Sandra material ed

A PRIMERA

LÍNIA

AMB ELLES

per treballar amb noies

amb conductes d’alt risc

relacionades amb les drogues

pendentsd'ella:Maquetación 1 12/07/11 13:17 Página 1

A PRIMERA LÍNIA

AMB ELLES

per treballar amb noies

amb conductes d’alt risc

relacionades amb les drogues


5

7 PRESENTACIÓ

EL MATERIAL EDUCATIU

9 Un diari per a les noies 9 Propostes per a professionals i agents socials

ELLES I LES DROGUES

11 Maduresa11 Vulnerabilitat física i psicosocial11 Il·legalitat11 Sensibilitat física i psíquica 11 Atracció sexual 12 Dependència emocional 12 Vigilants de la nit

QUAN ALTRES... ELLA...

13 Esnifen cocaïna 13 Beuen massa alcohol13 Tenen comportaments sexistes o masclistes13 Intimiden noies 13 Es barallen14 Pressionen perquè prengui drogues14 Venen drogues

SI ELLA... PASSARÀ QUE... I ALESHORES...

15 Permet que li falti al respecte 15 No respon a l’agressió d’ell 15 Justifica accions d’ell perquè està sota els efectes de les drogues 15 No es posiciona en contra que ell trafiqui 15 Pren drogues perquè ell vol 16 Puja a un cotxe quan qui condueix ha begut 16 Viu la gelosia d’ell com a mostra d’amor 16 Creu que ell es fica en baralles per ella 16 No exigeix l’ús del preservatiu 16 Depèn econòmicament d’ell 17 Pensa que ell canviarà o que ella el podrà fer canviar

SITUACIONS PITJORS

18 Agressions més greus 18 Relacions més perjudicials 18 Consums de drogues més problemàtics 18 Venda penada de substàncies més sistemàtica 19 Conductes associades amb estats d’intoxicació més arriscades

SITUACIONS MILLORS: EL DIARI REESCRIT

20 Dilluns, 28 d’abril 20 Dissabte, 3 de maig 21 Divendres, 16 de maig 21 Dilluns, 9 de juny 22 Diumenge, 6 de juliol 22 Dimarts, 15 de juliol

índex© 2010, Generalitat de Catalunya. Departament de Salutwww.gencat.cat/salut

CoordinacióMireia Ambròs

RealitzacióMaterial educatiu Ass. Educació per a l’Acció Crítica

Redacció del diariVirtu Morón (autora de La niña de la calle)

Edició Departament de SalutDirecció General de Salut PúblicaPrimera edició: Barcelona, 2010

Ass. i correcció lingüísticaSecció de Planificació Lingüística

Disseny gràfic Natàlia Margarit

Il·lustració pàgina 1Cristina Figueras

ImpressorGràfiques Cuscó

Dipòsit Legal

Agraïments A tot el grup de treball que va recolzar, impulsari concebre aquesta idea des de la seva experiència i implicació –la Sofia, el Noel, l’Alícia,el Víctor, el David, l’Enric i l’Òscar– i a les sevesorganitzacions -Progess, Casal dels Infants delRaval, CEPS, Observatori dels Nous ConsumsJuvenils i Energy Control.

A les noies i a l’equip del CRAE Dolors Aliu, per deixar-nos provar el material i oferir-nos eldibuix de la portada del diari.

A les tècniques de Justícia Juvenil i de la DGAIAper les aportacions i contactes que ens van proporcionar.

A la Cristina Visiers –experta en temes de transculturalitat– i a la Montse Càrdenas pelsseus suggeriments de millora. I a totes les noies que ens han acompanyat alllarg d’aquest projecte, per fer-lo possible.

LlicènciaCreative Commons: s’és lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra, i fer-ne obres derivades, sempre que: - Reconeguin els crèdits d’aquesta obra. - No siguin comercials. - Tinguin una llicència idèntica

a aquesta publicació.


7

A primera línia és un material educatiu de prevenció de consums problemàtics dedrogues que va adreçat a noies amb un gran risc d’exclusió cultural i conductual.El suggeriment de fer una proposta específica per a noies va partir d’un grup de discussió entre professionals que coneixen de primera mà aquesta realitat, per pensar com hauria de ser l’eina preventiva. El grup va constatar les grans diferències no només de codis i de conductes entre tots dos sexes, sinó també lesseves necessitats especials.

Això es va concretar en un disseny específic, unes situacions particulars, un estil i unespropostes adreçades a les noies. Es tracta d’un instrument que no es limita a reflectir opotenciar el seu paper de cuidadores i vigilants de la festa –tot i que també reconeixque es tracta d’una realitat–, sinó que també promou una nit pensada per i per a elles.

Evidentment, també pot ser útil per treballar amb nois ja que veure la realitat desd’una mirada que no és la pròpia també enriqueix. De fet, si una persona pot ajudarque elles estiguin millor (segons el que desitgen i necessiten) això també farà que lafesta global sigui millor. I, si és així, hi guanyen tant les noies com els nois.

Cal destacar que aquest material està elaborat pensant en un col·lectiu molt determinat de joves i que els continguts que presenta tenen com a destinatari aquest i cap altre grup. Per tant, descontextualitzar l’eina i universalitzar-la pot tenir efectes contraris als que pretenem.

Hem d’esmentar i agrair la participació de les joves de centres de la Direcció Generald’Atenció a la Infància i l’Adolescència, gràcies a les quals hem elaborat la proposta A primera línia amb elles, que esperem que us sigui útil, atractiva i quefaciliti el vostre dia a dia.

Joan Colom i Farran Subdirecció General de Drogodependències Direcció General de Salut Pública Departament de Salut

Presentació


9

Un diari per a les noies

El material per a les noies joves és el diari Sandra, miscosas. Es tracta de l’experiència narrada en primerapersona per una protagonista en cinc dies no consecu-tius, acompanyada d’il·lustracions i imatges.

