-
5Una rev
ista
per a totho
m,
Agafam!!5
Revista M
Premi
Paco Candel
i Premi
Civisme 200
8GRATUT
Nmero 15Maig 2009www.revistama.cat
Entrevista a Raquel Gil, presidenta de AMIC-UGTAmsawal akid
Raquel Gil, tameqrant n AMIC-UGTInterview with Raquel Gil,
President of AMIC-UGT
Un entretien avec Raquel Gil, prsi-dente de lAMIC-UGT
ENTREVISTAP. 4 I 5El treball s leix central en la vida de les
personesRaquel Gil
Presidenta de
lassociaci AMIC-UGT
4
CULTURA P. 12
Vic fa un homenatge a Serra i Moret
El Museu de lArt de la Pell
acoge una exposicin sobre
Manuel Serra i Moret
Asinag n tzuri n termect
a din yiri rmas x Manuel
Serra i Moret
The Museu de lArt de la
Pell hosts an exhibition
about Manuel Serra i Moret
Le Muse de lArt du
Cuir accueille une
exposition sur Manuel
Serra i Moret
Cinco polticos debatieron en
Vic sobre el derecho a voto de
los inmigrantes
Xemsa n isertanen ssiwren
di Vic x tasghart n ine`raq di
lintixab
El dret a vot dels immigrants a debat
NOTICIES P. 2
Vic va acollir una taula rodona amb representants poltics en el
marc de la Setmana de la Ciutadania
In Vic, five politicians discuss
the right of immigrants to vote
Un dbat sur le droit de vote
des immigrs organis Vic en
prsence de cinq reprsentants
politiques
4
La Formacin Profe-
sional es el nivel edu-
cativo ms estratgico
para el crecimiento de
un pas
Aremmud asadur netta
d ijjen aswil n wesyem
ad issuyar regnus ghar
zzat mseqqem
Vocational Training is the
most strategic educational
tool for the growth of a
country
La formation profession-
nelle est le dispositif
ducatif le plus stratgique
pour le dveloppement
dun territoire
REPORTATGE P. 6 I 7
Ara s lhora de la Formaci Professional
u
Revista M per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en
OsonaArmajalla Fus Hima anem`acher di Osona
Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre
ensamble Osona
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
2
[email protected]
Veus Diverses, acompanyada de les entitats dimmigrants dOsona, i
daltres entitats com AMIC-UGT, lAssociaci Casal Claret o Crites,
van organitzar una taula rodona a Vic sobre el Dret a Vot de les
per-sones immigrades. Es va celebrar el passat 23 de maig i era un
acte emmarcat dins la Setmana de la Ciutadania de la ciutat. La
taula rodona clausurava un cicle dactivitats sobre la mateixa
temtica, ja que durant la Mostra dEntitats i Msiques de Vic, el
passat 16 de maig, ja es va poder veure una exposici titulada
Histria i Actualitat del Dret a Vot, i tamb es va fer Teatre Social
pel Dret a Vot. Per les associacions convocants no es van voler
quedar, noms, amb la part ms ldica, sin que van demanar lassistncia
a poltics parlamen-
taris, de grups amb representaci al Congrs de Diputats, perqu
posessin sobre la taula el seu punt de vista sobre el Dret a Vot.
Els poltics que van assistir-hi, submergits en la campanya de les
Eleccions Europees, van ser Carles Campuzano (CiU), Joan Tard
(ERC), Esperana Esteve (PSC), Jordi Guillot (ICV) i ngels Olano
(PP). El presentador i moderador de lacte va ser el periodista
dEL9NOU, Jordi Vilarrod. Lluny darribar a un acord, els
re-presentants van explicar la posici dels partits al respecte
dampliar o no el dret a vot de les persones immigrades. Jordi
Guillot, en nom dICV, troba que s una qesti fonamental i que s
important de-batre-ho, totes les persones tenen deures per tamb
tenen drets i el dret a vot s un dret fonamental,
restringit per un 17% de la poblaci de Catalunya. Joan Tard
(ERC), per la seva banda i coincidint amb Guillot, va dir que
tothom ha de poder votar en totes les elec-cions. Tard creu que no
hi haur cohesi social si no hi ha sentiment de pertinena. Per
Carles Capuzano (CiU), per, el ms important s el debat sobre laccs
a la ciutadania, ja que per a ell, el dret a vot s el punt
darri-bada al dret a ser ciutadans. ngels Olano va defensar que
des del Partit Popular plantegen el debat des de la
responsabilitat. Va defensar el seu posicionament en contra de les
regularitzacions massives. En canvi, Esperana Esteve (PSC), va
defensar que la plena carta a la ciutadania s el
dret a votar, i que la histria de les migracions s la histria de
la humanitat. Desprs del posterior debat, els assistents van poder
fer preguntes i es va llegir el manifest Tots hi som, tots volem
votar.
Vic acull un debat sobre el dret al vot dels immigrants
F: Sara
Bl
zquez
-
Revista Mper a conviure a Osona 3para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
LA PRXIMAPREGUNTA:Cambiareis los planes de vacaciones por culpa
de la crisis?
NEXT QUESTION:Are you going to change your holiday plans because
of the crisis?
ASEQSI ID GHAYASSEN:Ad tbedrem min tugha tenwam ateggem deg
nebdu aren-dat i tzawa?
LA PROCHAINE QUESTION : Allez-vous modifier le programme de vos
vacances cause de la crise ?
Ho venem dient des de feia anys: tenim un sistema productiu amb
peus de fang, hereu dun model basat en la m dobra intensiva i la
precarietat laboral. La cons-trucci va ser un miratge i refugi que
no ens va perme-tre veure el que realment passava. I quan han
vingut
maldades la primera gran crisi econmica de la globalitzaci- hem
vist que no estvem preparats, no tenem les empreses i la societat a
lloc, pels temps que ens ha tocat viure i patir.Des de fa uns anys,
el pas est afrontant aquests reptes: Lacord per la competitivitat
de leconomia, els pactes nacionals dimmigraci, educaci,
infra-estructures, el finanament autonmic... Ara b, en tot aix ha
quedat un forat pendent que esdev la pedra de toc per poder-nos-en
sortir: la Forma-ci Professional. Leconomia i lempresa del futur
requereix un nou model i perfil de treballadors i treballadores, ms
encara quan detectem que latur actual s sobretot un atur dels
perfils formatius baixos. La Formaci professional, tota, la
reglada, ladreada a les persones en atur o als treballadors en
actiu ha desdevenir el principal eix pel qual ha de circular la
recuperaci econmica. Malauradament, per al costat de molt bones
iniciatives que cal esmentar lEscola dhostaleria de Tona o el nou
cicle formatiu per a territoris rurals del Lluans, per citar-ne
dos- encara ens falta molt recorregut i valentia. El Departament de
Treball ha obert una mica la flexibilitat i inter-relaci entre la
formaci professional contnua, ocupacional i reglada. El Departament
dEducaci tamb ha mogut fitxa en aquest sentit. Per els canvis sn
lents i poc valents, davant la greu situ-aci actual. No sembla pas
que hi hagi una aposta estratgica decidida. No pot ser que a Osona
tin-guem les mateixes hores de formaci per aturats el 2008 que el
2009. No pot ser que quan el primer sector econmic actual i sembla
que de futur de la comarca s la indstria agroalimentria no tin-guem
cap cicle formatiu al respecte. Pel treball del futur, laposta s
clara: ara s lhora de la Formaci Professional.
g
*
EDITORIAL
EDITORIALEl impulso de la Formacin Profe-sional es prioritario
para el futuro econmicoARMATBA`AAremmud usadur zeg mezwura i gha
yessuyaren tadsa deg imar
EDITORIALPromoting Vocational Training is essential for our
economic futureEDITORIALLe dveloppement de la formation
professionnelle est une priorit pour lconomie de demain
La pregunta daquest mes:
www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com
WebVdeo
Blog
Cesc Poch i Ros
Sc del Bara des de fa ms de deu anys, i abans de venir a
Catalunya jo ja estimava molt el Bara. Per-qu el Bara s un gran
club, s un club solidari, el Bara s un club que ens ha deixat
compartir la mateixa alegria amb els catalans. Estimar el Bara ens
ha deixat acostar-nos ms a la cultura i la llengua catalana, i
cantar lhimne del Bara amb els catalans al Camp Nou. I amb les
victries del Bara tots som gent blaugrana i tots som catalans.
Visca el Bara i visca Catalunya!Mustapha Bouziane Vic
Es pot ser catal sense necessitat de ser del Bara i,
evidentment, es pot ser del Bara sense ser catal. Tot i que el Bara
ha representat sempre uns valors nacionals i fins i tot s un bon
element cohesiona-dor, ser catal va molt ms enll destimar ms o
menys els colors
blaugrana. Hi haur qui expressi la seva catalanitat defensat la
llen-gua, ballant sardanes o comprant vi del Priorat i daltres que
no tindran ms remei que treballar 14 hores diries a casa nostra i,
ni aix, molts els consideraran catalans.Jordi Molina Barcelona
No. El Bara com a club est inequ-vocament lligat amb la histria,
la cultura i el territori catalans. s un club catal. Ara b, pot
tenir i t seguidors arreu del mn, de cultures i nacionalitats
distintes. Hi ha colombians, marroquins, indis, japonesos,
espanyols... del Bara. Han de saber per, que sn seguidors daix, dun
club amb una identitat prpia, i aquesta s catalana.Isaac Peraire
Prats de Lluans
Si clar, en Zapatero tamb s del Bara i de catal res de res!
Albert Portell Vic
Hi ha molta gent que s del Bara i no ho s gens, de catalana, i
nhi ha molta daltra que s molt cata-lana per en canvi no s del
Bara. s veritat que el Bara vol fer seva
la identitat catalana, i la major part de la seva afici ho s,
per no hem doblidar que a Catalunya hi
ha un altre club, lEspanyol, que per estrany que ens sembli,
tamb s un equip catal, i la majoria dels seus aficionats se senten
catalans abans que espanyols. Aquest any hem estat de sort TOTS els
catalans, els del Bara i els de lEspanyol.Alfons Castells 57 anys.
Manlleu
Si sc del Bara ja sc catal o catalana?
r
Segons la Confederaci Espanyola de Pares dAlumnes (CEAPA),
aquesta afirmaci s una fallcia rotundament falsa. El prob-
lema radica en que shaurien de gestionar millor els recursos
a
les escoles, com crear classes de refor per a qui ho necessiti.
Des
de CEAPA tamb es puntualitza que tampoc s veritat que els
estrangers prenguin les beques als autctons: Les ajudes es
donen
a qui ms les necessita i en aquest cas es tracta dels
estrangers, que
venen amb menys recursos. En la seva opini, el que falta s
un
major nombre de beques.
Els immigrants baixen el nivell de lEducaci
LES MENTIDES DEL RACISME (15):
Participa
!
Propera p
regunta
Canviareu
els plans
de vacanc
es per cul
pa
de la cris
i?
