-
RREEVVIISSTTAA GGIIOOLLAA1100 IInnssttiittuutt GGiioollaa,,
LLlliinnaarrss ddeell VVaallllèèss CCuurrss 22001122--1133
¡¡FFeelliizz NNaavviiddaadd!!Entrevista a Fernando Claudín
Xerrada amb José Luis IbáñezL'escola verda del Giola
Doctora Ana Oliva de FrutosTània, l'educadora social
delinstitut
Escriptora Marina Martori
El Pla Català de l'EsportTroy l'aventurer: relat delprofessor
Enric Vega
Així es el nostre escriptor SerafínLa història es repeteix:
article
Hablamos de política con JoseManuel Bueno
Curiosidades matemáticas, porJosep Pericas
Día de la ciencia
Toni Rodríguez
En este número, entre otros...
-
22EE DD II TTOO RR II AA LL
II NN SS GG II OO LL AA
Aquí teniu la primera revista d’aquest curs, nou format,
novaimatge, nou professor responsable, diferents alumnes peròamb un
mateix objectiu, donar a conèixer una mica més el diaa dia de
l’institut.Estem en un moment difícil per a tothom, molt atur,
menysprofessorat al centre, més hores de feina, menys sou,
mésalumnes però a tot el personal que treballa al centre
(tantProfessorat com PAS i Educadora Social). Amb tot plegat
hotenim clar, el nostre jovent no té cap culpa d’estar en
aquestasituació, no ha pres cap decisió que ens hagi portat aquí.
Peraixò intentem donar el millor servei possible i que la
formacióque rebin els permeti prendre les seves decisions i trobar
elseu camí, encara que sigui fora d’aquí.Des de fa uns dies ens
arriben notícies que fan trontollar elmodel d’immersió lingüística
que ha funcionat durant 35 anysa l’escola catalana. Jo ja era
professora quan hi havia fortesdiscussions als claustres per
iniciar les classes amb català,convèncer a les famílies (moltes
immigrants en el lloc on jotreballava) que l’ensenyament del català
i en català millorariala integració a Catalunya, les capacitats
lingüístiques delsseus fills.Ara sembla que tornem a altres temps
ja que s’ignoren totesles investigacions pedagògiques actuals, els
canvis de l’entorn,les noves maneres de fer, tot el treball i
esforç de moltsprofessionals durant anys. El govern central
s’oblida delscanvis socials que s’han produït i intenta tornar a un
modeld’educació que només estava a l’abast d’uns quants i on no
hihavia fracàs escolar, entre d’altres coses, perquè la majoria
noestudiaven. Sembla que tenir més capacitats lingüístiques
haesdevingut un problema.Malgrat tot i per molt difícil que ens ho
posin, hem decontinuar treballant plegats per l’educació dels
nostres jovesperquè s’ho mereixen i són el futur d’aquest
país.Sílvia Genís i Filbà
LaRev
istaGio
laesu
narev
istared
actada
poralu
mnos,
profes
oresy
demás
miemb
rosdel
institu
todee
nseñan
zasec
undaria
GIOLA
deLlin
arsdel
Vallès.
Cualq
uierco
labora
cióne
stásuj
etaala
snorm
asmá
selem
entale
sdere
spetoy
sentido
común,
porcon
siguie
nteno
seace
ptanp
articip
acione
socol
aborac
iones
quepue
danres
ultar
ofensi
vasod
egrada
ntesp
aracua
lquier
person
aoins
titució
n.En
ningún
mome
ntolao
pinión
delos
colabo
radore
ssea
sumec
omola
opinió
ndela
revista
nicom
opost
uraofic
ialdel
Institu
toGiola
.
-
33FFee rr rr aa nn CC ll aa uu dd ii nn :: ""AA ll oo ss jj óó
vv ee nn ee ss ll ee ss aa cc oo nn ss ee jj oott rr aa bb aa jj aa
rr yy ee ss ff oo rr zz aa rr ss ee yy ,, ss oo bb rr ee tt oo dd
oo ,, ss ee rr mm áá ssss oo ll ii dd aa rr ii oo ss ""
II NN SS GG II OO LL AA
Ferran Claudín es el encargado de la escuela verde y también es
nuestroprofesor de bilogía y geología. Hace muchos años que trabaja
en el institutoGiola.1¿De qué trabajas en el medioambiente?Trabajo
de responsable del huerto. Y fuera del huerto, en el CCAF (centre
deformación en Aerocología y sostenibilidad) (Palau)2¿Cuáles son
los objetivos que os planteáis al inicio del curso? ¿Piensas quese
cumplirán finalmente?Conseguir que los alumnos planten 20 plantas
solos. Sí, los del huerto.3¿Te gusta tu trabajo? ¿Prefieres ser
profesor o dedicarte al campo?Sí, me gusta más dedicarme al campo
porque mi familia es campesina.4¿Aparte del tema de medioambiente
haces alguna otra cosa?Sí, doy clases y fuera del colegio me dedico
a investigar impactosmeteorológicos.5¿Hay alumnos que te ayudan?
¿Cuántos? ¿Qué les aporta a tus alumnos?Sí, todos los del huerto y
de la escuela verde. 12 del huerto y dos por clasede delegados de
medio ambiente. Les aporto ganas de trabajar e ilusiones.
6¿Desde cuándo llevas trabajando en esto?Desde hace 15 años, y
en el huerto ecológico menos de 10 años7¿A tus alumnos les gusta
ayudarte en el trabajo?Sí, los del huerto me ayudan. Los de clase
no tanto.8¿Qué se hace con los alimentos plantados?Se los llevan
entre los alumnos y profesores (yo nunca, ya que tengo un pequeño
huerto en casa).9¿Cuántos tipos de alimentos se plantan?
¿Cuáles?Aproximadamente 1820 plantas, básicamente hortalizas.10¿Los
alumnos se llevan algún beneficio con el trabajo?Sí, que cojan la
idea de trabajo en equipo y la idea del tiempo.11¿Donde conseguís
las plantas?En los sobres de semilla o de plantas (algunas las
compramos y otras las cuidamos entre todos).12¿Piensas que debería
incentivarse más este tipo de trabajos?Deberían todos los alumnos
saber más el hecho de plantar y sobre el campo, ya que es un tipo
de supervivencia.13¿Cómo ves la situación económica del país?Mal y
se pondrá peor porque no se está yendo por el buen camino. Hay que
olvidarse del crecer por crecer porque esimposible.14¿Crees que
volveremos algún día a la tierra debido a la crisis económica?
¿Volveremos todos al campo?Seguramente sí y tendrá una importancia
mayor de la que tiene ahora. Casi todos volveremos al campo.15¿Qué
nos aconsejas a los jóvenes de hoy en día?Lo primero estudiar y
esforzarse, y lo segundo ser más solidarios y cooperar entre
nosotros. Y lo tercero si tenéispadres o abuelos del campo
“apretarlos”.16¿Qué opinas de los alumnos/as del instituto
Giola?Que son buena gente pero podrían trabajar un poco más.
Maite Serrat y José Manuel Corral3º ESO
-
44
II NN SS GG II OO LL AA
LL'' ee ss cc oo ll aa vvee rrdd aa dd ee ll GG ii oo ll aa ((
pp ee rr FFee rr rraa nn CC ll aa uu dd ii nn ))
Ara ja fa uns anys, el Giola va decidir presentarse al projecte
d’escoles verdes. Aquest projecte pretenia, segons laGeneralitat,
ser un compromís per donar suport a tots els centres educatius de
Catalunya que volien innovar, incloure,avançar, sistematitzar i
organitzar accions educatives que tinguessin la finalitat
d'afrontar, des de l'educació, els nousreptes i valors de la
sostenibilitat. De fet la Generalitat es plantejava tres grans
objectius:• Ajudar els centres a incorporar els valors de
l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida
del centre(currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.).•
Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat
educativa en la millora del seu entorn.• Afavorir l'intercanvi
entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. Fer
xarxa.Per a mi, el més important és el reconeixement de que
l'educació per a la sostenibilitat dels futurs ciutadanes
iciutadans durant el seu període de formació escolar era i és clau:
una educació consistent en un procés permanent iparticipatiu
d'aprenentatge, que propugna valors i accions que contribueixen a
estimular la formació de societatssocialment justes i ecològicament
equilibrades, capaces d'establir relacions d'interdependència sense
renunciar a laseva identitat pròpia.No entraré a valorar les
qüestions ideològiques i polítiques que implica el voler tenir
societats socialment justes iecològicament equilibrades. Tant sols
fer constar que l’actual tendència política neoliberalconservadora
no hi ajudagaire en la consecució d’aquestes finalitats.Ens trobem
doncs, en que el canvi més important que hem d’impulsar no es de
continguts (massa vegades extensos idonats fins l’extenuació), ni
procedimentals (saber resoldre un determinat problema que hem creat
amb unadeterminada actuació....), sinó d’actituds, valors i
normes.Sense un canvi en les nostres maneres de fer, de pensar,en
les creences arrelades des de petits i acceptades coma normals per
la nostra societat, en la nostra relació quotidiana amb l’entorn
immediat........no hi haurà cap canvien la direcció de la
sostenibilitat. Perquè la sostenibilitat,concepte utilitzat sovint
en boca de gent amb interessosgens clars, pretén ser una manera
d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els
seus membres siguincapaços de satisfer les seves necessitats i
expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que
es mantéla biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i
actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.
Lasostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del
barri fins al planeta sencer.Evidentment, creixement i
sostenibilitat son incompatibles. No pot haver un creixement
sostenible en un planeta, quecom el nostre, és finit. I això ens
planteja un problema, ja que la nostra societat – al menys
l’occidental de la qual enformem part – es basa en el creixement
exponencial i continu. NO poder créixer, al menys com ho fèiem fins
ara,planteja problemes associats com els que estem veient: crisi
econòmica, atur i degradació social. D’altre banda, una
"Sense un canvi en les nostres maneresde fer, de pensar, en les
creencesarrelades des de petits i acceptades coma normals per la
nostra societat, en lanostra relació quotidiana amb
l’entornimmediat........no hi haurà cap canvi enla direcció de la
sostenibilitat"
-
55
II NN SS GG II OO LL AA
LL'' ee ss cc oo ll aa vvee rrdd aa dd ee ll GG ii oo ll aa ((
II II ))
Amb totes aquestes consideracions, ¿ què podem fer des del Giola
?. Lluny de rendirnos i adoptar postures derrotistes,hem de pensar
que tot té solució o al menys val la pena buscarles (sempre amb
temps, planificantles i evitant lesimprovisacions). No partim de
cero: durant els darrers anys, el camarada Juan Sanchez, els
delegats ambientals i elcomitè ambiental, han fet una bona feina.
