"Sant Joan de Boí: les pintures retroben el seu lloc", Lambard. Estudis d'art medieval, 21 (2011)

SANTJOAN DE BOÍ: LES PINTURESRETROBEN EL SEU LLOC

MnRcRos GuRnor¡Ars Picta. IRCVM

Universit¿t de Barcelona

RESUMLarrencament de les pinturesmurals de SantJoan de Boi realitzatl'any 1920,

va ser rigorosament documentat pel conservador del Museu de la Ciutadella, Sr.

Emili Gandía, en un quadern que ha restat in¿dit fins ara. La seva localitzacií per-met recuperar la ubicació precisa dels fragments que, durant anys, des del primermuntatge al Museu l'any 1.924,havia estat oblidada. Amb aixó es poden corregirles errades que durant anys s'han perpetuat i resoldre problemes llargament de-batuts entre els estudiosos d'aquest conjunt.

Pan¡urns cra.u: SantJoan de Boi Museu de la Ciutadella, Emili Gandía, pin-tura mural, art rominic a Catalunya.

ABSTRACTThe mural paintings of SaintJoan de Boi's church (RibagorEa) were detached

during the years 1.91.9-1920. The works were under the control of the Museum ofBarcelona curator Mr. E. Gandia who took precise clues on a notebook that re-mained unknown, or lost, from then on. The recovery of the notebook offers,now, the possibility to know the correct disposition of the paintings on the original walls of the church, for a long time object of discussion and perplexity.

Kevvonos: SaintJoan de Boi's church, Museum of Barcelona, Emili Gandía,mural paintings.

Larnbard. Estudis d'art rnedieoalVol. XXI (2010), p.149-156

ISSN:0214-4573

150' MTLAGROS GUARDIA

Les notes que vénen a continuació no volen altra cosa que aportar una mlca

de llum -no massa, que ningú s'enlluerni- a un assumpte.prou conegut,_tant

dels estudiosos com deis aficionats. Es tracta de I'afer relatiu a la recuperació d'uns

documents amagats, o potser oblidats, durant cent anys, sobre la correcta orde-nació de les pintirres de Sant Joan de Boí. Fou Josep Gudiol el primer a descriure,

l,estiu de l'iny 1.907, durant la famosa expedició juridicoarqueológica ala.Franiade Ponent, .l qu. .n aquells moments

"nl^t^ es podia contemplar de les pintures

rominiques que havieñ decorat, el segle xII, l'esmentat temPle de la.Ribagorqa'r--església havia estat releta afinals deliegle XVII o a comenEament del xvIII, i fou

".."á d'rq.r"sta intervenció que s'havia cónvertit en un espai de narl única coberta

amb voltá d'aresres i capellei laterals resultat de la divisió del que havien estat les

naus menors. Els suports originals que separaven aquestes naus, Pilars cilíndrics,havien.quedat embeguts en eli grans pilarJque foren construits per suportar l'em-penta dé les cobertei. h,s per arxo que una part considerable de les pintures haviaistat destruida o quedavJamagada, sigui rere les noves cobertes o sota dues capes

d'emblanquiment.lLes nótes contingudes en el quadern de viatge de Gudiol, conservat a l'Arxiu

EpiScopal de Vic,2 .r.tr de m)L del mateix autor i permeteren que un cop fnalitzadal'éxpedlció, el seu autor fes un veritable es¡udi del patrimoni arquitectónic, artístici epigrific de les regions visitades. Doncs bé, aquest treball ha restat inédit fins ara

máteiix.'En I'apartát que dedica a les pintures de Boi Gudiol pren nota d'allb que

les persones que integranen l'esmentada expedició havien po-gut veure en el seu

-oirr.nt, és a dir: l'escena de la lapidació deSant Esteve i -tal com podem llegir-hi- un ,rdrag6 obrint la boca" que l'autor consideri, tanmateix, com a mostresd'una decoraóió pictórica de méi gran envergadura que devia abastar_ el conjuntdels murs de l'edifici primigeni. IJns murs que en una fase prévia a les decoracionsd'época rom)nica havien reitat, segons escrfu, amb un.decorat senzill ab sos mursde carreu petit descobert y ab les funtures afinades ab calE y filetades formant uncarreuat d"rtrttt regular". També I'antiga porta, aleshores tapiada, conservava la

seva ornamentació,-que Gudiol descriu-deialladament tot i el seu péssim estat de

conservació, que el dugueren a fer algunes errades, com ara aquella que eren dos'

i no quatre, eli ingels qn. tr.tpotta'oen la glória central que tancava el monogramacristológic.