Envia la t
eva opini
a:
redaccio@
revistama
.cat
Ara s lhora de la Formaci Professional
LAS MENTIRAS DEL RACISMOLos inmigrantes bajan el nivel de la
EducacinIKHARRIQAN NR`UNSORIAIne`raq shekwan aswir n usyam
THE LIES OF RACISMImmigrants lower the educational level in
schoolsLAS MENSONGES DU RACISME Les immigrs font baisser le niveau
de lenseignement
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
4
Entrevista a Raquel Gil, presidenta de AMIC-UGTAmsawal akid
Raquel Gil ,tameqrant n AMIC-UGT
Interview with Raquel Gil, President of AMIC-UGTUn entretien
avec Raquel Gil, prsidente de lAMIC-UGT
Per qu s important la in-tegraci sociolaboral de les persones
nouvingudes?El treball s eix central en les vides de les persones,
s el que et dna accs a drets. Tenir feina o no tenir feina vincula
a tenir habitatge o no, a tenir accs a leducaci i de quina forma,
per tant la integraci de les persones nouvingudes est molt
relaciona-da amb el mn laboral. El centre de treball funciona com a
ele-ment integrador, molt ms que lescola o el barri, perqu s on
passem ms hores, i on hi ha una coneixena ms gran. De vegades ens
trobem amb persones amb un discurs general on es veu que tenen
certes reticncies amb la immigraci, per en el moment en qu et
parlen del seu company de feina, ell no, ell s diferent. Perqu a
ell el coneixen i als altres no. Aquesta coneixena permet canviar
estereotips.
Per qu es va crear AMIC-UGT?Quan va nixer AMIC, ja fa 16 anys,
va ser el moment en qu va comenar a haver un creixe-ment de la
poblaci immigrada, encara molt petit, i com a sindi-cat es va
detectar que hi havia uns treballadors, que sn els es-trangers, que
tenien una proble-mtica especfica a banda de les que tenen tots els
treballadors, i que va molt relacionada amb la seva situaci
administrativa a lhora de poder-hi ser, de poder treballar, i de
quina manera aix afecta fins i tot la seva vida familiar. Per tant,
es va optar per crear aquesta entitat, per donar aquest suport de
docu-mentaci, de trmits adminis-tratius, per que tamb permet
treballar en xarxa amb la resta dentitats dimmigrants i per-met
tocar temes ms enll dels estrictament laborals. Temes de cultura,
de reagrupament...
AMIC-UGT es una asociacin que trabaja para la inte-gracin
sociolaboral de los inmigrantesAmic-UGT nettatt d ict tmes-munt
iyxedmen i tghawsi-win n ine`raq
AMIC-UGT is an association that works to integrate im-migrants
socially and in the world of workLAMIC-UGT, une association qui
uvre lintgration socioprofessionnelle des im-migrs
g
El treball s eix central en la vida de les persones
Raquel Gil, Presidenta dAMIC-UGT
Entrevista
g
L
Raquel Gil, Presidenta dAMIC-UGT
Ja fa setze anys que va nixer lassociaci dAjuda Mtua dImmigrants
a Ca-talunya (AMIC) dins el sindicat UGT. Ra-quel Gil, advocada de
professi i Secretria dIgualtat i Poltiques Socials de la UGT de
Catalunya, ns la seva presidenta, i ens ha ats per explicar-nos qu
s i com fun-ciona lentitat. AMIC-UGT t oficines a Vic i
Manlleu.Sara Blzquez Barcelona
Entrevista
-
Revista Mper a conviure a Osona 5para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
De quina manera es treballa?Donem molta informaci. Creiem que la
informaci et permet tenir autonomia, ja sigui com accedir al mercat
de treball, com estar-hi, o qu passa quan surts, per amb la
coneixena de la societat on ests vivint, de les diferents entitats
i dels recursos que hi ha. Tamb fem formaci, tant a tcnics com a
gent de les administracions que est treballant amb persones
nouvingudes, com tamb a les mateixes persones nouvingudes. Quan
AMIC fa guies del mercat laboral intentem no duplicar aquelles
guies que ja t el sindicat, per intentem explicar de forma ms
planera aquelles coses que per alg que ha estat sempre dins daquest
mercat de treball sn molt bvies, per per alg que hi arriba i ve amb
un esquema de com funcionen les coses, aquesta prvia els permet
estar en una situaci ms igual. Tamb fem activitats ms concretes,
com xerrades o materials, i ltima-ment hem fet els Congressos de la
Immigraci, que s una manera de donar veu i espai a qui de mo-ment
no la t.
Amb quines situacions us trobeu?De tot, des de gent que ve a
preguntar qu s un empadro-nament i que acaba darribar, i que no t
contactes i ve a preguntar-te el ms bsic, a gent que ja porta molt
de temps i est tramitant nacionalitats, o altres persones que vnen
a demanar quina escola s millor pels seus fills. Treballem en
confiana i la informaci que donem no t cap inters al darrera. Aix
et converteix en un referent dins del territori. Ens hem trobat amb
situacions molt dures, per la poca sortida que tenen, per
collectius en risc dexclusi, que a ms sels suma el tema de la
documenta-
ci, i el tenir o no tenir perms. Per tamb s maco quan veus alg
que ha vingut amb situaci-ons molt dures, i que el seu procs s
positiu. Que en dos o tres anys est treballant, en un lloc de
treball de certa qualitat, t a la famlia, el tema de lidioma est
superat, est fent formaci per una altra cosa... Aix dna sentit a la
feina que fem. Veus el millor i el pitjor de la condici humana.
Quin paper t AMIC dins del sindicat?La idea s fer de frontissa
entre les dues bandes. Hi ha gent que ve de cultures on el sindicat
s un instrument de lestat, un instru-ment repressor, que no
existeix, i amb unes condicions democr-tiques molt precries.
Dentrada, no anirien a un sindicat perqu no entenen que la seva
aportaci al sindicat pugui ser positiva, i
per tant s ms fcil que vagin a una associaci com AMIC. A partir
daqu els podem fer saber quin model de sindicat tenim i perqu s
important que la gent hi formi part. I per una altra banda que
lestructura del sindi-cat es faci permeable a aquesta nova
realitat: anar passant fluxos dinformaci, de formaci, trobar espais
comuns de trobada amb la gent... Fem de porta giratria dentrada i
sortida, de comunica-ci entre les dues bandes.
Com ha canviat la realitat en aquests 16 anys?Quan va nixer
lAMIC hi havia un degoteig de persones immigrades, i feia poc que
hi havia llei destran-geria. Si hi ha hagut un creixement tan gran
de la immigraci s perqu hi ha hagut un creixement econmic, basat en
un creixement pel creixement, molt basat en la m dobra poc
qualificada, no en la millora de les condicions laborals, sin en
buscar persones amb una situaci tan precria que poguessin acceptar
aquelles feines. No sha fet b, i ara ens trobem en aquesta situaci.
Ha canviat molt, ara nhi ha molts ms i a ms, estem en un moment de
recessi, qui arriba ltim s qui pateix ms.
Com veu la realitat de la comarca dOsona?En el cas dOsona latur
est col-pejant fins i tot ms que en altres llocs, i a ms s una
comarca que t un nivell de poblaci estran-gera bastant important.
Tamb s un lloc on ha sortit alguna veu contrria als drets de les
persones immigrades per, malgrat aix, du nhi d el nivell de
convivn-cia que sha aconseguit. En el cas dOsona, tinc la percepci
que es tracta duna poblaci amb un nivell destabilitzaci important,
ha crescut molt rpid, per hi ha molt reagrupament familiar, i
voluntat de permanncia.
AMIC-UGT es una entidad con ms de 15 aos de vidaAMIC-UGT nettatt
d ict tmesmunt i ghar yedja ktar zi 15 iseggusa di tudart-nnes
AMIC-UGT has existed for more than 15 yearsLassociation AMIC-UGT
peut se valoir de ses plus de quinze ans dexistence
En quina situaci es troben els plans dacollida dimmigrants a les
empreses?
La asociacin tiene 44 oficinas repartidas por toda
CataluaTamesmunt ghar-s 44 n imucan di Katalunya marra
The association has 44 offices scattered through-out
CataloniaLassociation dispose de 44 antennes qui cou-vrent
lensemble du ter-ritoire catalan
g
Entrevista
En el cas dOsona latur est colpejant fins i tot ms fort que en
altres llocs, i a ms t un nivell de poblaci estrangera
important
No hi ha cap obligaci legal dimplantar cap pla dacollida a les
empreses. Amb lavant-projecte de pla dacollida de la Generalitat s
que parla de que seria desitjable, per ho deixa com una cosa
voluntria. El millor pla dacollida s la rebuda que et fan els
companys, i pensem que els delegats sindicals poden fer una feina
molt bona amb aquesta acollida, poden establi canals, crear ponts.
Hem dentendre aquesta acollida com una posada en valor de la
diversitat que tene les empreses, que moltes vegades es veu com un
problema, quan potser tenen gent que poden apor-tar coneixement de
pasos a nivell dobrir mercat, coneixements didiomes, daltres
realitats... s impor-tant que les plantilles no acabin separades en
dos.
g
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
6Reportatge
El tema del mes
Tot i que pateix una manca de prestigi i durant molt de temps
sha infravalorat, algunes veus asseguren que ara s el moment de la
Formaci Professional. Un estudi de la Cambra de Comer de Barcelona
a Osona afirma, desprs de realitzar una anlisi de les necessitats
de les empreses dOsona en relaci a loferta professionalitzadora a
la comarca, que shan de definir mesures encaminades a millorar el
dficit destudiants de Forma-ci Professional (FP), aix com els
continguts de la formaci, per tal dadaptar-ho a les necessitats de
les empreses en el territori. La manca de personal dofici amb
estudis de Formaci Professional s un fet en lactual mercat de
treball que sha posat de manifest reiterades vegades per part dels
participants en el projecte de la Taula de la FP dOsona, creada per
la Cambra de Comer de Barcelo-na a Osona. La Formaci Professional,
espe-cialment la de grau mitj, s una assignatura pendent del
sistema educatiu del nostre pas. A Catalu-nya, noms el 25,2% de la
poblaci ocupada t formaci secundria on sinclou la FP. Aquest
percen-tatge s a lEstat espanyol del 23,1% i a la Uni Europea del
44,4%. Ca-talunya t una base molt mplia de persones amb estudis
primaris en el mercat laboral (41,4%) i amb estudis universitaris
(33,5%), en detriment de la Formaci Pro-
fessional. El dficit de titulats en Formaci Professional s una
pro-blemtica que arrossega des de fa temps el nostre sistema
productiu en general, i les empreses dOsona no en sn una excepci.