S’han dut a terme moltes activitats i accions que han permès
aconseguir larenovació del distintiu del centre un cop més. Però
cal continuar i anarnos adaptant als nous reptes. Per ferho
s’handefinit una sèrie d’objectius que ens serviran de guia al
llarg d’aquests anys (perquè assolir la sostenibilitat no es
unatasca d’un dia......sinó un camí llarg..), a saber:a.Foment de
l’horticultura ecològica com a projecte quepretén acostar el
respecte per la natura i els seus ritmes,la capacitació per produir
part dels nostres aliments il’assumpció de que el treball
cooperatiu és important.b.Foment del estalvi energètic, de
l’austeritat en el consum general, del reciclatge, del manteniment
de l’ordre i netejadel centre pels seus propis ocupants (alumnes i
professors).......com a part del viure assumint el “menys per
viuremillor”. Dins d’aquest punt és important el control de les
despeses d’aigua, llum, gas i paper que realitza el centre, pertal
de divulgarlo a la comunitat educativa del mateix i conscienciarla
sobre els guanys o pèrdues que esdevinguin.c.Foment del vincle del
centre amb les entitats i la vida del poble. Aquesta és una
conseqüència obvia del fet de tenir enel nostre centre els fills/es
dels habitants de Llinars i per tant de formar part de la història
del poble.d.Fer conferències, xerrades i activitats de
conscienciació....Hauríem de funcionar com una taca d’oli que
amplia el seuradi d’influència i dissemina el seu missatge a altres
indrets. Dins d’aquest punt també cal incloure, aquelles
activitatscom ara l’elaboració de tríptics, documentals...etc,
destinades a la divulgació del nostre missatge.e.Foment del treball
cooperatiu. Davant dels nous reptes que ens planteja aquest nou e
incert futur, enlloc delpromogut individualisme, el més lògic
sembla el treball cooperatiu com a forma de canviar cap a un nou
paradigmad’organització econòmica i social.f.Foment del trànsit cap
a les energies renovables com a fonts energètiques que, si bé no
serviran per mantenir el actualmodel BAU (Bussines As Usual), com a
mínim garantiran una base mínima per la societat del
futur.g.Implicació de la comunitat educativa en les mesures de
seguretat. Aquest objectiu té a veure amb la prevenció mésque en el
guariment. Cal millorar la prevenció davant de les mesures que hem
de realitzar un cop ha succeït allò que nodesitjàvem (p.e. la
fumigació amb pesticides de síntesi dels productes de l’hort
destinats a la nostre dieta que potprovocar danys al nostre
organisme, la realització de pràctiques de laboratori sense les
mesures de seguretat adients la
gran part de científics estan avisant des de fa temps que al
ritme actual de predació de recursos –per part sobretot dels països
desenvolupats – la majoria d’ells estaran exhaurits abans de
lameitat d’aquest segle. És a dir que no tant sols existeix una
incompatibilitat semànticacreixementsostenibilitat sinó que a més
hi ha una no possibilitat de creixement inherent alactual model.
Una impossibilitat física.
qual cosa pot provocar danys al nostre cos...etc).h.Incorporació
dins del currículum de les diferents matèries de
conceptes,activitats, valors, actituds i normes relacionades amb la
sostenibilitat. Es tractad’un treball interdisciplinar ja que la
sostenibilitat no pot estar ubicada dinsd’una determinada àrea sinó
que ha d’afectar a totes les activitats humanes.Aquests objectius
cal realitzarlos entre TOTS. Ja hem dit que es tracta d’untreball
cooperatiu. Cooperació dels delegats ambientals que amb el seu
exemplehan d’engrescar als seus companys en la consecució dels
diferents itemsproposats, cooperació del comitè ambiental i
professors facilitant les tasques
"S’han dut a terme moltesactivitats i accions que han
permèsaconseguir la renovació deldistintiu del centre un cop
més"
-
66
II NN SS GG II OO LL AA
LL'' ee ss cc oo ll aa vvee rrdd aa dd ee ll GG ii oo ll aa ((
II II II ))
Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d'un propòsit que no
dici em poso a apedaçar. Cap dels prodigisque anunciaven taumaturgs
insignesno s'ha complert, i els anys passen de pressa.De res a poc,
i sempre amb vent de cara,quin llarg camí d'angoixa i de silencis.I
som on som; més val saberho i dirhoi assentar els peus en terra i
proclamarnoshereus d'un temps de dubtes i renúnciesen què els
sorolls ofeguen les paraulesi amb molts miralls mig estrafem la
vida.De res no ens val l'enyor o la complanta,ni el toc de
displicent malenconiaque ens posem per jersei o per corbataquan
sortim al carrer. Tenim a penesel que tenim i prou: l'espai
d'històriaconcreta que ens pertoca, i un minúsculterritori per
viurela. Posemnosdempeus altra vegada i que se sentila veu de tots
solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escolti.I en
acabat, que cadascú es vesteixicom bonament li plagui, i via
fora!,que tot està per fer i tot és possible.M. Martí i Pol
Tot està per fer i tot és possible......menys rendirnos. Aixíque
aprofito aquestes pàgines per animar a TOTHOM aparticipar en el
projecte Escoles Verdes del Giola. Totaaportació es bona, tota
persona necessària, totacol•laboració benvinguda. El camí es llarg
peròencisador.....aprofitemho.
dels delegats ambientals i cooperació de les entitats del poble
afavorint una bona relació amb el centre on estroben els fills dels
seus habitants. Sembla evident, del dit fins ara, que entre TOTS
trobarem nous objectius i queres es dona per definitiu. Com deia en
M. Martí i Pol:
Ferran M. Claudin
-
77XX ee rr rraa dd aa aa mm bb JJoo ss éé LL uu íí ss II bb áá
ññ ee zz
El passat dilluns 1 d’octubre, els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam
assistira una xerrada realitzada pel senyor José Luís Ibáñez amb
l’objectiu defomentar l’hàbit lector entre els joves de la nostra
edat.La xerrada es va fer a “La Sala” de 13:00 a 14:15
aproximadament.Ell, va néixer a Rubí, Barcelona l’any 1961. És
periodista, guionista iredactor publicitari. Com guionista de
ficció ha treballat per TV3 i RTVE.També ha estat veu en off en
programes televisius com Pressing Catch aTelecinco.Ha rebut el
Premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya pels seusprogrames
radiofònics sobre llibres i literatura.Tant ell com el seus fills,
van estudiar al mateix institut en que nosaltresho estem fent
ara.Una de les coses que més va repetir, era que no ens creguéssim
el queens diuen els professors sobre que no trobarem treball.
També ens va dir una frase que li havia dit un professor quan
ell era jove. Deia que una personaqualificada, pot arribar més
lluny que una persona que no ho és.Ens va explicar, que al seu
fill, solament per haver llegit molts llibres quan era jove, el van
agafar per ala fabricació d’un videojoc. Era el que s’encarregava
de fer el disseny de les peces de roba i de lesarmes.Vam estar
parlant dels llibres. Una cosa molt important que va dir, es que no
és el mateix llegir perobligació que per plaer.Estic totalment
d’acord amb aquesta frase perquè hi ha gent a la que l’agrada
llegir i no té capproblema amb el llibre que sigui, però hi ha
d’altres, que a lo millor solament els hi agrada llegir sobretemes
determinats. Després hi ha altres persones que al seu temps lliure
l’aprofiten per fer altres cosesen comptes de llegir.María
Giravent2ºA
Ens va ensenyar les diferentscaracterístiques dels
llibres:diferents formes.quantitat de fulls.de diferents tipus de
tamanys.
Va donar consells sobre que llegir, ens va suggerirque els
llibres que estaven basats en películes erenmés emocionats, perquè
tens la sensació de ser elprotagonista.
II NN SS GG II OO LL AA
-
88EEnn tt rreevv iiss ttaa aa AAnnaa OOll iivvaa ddee
FFrruuttooss
Ana Oliva es una doctora con una granformación y con mucha
experiencia.En su centro ella se dedica a losreconocimientos
médicos necesarios parala renovación de los carnets de
conducir,dietismo y acupuntura. En esta entrevistanos hablará de su
trabajo y de cómo leestá afectando la crisis.1.¿Es duro ser
doctora?Si el trabajo te gusta, no es duro. Te tieneque gustar para
estar contenta.2.¿Has tenido algún paciente al que lehayas tenido
que decir "se morirá"?Cuando estudiaba había tenido casos, perolas
personas ya sabían más o menos queeran terminales. Tampoco me puedo
poneren su piel, porque sería muy difícil.3.¿En que estás
especializada? ¿Tiene otrassalidas tu especialidad?En acupuntura y
dietas. Tiene un pocomás de salida, ya que hago dietas amedida y a
la vez acupuntura.4.¿Tienes que ser inteligente para sermédico o
con esfuerzo lo puedesaconseguir?Más que inteligente, tener ánimos
paraesforzarse.5.¿Cuántos años llevas en la profesión?Desde el año
1983, en total 29 años.6.¿Has conocido a algún médico famoso?Sí, a
más de uno.7.¿Conoces a algún médico que trabaje enla Seguridad
Social que algún mes no hayacobrado?No
8.¿Usted es de aquellas que una vezacabas la carrera te olvidas
de estudiarmás, o has seguido haciendo cursos?Nunca hay que dejar
de estudiar, hehecho cursos.9.¿A qué edad te interesaste por
lamedicina?Desde que era pequeña sabía lo quequería ser:
médico.10.¿Qué piensas de los recortes enSanidad?Que hay otras
cosas en las que elgobierno podría recortar, no en sanidad
yenseñanza.11.¿Te han afectado los recortes? ¿En quéaspecto?Sí, me
han afectado. En el aspecto detener que trabajar más tiempo y
cobrarmenos.12.¿Viene menos gente por el incrementodel precio de
los medicamentós? ¿Y por elIVA?Tienen más faena en la Seguridad
Socialque en nuestros centros que sonprivados. Por el IVA no se ha
notado.Pienso que se debería reducir el precio delos medicamentos,
ya que los jubiladostoman bastantes, y es un consumo altopara
ellos.13.¿Tienes menos recursos? ¿Por qué?Sí, porque los de sanidad
controlanmilésima a milésima. Se están pasando.14.¿Ha bajado el
personal? ¿Por qué?Sí, por recortes de presupuesto.