AmL tot, com que la lapidació de Sant Esteve era el fragment més rellevant,Gudiol li dedid nn co-"tti"ri més puntual i rigorós. La lectura que en fa, que

1 Una detallada informació sobre aquestes reformes i sobre les restauracions realitzades fins I'any1980 es conserva a I'Archivo General de Monumentos Históricos d'Alcalá de Henares.

, El Quadern, que amb la generositat que el car actetitza', m'havia fotocopiat el director de I'arxiu,M. dels Sants Gros, La estat puÉlicat en fa.ií-rl a La Missió arqueológica del 1907 als Pirineus (catilegd'exposició), Barcelona: Fundació Institut Amatller d'Art Hispinic/Fundació La Caixa,2008'

3 D'aquest manuscrit, n'ha fet una edició crítica Immaculada Lorés i Otzet, actualment en procés

de publicació dins de ia col'lecció Ars Picta. Estudis.

SANT JOAN DE BOÍ: LES PINTTJRES RETROBEN EL SEU LLOC

avui sabem no del tot correcta,a dugué Gudiol a suggerir que una inscripcró enaparents caricters grecs siruada sobre el cap dels botxins, o "apedregadors>, res-ponia a uns models bizantins, del qual en deduía que "durant el segle xII nostresartistes s'inspiraren i, fins. i tot, copiaren els models que ens arribaven amb unesminiatures dels códexs". És una intuició que poc després Josep Pijoan, tot basant-se d'aquest text inédit de Gudiol que ell coneixia, desenvolupi en el primer estudipublicat sobre les pintures de Boí. Em refereixo al volum corresponent dels fas-cicles sobre \es Pintures mwrals rornániques de Cataluny4 -any 19L0-, unvolum il'lustrat, com tots els altres, amb els dibuixos deJoan Vallhonrat.s Ara,tanun com l'altre van tenir l'ocasió de relativitzar aquest suposat .préstecr derivatdel coneixement de manuscrits il'lustrats de procedénciabizantina.6 Penso quedetalls com els que acabo d'indicar, amb d'altres que encara caldr) esmentar en elfutur, ens il'lusffen prou bé arran d'aquests primers intents d'estudi i comprensióde I'art románic a Catalunya, del tarann) personal dels seus autors i en particulardels deutes entre ells. Aquest és un punt que caldria ampliar i sobretot matisarmolt, en especial en alló que el relaciona amb els noms que tradicionalment es

donen com els dels awtors, en el veritable sentit del terme, dels estudis primerencsde I'arquitectura románica a casa nostra.

Ben aviat haurem de celebrar el centenari i recordar el procés de I'arrencamentde les primeres pintures murals rom)niques dut a terme entre els anys 1,919-1923.Va ser precisament durant aquests treballs que a Boi i en altres esglésies pirinen-ques, fou possible comprovar que amagats sota els enlluits, o rere les estructuresque s'hi havien afegit al llarg del temps, es conservaven unes altres restes de pin-tures murals. Aixi per exemple, varen poder comprovar que aquella figura del ca-mell que havia entrevist Gudiol, i després publicava Pijoan, corresponia a ladecoració de la part inferior del mur nord de la nau lateral d'aquell costat que fouarrencat del tot. Hi aparegueren aleshores les parelles de sants i els tres joglars enacció entre les finestres del mur. També en aquella antigaporta tapiada, de la quales coneixia la decoració exterior, es va poder veure que era ornada per la part in-terior amb la figura d'un gall. I sota les estructures del cor afegit en época moderna

a Milagros Guanora,"Enluminure et peinture murale du nord au sud des Pyrénées: la syntaxeornementale et ses thémes", Les Cahiers de Saint-Micbel de Cuxa,37,2006, 175-196; MilagrosGu¡non/Carles MaNcno, "Pedret-Boí o I'origen de la pintura mural catalana", Les fonts de la pin-tura románica, Barcelona: Servei de Publicació de la UB, 2008, 1.17-160 (Ars Picta. Temes, 1).

5 Josep PI¡oeN, Les pintures murals catalanes, fasc. III, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans,

1910,32-34. Sobre la descoberta i els seus protagonistes v. Milagros Guanon (et al.), La descobertade h pintura mural romdnica catalana. La col.lecció de reproduccions del MNAC. Barcelona: Electa,Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1993 (Eis dossiers del MNAC, 1).

