtes que es proposin. Ens compro-metem a enviar una primera resposta en untermini de màxim tres dies, per a despréscomençar a treballar en cada cas particular,des de la més estricta confidencialitat.

Durant les properes seccions parlaremsobre el reglament i sobre el codi de con-sum. Explicarem de quina manera es podenafrontar diferents casos a través d’exemplesreals i proposarem accions concretes pertrobar punts d’unió entre comerciants iconsumidors. Si teniu qualsevol dubte, es-criviu a [email protected].

Resoldre reclamacions al més aviat possible

Pròsper Puig / vicepresident administratiu de la Fundació Barcelona Comerç

Defensor del client

| 20 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4Juliol 2016

Comerç en Línia líniasantmartí.cat 21 | 7 juliol 2016

S’acosta el mes d’agost i milers decatalans ultimen els detalls de lesseves vacances. La gran majoria jatenen comprats els bitllets i l’es-tança hotelera i compten els diesper començar a gaudir d’un me-rescut descans. Tanmateix, les va-cances es poden convertir en unmaldecap si no es tenen en comp-te alguns consells previs.

La Generalitat, a través de l’A-gència Catalana del Consum (ACC),recomana estudiar les ofertes abansde contractar-ne cap. Si es con-tracten les vacances amb una agèn-cia de viatges, cal assegurar-se dequins són els serveis inclosos en elpreu (bitllets d’avió, taxes d’aeroport,trasllats entre aeroport i hotel, àpats,excursions, etc.). A més, cal saberque les agències només podendemanar fins a un 40% del preu to-tal del viatge per avançat. Abans designar el contracte, a més, és acon-sellable consultar si l’agència formapart del Registre de Turisme deCatalunya –de la Direcció Generalde Turisme– i de la Junta Arbitral deConsum, perquè en cas de conflic-te es pugui resoldre ràpidament.

Un cop confirmat que tot estàen regla, el viatge arrenca. Cal arri-bar d’hora al punt de partida, ja si-

gui una estació o un aeroport, pertal d’evitar nervis. Tot i així, arribaramb antelació no està exempt desorpreses. Qui més qui menys té al-gun familiar o conegut que ha pa-tit el famós overbookingo sobrere-serva a l’hora de volar i ha vist comles seves vacances es complica-ven. Arribats a aquest extrem, lescompanyies aèries tenen l’obligaciód’oferir la devolució de l’import delbitllet o un transport alternatiu finsa la destinació final –amb dret a unacompensació econòmica en funcióde la distància–. Si és necessari,l’empresa haurà d’oferir als afectatsmenjar i hotel de manera gratuïta.

L’altre enemic dels viatgerssón els retards. Si això passa, en elcas del transport aeri, la compan-yia ha d’oferir menjar i hotel i, si elretard és superior a les cinc hores,el viatger pot desistir de volar i exi-gir el reintegrament de l’import delviatge. Si hi ha una cancel·lació delvol –sempre i quan no sigui per cir-cumstàncies extraordinàries comuna meteorologia adversa o riscosen la seguretat del trajecte–, lacompanyia haurà d’oferir triar en-tre la devolució del preu del vol oun transport alternatiu a la desti-nació final, també amb un serveide menjar i hostalatge totalmentgratuït.

Seguint amb els viatges en avió,un altre dels problemes més co-muns és el relacionat amb l’equi-

patge –pèrdua, danys o retard–. Elsviatgers, en aquest cas, poden re-clamar per escrit i formalitzar un In-forme d’Irregularitat d’Equipatge(PIR) al taulell de la companyiaabans de marxar de l’aeroport i de-manar-ne una còpia.

VIATJAR INFORMATSPer altra banda, és molt aconsella-ble informar-se sobre els requisitsper viatjar al lloc escollit –visats o pas-saports– i les seves condicions cli-màtiques i sanitàries. Però malgrataixò, poden seguir havent-hi difi-cultats. Per tal de minimitzar-ne lesconseqüències, la Generalitat re-corda que cal portar a sobre el te-lèfon de l’agència de viatges, aixícom l’adreça de l’ambaixada o con-solat espanyols, que també podenser d’ajuda.

Sigui com sigui, el viatger no estàsol. Si viatja per la Unió Europea, potreclamar o informar-se als centres eu-ropeus del consumidor o a la seccióde Consum Europeu de l’ACC. Ara bé,en cas de problemes o incompli-ments, el primer pas és reclamar al’empresa, que té un mes per res-pondre. Si no s’arriba a un acord, calformalitzar la reclamació en un or-ganisme públic de consum.