15.¿Los sueldos han bajado?¿Por qué?Sí, han bajado, y al que no
se le ha bajadose ha tenido que despedir. Todos losinterinos y
suplentes se les ha despedido,porque no se les puede
pagar.16.¿Viene más gente al ser una consultaprivada?¿Por qué?No,
viene menos gente porque tienen quepagar.17.¿Tiene muchos gastos
una consultaprivada?En tema de material bastante, y en elaspecto
normal depende la consulta, sitiene otorrinos, si tiene
oculistas...18.¿Encuentras bien que las personashagan huelgas y/o
manifestaciones por losrecortes? ¿Por qué?Creo que no sirven de
nada, porque lospolíticos no van con transporte público, nitampoco
van de compras... Así que a ellosno les molestan las
manifestaciones; y porel tema de las huelgas a ellos tampoco
lesmolesta, hay que atacar en diferentesaspectos.19.¿Crees que con
los recortes en sanidady enseñanza mejorará España?Tengo esperanza
de que sí, pero es difícil.20.¿Crees que si Cataluña se
independizade España mejorará en sanidad yenseñanza?No es el
momento de pensar en eso. Creoque no.21.¿Te ha gustado la
entrevista que te hehecho?Sí, mucho. Me gusta que me haganencuestas
o entrevistas. Gracias.Gracias, Ana. Por la entrevista que nos
hasofrecido para la revista de nuestroinstituto.
Mónica Espinar Corral3ero B
II NN SS GG II OO LL AA
-
99RR ee cc oo nn oo cc ii mm ii ee nn tt oo aa ll oo ss mm ee jj
oo rree ssdd eepp oo rr tt ii ss tt aa ss dd ee LL ll ii nn aa rr
ss dd ee ll VVaa ll ll éé ssEl pasado 11 de septiembre, se
reconoció a los mejores deportistas de Llinars del Vallés, enla
sala de actos de Llinars.Muchos de los reconocidos son estudiantes
del Instituto Giola, nuestro centro, como, por ejemplo, Laura
Martín en la actividad de ajedrez, que ha ganado varios premios
en su afición. O como el equipo “Infantil” deSegundo Año, que han
ganado la Liga. Varios de los adolescentes que componen el equipo
son alumnos delInstituto Giola: Pol García, Guillem Rodríguez,
Roger Mosqueda, Frank Fernández, Abraham Moreno o AlexLeón...Entre
otros han sido reconocidos Alfons Garrido un excursionista que ha
hecho una expedición enHuascaran (Perú).¡Y muchos más...!¡Aquí
algunas fotos!
Cadet Masculí, primer año.Laura Martín con su premio.
Mónica Espinar3º B
FF ii rraa dd ee ll ss tt oo rr rroo nn ssComo cada año en
Llinars del Vallès, el primer fin
de semana de diciembre se celebra en la plaza ‘’delspaïssos
catalans’’ la típica ‘’fira dels torrons’’ (feria de los
turrones en castellano).Esta tradicional feria, organizada por
la ‘’Unió de botiguers de
LLinars del Vallès’’ nos ofrece una exposición y venta de todo
tipode productos, normalmente relacionados con la época navideña,
en
‘’stands’’ que los comercios y tiendas del pueblo montan. Los
visitantestienen la oportunidad de adquirir y probar una gran
variedad de productos
artesanales. Además, durante el fin de semana se realizan
diferentes actividades:muestra de oficios tradicionales, des de
pastelero a tallador en piezas de madera,
talleres para niños, chocolatada y una tradicional butifarrada.
Se dice que lasraíces de esta feria se remontan al siglo XIX,
cuando a causa de la proximidad de
la navidad, los payeses acudían a esta especie de mercado para
llenar susdespensas con todos los productos típicos de la
navidad.
Así, todavía dos siglos después seguimos celebrando esta
tradicional fiesta queofrece a nuestro pueblo y a sus visitantes un
ambiente prefestivo muy feliz yagradable en esta época tan difícil
por la que está atravesando nuestro país.
Beatriz Moreno1 BACH
II NN SS GG II OO LL AA
-
11 00
II NN SS GG II OO LL AA
TT àà nn ii aa :: ""AA pp rree cc ii oo mm oo ll tt aa ll ss aa
ll uumm nn ee ss qq uu ee pp oo rr tt oo ""LaTània ésl’educadora
socialdel institut Giola. Liencanta el seu treball.S’ha dedicat a
treballaramb toxicòmans, donesmaltractades imenors de totesles
edats.
1.Quina funció tens al centre?Al centre faig d’ educadora
social. La meva funció ésatendre als expulsats i als alumnes
absentistes, quevol dir que no assisteixen al institut. En general
tambéatenc als que tenen molts comunicats o malcomportament. També
dono un cop de mà als pares imares per comunicarse millor amb els
seus fills ifilles.2.Realment t’ agrada el teu treball?Si
m‘encanta, intento que els alumnes millorin i sesentin millor amb
ells mateixos.3.Quin va ser el teu major repte amb un alumne
delcentre?El màxim repte al qual me sotmès va ser un alumneque va
ser expulsat moltes vegades, no es controlava itractava molt
malament als companys i als professors.Poc a poc, va anar
centrantse i va acabar l’ E.S.O.amb bona nota.4.Has treballat en
més centres?Aquest és el primer institut al què treballo però
hetreballat amb toxicòmans uns 3 anys, amb donesmaltractades també
uns 3 anys, amb nens ambproblemes d’ aprenentatge i a centres de
menors.5.Tu fas una funció semblant a la dels mediadors?Potser
semblant perquè els mediadors ajuden aresoldre conflictes entre
alumnes i jo de vegadestambé ajudo a un alumne en concret a
solucionar elsconflictes que pugui tenir, però la meva feina
ésacompanyar i ajudar als alumnes en el seu procés demillora. Els
mediadors i la psicopedagoga tenen lesseves funcions
pròpies.6.Parles amb els teus companys (mediadors, cap
d’estudi...)?
Treballem en equip: la Vero (psicopedagoga), el Cèsar il’Amparo
(mediadors), la Mònica (Cap d’ Estudis), elstutors, els professors
i jo.7.T’ ha impactat algun cas?Aprecio molt als alumnes que porto
i quan els passencoses dolentes em preocupo per ells. Potser els
casosmés difícils per mi han estat els que s’ha descobert
unmaltractament per part dels pares.8.T’ has ficat en la disputa o
baralla d’ un alumne?Una part de la meva feina es calmar als
alumnes quanestan nerviosos i de vegades sí he hagut de parar
unabaralla.9.Has tractat algun cas de “bullying”?Del “bullying” s’
encarreguen en César i l’Amparo, i enalguns casos hi ha
d’intervenir la psicopedagoga, laVerònica.10.Ens han comentat que
t’ encarregues delsabsentistes ? És cert? Com funciona?És cert, el
protocol és: Quan el tutor nota que algunalumne falta molt, al
voltant d’ un 10%, ha de parlaramb els pares, i si segueix igual,
intervinc jo.Quan un alumne falta molt és que hi ha alguna raó
aldarrera, potser ajuda a la família amb les tasques decasa, potser
se sent malament amb els companys,potser consumeix algun tipus de
droga i té unaaddicció o potser té un problema psicològic...Tania,
gràcies per aquesta magnifica entrevista.Espero que t’ hagi
agradat!Tanya Fernàndez Vila y Mónica Espinar3er B
-
11 11LL ll ii nn aa rr ss cc oo nn tt rr aa ee ll cc áá nn cc ee
rr
Unaenfermedad dura, masiva,
desgr aciadamente cercana a cualquiera de nosotros,simplemente
fuerte...Como cada año el Ayuntamiento y el pueblo de Llinars del
Vallés colaborarán conla “Marató de TV3”¡Llinars del Vallés
colaborará dando el dinero obtenido por la compra de laspulseras
solidarias!Llinars está colgando letreros para que la gente las
compre, desde aquí osdecimos¡QUE COMPREIS LA PULSERA SOLIDARIA
CONTRA EL CÁNCER!Mónica Espinar
3º ESO B
Segurament, a molts de vosaltres, us han ofert alguna vegada un
cigarro. Potser per noquedar malament, o simplement per curiositat
heu dit que sí. Us donaré 10 raons perno acceptar mai ni una
calada, que això enganxa!"Aquesta tarda, un amic m'ha ofert
cigarro. Com que els altres ho fumaven, m'he vist comobligada a
ferho perquè no es burlessin de mi... A més realment tenia
curiositat per sabercom era fumar i ho he fet. Ara em sento molt
malament i m'hagués agradat no ferhoperquè no té bon gust... tinc
por d'enganxarme perquè tots els de la colla ho fan i és unmoment
per estar amb els colegas"Si et sents identificat amb la història,
et volem donar 10 arguments o raons perquè elspuguis dir als teus
amics perquè no vols fumar:
1) El tabac mata: Com que ets molt jove, és normal que no hi
pensis en aquestes coses, però el tabac afecta a llargtermini, és a
dir, mica en mica va afectant a la teva salut, i recorda, que amb
la salut no s’hi juga!2) Mal alè: A part de ferte pudor les mans,
et queda un mal alè insuportable per quan parles amb una persona o
t’hiacostes.3) Mostres una inseguretat: Les persones que estan
enganxades al tabac, és perquè són persones insegures, ja
siguinnervis, o simplement la necessitat de la nicotina.4) Molestes
als altres: No només per tu mateix... fesho pels altres! El fum
molesta molt i estàs perjudicant a altrespersones.5) Contamines el
medi ambient: Potser penseu que per un piti no passa res... però
una sola cigarreta triga més de 50anys en desintegrarse.6) La roba
fa pudor: No tan sols la teva sinó la dels altres. La olor a tabac
és difícil de treure!7) Les dents es tornen grogues: A més del mal
alè les dents es van tornant grogoses de mica en mica8) Et surten
arrugues: La pell es deshidrata i poc a poc i sense que te’n adonis
et van sortint arrugues.9) Malalties: No només et pots morir sinó
que et poden aparèixer moltes altres malalties derivades del
tabac.10) Si t'enganxes val molta pasta! Potser és la raó menys
important després de tot el que hem dit... però si fumes etdeixes
molts diners que pots invertir en coses més profitoses per a
tu.