Cada dia es relata una situació en què les droguestenen –de manera directa o indirecta– un cert protag-onisme. Més que tractar problemàtiques físiques opsíquiques associades directament amb el consum–no gaire diferents de les dels nois–, planteja situa-cions amb problemàtiques més de gènere que no pasde salut orgànica. Les protagonistes no fan usos com-pulsius ni problemàtics de substàncies, però es veuenafectades per situacions externes que les esquitxen(bàsicament d’una parella). Està pensat per a un tipusde noies, entre un gran ventall de feminitats, o per adones a les quals els passen certes coses, entre divers-es experiències. Altres situacions, com ara les noiesque s’emboliquen o s’ajunten amb diferents noisperquè tenen accés a substàncies, no hi surten reflec-tides.

El relat de cada dia acaba amb unes preguntes que fala protagonista i que poden servir per començar undebat. Si bé el diari s’ha escrit pensant en elles,també pot ser una bona eina per intervenir en altrescol·lectius. Pot ser especialment interessant trebal-lar-lo amb nois. D’una banda, es pot emprar com aeina per posar-se en la situació de les noies, com-prendre-les i ajudar-les. De l’altra, per prendre con-sciència dels actes propis i del que poden provocaren altres persones.

Propostes per a professionals i agents socials

El material que trobem a continuació segueix l’estildel diari: és obert. Atès que està pensat per a persones

que treballen amb grups de noies força heterogenis(de diferents ètnies, nascudes a Catalunya i d’origenestranger, no consumidores o usuàries de drogues,etc.), no proposa activitats, sinó que fa una anàlisi pro-funda de continguts per tal de facilitar i donar ideesper treballar.

El diari pot ser una bona eina per intervenir oralmentde manera oberta. Podem convidar alguna noia a llegir-lo en veu alta i

> Fer les preguntes finals perquè les contesti tot el grup.

> Analitzar els fets que s’hi descriuen: Demanar-los si han viscut situacions semblants o si tenen amigues que les han viscut. Preguntar què farien o han fet en casos semblants.

Tanmateix, el disseny del diari permet crear diferentstipus d’activitats.

Lectura i escriptura > Fer un dictat amb el text,traduir-lo a una altra llengua, extreure’n les idees mésrellevants, etc.

Creatives i artístiques > Preparar una petita obra deteatre emprant-lo com a guió, enregistrar una gravacióde la narració o fer-la en una ràdio local o comunitària,dibuixar les situacions, inventar-se un desenvolupa-ment diferent, etc.

De tutoria i educatives > Convidar a fer un diari personal semblant, buscar de manera individual o en grup estratègies per prevenir situacions problemà-tiques semblants, plantejar intervencions possibles en cas de trobar-se en contexts com els que es plantegen, etc.

El material educatiu consta de dues parts:

> El diari (en format llibret) per a les noies. > Aquest quadern per als professionals que estem en contacte amb elles.

EL MATERIAL EDUCATIU


Hi ha de tot, però les noies acostumen a prendremenys drogues il·legals que els nois i, quan en prenen,solen fer-ho d’una manera més moderada. Per això, ipel que fa al gènere, ser noia es pot considerar un fac-tor de protecció.

En general, les noies comparteixen amb els nois moltsriscos físics (com ara comes etílics per consum d’alco-hol o problemes a l’aparell respiratori per fumar),psíquics (com desconnexions de la realitat per consumd’MDMA o addiccions a la cocaïna) i socials (multa pertinença de cànnabis a l’espai públic o problemesfamiliars pel consum). Tanmateix, hi ha aspectes queles diferencien:

Maduresa

Des de la joventut, les noies acostumen a ser mésmadures que els nois o els homes. Aquesta virtutrepercuteix molt positivament en el consum, ja que vaacompanyada de la capacitat de valorar repercussionspossibles del consum (més enllà del plaer propi) i consumir d’una manera més responsable (envers unamateixa i altres persones).

El fet que siguin més madures pot facilitar quebusquin companyia en persones (especialment delsexe masculí) més grans i, per tant, es poden trobarprematurament en situacions d’oferta o consum dedrogues.

Vulnerabilitat física i psicosocial

Si s’hagués de dir quin dels dos sexes és més fort, possiblement –i veient qui sosté la majoria de poblesdel món–, serien les dones. La seva fortalesa està mésrelacionada amb la resistència que no pas amb lapotència. No obstant això, el sexe femení segueixpatint discriminacions i a les dones se’ls atorga menyscapacitat de decisió davant de la parella masculina. Estracta d’una desigualtat de gènere que fa les donesmés vulnerables psicològicament i socialment. El fet que tinguin menys força física que els homes,d’una banda pot fer que perdin autonomia, en lamesura que, a certs llocs o a certes hores, convé quevagin acompanyades per prevenir agressions o roba-

toris. D’altra banda, és més habitual que siguin víc-times d’agressions de gènere. Tenir dificultat sobrequè, com, on i quan decidir alguns aspectes de lapròpia vida també les fa més vulnerables en relacióamb la parella i la societat.

Il·legalitat

Les noies acostumen a delegar en els nois la compra ila venda de drogues il·legals. En cas de vendre’n, tendeixen a limitar-se a persones conegudes del seuentorn. Malgrat això, si la policia fa un escorcoll, ellspoden pressionar-les perquè siguin elles qui lesamaguin –sovint hi ha la creença que a una noia no laregistren o que, quan es fa, no és d’una manera tanexhaustiva. El fet que no en comprin fa que depenguindels nois per aconseguir-ne, la qual cosa pot facilitarrelacions amb més dependència de la desitjada per aelles.

Sensibilitat física i psíquica

Hi ha diferents factors que provoquen que les noiessiguin més sensibles al consum que els nois. D’unabanda, tenen una mitjana inferior de pes, cosa queprovoca que la taxa de principi actiu per quilogramsigui més elevada. A més, si estan menys acostumadesa prendre’n, el fet de tenir-hi menys tolerància(costum i adaptació corporal) fa que els efectes siguinmés forts. En el cas de l’alcohol, en una situaciód’igualtat de consum i pes, afecta més les noies perqüestions orgàniques.

El fet que amb menys quantitat experimentin elsmateixos efectes fa que un mateix consum tingui mésriscos físics i psíquics per a elles.

Atracció sexual

De festa hi ha més nois que noies. La majoria són het-erosexuals i una bona part associa la festa amb(intentar) lligar. A més, a la nostra cultura està moltestesa la tendència que han de ser ells els que prenguin la iniciativa, tot i que una manera de vestiro de ballar determinada per part d’elles s’interpreta

1110

ELLES I LES DROGUES

La visualització de la pel·lícula de Bigas Luna Yo soy laJuani (2006) pot complementar el treball del diari.Moltes de les situacions que planteja hi apareixen:mostra la disconformitat d’una noia davant d’actitudsmasclistes i la seva força per fer el que realment volamb la seva vida.