6 Josep Guotol t CuNrn, Els primitiws. I. Els pintors. La pintara rnural, Barcelona, 1.927 (La

pintura rnig-eval catalana). L-autor aquí posa en qüestió, sense discutir-la, la lectura que havia fetPi¡'oan tot anant molt més enlli del que ell mateix suggeria en el manuscrit. Pijoan rectifici de formacontundent les seves primeres interpretacions a Josep PI¡oaN, Les pintures mwrals romániqwes de Ca-talunya, Barcelona, 1948, 8l-82 (Monurnenta Catalonia.e, volIY).

1,51

I'j

!

j:i¡

d

r{¡

i

{¡ITI

{II

{

I

Ifl

I

Ifl

flWn

$

tr

trq

$tm

il1i*

,{

tl

I

1,52 MII,AGROS GUARDIA

als peus de l'església apareixien, molt fragmentades, altres fjgures... En definitiva'infinitat de tesiimoniJ ittdi"arre.t que la intuició de Gudiol era correcta' aixó és:

qve tota l'església havia estat decorada amb pinrures.' És el ."i p.ró, que de la mateixa ,rr"tt"i" que s'havia fet en altres llocs i perraons técniqnés, aqui l'arrencament es realitz) fragmentant unes pintures que en

aquest cas particular ja havien quedat fragmentades per les importants reformes

qüe hauia sófert l'església. La restlrució i presentació pública del conjunt de pintures

ám)niques, integrát amb altres obres, com són ará els frontals, algunes talles de

fusta i "itr.t objütes litúrgics que el Museu de la Ciutadella de Barcelona havia

pozut anar conservanr gr)áes a-les gestions i esforgos de la Junta de Museus, s'i-

""ügur) l,any 1924.7 El-seu responsábl., i director de I'esmentar Museu, Joaquim

f'olc"h i Torrés, va imaginar r-rná.rorr" presentació museogr)fica,que un cop realit-zada va tenir un fort iltpacte, fins al prrttt qu. considerada en línies generals s'ha

manringur fins a I'actualiiat. Con sabem, la presentació consistia en muntar els absis

de les eiglésies en l'espai museogrific mitjanEant uns_suports realitzats expressa-

-"rrt qrrá miraven de ieproduir lis superficies d'on s'havien rret les pintures en la

i.rt.nció de recrear els ambients originals. Aquest fou el modws operandi pel.quefales decoracions dels absis; no, peró, en relacié als fragments que Pfovenien d'altres

secrors de les esglésies. Aií, mentre Sant Climent de Taüll exhibia correctament

les pintures del séu absis en el quart d'esfera del seu nou suport en.el museu, aque-

lles^altres que corresponien aliarcs presbiterals s'exposaven,_sigui corbades altra-menr o bé planes, en espais laterals ifig. 1). En canv1, les de Santa Maria de Taiillvaren ser niu.rt"der en li seva totalitat iesp."tattt-tte la ubicació original'

Mentrestant, els absis a Boí havien desaparegut i les pintures existents corres-

ponien a diversoi panys de murs plans. I de^ls arcs de separació de les naus laterals

i la "e.rtr"l,

e.r .l Áome.tt del que estem parlant només s'havia recuperat la deco-

ració pictóiica d'un dels intradóssos, el més proper a l'absis del co:tat-de I'epístola-

Així que, en aquesta ocasió, Folch i TorreJ va decidir muntar els diferents frag-

ment; de -"rr.^r" separada. Només es va reproduir l'estructura de la p.orta nord'motiu pel qual a la Sala 1 es podien contemplar-les pintures de l'exterior ment¡e

les de finte?ior es veien a la Sala 2. En canvi, les figuies dels apóstols i joglars que

s'estenien a banda i banda de la porta, en el mur no?d, foren instal'lades en un altre

sector, a la Sala 3, evitant així que hom pogués veure la separació que hi havia en

o.ig.n .rrt.. ,rn", i altres d"gút_ a l'existéñcia de la porta. En aquesta Sala 3 del

Mrrose1r, en el seu mur oposa;s'hi exhibien els altres-fragments arrencats de dife-

rents llocs de la mateixa església.Amb tor aixó, no cal ilr que la comprensió de cóm era I'edifici rom)nic de

Sant Joan de Boí decorat amb aquest "orrjnttt

de temes -per altra banda ben pe-

7 Joaquim For-cu r Tonn-m, "Les pintures murals romlLniques al Museu de la Ciutadella. I. Com

s'h"n i.."ncat i transportat els frescos r-ominics",tGaseta de lés Arts'I,4,1924,1-4;Joaquim-FOrCrrii"*our, "Les pintures murals rominiques al Museu de la Ciutadella. II. Les esglésies d'on s'hen a¡-

rencat els frescoJ rominics', a Gaseta de les Arts,I,6,1924' 1-4.