II NN SS GG II OO LL AA
-
11 22MM aa rr ii nn aa MM aa rr tt oo rr ii :: uu nn aa ee ss cc
rr ii pp tt oo rr aa dd ee LL ll ii nn aa rr ss
Marina Martori és una escriptora de 36anys que va néixer el nou
d’octubre aBarcelona. Aquesta, va venir a viure aLlinars quan tenia
dos anys i encarasegueix vivint aquí. Ha publicat sisnovelles,
llibre biogràfic, articlesperiodístics i d’opinió i contes
infantils.1 Quan vas començar a escriure?Que jo recordi he escrit
des de sempre.Primer relat curt, després poesia (al'adolescència) i
ara, novel·la. A nivellprofessional però, vaig escriure la
mevaprimera novella, Blau Turquesa, amb 17anys i la vaig publicar
amb 19. 2 En quet'inspires?Depèn molt de la història que
explicoevidentment! En vivències personals, enconverses sentides al
tren, en coses quem'expliquen, en coses que imagino...
Ara,sincerament, la realitat és una fontinesgotable d'històries. La
realitat sempresupera la ficció. Sempre.3 Quin tipus de llibres
escrius?El meu gènere favorit com a lectora iescriptora és la
novel·la negra, però heescrit i publicat històries de
diferentsgèneres. Blau Turquesa és una històriarealista sobre un
noi que té la sida, Crimsdel Desig i Dones Salvatges són
novel·lanegra, El Cel de Lisboa i Silencis són unahistòria
romàntica, El Manuscrit Càtar ésnovel·la històrica i M'ha posat a
cent queno portis calces és una novel·la per riure,molt gamberra...
Diferents gèneres,històries i narracions segons el moment, elque em
ve de gust explicar, etc...4 Et va costar molt fer el primer
llibre?No. Vaig escriure el Blau Turquesa aclasse de filosofia,
quan estudiava COU i ala meva mare li va encantar i va
decidirenviarlo a la Galera per si els interessava.
I els va interessar desseguida! Va ser unasort!5 Quants llibres
s'han venut del últim llibreque has escrit?Dones Salvatges va
sortir amb un tiratgede 1500 llibres i encara no s'ha
esgotatl'edició! Espero que aviat! Suposo que endebem portar venuts
uns 9006 Alguna de les teves novel·les reflexa lateva biografia?Si
i no. Hi ha sempre, a cada novella, unpersonatge (normalment
femení) amb eluns 9006 Alguna de les teves novel·les reflexa lateva
biografia?Si i no. Hi ha sempre, a cada novel·la, unpersonatge
(normalment femení) amb elque em sento molt identificada i
m'agradapensar que, en part, és com jo, o jo sóccom ella... A
vegades d'una manera mésòbvia i a vegades més subtil. Si que
ésveritat, però que, amb el M'ha posat a centque no portis calces,
on la protagonista esdiu Marina i és escriptora hi podríemtrobar
algun paral·lelisme extra més...7 Quants títols
tens?http://www.marinamartori.cat/p/novellesescrites.html
+http://www.marinamartori.cat/p/mhaposatcentquenoportiscalces.html
+http://www.marinamartori.cat/p/donessalvatges.html
8 Tens ja pensat el llibre abansd'escriure, o et van sorgint les
idees al'hora que vas escrivint?M'agrada tenir el títol, l'inici i
el final dela història abans de posarme a escriure,però mai el nus
o el 100% de lahistòria... m'agrada que em vagisorprenent,
també...9 Has estudiar quelcom que tingui relacióamb les
lletres?No. Vaig estudiar ComunicacióAudiovisual i Gestió Cultural.
Però, defet... tot té a veure amb les lletres, no?10 Quan eres
petita havies pensat en serescriptora?De fet, crec, que encara no
ho sóc.11 Es pot viure de la feina d'escriptora?No. Bé... jo no
puc. N'estic segura que laJKRowling o el Dan Brown si que
enviuen... i molt bé! Per mi el que guanyoamb els llibres, que
tampoc és massa, laveritat, és per pagar les vacances! ;)12 Si en
el teu cas es que no, si us plaudiguem quina es la teva
feina.Actualment dono classes a la universitatde comunicació
persuasiva i xarxes 2.0,coordino la Col·lecció Marcòlic i com
afreelance vaig fent algun projectecultural.
Maite Serrat Ardila3º ESO A
II NN SS GG II OO LL AA
-
11 33EE ll PP ll aa CC aa tt aa ll àà dd ee ll '' EE ss pp oo rr
ttEl Pla Català de l'Esport és una iniciativa de la Generalitat
deCatalunya que persegueix fomentar la pràctica de l'activitat
física il'esport en l'horari extraescolar. Aquest fet es produeix
perl'assignació d'unes hores al professor d'Educació Física
pergestionar aquest procés i per la donació d'una subvenció
destinadabàsicament a comprar material esportiu.El conjunt
d'activitats a desenvolupar es basen en un buidatge d'una enquesta
passada als alumnes on
mostren les seves preferències en la pràctica de l'activitat
física i esport. Aquestes activitats seran dirigidesen l'horari
extraescolar per alumnes de nivells superiors (4art d'ESO i
Batxillerat) que en principi tenenalguna vinculació amb els esports
o activitats en qüestió (juguen en equips federats o practiquen
l'esporthabitualment). Per dirigir aquestes activitats cobraran una
quantitat de diners modesta, que sorgeix delpagament d'una quota,
també modesta, per part dels alumnes practicants.
Aquesta iniciativa es va engegar el curs passat de la mà d'en
Carles Ventura i aquest curs 20122013 lagestionarà l'actual
professor d'Educació Física, l'Eduard Cereza. Aquest curs s'ha
ampliat el númerod'activitats, ampliant també els espais de
pràctica (activitats al centre i activitats a l'Esportiu de
Llinars).Les activitats per aquest curs són hoquei, futbol sala,
bàsquet, voleibol, break dance, natació i activitatsdirigides
adaptades. Els horaris bàsics són els dilluns a la tarda a
l'Esportiu i dimarts i dijous, també a latarda, a la pista i el
gimnàs del centre.
Esperem que aquest curs pugi la participació de l'alumnat i el
foment d'aquestes activitats físiques iesportives extraescolars es
vagi consolidant curs a curs.Eduard Cereza LlavinaProfessor de
plàstica i gimnàstica
entre 10 i 15 al mes. Es pot pagar aterminis?No consta en lloc
,però es pot parlar.7) Quins seran els horaris
d’entrenament?Voleibol i bàsquet dimarts i dijous de 15:30a 17:00,
hoquei dijous de 15:00 17:00,futbol sala dimarts de 15:00 17:00,
brakedance dimarts i dijous de 14:30 15:30 ,natació i les
activitats dirigides dilluns de15:45 a16:30 .8) Quin dia comença?12
de novembre
9) Com fareu que a les persones els interessifer esport?Ampliant
les activitats, fent arribar lainformació a tothom i ajustant els
preus.
Guillem RodriguezPol Garcia 3º ESO
1) En què consisteix el pla català del’esport?En organitzar unes
quantes activitatsextraescolars basades amb les activitatsfísiques
i esportives.2) Que fareu perquè millori el pla catalàde
l’esport?Ampliar el nombre d’activitats imillorar el seguiment dels
monitors.3) Quines activitats es fan?A l’esportiu hi haurà natació
i activitatsdirigides adaptades( gac,
aeròbic,espinin ...) i en els centre: futbolsala,
voleibol,hoquei, brakedance,bàsquet.4) Qui ho organitza?Els
professors d’ educació física amb lacol•laboració de l’equip
directiu i el CarlesVentura.I qui us patrocina?No ens patrocina
ningú però estem al’espera d’una possible subvenció delDepartament
d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya.5) Com millorareu
l’estat físic de lespersones?A partir de la pràctica esportiva
realitzantactivitats de tècnica tàctica i condiciófísica.6) Quant
costa?Les activitats que es fan al Giola costen 40euros a l’any i
les activitats de l’esportiu
II NN SS GG II OO LL AA
-
11 44TT rr oo yy ll '' aa vv ee nn tt uu rr ee rr : pp rr oo ff
ee ss ss oo rr EE nn rr ii cc VV ee gg aa
II NN SS GG II OO LL AA
FFa ja algun temps que en un llunyapaís ple de muntanyes i
valls, viviaun granger amb els seus tres fills.
La seva esposa havia mort en un fred hivern de fa dos anys.