El material per als professionals o agents socials técinc parts. Una de teòrica, la primera, i quatre de méspràctiques, relacionades directament amb els continguts que apareixen al diari:

Elles i les drogues > Informació bàsica sobre aspectesassociats amb les drogues, des de les necessitats i lesrealitats més freqüents entre les noies.

Quan altres... Ella... > Anàlisi de les repercussions i conseqüències que poden tenir en les noies les conductes d’altres persones.

Si ella... Passarà que... I aleshores... > Exploració del’impacte possible que poden tenir certes actuacionsde la protagonista en terceres persones i la maneracom això l’acabarà afectant.

Situacions pitjors > Plantejament de situacions possi-bles amb més riscs o danys que les que apareixen aldiari. Poden ajudar a prevenir conductes més prob-lemàtiques o, en cas que ja hi siguin, a detectar-les.

Situacions millors el diari reescrit > Alternatives a l’actuació de la protagonista en forma de diari reescritamb un altre desenvolupament i desenllaç.L’elaboració, també en clau femenina, es fa per proposar una noia més pendent de tenir cura d’ellamateixa que no pas de tenir experiències en les qualssurt perdent. Anàlisi de les repercussions i conse-qüències que poden tenir en les noies les conductesd’altres persones. SI ELLA... PASSARÀ QUE... I ALESHORES... Exploració del’impacte possible que poden tenir certes actuacionsde la protagonista en terceres persones i la maneracom això l’acabarà afectant. SITUACIONS PITJORS Plantejament de situacionspossibles amb més riscs o danys que les que apareix-


13

Esnifen cocaïna

“[...] es van fer un rulo i es van posar mà a l’obra” Una noia o una dona ho té més fàcil per consumir.També pot passar que, malgrat que l’altra persona (p.ex. la parella) expressi la conveniència de no fer-ho, hoposi fàcil perquè en consumeixi (deixant-la a mà, dientque ella no ho pot entendre si no ho ha experimentat,excloent-la de la festa, etc.).

Ella també es pot sentir malament –especialment sino és consumidora o en pren poca– per l’impacte quepot tenir la cocaïna en les persones que li importen. Ésel cas d’un consumidor al qual es veu massa col·locat, fael numeret, xerra massa i avorreix, en pren amb agonia iansietat. També li pot provocar malestar deixar de fer elque les altres persones fan, sentir-se exclosa o que noacompanya l’altre (no és “enrotllada”).

Beuen massa alcohol

“[...] es va passar amb els cubates” Té més possibilitats de tenir una intoxicació i necessitarajuda (quan hi ha un coma etílic o una sobredosi, s’acabala festa de tothom).

“Quan beu més del compte es posa agressiu” La beguda pot potenciar certes conductes, i les personesamb tendència a l’agressivitat es poden mostrar mésagressives, amb tot el que això pot arribar a comportar. És freqüent que als espais de festa on la gent ha begut,elles rebin un cert assetjament (de persones que noaccepten un “no” per resposta o que no mantenen la dis-tància suficient –física o emocional– que la noia ha mar-cat prèviament). Com a parella, pot ser que augmenti lagelosia i els maltractaments físics o verbals.

Tenen comportaments sexistes o masclistes

“Em va dir que no em fiqués en coses de tios [...]” Aquest tipus de comportaments –especialment quanprovenen de relacions de parella intenses podenexcloure o afavorir l’autoexclusió d’una noia de certespràctiques importants per al desenvolupament dequalsevol persona i qualsevol dona. En concret, poden

ser comportaments socials com ara accedir a un llocde treball, mantenir relació amb persones (especial-ment si són del sexe masculí per a noies heterosexu-als, per temes de gelosia), cursar estudis, sortir defesta amb les amigues, etc.

De la mateixa manera, també poden facilitar con-ductes que la limitin, com ara dedicar-se (només) atasques domèstiques.

Intimiden noies

“ [...] era un autèntic paparra” Sobretot en espais de festa (discoteques, bars, festesprivades o públiques, de tipus rave, etc.) les personesque van “a la caça” sense mantenir les formes o tenircura dels altres, poden incomodar-la. Aquesta conduc-ta és més freqüent quan s’han pres certes drogues,com ara alcohol o cocaïna.

Si a ella se la considera una “tia bona” pot rebre untracte de noia objecte: només és un cos susceptible decontemplar i conquerir com a trofeu. Aquest assetja-ment constant és fàcil que incomodi i cansi moltesnoies. Algunes buscaran parella, no tant perquè vul-guin, sinó perquè la resta dels nois les deixintranquil·les.

Es barallen

“Eren cinc o sis clavant-se cops de puny.” Alguns joves tenen tendència a acompanyar la festad’agressivitat. Encara que sigui més freqüent en nois,també es dóna en noies. Aquestes conductes, méshabituals quan s’ha pres drogues com ara cocaïna oalcohol, quan baixa l’efecte de substàncies estimu-lants i en certs ambients de festa, poden provocar queella rebi cops sense motiu.

Quan elles es barallen amb altres noies –sovint pertemes de parella o gelosia– pot ser una fugida cap enda-vant, per exculpar els nois de la seva responsabilitat.

“Primer ballava normal però després em va començara dir coses [...]” Tanmateix, encara és més freqüent que les noies ho

sovint com a sinònim de “buscar rotllo”. A vegades, noes respecta o no s’accepta –almenys fàcilment– unanegativa.

El fet que les noies prenguin drogues de manera queperdin la consciència o la capacitat de decidir, fa quealguns nois ho puguin utilitzar per aprofitar-se de lasituació. Això pot donar lloc a un assetjament suau o,fins i tot, a relacions sexuals amb penetració i senseprotecció o bé no desitjades o no escollides.

Dependència emocional

Moltes noies han estat educades des de petitesper associar l’estabilitat i l’equilibri amb una

relació de parella estable i l’abnegació perpart de la dona.