Per tant, s una necessitat augmentar el nombre destudiants de
Formaci Professional. No cal oblidar el context econ-mic en el qual
ens trobem sub-mergits, la crisi colpeja amb fora. La Formaci
Professional s el nivell educatiu ms estratgic per al creixement
econmic dun pas. La seva missi s desenvolupar perfils professionals
capaos din-tegrar-se a les empreses i cobrir les seves necessitats
de contractaci, tan actuals com de futur. Segons dades de
lObservatori del Mercat de Treball a Osona i lAnu-ari Socioeconmic
de la Comarca dOsona, les activitats agrcoles i la indstria
agroalimentria tenen un pes molt important a la comarca, i entre
totes les activitats industrials, el pes de la indstria alimentria
sobre el PIB s un 10,20%, el segon ms important de la comarca, noms
darrera de la indstria de productes metllics i maquinria. Cal
destacar que linforme de la Cambra de Comer observa uns ndexs
despecialit-zaci en comparaci al total de la provncia de Barcelona
molt elevats, i lexistncia dempreses molt representatives del
sector a Catalunya. Les que van participar a la Taula de Formaci
Professio-
nal per fer linforme van ser Casa Tarradellas, Cooperativa Plana
de Vic, Embotits Espina, Embotits Salgot, Leche Pascual i Pinsos
Victria. Els perfils que ms demanen aquestes empreses, i que tenen
ms dificultats per trobar sn carnissers, operaris de producci i
peons, que requeririen una titula-ci dFP de Tcnic en escorxador i
carnisseria-xarcuteria, que a Osona no simparteix. Tampoc
simparteix la de tcnic superior en indstria alimentria, que tamb
respon a un dels perfils ms demandats, ni la de tcnic en
ex-plotacions ramaderes, que tamb est fora buscat. Lnic perfil que
busquen les empreses i que s que cobreix la Formaci Professional a
Osona s la de Dependent de Comer. Dins la famlia dActivitats
Agrries, el Centre EFA Quintanes ofereix gaireb tots els cicles de
grau mig i de grau superior. Pel que fa a la famlia dIndstries
Alimentries, no sofereix cap cicle formatiu ni a Osona ni a les
comarques venes. Tamb hi ha una clara necessi-tat de dependents
especialitzats del sector, ja que tot i que s que simparteix el
cicle de Tcnic en Comer, no sofereix en concret la figura del
carnisser-xarcuter. Segons els mateix informe, per, quan hi ha
hagut alguna iniciati-va en la implantaci de cicles de la famlia
dIndstries Alimentries
Durant molt de temps sha menystingut la Formaci Professio-nal,
que pateix una manca de prestigi. Tot i aix, fa temps que sha posat
de manifest la problemtica que el sector empresarial t a Osona a
lhora dincorporar nous professionals a les seves organitzacions,
especialment provi-nents de la Formaci Professional. Sara Blzquez
Vic
F: Dep
art
am
ent de
Sanitat
de
lIE
S V
ic/X
evi Quir
ante
F: X
evi Quir
ante
Ahora es la hora de la Formacin Profe-sional
Rexxu yiwedd wakud n uremmud asadurNow is the time for
Vocational TrainingLe pays lheure de la formation
profes-sionnelle
g
Ara s lhora de la FormaciProfessional
-
Revista Mper a conviure a Osona 7para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
Reportatge
va fracassar per manca dalumnes. Sorprs que en una comarca on el
sector t un pes tan important no shagi aconseguit tenir aquesta
cobertura de la FP resolta. Lestudi conclou que es necessita la
impli-caci del sector i la sensibilitzaci vers la FP per part del
sistema educatiu i la societat. De totes les activitats
industrials, el conjunt de les que formen part de la indstria de
productes metllics i de maquinria sn les que tenen un pes ms gran
sobre el PIB de la comarca. En aquest cas, els ndexs
despecialitzaci sn ms petits que els de la indstria agroalimentria.
A Osona, loferta de Cicle Forma-
tius de la Formaci Professional dins de les famlies
dElectricitat i Electrnica, Fabricaci Mecnica i Manteniment i
Serveis de la Pro-ducci es realitza a travs de dos centres: La
Salle i lIES Vic. Loferta existent s mplia, per tot i aix, linforme
de la Cambra de Comer percep una hiperes-pecialitzaci de la formaci
i la necessitat de revisi de loferta i els continguts en funci de
les necessitats de les empreses. Segons diuen, sobresurt la
necessitat dun nou enfocament, la mecatrnica, que integri les
disciplines delec-trnica, mecnica, informtica, control i materials.
Les activitats que formen part de
lhostaleria i el turisme, tot i que tenen un pes econmic
inferior sobre el teixit empresarial, es consideren estratgiques
per al seu desenvolupament. Lnica oferta formativa dins la FP s el
cicle de Grau Mig de Cuina que es fa a lEscola dHostaleria dOsona.
La manca de professio-nals de la FP ha portat a les empre-ses a
recrrer a la immigraci com a soluci. La seva incorporaci en el
sector, juntament amb uns horaris i salaris poc competitius no
contribueixen a prestigiar els oficis del sector i a estimular la
formaci de futurs professionals.
Per qu ha estat tan in-fravalorada la Formaci Professional en
els ltims temps?A finals dels anys 70 estava molt ben valorada pel
sector industrial, va ser en el canvi de modalitat (FP-1 i FP-2)
quan la formaci professi-onal es massifica de joves que no aproven
lEGB (14 anys) i el fet de no poder entrar legalment al mn laboral
(16 anys), feia que fos lnica sortida que tenien, tant si ho feien
motivats com si no. Va comportar un alt percentatge de no titulats
i un desprestigi de la FP-1. Fins a la meitat dels 90, la FP va ser
la germa-neta pobra del sistema educatiu, encara que la FP-2
comptava amb un prestigi creixent. A mitjans dels 90 va tornar a
canviar el sistema educatiu amb dos nivells, els cicles
formatius de grau mitj i grau su-perior, on per accedir-hi calia
titula-ci acadmica. Ara sestan revisant els continguts dels ttols i
lorganit-zaci dels estudis, ms adaptada a les necessitats de les
persones. Lactual Formaci professional t un alt nivell de
reconeixement per part dels sectors empresarials, i cada cop ms per
part de les famlies i la societat.
Per qu cal impulsar-la?Avui en dia s una formaci clau, diria que
estratgica, pel desenvo-lupament daquest pas, sempre de la m amb
les empreses o sectors productius. A Catalunya la Forma-ci
Professional est orientada a les persones, no noms a joves, tamb a
treballadors amb necessitats de re-qualificaci. Les ltimes
actuacions
van encaminades cap a una nica formaci professional que integri
els tres subsistemes actuals, inicial, con-tnua i ocupacional. A
partir dara es parlar molt de lFP.cat, Centres integrals dFP o Pla
Qualificat.
Quines mesures cal prendre per impulsar-la?El Departament
dEducaci est implementant un seguit de mesu-res que shan anomenat
mesures flexibilitzadores. La detecci de necessitats ja est feta, i
en aquest moment estan ja en funcionament. Les mesures pretenen
acostar la formaci professional al ciutad, que tothom qui vulgui
formar-se o requalificar-se en un context pro-fessionalitzador ho
pugui fer, per exemple, al ritme que li permeti la seva activitat
laboral (matricu-
laci per crdits solts), o que li sigui reconeguda la seva
experincia professional (acreditaci de compe-tncies
professionals).
Qu demana el mercat de treball?Crec que ens fa arribar
missatges, en certa forma, contradictoris. Per una banda demanda
professionals especialitzats, amb una capacita-ci important, vol
treballadors que siguin bons especialistes. Al mateix temps, tamb
requereix un nivell important de polivaln-cia, que en lmbit laboral
concret siguin capaos de desenvolupar diverses funcions o tasques
dins lempresa. Especialitzaci i poli-valncia sn termes antagnics.
No ms s possible si es treballa plegats formaci i empresa.
Entrevista a Antoni Cornudella, Coordinador territorial
dEnsenyaments Professionals
F: Departament de com
er IES Vic/Xevi Quirante
La Formacin Profe-sional se tiene que adaptar y flexibilizar a
las nuevas necesi-dadesAremmud usadur d wenni i gha nehwaj ssa
tsawent
Vocational Training has to adapt to the new needsLa formation
profes-sionnelle doit gag-ner en flexibilit et sadapter aux
nou-veaux besoins
El mercat de treball demana treballadors especialitzats i
polivalents
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
8
Igualtat al territori
Tots som iguals? O ms ben dit, tots hem de ser iguals? A la
primera pregunta la resposta s clara, no! En canvi, a la segona,
crec que s; tots tenim drets, per tamb, encara que no tothom ho
vulgui acceptar, tenim deures.A ms, ara tenim
noves realitats i necessitats, per tamb noves oportunitats i hem
devitar caure en la demaggia, no acceptar la xenofbia, ni
lamentar-nos i actuar amb sentit com, acceptant i entenent que res
s gratut, que tot t un cost i que, en conseqncia, no tot s
possible. Per tant, el debat que hem de generar els representats
poltics, socials i econmics dels pobles i ciutats dOsona s quins
serveis, quins equipaments i quines infraestructures volem per a la
comarca, al mateix temps que posem en valor el con-junt del
territori i vetllem pel seu equilibri.I s que actualment la
igualtat passa per garantir la justcia social i eliminar les
diferncies entre els habitants dels diversos territoris i s que,
ara, tots hem de tenir clar que el ms important no s quan sorti-rem
de la crisi, sin com en sortirem. Per tant, el debat de les
necessitats i de les oportunitats del territori s molt necessari
que es faci; amb els corresponents pros i contres, perqu lestat del
benestar actual ja no noms passa per tenir accs a leduca-ci, a la
sanitat i per vetllar per locupaci garantint pensions datur i de
jubilaci, sin que tamb passa per mantenir aquesta igualtat, aquesta
estabilitat econmica i aquest equilibri entre els drets socials i
les llibertats empresarials. Shan de potenciar les poltiques
socials i assistencials, aix com vetllar per millorar i facilitar
les comunicacions, tant les que es realitzen per mitj dels
transports (pblics i privats), com les que es realitzen a travs de
les tec-nologies de la informaci, perqu, avui en dia, s tan
necessari saber llegir o escriure com formar-se, estar informat
constant-ment, saber i poder accedir i comunicar-se amb els nous
sistemes de la informaci i de la comunicaci.
Opini Opini
Josep Par Aregall
1r tinent dalcalde
Ajuntament de
Centelles
Viajar es una buena man-era para reinterpretar la realidad
Abedder n wemcan itejja atarras ad issen u as ifhem tidet
Travelling is a good way to reinterpret reality Voyager, une
bonne manire de rinterprter la ralit qui nous entoure
Mohamed Ainaaissa habla sobre los efectos de la crisisMohamed
Ainaaissa issa-war x min d-tiwi tzawa
Mohamed Ainaaissa talks about the effects of the crisis Mohamed
Ainaaissa nous parle des consquences de la crise
Reaprendre a pensar
La crisi de la crisi
En una societat on la immediatesa agafa fora, lexpressi
reaprendre a pensar es fa imprescindible. Tots estem condicionats
pel nostre pas-sat, per la formaci dun criteri cr-tic i lliure est
a labast de cadasc.Dins de les frmules per reapren-dre a pensar
vull destacar la dels viatges com a font per ser capaos de
reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la
possibilitat de participar en societat cada vegada s ms limitada.
Vi-atjar oxigena les nostres monto-nes vides i ens permet aprendre,
reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que s ms
important; comprendre. Ms duna vegada hem escoltat que viatjar cura
lestupidesa i la intolerncia.A la comarca dOsona, hi ha qui no sha
cansat de fustigar dialctica-ment els diferents, els companys
daltres terres que han decidit
compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que
agredei-xen impunement des dalgunes institucions no estan sols,
compten amb el suport dels seus companys que menyspreen o
infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests
que treballen a les fbriques, al camp i en totes aquelles feines
que els nadius fa temps que hem decidit no fer.No s difcil de
contrastar la huma-nitat daquests immigrants, sempre complaents i
humils. Hospitalaris en els seus llocs dorigen i hospita-laris
aqu.Emigrants serem tots quan tanquin les empreses dautomoci, les
cr-nies, el txtil. Al-guns ja ho som i ho continuarem sent. Viatjar
ens ha educat i ho continuar fent.