SANT JOAN DE BOÍ: LES PINTURES RETROBEN EL SEU LLOC

Frcun¡ 1. Museu de la Ciutadella,1924. Sala 7, amb les pintures de Sant Climent de Taüll.

culiars - que es mostraven fragmentats i tan separats com acabo de dia no deviaser gaire fácil. Potser el rcxt que Folch i Torres va escriure per al catileg de la Secciód'Art Rominic, publicat dos anys més tard, podria haver ajudat a fer-ho més en-tenedor.8 Peró no és així. La informació que aquest text ens oferia sobre la ubicacióoriginária, i conseqüentment de la relacií entre alguns dels fragments del conjuntno és ja que resulti imprecisa, és que com podem comprovar actualment encara)era perfectament errónia. Per qué? Perqué el text al que em refereixo no solamentera erroni en la informació que donava, sinó que la seva mateixa existéncia va ac-tuar durant molts anys com un obstacle per ala necess)ria recerca de la veritat.Per aixó les errades s'han mantingut al llarg dels anys malgrat els diversos intentsde distribuir les pintures adequadament.

Naturalment que, per a tot aquest procés de remuntatge d'unes pintures ques'havien arrencat feia poc, hom comptava amb la memória de tots aquells que leshavien contemplat in sitw, i, sobre tot, dels que s'havien ocupat d'efectuar o su-pervisar I'operació. Les anécdotes i la documentació sobre els protagonistes delsfets han estat publicades i glosades abundantment en els darrers anys. Coneixem,

8 Joaquim Forcrr t TonnEs, Museo de la Ciudadela. Catálogo de la sección de arte rornánico,

Barcelona: Junta de Museos de Barcelona, 1926.

153

154 MILAGROS GUARDIA

és clar, els técnics italians que se'n varen fer c)rrec, també conservem l'epistolaride Vidal i Ventosa que informava a la Junta de les anécdotes a l'entorn dels fetsque s'esdevenien a la Vall de Boí en particular, cartes de I'intermediari entre elcomprador i laJunta, rectors de les parróquies, arquitectes que van fer els pl)nolsi les medicions que varen servir per a construir els suports... En fi, una allau dedocuments de la Junta de Museus que conservats a I'arxiu corresponent relacio-naven les difícils gestions que va comportar I'afer en el seu conjunt.e

Només un dels protagonistes dels fets sembla haver restat amagat. Em refe-reixo al conservadoidel Museu, Sr. Emili Gandía i Ortega, que fou el responsablede prendre acuradament nota i dibuixar tots i cadascun dels fragments arrencats,llui ubicació als murs de les esglésies, la distáncia entre uns i altres... Fou ell, endefinitiva, l'autor del document essencial que es vautilitzar per refer els diferentsfragments en el muntatge al Museu. Ara, la decisió de Folch i Torres de no restitwiradequadament en el seu muntatge museogrific les pintures recuperades a Boí,dugué a l'oblit aquest Quadern, que aparentment ja no calia. A l'hora de muntarde nou les pintures en la seva ubicació al Palau Nacional, l'any 1934, es va repetirel plantejament anterior. Després de la nostra Guerra, durant la qual foren des-muntades i traslladades, així com del viatge a París d'un d'aquests fragments, les

pintures de Boí foren restituides en el seu lloc anterior sense variar-ne la disposicióglobal. Menrrestant, Folch i Torres havia estat apartatde les seves responsabilitats,if*li Gandía,que era l'únic que tenia la documentació apropiada en relació a ladisposició inicial de les pintures, moríl'any 1939.

Passat el temps, quan l'any 1973 Joan Ainaud provi de fer el nou muntatge,la memória dels protagonistes, les notes i publicacions, ja eren insuficients persaber d'on venia cada peEa i el quadern de Gandía quedá en l'oblit o no es va tro-bar.10 Ainaud sí que volia reproduir els ambients i va fer un gran esforE per adap-tar-los a les característiques arquitectóniques del Palau Nacional, sense saber maidel tot com resoldre el problema que havia esdevingut particularment greu en elcas de Boí.