Sovint també han rebut la consignad’haver d’agradar a tothom (parella,

amigues i amics, etc.). Per això, tro-baran a les revistes com ser sim-

pàtiques, atractives, amables, lamillor amiga o la parella ideal.

El fet que la seva parellaprengui drogues d’una

manera no desitjada(amb pautes d’addició o

altres problemàtiques relacionades amb un consumintensiu) les pot afectar i fer que s’hi impliquin mésdel que voldrien i entrin en una dinàmica de protecciói sacrifici sense resultats.

Vigilants de la nit

Tenint en compte que són més responsables i con-scients i que potser se les ha educat amb el rol decuidadora (d’elles mateixes, de germans o germanespetits, de la casa, etc.), és possible que estiguin avesadesa estar –també quan surten de festa– pendents de lesaltres persones. D’altra banda, també es pot donar elcas que a elles també les hagin de protegir –els nois ofins i tot els germans petits–, en el sentit de rebre protecció física, de ser vigilades, que hagin d’actuar perelles en cas de certs conflictes, entre d’altres.

El fet que estiguin pendents de col·legues, amics oamigues, la parella, etc., pot fer que hagin de viuresituacions desagradables provocades per altres per-sones (vòmits, intoxicacions, sobredosis, etc.) o hagind’intervenir en situacions conflictives (baralles, con-ducció amb la consciència alterada, etc.). Sovint, aixòels pot amargar la festa o la nit, pel fet de posar lesnecessitats dels altres per davant de les seves. En unalínia oposada, pot ser que davant d’elles s’amagui elconsum de drogues (o s’iniciï un cop ja no hi són).

QUAN ALTRES... ELLA...


15

Permet que li falti al respecte

“[...] em va començar a cridar” Ell pot pensar que en una relació de parella tot estàpermès i que té dret a qualsevol cosa. També pot confondre la virilitat amb un tracte públic vexatori iprepotent.

> Aleshores ellaEs pot trobar cada cop amb més situacions privades opúbliques en les quals rebi un tracte denigrant i entraren una relació de parella que no la faci créixer com apersona, sinó justament al contrari.

No respon a l’agressió d’ell

“Llavors ell em va clavar un mastegot tan fort” L’altre es pot creure amb el dret de tenir comporta-ments violents amb ella. Augmentarà la freqüència o la intensitat de l’agressió. També es pot potenciar enl’altra persona un possible sentiment de superioritat o es pot creure per sobre d’ella.

> Aleshores ellaPossiblement seguirà rebent agressions o, fins i tot,aniran a més. Sentirà més indefensió i li afectarà negativament l’autoestima.

Justifica accions d’ell perquè està sotaels efectes de les drogues

“És normal, quan beu més del compte es posaagressiu [...]” Ell ho tindrà més fàcil per desresponsabilitzar-se d’allòque ha fet, en lloc de pensar que les drogues podenafavorir comportaments però no provocar-los. Pot sentir que aquesta reacció equival a una mena de permís per part d’ella per repetir-les, sempre que n’hagi consumit, i podrà tornar a emprar les droguescom a pretext o excusa per justificar-se.

> Aleshores ellaÉs fàcil que es torni a trobar amb aquests comporta-ments (violents, d’assetjament, de conducció, de sexualitat desprotegida, etc.) i hagi de tornar a patir-ne les conseqüències.

14

passin malament per les baralles que tenen els altres(especialment els amics). Per exemple, quan les util-itzen com a motiu o excusa per enfrontar-se, quanveuen que persones que els importen fan mal o es fanmal a ells mateixos, o quan han d’acompanyar algunapersona a comissaria o a l’hospital.

Pressionen perquè prengui drogues

“[...] em va dir que esperava que no fos una cagadacom la meva amiga” El consum d’algunes drogues s’associa amb el fet deconvidar. A vegades, com que no està ben vista la neg-ativa, pot haver-hi una certa pressió per dissuadir lapersona que no en vol. Es convida normalment acànnabis i a cocaïna. D’altra banda, el consum que esfa d’altres drogues és força social. Pot semblar quetothom del grup n’ha de prendre, com ara alcohol iporros o, en certs contextos, altres drogues.

“[...] ell coneixia moltes ties que quan anavencol·locades follaven com a boges.” Convidar una noia pot tenir, a més, altres motivacionsafegides, relacionades sovint amb la conquesta. Pottractar-se des d’un acte de generositat i galanteria,fins a un intent de facilitar (encara que no s’expressiexplícitament) que ella es col·loqui perquè així perdi lacapacitat de prendre decisions o es desinhibeixi. Unanoia intoxicada pot accedir més fàcilment a manteniruna relació sexual sense tenir-ho clar, practicar-lad’una manera que no desitja, o directament ser asset-jada sense adonar-se’n.

Igualment, es pot donar el cas de noies que, desprésque se les hagi convidat tot el dia o la nit senten quehan de compensar d’alguna manera la generositatrebuda (com ara amb pràctiques sexuals). També potser que qui convida cregui que la noia té un deuteamb ell i, constantment, reclami certes conductesperquè se sent amb el dret de fer-ho.

Venen drogues

“[...] se li ha ficat al cap que farà pasta de veritat.” L’accés fàcil a les drogues es pot explicar per qüestionssocials (com ara la ubiqüitat de l’alcohol o el tabac, per

l’extensió i normalització preocupant de la medicaciópsiquiàtrica) o per motius personals. Un exempled’aquest últim cas és quan les persones de l’entorn envenen. Qui trafica amb drogues il·legals sovint veu eltema del consum (propi o d’altres) i la tinença ambnormalitat i això pot facilitar que les persones prop-eres també comencin a veure-ho així.

Tenir amics, amigues o –encara més– una parella vene-dora, pot fer més fàcil que elles s’apuntin a fer-ho o queen consumeixin amb més quantitat o freqüència delritme que elles es marcarien. Això facilita que tinguinmés problemes de salut física, psíquica i de caràcterpenal, per venda o tinença de quantitats superiors a lesque la jurisprudència cataloga com a orientades al con-sum propi. També poden perdre la identitat pròpia quansón la parella de la persona que en ven. Aquesta catego-ria va acompanyada d’un estigma.