Tots sabem que el mn viu actual-ment una crisi en tots els
domins, aquesta crisi va nixer del sistema capitalista, que noms t
inters a guanyar ms diners sense donar un valor a lhome, que s el
ms important.Cal tenir en compte que les empre-ses sn globals, i
per aix va venir la crisi tamb a Catalunya com a altres llocs del
mn.El tema de la crisi s el tema ms discutit en aquests ltims
mesos, i tothom pensa en com solucionar-la, perqu ha afectat a
tothom, i per tant la crisi sembla un gorila en contra de tothom.El
problema s que els mitjans de comunicaci han jugat una mala carta,
i han aportat una nova crisi a leconmica: la crisi
psicolgica.Trobo, personalment, que aquesta ltima crisi s ms greu
que leco-
nmica, perqu tothom sha donat per venut, per exemple molts
habitants extrangers es plantegen tornar als seus pasos
dorigen.Realment existex una crisi econ-mica, per la crisi sempre
existeix, sin s aqu s all.Cal que lenfrontem amb els mitjans de qu
disposem, i que no consumim la paraula crisi.Finalment demano als
mxims responsables que organitzin tallers i conferncies sobre la
crisi, que facin entendre al ciutad que si tots lenfrontem, tots
lacabarem, malgrat que els governs i les entitats bancries tinguin
la major responsabilitat.
Manuel Tapial
Associaci Cultura, Pau i Solidaritat
Hayde Santamara
www.culturaipau.blogspot.com
Mohamed Ainaaissa
Associaci Amic Amazigh
d
d
Hay que eliminar las diferencias entre los habitantes
Itxessa ad itwakkes bettu jar im-ezdaghWe have to eliminate the
differ-ences between the inhabitantsIl faut supprimer les barrires
qui sparent les habitants
g
Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha
BouzianeRedacci:Sara BlzquezCollaboradors:CNL dOsona (Llengua)Josep
Camprub (Treball)Mia Coll (Fotografia)Xevi Quirante (Foto)Amic
AmazighCoordinaci editorial:Imma BovDisseny original:Xavi
RocaTraduccions: Babel TraductorsDipsit legal:B-52647
5
Revista M
per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di
Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
Consell Editorial: Glria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir
JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el
MezianiCarlos OrdoezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto
Villaescusa
Amb la collaboraci de:
Amb el suport de:
Edita:SOCIALCATPlaa dOsona 4, 1erO8500 VicT. 938 895
[email protected]
Uni General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO
Opini
-
Revista Mper a conviure a Osona 9para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
Falta aproximadament un mes per a lapaga-da analgica en alguns
indrets, s a dir, per-qu els seus habitants ja no puguin veure la
tele com sempre ho han fet, sin que noms ho puguin fer a travs dun
descodificador. Perqu noms puguin veure la Televisi Digital
Terrestre (TDT). s un dels motius que t el Departament de Governaci
de la Generalitat de Catalunya per afanyar-se a desplegar
definitivament el Pla Catalunya Connecta, dins el qual es troba
lambicis Osona Connecta. El pla pretn proporcionar cobertura de
telefonia mbil, internet de banda ampla i Televisi Digital
Terrestre a, com a mnim, tots els nuclis de ms de 50 habitants, a
tots els polgons industrials i a zones despecial in-ters econmic,
comercial, turstic o cultural. El secretari de Telecomunicacions i
Societat de la Informaci,
Jordi Bosch, junta-
ment amb
el
president del Consell Comarcal, Miquel Ari-sa, va presentar el
projecte el 19 de maig a la seu del Consell Comarcal, davant de
regidors i alcaldes de tota la comarca. Segons va explicar Jordi
Bosch, els municipis perden poblaci i creixement econmic si no
tenen infraestructures en telecomunica-cions. Malgrat tot, els
municipis no tenen legalment el dret de tenir telefonia mbil o
banda ampla, encara que sense banda ampla o TDT, les persones
quedaran mancades dels drets de formaci, informaci i cultura, diu
Bosch. En definitiva, es tracta de promoure el Pla Universal
Virtual Catal que representa tenir cobertura dalmenys un operador
de telefonia mbil, banda ampla amb velocitat dun Mega, i accs a la
TDT. Fins ara ja shan fet 68 de les 115 actuacions previstes a la
comarca, shan gastat 3,8 dels 7,4 milions deuros previstos. De
moment sha ampliat la cobertura de telefonia mbil als polgons, noms
falta abastar-ne 10 perqu els 129 polgons de la comarca tinguin
cobertura mbil. Sha ampliat tamb lrea de cobertura de banda ampla,
els 129 polgons ja en tenen, tots els nuclis de ms de 50 habitants
tamb, i 13 dels 16 nuclis de menys de 50 habitants tamb. Tot i que
lobjectiu era donar cobertura a tots els nuclis de ms de 50
habitants, amb Osona sha fet una excepci, en aquesta comarca hi ha
fora nuclis amb menys de 50 habitants, i sha baixat el llindar, per
no es pot abastar el 100% de la poblaci. Hi ha un pressupost
limitat de 110 milions deuros, i hem dacabar abans del 2010. Sara
Blzquez Vic
Breus Societat
Telefonia mbil, banda ampla i TDT per a tothom
El Plan Osona Conecta pretende que todos tenga-mos cobertura de
mvil, de banda ancha i de TDT.
Asenfar n Osona Conecta yexs mahend a ghar-negh tiri tracca n
triffu ufus d banda ancha d TDTThe Osona Connect Plan aims to give
us all mobile phone coverage, broad band internet access and
digital TV.Le programme Osona Conecta veut permettre tous les
habitants du canton daccder aux rseaux de tlphonie portable, ADSL
et TNT
g
El barri s nostre sestrena el 13 de junyFa setmanes que shauria
dhaver estrenat El barri s nostre, la pellcula que sha fet al barri
dOsona, dirigida per Quim Crusellas, per es va haver de suspendre
per culpa de la pluja. Tot i que la pellcula ja es va projec-tar al
Festival de Cinema Solidari de Navarcles, el passat 2 de maig, ser
el prxim 13 de juny quan els vens del barri la podran veure a travs
duna gran pantalla a casa seva, al Barri dOsona. De moment, es pot
veure el triler del film a travs dInternet. El podreu trobar al
blog de la Revista M (www.revistama.cat)La pelcula del barrio de
Osona se estrenar el 13 de junio Asaru n dcar n Osona ad iffegh ass
n 13 yunyu
The film about the Barri dOsona to be premiered on 13 JuneSortie
en salles le 13 juin pour le film tourn dans le quartier dOsona
Tona ofereix cursos gratuts dinformtica i InternetDavant lactual
situaci econmica i social, lAjuntament de Tona ha fet una aposta
per la formaci adreada a tota la poblaci, en aquest cas, ofereix
cursos gratuts dinform-tica i Internet. Es tracta dun curs
diniciaci a Internet i dun altre de coneixement de lordinador, que
es comenaran a impartir a partir del 25 de maig, encara que hi haur
una segona edici a partir del 8 de juny. Les incripcions estan
obertes des del 19 de maig. Cal anar a lAula Oberta, a Can Licus, a
Tona, o trucar al telfon 93 887 07 61. Tona ofrece cursos gratuitos
de informtica Tona tarezzem tiwwura i wermad n infurmatika
bater
Tona offers free computer coursesLa ville de Tona met
gratu-itement la disposition des habitants des cours
dinformatique
I
Noticies
F: Sara
Bl
zquez
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
10
106.7 RDIO TARADELL
FRECUENCIA TROPICALCondut per Omar Castillo
Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notcies i
entrevistes.
Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!
Anunciat!
Truca al
938895590
o envia un correu electrnic a
[email protected]
-
Revista Mper a conviure a Osona 11para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
Altres llenges
Musulmanes dEurope: contre toute attenteBeyrouth En Avril
dernier, le prsident amricain Barack Obama a nomm une femme
musulmane qui porte le hijab (le foulard islamique) au poste de
conseillre aux affaires religieuses. Cette nomination est devenu un
sujet brlant en Europe, o cela a engendr la fois des questions mais
aussi de lespoir quant une plus grande participation des musulmanes
europennes dans la vie politique. Sur les 20 millions de musulmans
vivant en Europe, 12 millions sont des femmes. Ces mu-sulmanes sont
diverses du point de vue social, conomique, ethnique et politique
mais elles sont toutes sujettes cette mme discrimination facettes
multiples, qui les voit comme celles qui viennent dune minorit
ethnique , celles qui sont prives de leurs droits et mme, celles
qui reprsentent une menace potentiellement radicale . Les
musulmanes dEurope sont souvent strotypes comme tant les victimes
de mariages forcs, de violences domestiques et de crimes
dhonneur.Cependant, un nombre croissant de ces femmes en
particulier celles qui ont grandi en Europe parlent dsormais de
libert et de religion, dgalit de droits et de diversit et luttent
contre la discrimination qui mane des communauts musulmanes aussi
bien que des communauts non-musulmanes. Elles ont notamment commenc
revendiquer le droit un espace gal dans les mosqu-es et laccs la
mme formation religieuse que reoivent les hommes. En effet, la
majo-rit des tudiants dans les instituts dtudes islamiques qui ont
fait leur apparition dans les grandes villes europennes au cours de
ces dix dernires annes sont actuellement des femmes qui cherchent
connatre leurs droits religieux afin de pouvoir dfendre leur statut
au sein de leur propre communaut. Par consquent, les musulmanes
commencent trouver des solutions aux problmes qui se posent elles
dans leur communaut. Lan dernier, un groupe de quatre associations
musulmanes, cres rcemment, a lanc le programme Joining Hands
Against Forced Marriages (Joignons nos mains contre les mariages
forcs) dans diffrentes villes dEuro-pe dont Bruxelles, Paris,
Madrid, Londres, Berlin, Bologne et Rotterdam. Ces groupes dont le
but est dinstaurer un dialogue, ont runi des imams, des parents,
des enfants et des responsables municipaux pour expliquer aussi
bien aux musulmans quaux non-musul-mans que lislam interdit ces
pratiques. En mme temps, les musulmanes souffrent dune
discrimination qui est due lincom-prhension de la socit non
musulmane qui les entoure lcole, dans les centres sani-taires et
sociaux, au sein des partis politiques ou auprs des agences
immobilires. Ainsi, les discours officiels dfinissant le port du
foulard comme le symbole de loppression de la femme ont pour
consquence que lon critique les femmes qui se voilent dans les
lieux publics car on trouve quen agissant ainsi elles consentent la
domination masculine. Si la discrimination a conduit certaines
femmes se mettre en retrait de la socit, la plupart essaient de sy
faire une place en investissant de nouvelles voies : les mdias et
le secteur priv. Des revues comme le magazine anglais Emel ou
encore MWM en France offrent une autre vision de la femme musulmane
en visant un public qui ne sarrte pas aux musulmans. Crer leur
propre mode islamique ou leurs propres socits de bio-cos-mtiques
est une manire pour les musulmanes dEurope dchapper la
discrimination au niveau du march du travail. Au Danemark, les
femmes musulmanes ont franchi les obstacles avec laide du
gouver-nement et de la socit. Aprs la controverse des caricatures
en 2005, les musulmanes sont devenues plus nombreuses dans la vie
politique du pays. On compte galement une prsentatrice de tlvision,
et une joueuse au sein de lquipe nationale de football.