Desd’aleshores el pare s’havia tornat trist i melancòlic,
treballava el campen silenci i de quan en quan se li escapaven
petites llàgrimes quequeien damunt la terra. El més gran dels fills
s’anomenava Sirex, devint anys, era alt i fort i molt treballador,
s’encarregava de lesprincipals feines de la granja. El següent era
Troy, de 15 anys, també alt, aventurer i molt somiador,
sempreperdut en remots llocs fantàstics rodejats d’herois
invisibles i planejant futurs viatges al voltant del mon.Sela, de 3
anyets, era la petita de la casa, era el retrat de la seva mare de
la qual havia heretat, a part de laseva bellesa i alegria, una
natura malaltissa. Era la única que aconseguia treure un petit
somriure al seupare.Sela anomenava “Tocy” a Troy i aquest era el
germà amb el qual es s'entenia mes be. Troy sempre que podiase
l’emportava al camp per ensenyarli els animals i els insectes i per
jugar a princeses i dragons.Troy, apart de totes les demes coses,
era un magnífic pallasso, alegre i sempre de bon humor i així li
deienels seus dos bons amics Glopo i Larvik. Els tres junts s’ho
passaven d’allò més be fent mil aventures i el quemés els agradava
era escalar i arribar als cims del pics més alts de les
muntanyes.Van passar uns 5 anys, Sirex es va casar i va continuant
treballant a la granja, el seu germà l’ajudava quanpodia, ja que
contínuament marxava amb els seus dos amics a viatjar i comerciar
per llunyanes terres. Sela jaera un personeta de vuit anys alegre i
sempre amb algun problema desalut. Va ser un matí de tardor en que
la seva mare va vindré a buscaral seu pare i tots van quedar molt
tristos. Troy en el fons es va consolarpensant que per fi el seu
pare estaria amb ella.Per aquell temps va conèixer a Asian, la noia
més bonica del poble iper la que tots els nois estaven bojos. Troy
era noble,simpàtic i amb una ment oberta i especial, totaixò el
feia diferent als demés i no li va costar
molt conquerir el cor de Asian. Troy i Asian es van casar i van
passar uns anys molt feliços.La petita Sela sempre va ser una flor
delicada de pell blanquíssima i passava molt de tempslluitant
contra diverses afeccions. A l’edat de 12 anys va ficarse greument
malalta i esEls temps va continuant passant, molts anys, van ser
bons temps. Com aventurer que erapassava molt temps fora de casa en
viatges més enllà dels horitzons, Glopo i Larvikl’acompanyaven
moltes vegades. Asian es quedava va marxar……se’n va anar agafant
amb lesseves manetes les de Troy i cridantlo “Tocy” “Tocy”……..el
gran cor de Troy va quedar marcat i elrecord de Sela l’acompanyaria
per sempre.Els temps va continuant passant, molts anys, van ser
bons temps. Com aventurer que erapassava molt temps fora de casa en
viatges més enllà dels horitzons, Glopo i Larvikl’acompanyaven
moltes vegades. Asian es quedava sola a casa durant llargues
temporades peròentenia la natura de Troy i sabia que si li demanava
ell es quedaria, però seria com intentar
-
11 55TT rr oo yy ll '' aa vv ee nn tt uu rr ee rr
II NN SS GG II OO LL AA
tancar el vent en una ampolla. Algunes llegendesdiuen que va
lluitar contra dragons de quatre caps,que va viatjar pel fons dels
oceans i que va veurecoses extraordinàries.També van arribar temps
de guerres, Glopo i Larvikno van tornar d’una d’elles, no van
trobar els seuscossos, però diuen que Troy si els va trobar,
vaenterrar les restes dels seus amics amb les sevesmans al pic
d’una de les muntanyes que escalavenquan eren nens. Ell no va anar
a les guerres, no creiaen elles, sempre va dir que les guerres
desnaturen alshomes i corrompen el seu esperit.Va tindre 5 fills i
sempre es va quedar amb ells i amb Asian, l’únic i gran amor de
laseva vida. El pas del temps va continuar inexorable, els seus
fills van créixer i vanformar les seves famílies. Troy va ferse
gran al costat de Asian i cada dia que passaval’estimava més que
l’anterior. I així d’aquesta manera en un fred dia d’hivern, al
igualque la seva mare, la vida de Troy va arribar a la seva fi.
Troy era bo, era agradable, eranoble, era un pallasso, tots van
passar bons moments amb ell i mai l’oblidarien.En el últim sospir
Troy va notar que el seu cos s’elevava, es vaveure ell mateix sobre
el llit i tots els que l’estimaven al seuvoltant, va intentar
cridarlos però no el podien escoltar. Va intentartocar a Asian, la
seva bonica Asian, però no podia……va continuant pujant i de cop i
volta tresestels de llum intensa i blanca van vindre cap a ell, dos
dels estels es van convertir en Glopo iLarvik i Troy va sentir com
si tornes a tindre 15 anys, li van dir: Pallasso, ens has fet
esperar…..vinga, anem, no et pots imaginar com son les muntanyes
quees poden escalar aquí…….El tercer estel va arribar cridant:
Tocy, Tocy!!!.....juguem a princeses i dragons……. Sela!!....va
cridar Troy, abraçantla…….Van començar a allunyarse i Troy es va
girar per mirar l’escena de la seva habitació i vapreguntar: I
ells?......i l’Asian?....... Tranquil, un dia tornarem a
buscarlos…… has viscut una vida justa i honorable...... i araanem
que ens esperen…… Ens esperen?...qui ens espera?....... va
preguntar Troy. Fas masses preguntes, ara ho veuràs............Troy
va agafar a la petita Sela de la ma i tots plegats es van dissoldre
en una intensa llumblanca.Enric Vega. 2012
-
11 66AA ii xx íí éé ss ee ll nn oo ss tt rree ee ss cc rr ii pp
tt oo rr SS ee rraa ff íí nn
En l’institut manté una relació cordial amb els companys delseu
departament.És un home senzill que li agrada escriure llibres i
practicar elseu ofici. Té un gran talent literari.Porta treballant
a l' institut Giola més de 8 anys, va estudiarMagisteri i va acabar
l’any 1979.Ha pintat quadres durant més de vint anys i ha publicat
setllibres. La seva trajectòria vital i literària es envejable. El
seuprimer llibre "Yo, Zaida de Tachola", té una gran bellesa
idestresa literàries.Bon dia, nosaltres avui etvolíem fer una
entrevista per ala revista:1.Quan vas acabar d’estudiar?L’any 1979
vaig acabarMagisteri ( Professor d’E.G.B) il’any 1992 la
Licenciatura enFilosofia i lletres, secciód’Història.2.Quants anys
portes treballanten aquest institut?Aquest és el vuitè.3.Abans de
l’institut Giola te’nrecordes de l’institut ontreballaves?Sempre he
treballat de mestre il’ultima escola va ser el CeipCan Parera de
Montornès delVallès. Sí, que me’n recordo.4.Perquè vas decidir
canviarte aLlinars? Qui va ser el motiu?Perquè a l’escola dones
totes lesmatèries , i l’institut, la mevaespecialitat : Geografia
iHistòria. I en van donarl’institut Giola.5.Què opines de l’horari
nou?Es millor que el de l’any passat.Perquè abans per les tardes
no
s’aprofitaven les tardes tant i esfeien molt llargues.6.En els
anys que portes enaquest institut, has fet algunamics o tots
segueixen sentcompanys?Continuem sent companys,però amb els del
meudepartament hi ha mesproximitat, per el tracte diari,que és mes
proper.7.Apart de dedicarte almagisteri, tens alguna carrera
oalguna afició?He pintat quadres a l’oli durant22 anys i he fet
algunesexposicions. Ara em dedico mésa las literatura.8.Has
publicat algun llibre?He publicat set llibres, cinccom autor
individual i dos enparticipacions col•lectives.9.Com es diu el
primer llibre quevas publicar? Quin es el temaprincipal?“Yo, Zaida
de Tachola” el temaesta relacionat amb les guerrescivils de
Granada, a l’època delsmoriscs 156870, a Tijola(Almeria) .
12.Has publicat algun altrellibre? Quants?Si, com he dit abans,
sis més.13.Quant trigues en escriure unllibre?Depèn de la temàtica
i deltemps disponible que a lanostre feina cada cop es mésreduïda.
Escric a les horeslliures dels dissabtes idiumenges.14.Ja sabem que
has estudiatmagisteri, però que t’aficionamés, escriure o treballar
demestre?Les dues coses, però ara perara, escriure. És com
sitreballessis de la realitat “ Durai pura”. Per entrar en
monsimaginatius que pots canviarper la realitat quotidiana.Almendra
i SaraAlumnas de 3er ESO
II NN SS GG II OO LL AA
-
11 77LL aa HH ii ss tt òò rr ii aa ee ss rr ee pp ee tt ee ii
xx
II NN SS GG II OO LL AA
Fa molt segles a l’antiguitat , Roma va esdevenirl’únic imperi
del seu temps gràcies a la victòriadefinitiva sobre el seu enemic
numero ú :Cartago. Aquesta ciutat africana va ser sembradade sal
pels romans com a càstig, per a que maimés tornés a revifarseEl nou
imperi romà d’avui són el Estats Units i,com va passar fa milers
d’anys ha vençut a laCartago dels últims temps: l’antiga URSS.
Moscouno va ser sembrada de sal , però si de Cocacola iMC Donadls ,
per a que mai més tornés a ser el “dimoni comunista” i, l’ únic
perill de l’actualImperi Romà : els Estats Units d’Amèrica.La Roma
de l’antiguitat, després de vèncer al seu enemic cartaginès es va
tenir queenfrontar a Armènia i la Gàl•lia, que es van posar
gallets, per això Roma els va tenirque fulminar. ¿No ha fet igual
la “Roma actual”: els Estats Units d’ Amèrica ambl’Armènia d’avui :
l’Iraq i l’Afganistan? I tot continuant amb les comparances ,
l’ImperiRomà no va ser etern, i va arribar un dia que els bàrbars i
els cristians van acabar ambell.A l’època actual tenim també “ els
bàrbars” i els “cristians”. Els bàrbars actuals no sóndel nord, són
de l’Est: la Xina. Aquest país oriental esta fent exactament el
mateix queels antics germànics, s’està introduint a l’imperi
pacíficament prenent els llocsestratègics. Com a exemple d’això
tenim l’ampli mercat adquirit darrerament pelsxinesos a l’imperi
Romà actual (els Estats Units i les seves províncies europees) .Els
cristians d’aquella època avui estaria representats per la gent del
tercer Món que,com els antics cristians, pateixen la persecució
sistemàtica i es veuen en la necessitatd’amagarse a les catacumbes
d’avui (llei d’estrangeria). Els antics cristians morienengolits
pels lleons, avui dia els lleons són les pateres i les persecucions
xenòfobes.¿Acabaran els actuals bàrbars (els xinesos) i els nous
cristians (el tercer món)amb l’actual Imperi Romà (els EstatsUnits
i les seves províncies europees)?Tant se val, perquè a l’Imperi
Romà elva seguir l’Edat Mitjana i, amb ella, elFeudalisme. ¿Volem
un feudalismexinès, regit pel gran dictador i les sevesrelacions
vassallàtiques, que no sónd’altres que els valors del
treballexplotador? Cadascú que pensi el quevulgui i faci el que
pugui, perquè detotes totes, lahistòria es repeteix.Serafín Pozo
PérezProfessor de Socials
-
11 88LL ll ii nn aa rr ss dd ee ll VVaa ll ll èè ss ,, ss ee gg
úú nn LL aa ii aa GG ii llDesde pequeñita he vivido un pueblo
llamado Llinars delVallés. Este pueblo está formado por muchísimas
personesamables y generosas.En este pueblo se practican muchas
actividades como tocaralgunos instrumentos, ir a academias para
aprender inglés,bailar algún estilo de música, hacer deportes…Al
poder hacer tantas cosas diversas yo he probado muchasde ellas,
como tocar instrumentos, hacer voleibol..., peroahora estoy
practicando un estilo de baile, baile de gitanas.En este estilo se
bailan bailes tradicionales delante de todoel pueblo.En Llinars
también hay algunos equipos como el de fútbol, fútbol sala,
básquet,… y un centro excursionista,donde van muchos niños pequeños
como mi primo.Una cosa curiosa es que tenemos un polideportivo
grande, y te paras a pensar y sacas la conclusión que enun pueblo
“pequeñito” no tendría que haber tantas cosas de ciudad.