Per a més informació, al webwww.consum.gencat.cates poden re-soldre altres dubtes que puguinsorgir en un període de vacances ques’ha de poder gaudir plenament.

Vols unes vacances tranquil·les?» La Generalitat de Catalunya ofereix consells per evitar ensurts durant el viatge i l’estada

» En cas de problemes cal reclamar a l’empresa i, si no hi ha acord, a un organisme públic de consum

RedaccióBARCELONA

La Generalitat aconsella informar-se sobre els paquets d’ofertes de viatge i sobre el lloc que es vol visitar per viatjar amb tranquil·litat. Fotos: Arxiu

TECNOLOGIA4Un altre delsmals de cap dels viatgers des delboom de la telefonia mòbil és el ro-aming, el pagament extra que co-bren les companyies als seus clientsper fer servir el mòbil fora del seupaís. L’Agència Catalana del Consum(ACC) recorda als usuaris que si viat-gen a l’estranger s’informin de les ta-rifes que cobra el seu operador.

El roaming, però, té els diescomptats, ja que a partir del 15 dejuny de l’any que ve desapareixeràentre països de la Unió Europea. Pertant, els usuaris no hauran de pagarmés durant els seus viatges comu-nitaris i mantindran la seva tarifa. Finsa aquell dia, però, s’ha establert un

període transitori durant el qual elsoperadors podran sumar un petit re-càrrec a les tarifes. A banda d’això, laGeneralitat recorda que els usuarispoden contractar paquets específicsamb ofertes.

Pel que fa als viatges fora de laUnió Europea, no hi ha cap regula-ció vigent. En aquest cas és reco-manable informar-se i assegurar-se de les tarifes abans de viatjar.

Sigui com sigui, les companyiesestan obligades a avisar els seusclients quan travessen una fronte-ra –sigui dins de la UE o a l’estranger–amb informació sobre la tarifa per tru-car i rebre trucades, escriure SMS iconnectar-se a internet.

Camí d’eliminar el ‘roaming’

Esportslíniasantmartí.cat 7 juliol 2016

| 22

[email protected]

AGENDA UINZENALQDISSABTE 9 DE JULIOL20:00 Concert final de temporada de WVU Alum-

ni Wind Ensemble. / Auditori Sant Martí.

FINS AL 17 DE JULIOLDg. 11:30 Taller familiar Pangèica!, una activitat

d’observació de mostres reals dirigida per edu-cadors que ajuden a identificar i resoldre rep-tes naturalistes. / Museu Blau.

DIMECRES 27 DE JULIOL17:00-19:00 El Casal de Barri Besòs, en el

marc del seu programa d’activitats Estiu Be-sòs-Maresme, celebrarà el pròxim dimecres27 de juliol una jornada sobre salut integral.Organitzada en el marc del Pla Comunitari Be-sòs-Maresme.

FINS AL 17 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Accepcions, de Mireia

Terrado, una mostra amb dibuixos i fotografiesque formen part d’un projecte artístic mul-tidisciplinar. / La Escocesa.

FINS AL 21 DE JULIOLMatí-Tarda Grècia, la porta a una altra vida?, a

càrrec d’Oriol Bablé. Recull d’imatges que in-tenta explicar el periple dels refugiats a te-rres gregues. / Espai Antoni Miró Peris.

DEMÀ DIVENDRES 8 DE JULIOL18:00 En el marc del cicle d’activitats infantils

Lletra petita, Llibres a escena. Espectacle Úsi abús de l’aigua, una activitat que desenvo-luparà l’Estenedor Teatre. / Biblioteca Ramond’Alòs.

DIMECRES 27 DE JULIOL18:00 Lletra petita. Sac de rondalles. Estiu al ba-

rri. Sota les onades, activitat a càrrec de MonMas. L’entrada és gratuïta, però cal inscriu-re’s prèviament. / Biblioteca Ramon d’Alòs.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda Fins al pròxim diumenge, la plat-

ja de la Mar Bella acollirà el Beach TennisChampionships Barcelona 2016.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

A càrrec de Circ de Jocs, que farà un tas-tet de diferents tècniques del circ. Càp-sula familiar amb infants a partir delsvuit anys. / Espai Antoni Miró Peris.

Tallerd’iniciació al circ

Dj. 21 de juliol a les 17:00

Activitat adreçada a tots els públics ique servirà perquè els participants co-neguin millor el barri. L’inici i el finales farà al Casal de Gent Gran Joan Ma-ragall.