“El seu advocat li ha dit que ho té molt però que moltmalament.” El fet que empresonin o internin en un centre de justí-cia juvenil una persona estimada (una germana, unaparella, un progenitor, etc.) per venda de droguesil·legals pot perjudicar directament les noies. Perexemple, quan a una persona adulta que sustentaeconòmicament la família se l’empresona i deixa depoder mantenir-la o quan tot el nucli familiar s’etique-ta com a delinqüent, traficant, etc.

També pot tenir repercussions afectives indesitjablesen la mesura que ella és conscient dels greuges queha tingut en la persona estimada pels problemes ambla justícia, per la consciència que el contacte ambaquests ambients pot facilitar processos d’exclusiósocial o la consolidació de conductes delictives, i per lasoledat o el malestar que provoca aquesta absència. D’altra banda, la necessitat o el desig de trencar aque-sta relació pot anar acompanyat de forts sentimentsde culpabilitat, com si la noia s’hagués de sentirresponsable de la situació de privació de llibertat de lapersona estimada. Aquestes emocions poden arribar afrenar-la i a provocar que no actuï segons els seusinteressos i sentiments, sinó segons les necessitats del’altra persona. També es podria donar el cas que unaparella internada coartés la llibertat de la noia permitjà d’amenaces, control i vigilància per part de contactes a l’exterior, o d’altres.

SI ELLA... PASSARÀ QUE... I ALESHORES...

No es posiciona en contra que ell trafiqui

“[...] li ha dit que si mou farlopa traurà molta méspasta” L’altre ho tindrà més fàcil per vendre’n amb normalitati perdre-li la por. A més, pot facilitar que ella participien la venda o tingui les drogues massa a mà.

> Aleshores ellaEspecialment si viu amb ell, pot patir indirectamentles conseqüències que sovint acompanyen les pràc-tiques il·legals, com revenges, amenaces, xantatges,etc. Si ell rep una condemna judicial, la poden declararcòmplice, pot haver de fer-se càrrec de les despesesjudicials o patir les conseqüències d’un possibleempresonament (soledat, visites al centre penitenciario de justícia juvenil, etc.). També ella pot començar avendre’n o a consumir d’una manera compulsiva pelfet de tenir-ho massa fàcil o sentir malestar per lasituació.

Pren drogues perquè ell vol

“Vaig pensar que si no ho feia semblaria idiota [...]” Ell ho pot entendre com una mostra de manca decaràcter o personalitat d’ella (fa allò que ell vol). Això lipot fer creure que ha de decidir per ella (sobre la sevafeina, estudis, amistats, etc.).

> Aleshores ellaSentirà una manca d’autonomia en temes de droguesi en qualsevol altre aspecte de la seva vida on ell esfiqui sense ser convidat. Pot prendre drogues amb mésquantitat o freqüència de la desitjada, amb l’augmentde riscs corresponent i el malestar de fer una cosa queno vol. També pot iniciar el consum d’altres substàn-cies si ell ho fa.


17

autònoma. Si s’ha de quedar moltes hores a casa, espot sentir molt aïllada i no tenir la socialització quesol proporcionar el treball remunerat.

Pensa que ell canviarà o que ella el podrà fer canviar

“[...] em trucarà i em demanarà perdó” Ell seguirà actuant igual, justificant-se amb promesesde canvi, demanant disculpes o afirmant que espenedeix del que fa. Si percep que ella no li posa límitsni es desmarca clarament del que fa, seguirà actuantde la mateixa manera.

Com que ella no es demarca del consum i dels prob-lemes relacionats amb les drogues, no actuarà com amotivació per abandonar-lo.

Com més dependència tingui ella d’ell, més l’excusarà.

> Aleshores ellaSe sacrificarà excessivament i aguantarà situacionsmolt desagradables sense resultat (l’altra canviarànomés si vol). Tolerarà certes coses (com veure’lcol·locat, que es gasti els diners de la parella, etc.) o el justificarà, creient-se les seves promeses o fantasiejant que tot serà diferent en el futur.

16

Puja a un cotxe quan qui condueix ha begut

“Em va treure les claus de mala hòstia i va engegar el cotxe.” L’altre pot pensar que pot decidir no només sobre laseva vida, sinó també la dels altres passatgers (i lespersones d’altres vehicles o vianants amb les qualspugui tenir un accident).

> Aleshores ellaAssumirà el risc d’un possible accident sense voler-ho ité més possibilitats de trobar-se en la mateixa situació(es pot repetir la situació). Pot trobar-se en altressituacions on l’altra persona es cregui amb el dret dedecidir per ella.

Viu la gelosia d’ell com a mostra d’amor

“Si es posa tan gelós, és perquè m’estima molt?”Ell pot entrar en un tipus de relació malaltissa i con-fondre l’amor amb la propietat o la possessió i pre-tendre que ella actuï en funció dels seus desigs, i nod’ella mateixa.

> Aleshores ellaTindrà cada vegada menys marge d’actuació per evitarfer coses que desagraden a l’altre. D’altra banda, lagelosia pot passar de l’àmbit de la relació a altresàmbits (laboral, familiar, amistats, etc.), i repercutircada cop en més aspectes. Aquesta gelosia facilitaràl’aïllament, fet que aguditzarà la dependència.

Creu que ell es fica en baralles per ella

“El Toni, que m’estava controlant, va venir fet unafera” L’altre pot reafirmar-se en la seva actitud possessiva,de protecció i de control exagerat i, com a conseqüèn-cia, tenir una concepció d’ella de persona fràgil que nopot ser autònoma o decidir per ella mateixa.

> Aleshores ellaPot trobar-se freqüentment en situacions desagrad-ables i violentes per a ella i per a altres persones. Es pot donar el cas que ella s’autocensuri a l’hora de

relacionar-se, parlar, ballar, mirar, etc. per evitar reac-cions desproporcionades de l’altre.

No exigeix l’ús del preservatiu

“[...] ella estava més pendent de treure-la abans queell es corregués que de passar-s’ho bé.” Ell només actuarà en funció del seu propi plaer, senserespectar el desig ni les necessitats d’ella.

Aquesta actitud de cerca només del plaer propi potafavorir que ell mantingui relacions fora de la parella.Si les practica sense condó, pot contraure algunainfecció. Si hi ha una penetració desprotegida –en casde tornar a fer sexe amb aquesta persona– és mésprovable que tampoc no s’empri el preservatiu.