Més tard, I' any 1987 , quan sota la direcció de Joan Sureda em vaig enfrontarals fragments arrencats primer, encara s'hi havien afegit aquells altres recup€ratsde la mateixa església durant les restauracions dels anys 70.11 I ara, aquests sabíem

e Tots aquests afers i la documentació corresponent es relacionen sintéticament ai volum mono-grific de la révista Butlletí del Mwsew Nacional d'Art de Catalunya,3, 1,999 i m'estalvien de relacio-nar-los detalladament.

loJoan AtNaut on Lasantl, z{rt Románic. Guia,Barcelona,1973.11joan Aneuo DE LASARTE, "Descubrimiento de importantes pinturas románicas deBoí" a La

Vangwárdia,29 de maig de 1977;Joan ArNeuo o¡ Lasant¡, "_Flagments de pintura mural rominica",a Bircelona restaura (carilegd'exposició), Barcelona, Saló del Tinell, 1.980, p. l9-23;Joan ATNAUD o¡:,

LAsARTE, "Fragments de pintura mural romiLnica" a Restawracions. Art medieval de les terres de Lleida(segles XI al Xi), Lleida, 1981, p. 9-13; Joan AIN¡.uo o¡. LAsARTE, "Les col'leccions de pintura romi-nicá del Museu Nacional d'An de Catalunya", a Butlletí del Musew Nacional d'Art de Catalwnya,I,t,1,993,57-69.

SANT IOAN DE BOÍ: LES PINTURES RETROBEN EL SEU LLOC 155

'ti-'.

FrcuR¡ 2. Dibuix de I'església i de les pintures de Sant Joan de Boí. Quadern d'Emili Gandia(1920). Associació Memorial Emili Gandia. Publicada per gentilesa de la famfia Gandia.

d'on provenien; aquells altres, en canvi, no. Un mal de cap que no m'ha deixatfins a l'actualitat. I val a dir que es tracta d'un mal de cap que no m'ha afectat enexclusiva, car també els responsables de la nova museografia i els restauradors queintervingueren en la reproducció de les pintures de Boí, per decisió de la Genera-litat de Catalunya, el van patir. Per aixó, les correccions han estat constants durantaquests anys de treballs i recerques, sempre amb la incertesa i el debat.

Ara, per fortuna, la recuperació del Quadern de Gandía que considerávemperdut, ens obliga a rectificar o bé a reafirmar-nos en aquelles hipótesis que ambben pocs arguments hem anat publicant durant els anys d'estudi.l2 Les pinturesretroben el seu lloc originari finalment (fig.2).

l'?MilagrosGuarura,"SantJoandeBoí', Introduccióal'estwdidel'artrontániccatalá,Catalu-nya Romá.nica, vol. I, Barcelona: Enciclopédia Catalana, 1994, p.318-323; Milagros Guan¡Ia, "Elconjunt pictóric de SantJoan de Boí", La Ribagorga. Catalunya Románi.ca. Vol. XVI, Barcelona: En-ciclopédia Catalana, 1.996, p.216-221.. Milagros GuARDIA, "Pintures murals de Sant Joan de Boí. La-pidació de Sant Esteve", a. Mwsew Nacional d.'Art de Catalunya. Prefiguració, Ba¡celona: MN AC,1.992,p. 1,39-142; Milagros Guanon, 'Ioculatores et sahator. Las pinturas con escenas de juglaría de Sant

Joan de Boí" Locws Amoenus,2000, p. 11-32; Milagros GuARDIA, "Enluminure et peinture murale dunord au sud des Pyrénées:la syntaxe ornementale et ses thémes", Les Cahiers de Saint-Micbel de Cuxa,37,2006,pp.775-796;Milagros GuanoIe, Carles MaNcuo, "Pedret-Boí o I'origen de la pintura muralcatalana', Les fonts de la pintura románica, Barcelona: Ars Picta, Servei de Publicació de la UB, 2008,177-760 (Ars Picta. Temes, 1); MontserratPtcÉs. Sobre h pintura románica catalana, Abadia de Mont-serrat,2004, 91,-109.

i ,s1i li-,. * .a¡,.1, ::: I n

?:';gi't '¡'::'

r56 MILAGROS GUARDIA

I 5a¡*.Iocn de Boi

FIGURA 3. Dibuix de reconstrucció de les pintures del mur occidental de la nau central deI'església de Sant Joan de Boí a partir dels dibuixos del quadern d'E. Gandia. Daniel Labbé

per a Ars Picta (2011).

Com a mostra d'un treball realitzatque aviat veuri la llum en un estudi mo-nogr)fic actualment en premsa, em permero avanqar, en la present publicació deI'Institut d'Estudis Catalans, una mostra grlfica de la decoració original d'un delsmurs de la nau central, un sol dels diversos enigmes que pesaven sobre la nostraesglésia de Boí i que ara es podran desvetllar (fig. 3).

jrj,$

i$'*iá

$'áls

i;*

$g'fl¡{g

fig

fl

flffi

trH

f,

fl

flff.tr

ffi

ffiIW

ffi

ffi#

fi

$

Ir