SS oo rr tt ii dd aa aa ll ss mm aa rr ii ss tt ee ss
El dilluns dia 12 denovembre els alumnes de 1rd’ESO van fer una
sortidade tutoria a la casa decolònies Mogent.L’objectiu de la
sortida eratreballar la cohesió de grup,i trobar un espai on
espoguessin relacionar d’unamanera diferent a com hofan a
l’institut, i a lavegada compartir llocs i
activitats amb els companysi companyes dels altresgrups.Amb els
diferents jocs iproves que ens vanpreparar, els alumnes i
lesalumnes van haver de posaren pràctica la imaginació,
lacreativitat i alhorademostrar la capacitatd’esforç i superació, i
tambéal final com no, posar enpràctica el sentit del’humor....Tots
plegats van gaudird’una jornada diferent, i toti que alguns alumnes
esqueixaven perquè s’haviencansat de caminar, s’ hovan passar molt
bé.
Tutors de 1r d’ESO
II NN SS GG II OO LL AA
-
11 99PPaa rr ll ee mm dd ee pp oo ll íí tt ii cc aa aa mm bb
JJoo ss éé MM aa nnuu ee ll BB uu ee nn oo
36 anys. Veí de Sant Celoni. Geògraf iadvocat administrativista.
Tècnic de laGeneralitat de Catalunya i regidor del’ajuntament de
Sant Celoni.1.On vas néixer , i que penses del teupoble i
Catalunya?He nascut al meu poble, Sant Celoni, sócfill de dos
andalusos increïbles, queporten més de 40 anys vivim a SantCeloni,
i que sense ells no seria 36 anys.Veí de Sant Celoni. Geògraf i
advocatadministrativista. Tècnic de laGeneralitat de Catalunya i
regidor del’ajuntament de Sant Celoni.Crec que el meu poble és el
millor delmón, i que Catalunya és la terra on henascut, i a la que
pertany.2.Quina professió té vostè? I en quètreballa?Sóc Geògraf i
advocat especialitzat endret administratiu. Una combinació
moltmaca, perquè la Geografia m’ha permèsconèixer el meu país i els
seus costums, iel dret com articularho.Actualment treballo com a
tècnicsuperior al departament de laPresidència de la Generalitat
deCatalunya, tasca que combino ambdonar classes de tant en tant a
laUniversitat Autònoma de Barcelona.3.Vostè és regidor de
l’ajuntament deSant Celoni? Per què va decidir entrar enla política
local?
una solució a la crispació política ieconòmica que pateix
Catalunya, que vede molts anys enrere, i que la seva guitzava ser
amb la sentència del TC sobrel’Estatut de Catalunya al 2010.
Josempre havia pensat que era possibleuna Espanya amb un bon encaix
deCatalunya, però a partir delsesdeveniments d’aquest estiu crec
queles coses han canviat molt i Catalunyaha dit prou.De totes
maneres crec molt en el dret adecidir, i que la gent decideixi que
volser, és fonamental.7.Que penses de les retallades que
s’hanproduït en salut, educació etc...?Considero que els serveis
bàsics d’unasocietat no es poden tocar, perquè fantrontollar
l’Estat del Benestar que tantsanys i lluita ens ha costat
aconseguir.Són moments difícils, però aquestsserveis són
essencials.8.¿Has patit les retallades?Com a qualsevol ciutadà
d’aquest paístenim gent propera que es troba a l’atur,familiars i
amics que han vist disminuïtsels seus ingressos i fins i tot
serveis.I com a treballador públic, he patit totesles retallades
del sector públic....9. Que desitjaries per al 2013?Que les coses
comencessin a canviar i amillorarse, perquè hi ha molta gent queho
està passant molt malament, i els queens dediquem al servei públic,
fer tot elpossible per ajudar. Ara més que maihem de treballar per
qui ho està passantmalament.I desitjo per al 2013 esperança i
il•lusió,perquè una societat i un poble senseil•lusió no va
enlloc.Gràcies per aquesta magnifica entrevista,Manel!
Actualment sóc regidor d’Economia, portoquasi bé 10 anys a
l’ajuntament com a regidori he tingut altres responsabilitats (
seguretatciutadana, joventut, etc...).Quan vaig entrar en política
era molt jove, uns2223 anys, i als 25 ja tenia responsabilitatsde
Govern.Aquesta pregunta que en feu, sobre perquèvaig entrar en
política me la he fet moltesvegades, i crec que el poder servir al
teu poble,és molt maco, és la principal motivació meva.Perquè poder
treballar per ajudar en la mesuraque un pot per les persones és
sumamentimportant, i a més molt , molt gratificant.També he de dir
que a vegades tot no són florsi violes, i que hi ha moments
difícils, que s’hande prendre decisions, i que un ha d’estarsempre
a l’alçada de les circumstàncies. 4.Querecorda dels seus inicis com
a regidor?Tot és nou, i perceps que aprendràs molt i quemaduraràs
també molt. Per dirte un recorddels meus inicis, la meva etapa com
a regidorde Seguretat Ciutadana va ser molt maca,perquè és com vaig
iniciarme en aquest món, ial servei públic, i vaig trobar en la
Policia Localde Sant Celoni grans companys que m’hanajudat molt, i
grans amics de veritat.5.Que fas per millorar la vida dels
ciutadans?Un sol no fa res, som un equip de persones, decompanys i
companyes que treballem força permillorar la vida quotidiana de la
ciutadania enallò que podem, perquè l’administració local ésla més
propera a la gent, però també és la queté menys recursos. Però
lluitem amb el dia diaper millorar el poble, les seves places,
perquèels serveis socials puguin arribar a tothom queli faci falta,
i perquè tot allò que no ens pertocacom a administració local pugui
arribar i seruna realitat , com per exemple l’escola delSoler de
Vilardell etc...6.Independència si o no ? Què en penses?No es
tracta de si o no, es tracta de buscar
Mónic
aEspi
nar3er
B
II NN SS GG II OO LL AA
-
2200QQ uu aa nn ll ee ss mm aa tt ee mm àà tt ii qq uu ee ss
vvaa nn dd ee rr rroo tt aa rr ee llII II II RR ee ii cc hh
Adolf Hitler prometia que el seu imperi duraria mil
anys...doncs, com és que estem a l’any 2012de l’era cristiana o
occidental, i no a l’any 70 de l’era nazi ?Un dels qui va fer
contribucions més decisives per a vèncer els exèrcits de Hitler va
ser el genialmatemàtic Alan Turing, nascut el 1912. Els seus
treballs per a desxifrar els codis alemanys decomunicació durant la
II Guerra Mundial (19391945) van permetre que els aliats (Regne
Unit iEstats Units) poguessin llegir les comunicacions alemanyes:
les ordres dels alts comandaments,les comunicacions dels submarins
a l’Atlàntic...Si no fos per això, probablement els alemanys
haurien guanyat la guerra el 1942. Al centre britànic de
desxiframent de missatges hi vantreballar, en el més absolut
secret, centenars de matemàtics.Turing va fer grans contribucions a
la criptografia (teoria sobre xifratge i desxifratge de
missatges),i va participar en el disseny de màquines
electromecàniques que desxifraven els missatgesalemanys. Però les
seves contribucions més grans a la ciència les va fer abans i
després de laguerra: la màquina de Turing, i els treballs en
intel•ligència artificial i en biologia matemàtica.
La màquina de TuringEl 1936 va idear un ordinador imaginari (la
“màquina de Turing”) per a les sevesdeduccions lògiques. La màquina
consisteix en una cinta infinita dividida enquadradets.
A cada quadradet hi ha un símbol, o no (per exemple 1 o 0). Hi
ha un punter o cursor que assenyala un quadradet.La màquina pot
llegir aquest quadradet i decidir si esborrarlo, imprimirhi un
signe, i desplaçar el cursor a la dretao a l’esquerra.Aquest model
ha tingut una gran repercussió matemàtica i lògica, ja que
qualsevol màquina que representiinformació (ja sigui per mitjans
mecànics, electrònics o biològics) es pot representar amb una
màquina de Turing .Kurt Gödel havia demostrat el 1931 que hi ha
veritats matemàtiques que no es poden demostrar. Turing va
traduiraquests raonaments matemàtics a raonaments amb la seva
màquina, i va demostrar que no pot existir cap màquina(de cap
tipus) que tingui resposta per a tots els problemes, o sigui, que
les màquines no poden ser infal•libles.Potser això ens pot fer
sentir superiors, però, abans de cantar victòria sobre les
màquines, convé recordar que el cosi cervell humà són màquines
biològiques.A part de conclusions filosòfiques, el model de Turing
va inspirar els primers ordinadors, als anys 1940. Turing ésvist
com el pare de la informàtica.Un trist finalEl 1952 la
homosexualitat era delicte al Regne Unit, i va ser condemnat. Per
evitar la presó, va acceptar untractament amb hormones femenines
(castració química). Va morir el 1954, probablement per
suïcidi.Així, es va donar la paradoxa que qui havia contribuït tant
a evitar la tirania va ser víctima de la manca de llibertat.L’època
de la lluita pel desxiframent dels codis alemanys pot semblar
fascinant, però a mi m’agrada pensar que lesprimeres batalles
guanyades van ser a l’escola, amb les seves primeres sumes, les
primeres equacions, els primerspolinomis...els seus professors ja
es van meravellar amb el seu talent.
Josep Pericas Masip
II NN SS GG II OO LL AA
-
2211DD ii aa dd ee ll aa cc ii èè nn cc ii aaEl divendres dia 23
de novembre a les 11:30, va començar el dia de laciència. En
l’institut Giola, els alumnes de quart d’ESO van organitzartallers
per els alumnes de primer.Hi havia diferents tallers, fets per
diferents grups de nens, que, amb elsmaterials necessaris, feien
experiments o coses que mai podies haverimaginat que
passaria.Alguns dels taller van ser interesants, originals i
divertits. Dels quals tresfeien servir aigua, aproximadament. Un de
foc, i els altres eresnormalment fent servir el paper o altres
materials comuns.Alguns dels tallers que ens van cridar la atenció
van ser entre
altres; el que amb espelmes, tapes decaixes, oli, i paper de
diari, es fa un ouferrat. En aquest experiment va haverhiun petit
problema, amb l’ajuda d’uncompany de classe, el que organitza
unaltre experiment, va llençar un got deaigua amb restes de vinagre
i vainflamar, en aquell moment, tots elsalumnes van sortir
corrents, al final esva apagar el foc i van tornar a
començar.Altres casos originals va ser un taller queconsistia en
que l’ampolla surtis volant,gràcies a la pressió de l’aigua que amb
laforça de l’aire que els nens del tallerdonaven amb la bomba
d’inflar, sortiacap al cel i tornava a baixar sense aigua.En Aquest
dia els alumnes, elsparticipants s’ho van passar molt bé itambé van
aprendre coses noves, i tambévan veure com en coses que
tenimactualment en la vida quotidiana, espoden fer experiments
genials.