> Aleshores ellaPracticarà el sexe amb por i amb tensió (per la con-sciència dels riscs que té) i amb malestar (per no fer-lode la manera que vol). Tindrà més riscs de contraure (i transmetre) alguna infecció sexual. Si no empra unaltre mètode anticonceptiu es pot quedar embarassa-da. En cas que prengui anovulatoris i fumi tabac témés riscs de problemes cardiocirculatoris.

Depèn econòmicament d’ell

“[...] diu que algun dia tindrem molta pasta” L’altre es pot creure amb el dret de reclamar con-traprestacions desproporcionades (haver de justificarqualsevol despesa o controlar molts aspectes de lavida d’ella), ja que l’està mantenint o s’està fent càrrecde les seves despeses i potser voldrà decidir unilateral-ment en què s’han de gastar els diners.

També pot traslladar la protecció econòmica a altresaspectes de la vida, com si ella fos d’alguna manerauna propietat seva. Com que ella no treballa –de manera remunerada– pot entendre que l’obliga a quedar-se a casa.

> Aleshores ellaPot subordinar els seus desigs als d’ell. En cas que vulgui trencar la relació, la dependènciaeconòmica farà que ho tingui més difícil per ser


19

Conductes associades amb estats d’intoxicació més arriscades

La conducció de vehicles sota l’efecte de les drogues oel fet de pujar en un vehicle conduït per una personaintoxicada es pot acabar normalitzant, de fet, qui hofa, és fàcil que ho repeteixi. Conduir sota els efectes deles drogues, com ara la cocaïna o l’alcohol, no nomésaugmenta els riscos d’accidents per pèrdua o distorsiódels reflexos i els sentits, sinó també la velocitat i l’agressivitat en la conducció. Això últim ajudarà queun possible cop pugui tenir conseqüències més greus.Si habitualment les relacions sexuals es practiquensota els efectes de substàncies, pot ser que es normal-itzi l’associació sexe-drogues.

El sexe sota els efectes de les drogues pot fer baixar laguàrdia pel que fa a la protecció. Especialment si estracta de relacions amb persones desconegudes, afavoreix la transmissió d’infeccions. En una situaciód’igualtat de conducta, el risc és més elevat per a les

noies que per als nois. És possible que les noies haginde prendre mesures postcoitals per no quedar-seembarassades (des d’un tractament hormonal d’e-mergència, la pastilla del dia després, fins a una inter-rupció voluntària de l’embaràs). A més, quan passencoses que no es desitgen, la sensació de voler esborrarl’experiència i el penediment són molt desagradables.

En cas d’embaràs, és possible que les noies vulguintenir la criatura o, contràriament, que no la vulguintenir i rebin pressions fortes per part de la família o dela parella perquè no avortin. Si l’embaràs tira enda-vant, una maternitat no desitjada o desitjada peròprecoç pot afavorir situacions problemàtiques. Per a lamare jove pot suposar haver de trencar una trajectòriad’estudis o laboral, viure situacions que no toquen,tenir una dependència excessiva de la família, allun-yar-se de les amigues, estar sota el seguiment delsserveis de protecció de la infància, tenir problemeseconòmics i d’altres. Pot ser que la criatura no rebi l’atenció i la cura necessàries i desitjables.

18

Agressions més greus

Les conductes agressives de la seva parella poden augmentar en freqüència o intensitat. Poden ser tantfísiques (cops, no deixar-la descansar, fer-li fer esforçosfísics desproporcionats, etc.) o psíquiques i emocionals(insults, comentaris denigrants en públic o privat, noescoltar-la ni tenir-la en consideració, prohibir que esrelacioni, estudiï o treballi, no deixar-la sortir, etc.).

Relacions més perjudicials

El grup d’amigues o la família poden deixar de donar-lisuport, negar o distorsionar la realitat, justificar omantenir-se al marge de situacions que la per-judiquen (agressions, consum problemàtic o indesitjatde drogues, sexualitat desprotegida, etc.).

D’altra banda, poden fins i tot arribar a potenciar-les,ja sigui directament (convidant-la o pressionantperquè faci certes coses) o de manera indirecta (com-portaments per imitació o per formar part del tarannàd’una colla).

Consums de drogues més problemàtics

El consum recreatiu de cocaïna o speed (associat ambmoments i espais de lleure, com ara nits de caps desetmana) es pot normalitzar i envair dies feiners,espais de convivència (com un domicili) o entorns lab-orals (en feines com ara hostaleria de nit). Compartirel tub per esnifar pot provocar infeccions, com ara delvirus de l’hepatitis C.

El consum esnifat d’aquesta substància (nasal) potcanviar a la via parenteral (injecció). També es pot pas-sar de prendre cocaïna en pols (clorhidrat) a consumir-la en base (cristal·litzada), que es pot fumar en pipad’aigua o se’n poden inhalar els bafs resultants de cremar-la en paper d’alumini.

Qualsevol d’aquestes formes té molt més riscs sani-taris, com ara sobredosis o problemes respiratorisquan es fuma, infeccions, quan s’injecta i es com-parteixen estris per a la venopunció, psicològics, comara trastorns mentals associats (estats paranoics,efectes irreversibles en el sistema nerviós central, etc.),de dependència i addicció, i de conducta (comporta-ments agressius).

Una relació compulsiva amb la cocaïna és fàcil quevagi acompanyada de problemes emocionals amb laparella (més tensió, enganys, mentides, baralles, etc),d’un consum important d’altres substàncies (alcoholdestil·lat i, en cas de ser fumadora o fumador, de tabaco cànnabis). També poden augmentar l’automedicacióo els tractaments pautats amb substànciestranquil·litzants, inductores de la son i ansiolítiques.

Venda penada de substàncies més sistemàtica

L’inici de la venda de cocaïna o la venda puntual (comara només per costejar-se el consum propi), pot esdevenir freqüent i acabar sent la primera font d’in-gressos. Les conseqüències penals són greus: penes de3 a 9 anys per a majors d’edat i multa o mesures perals menors que poden arribar a l’internament. A més, cal afegir-hi altres repercussions indesitjablespossibles: increment del consum, contacte amb per-sones que practiquen conductes delictives, amenaces, agressions, etc.