Etonnamment, toutes portent le hijab. Cest travers des modles
positifs didentificati-on comme ceux-ci que les femmes musulmanes
sont en train de dvelopper aujourdhui leur confiance en elles-mmes.
La discrimination que subissent les musulmanes dEurope devrait tre
combattue par lusage dune approche multidimensionnelle incluant le
dveloppement de leurs con-naissances au niveau de leurs droits,
laugmentation de leur participation dans les mdi-as et dans les
institutions publiques et enfin la cration de partenariats entre
musulmans et non-musulmans ainsi quentre hommes et femmes. La faon
dont les musulmanes profitent de leur environnement europen pour
revendi-quer leurs droits est rvlateur du fait que les identits
fministes, religieuses et ethni-ques sont en train de changer. En
exigeant lgalit de leurs droits et laccs la sphre publique, ces
femmes sont en train de confronter les responsables politiques au
besoin dadapter leurs stratgies un contexte qui est en train de
stendre rapidement en termes de diversit. Les responsables
politiques doivent changer la faon dont ils peroivent les
musul-manes de limage dimmigres aux valeurs anti-europennes devant
sintgrer , ils doivent passer celle de rsidantes et citoyennes
actives, visibles, voulant se sentir en scurit, travaillant et
sduquant. La discrimination contre les femmes musulmanes quelle
vienne des communauts musulmanes dans lesquelles elles sont leves
ou de la socit qui les entoure doit devenir une question dintrt
gnral pour le dveloppe-ment dune Europe plus cohsive.par Amel
Boubekeur, 22 mai 2009Source : Service de Presse Common Ground
(CGNews), 22 mai 2009,
Musulmans dEuropa: un fet imprevisibleBeyrouth Labril passat, el
president nord-americ Barack Obama va nomenar una dona musulmana
que duu el hijab (el mocador islmic) per al crrec de consellera
dafers religi-osos. Aquest nomenament ha esdevingut un fet delicat
a Europa, on ha suscitat controvr-sia, per tamb esperana quant a
una participaci ms gran dels musulmans europeus en la vida poltica.
Dels vint milions de musulmans que viuen a Europa, dotze milions sn
dones. Aquestes musulmanes sn diverses, des del punt de vista
social, econmic, tnic i poltic, per totes estan subjectes a aquesta
mateixa discriminaci des de facetes mltiples, ja que es conside-ra
que provenen duna minoria tnica, que sn privades dels seus drets i
fins i tot que representen una amenaa potencialment radical. Les
musulmanes dEuropa sovint sn estereotipades com si fossin les
vctimes de casaments forats, de violncia domstica i de crims
dhonor.Tanmateix, un nombre creixent daquestes dones en particular
les que han crescut a Euro-pa parlen de llibertat i de religi,
digualtat de drets i de diversitat i lluiten contra la
discri-minaci que emana de les comunitats musulmanes i de les
comunitats no musulmanes. En especial, han comenat a reivindicar el
dret a un espai igual a les mesquites i laccs a la mateixa formaci
religiosa que reben els homes. En efecte, la majoria dels
estudiants dels instituts destudis islmics que han fet la seva
aparici a les grans ciutats europees els darrers deu anys
actualment sn dones que tenen la pretensi de conixer els seus drets
religiosos, per poder defensar el seu estatut al si de la seva
comunitat. Aix doncs, les musulmanes comencen a trobar solucions
als problemes que sels presenten a la seva comunitat. Lany passat,
un grup de quatre associacions musulmanes, creades recentment, va
iniciar el programa Joining Hands Against Forced Marriages (Ajuntem
les nostres mans contra els casaments forats) a diferents ciutats
dEuropa, entre les quals Brusselles, Pars, Madrid, Londres, Berln,
Bolonya i Rotterdam. Aquests grups, lobjectiu dels quals s
instaurar el dileg, han reunit els imams, els pares, els infants i
els responsables municipals per explicar tant als musulmans com als
no musulmans que lislam prohibeix aquestes prctiques. Daltra banda,
les musulmanes pateixen una discriminaci que es deu a la
incomprensi de la societat no musulmana que les envolta a lescola,
als centres sanitaris i socials, al si dels partits poltics o a les
agncies immobiliries. Aix, els discursos oficials que defineixen el
fet de dur el mocador com un smbol de lopressi de la dona tenen com
a conseqncia que es critiqui les dones que es tapen el cap als
llocs pblics, perqu es considera que si actuen daquesta manera s
que consenten la dominaci masculina. Si b la discriminaci ha
provocat que certes dones sallin de la societat, nhi ha una bona
part que proven de fer-shi un lloc a travs de noves vies: els
mitjans de comunicaci i el sector privat. Revistes com el magazn
angls Emel o fins i tot MWM, a Frana, ofereixen una altra visi de
la dona musulmana, per a un pblic que no es limita pas als
musulmans. Crear la seva moda islmica o les seves societats de
biocosmtics s una manera per a les musulmanes dEuropa descapar de
la discriminaci en lmbit del mercat de treball. A Dinamarca, les
dones musulmanes han superat els obstacles amb lajuda del govern i
de la societat. Desprs de la controvrsia de les caricatures, el
2005, les musulmanes han esdevingut ms nombroses en la vida poltica
del pas. A ms, tamb hi ha una presentado-ra de televisi i una
jugadora en el si de lequip nacional de futbol. Sorprenentment,
totes portent el hijab. A travs dels models positius didentificaci
s com les dones musulmanes poden desenvolupar avui dia la seva
confiana en elles mateixes. La discriminaci que pateixen les
musulmanes dEuropa shauria de combatre a travs dun enfocament
multidimensional, que inclogui el desenvolupament de les seves
coneixen-ces quant als seus drets, laugment de la seva participaci
en els mitjans de comunicaci i les institucions pbliques i la
creaci de partenariats entre musulmans i no musulmans, homes i
dones. La manera com les musulmanes aprofiten el seu entorn europeu
per reivindicar els seus drets revela el fet que les identitats
feministes, religioses i tniques estan canviant. Amb la demanda de
la igualtat dels seus drets i laccs a lesfera pblica, aquestes
dones poden fer arribar als responsables poltiques la necessitat
dadaptar les seves estratgies a un context que pot crixer
rpidament, en termes de diversitat. Els responsables poltics han de
canviar la manera com perceben les musulmanes: de la imatge
dimmigrades amb valors antieuropeus que cal integrar han de passar
a la de residents i ciutadanes actives, visibles, que es volen
sentir segures, que treballen i que seduquen. La discriminaci
contra les dones musulmanes que prov de les comunitats musulmanes,
en les quals sn allades de la societat que les envolta ha
desdevenir una qesti dinters general per al desenvolupament duna
Europa ms cohesiva.
Amel Boubekeur22 de maig de 2009
* Amel Boubekeur s professor associat al Carnegie Middle East
Center, de Beyrouth. Article escrit per al Service de Presse Common
Ground (CGNews).
Font: Service de Presse Common Ground (CGNews), 22 de maig de
2009.
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
12
Pellcula:
La sal de este mar Direcci i gui: Annemarie
JacirPalestina/Frana, 2008. 109
s la histria de dos palestins, Soraya i Emad, amb vides
dife-rents per que tenen en com un sentiment de marginalitat.
Soraya es vol quedar a Palestina i Emad vol fugir-ne. Soraya va
nixer i es va educar a Brooklyn, per ha decidit tornar a Palestina,
mentre que el somni dEmad s marxar a estudiar al Canad. Un film
sobre dos vidas palestinas
Ijjen usaru xef sin n tudar-tin tifalastiniyyin A film about the
lives of two Palestinians Un film o se croisent les trajectoires de
deux Pales-tiniens
Llibre:
La papallona negra Antoni PladevallColumna Edicions, 2009
La papallona negra s lltim treball de lescriptor de Taradell
Antoni Pladevall, guanyador del Premi Carlemany 2008. La histria
narra la relaci entre lhereu de Can Montal, una casa pairal de la
Catalunya interior, i una univer-sitria de Barcelona, sense deixar
de banda la vida a pags de la famlia, i com aquesta canvia amb
lobertura duna casa rural. El ltimo libro de Antoni Pladevall
Adlis aneggar n Antoni Pladevall The latest book by Antoni
Pladevall Le dernier ouvrage dAntoni Pladevall
Msica:
La femme chocolat Olivia Ruiz
Olivia Ruiz s una jove cantant nascuda a Carcassona, i que, amb
una veu dola i en llengua france-sa, fa una barreja de pop i
chanson. Lany 2007, La femme chocolat va vendre ms d1.000.000 de
cpies per tot el mn. Un treball curis, inspirat en la feina de
Roald Dalh i Tim Burton.
El disco ms vendido de Olivia Ruiz
Adebsi iyemmenzen attas n Olivia Ruiz The best selling recording
by Olivia Ruiz Le disque le plus vendu dOlivia Ruiz
Web:
www.acollida.gencat.cat
La Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament un portal a
Internet, www.acollida.gencat.cat, per facilitar la integraci de
les persones immigrades. Est disponible en 10 llenges i facilita
informaci bsica sobre la societat catalana i sobre els principals
drets i deures.
Una herramienta para tra-bajar la inmigracin
ij nalwasila bac atxadmad amhajar A tool for working on
im-migration issuesUn outil pour faire avancer la question de
limmigration
Blog:
latralla.blogspot.com/
s el blog duna de les llibreries ms conegudes de Vic, La Tralla.
La llibreria no noms ven tota mena de llibres, sin que tamb
organitza presentacions de llibres i trobades amb escriptors,
xerrades... En aquest blog, La Tralla informa sobre aquestes
activitats. El Blog de La Tralla, una de las libreras ms conocidas
de Vic
Blug n Tralla ,netta d ijjen zi tadlisin i yetwasnen attas di
Vic The blog of La Tralla, one of the best-known bookshops in Vic
Le blog de La Tralla, lune des plus importantes librai-ries de
Vic
Ressenyes
Cultura
Amb motiu dels 125 anys del naixe-ment de Manuel Serra i Moret
(Vic, 1884-Perpiny, 1963), la seva ciutat natal li fa un
ho-menatge.Manuel Serra i Moret era fill de lhistoriador i arxiver
Josep Serra i Campdelacreu i va ser un dels ms importants poltics
catalanistes del seu temps. Va ser alcalde de Pineda
de Mar en temps de la Mancomu-nitat, va ocupar la Conselleria
del Govern provisional de la Genera-litat fins a laprovaci de
lEstatut de 1932. Diputat al Parlament catal i al Congrs espanyol,
du-rant la Guerra Civil va presidir el Consell dEconomia de
Catalunya. s autor duna important obra terica sobre poltica,
economia i cooperativisme. Un cop exiliat, va ser nomenat ministre
de la II Repblica i, a la mort dAntoni Ro-
vira i Virgili, va ocupar interina-ment la presidncia del
Parlament de Catalunya.s per aix que la ciutat retr homentge, en
els propers mesos, al poltic vigat. Lacte central de lhomenatge s
lexposici Naci, socialisme i democrcia. Manel Serra i Moret, un
vigat universal, que es pot veure al Museu de lArt de la Pell (MAP)
fins el 2 dagost. En la mostra shi poden trobar escrits, objectes
personals o imatges que ajuden a entendre la importncia poltica del
personatge. Lexposi-ci, a ms, es complementa amb un audiovisual on,
a ms de la seva vinculaci amb Vic, es visiten ciutats amb les que
Serra i Moret hi va tenir una relaci, com Perpi-ny, on va morir, o
Pineda de Mar, ciutat on va ser alcalde. A part daquesta exposici,
el Mu-seu de lArt de la Pell (MAP) tamb acull una mostra que vol
explicar la figura de Serra i Moret als ms joves, on es pot conixer
la seva figura a travs de les illustracions que Pilarin Bays va fer
per a una biografia de Serra i Moret que va editar leditorial
Mediterrnia.