Preparació dels tallers Ja amb els nens
Altres experiments
II NN SS GG II OO LL AA
-
2222CC ii èè nn cc ii aa ,, MM aa tt ee ss ii TTee cc nn oo aa
ll GG ii oo ll aa
II NN SS GG II OO LL AA
El vintitres de Novembre es va celebrar, dins del marc de la
Setmana de la Ciència, el que ja ha esdevingut una tradició del
nostrecentre: la Jornada de la Ciència, de les Matemàtiques i de la
Tecnologia.Sota la batuta del professorat dels tres departaments
implicats, els alumnes de 4r d’ESO varen muntar les paradetes
delsexperiments científics, de les activitats matemàtiques i de les
construccions tecnològiques, en el vestíbul exterior del centre.
Cadagrup havia preparat prèviament la seva activitat per a què els
nois i noies de primer curs gaudissin experimentant i practicant
ambtot allò que els grans els mostraven.Enguany s’ha pogut veure
des del funcionament d’un coet fins a l’erupció d’un volcà passant
per la construcció d’un tetraedre, elmàgiccartes, l’equilibri d’un
triangle, jocs d’enginy, el comportament d’algunes substàncies, i
moltes altres activitats interessants idivertides.La Setmana de la
Ciència és una festa del coneixement científictècnicmatemàtic que
es celebra en molts centres d’arreu del món afinals de Novembre per
a rememorar la figura de Sant Albert Magne, patró de les Ciències.
Durant aquesta setmana s’organitzenactes, conferències i xerrades
amb la intenció de divulgar i aproximar la ciència a tothom.I així
hi ha contribuït el nostre alumnat de quart, que ja ha passat el
relleu de l’organització de la Jornada del proper curs als nois
inoies que fan tercer.Aneuvos preparant i fins l’any que ve. Pilar
Vidal i Cusí
Ferran, Óscar i Andrea : elmàgiccartes
En Pierre, en Kawsu i enFreddy: la palanca La Paula, l’Ivan i la
Sílvia: lapapiroflèxia del tetraedre
La Micaela, la Xènia , enRoger i la Cristina: unamescla
interessant
L’Andrea, la Cristina i laLaura: el lleixiu és màgic
La Laura i l’Anna: escriu elconte de pi
L’Elisabet, la Laura, laClàudia i l’Andrea: a veure site’n surts
amb el tangram
La Carolina, l’Eva, la Maytei la Sara: heu entès
En Kevin i en Jordan: ai ai aiaigua.....
En Jordi, en Javi i en Bernat:com actuen les substàncies?
En Dani, l’Àlex, en Pol i l’Oriol(amagat): com explota
unvolcà
En Guillem, l’Ariadna il’Angie: jocs d’enginy
-
2233TToo nn ii RR oo dd rr íí gg uu ee zzMis compañeros de
equipo y yo…Yo soy Toni Rodríguez Ubach y juego en el infantil A
delJuventud de Badalona.Mi equipo está compuesto por 12 jugadores,
nuestros dorsalesllegan hasta el número 16, jugamos en la categoría
de liga A1que es la más avanzada, mi posición es la de pivote y
minúmero de dorsal es el número 13.Mis entrenadores se llaman: el
primero Jordi Oliver, elsegundo Santi Chico y el delegado del
equipo se llama OriolNúñez.En la plantilla también tenemos
preparadores físicos que son:Juanjo, Raúl y Albert (no sé sus
apellidos, lo siento).Este es un pequeño artículo sobre mi equipo,
escrito por:
Toni Rodríguez Ubach Jugador de Basquet del FIATC JOVENTUT i
alumne del centre INS Giola.1Amb quants anys vas començar a jugar a
bàsquet ?Quant tenia 5 anys.2Fa quants anys que estàs en el FIATC
JOVENTUT?Aquest any serà el quart .3Com vas arribar al FIATC
JOVENTUT?Bueno un dia amb van dir que si volia fer les, i li vaig
dir que si i desprésal acabar amb van agafar.4A part del basquet
t’agrada algun esport mes ?A mi m’agrada els esports en
general.5Contra qui equip que has jugat t’agradà mes?Contra el REAL
MADRID i el BARÇA.6 Com vas començar a jugar a bàsquet?Gracies a la
meva mare , que ens va obligar a provarho i ens va agradamolt.7
Creus que arribaràs al primer equip del FIATC JOVENTUT? I a la
NBA?Buf aquest són coses que no crec que pugi pensarles ara ,mes
endavantpotser si .8Qui es el teu equip preferit de la ACB?I de la
NBA?De la ACB no ho se perquè no miro gaires partits ,però de la
NBAm’agrada molt els MIAMI HEATS.9A quina posició jugués ? De
pivot10 Quin es el teu jugador preferit de la ACB? I de la NBA?De
la ACB Carlos Navarro i de la NBA Carmelo Anthony.11Quin numero ets
? Sóc el numero 13.
II NN SS GG II OO LL AA
-
2244SS oo rr tt ii dd aa aa ll aa bb ii bb ll ii oo tt ee cc aa
11 rr dd '' EE SS OO
El passat mes d’octubre els alumnes de primer d’ESO varen fer
una visita a la Biblioteca del poble.Emmarcada dins l’àrea de
llengua catalana, aquestasortida pretenia aprofundir els continguts
treballatsa classe pel que fa a les obres de referència i
laconsulta del catàleg.
Varen dividir els alumnes en dos grups per treballar
mésfàcilment. Un grup feia exercicis per buscar al catàleg
digitalde la biblioteca i aprendre a cercar tot tipus de
documents:llibres, revistes, dvd,.. .L’altre grup treballava les
fontsd’informació i les obres de referència.Tot i que, a priori, la
sortida a la biblioteca no tenia moltd’atractiu per alguns alumnes,
van sortir molt contentsd’haver après a cercar i trobar informació
i descobrir el móndels llibres.I, sobretot, poder fer ús de la
biblioteca de forma autònoma. Tutors de 1r d’ESO
II NN SS GG II OO LL AA
LL'' EE ss pp oo rr tt ii uu L’esportiu és un poliesportiu on es
poden practicar diversos esports:tennis, pàdel, piscina, bicicleta
estàtica, i també hi ha un gimnàs.Hi ha dos pistes de tennis i
quatre de pàdel. Dins del gimnàs hi hauna piscina d’unes dimensions
de 25x12,5 amb 6 carrils i la piscinapetita té unes dimensions de
12x6, on hi si poden practicar cursos denatació per a grans i
petits. Hi ha 8 vestuaris, hi ha 2 hidromassatges,sauna i bany de
vapor. També hi ha una espai de gespa natural perprendre el sol amb
tumbones, i també hi ha un pàrquing gratuït pelsclients, sala de
condicionament físic de 400 metres on hi es pot trobar8 cintes de
córrer,8 el•líptiques, 14 bicicletes, 25 màquines de fitness,
2 multipower,. 2 sales d’activitats dirigides, equipades amb tot
tipus dematerial esportiu . I també inclou un pàrquing gratuït per
a l'usuari del'esportiu.Quan t’abonis gaudiràs de molts
avantatges.Us de les instal•lacions dintre de la franja
horària.Primera revisió gratuïta.Un 20%de descompte en els serveis
de salut. Un 20% de descompte en els serveis de salut. Comptaràs
amb prioritat en el procés d'inscripció i descomptes en
lainscripció de cursets i activitats dirigides de pagament, en el
lloguer detaquilles o pistes i en l'accés puntual o abonament a
altres instal•lacionsesportives gestionades per la Fundació
Claror.Accés al servei de lleure i descompte del Claror club.
InfantilEls nens menor de 12 anys han
d'anar amb un abonat adult. Lamatricula val 43,90euros imensual
29,69 euros.Juvenil
Us il•limitat d’instal•lacions per serjuvenil has tenir entre 16
a 20 anys lamatricula 43,90euros i mensualitat33,56 euros.