SITUACIONS PITJORS


21

Divendres, 16 de maig

Ja hi som, una altra vegada amb la coca! Ahir, desprésde recollir el Jose i la Yola a casa seva, vam aparcar enun descampat. I van els tios i diuen que la festa s’hade començar com Déu mana.

Collons, com si una festa hagués d’anar millor peranar de farla. Crec que això depèn del dia, perquè miraquantes nits acaba amargant-les la coca. El Jose estreu una bosseta del pantaló i ens diu que és aleta demosca, que li ha comprat a un amic seu que ha vinguta passar uns dies aquí. Al Toni li brillaven els ulls commai. Estava desitjant tastar-la. Total, que es van treureles seves targetes, es van fer un rulo i es van posar màa l’obra.

La Yola va dir que ella passava i va sortir fora del cotxea fumar-se un cigarro. El Toni em va dir que esperavaque no fos una cagada com la meva amiga i li vaig dirque no es passés de llest, que no era cap cagada, jo. Amés, li vaig deixar ben clar que jo passava de predre’n.Feia molt que no em fotia una ratlla i em feia moltamandra. A més, no sabia si se’m posaria bé. Però ell emva començar a dir que sí, que ens ho passaríem deputa mare, que riuríem, que no passava res, que erafarlopa bona… Bé, tots aquests rotllos. I que ell coneixia moltes ties que quan anaven col·locadesfollaven com a boges.

Li vaig dir que no em mengés més el tarro, que jo no limenjava a ell i que si volia follar com un boig emtruqués el dia següent a l’hora de la migdiada, aixíque vaig sortir a fumar amb la Yola per no haver desentir-lo més.

La Yola, tan bon punt va veure el panorama, va sortirabans que ningú li mengés el tarro. Això mola. Si no em ve de gust fotre’m una ratlla puc estar bentranquil·la. A mi ningú em diu el que he de prendre odeixar de prendre.

Dilluns, 9 de juny

El Toni diu que algun dia tindrem molta pasta i enscomprarem una casa amb piscina i jardí. Jo penso queés una rucada, i li dic que no es flipi i que amb un pisetdos en tenen de sobres. A més, que estiguem junts arano vol dir que ho estiguem l’any que ve. Que jo sócmolt jove ara per pensar en bodes i hipoteques! La veritat és que no tenim ni un duro. Ara se li ha ficatal cap que farà pasta de veritat.

Diu que els diners no es guanyen treballant, que lafeina està feta per als passerells, i jo li contesto que a mino em digui passerell, que jo penco i n’estic orgullosa. Fa uns dies em va explicar que un amic li ha dit que simou farlopa traurà molta més pasta que passanthaixix. Al Pedro el van enxampar una vegada en unpàrquing carregat de pastilles i speed i el van trincar.El seu advocat li ha dit que ho té molt però que moltmalament. El Pedro també deia que els diners t’hodonen tot i que quan passes, si estàs a l’aguait i t’homuntes bé, és ràpid i segur. Al final, una nit algú se’nva anar de la llengua i va trucar a la poli. El meu Tonies creu més espavilat i pensa que si només passa acol·legues de confiança i té uns clients fixos, a ell nol’enganxaran.

A més, diu que té un bon contacte que li’n passa debastant pura. Jo ja li he dit que ni més pura ni res deres, que si de veritat es volgués espavilar, pencariaperquè ens poguéssim independitzar. Si es fica enaquests enrenous a mi ja m’ha vist bastant el pèl.Passo de menjar-me marrons o que un dia em truquina casa dient-me que l’han trincat. Com el vegi mouremés pasta que de costum, amb mi ho té clar.

Estic farta d’estalviar jo i que ell es poleixi la pasta defesta. Si marxéssim a viure junts, ell hauria de posar lameitat de la pasta.

20

SITUACIONS MILLORS: EL DIARI REESCRIT

Dilluns, 28 d’abril

Quin cap de setmana que he passat! I tot pels putoscotxes. Bé, no sé si per això o perquè algú es va passaramb els cubates. Dissabte havíem quedat tots al barde sempre per fer un beure. Jo em vaig asseure ambl’Esther i la Yola, i el Toni amb els seus amics. A qui li vavenir de gust va demanar un cubata i a qui no, doncsno. Tots vam demanar cubata. En l’estona que jo haviafet tres glops al got, el meu xurri ja anava pel segon.Amb els seus col·legues van començar a parlar delmotor de no sé quin cotxe. Discutien de quin era millor i el Toni va dir que els altres eren uns passerells.Llavors jo em vaig ficar a la conversa i, de conya, li vaigcontestar que ell també era un passerell perquè quanvam començar a sortir ell també tenia un cotxe quefeia pena. Llavors em va començar a cridar. Ja anavapel tercer cubata. Em va dir que no em fiqués en cosesde tios, que jo no en tenia ni idea. Li vaig respondreque ni sabia de cotxes ni ganes, que hi havia cosesbastant més importants per parlar, i que qui era quehavia de dir quins temes eren de tios i quins no. Es va aixecar de la cadira, se’m va plantar al davant i,aixecant-me la veu, em repetia que callés, que no emvolia sentir perquè ningú m’havia preguntat res.

Jo li vaig respondre que a mi ningú em feia callar, ni ellni ningú. I li vaig dir que se n’anés a la merda. Ens vamcridar i ens vam dir coses molt lletges. Llavors es vaaixecar amb la intenció de clavar-me un mastegot,però les meves amigues es van posar pel mig i alguncol·lega seu també li va parar els peus. Ja no vaig voler dir res més. Li hauria cridat més, moltmés, li hauria dit quatre coses ben dites, però preferiaparlar amb ell quan la cosa s’hagués relaxat. Quan beumés del compte es posa agressiu i no se li pot portar la contra. Segur que avui mateix em trucarà i em demanarà perdó, però ni perdó ni òsties; una vegadad’acord, però només una. Demà li diré que si em tornaa faltar al respecte, no em torna a veure el pèl. Si lidóna la culpa a l’alcohol, li diré que es deixi d’excuses ique si no sap beure, que no begui.

La Yola té raó quan diu que si quan beu es torna violent és perquè el Toni és un noi violent. Si el Toni m’ha de tractar, que sigui amb respecte oque no em tracti més, així que ell mateix.