Coincidint tamb amb la ce-lebraci dels 125 anys del seu
naixement, el Patronat dEstudis Osonencs editar el llibre biogrfic
que ha escrit Miquel-ngel Ve-lasco, la biografia ms completa i ms
documentada que sha escrit fins ara de Serra i Moret, ja que les
que hi havia fins ara eren molt ms contempornies a ell. Aquest
llibre, que es publicar en breu, permet analitzar el personatge amb
ms perspectiva histrica.
En motiu del 125 aniversari del naixement de
Manuel Serra i Moret, Vic li fa un homenatge en
forma dexposici, entre daltres activitats que ja
shan fet a la ciutat. Lexposici, que s al Museu
de lArt de la Pell de Vic, mostra escrits, objectes
personals i imatges que ajuden a entendre una
mica millor la vida daquest poltic vigat. La mos-
tra es complementa amb un audiovisual.
Sara Blzquez Vic
F: S
ARA
BL
ZQUEZ
Serra i Moret fue un impor-tante poltico catalanista de Vic
Serra i Morell netta d ijjen usertan d Akatalan d ameqranSerra i
Moret was an im-portant Catalanist politician from VicManuel Serra
i Moret fut un important homme politique catalaniste de Vic
g
Cultura
Vic ret homenatge a Manuel Serra i Moret
-
Revista Mper a conviure a Osona 13para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
Preguntes Creuades Espectacles
Les preguntes de lAnna
En Lita respon:
Qu s el que ms tagrada daqu?Que hi ha molta naturalesa, magrada
molt la muntanya daqu. Tamb magraden els concerts al carrer i
lambient de festa que hi ha per Msica Viva.
Com som els v ?Jo mhe trobat amb molt bona gent, en general son
amigables, veig que les persones quan es troben a les botigues
sempre tenen alguna cosa per dir-se o per dir-te. Sn gent prxima i
familiar.
Qu trobes a faltar del teu pas?Tot, la familia, la gent, la vida
lenta, el surf, estar amb els amics tot el dia tocant msica...
I qu s el que no tagrada daqu?Haver destar sempre perseguint el
temps.
Com s per tu viure en un lloc tan diferent del teu pas?Al
principi va ser difcil, sobretot perqu no entenia res del que
passava al meu voltant. Jo havia vist Barcelona per la televisi per
no sabia que exisita Catalu-nya ni el catal. Va ser una gran
sorpresa i em sentia perdut. Tot i aix el tenir novia catalana em
donava seguretat, per per alg que ve sol ha de ser molt difcil.
LAnna respon:
Qu s el que ms tagrada de viure aqu?Home, jo mestimo molt
aquesta terra, sempre que torno de viat-ge penso que s el millor
lloc del mn. Per suposo que s perqu s casa meva. Per el que ms
magrada de viure aqu, a part de que tenim racons molt macos i la
platja i la muntanya a tocar, s que tinc la meva famlia i amics a
prop.
Qu no tagrada de viure aqu?No magrada que sempre has de tenir el
cap ocupat amb les coses que has de fer, i que el ritme de vida a
vegades sembla que set mengi. Quan he estat un temps en altres
pasos com el teu mhe sentit ms lliure i ms viva.
I a quin altre lloc tagradaria viure?A molts llocs diferents. B,
el que magradaria s viure tempora-des a llocs diferents per conixer
mn. Per tamb magradaria viure a Madagascar. Seria perfec-te si
poguessim viure mig any a Madagascar i mig any aqu.
Com et sents vivint amb un estranger?Molt b! Magrada molt. Tot i
que en alguns moments pot semblar difcil, amb la predispo-sici de
tots dos la uni s molt rica. Jo aprenc de tu coses que a la gent
daqu crec que ens fa molta falta, com per exemple, viure el moment,
no preocupar-me tan pel que passar, aferrar-me menys a les coses. I
per un altre cant compartir formes diferents de cuinar i de portar
la casa s molt interessant. Jo crec que ho portem molt b.
Les preguntes den Lita
La polititzaci de la LEC defrauda als docents i a la
societat
La comissi de treball de la futura llei educativa de Catalunya
(LEC) ha tancat la porta. Noms resta la votaci parlamentria per
ttols. Han transcendit els resultats pactistes finals. El joc
dapostes i malabarismes dels partits poltics ha primat per damunt
del ser-vei educatiu objectiu que demanda la societat. La subhasta
del poder, domini i elitisme han enterrat definitivament el Pacte
Nacional de lEducaci del 2006 (PNE). El somni duna xarxa nica,
escola pblica i concertada unificades, lhomologaci plena dels seus
docents, la gratutat total (dret constitucional) o exempci de
quotes i el repartiment equitatiu obligatori dels nouvinguts, sha
esvat. Ans el contrari, es blinden les fronteres entre els centres
pblics i les entitats educatives privades concertades que allunyen
tota expectativa dun transvasament mutu de models i serveis comuns
per vasos comuni-cants. Oportunitat histrica perduda i decebedora,
s lopini molt compartida entre el professorat.De poc ha servit la
pressi dels ensenyants i funcionaris que han sortit tres vegades al
carrer en el decurs daquesta tramitaci legislativa. Calia una llei,
si poc o res ha can-viat? No era suficient un estatut del docent?
Coneixem la satisfacci de CiU que avala la LEC sense reticncies ni
palliatius emparats per nombroses patronals i entitats del sector,
patrocinadors de lescola concertada. Shi adhereix ERC, joiosa del
blindatge de la immersi lingstica del catal com a llengua
vehicular. Per, oblida principis bsics de lescola republicana
pblica i laica. No es vol implicar ms per no repetir la mala
expe-rincia de lEstatut amb una negativa a la llei? Gens sorprenent
s lactitud del PPC i Cs per loposici legislativa a acceptar un
bilingisme escolar lliure. nicament ICV planta cara a la sepultura
del PNE amb diverses esmenes i defensa el reconeixement social que
comportava la seva aplicaci immediata.Ramon Mas Sanglas. Docent
ENSENYAMENT
Ja est en marxa el cicle danimaci inafntil RESS, organitzat per
lAjuntament de Vic a travs del Pla de barris, que consisteix en
portar espactacles infantils als diferents barris de Vic. Diumenge
24 de maig es va celebrar el segon espectacle del cicle, que durar
fins a finals de juny, aquesta vegada al barri de Santa Anna. Unes
200 persones es van acos-tar a la pista del barri per veure
lactuaci de lactuaci de Pep Lpez i Sopars de duro amb lespectacle
Can Seixanta.El pblic familiar aplegat per a locasi va poder gaudir
dun repertori indit, de creaci prpia i adaptacions de temes
tra-dicionals en balls i danses que ens va oferir aquesta formaci,
composta per bateria, guitarra i acordi.El segent diumenge, 31 de
maig, al carrer
Sant Isidre dels Habitatges Montseny (barri del Remei),
continuar el RESS, Cicle dAnimaci Infantil, amb lactuaci dOriol
Bargall i lespectacle Amanida de Mainada.Desprs ser el torn de la
Serra-de-senferm (7 de juny), amb Can Cantem, i dues setma-nes
deprs, Jaume Barri ser a lEstadi, amb lespectacle Animaci per a la
mainada... i ms grandets.Lltim barri en gaudir del seu espectacle
ser el Barri dOsona, que el dia 21 de juny rebr Cesc Serrat i Llus
Pinyot, i lespectacle Festa la festa. La festa coincidir amb el
mer-cat del trasto Segonesmans, que organitza lassociaci de vens, i
que es far durant tot el mat a la plaa dOsona, de nou a dues del
migdia. El RESS compta amb la collaboraci de les associacions de
vens de tots els barris.
El cicle infantil RESS aplega dues-centes persones a Santa
Anna
Ya est en marcha el ciclo de ani-macin infantil Ress
Aqa tessentar taqwirt n umussu ihenjirenThe cycle of childrens
entertain-ment Ress has startedDmarrage de Ress , le pro-gramme
danimations pour les enfants
g
Cultura
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
14
UGT. AMIC, Vic Associaci dAjuda Mtua als Immigrants a
CatalunyaInformaci i orientaci sobre documentaci i assumptes
laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC,
Manlleu Associaci dAjuda Mtua als Immigrants a CatalunyaInformaci i
orientaci sobre documentacii assumptes laborals.C/ Vendrell, 30
Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/
Ramon Sala i Saala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital
General de VicC/ Francesc Pla El Vigat, s/n. 08500 VicTel. 93 889
11 11
CNLO (Centre de Normalitzaci Lingstica dOsona)Catal i formaci
dadultsC/ Pla de Baleny, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88 Critas
ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobs
urbTel. 93 889 25 77 Estaci dautobusosC/ Pare Galliss, 4. VicTel.
93 889 19 17 Gurdia UrbanaTel. 93 885 00 00 Mossos dEsquadraTel. 93
881 57 00 BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80
urgncies
Oficina de Catal de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93
851 50 22
Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard
Rif, s/nTel. 93 850 75 23
Consorci del LluansC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00
50
Consell Comarcal dOsonaC/Historiador Ramon dAbadal i Vinyals,
5Vic.Tel. 93 883 22 12
Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21
00
Ajuntament de ManlleuPlaa Fra Bernard, 6Tel. 93 850 66 66
Ajuntament de TorellC/Ges dAvall, 5Tel. 93 859 10 50
Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75
Consolat de lEquadorC/ Npols, 187, 5. 08013. Barcelona Tel. 932
457 465
Consolat de la Repblica de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on.
08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrnic:
[email protected] Consolat de lndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022.
Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrnic: [email protected]
Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputaci, 68. 08015. Barcelona Tel.
932 892 530.
Consolat de la Repblica de PolniaAv. Diagonal, 593-595. 08014
Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrnic: [email protected]
www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35
bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrnic:
[email protected] Consolat de la Repblica
del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722
Consolat de la Repblica Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022
Barcelona Tel. 932 541 199
Llengua
InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona
consorci per a la normalitzaci LingsticaPla de Baleny 30-32.
08500 VicT. 93 886 65 88
aPunts De LXIc
Objectes mbils que formen part de lequip estable duna casa o
edifici
El llit
La butaca La prestatgeria
La calaixera La gandula
Parlem de mobles...
Moblar: Guarnir de mobles (una casa, una habitaci).
Van llogar una casa moblada. Han anat moblant la casa a poc a
poc.
Muntar: Armar, drear, (un objecte) ajustant les parts de qu es
compon. Han muntat la prestatgeria en un moment.