Passejada a la frescapel Besòs-MaresmeDc. 20 de juliol a les 19:30

La Sala Beckett s’omple de represen-tacions teatrals en el marc del Grec2016. Arrencaran aquest dilluns ambOn és ara el poder, Llengua maternade Mamelosch i l’acte inaugural delGrec, a càrrec de Carles Capdevila.

Grec 2016a la Sala BeckettDe l’11 al 16 de juliol

Arriba la divuitena edició de l’Obert In-ternacional d’Escacs a Sant Martí,amb la participació de jugadors de totel món. / Centre cívic Sant Martí.

Obert d’escacsa Sant Martí

A partir del 13 de juliol

Per tercer any consecutiu, Bar-celona ha estat escollida com aamfitriona del mundial de ten-nis platja, una competició quetindrà lloc a partir d’avui a la MarBella i que s’allargarà fins diu-menge. Aquest torneig està or-ganitzat per l’Associació Inter-nacional de Tennis Platja (IFBT).

D’aquesta manera, el dis-tricte rebrà jugadors d’una vin-tena de nacionalitats diferentsque lluitaran per aconseguir eltriomf final. Però a més, el cam-pionat està obert en altres cate-gories a tot aquell que es vulguiiniciar en aquesta modalitat es-portiva.

Pel que fa als participants es-trangers –Catalunya tindrà laseva pròpia representació–, Ità-lia buscarà revalidar el títol acon-seguit l’any passat en una ajus-tada final contra Bielorússia, unpaís sense sortida al mar la se-

lecció del qual es va convertir enla revelació d’aquell mundial,on van derrotar als jugadors ca-talans a quarts. Per la seva ban-da, Catalunya intentarà treure’sl’espina clavada de l’any passati competirà per arribar a la final.

Avui dijous serà el torn de lescategories de dobles i indivi-dual, en categories amateur i demajors de 40 i 45 anys. La com-petició per nacions arrencaràdemà divendres a partir de lesquatre de la tarda, amb la pri-mera ronda i la cerimònia inau-

gural, a les set de la tarda. L’en-demà a primera hora seguirà lasegona ronda i la tercera es ju-garà a les cinc. La final tindrà llocdiumenge a partir de les set de latarda, abans de la clausura.

ESCENARI IDONIL’elecció de la capital catalanacom a escenari del mundial detennis platja respon a les seves“temperatures agradables” i alscinc quilòmetres de platges “per-fectament equipades”, segonsasseguren els organitzadors.

Un partit del torneig de l’any passat. Foto: IFBT

El millor tennis platja mundial aterra a la Mar Bella

RedaccióSANT MARTÍ

FUTBOL4El davanter SergiArranz abandona el Martinencper tornar a l’Horta, desprésd’una temporada a la disciplinavermella. D’aquesta manera,Arranz desfà l’itinerari que vaemprendre l’estiu passat i esconverteix en la punta de llan-ça del projecte de l’Horta.

El punta ha estat màxim go-lejador de Primera catalana enles seves tres últimes aparicionsa la categoria. En concret, va fer27 gols amb el Montcada, 21amb l’Horta i 23 el curs passatamb el Martinenc.

Per altra banda, el Martinenc

ha fet oficials les arribades delsporters Caleb i Barragán, elsmigcampistes Lobo, Quiles iAntolínez i els davanters Es-trada i Lozano.

UN HISTÒRICS “D’ALT NIVELL”El sorteig de la 31a edició delTorneig d’Històrics del futbol ca-talà, que es jugarà al municipaldel Guinardó a l’agost, va deixaruns encreuaments interessantsque auguren un campionat “d’altnivell”, segons el Martinenc,l’organitzador. Els vermells ju-garan a la primera fase contral’Europa i el Cornellà.

Sergi Arranz abandona elMartinenc per tornar a l’Horta

Atletisme | Tot a punt per a la cursa de la Vila OlímpicaLa Cursa de la Vila Olímpica, una competició que enguany organitzael Club d’Atletisme

Canaletes Sant Martí, escalfa motors per a aquest diumenge al matí. La competicióatlètica consta de dos circuits, de cinc i de 10 quilòmetres, i curses adreçades

a infants nascuts abans del 2003, amb recorreguts de 400 i 800 metres.

Arranz celebrant un gol amb el Martinenc. Foto: Dani Facón / Martinenc

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 23 | líniasantmartí.cat7 juliol 2016

| 24 líniasantmartí.cat 7 juliol 2016 Pròxima edició: 21 de juliol