Dissabte, 3 de maig

Li he dit a la meva germana Pili que ja n’estic farta;anit em va tornar a muntar un altre Cristo. Vam anar ala discoteca. Ell estava a la barra amb el Pedro i jo estava ballant amb més gent. Duia la faldilla blanca ila samarreta de tirants vermella. La veritat és que anitestava l’hòstia de bona! Hi havia un tio que feia unaestona que em mirava i se m’anava apropant. Al finales va posar a ballar amb mi. Primer ballava normalperò després em va començar a dir coses, em tocaval’espatlla i la cintura... Jo al principi reia perquè noentenia què deia i perquè era un autèntic paparra,però al cap d’una estona em vaig cansar i vaig deixarde riure-li les gràcies perquè pirés. S’estava posantpesat i no suporto els borratxos paparres. Era tard i tots estàvem molt passats. El Toni, que m’estava controlant, va venir fet una fera i d’una empenta emva apartar d’ell i va anar cap a ell i li va fotre. A més, vavenir el Pedro i es va apuntar a la baralla. Eren cinc osis clavant-se cops de puny. Els que estàvem per allàels vam voler separar però no vam poder, fins que vanvenir els segurates. I ho vam passar fatal, ells i nosaltres, les ties. No m’agraden gens les baralles. Joen aquell moment vaig tocar el dos de la discoteca.M’han explicat que al Toni un dels altres tios li va ferun ull de vellut, l’altre duia tota la mà plena de sang i n’hi havia un amb un tall al cap. Van trucar a l’ambulància i tot. Quin espectacle, quina vergonya… Sort que tan bon punt vaig veure que el Toni no estranquil·litzava vaig fotre el camp i els vaig deixar allà.Si ell la vol fer grossa, endavant; però jo passo de ser-hidavant.

No m’agraden gens les baralles però sembla que a ellsí que li agradin, així que passo d’estar amb un tio quefa merder cada dos per tres i a sobre em diu que ésper culpa meva, per lligar. No ho aguanto, si es fotd’òsties és perquè li dóna la gana i no perquè jo li donimotius.

Si no aconsegueixo tranquil·litzar-lo, foto el campd’allài deixo els paios amb la seva baralla, si a ells els mola,bé, però jo tinc clar que passo de mals rotllos. Si es posa tan gelós, és el seu problema. Jo parlaréamb qui em doni la gana. A més, si tant li cabreja, elque ha de fer és dir-m’ho.


22

Diumenge, 6 de juliol

Estic molt cabrejada amb el Toni. Ahir vam anar a unconcert i, com sempre, ell i els seus col·legues vanestar bevent molt. Quan sortim del pavelló jo estavasúper cansada, però ells volien seguir la gresca en unaltre lloc. El Toni ens va explicar que ens portaria a un local nou que estava al cul del món però que lihavien dit que era una passada. Jo li vaig dir que notenia ganes d’anar-hi i menys en cotxe, perquè ell noestava per conduir.

Millor anar-hi en Renfe o en un bus nocturn. I ell queno, que deixi de donar la llauna, que mai li havia passatres, que els accidents només els tenen els monyes. Ésveritat que mai s’ha fotut una òstia, però d’aquí a quese la foti aquesta nit, només hi ha un pas. Li vaig insistir i no hi havia manera, així que vaig pensar queja és bastant grandet per saber si pot agafar el cotxe ono però que si se la fotia, aniria a veure’l a l’hospital laseva família, jo no.

El vaig deixar allà, li vaig dir a la Yola que vingués i vaigfotre el camp a l’estació per agafar el tren. El Toni es vaposar com una moto, va agafar el cotxe i va tocar eldos. La Yola i jo ens en vam anar de festa i ens ho vampassar de puta mare. Aquest matí he passat de con-testar-li al telèfon i els missatges de perdó, n’esticfarta, passo de sortir de festa i que es comporti comun nen petit.

Jo no me’n fio ni del meu xicot ni de ningú si vamamat. Si ell se la vol jugar, que se la jugui tot sol.

Dimarts, 15 de juliol

Aquesta tarda m’he trobat l’Estela. Tenia una cara quefeia pena. Li he preguntat què li passava i m’ha explicat una moguda de dissabte. M’ha demanat queno li expliqui a ningú perquè li fa vergonya. Diu que de festa va conèixer un tio que estava boníssim. Bé, ja el coneixia d’abans però només de vista. Van estarbevent i fotent-se mà una bona estona i ell li va men-jar l’orella perquè la meva amiga l’acompanyés a casaperquè els seus pares no hi eren.

Quan van arribar a la seva habitació, el tio va i li diuque no té condons però que controla molt i que nopassarà res. Jo li vaig preguntar per què no ella no enduia i li vaig dir que a veure si hem de dependre delstios en una cosa tan important.

Total que l’Estela, que s’havia penjat d’ell i que anavasúper calenta, va pensar que si feien la marxa enrereno es quedaria prenyada. Sembla que al tio se li veia ala cara que era sa i que no tenia cap malaltia i per unavegada que ho fes sense goma no tindria tan malasort d’enganxar alguna cosa. Li vaig dir que al meubarri n’hi ha algun que està molt bo i sembla sa peròque jo sé que té el virus. Així que m’explica que vanestar follant però que no va ser el clau de la seva vidaperquè ella estava més pendent de treure-la abansque ell es corregués que de passar-s’ho bé.

Jo li vaig dir que estava boja!

Si no hi ha condó, cal fotre’s, o si t’ho fas, que siguisense follar. Com pot saber ella si s’està a punt de córrero no? El Toni i jo mai ho hem fet sense condó. I si ell novol, que es foti. Jo no en tinc ganes, de ser mare. A més,jo només estic amb el Toni però jo que sé si es fica alllit amb d’altres? Però com me n’assabenti ho té clar…Tot i això a mi m’ho explica l’Estela i em sembla fortperò alguna vegada també m’he vist en aquestasituació, i després m’he cagat en mi, perquè ho podriahaver evitat. Els tios ja sabem com són, si poden...

S’ha de prendre la pastilla de l’endemà, per si de cas. Jo passo de fer-ho sense. Així m’estalvio agafar un malrotllo del quinze.



Sandra material ed

Documents