-
2255
II NN SS GG II OO LL AA
Desde hace más o menos dos años en nuestro pueblo seestán
organizando mercadillos de segunda mano, tambiénllamados
rastrillos. Es una iniciativa muy interesante, yaque puedes
encontrar muchos artículos u objetos de añosatrás y actuales, que
de otra forma no sería tan fácil deencontrar. Cada vez son más
frecuentes estas actividadesen nuestro país, dadas las
circunstancias económicas queatravesamos.Se puede encontrar de
todo, desde libros, hasta objetoscuriosos o antiguos. Lo bueno de
esta iniciativa es quepuede participar todo aquel que lo desee sin
ningún coste,y cada vez son más las personas que tiene interés
enparticipar en la compra y venta de artículos a un preciomuy
favorable.De momento se suelen llevar a cabo una vez cada
tresmeses, y sería interesante que se hicieran másasiduamente, ya
que de esta forma facilitaría a todasaquellas personas que tengan
muchos objetos en desuso,ofreciéndolas o intercambiándolas a todos
aquellos que lopuedan necesitar, esto recuerda a tiempos
pasadoscuando la sociedad utilizaba el trueque como sistema
decomercio.Otra razón positiva de estas actividades es su
altocontenido social, en el cual se pueden recaudar fondospara
ciertas actividades, como por ejemplo las colonias,viajes de fin de
curso, etc. Y a la vez se promueve lacomunicación entre la gente
del pueblo.Si tenéis algún objeto que ya no utilicéis y os
queréisdeshacer de él, no lo tiréis, llevadlo al
rastrillo,seguramente habrá personas que le den un buen uso.Teresa
Pérez Jarquín
LL oo ss rraa ss tt rr ii ll ll oo ss ::ss oo bb rreevv iivv ii
ee nn dd oo aa ll aa cc rr ii ss ii ss
HH ii ss tt oo rr ii aa dd ee ll ff úú tt bb oo ll ee nnLL ll ii
nn aa rr ss dd ee ll VVaa ll ll èè ss
HISTORIA DEL CLUB:En 1915, en plena Guerra Mundial (19141918),
un día se presentó en latienda de “Can Nogueres”, Emili Codina
Fradera, un joven del pueblo. Sedirigió a la dependienta y le dijo
que le preparara once medias con dos líneasblancas en la parte
superior, para jugar a un nuevo deporte que ya sepracticaba en
otras ciudades y se llamaba “FOOTBALL”.Él había preparado un
partido en la plaza de Santa Maria, ya que teníaárboles donde
podían atar una cuerda entre ellos para hacer una portería. Sejugó
el partido. A todo el mundo le gustó y decidieron que la plaza no
era unbuen sitio para jugar, y decidieron hacer una junta para
poder llevar a caboun buen club.El primer campo de fútbol que tuvo
el club, fue construido en el terreno queles cedió Tomàs Fradena,
de Can Canal, que estaba situado donde hoy en díase encuentra la
escuela de Salvador Sanromà. La masía de Can Rossell servíade
vestidor. Este terreno estuvo ocupado desde 1915 hasta 1918. Los
jerséisfueron pagados por un hombre llamado Puig de Bellacasa, que
vivía en laTorre del Montseny. Hasta el 1917 los colores del jersey
eran rayas verdes yblancas y pantalones negros. Del 1918 al 1939,
azulgrana como el Barça,escudo igual y pantalones negros.El primer
asesor técnico que tuvo el CD.Llinars fue Sr.Josep Llobera i
Mas.Fue de gran ayuda, ya que este hombre se entregaba totalmente a
estedeporte en los años 20 como árbitro, y ayudó a convertir a este
deporte en elmás practicado en el resto del mundo. CARACTERÍSTICAS
DEL
C.D.LLINARSSiempre ha tenido una granafición, es por eso que el
club hasalido adelante. La historia delC.D.Llinars se ha compuesto
endiversas épocas, ya que de 1929 a1936 hubo problemas con el
cambio de campo y desde 1930 hasta el 1941 hubo un paréntesis a
causa dela Guerra. En 1939 volvió la inquietud por el fútbol y se
utilizó el campo deCan Carbonell aunque no estaba en buenas
condiciones.En 1949 hubo un cambio de directiva, el que consiguió
mejoras para el club.Ferran Torres fue el responsable del material.
Salvador Clavell se encargó deorganizar los partidos y Salvador
Serra, delegado de obras. Fue entoncescuando se empezó a construir
la valla del campo.El 8 de Septiembre a las 4 de la tarde se
bendijo el local y el nuevo campo.El 20 de Septiembre se abrió una
captación de donaciones para laconstrucción del campo. El total de
recaudaciones fueron 11.000 pesetas quedestinaron a poner asientos
y dos porterías. Gemma Clavell
3ESO A
-
2266
II NN SS GG II OO LL AAEduard Cereza
-
2277
II NN SS GG II OO LL AAEduard Cereza
-
2288
II NN SS GG II OO LL AA
L'EDUARD CEREZA LLAVINA NEIX EL 29D'AGOST DEL 1972 A SANT
CELONI, FILL DELA SUNSI I EN RAMÓN. SE SENT ARRELAT AAQUESTA ZONA
DEL MONTSENY I EL CONEIXPROU BÉ. DE PETIT JA TENIA DUESAFICIONS BEN
CLARES: LA MUNTANYA I ELDIBUIX. AQUESTA VIVÈNCIA DE LAMUNTANYA NO
TÉ RES A VEURE AMBL'ACTUALITAT. ALS ANYS 80 ES PASSAVA 15DIES O 3
SETMANES DEL MES D'AGOST A LACERDANYA, EN ACAMPADA LLIURE PROPD'UN
RIEROL. AL MATÍ ES LLEVAVA PERANAR A BUSCAR LLENYA I FER FOC
PERPREPARAR L'ESMORZAR I AL VESPRE HITORNAVA.
DURANT EL DIA JUGAVA A FUTBOL O AMUNTAR ESPECTACLES PER RIURE
AMB LAFAMÍLIA O ANAVA A FER UN CIM DELSVOLTANTS. AQUESTA AFICIÓ VA
PORTAR AL'ESTUDI I REALITZACIÓ DE TOT TIPUSD'ACTIVITAT FÍSICA. PEL
QUE FA A L'AFICIÓAL DIBUIX ES VA PRODUIR UN SALT ENTREELS TEMPS
D'ESTUDI A LA FACULTAT DEBELLES ARTS I EL MOMENT ACTUAL.
DESPRÉSD'AQUEST PERÍODE D'ESTUDI HI VA HAVER UNPARÈNTESI SENSE
CREATIVITAT, PERÒ ENL'ACTUALITAT, A ARREL DE LA PRESENTACIÓD'UNA
REVISTA A L'AJUNTAMENT DE SANTCELONI, ES VA INICIAR LA
PRODUCCIÓ"SERIOSA" D'UNA HISTÒRIA IL.LUSTRADA. AIXÍSEGUEIX EL DIA A
DIA.
-
PP aa ss ss aa tt ee mm pp ss
Perros y ConejosUn conejo es perseguido por un perro. Elconejo
lleva una ventaja inicial de 50 desus saltos al perro. El conejo da
5 saltosmientras que el perro da 2, pero el perroen 3 saltos avanza
tanto como el conejoen 8 saltos. ¿Cuántos saltos debe dar elperro
para alcanzar al conejo? Este
esun
proble
maclá
sicodel
Algebr
aElem
ental
deBal
doryla
respue
staes
300.
JeroglíficoModistos
Solución:Sastres=Sas(3)Sudoku
Sopa de lletres
Criptograma
Solución:Quientieneluzpropiamolestaalqueviveenlaoscuridad
2299
II NN SS GG II OO LL AA
-
"" LL ee ss rree cc eepp tt ee ss ss aabb oo rroo ss ee ss dd ee
ll aa ii aa ii aa PPaa qq uu ii ""
33 00
Iniciem amb aquest article tot un seguit de reportatges sobre el
receptari tradicional català (i universal si cal) perrecuperar
aquelles menges que avui romanen en l’oblit (o no) o han estat
tergiversades pel que fa als ingredients osimplement les preses del
món modern han fet canviar els productes originaris.Som conscients
que els ous de gallina que mengem ara no tenen aquell saber
espectacular que vam provar quan érempetits, en aquella dècada
llunyana dels anys 60 , ni el pollastre de pagès, ni els embotits
que romanien penjats fins trobaraquell punt d’assecat ideal per
assaborirlo amb pa amb oli.... Déu meu, encara sento ara el sabor
extraordinari en el fonsdel meu cervell!Bé, que la malenconia no
ens envaeixi! Mirem endavant i ara mateix us proposo un parell de
receptes fàcils de fer i degaudir del nostre Vallès Oriental.
Receptes per lleparse els dits, fins i tot els dels peus! Ja ja ja
ja ja ...
TRUITA DETROMPETES DE LA MORT
Ingredients per a 4 persones:250 grams de trompetes de la mort
(o un altre bolet que tingueu a ma) 4 ous de gallina de pagès (si
us plau busqueu ous de molt bona qualitat!) 1 tall de cansalada
viada fumada (o cansalada viada tradicional o pernil ) Un rajolí de
llet Un pessic de nou moscada (opcional) Sal i pebrePreparem el
plat, vinga!Cal que netegeu molt bé de brossa i sorra els bolets si
els heu collit albosc amb aigua freda i els talleu al vostre gust.
A continuació talleu lacansalada a trossets petits i la feu
enrossir en una paella (si voleu, no calque fiqueu oli, ja que el
mateix greix facilitarà la cocció) a foc lent. Quanveieu rossa la
cansalada, tireu un rajolí d’oli d’oliva (jo no sóc partidàriade
substituir l’oli per la mantega, tot i que també es pot fer
servir)I les trompetes, ho coeu a foc mitjà fins que s’evapori
l’aigua que deixenanar els bolets. Mentre tot fa xup xup, batem els
ous amb una mica de llet, un polsim de nou moscada i sal i pebre al
nostre gust. Arriba el momentcrucial de fer la truita barrejant
tots els ingredients. Podeu fer una degrossa o 4 d’individuals.Bon
profit!També podeu muntar uns canapès tallant a trossets quadrats
orectangulars la truita i ficarlos a sobre detorradetes.Que vagi de
gust!
COLOMINS AMBOUS DE REIG A LA BRASA
Ingredients per a 4 persones:4 colomins,12 ous de reig, un gra
d’all,Sal i pebreAquest és un plat oblidat ja que està relacionat
amb la caça i els colomars quees tenien a les masies i fins i tot a
les ciutats. Avui es poden trobar oencarregar als mercats
municipals.Preparem el plat, vingaObriu per la meitat els coloms
(Demaneu que us els netegin de vísceres almercat, demaneu que
deixin els fetges) i els salpebreu. Els poseu a sobred’una graella
que es vagin enrossint. Netegeu el bolet i li traieu el peu.
Elsposeu a la graella amb una mica de sal i oli. Quan ja estiguin
,repartiu l’allpicat per sobre dels bolets. Fàcil, oi?Fins la
propera reiets i princeses.Petonets saborosos de la iaia Paqui
NOTA ACLARATORIA: El autor no ha querido desvelar sunombre, pues
bajo "la iaia Paqui" se esconde un "peligrosodelincuente" que en
vez de estudiar y hacer los deberes sededica a jugar a la
playstation y a escuchar reggaeton con elvolumen a tope.
LLAA CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA
Directora: Sílvia Genis i FilbàEquipo de redacción: Akiara
Casamiquela, Almendra Contardo, Guillem Rodríguez, José Manuel
Corral, Maite Serrat, Mónica Espinar, Pol García, Sara Sánchez Y
TanyaFernández.Han colaborado en el presente número: Carme
Pallarés, Ferran Claudin, Eduard Cereza, Enric Vega, Serafín Pozo,
Josep Pericas, Pilar Vidal, Maria Girabent, Beatriz Moreno,Laia
Gil, Toni Rodríguez, Teresa Pérez, Gemma Clavell, tutores de 1º de
ESO y la "iaia Paqui".Editor/Coordinador: Blas Valentín.