Entapissar: Cobrir amb tapissos. Folrar, recobrir, (un moble,
una paret) amb tapisseria
Envernissar: Donar una capa de verns (a algu-na cosa).
El moble s fet i pintat, per encara sha denvernissar.
Lengua Vocabulario entorno a los mueblestotaLaYt (IRas) Amawal x
rqec n taddart
Language Vocabulary related to furnitureLanguePetit lexique sur
le mobilier
guia de serveis
Gua de serviciosArguid anwamawan
Guide des servicesGuide to services
-
Revista Mper a conviure a Osona 15para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
*
Qu fem aquestcap de setmana?
Penegal al forn amb cru despinacs
El Solc, Msica i Tradici al Llua-ns s un cicle de msica
tradicio-nal i cultura popular al LLuans. T la seva seu a Prats de
Lluans i coordina les activitats de les dife-rents entitats i
organismes de cada poble des de 1993. Es va iniciar a partir duna
iniciativa de cultura popular, i es basa en la proposta dactivitats
musicals, amb balls, concerts i cantades; actuacions teatrals;
caminades i activitats a lentorn de la histria; cerca-viles i
trobades de diables i gegants; recuperaci de fires i revetlles;
xerrades i expo-sicions sobre la realitat cultural del Lluans i del
conjunt del pas durant els mesos de maig, juny i juliol.Aquest any
sest portant a terme el 17 cicle Solc. Es va inaugurar el passat 3
de maig a Santa Creu de Jutglar amb els Acordionistes del Solc, i
lha organitzat el Consorci del Lluans i lassociaci Solc, msica i
tradici al Lluans.El Solc representa tres mesos dactivitats a tots
els pobles de la comarca basats en una proposta de msica folk i
tradicional dels Pasos Catalans i amb algunes aportacions daltres
pasos, aquest any Grcia, Sudamrica i Occit-nia, a travs dun grup de
la Vall dAran. Quant a la programaci daquest any cal destacar la
presncia de fora formacions joves i noves, per tamb alguns noms
prou consolidats com ara la Carrau, que actuaran a Santa Eullia de
Puig-oriol, o el Pont dArcals, que ser`a
lacte de tancament del cicle a Orist, el 2 dagost.
La nova proposta mant els actes
ms
em-ble-mtics
del cicle, com la
trobada de cantadors, la fira de la transhumncia,
el Solc dall enll o la Taverna dall enll a Olost, i la
monumen-tal panera del Solc, amb prop de 200 productes de tot tipus
donats per establiments de la comarca. Algunes de les activitats ms
representatives a partir del mes de juny, sn la trobada de
geganters del 13 de juny a Sant Feliu Sasserra, que comenar a les 6
de la tarda i acabar amb ball amb Amanida Folk. L11 de juliol,
coincidint amb la Festa Major destiu de Santa Eullia de Puig-oriol,
hi haur concert i ball amb es Revetlers (Mallorca) i La Carrau
(Valls). L1 dagost est previst celebrar el Solc dall enll a Olost.
A les 6 de la tarda hi haur un taller de danses gregues, i a partir
de les 9 del vespre, la Taverna dall enll, una degustaci de menjars
i begudes dels pasos dorigen dels grups que participen als Solc
dall enll. A les 11 de la nit hi haur lactuaci de Sakapat
(Chile-Per) i Askides (Grcia). Lendem a la tarda ser la cloenda del
Solc, amb concert i ball a crrec de El Pont dArcals i
Els Cosins del Sac.
Anem al Solc, Msica i Tradici al Llua-nsUna bona proposta per
passar una bona es-tona aquests prxims mesos s acostar-se al Solc,
un cicle de msica tradicional i cultura popular al Lluans. Va
comenar a principis de maig i no sacaba fins el 2 dagost.Prats de
Lluans
COCINAPenegal al horno con crudo de espinacasAXXAM U
SANWIPenegal deg farran akid tibbi tazizawt
COOKERYBaked rosefish with raw spinachCUISINESbaste au four sur
son lit dpinards en salade
Visitamos el Solc, un ciclo de msica i tradicin en el Lluans
A narzef ghar el Solc, ijjen taqwirt n musiqa d izerfan di
LluansLets visit Solc, a traditional music cycle in el Lluans la
dcouverte du Solc , un festival alliant mu-sique et tradition dans
le Lluans
g
La cuina den Camil
El penegal un peix de la Mediterrnia, parent del cap-roig o
lescrpora. El vermell brillant de la pell, el gran cap i les
espines el fan tericament un peix dur, en canvi quan el menges s
gusts i tendre, fora utilitzat, diuen, per sopes i suquets... Doncs
per portar la contrria aquest cop est preparat al forn.Posem a foc
lent una paella amb un dit loli, alls laminats, llorer, bitxo,
deixem que vagi fent xup xup fins que ens quedin daurats i
cruixents els alls, al mateix temps i a part, haurem fet una
reducci de vinagre de sidra. Loli aromatitzat i un punt picant,
junt amb el vinagre, ens servir per coure el peix.Amb el forn a 180
i posem el penegal amb sal maldon ben regat amb loli i el vinagre,
hem de reservar oli i vinagre per anar-nhi afegint durant la cocci,
i un cop cuit, el po-sem en una sabata amb un llit despinacs en cru
amanits amb sal maldon i loli i vinagre del peix, s una manera de
fer un acompan-yament diferent i fresc.Un altre peix al forn per la
collecci, la qesti s anar canviant de peix i dacompanyament, aix
sembla que s un plat diferent i en part s cert.
-
Revista Mper a conviure a Osona 17para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
Noticies
Madame Cabr sembla que duu un daquests avisos de frgil de les
pertinences que sacaronen en les mudances estivals. Ho penso mentre
redueix la velocitat del seu Clio en cada pas de zebra que ning
creua. Va nixer lany 1931 a Montbri-son, una localitat propera a
Lyon, en una famlia burgesa de comer-ciants per part materna que la
va matricular als millors collegis de lpoca. Lucie, la seva mare,
va ha-bituar a les seves filles al carcter de les lluitadores de la
postguerra. A mi em van ensenyar a resistir. Lucie els repetia, una
vegada darrera laltra, all que nosaltres hem injuriat tant que sens
ha passat per alt: No parlar amb la boca plena, respectar als
grans, portar-se b. De pare espanyol, amb la pell dels vells
samaritans que per humils sn sempre savis, Madame Cabr va decidir
estudiar Filologia Hispnica. Va viatjar a Barcelona, acceptant la
invitaci duna de les seves germanes que en aquells dies vivia a la
ciutat dels serens, i aqu es va desmaiar per un amor consentit. Va
arribar a lensenyament com a
mitj de subsistncia, per entre les criatures de tres a 11 anys
va trobar la vocaci dels forjadors. Lany 1954, un any desprs de
contraure matrimoni amb Se-bastin, un catal de soca-rel que
treballava com a personal civil al port, a la base de lexrcit
nord-americ, es va presentar al Liceu Francs disposada a obtenir el
Certificat dAptitud Pedaggica. Va carregar tan b les tintes que,
desprs del qestionari definitiu, linspector va veure en ella un
nima indeleble, i la va encastel-lar a les pissarres ms altes. El
1969, per a poder practicar la seva prpia pedagogia, va fundar
lcole Bon Soleil, a Gav, en un paratge desolat i tapiat de pells de
culebra, prop de lautovia de Castelldefels. Hi havia tant de sol
que li vam posar aquest nom. Vam comenar amb 12 nens. El lloc era
tercermundista: sense clavegueres, sense telfon, sembarrava quan
queien quatre gotes..., per els nens eren felios. Quan ella es va
jubilar, el 1997, lescola era ja una instituci slida i de prestigi.
Va deixar les cordes de la direcci a Josphine, la seva nora, que
havia crescut
amb el sentit del deure que la seva mentora li havia inculcat,
mentre que Antonio, fill de Claire i esps de Josphine, seguia els
passos del pare i socupava de la burocrcia. Ambds han convertit
lcole Bon Soleil en el que actualment s el Collge Bon Soleil: una
instituci ped-aggica amb 1.200 alumnes i unes installacions que
ocupen 25.000 metres quadrats. Els mestres no noms instrum,
eduquem. I leducaci s insistir. Laprenentatge ha dsser amb normes,
per aquestes no sn innates en els nens. El primer responsable de
transmetre-les s la famlia, i, desprs, lescola. Madame Cabr,
convenuda de que havia de preparar les noves generacions per a
afrontar un futur cada vegada ms dur, veia com la societat
sagomorrava: Sense voler generalitzar, hi ha mitjans de comunicaci
que inciten a la permissivitat, dese-structuren les famlies i
buiden dautoritat la figura dels pares. Els exemples no sn balad: s
fonamental saber menjar cor-rectament, i rentar-se les mans abans,
per descomptat. No s
noms una qesti de bon gust, s tamb dhigiene i respecte a qui
comparteix taula amb tu. Cal apostar pel mrit, la constncia i la
voluntat dajudar al nen a frenar les seves pulsions en determinades
circumstncies. Un nen ha de saber usar les paraules mgiques grcies
i per favor. I ha dentendre que les joguines que ja no usa les pot
aprofitar un altre nen, i que compartir el seu entrep amb un
captaire no s una qesti religiosa, sin que t a veure amb el
sentiment de bondat, lelegncia de lesperit i la compassi prpies del
ser hum. Quiero ser mayor, de venda en lli-breries, s un oport
regal perqu les vies el posin en mans dels seus fills, ja pares,
potser desorien-tats per leducaci dels seus. De fet, ms de 100
preocupades vies, mares dels meus exalumnes, lhan llegit. Madame
Cabr no t el desdeny dels secretaris dEstat, i la seva mxima s tan
humana com el Marc Aurelio de A mi mateix: Tots han darribar al
mxim de les seves possibilitats, al seu sostre dxit. Ha estat
condecorada amb la medalla de Palmes Acadmiques
de Frana en reconeixement al seu magisteri. Abans que els seus
nadons saltessin a la Univer-sitat, aquesta institutriu els reunia
a laula magna, tal si fos la directora McGee de linstitut Rydell de
Grease: Per molts ttols acadmics que atresoreu, si no teniu do de
gents, mai avanareu. Com transmetre aquest do, aquest savoir-faire
als nens de cinc a 12 anys s el que ens ofereix Claire en Quiero
ser mayor o cmo ejercer de padres sin sufrir ningn infarto.
Amb veu de dona
Claire Santamara de Cabr publica una guia de bons costums per
als pares davui
g
Sabrs qui sc per la meva carpeta vermella. Amb la seva carpeta
ver-mella va parar el cotxe davant la Plaa de lEstaci de
Castelldefels per a dur-me al santuari de casa seva. Mad-ame Cabr,
com se la coneix pel seu cognom de casada, ha buidat la seva memria
en un manual dirigit als pares, als quals veu ms necessitats que
mancats dinters. Jess Martnez Castelldefels
F: Je
ss
Mart
nez
Entrevista a Claire San-tamara de Cabr
Amsawar akid Claire Satamara de CabrInterview with Claire
San-tamara de CabrUn entretien avec Claire Santamara de Cabr
-
Revista Mper a conviure a Osona
para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona
Living together in OsonaVivre ensemble Osona
18
Consells del mes Aquest mes el consell s breu, per no per aix s
menys important: Atenci! Tant en materia de permisos, com en la
majoria de temes i dubtes que pogueu tenir respecte als vostres
drets, s molt important que indentifiqueu quin s el conveni
collectiu que est aplicant lempresa, lestudieu i el consulteu
sempre. El coveni collectiu serveix bsicament per millorar les
condicions de treball que marca la Llei bsica laboral, que s
lEstatut dels Treballadors. Per tant, s molt possible que tingueu
ms dies de perms i altres avantatges que els mnims que marca
lEstatut dels Treballadors.
Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de lUGT dOsona. Josep
Camprub
Entrevista a Betty CostaDelegada sindical de Bon Preu i
responsable de FECTESE
gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos con-sultas IXEDDEM SEL
ZZDi Ayur-a a narzem taw-wart iyseqsan
WORKING WITH DIGNITYThis month, we deal with your queriesUN
TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos rponses vos questions
Resolem consultesLa Maria de Centelles, que lltim nme-ro de la
revista ja ens va fer una consulta referent al perms de lactncia,
ens dema-na tamb que li fem cinc cntims sobre la reducci de jornada
per tenir un fill menor de 8 anys. Aquest dret consisteix en reduir
la nostra jornada de treball i tamb el nostre salari entre 1/8 part
(que s el mateix que reduir una hora de treball si la nostra
jornada s de 8 hores) i la meitat (de la jornada i el salari).
Aquest dret correspon indistinta i simultni-ament a pare i a mare.
s a dir, per un mateix fill es poden reduir la jornada tan el pare
com la mare. La nica restricci s si els dos treballen a la mateixa
empresa. En aquest cas, lempresa pot limitar-ho noms a un dels dos
pares, si noms tenen un fill menor de 8 anys; s a dir, si tots dos
ho han demanat pel mateix fill. Per tant, si ho demana cadasc per
un fill diferent, lempresa no els ho pot negar.Tal com hem dit
abans, aquest dret de reducci de jornada s totalment compatible amb
el perms de lactncia. Els treballadors tenen el dret a triar-se
lhorari de tre-ball i en molts casos hi ha friccions i problemes
amb lempresa. En principi sentenia que el/a treballador/a noms
podia triar lhorari dins la seva jornada ordinria de treball. No
obstant els tribunals han anat matitzant aquesta limitaci i fins i
tot hi ha una sentncia del Tribunal Constitucional que diu que en
el cas que no se li permeti escollir un horari diferent al que
venia realitzant i que li sigui necessari per compatibilitzar el
dret a tenir cura del menor, shau-r de fonamentar de forma
suficient la negativa, tan si s lempresa com un Jutjat Social qui
ho deneguen. Per tant, sempre que tinguem raons fonamentades per
demanar un canvi dhorari o torn (dins la jornada i horaris de
lempresa) ho podem sollicitar. En el cas que no hi hagi acord amb
lempresa, lEstatut dels Treballadors diu que haur de ser un Jutge
qui ho decideixi.
Com va anar a parar al sindicat?Una companya del poble em va dir
que hi havia un grup de joves, AVALOT, que feien activitats molt
interessants i que segur que a mi magradaria. Aix que hi vaig anar
i all em vaig quedar, desprs ja vaig entrar a la UGT dOsona.Ara, en
qu consisteix la seva feina?Sc delegada sindical del Grup Bon Preu.
La meva feina consisteix en anar a visitar totes les botigues
daquest grup de Catalunya per informar i assessorar dels seus drets
als treballadors. A ms treballo el divendres a lobrador on hi tinc
molt bones companyes i on tamb hem aconseguit bons resultats
sindicals i hem millorat les condicions dincentius i de
comunicaci.Per qu creu que s impor-tant la feina del delegat
sindical? El delegat ha de tenir sempre en compte que est
representant molts treballadors, persones que necessiten treballar
per viure i portar una vida digna, immi-grants que necessiten ajuda
per poder regularitzar la seva situaci, i no podem oblidar que
darrera
cada persona hi ha una famlia. Aix s molta responsabilitat i aix
s el que ha de motivar un delegat sindical, les ganes i la fora per
fer tot el que estigui a les seves mans per ajudar els dems. A ms,
sempre ha de mirar de buscar solucions i acords per continuar
millorant les condicions actuals dels treballadors tenint en compte
la majoria.Sha fet notar gaire la crisi al sector del comer i als
altres dels que se nocupa? Crec que en el comer es pot notar una
mica la crisi, per ara per ara, no s el sector ms afectat. La gent
ha de menjar per viure i les marques blanques sn una bona sortida
per leconomia familiar.El sector de lhostaleria est patint ms
aquesta crisi, no tant pel turisme, que nhi continua havent, sin
per les convencions i esdeveniments dempreses que ara fan les coses
ms senzilles i si cal es reuneix al propi despatx o instal-lacions
de la prpia empresa.
Treball
El delegat representa molts treballadors
Entrevista a Betty Costa, responsable de FECTESEAmsawar akid
Betty Costa nettt taneghlaft n FECT-ESE
Interview with Betty Costa, representative of FECTESEUn
entretien avec Betty Costa, responsable de la FECTESE
g
-
Revista Mper a conviure a Osona 19para convivir en OsonaHima
anem`acher di Osona Living together in OsonaVivre ensemble
Osona
Aquest mes ja sha acabat la Lliga de futbol dels Pasos Catalans,
on els equips daquest
territori que juguen a la Lliga BBVA han jugat entre ells. Tots
els equips han jugat 8 partits entre ells i el campi ha estat el
Villareal, amb 15 punts. El segueix el Bara amb noms un punt de
diferncia, i el Mallorca amb 10
punts. LEspanyol i el Valncia estan empatats a la cua amb 8
punts cada un. Els ltims partits han estat cabdals pel Villareal,
que ha aconseguit 7 punts en els ltims tres partits.Classificaci
Partits Punts jugats
1 Villareal 8 152 Bara 8 143 Mallorca 8 104 Espanyol 8 85
Valncia 8 8
Lliga de futbol delsPasos Catalans (LFPC)
EsportCAT
Esports
gEn esta liga solo juegan los equipos de primera divisin de los
territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi
nthmazwareth ntmura yasseweren catalant
In this league only first divi-sion teams from the
Catalan-speaking territories playCe championnat est rserv aux
quipes de premire division des territoires de langue catalane
Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Bara 1-2 2-1 2-2 1-2Espanyol 1-2 3-0
2-1 1-0Mallorca 3-1 3-3 3-0 2-0Valncia 4-0 3-0 3-1 3-1Villarreal
3-3 0-0 2-3 3-3
Taula de resultats
Proves de foraLes proves de fora mxima les haurem de realitzar
en un gimns ja que tenen les mquines apropiades per mesurar el mxim
pes que po-dem aixecar. Podrem mesurar pectorals, bceps, qudriceps,
bessons...Les proves de fora explosiva (potncia) les efectuarem
sobre les extre-mitats superiors i inferiors.- Extremitats
superiors: Situats davant duna lnia amb una pilota medicinal de 3
kg. agafada amb les mans amb la posici de llenar un fora de banda i
amb els peus parallels separats 20-30 cm., sense trepitjar la lnia,
llenar la pilota el ms lluny possible. Mesurarem la distncia de la
lnia al primer bot de la pilota al terra amb metres i centmetres.-
Extremitats inferiors: Situats davant duna lnia amb els peus
paral-lels separats 20-30 cm., efectuar un salt a peus junts el ms
lluny possi-ble. Mesurarem la distncia de la lnia al tal del peu
que hagi quedat ms enrera o de lempremta de la sola que hagi quedat
a terra.Les proves de fora resistncia les exposarem en segent nmero
de la revista.
Eduard Soler
Salut i Esport
Dins la Setmana de la Ciutadania, que es va celebrar a Vic des
del 16 de maig fins el dia 23, diverses associacions i entitats es
van unir per organitzar DE TOTS COLORS, una tarda dactivitats
ldiques i esportives a la Plaa Major el dia 17 de maig. Algunes de
les entitats que hi van participar van ser Amic Amazigh, mnium
Cultu-ral, Osona Rugby Club (Crancs), Club Esportiu Universitari de
Vic (Garrins), ADFO, Vic Bitlles i la Coordinadora dassociacions
dimmigrants, que agrupa totes les associacions de nouvinguts de
Vic. Durant dues hores a la tarda, la plaa es va convertir en un
espai de jocs i esports en
el que els ms joves van poder participar en una competici de
futbol amb nens dentre 7 i 10 anys provinents de diferents centres
educatius de la ciutat, en una mostra de salts de llargada, una
competici de bitlles catala-nes, una demostraci de rugby, un
circuit de cadires de rodes, o a lactivitat Jocs del Mn, en la que
tothom podia seure a les taules i jugar a diferents jocs de taula
darreu del mn. Tamb hi havia lexposici + que un joc. Lafluncia de
pblic va ser cons-tant durant tota la tarda. Uns 40 nens van
participar a lactivitat de futbol, i una trentena van fer el
circuit amb cadira de rodes.
Va ser un espai per compartir i gaudir dun diumenge
festiu. Els ms petits van poder jugar i aprendre,
mentre que els grans van jugar a bitlles, o a diversos jocs del
mn
Esports i jocs de tot el mn comparteixen la Plaa Major de
Vic
g
Esport a Osona
Diversas entidades organizaron una tarde de actividades
deportivas
Ca n tmes-munin ggint ijjen u`ecci n waddal Various groups
organ-ise an after-noon of sportsUne aprs-midi dactivits sportives
organise par diverses as-sociations
gPruebas de fuerza para el plan de entrenamiento personalTarmit
n jjehd i lmuwaddafin
Strength tests for the personal training planDes exercices de
force pour le programme dentranement personnel
-
La immigraci, la paraula meditica
Es parla molt de la immi-graci. El govern est al poder gr-cies a
aques-ta paraula, manipulada pel govern i loposi-
ci. Doncs b, hem de saber que immigraci significa persones, que
representen diferents pasos i cultures, que han aportat coses molt
importants a la societat i al pas. La societat sempre depn daltres
cultures, perqu les cultu-res sn com un mosaic: una pea complementa
laltra. Si s veritat que aquestes perso-nes sn ciutadans, com diuen
els discursos per qu no sels reconeix els dret a vot que els
permeti par-ticipar i contribuir a nivell local i nacional? La
millor integraci dels benvinguts s en el mn de la poltica. Aquest
collectiu tan important, la immigraci, est totalment integrat en
lmbit la-boral, on fins i tot representen els seus companys, tant
immigrants com autctons, a les empreses, i defensen els seus drets.
Per qu no els representen a lajuntament o al Parlament? Mai
renunciarem al nostre dret a votar, i laconseguirem a travs de tots
els mitjans que tinguem. De quina llibertat dexpressi estem
parlant? I quina democrcia es-tem vivint? Les properes eleccions
respondran.
OPINI
La Revista M s una revista mensual gratuta. Proposa un model
lingstic com el que volem per la nostra societat: una realitat
multi-linge on el catal sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu
a tothom, sobretot a aquells que sn nouvinguts. T una tirada de
15.000 exemplars i es reparteix a la comarca dOsona.
Revista M Maig 2009www.revistama.cat
Mohamadi
Bouziane
JO JA NO SCIMMIGRANT!
Els estudis sn una mica d